EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs. Queden 176 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1240 - Mallorca: Jaume I hi crea la institució dels Jurats.
1421 - Nàpols: Alfons IV el Magnànim és reconegut hereu i lloctinent general del regne.
2004 - Barcelona: hi comença el Parlament de les Religions del Món que es desenvoluparà en el Fòrum Universal de les Cultures 2004 fins al dia 13 de juliol.
2007- Catalunya: Nova campanya Mulla't per l'Esclerosi Múltiple a més de 600 piscines, i amb més de 70.000 participants.

Món

1808 - Constitució de Baiona.
1889 - Nova York (Estats Units): Primer número del diari financer The Wall Street Journal.
1949 - Roberto Rossellini estrena la seva pel·lícula El lladre de bicicletes.

Naixements

Països Catalans

1948, Cervelló: Carles Camps Mundó, poeta català.
1964, Palma: Joan Valent, músic mallorquí.

Món

1048, Lieja, principat de Lieja: Wazon, príncep-bisbe.
1895, Vladivostok, Imperi Rus: Ígor Tamm, físic soviètic, guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1958.
1900, Nova Jersey, Estats Units: George Antheil, pianista i compositor estatunidenc.
1919, Solingen, República de Weimar: Walter Scheel, polític alemany.
1944, Deir Ghassana, Cisjordània: Mourid al-Barghouti, escriptor i poeta palestí.

Necrològiques

Països Catalans

1981, La Bisbal d'Empordà: Conrad Saló i Ramell, compositor de sardanes.
1982, Terrassa: Agustí Bartra, poeta, prosista i professor universitari.

Món

1827, Lisboa: Francesc de Paula Martí Mora, gravador i estenògraf espanyol, introductor de l'estenografia a Espanya.
1916, Kassel: Hermann Gehrmann, músic i estudiós musical.
1977, Santa Fe (Nou Mèxic): Katherine Stinson, pionera de l'aviació.
1937, Sant Sebastià: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc.
1979:
Tòquio, Japó: Sin-Itiro Tomonaga, físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965.
Londres: Michael Wilding, actor anglès.
1985, Cambridge (Massachusetts), Estats Units: Simon Kuznets, economista i professor universitari estatunidenc, d'origen rus, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1971.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011):
Àquila i Priscil·la, dos dels Setanta deixebles (ca. 60);
Glicèria d'Heraclea, màrtir (s. I);
Pancraç de Taormina, bisbe (s. I);
Procopi de Cesarea, màrtir (s. III);
Auspici de Toul, bisbe (ca. 475);
Quilià, Colman i Totnan de Würzburg, màrtirs (689);
Landrada de Munsterbilzen, abadessa (690);
Disibod de Nahe, eremita (s. VII); Màrtirs del Monestir d'Abraham de Constantinoble (s. IX);
Adrià III (885);
Joan Wu Wenyin, màrtir (1900).
Beats al Martirologi romà (2011):
Beat Eugeni III, papa (1153);
Beat Manci Araki, màrtir (1626);
Beat Pierre Vigne, missioner (1626).
Sants, beats, etc., no inclosos al Martirologi:
Sant Palmeri d'Oristany, màrtir (303);
Sant Apol·loni de Benevent, bisbe (362);
Sant Llorenç de Farfa, abat (s. V);
Sant Ampeli de Milà, bisbe (s. VII) (a l'Església Ambrosiana);
Sant Grimbald de Winchester, abat (903);
Sant Edgard d'Anglaterra, rei (975);
Sant Sunniva de Selje, verge i màrtir (980);
Sant Albert de Gènova, monjo eremita (1180);
Sant Il·luminat de Rieti, eremita (s. XIII);
Sant Urith de Chittlehampton, verge màrtir; traslació de les relíquies de Bàrbara de Nicomèdia.
Sant Hug d'Urgellès, sant llegendari.
Beat Pere Cendra, dominic (m. 1244);
Beat Benet d'Alignan, bisbe de Marsella (1268);
Beat Juli de Montevergine, monjo (s. XVI).
Venerable Pere l'Ermità (1115); Adolf IV de Schauenburg, comte i prevere (1261)
Venerats a l'Orde de Sant Domènec: Hadrian Fortescue, màrtir (1539).
Venerats a l'Orde de Sant Francesc: Gregorio Grassi, bisbe màrtir, i Marie-Ermelline Grivot, monja màrtir.

[STV]

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs. Queden 175 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1403 - Borriana (la Plana Baixa): Martí l'Humà atorga el dret de primacia a la ciutat.
1558 - Ciutadella de Menorca: Any de sa Desgràcia, assalt dels turcs a la ciutat.
1713 - Catalunya: la Junta de Braços fa una crida a resistir fins al final contra Felip V en la defensa del país.
1792 - Barcelona: fundació de la Pia Associació de les Germanes Hospitaleres de la Santa Creu per Teresa Cortés i Baró.
1873 - Alcoi (l'Alcoià): Els revolucionaris anarco-sindicalistes prenen el control de l'ajuntament en plena Revolució del Petroli.

Món

2011 - El Sudan del Sud esdevé un país independent després que en el referèndum sobre la seva independència del Sudan gairebé un 99% de la població votés a favor de la secessió.

Naixements

Països Catalans

1830, Russafa (València): Ciril Amorós i Pastor, advocat i polític valencià (m. 1888).

Món

1951, Kansas City (Missouri, Estats Units): Chris Cooper, actor estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1848, Vic: Jaume Balmes i Urpià, filòsof, teòleg i clergue catòlic català.
1873, Barcelona (Barcelonès): Esteve Paluzie i Cantalozella, paleògraf, pedagog i antiquari liberal.
1959, Sabadell: Ramon Bassols i Genís, metge i fundador dels Amics de Núria.
1991, Sabadell (Vallès Occidental): Dolors Viñas i Camps, pedagoga i periodista catalana.

Món

1441, Bruges, Flandes: Jan van Eyck, pintor.
1746, Madrid, Espanya: Felip V d'Espanya, rei d'Espanya, primer de la dinastia Borbó.
1850 - El Bàb, fundador de la Fe babí i precursor de Bahà'u'llàh és mort per més de 750 fusells a la ciutat de Tabríz (Iran).

