Els Reis Catòlics

[Mamut]

Una mica d'història.

Ara que s'ha posat de moda la sèrie de televisió sobre la reina Isabel la Católica, us reprodueixo un article prou interessant que posa les coses al seu lloc rebatent amb autoritat les tesis de l'historiador espanyol García de Cortazar en els seus escrits "50 hitos de nuestra historia". De fet, tots 50 "hitos" son una aberració històrica que en Carles Camp s'ha dedicat a desmuntar.

CARLES CAMP amb uns amics i companys, el 2003 va crear la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya per tal de lluitar contra el gran nombre de falsedats que hi ha sobre la història de Catalunya.

Es un totxo, però val la pena dedicar-hi una estoneta.
Un cop llegit, es veuen les coses d'una altra manera.


El casament dels Reis Catòlics

En el seu repàs de la història de la nació espanyola, García de Cortazar es fixa en el casament de Ferran II de Catalunya i Aragó i Isabel I de Castella, el 1469.
Per començar, l’autor oblida explicar el petit detall que Isabel va arribar al tron de Castella de forma il·legítima. En efecte, al morir l’anterior rei de Castella Enric IV, havia d’heretar el regne la seva única filla Joana. Isabel, germana del difunt rei, era la segona en l’ordre de successió.
Isabel va conspirar per apropiar-se del tron fent córrer la brama que Joana no era filla d’Enric, fet aquest que mai ha pogut ser provat.

Isabel, els seus partidaris i l’exèrcit català del seu marit Ferran II van derrotar Joana, els seus partidaris i l’exèrcit portuguès del marit de Joana, Alfons V de Portugal. D’aquesta manera, de forma il·legal i per la força, Isabel va esdevenir reina de Castella.
I, malgrat les humiliants condicions imposades a Ferran, aquest, donada la misogínia de l’època, va esdevenir el veritable rei de Castella, amb el nom de Ferran V. Tot i que, a la pràctica, la signatura d’Isabel havia d’acompanyar la d’en Ferran en tots els documents que aquest signés referents a Castella, era Ferran qui prenia les decisions i, veritablement, governava Castella. En canvi, Isabel mai va ser Isabel I de Catalunya i Aragó.

Per tant, podem dir que Castella, durant aquells anys, va ser governada per un rei català, detall aquest que, sovint, se’ls escapa als historiadors. En la col·lecció publicada dels documents sobre les relacions internacionals dels Reis Catòlics, veiem que la majoria estan signats només per Ferran, la qual cosa significa que actuava només en nom de la Confederació Catalana, ja que si hagués actuat (també) en nom de Castella, els documents haurien hagut de dur també las signatura d’Isabel. Els documents signats per ambdós reis són minoria. Això dóna una idea del pes de cada un dels regnes en el context europeu: la Confederació Catalana era una potència a nivell europeu mentre que Castella comptava poc. Els documents que signa Isabel tota sola són, únicament i exclusiva, sobre temes domèstics (1).

Fet aquest preàmbul, fixem-nos en què explica García de Cortázar:

“Con su sentido político, superador de intereses puramente “reinos”, Isabel de Castilla y Fernando de Aragón ponen en marcha el largo proceso de integración nacional, al unir con su matrimonio las dos coronas más poderosas de la Península.”

Al·lucinant! L’obssessió nacionalista espanyola de l’autor li fa perdre totalment el sentit de la realitat.

D’entrada, no és cert que aquest matrimoni unís les dues corones. Quan Ferran va enviudar es va tornar a casar i, si hagués tingut almenys un fill que hagués arribat a adult, aquest hauria estat el rei de la Confederació Catalana i a Castella hauria regnat l’hereu de Joana, filla de Ferran i Isabel, i el seu marit Felip I el Bell.

En la seva fantasia, els historiadors nacionalistes espanyols creuen que aquest casament obeïa una finalitat ideològica: la de crear la seva nació espanyola d’arrel i domini castellà. Dir i afirmar això és un absolut disbarat. Ferran es va voler casar amb Isabel per pura ambició personal, per guanyar un altre títol de rei. Isabel es va casar amb Ferran per aconseguir arrabassar el tron a la seva neboda, ja que necessitava l’ajut d’un rei i d’un regne forts per dur endavant el seu objectiu. Perquè, si la guerra hagués tingut el resultat contrari, Alfons V de Portugal hauria esdevingut rei de Castella junt amb la seva esposa i hereva legítima del tron, Joana; i ni Ferran ni Isabel mai haurien estat reis de Castella, només ho haurien sigut de la Corona Catalana.

