Vilanova i la Geltrú – Piornal (Càceres)
Riiiiiiing… sona el despertador a dos quarts de cinc de la matina, em llevo amb cara de pocs amics per les poques hores que porto dormint, i al mateix temps estic emocionat pel viatge que m’espera, passaré per llocs on encara no hi he estat mai i tampoc m’he preocupat gaire de planejar la ruta, agafo el mapa i pujo a la moto… tot i sabent que sortiran ben bé un miler de quilòmetres.
A les cinc en punt estic rodant i encara és negre nit, els fanals del carrer em guien cap a la carretera i més tard fins a l’autopista, l’agafo fins a Reus per desviar-me a continuació per la N-420 direcció Falset – Gandesa i Alcañiz, on paro a menjar alguna cosa que no porto res a la panxa. Quan surto d’Alcañiz m’adono que comencen a despuntar les primeres llums del dia, porto dues hores rodant i gairebé 200kms, els quals no m’he adonat d’haver-los fet…

Al poc de sortir d’Alcañiz agafo el desviament que m’enfila per la N-211, una carretera de llargues rectes direcció Calanda – Alcorisa i Montalbán. Ara si que comencen a sortir els primers raigs de sol, els quals em fan parar a posar-me les ulleres fosques.

Una vegada arribo a Montalbán i sortint direcció Madrid veig el cartell que m’indica Terol, per la N-420 de nou enfilo cap amunt per coronar amb força velocitat el Port de St. Just on paro a fer una foto i m’adono que la meteorologia no està de la meva part, el cel està amenaçador en la direcció que tinc pensada, tot i així decideixo seguir amb el mono de pluja a mà, potser em farà falta però a hores d’ara el que més em fa falta són els guants d’hivern... quin fred a les vuit del matí per aquelles latituds...!!

A dos quarts de nou i obrint jo mateix els carrers de Terol, poso gasolina a la nena que ja li fa falta, i amb la mateixa “multitud” de gent que em vaig trobant, recorro els carrers del casc antic de Terol, allà solament hi ha un paio de l’ajuntament amb la màquina i un Urbano que em mira amb cara de pocs amics... i esclar, la moto la vaig deixar al mig del tot, però tampoc hi ha gaire trànsit com per a que pugui molestar!!!



Surto de Terol per la N-330 direcció el Rincón de Ademuz, per una carretera bastant estreta i revirada, que passa contínuament per poblets tot seguint el curs del riu Turia amb paisatges esplèndids... carretera que em recorda l’ensurt de l’estiu passat on un ocell va impactar contra el carenat de La Deauvillina.


Una vegada arribo a Torrebaja torno a agafar un desviament, em retrobo de nou amb la N-420, però aquesta vegada amb direcció Cuenca per una carretera molt de l’estil de l’Espanya profunda, amb llargues rectes i asfalts bastants bons, enfilo una pujada d’uns vint quilòmetres amb dos carrils que ràpidament em fan coronar el Puerto de Hontanar i més tard el Puerto de Rocho, estic rodant per l’extrem sud de la Serranía de Cuenca...


A mig matí i sense haver parat gaire, arribo a Cuenca on decideixo desviar-me cap al interior de la serra, vull visitar aquesta zona que fa temps vaig veure en una revista, i alhora se’m presenta una ruteta molt maca en forma de cercle, no faig excessivament més quilòmetres i a més encara és molt d’hora, tot i que ja porto aproximadament 500kms... i sabent que estic a mig viatge. Tot passant pel centre de Cuenca, agafo la carretera comarcal CM-2105 que m’enfila fins a Villalba de la Sierra on es troba el Ventano del Diablo, és un lloc molt recomanable per les formacions rocoses que ens trobem i pel paisatge en general amb aigües cristal•lines.



Des d’aquí i per la CM-2104 arribo fins a la Ciudad Encantada, on s’ha de treure entrada així que decideixo no parar-m’hi gaire estona, faig una visita pels exteriors i enfilo de nou cap a Cuenca.

