
Mrs. Harrison Gray Otis. 1.809
Esdeveniments
Països Catalans
1842: Bombardeig de Barcelona des del Castell de Montjuïc
1872 - Barcelona: per sufocar una revolta popular, l'exèrcit espanyol, comandat pel general Espartero, bombardeja la ciutat des de Montjuïc.
1899 - Barcelona: un grup d'estudiants funda la Institució Catalana d'Història Natural, actualment (novembre del 2004) filial de l'Institut d'Estudis Catalans.
Món
115: en Antioquía (Turquia) a la nit succeeix un terratrèmol de 7,5 graus en l'escala sismológica de Richter (intensitat de XI en l'escala de Mercalli), deixant un saldo de 260.000 morts. També es registra un tsunami.1 Potser no va succeir avui sinó deu dies després.
856 (3-30-0012): en Qum, Semnan, Damghán i Jorasán (Iran) succeeix un terratrèmol que deixa un saldo de 48 690 morts. Potser no va succeir avui sinó 19 dies després.
915: el papa Juan X corona a Berengario I de Friuli com a sacre emperador romà.
1563: a Trento (nord d'Itàlia) se celebra la vintè cinquena i última sessió del Concili de Trento.
1798: a Espanya es comença a inocular la vacuna antivariólica.
1799: en el marc de la Segona Coalició (l'esforç monàrquic per detenir la Revolució francesa), el mariscal austro-hongarès Sztáray de Nagy-Mihaly derrota als francesos en la batalla de Wiesloch.
1800: a Munic, en el marc de la Segona Coalició, el general francès Jean Victor Marie Moreau derrota a les forces monàrquiques de l'arxiduc Carlos en la batalla d'Hohenlinden. Aquesta victòria ―al costat de la del primer cònsol Napoleó Bonaparte en la batalla de Marengo― obliga als austríacs a signar l'armistici.
1810: a la illa Maurici (oceà Índic), els britànics comencen una invasió.
1812: a Espanya, les tropes franceses ocupen Madrid per segona vegada, en el marc de la Guerra de la Independència.
1836: a Espanya, les Corts acorden negociar el reconeixement de la independència dels nous Estats d'Amèrica.
1855: a Perú s'abole l'esclavitud.
1901: a Washington DC, el president nord-americà Theodore Roosevelt llegeix un discurs de 20 000 paraules (més de dues hores) davant la Càmera de Representants, demanant-li que impedeixi el desenvolupament de monopolis.
1904: Charles Dillon Perrine descobreix en l'Observatori Lick de Califòrnia Himalia, el satèl·lit irregular més gran de Júpiter (planeta)Júpiter.
1906: a Espanya, el govern de Segismundo Moret presenta la dimissió. El liberalisme espanyol entra en crisi.
1910: Georges Claude mostra per primera vegada les llums de neó en el Saló de l'Automòbil de París.
1912: a Buenos Aires (Argentina), el nen Cayetano Santos Godino (el Petiso Orejudo, 1896-1944) mata a la seva quarta i última víctima, un nen de tres anys. Serà descobert i arrestat en la matinada següent.
1912: Bulgària, Grècia, Montenegro i Sèrbia (la Lliga Balcànica) signen l'armistici amb l'Imperi Otomà, acabant amb la Primera Guerra dels Balcans.
1915: a França —en el marc de la Primera Guerra Mundial—, el general Joseph Joffre és nomenat mariscal de l'exèrcit.
1916: a França, el general Joffre dimiteix com a comandant en cap de l'exèrcit, després del fracàs de l'ofensiva aliada en el Somme.
1938: a Santiago de Xile, s'inaugura l'Estadi Nacional.
1944: a Grècia, els britànics reprimeixen una insurrecció comunista.
1950: a Corea es retiren les forces de l'ONU.
1951: al canal de Suez (Egipte) succeeixen durs enfrontaments entre soldats britànics i egipcis.
1959: s'aprova l'actual bandera de Singapur. Sis mesos després s'independezaría de l'Imperi britànic.
1964: a la Universitat de Califòrnia en Berkeley, la policia arresta a 800 estudiants del Moviment Lliberteu d'Expressió que protestaven contra la Guerra de Vietnam.
1965: llançament de la sonda lunar soviètica Lluna 8, que va fallar en la seva missió d'alunizar suaument.