Festes i commemoracions

Argentina - Commemoració de la declaració d'independència.
Festa patronal a Arenys de Mar.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Màrtirs de la Xina (1648-1930); Màrtirs Xinesos de la Guerra dels Bòxers (1900); Màrtirs de Gorkum (1572); Verònica Giuliani, verge (1727); Joaquim He Kaizhi, màrtir (1839); Paulina del Cor Agonitzant de Jesús, fundadora (1942).
Beats: Giovanna Scopelli, carmelita (1491); Hadrian Fortescue, màrtir (1539); Melanie de Guilhermier, Marie Anne Madeleine de Guilhermier, i Marie Anne Marguerite des Anges de Rocher, màrtirs (1794); Fidelis Chijnacki, monjo màrtir (1942); Marija Petko­vic, fundadora (1966).
Sants Zenó màrtir, patró d'Arenys de Mar, i 10.203 companys de Roma; Eusani de Forci, màrtir; Floriana i Faustina de Via Latina, màrtir; Anatòlia i Àudax de Tir, màrtirs (250); Ciril de Gortina i companys màrtirs (250); Bricci de Martola, bisbe (ca. 312); Patermuci, Copras i Alexandre, màrtirs (363); Agripí d'Autun, bisbe (538); Everilda d'Everingham, abadessa (s. VII); Golví de Rennes, bisbe (s. VII); Heracli de Sens; Wigfrid de Colònia, bisbe (953); Benet, Andreu, Bernabeu i Just, eremites a Polònia (1008); Philipe Brandel, màrtir (1794).
Beat Pere Centurió, màrtir llegendari de Barcelona.
Venerables 32 Màrtirs d'Aurenja (1794); Maria Lichtenegger, laica (1923).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Domingo Serrano (1348).

[STV]

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs. Queden 174 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

2003 - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea Xarxanet.org.
2003 - Països Catalans: Es crea Viquillibres.
2010 - Catalunya: Massiva manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" a Barcelona que aplegà 1'5 milions de persones rebutjant la sentència que el TC havia fet sobre l'Estatut. La majoria de les consignes i banderes eren independentistes.

Món

1478 - Lieja: Reconstrucció del perron, després del seu exili a Bruges.
2003: Es crea Wikibooks a nivell mundial.

Naixements

Països Catalans

1845 - Barcelona: Dolors Monserdà i Vidal, escriptora catalana (m. 1919).
1913 - Santa Coloma de Farners (la Selva): Salvador Espriu, escriptor català (m. 1985).
1917 - Barcelona (el Barcelonès): Joan Capri, actor i humorista català (m. 2000).
1919 - Sabadell (el Vallès Occidental): Maty Mont, artista de varietats catalana.
1947 - Bellreguard (la Safor): Joan Pellicer, metge i etnobotànic valencià (m. 2007).

Món

1509 - Noyon (Picardia, França): Joan Calví, teòleg francès reformista (m. 1564).
1819 - Zaanstad (Regne Unit dels Països Baixos): Pieter Bleeker, metge i ictiòleg neerlandès (m. 1878).
1871 - París (França): Marcel Proust, escriptor francès (m. 1922).
1883 - Filadèlfia (Pennsilvània, Estats Units): Sam Wood , director de cinema estatunidenc.
1942 - Detroit (Michigan, Estats Units): Sixto Diaz Rodríguez cantautor estatunidenc.
1976 - Taquaritinga (Brasil): Jose Edmílson, jugador de futbol brasiler.

Necrològiques

Països Catalans

1099 - València: Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com El Cid, aventurer castellà.
1603 - Barcelona: Joan Terès i Borrull, virrei de Catalunya.
2013 - València: Concha García Campoy, periodista catalana.

Món

1086 - Odense: Canut IV de Dinamarca, rei i sant.
1584 - Delft: Guillem I d'Orange-Nassau, governador dels Països Baixos.
1860 - Damasc: Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc, franciscans missioners, venerats com a beats.
1919 - Nova York: Edward Abeles, actor estatunidenc.

Festes i commemoracions

Festa major de La Granada (Alt Penedès)
Festa major de Premià de Mar (el Maresme)

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Sant Cristòfol, patró dels automobilistes (només a Espanya; al Martirologi romà, el 25 de juliol); Januari i Marí, màrtirs (s. I); Set Sants Germans, màrtirs, llegendaris fills de Felicitat de Roma (166); Anatòlia i Victòria de Roma, màrtirs (250); sant Apol·loni de Sardes, màrtir; Rufina i Segunda de Roma, màrtirs (s. III); Bianor i Silvà de Pisídia, màrtirs (s. IV); Leonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisinni i companys de Nicòpolis, màrtirs (s. IV); Pascari de Nantes, bisbe (s. VII); Amalberga de Temse, monja mística (772); Pietro Vincioli, abat (1007); Canut IV de Dinamarca, rei (1086); Antoni Nguyen Hu'u Quinh, Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs (1840).
Beats: Marie Gertrude de Ripert d'Alauzin, i Agnès de Romillon, monges màrtirs (1794); Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc (1860).
Sants: Amalberga de Maubeuge, monja (690); Landfrid, Waltram i Elinant de Benediktbeuren, abats (s. VIII-IX); Antoni de les Coves de Kíev, abat (1073); als països germànics: Eric IX de Suècia i Olaf II de Noruega, reis.
Beats Pacífic de la Marca, franciscà (ca. 1234).
Venerables Etó de Bèlgica, bisbe (670); Anton Kowalczyk, missioner (1947).
Venerats a l'Orde del Cister: Bertran de la Gran Selva, abat (1149).
Venerats a la família franciscana: santa Veronica Giuliani; beat Bernat de Quintavalle (s. XIII).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnau de Camerino.

[STV]

11 de juliol

L'11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs. Queden 173 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1715 - Mallorca: les tropes borbòniques ocupen l'illa.
1961 - Barcelona: s'hi funda Òmnium Cultural.
1978 - Sant Carles de la Ràpita, Tarragona: Un camió cisterna carregat de gas propà, té un accident i colisiona amb la tanca que limita el Càmping Els Alfacs amb la N-340, i expota, moren 215 persones. A conseqüència d'aquest incident, construeixen la variant de Sant Carles de la Ràpita la N-340.

Món

1302 - Kortrijk (Comtat de Flandes): Batalla dels esperons d'or.
1940 - Segona Guerra Mundial: S'estableix formalment el règim col·laboracionista francès de Vichy. El Mariscal Pétain esdevé Primer Ministre de França.
1943 - Volínia, Polònia: Massacre de polonesos a Volínia. Durant 5 dies, l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès (UPA), perpetra una neteja ètnica metòdicament preparada, cremant 167 pobles i ciutats. El total de polonesos morts a sang freda es calcula entre 30.000 i 80.000.
1943 - Segona Guerra Mundial: Invasió aliada de Sicília. Les tropes alemanyes i italianes llencen un contraatac.
1947 - Marsella, França: L'Exodus 1947, amb 4.515 immigrants jueus, la majoria supervivents de l'Holocaust, posa proa cap a l'aleshores protectorat britànic de Palestina.
1995 - Srebrenica, Bòsnia i Hercegovina: Matança de Srebrenica. La ciutat bòsnia de Srebrenica, teòricament protegida, sota mandat de l'ONU, per les tropes holandeses de l'UNPROFOR és presa per l'exèrcit de la República de Srpska sota el comandament del general Ratko Mladić, i hi assassinen, en un sol dia, més de 8.000 nens i homes bosnis que es trobaven sota la protecció dels cascos blaus. Es considera que és la massacre més terrible de la història recent europea.
2002 - Crisi de l'illa Perejil: Incident diplomàtic entre Marroc i Espanya.
2010 - Copa del Món de Futbol: La Selecció Espanyola de Futbol guanya el Mundial a Sud-àfrica.