D’altra banda, és mentida afirmar que Castella era un dels regnes més poderosos de la península en el segle XV. En aquells temps, el regne potent i fort era la Confederació Catalana, és a dir, Catalunya i els seus regnes associats, el de València principalment. El segon regne en poder i importància era Portugal. Castella era un estat pobre, endarrerit i despoblat. La suposada potència de Castella només existeix en escrits censurats i en la desbocada imaginació dels historiadors espanyols, com ja vam explicar en el seu moment (2). Els testimonis d’estrangers que estigueren a Castella en aquells temps confirmen que era el país més pobre i més endarrerit d’Europa i, amb l’examen d’aquests testimonis es conclou que era el país més despoblat d’Europa després de la tundra àrtica, i els fantasiosos 7 o 8 milions d’habitants que la historiografia li atribueix eren, en realitat, 2 o 2’5 a tot estirar, i això incloent-hi Andalusia, Galícia, Extremadura, etc (3).

Seguim amb les entusiastes explicacions del Sr. García de Cortázar:

“Entonces la unidad tenía un mero caràcter dinástico pero tras la conquista de Granada, el descubrimiento de América y las campañas militares de Italia, la convivencia y los intereses compartidos reforzaron los vínculos castellanos y aragoneses.

Aquí es resumeix una bona part de les tergiversacions, ocultacions i mentides de la historiografia oficial espanyola destinada a fer-nos creure que la seva unidad de España és una cosa que ve des de sempre, com un fat del destí inevitable –gairebé- d’origen diví. D’entrada reconeix que la unión, com en diu ell, va ser merament dinàstica. Però això és fals, perquè no va haver-hi cap unió de res. El matrimoni d’aquest dos reis no va unir res de res. La suposada unión només va existir en la seva imaginació, i del desig en fan realitat. També expressa de nou l’altra gran mentida: la desaparició de Catalunya com a estat i com a nació, que ens vam convertir, segons ells, en aragonesos, quan Aragó era un regne menor de la Confederació.

Repassem els tres fets que l’autor esmenta en aquest paràgraf.

Comencem per la conquesta de Granada.
La poderosa Castella no havia pogut conquerir el regne musulmà de Granada en dos-cents cinquanta anys. Va ser necessari que Ferran, és a dir, que els catalans s’hi posessin, perquè fos possible la conquesta. A més de proporcionar un exèrcit eficient, la marina catalana va fer un sever i total bloqueig dels ports granadins, impedint que rebessin reforços i subministres del nord d’Àfrica. Castella sempre havia topat amb aquest problema al no tenir marina potent i, per tant, no poder fer aquest bloqueig, per a la conquesta del regne granadí. Hi ha diverses poblacions d’aquest antic regne que duen els quatre pals catalans en el seu escut. I el campament de setge de la ciutat de Granada es va dir Santa Fe. Perquè ? No hi ha cap explicació de tal decisió. A Catalunya hi ha una població que es diu Granada, La Granada del Penedès. I té com a veïna una població que es diu Santa Fe, Santa Fe del Penedès. La probabilitat que això sigui un fet merament casual és gairebé nul•la. Així es veu qui era la host decisiva de la força invasora. Després de la conquesta el regne de Granada va ser annexionat a Castella malgrat la vital i decisiva aportació catalana.

Pel que a la descoberta d’Amèrica ja hem defensat, nosaltres i molta més gent, que va ser feta per catalans, amb un descobridor català, amb lleis catalanes, pagada amb moneda catalana i des d’un port català. La negació de la naturalesa catalana del descobridor i de la descoberta catalana d’Amèrica no és un tema historiogràfic: és un tema polític. Les evidències i els fets són tan inqüestionables que només es poden negar per raons d’obcecació ideològica. Segles de manipulació documental han fet creure que la descoberta d’Amèrica va ser una proesa de la feble i rònega marina castellana. El cas és que, al final, es van apropiar de tot un continent aconseguit amb l’esforç dels catalans.

I les campanyes d’Itàlia que, bàsicament, van consistir en la conquesta del regne de Nàpols, van ser fetes per Ferran II quan, ja vidu, va tornar als seus regnes patrimonials. Va ser una empresa catalana i aragonesa, on Castella no hi va participar. La flota catalana de Lluís de Requesens, comte de Palamós, va bloquejar els ports de Nàpols i Gaeta i va impedir que els francesos rebessin reforços. Així ho evidencien les recerques i les conclusions dels historiadors, que no siguin espanyols, és clar. Ja ho vam explicar en el seu moment (4) . Ells donen fe a la documentació i a les cròniques falses que es van publicar des del primer moment en les que s’atribuïa als castellans aquesta conquesta, fet que ja indignava als catalans del segle XVI. Felip II va arrabassar els regnes de Sicília, Nàpols i Sardenya de la Corona Catalana i els va fer dependre d’un inventat Consejo de Italia que, al seu torn, depenia directament del Consejo de Castilla, malgrat les queixes i protestes que li van arribar des de Catalunya.