1967: a Sud-àfrica, l'equip del cirurgià Christiaan Barnard realitza el primer trasplantament de cor de la història, a la Universitat de Ciutat del Cap.
1969: a Estats Units, la Càmera de Representants aprova el "pla de pau" del president Richard Nixon per a Vietnam.
1972: Deep Purple comença a gravar el disc Machine head, un dels discos més influents del rock dur.
1973: al programa Pioneer, la nau Pioneer 10 envia les primeres imatges del Júpiter.
1976: a Jamaica, Bob Marley sofreix un intent d'assassinat. Li disparen dues vegades, però ell tocarà un recital l'endemà passat.
1977: a Sevilla (Espanya) s'inicien les reunions per a la creació de la Junta Preautonòmica d'Andalusia.
1979: a l'Havana (Cuba) s'inaugura la primera edició del Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana.
1982: a Xile, més dirigents sindicalistes són expulsats del país: Manuel Busts, Héctor Cuevas i Carlos Poldech. En aquests dies, el règim ordena realitzar batudes massives en poblacions de les comunas de la Cisterna i La Florida, a la capital. L'operació obeeix al que van cridar una «neteja».
1984: Mitjançant la Llei No. 254 és creada Hato Major, província de República Dominicana, constituïda pels municipis d'Hato Major del Rei, Sabana de la Mar i El Valle, que entre altres disposicions va designar com la capital provincial la ciutat d'Hato Major del Rei.
1984: en Bhopal (Índia), una fuita de gasos tòxics en una planta de pesticides de l'empresa Union Carbide causa la mort de prop de 8000 persones de forma directa en una setmana (segons xifres donades pel govern d'Índia i la multinacional Dow Chemical Company, van anar únicament 3800 persones) i danya a entre 150 000 i 600 000 persones.
1989: a Malta, George H. W. Bush i Mijaíl Gorbachov donen per acabada la «guerra freda».
1989: a Veneçuela es realitzen les primeres eleccions directes de Governadors i Alcaldes.
1990: a Argentina succeeix un alçament al comandament del «carapintada» Mohammed A. Seineldín. El Govern ordena la repressió immediata. Diversos morts.
1992: a Espanya, el petrolier Mar Egeo naufraga enfront de la costa de La Corunya, provocant un desastre ecològic de gran magnitud.
1992: Neil Papworth, un enginyer de proves en el Sema Group, utilitza una computadora personal per enviar el primer missatge de text a Richard Jarvis, de Vodafone. El text del missatge va ser "Feliç Nadal".
1994: a Japó, Sony llança la seva primera videoconsola, la PlayStation, que va ser la més reeixida de la seva generació.
2001: a Argentina, el president Fernando de la Rúa imposa el corralito (la restricció de la lliure disposició de diners en efectiu de terminis fixos, comptes corrents i caixes d'estalvis).
2003: l'avió Profunda HA-420 HondaJet realitza el seu primer vol.
2006: a Veneçuela, en les eleccions presidencials és reelecto Hugo Chávez.
2006: a les illes Fiji es perpetra el cop d'estat de 2006.
2007: a Austràlia assumeix com a primer ministre el líder del partit laborista Kevin Rudd.
2007: a Veneçuela, va ser desaprovat en referend el projecte de reforma de la Constitució proposada pel president Hugo Chávez.
2008: en Azpeitia (Guipúscoa), la banda terrorista ETA assassina amb diversos trets a l'empresari Ignacio Uria Mendizabal.
2010: a Espanya té lloc una vaga sorpresa de controladors del tràfic aeri, que paralitzen tot l'espai aeri nacional.
2011: a Veneçuela, neix la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Del Carib (CELAC).
2012: almenys 450 persones moren en el pas del tifó Bopha per Filipines.
Naixements
Món
1368: Carlos VI de França (f. 1422).
1596: Nicola Amati, luthier italià (f. 1684).
1660: André Campra, compositor barroc francès (f. 1744).
1729: Antonio Soler, compositor espanyol (f. 1783).
1755: Gilbert Stuart, pintor nord-americà (f. 1828).
1800: France Prešeren, poeta romàntic eslovè (f. 1849).
1810: Francisco Propietàries, polític salvadorenc (f. 1884).
1826: George Brinton McClellan, militar i polític nord-americà (f. 1885).
1830: Francisco Menéndez Valdivieso, polític salvadorenc (f. 1890).
