Moters=anarquistes ??? NO

[Josey Wales]

Hola:
Com ha sortit el tema en un altre post, crec que és bó parlar-ne.
Jo crec que en línies generals, els anarquistes sols volen fer la seva sense cap Llei ni norma, per tal de manar ells i prou.
Hi poden haver moters anarquistes, però el fet de la llibertat, o la sensació que ens en dona anant en moto, no vol dir que als moters no ens agradi respectar la Llei.
Com ho veieu?

[pilax]

Sobre tu primera afirmación solo decirte que no estoy de acuerdo,deberias de leer un poco sobre la filosofoia o ideología anarcosindicalista, cambiar la sociedad capitalista desde el movimiento obrero y su asociación ...

y sobre lo segundo ,, reconocer que quizas me he dejado llevar por el entusiasmo de ver en un foro motero a Anarquistas "discutir " sobre tema de ideas y sentimientos. Y evidentemente aquí hay gente de toto tipo.
salud

[Josey Wales]

Tens tota la raó pilax, la veritat és que no en sé gaire cosa dels anarquistes, però aquesta és la impressió que n'he tingut sempre i que veig que coincideix en lo bàsic amb el que a la wikipèdia defineixen com a anarquisme clàssic: " conjunt d'idees filosòfiques i polítiques que tenen en comú el rebuig cap a l'Estat i qualsevol forma d'autoritat, jerarquia o coerció física, mental o espiritual", però també hi diu: "és una ideologia política de caire social o també socialista que considera l'Estat com una estructura mitjançant la qual una minoria privilegiada oprimeix a l'àmplia majoria de la població, i que per tant per a alliberar a les majories cal destruir", cosa que potser és més acceptable. ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Anarquisme). Suposo que és perquè sempre he sentit explicar les bestièses que feien els de la CNT.
Tot i així, he vist que ara venen un llibre que es diu:" El dia de les sirenes" que explica El triomf anarquista el 19 de juliol de 1936. Suposo que a la seva manera, aquesta gent van ser més valents que molts altres ja que van aconsseguir parar la sublevació militar a Barcelona, crec.

I bé, el sindicalisme no és el mateix que l'anarquisme, oi? Potser es combinen en algunes ocasions però jo diria que són activitats que en principi són diferents.

Per altra banda el fet de que els moters tenim: solidaritat, associació, reivindicació, sensibilitat social, tal i com dius sí que pot coincidir amb aquests plantejaments de l'anarquisme. De tota manera, és bó deixar-se endur per l'entusiasme del que a un mateix li agrada!!

Salut!!

[pilax]

Sin duda alguna se han dicho muchas cosas desde cada "bando" unos de otros. estoy seguro que algunas verdad y otras no. Yo por mi edad evidentemente no lo he vivido, ya sabes, todo está en los libros, y en los relatos audiovisuales que perduran. y que cada uno saque sus conclusiones.
Yo soy el menos indicado para poder tener una conversación de altura sobre estas cuestiones.
También hay un libro de Orwell , Homenatge a Catalunya que habla de todo esto que decimos y de como en Barcelona se organizaban todos contra el fascismo aún habiendo diferentes asociaciones sindicales o politicas.
No por supuesto que no son lo mismo anarquismo que sindicalismo. Yo creo, que el anarquismo es mas bien una ideologia, y el anarcosindicalismo es una manera de estucturarse en este caso dentro del entorno del trabajo. (Que me perdonen los entendidos en la materia por mi simplicidad de expresión)
Me alegra que entiendas lo que queria decir con respecto al espiritu motero.
Molta SAlut

[Bravo]