Naixements

Països Catalans

1890, Catarroja (l'Horta Sud): Josep Manuel Izquierdo Romeu, músic i compositor valencià (m. 1951).
1977, Benimodo (la Ribera Alta): Abel Buades Vendrell, futbolista.

Món

1561, Còrdova: Luis de Góngora y Argote, poeta i dramaturg del Segle d'Or espanyol.
1956, Meridian (Mississipí) (EUA): Sela Ward, actriu estatunidenca.

Necrològiques

Món

1959 – Newport Beach, Califòrnia, Estats Units: Victor McLaglen, actor britànic i estatunidenc.
1973 - Nova York, Estats Units: Robert Ryan, actor estatunidenc.
1983 - Santa Barbara, Califòrnia, Estats Units d'Amèrica: Ross Macdonald novel·lista canadenc-estatunidenc.

Festes i commemoracions

Dia Mundial de la Població
Flandes - Festa nacional de la regió flamenca

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Benet de Núrsia, fundador; Pius I, papa (155); Marciana de Cesarea, màrtir (ca. 300); Marcià d'Icònium, màrtir (s. III-IV); Leonci II de Bordeus, bisbe (570); Drostan de Deer, monjo (s. VI); Plàcid de Disentis, màrtir (s. VII); Hildulf de Trèveris, bisbe (ca. 700); Abundi de Còrdova, màrtir (854); Olga de Kíev, princessa (869); Kjeld de Viborg, canonge (1150); Anna An Xinzhi, Maria An Guozhi, Anna An Jiaozhi, Maria An Lihua, màrtirs (1900).
Beats: Bertran de la Gran Selva, abat (1149); Thomas Benstead, i Thomas Sprott, preveres màrtirs (1600); Rosalie-Clothilde Bès, Marie-Elisabeth Pélissier, Marie-Claire Blanc, i Marie-Marguerite de Barbegie d'Albarède, màrtirs (1794).
Sants: Sabí i Cebrià d'Antigny, màrtirs (s. V); Alberic de Savigny, abat (s. XII, però probablement inexistent).
Venerables Raquel, matriarca d'Israel; Caterina Coromina, vídua i fundadora de les Germanes Josefines de la Caritat.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Anton Muller.
Venerats a l'Orde del Cister: sant Alberic de Savigny, abat (s. XII), però amb dades errònies als menologis.

[Alucinamaripili]

1995 - Srebrenica, Bòsnia i Hercegovina: Matança de Srebrenica. La ciutat bòsnia de Srebrenica, teòricament protegida, sota mandat de l'ONU, per les tropes holandeses de l'UNPROFOR és presa per l'exèrcit de la República de Srpska sota el comandament del general Ratko Mladić, i hi assassinen, en un sol dia, més de 8.000 nens i homes bosnis que es trobaven sota la protecció dels cascos blaus. Es considera que és la massacre més terrible de la història recent europea.


Increïble el paperàs que va fer la comunitat internacional...

[STV]

12 de juliol

Desnudo femenino sentado, con collar. 1917

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 172 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1713 - Catalunya: voluntaris valencians creen dos regiments per a la defensa de Barcelona.
2008 - Barcelona: Artur Mas és reelegit secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya.

Món

1975 - São Tomé i Príncipe: s'independitza de Portugal.
2006 - Líban-Israel: Hesbol·là mata 8 soldats israelians i en captura dos en l'operació promesa certera.
2009: Comença una gran amistat entre Juli Ruiz i Andrea Nicolás (L).

Naixements

1884, Livorno, Itàlia: Amedeo Modigliani, pintor.
1886, Copenhaguen, Dinamarca: Jean Hersholt, actor danès que va viure als Estats Units.
1904, Parral, Xile: Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura, i diplomàtic xilè.
1917: Andrew Wyeth, pintor estatunidenc d'estil realista.

Necrològiques

Països Catalans

1959 - Barcelona: Carles Riba i Bracons, escriptor i humanista català.

Món

1073 - Tavarnelle Val di Pesa (Toscana): Sant Joan Gualbert, abat i fundador.
1628 - Liérganes (Cantàbria): Joan Decorte dit Curtius, industrial i negociant d'armes.
1931 - Uppsala (Suècia): Nathan Söderblom, arquebisbe i Premi Nobel de la Pau, 1930.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Jàson de Tars, un dels Setanta deixebles; Procle i Hilarió d'Ancira, màrtirs (s. II); Nabor i Fèlix de Mauretània, màrtirs (304); Hermàgores i Fortunat d'Aquileia, màrtirs (305); Paternià de Fano, bisbe (s. IV); Vivenciol de Lió, bisbe (523); Joan Gualbert, fundador de l'Orde de Vallombrosa (1073); Lleó I de Cava, abat (1079); Ignacio Delgado Cebrián, bisbe i màrtir (1838); Agnes Le Thi Thanh, màrtir (1841); Pere Khanh, prevere i màrtir (1842).
Beats: David Gunston, màrtir (1541); John Jones, prevere i màrtir (1598); Maties Araki i 7 màrtirs de Nagasaki (1626); Rose Tallien, Marte Cluse, Marie de Justamon, i Jeanne-Marie de Romillon, màrtirs (1794).
Sants: Verònica (santa), dona pietosa (s. I); Paulí de Lucca, bisbe (s. I); Marciana de Toledo, verge i màrtir llegendària (303); Joví de Trent, bisbe (s. IV); Paternià de Bolonya, bisbe (ca. 470); Pròcul de Bolonya, màrtir (542); Menulf de Quimper, bisbe (s. VII); Arduí de Fontenelle, abat (811); Ansbald de Prüm, abat (886); Joan d'Ivíron, abat (1009); Lambert de Morimond, abat (1163); Luci de Cavargna, màrtir (s. XIII); traslació de les relíquies d'Amador d'Auxerre.
Beat Andreas Oxner, màrtir llegendari (1462).
Venerables Maria Teresa Kie­rocińska, monja (1946).

[STV]

14 de juliol

Beethoven Frieze. 1.902

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 170 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1932 - Barcelona: s'hi publica a el primer número del setmanari "L'Intransigent".
1979 - Terrassa (Vallès Occidental): fa la seva presentació, en una ciutat sense cap mena de tradició en l'art d'aixecar castells humans, la colla castellera Minyons de Terrassa. De seguida aquesta nova colla destacarà pel seu ràpid i fulgurant progrés tècnic que, en pocs anys, els durà a ocupar els llocs capdavanters del fet casteller.
1983 - Barcelona: el Parlament de Catalunya promulga la Llei 19/1983 per la qual es refunda el cos de Mossos d'Esquadra com a Policia de la Generalitat de Catalunya.

Món

1789 - París (França): els revolucionaris assalten la Bastilla i n'alliberen els presos. Fou l'inici dels canvis polítics produïts per la pressió popular, la qual seria permanent durant tota la Revolució Francesa.
1958 - Bagdad (Iraq): cop d'estat de l'exèrcit iraquià, conegut com a Revolució del 14 de juliol. El general Abdul Karim Qassim destrona el rei Faisal i estableix una dictadura militar.
1968, Almonacid de Zorita, Província de Guadalajara, Espanya: La Central nuclear José Cabrera es connecta a la xarxa elèctrica.
1995 - Nuremberg (Alemanya): MP3. La Societat Fraunhofer tria el nom mp3 per al nou format d'àudio digital comprimit (còdec) que farà possible la gran expansió de la distribució de música per Internet.