A l’arribar al centre de la ciutat em deixo caure pel casc antic on puc fer una visita a la Plaza Mayor, la Catedral i l’ajuntament, tot veient una vista panoràmica de la ciutat moderna.





Bé, ja és hora d’enfilar direcció el sud de Madrid, d’acord que anava bé de temps fa una estona, però amb totes aquestes parades m’estic retrasant i comença a apretar la calor, i jo queixant-me feia unes hores pel fred...
Agafo la N-400 segons el meu mapa, una mica antiquat, que resulta ser una autovia amb un asfalt perfecte i amb nova nomenclatura, ara és la A-40. L’autovia va força alta, de fet passo el Puerto de Cabrejas (1150m) sense adonar-me’n d’haver salvat alçada, fins a Horcajada de la Torre on s’acaba i segueix en construcció... torno a enllaçar amb la N-400 que surt al meu mapa, torno a agafar la carretera nacional on paro a posar gasolina de nou a la nena i aprofito per dinar. És la una del migdia i encara no tenen el menú preparat, quina diferència amb Europa, on ja ens haguessin dit que tenien la cuina tancada!!! Al final m’ho preparen, està força bo i quedo tip... de la quantitat de mosques que hi ha pels voltants!!!!
Amb la panxa més plena, agafo la carretera fins a Tarancón i Ocaña, on passo molt aprop d’Aranjuez, podria fer una visita als jardins però sabent que encara queda bastant tros, i amb intenció de “rutejar” per Toledo, decideixo estirar per la mateixa nacional tot “curvejant entre llargues rectes” per la ribera del riu Tajo.
Entro a Toledo pel polígon, si si aquest que hi ha a totes les ciutats on està ple de rotondes, encara no són les tres de la tarda i la calor segueix apretant de valent, necessito parar en algun lloc amb ombra per poder treure’m el casc i les botes, necessito un descans... porto gairebé 700kms i he dormit poques hores.
Després de comprar una ampolla d’aigua en una gasolinera veig que a la part de darrera tenen una zona on puc estar tranquil i estirat una estona, així ho faig fins que al cap d’una hora em desperta un indefinible que em col•loca el cotxe a no més d’un metre de la cara i no para el motor, amb la corresponent calor que desprèn, i jo que estava somiant amb els angelets... bé, després de la corresponent mirada directa amb cara de mala llet, em vesteixo de nou i enfilo cap a Toledo, són les quatre de la tarda i no es pot dir que no faci calor, però almenys he descansat una hora...

Arribo al casc antic de Toledo, i m’adono que per la part de fora hi va una carretera que permet fer una vista general de la ciutat on es veuen l’Alcazar, la Catedral, el casc antic, etc..., prefereixo fer això que no pas circular a aquestes hores per l’interior, tot i així el que he vist d’aquesta ciutat em convida a visitar-la amb més tranquil•litat en una altra ocasió.



Surto amb direcció Talavera de la Reina per la CM-4000, on una mica més endavant passo per sobre del riu Tajo, just al costat de l’Embalse de Castrejón, paro la moto al costat de la carretera i baixo a fer alguna foto de la zona.

La calor segueix apretant força i no vull estar-me molta estona per aquestes latituds, enfilo ràpidament de nou per la carretera fins que arribo a La Puebla de Montalbán i més tard a Talavera, punt on em trobo amb l’autovia de Madrid que l’agafo fins a Navalmoral de la Mata... cal dir que l’autovia aquesta és molt millor evitar-la, l’asfalt està molt malament i hi ha molts bonys que no fan que la circulació sigui agradable precisament!

Ja queden menys quilòmetres per arribar al meu destí, ja en porto 900kms... una bona tirada!!! I això que ara queda pujar fins al poble per carreteres petites i ben estretes, tot i així encara em queden ganes de fer una mica de ruta, i decideixo no pujar pel camí més directe... per allò de que el camí més curt entre dos punts, en moto, no és la recta que els uneix!!
Tot sortint de Navalmoral, agafo la carretera EX-119 amb direcció Talayuela, haurieu de veure quines carreteres es “gasten” per aquí... ni les millors nostres!! Segueixo per aquesta carretera uns quants quilòmetres fins a Jarandilla de la Vera... pel que es veu aquí els hi sobren les senyals de trànsit o directament no saben que es poden reutilitzar!! En un tram de 10kms vaig veure 17 senyals repetides i la més bona l’ultima que inclús es contradiu, hi havia un disc amb un 50 i un altre amb un 30 en el mateix punt!!