1833: Carlos Juan Finlay, metge cubà (f. 1915).
1838: Cleveland Abbe, meteoròleg nord-americà (f. 1916).
1842: Phoebe Hearst, activista estadoundiense (f. 1919).
1842: Ellen Swallow Richards, químic nord-americà (f. 1911).
1848: Federico Olaria, pintor espanyol (f. 1898).
1857: Joseph Conrad, novel·lista anglopolaco (f. 1924).
1857: Salvador Rueda, poeta espanyol.
1864: Herman Heijermans, escriptor neerlandès (f. 1924).
1869: Slobodan Jovanović, polític iugoslau (f. 1958).
1874: Pedro Poveda, sacerdot i pedagog espanyol (f. 1936).
1879: Pérola Byington, filántropa i activista social brasilera (f. 1963).
1879: Charles Hutchison, actor i director nord-americà (f. 1949).
1879: Kafū Nagai, escriptor i dramaturg japonès (f. 1959).
1880: Fedor von Bock, militar alemany (f. 1945).
1883: Anton Webern, compositor austríac (f. 1945).
1886: Manne Siegbahn, físic suec (f. 1978).
1887: Higashikuni Naruhiko, polític japonès (f. 1990).
1895: Anna Freud, psicoanalista britànica d'origen austríac (f. 1982).
1899: Hayato Ikeda, polític japonès (f. 1965).
1900: Richard Kuhn, bioquíomico austríac (f. 1967).
1902: Mitsuo Fuchida, militar japonès (f. 1976).
1902: Miguel Mucio, ciclista espanyol (f. 1945).
1904: Roberto Marinho, empresari brasiler.
1906: Isaac Francisco Rojas, militar argentí (f. 1993).
1911: Nino Rota, compositor italià (f. 1979).
1917: Manuel Solís Palma, polític panameny.
1918: Abdul Haris Nasution, general indonesi (f. 2000).
1920: Salvador Canals Navarrete, canonista espanyol.
1921: Geoffrey Stephen Kirk, filòleg clàssic britànic (f. 2003).
1922: Sven Nykvist, cineasta suec (f. 2006).
1923: Stjepan Bobek, futbolista i entrenador iugoslau (f. 2010).
1923: Eugenio Hirsch, artista austríac (f. 2001).
1924: Roberto Mieres, piloto de carreres argentí (f. 2012).
1925: Kim Dae-jung, polític surcoerano (f. 2009).
1927: Andy Williams, cantant i actor estadounidese, de la banda The Williams Brothers (f. 2012).
1928: Julia Sandoval, actriu argentina.
1930: Jean-Luc Godard, cineasta francès.
1930: Frederic Etsou, cardenal congolès (f. 2007).
1932: Corry Brokken, cantant neerlandesa.
1933: Paul Crutzen, científic neerlandès, premi Nobel de Química en 1995.
1934: Abimael Guzmán, guerriller peruà, capdavanter de la banda terrorista Sendera Lluminosa.
1934: Viktor Gorbatko, astronauta soviètic.
1937: Bobby Allison, pilot nord-americà d'automòbils estoc.
1939: Mario Wschebor, matemàtic uruguaià (f. 2011).
1942: José Menese, cantant espanyol.
1943: J. Philippe Rushton, educador canadenc (f. 2012).
1944: Salvador Montcada, científic hondureny, premio Príncep d'Astúries
1946: Joop Zoetemelk, ciclista neerlandès.
1947: Marco Revelli, historiador italià.
1947: Osvaldo Abel López, pilot argentí d'automobilisme.
1948: Ozzy Osbourne, músic britànic.
1950: Mickey Thomas, cantant nord-americà, de la banda Jefferson Starship.
1950: John Akii-Bua, atleta ugandés (f. 1997).
1950: Alberto Juantorena, atleta cubà.
1951: Mike Bantom, baloncestista nord-americà.
1951: Mercedes Cabrera, política i historiadora espanyola.
1951: Riki Chōshū, lluitador sud-coreà-japonès.
1951: Rick Mears, pilot nord-americà d'automobilisme.
1952: Don Barnes, cantautor i guitarrista nord-americà.
1952: Benny Hinn, capdavanter religiós nord-americà.
1952: Mel Smith, còmic i cineasta britànic.
1953: Franz Klammer, esquiador austríac.