Naixements

Països Catalans

1574, Riudellots de la Selva: Dalmau Ciurana, frare dominic. Per la seva vida religiosa, és considerat venerable.
1925, Barcelona: Assumpció Català i Poch, astrònoma i matemàtica.

Món

1862, Viena, Imperi Austrohongarès: Gustav Klimt, pintor simbolista i expressionista austríac (m. 1918).
Lekeitio, 1873: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc.
1889, Bradina, Bòsnia: Ante Pavelić, cap dels ústaixes, dictador de l'Estat independent de Croàcia.
1896, Lleó, Espanya: Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista espanyol, que tingué un paper destacat en la Guerra Civil Espanyola, i que formà la Columna Durruti (m. 1936).
1904, Leoncin, Imperi Rus: Isaac Bashevis Singer, escriptor polonès que va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1978 (m. 1991).
1910, Melrose (Nou Mèxic), Estats Units: William Hanna, animador, director i productor de cinema animat, cofundador dels estudis Hanna-Barbera.
1918, Uppsala, Suècia: Ingmar Bergman, director de cinema, de teatre i guionista suec (m. 2007).
1944, Bilbao, Euskadi: Txabi Etxebarrieta, primer militant d'ETA responsable de la mort d'un ciutadà i la primer membre d'aquesta organització en ser mort per les forces de l'ordre.

Necrològiques

Països Catalans

1803, València: José Camarón Boronat, pintor, gravador i il·lustrador valencià (n. 1731).
1968, Barcelona: Adolf Florensa i Ferrer, arquitecte restaurador d'edificis monumentals.
2003, Barcelona: Roberto Bolaño, novel·lista i poeta xilè (n. 1953).

Món

1435, Foligno (Itàlia): beata Angelina de Marsciano, cofundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc.
1935, Grenoble (França): Francisco Cepeda, ciclista.basc, primera víctima mortal del Tour de França (n. 1906).
1939, Ivancice (Moràvia): Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec.
2008, Ukkel (Bèlgica): Gaston Compère, escriptor, filòleg, poeta, dramaturg i músic való (n. 1924).

Festes i commemoracions

Festa nacional de França

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Optacià de Brescia, bisbe (s. V); Markhelm de Deventer (s. VIII); Francisco Solano, frare al Perú (1610); Camil de Lellis, fundador de l'Orde de Clergues Regulars Ministres dels Malalts (1614); Nicodem d'Athos, monjo i místic (1809); Joan Wang Guixin, màrtir (1900).
Beats: Vicenç Madelgari de Waldetrudis (ca. 677); Hroznata de Teplá, premonstratenc màrtir (1217); Toscana de Verona, monja (1344); Angelina de Marsciano, cofundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc (1435); Gaspar de Bono, mínim valencià (1604); Richard Langhorne, màrtirs (1679); Kateri Tekakwitha, religiosa iroquesa (als Estats Units; a la resta del món, el 17 d'abril) (1680); Ghebre Miquel, monjo màrtir a Etiòpia (1855).
Sants: Focas de Sinope, màrtir (117); Lupercil·la de Roma, màrtir (233); Hèracles d'Alexandria, bisbe (247); Cir de Cartago, bisbe llegendari, potser Cebrià de Cartago; Cebrià de Poitiers, màrtir; Just de Fidarta, monjo (s. V); Idus de Leinster, bisbe (s. V); Marcià de Frigento, bisbe (s. V); Landeric de Séez; Deusdedit de Canterbury, bisbe (667); Cynllo, rei; Goswin o Llibert de Sint-Truiden, màrtir (835); Ulric de Zell, abat; Guillem de Breteuil, abat (1130); a Bayeux: Exuperi, Llop i Vigor de Bayeux, bisbes.
Beats: Bonifaci de Canterbury, bisbe (1270); Humbert de Romans, religiós (1277); Raffaele de Barletta, servita (1566).
Venerables Roland de Chézery, abat (1200).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Jordi de Llúria, frare (1339).

[STV]

15 de juliol

Danae. 1.636

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs. Queden 169 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1240 - Cullera (la Ribera Baixa): Jaume I conquereix la vila.
1982 - País Valencià: Es publica al DOGV l'Estatut d'Autonomia del País Valencià.
2008 - Madrid (Espanya): Per primera vegada, el govern d'Espanya publica les balances fiscals, que demostren que les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Madrid són els territoris d'Espanya amb més dèficit.

Món

1099 - Jerusalem: Els cristians conquereixen Jerusalem, immersos a la Primera Croada.

Naixements

Països Catalans

1854, Sant Feliu de Codines: Sebastià Farnés i Badó, advocat, taquígraf, escriptor i folklorista català.
1875, València (l'Horta): Joaquim Dualde i Gómez, advocat i polític valencià, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts (1934-1935) durant la Segona República Espanyola (m. 1963).
1951, València (l'Horta): Joan Lerma i Blasco, polític valencià, primer president de la Generalitat Valenciana (1983-1995) i ministre d'Administracions Públiques d'Espanya (1995-1996).

Món

1606, Leiden (Països Baixos): Rembrandt van Rijn, pintor holandès (m. 1669).
1889, San Francisco (Califòrnia, Estats Units): Marjorie Rambeau, actriu estatunidenca.
1952, Sault Sainte Marie (Michigan, EUA): Terry O'Quinn actor estatunidenc.
1954, Bell Ville (Córdoba, Argentina): Mario Alberto Kempes, futbolista argentí.
1956, Manchester (Regne Unit): Ian Curtis, cantautor i líder del grup musical Joy Division (m. 1980).
1977, Montepulciano (Itàlia): Rachele Bastreghi, cantautora italiana, component del grup Baustelle.