Tota aquesta zona d’Extremadura està plena de plantacions de tabac, amb la corresponent coloració que es pot veure allà on es miri...

Una vegada estic a Jarandilla, agafo la EX-203 fins a Cuacos de Yuste on em desvio per agafar una petit camí veïnal asfaltat que em condueix fins al Monasterio de Yuste, no entro ja que l’havia visitat en una altra ocasió fa uns anys. Ja estic arribant, sembla mentida que al final pugui ser, després d’haver sortit a les cinc de la matinada, estigui per aquests mons de Deu i són gairebé les set de la tarda... arribo al petit poble de Garganta la Olla, poble típic d’Extremadura enclavat a la muntanya construït pràcticament tot de pedra. Des d’aquí i amb ganes enfilo el Puerto de Piornal, una altra carretera ben estreta que per acabar el dia i la ruta em brinda unes magnífiques vistes de la provincia de Càceres, amb els Montes de Toledo al fons.


Finalment arribo, després de 15 hores de viatge i 960kms... no estic gaire cansat, ha estat la tirada més forta que he fet en moto. El més fàcil hagués estat anar a dormir d’hora, però ni de bon tros... ja em tenien un cadira reservada en un sopar familiar, que com us podeu imaginar no va acabar d’hora tampoc!!
MINIRUTA PER LA ZONA: 21.08.2007
No matino gaire, avui no faré molts quilòmetres, vull recórrer la zona del Valle del Jerte i de La Vera tranquil•lament, sense presses i parant allà on sigui necessàri per a fer alguna foto i gaudir de les vistes panoràmiques que se’m presenten al llarg de la ruta...
Surto de Piornal passant per Valdastillas fins a la N-110, on em desvio cap a Plasencia passant primer per la Presa del Jerte, on s’observa una panoràmica de tota la vall!!



Agafo de nou la carretera que em porta fins a Plasencia, on m’endinso pels carrerons interiors fins a peu de la Catedral que està tancada per obres, i des d’aquí fins a la Plaça Major on es fa el mercat setmanal.





Surto de Plasencia i agafo de nou la carretera en direcció Avila però pocs quilòmetres, fins que em desvio cap a Casas del Castanyar i Barrado, on començo a gaudir de nou de paisatges solitaris entre valls i poblets...


Està clar que estic rodant per les “Dehesas Extremeñas”, no hi ha més que plantacions d’alsines, de tabac i on es poden veure tot tipus d’animals!!!
Aquest, fins que no vaig pujar-me de nou a la moto, no va deixar de mirar!!!

Ese toriiitoooo... hay torito braaaavoooo!!!!

Oing... Oing... PATA NEGRA!!!

Surto de la vall de Barrado en direcció Gargüera per fer cap de nou a la carretera de Plasencia, on puc observar un “poste” amb una finalitat curiosa!!

Agafo direcció Jaraiz de la Vera, començo la tornada gaudint dels paisatges bastants plans i amb construccions, diguem-li rústiques...


Començo de nou la pujada cap al poble, direcció Pasaron de la Vera, on aviat sobresurten les magnifiques vistes que puc veure en tot moment per aquests mons de Deu!

Encara que pràcticament no surti a les fotos... jo també hi anava eh!!!