Sin duda alguna se han dicho muchas cosas desde cada "bando" unos de otros. estoy seguro que algunas verdad y otras no. Yo por mi edad evidentemente no lo he vivido, ya sabes, todo está en los libros, y en los relatos audiovisuales que perduran. y que cada uno saque sus conclusiones.
Yo soy el menos indicado para poder tener una conversación de altura sobre estas cuestiones.
También hay un libro de Orwell , Homenatge a Catalunya que habla de todo esto que decimos y de como en Barcelona se organizaban todos contra el fascismo aún habiendo diferentes asociaciones sindicales o politicas.
No por supuesto que no son lo mismo anarquismo que sindicalismo. Yo creo, que el anarquismo es mas bien una ideologia, y el anarcosindicalismo es una manera de estucturarse en este caso dentro del entorno del trabajo. (Que me perdonen los entendidos en la materia por mi simplicidad de expresión)
Me alegra que entiendas lo que queria decir con respecto al espiritu motero.
Molta SAlut

Jo no ho hauría pas explicat millor. Hi estic completament d'acord amb tú, Pilax. Penso que de vegades ens deixem portar pel que ens diu una de les parts implicades en qualsevol conflicte o àmbit, sense escoltar la part enfrontada. A la guerra civil es van fer moltes bestieses per ambdues parts, però no s'ha d'oblidar mai que una de les parts va ser la agressora, la que es va aixecar en armes contra un govern democràtic i sortit de la voluntat del poble que hi va anar a votar de forma massiva. Sense justificar mai accions execrables de les dues parts, també et diré que de la part dels feixistes, les seves accions van ser majoritariament institucionals i sistemàtiques, és a dir, dirigides i beneïdes per la Falange. Des del costat republicà, majoritariament cal culpabilitzar a elements incontrolats. Penso que és una gran diferència.

Hola:
Com ha sortit el tema en un altre post, crec que és bó parlar-ne.
Jo crec que en línies generals, els anarquistes sols volen fer la seva sense cap Llei ni norma, per tal de manar ells i prou.

Ah¡¡¡ els anarquistes no volem manar mai. De fet ni tan sols manem a casa nostra

[Terraxaman]

Hola nois/es:

"Jolines"! Quin tema per acabar la setmana!
Hi ha tanta cosa per dir... Jo no crec que hi hagi una relació directa entre l'afecció a les motos i l'ideari anarquista, només el sentiment de llibertat i de rebeldia, el poder fer el teu propi camí al teu aire, i d'altres tòpics per l'estil, poden portar a pensar en que hi hagi alguna cosa comuna... però tots hauriem de recordar que grups de motoristes com els Àngels de l?infern i d'altres tenen molt més a veure amb els grups neofeixistes que amb l'anarquisme.
Perque d'anarquismes ni ha tants tipus com persones és senten atretes per aquest ideal, deia el gran poeta anglès Percy Shelley que:

“El hombre de alma virtuosa,
no manda, ni obedece:
El poder, cual peste asoladora,
Contamina cuanto toca,
y la obediencia, maldición de todo ingenio,
virtud, libertad y verdad
Hace esclavos a los hombres,
Y del armazón humano
Un autómata mecanizado”

Ja fa un temps vaig publicar un article a la revista Antrophos sobre la meva peculiar visió de l'anarquisme. Si a algú l'interesa és una formulació breu i relativament senzilla, la podeu veure aqjuí:
http://terraxaman.blogspot.com/2007_03_24_archive.html

Probablement avui (2007) hi faria moltes modificacions, doncs em sento més anarco-taoista que anarquista...

Una abraçada.

[Terraxaman]

Hola nois/es:

"Jolines"! Quin tema per acabar la setmana!
Hi ha tanta cosa per dir... Jo no crec que hi hagi una relació directa entre l'afecció a les motos i l'ideari anarquista, només el sentiment de llibertat i de rebeldia, el poder fer el teu propi camí al teu aire, i d'altres tòpics per l'estil, poden portar a pensar en que hi hagi alguna cosa comuna... però tots hauriem de recordar que grups de motoristes com els Àngels de l?infern i d'altres tenen molt més a veure amb els grups neofeixistes que amb l'anarquisme.
Perque d'anarquismes ni ha tants tipus com persones és senten atretes per aquest ideal, deia el gran poeta anglès Percy Shelley que:

“El hombre de alma virtuosa,
no manda, ni obedece:
El poder, cual peste asoladora,
Contamina cuanto toca,
y la obediencia, maldición de todo ingenio,
virtud, libertad y verdad
Hace esclavos a los hombres,
Y del armazón humano
Un autómata mecanizado”

Ja fa un temps vaig publicar un article a la revista Antrophos sobre la meva peculiar visió de l'anarquisme. Si a algú l'interesa és una formulació breu i relativament senzilla, la podeu veure aqjuí:
http://terraxaman.blogspot.com/2007_03_24_archive.html

Probablement avui (2007) hi faria moltes modificacions, doncs em sento més anarco-taoista que anarquista...

Una abraçada.

[pilax]

[quote="Terraxaman"]Hola nois/es:

"Jolines"! Quin tema per acabar la setmana!
Hi ha tanta cosa per dir... Jo no crec que hi hagi una relació directa entre l'afecció a les motos i l'ideari anarquista,

Perdona mi atrevimiento pero creo que no deberías simplificar tanto el sentido de mi mensaje no es tanto sobre la afición a las motos, sino mas bien sobre el espiritu que mueve a muchos moteros que como en este foro se relacionan y en cierta manera se asocian con intención de compartir experiencias y quye sin duda alguna nos reporta felicidad.
Permiteme añadir que por supuesto habrá mucho aficionado a las motos que no participe en absoluto de esta forma de relacionarse. Aunque no me negarás que si un coche se averia en plena carrtera pocos coches se interesaran por el mismo, cosa que yo estoy convencido que no pasa con los moteros si es un motero el que esté averiado o lo parezca, solo es un pequeño ejemplo.

només el sentiment de llibertat i de rebeldia, el poder fer el teu propi camí al teu aire, i d'altres tòpics per l'estil, poden portar a pensar en que hi hagi alguna cosa comuna... però tots hauriem de recordar que grups de motoristes com els Àngels de l?infern i d'altres tenen molt més a veure amb els grups neofeixistes que amb l'anarquisme.

Aquí estoy totalmente de acuerdo contigo, conducir motos lo puede hacer todo aquel que sepa, pero el motero al que yo me refiero dista mucho del que tu citas.




Ja fa un temps vaig publicar un article a la revista Antrophos sobre la meva peculiar visió de l'anarquisme. Si a algú l'interesa és una formulació breu i relativament senzilla, la podeu veure aqjuí:
http://terraxaman.blogspot.com/2007_03_24_archive.html

Probablement avui (2007) hi faria moltes modificacions, doncs em sento més anarco-taoista que anarquista...

Lo he leido muy rapido parece muy interesante y acertada tu visión particular del anarquismo. Ademas de muy clara y facil de entender. Me ha gustado mucho.

Permiteme que copy y paste el final de tu articulo.:
"«No conformarse con menos que con la utopía es­timula continuamente la superación del ser humano y de la sociedad. Potenciando el espíritu de rebeldía in­quebrantable, de inconformidad ante los hechos con­sumados y de lucha contra la resignación fatalista de la humanidad, el anarquismo se constituye en gran defensor de la libertad, fuente inagotable de todos los cambios y fuerza motriz de la humanidad hacia el progreso. —El anarquismo es la causa común de to­dos los oprimidos, de todos los seres humanos de la tie­rra— » (F. Montseny).

Salud y un abrazo

[Vendetta]

Uyy quins temes, m'hi poso una mica pel mig tot sent conscient del perill que significa , pq si, hi tinc un cert sentiment, que no sabria acabar d'expresar, si i menys amb dos documentats com vos ( pilax, i terraxaman)

Però hi ha hagut un cambi cap a la democracia s'ha evolucionat. S'hauria d'anar buscant el seguent pas evolutiu en la societat, l'actual tampoc acaba de funcìonar, segur que es pot complementar per lo menys. I si mes no ajuda a no creure que això és lo millor, sempre hi ha alguna cosa millor.