Necrològiques

Països Catalans

1968 - Valls: Antoni Muset i Ferrer, escriptor i poeta català.
1978 - Barcelona: Joan Dotras i Vila, compositor, músic i pedagog català.
2002 - Vic: Francesc Casanovas i Martí, fundador del Seminari del Poble de Déu.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Vladímir I de Kíev, rei (1015); Bonaventura de Bagnoregio, cardenal (1274); Eutropi, Zòsima i Bonosa, màrtirs (s. I); Fèlix de Thibiuca, bisbe i màrtir (303); Catulí diaca, i Genar, Florenci, Júlia i Justa, màrtirs (303); Jaume de Nisibis, bisbe (338); Abudemi, màrtir (s. IV); Felip, Zenó, Narseu i màrtirs d'Alexandria (s. IV); Gumbert d'Ansbach, abat (s. VIII); Plequelm de Niederrhein, bisbe (713); Josep de Tessalònica, bisbe i himnògraf (832); Atanasi de Nàpols, bisbe (862); Ansuer de Ratzeburg, abat (1066); David de Västerås, abat (1082); els 40 Màrtirs de Tazacorte, jesuïtes (1570); Pompilio Maria Pirrotti, escolapi (1766); Pere Nguyen Ba Tuan, prevere màrtir (1838); Andreu Nguyen Kim Thong Nam, màrtir (1855).
Beats: Ceslau de Breslau, dominic (1242); Bernat II de Baden, marcgravi (1458); Anne-Marie Javouhey, fundadora (1851); Antoni Beszta-Borowski, prevere màrtir (1943).
Sants: Antíoc i Ciríac de Sebaste, màrtirs (s. III); Retici d'Autun, bisbe (334); Barhadbesaba d'Arbela, màrtir (355); Evrònia de Troyes, verge (s. V-VI); Etern d'Évreux, bisbe (ca. 660); Donevald d'Ogilvy, eremita (716); Benet d'Angers, bisbe (820); Adelard el Jove, monjo de Corbie (824), Bertí de Luxeuil, monjo; Haruc de Verden, bisbe (ca. 830); Regiswinda de Lauffen, nena (839); Edita de Polesworth, abadessa (925); Felicíssim de Mosciano, eremita (1092); traslació de les relíquies de Rosalia de Palerm; Valentina de Nevers, màrtir.
Beats: Otger de Niederrhein, diaca (ca. 700); Michel-Bernard Marchand, màrtir.
Venerables: Egí d'Augsburg, abat (1120); Rudolf Lunkenbein, missioner màrtir (1976).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pere Aimill, bisbe.

[STV]

16 de juliol

L´Ivresse de Silène. 1.838

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 168 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1233 - Borriana, Plana Baixa: Jaume el Conqueridor conquereix la vila: és el primer pas per conquerir València.
1713 - Torredembarra, Tarragonès: Combat de Torredembarra en el marc de la Guerra de Successió, en que el general català Rafael Nebot mirà de frenar l'avanç de les tropes borbòniques.
1845 - Valls, Alt Camp: Hi esdevé un avalot a contra les quintes.
2004 - l'Alguer (Sardenya): la consellera d'educació de la Generalitat Marta Cid i el batlle de la ciutat Marco Tedde signen un conveni de col·laboració per promoure l'ús del català en l'àmbit educatiu creant la Costura, la primera escola d'immersió lingüística en català de l'Alguer.

Món

1769 - Fra Juníper Serra funda la Missió de San Diego de Alcalá, la primera missió de Califòrnia. La missió serà l'embrió de la futura ciutat de San Diego.
1945 - Projecte Manhattan: comença l'Era Atòmica quan els Estats Units detonen amb èxit una arma nuclear basada en el plutoni prop d'Alamogordo, Nou Mèxic.
1969 - L'Apollo 11 surt de Cap Kennedy, Florida, amb tres astronautes: Neil Armstrong, Edwin "Buzz" Aldrin, i Michael Collins. La missió té per objectiu arribar a la lluna.
1994 - El planeta Júpiter és colpejat per fragments del cometa Shoemaker-Levy 9.
1990 - Kíev, Ucraïna: la Rada Suprema proclama la sobirania estatal d'Ucraïna, separació oficial de l'URSS.
2004 - Kumbakonam, Tàmil Nadu, Índia: Incendi d'una escola amb el sostre de palla hi causa gairebé un centenar de morts.
2007 - Prefectura de Niigata, Honshu, Japó: Terratrèmol del 2007 a Chuetsu-oki, terratrèmol de 6,8 graus Richter de magnitud.

Naixements

Països Catalans

1863 - Terrassa: Alfons Sala i Argemí, industrial, advocat i polític català.
1877 - Roses: Pere Rahola i Molinas, polític i advocat català.
1948 - València: Rita Barberà, alcaldessa de València.

Món

1725 - Neustadt bei Coburg, Alta Francònia: Georg Simon Löhlein, pianista, violinista, professor de música, director d'orquestra i compositor alemany.
1796: Camille Corot, pintor francés (m. 1875).
1872 - Borge, Noruega: Roald Amundsen, primer explorador a arribar al Pol Sud.
1907 - Brooklyn, Nova York, Estats Units: Barbara Stanwyck, actriu estatunidenca.
1911 - Independence, Missouri, Estats Units: Virginia Katherine McMath, coneguda com a Ginger Rogers, actriu i cantant estatunidenca.
1948 - Tel Aviv, Israel: Pinchas Zukerman violinista israelià.
1952 - Alexandria, Virgínia, Estats Units: Stewart Copeland, músic estatunidenc, bateria del grup The Police.
1964 - Villava, Navarra, Espanya: Miguel Induráin, ciclista espanyol.
1965 - Brno, República Txeca: Milan Ohnisko, poeta txec.

Necrològiques

Països Catalans

1918 - Alcoi, l'Alcoià: Josep Jordà i Valor, músic i compositor valencià (n. 1839).
1884 - Vilafranca del Penedès: Manuel Milà i Fontanals, filòleg, erudit i escriptor català.
1986 - Sabadell: Maria Teresa Gavarró i Castelltort, professora catalana.

Món

1936 - Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Alan Crosland, actor i director de cinema estatunidenc.
1997 - South Beach, Miami, Florida, Estats Units: Gianni Versace, dissenyador italià.
2003 - L'Havana, Cuba: Celia Cruz, cantant cubana de salsa.
2013: Torbjørn Falkanger, saltador noruec.

Festes i commemoracions

Mare de Déu del Carme: com que és la patrona dels mariners, es fan celebracions en la majoria dels pobles costaners

Santoral catòlic

Santoral: sant Eustaci d'Antioquia, bisbe; santa Reinelda de Saintes

[STV]

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs. Queden 167 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1935, Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, esdevé president del Barça.

Món

1860: Es funda a Tunísia el diari en llengua àrab Al-Raid al-Tunisi
1936, Melilla: a les 5 de la tarda hi comença l'aixecament militar contra la República: el tinent coronel Yagüe posa a disposició de Franco tots els efectius de la Legió.
2002, illot de Perejil: un escamot de l'exèrcit espanyol ocupa l'illot en disputa amb el Marroc, i no l'abandonarà fins al dia 20, gràcies a la mediació del secretari d'estat dels EUA, Colin Powell.

Naixements

Països Catalans

1920, Barcelona: Joan Antoni Samaranch i Torelló, president del Comitè Olímpic Internacional (1980-2001) i de la Diputació de Barcelona (1973-1977).
1959, Barcelona: Salvador Brotons i Soler, compositor i director d'orquestra català.

Món

1758, Böhmisch Brod: Gottfried Johann Dlabacz, músic i religiós premonstratès.
1804, Leipzig: Carl Ferdinand Becker, compositor i organista
1891, Edjerco, Etiòpia: Tafari Makonnen, el qual regnarà com a Haile Selassie i serà el darrer emperador d'Etiòpia.
1910, Saint Louis (Missouri), Estats Units: Barbara O'Neil, actriu estatunidenca.
1921: Hannah Szenes, membre resistència anti-nazi durant la Segona Guerra Mundial.
1940, Liverpool, Regne Unit: Richard Starkey (Ringo Starr), músic britànic famós per haver estat bateria i cantant del grup de rock The Beatles.