Ha estat una sortida curta, hauré fet no gaire més de 100 quilòmetres... però els he gaudit tant o més que la ruta realitzada dies abans per “apropar-me” cap a Càceres!!
TORNADA: 221.08.2007
En un principi la tornada la volia fer per l’interior de la Serra de Gredos cap a l’Escorial i més tard la Serra de Madrid, per sortir a l’autovia de Burgos i agafar direcció Soria, però veient el dia d’abans el “parte” meteorològic vaig desistir de fer-ho...
No matino gaire per no sortir de nit, justament quan comencen a sortir els primers raigs de sol emprenc la marxa de nou cap al fons del Valle del Jerte, la única carretera que em porta per la N-110 en direcció Avila, al poc de sortir i pujant el Puerto de Tornavacas (1275m) puc veure una preciosa panoràmica de tota la vall, encara enfosquida per la falta de llum solar... Pujant em pensava que tenia fred perquè encara no donava el sol per on estava circulant, però quin és el meu error que arribo a la part alta i amb l’Astre Rei de cara m’adono que no era l’ombra la que em feia tenir fred... feia molt de fred!!! I jo vestit de “veraniego”!!!



Enfilo de nou per la mateixa carretera, que no perd alçada ni de conya, i la que em fa circular per sobre dels 1000m tota l’estona, amb la corresponent “rasca” matinera! Arribo al poble del Barco de Avila, punt on podria començar la ruta per la Serra de Gredos, però decideixo fer via... no està el clima com per donar tombs...
Des de la carretera puc veure el Castillo de Valdecorneja i el pont sobre el riu Tormes al seu pas pel Barco de Avila...


Al sortir del poble m’adono, gràcies a un termòmetre d’una farmàcia que realment fa fred, marca 5ºC a les 8h del matí... no tinc ni ganes de parar a fer-li una foto, estic completament tieso!!!
Des d’aquí i seguint la mateixa carretera, en direcció Avila arribo fins al Puerto de Villatoro, que no solament no baixa l’alçada sobre el nivell del mar, sinó que m’ajuda a pujar-la una mica, que encara no fa fred del tot... paro a fer la corresponent foto al cartell i veig una parada d’autobús amb porteta i completament tapada, aprofito per posar-me a dins i així amb calma i sense el vent que talla puc col•locar-me amb tranquil•litat el mono d’aigua, que no és que plogui però em farà de wind-stopper collonudament parlant.

Arribo a Piedrahita, la “calor” segueix apretant i al sortir veig un cartell amb un termòmetre, ara ha pujat la temperatura... ja fa 8ºC, ara si que decideixo parar, un moment com aquest a mitjans d’agost no és completament atípic... no m’imagino passar per aquestes latituds un dia d’hivern.

Passo Avila per la circumval•lació, ja hi he estat en d’altres ocasions i porto pocs quilòmetres com per anar parant tant sovint. Enfilo sense parar direcció Segòvia, on si que entraré pel casc antic a fer una visita ràpida i aprofitar per esmorzar alguna cosa, a més ja li toca posar gasolina a la nena.
Faig una visita a l’Alcazar, la Catedral de Nuestra Señora de la Asunción y Frutos amb la plaça major al davant i a continuació el omnipresent Aqüeducte de Segovia, una construcció realment espectacular!!!




Al sortir de Segovia en direcció Soria poso gasolina, i sense treure’m el mono d’aigua i sense parar gaire... enfilo de nou la carretera que em porta fins a la següent parada a repostar una altra vegada, una bona tirada. Aprofito per apropar-me un moment fins al Puerto de Somosierra...

Entre que el dia no acompanya, que fa fred i que vaig enfundat en 3 capes de guants (llana, plàstic i el de la moto) se’m treuen per complert les ganes de parar, ni tan sols a dinar... així que sense gaires pretensions, faig la ultima estirada fins a Lleida tot passant per la Serra del Moncayo, que no pujo per la mala imatge que se’m presenta allà dalt, i tot parant als Monegros a fer la ultima foto del viatge, la imatge que representa l’Espanya Ibèrica...


Ahhh no... a l’arribar després d’una dura jornada el cel em brinda una bonica posta de sol:

I des d’aquí fins a casa, 845kms en unes altres tantes hores... ha valgut la pena fer aquest viatge, encara que l’hagi fet en dos jornades, perquè la miniruta per la zona no és que em facilites res!!!