L’expressió intereses compartidos és d’un cinisme espectacular. Els intereses compartidos van consistir, com hem vist, en què Catalunya ho aconseguia i guanyava i Castella s’ho quedava. De compartit res, furtat directament.

Acaba l’autor amb aquesta perla:

“La voluntad real de caminar más allá de la unión personal quedaría reflejada en la política exterior de las dos coronas y la decisión de trasvasar recursos de una a otra.”

L’autor continua entossudit en transmetre’ns aquesta fantasia de la historiografia oficial espanyola segons la qual els reis ja somiaven en la seva España unida. Aquesta suposada voluntad real de què ens parla García de Cortázar només existeix en la imaginació dels ideòlegs del nacionalisme espanyol. I pel que fa a la política exterior, els Reis Catòlics van procurar, en tot moment, el seu profit personal ,i com a molt, el profit dels seus regnes patrimonials respectius, mai el profit de la España desitjada per l’autor.

I pel que fa al transvasament de recursos no s’entén a què es refereix. Sempre havia existit comerç entre els territoris d’ambdues corones. Castella exportava cereals i llana entre d’altres coses a Catalunya i València, i des d’aquests regnes s’hi exportaven productes manufacturats. Els recursos importants transvasats van ser de Catalunya, la una, a Castella, la otra, com hem esmentat en els paràgrafs anteriors.

L’autor tampoc esmenta la raó per la qual aquests reis són més mundialment coneguts: la creació de la Inquisició castellana sota la direcció del sinistre Tomás de Torquemada. Amb l’excusa de mantenir la puresa de la fe catòlica, la Inquisició va ser un instrument de repressió i d’extensió del poder absolutista dels reis sobre tots els seus súbdits i un instrument de control de les institucions catalanes i dels altres estats de la Corona. Els mètodes de repressió i de control ideològic de la població ideats per Torquemada seguint les indicacions dels tan magnànims Reis Catòlics, com la de fer de cada persona un delator sota pena d’esdevenir-ne còmplice, han servit de model per als règims feixistes i comunistes que el món ha patit en el segle XX i encara es pateix en alguns llocs.


Carles Camp
11 de setembre de 2013


CITES:

[1] Documentos sobre las relaciones internacionales de los Reyes Católicos, edició preparada per Antonio de la Torre, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Patronato Marcelino Menéndez Pelayo, Biblioteca Reyes Catlólicos, Barcelona.

[2] http://www.histocat.cat/index.html?msgO ... T=ART01486

[3] Pep Mayolas, Fins que en Colom begui a galet, Capítol 1, Castella, el regne més pobre d’Europa a finals del segle XV, Llibres de l’Índex, Barcelona, 2012, p. 15-32.

[4] http://www.histocat.cat/index.html?msgO ... T=ART01941

[XaviTwin]

els coneixements d'història sempre son bons. :okcat

...V...

[Storm]

Aquest home, el rei, el tenien per un no-res. Tota la història d'Espanya que hem estudiat la majoria està profundament manipulada pel franquisme. Més que història, son mites del règim que s'han imposat com a veritats amb el temps. Més o menys com ara, que es creuen les mentides a còpia de repetir-les.

A tall d'exemple

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/10/17/ ... 33896.html

[JosepM]

Si hi ha cap historiador a la sala, m'agradaria que em contestés a uns detalls addicionals:

-Fins a quin punt Ferran era català? Ho dic perquè era, com Isabel, un Trastámara, família reial bastarda que regnava feia relativament poc a Castella i (des del 1412) la nostra confederació.
-Va ser idea d'ells (Ferran i Isabel) casar-se? Si no, qui, i perquè, els va casar? Si no m'erro, eren tan joves que no van consumar el matrimoni fins passat més d'un any de casats.
-I Germana de Foix? Es casa amb el vidu Ferran, té un fill que mor a Valladolid (què hi feia, allà?), i acaba fent de virreina per Carles a València...

Com diu el Sala Martín, fins ara les fronteres les han dibuixat amb semen i/o hò***es. Potser fóra bo començar a fer-ho preguntant a la gent...