Necrològiques

Món

1272, Narbona, Berenguela Alonso de Molina, amistançada de Jaume el Conqueridor.
1588, Constantinoble, Imperi Otomà: Mimar Sinan, arquitecte i enginyer civil otomà autor d'importants obres com la mesquita de Solimà d'Istanbul (n. 1489).
1790: Adam Smith, economista
1918, Ekaterinburg, Rússia: El tsar Nicolau II de Rússia i la seva família són assassinats pels bolxevics a la casa Ipatiev.
2005, Nova York, Estats Units: Geraldine Fitzgerald, actriu irlandesa.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): santa Generosa i els Màrtirs de Scillis (180); Aleix de Roma; Jacint, màrtir (s. III); Justa i Rufina, màrtirs de Sevilla (305); Marcel·lina de Milà (s. IV); Teodosi d'Auxerre, bisbe (s. VI); papa Lleó IV (855); Ennodi de Pavia bisbe (521); Fredegand de Kerkedor, abat (s. VIII); Kenelm de Gal·les, príncep (820); Atanasi de Nàpols, bisbe (872); Colomà de Stockerau, pelegrí (1012); Andreu i Benet de Skalka, eremita (1034); Eduvigis de Polònia, reina (1399); Pere Liu Ziyu, màrtir (1900); Pavol Gojdic, bisbe de Presov, màrtir (1960).
Beats: Màrtirs de Compiègne, carmelites (1794).
Sants: Marina de Bitínia, màrtir; Livari de Marsal, cavaller màrtir (451).
Beats: Constança de Sicília, reina.
Servent de Déu Bartolomé de Las Casas, dominic.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Blas de la Encarnación (1612).

[Merce]

1995 - Srebrenica, Bòsnia i Hercegovina: Matança de Srebrenica. La ciutat bòsnia de Srebrenica, teòricament protegida, sota mandat de l'ONU, per les tropes holandeses de l'UNPROFOR és presa per l'exèrcit de la República de Srpska sota el comandament del general Ratko Mladić, i hi assassinen, en un sol dia, més de 8.000 nens i homes bosnis que es trobaven sota la protecció dels cascos blaus. Es considera que és la massacre més terrible de la història recent europea.


Increïble el paperàs que va fer la comunitat internacional...

Si, va ser vergonyós. Ara estàn jutjant a Holanda per aquest tema. A veure que ensurt de tot això..!!

[Merce]

1995 - Srebrenica, Bòsnia i Hercegovina: Matança de Srebrenica. La ciutat bòsnia de Srebrenica, teòricament protegida, sota mandat de l'ONU, per les tropes holandeses de l'UNPROFOR és presa per l'exèrcit de la República de Srpska sota el comandament del general Ratko Mladić, i hi assassinen, en un sol dia, més de 8.000 nens i homes bosnis que es trobaven sota la protecció dels cascos blaus. Es considera que és la massacre més terrible de la història recent europea.


Increïble el paperàs que va fer la comunitat internacional...

Si, va ser vergonyós. Ara estàn jutjant a Holanda per aquest tema. A veure què ensurt de tot això..!!

.

[STV]

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs. Queden 166 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1521 - Almenara (la Plana Baixa): les forces reialistes hi derroten els agermanats (batalla d'Almenara).
1922 - Barcelona: als locals del CADCI, Francesc Macià funda l'organització independentista Estat Català, seguint el precedent de la Federació Democràtica Nacionalista.
1937 - Barcelona: El Llevant FC guanya davant el València FC el seu únic trofeu, la Copa de l'Espanya Lliure.
1975 - Torredembarra: Es presenten oficialment els Nois de la Torre, en una actuació castellera, encara amb camises blanques, al camp de futbol de la Unió Deportiva Torredembarra. En aquell moment, són la tretzena colla existent del món casteller.
1998 - El Bages: s'inicien dos grans incendis forestals als termes municipals d'Aguilar de Segarra i Cardona. El foc s'extingí el dia 21 de juliol després d'haver calcinat prop de 24.000 hectàrees, el 67% de les quals eren de superfície arbrada.
2004 - Perpinyà (el Rosselló): Joan Laporta i representants de la Bressola signen un conveni de col·laboració amb el Barça.
2007 - Barcelona: es posa a la venda el número 1573 de la revista El Jueves, que seria segrestat per l'Audiència Nacional per Injúries a la Casa Reial.

Món

1670 - Madrid (Espanya): se signa el Tractat de Madrid entre Espanya i el Regne d'Anglaterra.
1870 - Ciutat del Vaticà (Roma): davant la presència de les tropes piemonteses a les portes de Roma, Pius IX hi clou el Concili I del Vaticà, el mateix dia que promulga el dogma de la infal·libilitat del papa.
1873 - Espanya: Nicolás Salmerón y Alonso es converteix en el president de la Primera República Espanyola, després de la dimissió de Francesc Pi i Margall.
1936 - el Marroc: les forces de l'exèrcit espanyol que hi ha destacades a la part del Marroc que aleshores era protectorat espanyola s'aixequen contra la República: l'endemà l'aixecament s'estén a Espanya i és l'inici del que acabarà sent la Guerra Civil Espanyola.
1995 - Illa de Montserrat erupció del volcà Soufrière Hills. Una gran part de l'illa, incloent-hi la capital (Plymouth), fou devastada i dos terços de la població la van abandonar.
2004 - Bolívia: s'hi celebra el referèndum promès per Carlos Mesa Gisbert, en fer-se càrrec de la presidència del país el 17 d'octubre del 2003, amb un aclaparador suport a la seva proposta de restituir a l'estat la propietat del gas natural mantenint, però, les concessions les multinacionals extrangeres.

Naixements

Països Catalans

1600, Cocentaina: Jeroni Jacint Espinosa, pintor (m. 1667).
1659, Perpinyà: Jacint Rigau-Ros i Serra, pintor (m. 1743).
1858, Cadaqués: Frederic Rahola i Trèmols, economista i polític català.
1888, Molins de Rei (Baix Llobregat): Margarida Xirgu i Subirà, actriu uruguaianocatalana.

Món

1853, Arnhem, Països Baixos: Hendrik Antoon Lorentz, físic i matemàtic guardonat amb el Premi Nobel de Física, l'any 1902.
1918, Umtata, Cap Oriental, Unió Sud-africana: Nelson Mandela, president de la república de Sud-àfrica, defensor dels drets humans (m. 2013).
1972, Independence (Missouri), EUA: Christina Henrich, gimnasta estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1924 - Barcelona: Àngel Guimerà, poeta i dramaturg català.

Món

1100 - Mort de Godofreu de Bouillon, rei de Jerusalem i fundador de l'Orde del Sant Sepulcre.
1300 - Parma (Itàlia): Gherardo Segarelli, predicador herètic, fundador dels Germans Apostòlics.
1934 - Lisboa (Portugal): Francisco de Lacerda, músic portuguès.
1936 - Estoril (Estremadura, Portugal): José Sanjurjo, militar espanyol, en accident aeri quan anava a encapçalar la revolta contra la República.