1953: Àgata Lys, actriu espanyola.
1955: Steven Culp, actor nord-americà.
1957: Valérie Quennessen, actriu francesa (f. 1989).
1960: Daryl Hannah, actriu nord-americana.
1960: Julianne Moore, actriu nord-americana.
1961: Javier Capità, presentador de televisió i humorista espanyol.
1961: Adal Ramones, humorista televisiu mexicà.
1963: Joe Lally, músic nord-americà, de la banda Fugazi.
1963: Terri Schiavo, dona nord-americana, va adquirir celebritat perquè el seu cas va obrir debat sobre eutanàsia.
1963: Juan Osorio, productor de televisió mexicà.
1965: Steve Harris, actor nord-americà.
1965: Andrew Stanton, cineasta, guionista, actor de veu i productor nord-americà.
1965: Katarina Witt, patinadora sobre gel alemanya.
1965: Juan Valdivia, el Maestro, guitarrista de la banda Herois del Silenci.
1966: Flemming Povlsen, futbolista danès.
1967: Afton Smith, actriu i escriptora nord-americana.
1968: Brendan Fraser, actor nord-americà.
1968: Juan Carlos García Hoyuelos, poeta espanyol.
1968: Montell Jordan, cantant nord-americà.
1969: Bill Steer, guitarrista britànic, de les bandes Napalm Death i Carcass.
1970: Felipe Braun, actor xilè.
1970: Lindsey Hunter, baloncestista nord-americà.
1970: Christian Karembeu, futbolista francès.
1971: Ona Rapace, actor suec.
1971: Frank Sinclair, futbolista jamaicà.
1971: Henk Timmer, futbolista neerlandès.
1971: Keegan Connor Tracy, actriu canadenca.
1972: Bucky Lasek, skater nord-americà.
1973: Holly Marie Combs, actriu nord-americana.
1973: Super Crazy, lluitador professional mexicà.
1973: MC Frontalot, raper nord-americà.
1973: Sammy Leung, cantant i actor honkonés.
1975: Mickey Avalon, raper nord-americà.
1975: Cristina Plans, música espanyola, de la banda Dover.
1975: Malinda Williams, actriu nord-americana.
1976: Julián Alfaro, piloto de carreres argentí (f. 2005).
1977: Adam Dt.łysz, saltador en esquí polonès.
1978: Trina, rapera nord-americana.
1978: Bram Tankink, ciclista neerlandès.
1979: Daniel Bedingfield, cantautor britànic.
1979: Kanako Hoshino, cantant japonesa.
1979: Sean Parker, empresari nord-americà.
1980: Anna Chlumsky, actriu nord-americana.
1980: Fabio Coltorti, futbolista suís.
1980: Jenna Dewan, actriu nord-americana.
1980: Zlata Filipović, escriptora bosniana.
1980: Francisco Puente, escriptor mexicà.
1981: Ioannis Amanatidis, futbolista grec.
1981: Brian Bonsall, actor nord-americà.
1981: Louise Rosega, model britànica.
1981: Edwin Valero, boxador veneçolà (f. 2010).
1981: David Vila, futbolista espanyol.
1982: Jaycee Chan, actor i cantant honkonés.
1982: Michael Essien, futbolista ghanés.
1982. Cristina Saura. economista espanyola.
1984: Pablo Donoso, pilot xilè.
1984: Hind Laroussi, cantant neerlandesa.
1984: Avraam Papadopoulos, futbolista grec.
1985: László Cseh, nedador hongarès.
1985: Amanda Seyfried, actriu i cantant nord-americà.
1985: Robert Swift, baloncestista nord-americà.
1985: Marcus Williams baloncestista nord-americà.
1986: Mike Carden, guitarrista nord-americà, de la banda The Academy Is...
1987: Michael Angarano, actor nord-americà.
1987: Alicia Sacramone, gimnasta nord-americà.
1988: Keirrison de Souza Carneiro, futbolista brasiler.
1994: Jake T. Austin, actor nord-americà.
Necrològiques
Països Catalans
1956: Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina.
1971, Madrid: Rafael Rivelles Guillem, actor valencià (n. 1898).
Món
183 a. C.: Publio Cornelio Escipión l'Africà, polític i general romà.
311: Diocleciano, emperador romà (n. 244).
780: Virgili, bisbe i sant irlandès.