Salut,

Josep M.

[Hook]

Sembla ser que la tal Isabel era molt lletja... no se si ve al cas, però aquí us ho deixo! :callo

[Storm]

[quote user="JosepM" post="244237"]Si hi ha cap historiador a la sala, m'agradaria que em contestés a uns detalls addicionals:

-Fins a quin punt Ferran era català? Ho dic perquè era, com Isabel, un Trastámara, família reial bastarda que regnava feia relativament poc a Castella i (des del 1412) la nostra confederació.
-Va ser idea d'ells (Ferran i Isabel) casar-se? Si no, qui, i perquè, els va casar? Si no m'erro, eren tan joves que no van consumar el matrimoni fins passat més d'un any de casats.
-I Germana de Foix? Es casa amb el vidu Ferran, té un fill que mor a Valladolid (què hi feia, allà?), i acaba fent de virreina per Carles a València...

Com diu el Sala Martín, fins ara les fronteres les han dibuixat amb semen i/o hò***es. Potser fóra bo començar a fer-ho preguntant a la gent...

Salut,

Josep M.[/quote]

Et recomano aquest número de Sàpiens, on hi trobaràs, entre d'altres temes molt interessants, el capítol "La unió de corones. Junts però no del tot"

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2013/ ... e-3630.php

[Mamut]

[quote user="JosepM" post="244237"]Si hi ha cap historiador a la sala, m'agradaria que em contestés a uns detalls addicionals:
-Fins a quin punt Ferran era català? Ho dic perquè era, com Isabel, un Trastámara, família reial bastarda que regnava feia relativament poc a Castella i (des del 1412) la nostra confederació.
-Va ser idea d'ells (Ferran i Isabel) casar-se? Si no, qui, i perquè, els va casar? Si no m'erro, eren tan joves que no van consumar el matrimoni fins passat més d'un any de casats.
-I Germana de Foix? Es casa amb el vidu Ferran, té un fill que mor a Valladolid (què hi feia, allà?), i acaba fent de virreina per Carles a València...
[/quote]Jo no en soc d'historiador però et dono alguna de les respostes que demanes.

Ferràn es va casar als 17 anys i Isabel en tenia 18.
El matrimoni va ser fruit de la insistència del pare de Ferràn, Joan II, rei d'Aragó.

Ferràn era aragonés de la dinastia Trastàmara.

El seu avi, Ferràn d'Antequera, castellà (nascut a Medina del Campo) havia estat elegit Comte de Barcelona pel Compromís de Casp al morir el darrer rei de la Casa de Barcelona, Martí l'Humà sense descendència.

El fill de Ferran d'antequera, Joan II, també era castellà (nascut també a Medina del Campo) va heretar el títol de comte de Barcelona, però no era ben vist pels catalans la qual cosa va provocar dotze anys de guerres. Finalment el rei va poder arribar a un acord de pau i entrar a Barcelona, on va confirmar els privilegis de Catalunya i va jurar respectar-los.

El seu fill, Ferràn el Católic, que va participar activament en la guerra del seu pare contra els catalans, es va familiaritzar amb l'administració de l'Estat a instàncies de Joan II.
El 1479 Ferran va succeir el seu pare com a comte de Barcelona i rei d'Aragó. S'havia casat amb Isabel de Castella deu anys abans.

El matrimoni dels Reis Catòlics (Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó) va unir les seves corones després que Isabel hagués ascendit al tron per la victòria sobre Joana la Beltraneja a la guerra civil castellana. Tanmateix, cada regne va mantenir la seva pròpia administració.

Més o menys resumit, ve a ser això.

Si varen o no consumar el matrimoni, jo no hi era...

I de la Germana de Foix, ho deixem per una altra estona, si et sembla.

:birracat

[650X]

Un tema molt interessant!

Dieu que no sou historiadors... però en sabeu un bon niu...

Haurem de buscar aquest descendent inexiestent de Martí l'Humà... :666

salut i història!

[Billy_Joe]

"Els mètodes de repressió i de control ideològic de la població ideats per Torquemada seguint les indicacions dels tan magnànims Reis Catòlics, com la de fer de cada persona un delator sota pena d’esdevenir-ne còmplice, han servit de model per als règims feixistes i comunistes que el món ha patit en el segle XX i encara es pateix en alguns llocs. "

Mètode aplicat recentment pel deixeble de Torquemada, Ramon Bauzà, per combatre els mestres que s'oposén al genocidi cultural a les Illes, quan intenta convertir als alumnes en delators dels seus mestres.