Festes i commemoracions

Durant el règim franquista (de 1939 a 1975), es commemorava l'inici de l'anomenat "Alzamiento Nacional" que va provocar la Guerra Civil Espanyola.
Festa major de Pratdip (el Baix Camp), on Santa Marina (el 20 de juliol) té dedicada una ermita.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Frederic d'Utrecht, bisbe i màrtir (838); Simforosa de Tivoli i els seus set fills, màrtirs; Emilià de Silistra, màrtir (362); Rufil de Forlimpópoli, bisbe (382); Filastri de Brescia, bisbe (ca. 397); Matern de Milà, bisbe (s. IV); Arnulf de Metz, bisbe (640); Teodòsia de Constantinoble, monja màrtir (762); Bru de Segni, monjo i bisbe (1123); Simó de Lipnica, monjo (1482); Domènec Nicolau Dinh Dat, màrtir (1859).
Beats: Jean-Baptiste de Brussel·les, màrtir (1794); Tarsicia Mackiv, monja i màrtir (1944).
Sants: Marina d'Augas Santas, màrtir llegendària; Eli de Capodístria, diaca (s. I); Gundènia de Cartago, verge i màrtir (203); Pambó de Nítria, eremita (ca.390); Pau de Dorostorum, màrtir; Otília de Colònia, màrtir (451); Goneri de Bretanya, eremita (s. VI); Teneva de Glasgow, mare (s. VII); Arnold d'Arnoldsweiler (800); Arnulf de Tours, màrtir; Odulf d'Utrecht, canonge; Minnborí de Colònia, abat (986); Herveu d'Anjou, eremita (1130); Berta de Marbais, abadessa (1247); Alà de Sassovivo, eremita (1313); als EUA: Camil de Lellis, fundador.
Beat Robert de Salle, abat (1341).
Venerables Radegunda de Wellenburg, serventa (1290 o 1340).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Bernat d'Arenis, màrtir.

[STV]

19 de juliol

A Ballet Seen from the Opera Box. 1.885

El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs. Queden 165 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1936, Barcelona: Mor el primer brigadista internacional l'atleta austríac Mechter que era a Barcelona per a participar en l'Olimpíada Popular.

Món

64, Roma, Imperi Romà: Comença el gran incendi de Roma que durà cinc dies i incinerà bona part de la ciutat.
711, riu Guadalete, Andalusia, Espanya: hi comença la batalla de Guadalete (que durarà fins al dia 26), en què les tropes del cabdill moro Tarik ibn Ziyad derroten les del rei visigot Roderic, fet que conduirà a la invasió musulmana d'Hispània.
1808, Bailén, província de Jaén,Espanya: hi té lloc la Batalla de Bailén entre els exèrcits francès i espanyol.
1848, Seneca Falls, estat de Nova York, Estats Units: s'hi reuneix la primera Convenció dels Drets de la dona.
1870: Inici de la guerra francoprussiana.
1903, París, França: Maurice Garin guanya la I edició del Tour de França.
1909, Ginebra, Suïssa: S'instaurà el mallot groc en el Tour de França de 1909. El ciclista Eugène Christophe és el primer a vestir-lo.
1936, Espanya: Santiago Casares Quiroga cessa com a President del govern de la Segona República Espanyola.
1949: Laos s'independitza de França.
1979, Managua, Nicaragua: el FSLN ocupa la ciutat i enderroca la dictadura de Somoza.

Naixements

Països Catalans

1913 - Sabadell: Jaume Viladoms i Valls, pedagog i militant socialista català.
1941 - València: Alfons Cucó, professor i polític valencià.
1967 - Badia del Vallès, Barcelona: Carles Busquets, futbolista del FC Barcelona i UE Lleida.
1967 - Alginet (la Ribera Alta): Urbà Lozano i Rovira, escriptor valencià.

Món

1834: Edgar Degas, pintor impresionista francés (m. 1917).
1923 - Aberdeen, Dakota del Sud, Estats Units: Joseph Hansen, escriptor estatunidenc.
1947 - Hampton, Middlesex, Regne Unit: Brian May, guitarrista del grup britànic Queen.

Necrològiques

Països Catalans

1131 - Barcelona: Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona.
1936
Barcelona, Ramon Jové i Brufau, metal·lúrgic, militant sindical, una de les primeres víctimes de la guerra civil.
Barcelona: Apel·les Mestres, escriptor català.
Barcelona: Germinal Vidal, dirigent comunista català.

Món

1374 - Pàdua: Francesco Petrarca, escriptor, poeta i humanista italià del segle XIV. És autor del Canzoniere.
1824 - Tamaulipas (Mèxic): Agustí I de Mèxic, que encapçalà l'efímer Primer Imperi Mexicà. Fou afusellat.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Epafras de Colosses, bisbe i màrtir (s. I); Macedoni, Teòdul i Tacià de Meros, màrtirs (362); Macrina la Jove, germana (380); Dió el Taumaturg, abat a Constantinoble (s. V); Símmac I, papa (514); Àurea de Còrdova, màrtir (856); Bernulf d'Utrecht, bisbe (1054); Pietro Crisci de Foligno, pelegrí (1323); John Plessington, prevere màrtir (1679); Joan Baptista Zhou Wurui, màrtir (1900); Elisabet Qin Bianzhi, Simó Qin Chunfu i els seus 14 fills, màrtirs (1900).
Beats: Stilla d'Abenberg, verge (1140); Achilles Joszef Puchalla i Herman Karol Stepien, preveres màrtirs (1943).
Sants: santes Justa i Rufina, màrtirs; Martí de Trèveris, bisbe (ca. 210); Arseni el Gran, eremita (450); Fèlix de Verona, bisbe (s. VII); Ambròs Autpert, abat (784); Jeroni de Pavia, bisbe (787); Bernat de Rodés, abat i cardenal (1079)
Beats: Popó de Schleswig, bisbe (s. XI); Godofreu de la Roche, abat i bisbe de Langres (1164); Esteve de Lupo, abat (1191); beat Pere de Cadireta, màrtir (1279).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pascasi de Lió, bisbe; Antonio de Valladolid (1514).

[STV]

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs. Queden 164 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1280 - Capitulació de Balaguer davant del setge de Pere el Gran contra els nobles revoltats dels comtats de Foix i de Pallars.
2010 - Fundació del partit polític Solidaritat Catalana per la Independència.