1154: Anastasio IV papa italià (n. 1073).
1533: Basilio III, príncep rus (n. 1479).
1552: Sant Francisco Javier, missioner jesuïta espanyol (n. 1506).
1592: Alejandro Farnesio, duc de Parma, militar i diplomàtic espanyol.
1610: Profunda Tadakatsu, general japonès (n. 1548).
1789: Claude Joseph Vernet, pintor francès (n. 1714).
1829: Juan Agustín Ceán Bermúdez, pintor espanyol (n. 1749).
1845: Gregor MacGregor, soldat espanyol (n. 1786).
1848: José Mor de Fuentes, escriptor espanyol (n. 1762).
1853: Nicolás Rodríguez Peña, polític argentí (n. 1775).
1857: Christian Daniel Rauch, escultor alemany.
1888: Carl Zeiss, òptic alemany (n. 1816).
1892: Afanasi Fet, poeta rus (n. 1820).
1894: Robert Louis Stevenson, novel·lista i assagista britànic (n. 1850).
1902: Prudent de Morais, tercer president brasiler (n. 1841).
1902: Robert Lawson, arquitecte neozelandès (n. 1833).
1910: Mary Baker Eddy, capdavanter religiosa fundadora de la Ciència Cristiana (n. 1821).
1919: Pierre-Auguste Renoir, pintor francès (n. 1841).
1935: Princesa Victoria del Regne Unit, aristòcrata britànica (n. 1868).
1939: Princesa Luisa, duquessa d'Argyll, aristòcrata britànica (n. 1848).
1949: Maria Ouspenskaya, actriu rus-nord-americana (n. 1876).
1955: Cow Cow Davenport, compositor de blues i pianista nord-americà (n. 1894).
1956: Alexander Rodchenko, artista constructivista rus (n. 1891).
1969: Mathias Wieman, actor alemany (n. 1902).
1971: Rafael Rivelles, actor espanyol (n. 1897).
1980: Oswald Mosley, polític britànic (n. 1896).
1989: Fernando Martín, baloncestista espanyol (n. 1962).
1992: Luis Alcoriza, cineasta espanyol (n. 1917).
1993: Fernando Sagaseta, polític espanyol (n. 1927).
1994: Víctor d'Ors, arquitecte i professor espanyol (n. 1909).
1995: Josep Bartolí, pintor expressionista espanyol (n. 1910).
1996: Fabián Polosecki, periodista argentí (n. 1964).
1996: Georges Duby, historiador francès (n. 1919).
1997: Héctor Stamponi, compositor i pianista argentí de tangos (n. 1916).
1999: Scatman John, cantant nord-americà (n. 1942).
1999: Madeline Kahn, actriu nord-americana (n. 1942).
2000: Gwendolyn Brooks, escriptora nord-americana (n. 1917).
2000: Hoyt Curtin, compositor nord-americà (n. 1922).
2001: Juan José Arreola, escriptor, actor i narrador mexicà (n. 1918).
2002: Glenn Quinn, actor irlandès (n. 1970).
2003: Dolç Chacón, escriptora espanyola (n. 1954).
2003: David Hemmings, actor britànic (n. 1941).
2004: Artie Shaw, director d'orquestra i clarinetista nord-americana de jazz.
2004: Shiing-Shen Chern, matemàtic xinès (n. 1911).
2009: Richard Todd, soldat i actor irlandès (n. 1919).
2010: José María Aroca Ruiz-Funes, metge, professor i polític espanyol.
2010: Hugues Cuénod, tenor i centenari suís (n. 1902).
2010: José Ramos Delgado, jugador i entrenador de futbol argentí (n. 1935).
2010: Cora Sadosky, matemàtica i professora argentina (n. 1940).
2010: Lorenz Young, cantant, actor i locutor de radi xilè (n. 1920).
2011: Dev Anand, actor i director indi (n. 1923).
2011: Rafael Rodríguez Barrera, polític mexicà (n. 1937).
2012: Miguel Calero, futbolista colombià (n. 1971).
Festes i commemoracions
Dia internacional de la llengua basca
Dia internacional dels discapacitats
Santoral catòlic
Sants: Sofonies, profeta; Francesc Xavier; Claudi, Hilària, Jasó i Maure, màrtirs; Luci de Britània, rei britó llegendari; venerable Ponç Carbonell, franciscà.