[Mamut]

[quote user="JosepM" post="244237"]-I Germana de Foix? Es casa amb el vidu Ferran, té un fill que mor a Valladolid (què hi feia, allà?), i acaba fent de virreina per Carles a València...[/quote] Com que no en se gaire res d'aquesta "perla", et remeto al que he trobat a la Vikipedia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Germana_de_Foix

En resum:
Als 17 o 18 anys es casa amb el iaio Ferràn el Catòlic de 59 anys i tenen un fill que mor al nèixer.
Un cop vídua, s'enrolla amb el seu net Carles I d'Espanya i tenen una filla que es educada a la cort de Castella.
Es torna a casar amb un noble de la guardia personal del rei Carles I que es devia morir aviat.
Es torna a casar amb un tal Ferràn, un napolità, Duc de Calabria i s'instal·la a València com a virreina on no deixa "títere con cabeza".

Ja veus...

[Kpeps]

[quote user="hook" post="244264"]Sembla ser que la tal Isabel era molt lletja... no se si ve al cas, però aquí us ho deixo! :callo[/quote]

amb calers i poder...la lletgesa desapareix....mira la duquesa d'Alba i no em refereixo a l'actualitat que com persona gran es mereix un respecte,ja de jove.... :callo :callo :b9 :b9
un fil molt interessant.

[Merce]

Si que sembla i que van sortint detalls trobats pels històriadors confirmant que Colon va sarpar del Port de Pals (Puerto de Palos) i que Colon i el 60% dels seus mariners eren catalans. (però això està en estudi i encara faltan alguns petits detalls per confirmar-ho)
De moment ens hem de creure la història imposada per Castella. :castells

La Peseta era la moneda catalana.
L'utilitzaben els comerciants catalans que eren gran negociants i eren reconeguts per tot Europa.
Quan Catalunya va perdre la guerra, Castella es va apropiar la Peseta ja que era una moneda molt forta a Europa envers la que utilitzava Castella que estava completament devaluada.

:Catala :Catala :Catala

[Alex]

Mamut, 1r Conseller de cultura de la futura Catalunya independent !! :okcat :burrucat :jajacat :holacat

[Mamut]

[quote user="Alex" post="244494"]Mamut, 1r Conseller de cultura de la futura Catalunya independent !! :okcat :burrucat :jajacat :holacat[/quote]Ha mi ma gradat akesta proposta dels compañ Alex. Am pots di kin sou es de Conseyer? Ma intersaria savero avans daceptar el karreg. Astraclar que bull dir tanto el sou hofisial com el que donen aam sobres i les comisions i les coses aqueies de desplasaments i kilometres i allo danar gratis per autopista.
si me convé et fare secretari meu o d'algun altro. Bale?

[Albert]

Holaaaa,

Gràcies per aquesta petita colecció de detalls sobre la nostra história real.



:okcat :callo

[Mamut]

Genial !!!



Acudit de "l'humorista" Ferreres publicat a El Periódic el 22-10-2013.

[Fjodor]

Brutal!
Felicitats Mamut, felicitats Carles Camp!

A molta gent li fa falta llegir, a molta gent li fa falta llegir història, especialment al pais veí... i aquí també!!!

Salut

[Trencaferro]

[quote user="650X" post="244285"]Un tema molt interessant!

Dieu que no sou historiadors... però en sabeu un bon niu...

Haurem de buscar aquest descendent inexiestent de Martí l'Humà... :666

salut i història![/quote]

Es veu que era una persona malaltissa i va morir jove per un refredat o una pulmonia si no recordo malament.

Que res, que entre el pare i el fill, els Humà han estat la familia que més mal han fet al nostre pais, involuntariament al deixar-nos sense representant català ens vam veure agafats per les urpes castellanes, i des d'aleshores ho patim...

[Mamut]

[quote user="Mamut" post="244268"]...Ferràn d'Antequera, castellà (nascut a Medina del Campo) havia estat elegit Comte de Barcelona pel Compromís de Casp al morir el darrer rei de la Casa de Barcelona, Martí l'Humà sense descendència.[/quote]

Per qui encara no tenia prou clar, ens remuntem ara a conèixer l'avi de Ferràn el Catòlic, l'anomenat FERRAN D'ANTEQUERA

http://www.histocat.cat/index.html?msgO ... T=ART02347




... i plego de parlar més d'història. :callo

[Storm]

Interessant sobre la manipulació de la història

http://www.diariodeburgos.es/noticia/ZD ... ta/es/mito