Món

1810 - Colòmbia esdevé independent d'Espanya.
1944 - Berlín: Falla l'intent d'assassinar a Hitler amb una bomba, portat a terme per Klaus Von Stauffenberg.
1958 - Caracas (Veneçuela): L'oposició s'uneix en un front cívic revolucionari cubà contra la dictadura de Batista amb la signatura del Pacte de Caracas.
1959 - L'Estat espanyol ingressa a l'OCDE.
1969 - mar de la Tranquil·litat (la Lluna): el mòdul lunar «Eagle» de la nau Apollo 11, llançada per la NASA, hi aterra amb èxit amb dos dels tres tripulants; per primera vegada l'home trepitja un astre distint de la Terra.
1980 - El tirador soviètic Aleksandr Melentiev bat el rècord mundial de 50 metres pistola en fase de qualificació amb 581 punts.
1985 - Bruges (Flandes): Inauguració del nou port marítim de Zeebrugge i del Boudewijnkanaal eixamplats.
1990 - Londres (Anglaterra): L'IRA Provisional (PIRA) fa explotar una bomba al International Stock Exchange.
2002 - Lima (Perú): Un incendi en una discoteca mata més de 25 persones.
2005 - Canadà es converteix en el quart estat del món que despenalitza el matrimoni entre homosexuals, després que l'acta C-38 rebi el vistiplau reial.

Naixements

Països Catalans

1659 - Perpinyà (Rosselló): Jacint Rigau i Ros, pintor català.
1894 - Girona (Gironès): Fidel Aguilar i Marcó, escultor català.
1953 - Valls (Alt Camp): Margarida Aritzeta i Abad, escriptora catalana.

Món

323 aC - Alexandre el Gran, rei de Macedònia, conqueridor de l'Imperi Persa.
1304 - Arezzo (Itàlia): Francesco Petrarca, poeta italià.
1919 - Auckland (Nova Zelanda): Edmund Hillary, explorador i alpinista neozelandès.
1924 - Naarden (Països Baixos): Hans Lodeizen, poeta.
1925 - París (França): Jacques Delors, polític francès, president de la Comissió Europea.
1933 - Providence (EUA): Cormac McCarthy, escriptor estatunidenc, premi Pulitzer.
1945 - Pasadena (EUA): Kim Carnes, cantant i compositora estatunidenca.
1966 - Atlacomulco (Mèxic): Enrique Peña Nieto, polític mexicà, president de Mèxic.
1969 - Pavia (Itàlia): Giovanni Lombardi, ciclista italià.
1975 - California (EUA): Ray Allen, jugador de bàsquet estatunidenc.
1980 - Horizontina (Brasil): Gisele Bündchen, model brasilera.

Necrològiques

Països Catalans

1936 - Barcelona (Barcelonès): Francisco Ascaso, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
1984 - Alzira (Ribera Alta): Josep Antoni Villaescusa, conegut com a Toni Villaescusa, militant català de Terra Lliure.

Món

1500 - Granada: Miquel da Paz, infant de Portugal i príncep d'Astúries.
1903 - El Vaticà: Lleó XIII, cardenal italià, 256è Papa de Roma.
1922 - Leningrad (RSF Rússia): Andrei Màrkov, matemàtic rus.
1923 - Parral (Mèxic): Pancho Villa, militar revolucionari mexicà.
1926 - Moscou (URSS): Fèliks Dzerjinski, polític soviètic, dirigent i fundador de les txeques.
1936 - Estoril (Portugal): José Sanjurjo, militar espanyol.
1937 - Roma (Itàlia): Guglielmo Marconi, inventor italià, premi Nobel de física.
1973 - Hong Kong: Bruce Lee, actor estatunidenc d'arts marcials.
1975 – Los Angeles (EUA): Richard Gaines, actor estatunidenc.
1989 - Atenes (Grècia): Giannis Tsarukhis, pintor grec.
1995 - Brussel·les (Bèlgica): Ernest Mandel, economista i polític belga.

Festes i commemoracions

Colòmbia - Dia de la Independència.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Elies, profeta (s. IX aC); Just d’Eleuteròpolis, bisbe, seguidor de Jesús (s. I); Apol·linar de Ravenna, bisbe i màrtir (ca. 200); Margarida d'Antioquia, màrtir (305); Frumenci d'Aksum, bisbe (360); Aureli de Cartago (ca. 430); Flavià II d'Antioquia (512) i Elies I de Jerusalem, patriarques; Vulmar de Samer, eremita (697); Pau de Còrdova, diaca màrtir (851); Magdalena Yi Yong-hui, Teresa Yi Mae-im, Marta Kim Song-im, Llúcia Kim, Rosa Kim, Anna Kim Chang-gum, Maria Won Kwi-im i Joan Baptista Yi Kwang-nyol, màrtirs (1839); José María Díaz Sanjurjo, bisbe màrtir (1857); Léon-Ignace Mangin, Paul Denn i Maria Zhou Wuzhi, màrtirs (1900); Maria Fu Guilin, Maria Zhao Guozhi, Rosa Zhao i Maria Zhao, màrtirs (1900); Pere Zhou Rixin, màrtir (1900); Xi Guizi, màrtir (1900).
Beats: Bernat de Hildesheim, abat (1154); Rita Pujalte y Sánchez i Francisca Aldea y Araujo, monges màrtirs (1936).
Sants: Wilgefortis o Lliberada, màrtir llegendària (130); Sabí, Julià, Màxim, Macrobi, Càssia, Paula i companys màrtirs de Damasc; Rètic d'Autun, bisbe (334); Lucà de Säben, abat (s. V); Severa de Trèveris, abadessa (646) i, a partir d'ella Severa de Gallifa, santa llegendària; Ansegís de Fontenelle, abat (833); Ethelwitha de Winchester, vídua d'Alfred el Gran, reina (903); a Noruega: Thorlak Thórhallsson, bisbe (1193).
Beats: Margarida d'Ypern, mística (1237); Gregorio López, eremita a Mèxic (1596); a Wroclaw: Ceslau de Wroclaw, religiós (1242).
Venerables: Johannes von Lenzingen, abat (1547).

[STV]

21 de juliol

Donna gravida. 1.909

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs. Queden 163 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1936, Barcelona:
Se suspèn l'Olimpíada Popular de Barcelona a causa del cop d'estat del 18 de juliol.
Lluís Companys, President de la Generalitat, crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

Món

1831, Brussel·les, Bèlgica: el primer rei dels belgues Leopold I de Bèlgica jura fidelitat a les lleis del poble belga. Aquest dia va esdevenir la festa nacional belga.
1954, Ginebra, Suïssa: signatura dels Acords de Ginebra, on França reconeix la independència de la Indoxina francesa. Creació dels estats de Laos, Cambotja i el Vietnam del Sud i Vietnam del Nord.
2008, Belgrad, Sèrbia: Radovan Karadžić, reclamat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia com a un dels principals instigadors del genocidi de la Guerra de Bòsnia, fou detingut a Belgrad, on vivia fugitiu des del 1996 sota una identitat falsa.
2011: Aterra el transbordador espacial Atlantis finalitzant d'aquesta manera les missions de transbordadors espacials de la NASA de més de trenta anys.

Naixements

Països Catalans

1835, Canyamelar, València: Bernat Ferrandis i Badenes, pintor valencià (m. 1885).
1866, Reus: Francesc Berenguer i Mestres, arquitecte del modernisme català.
1898, Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, president del FC Barcelona, directiu de la Federació Catalana de Futbol, destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya fou diputat a les Corts de Madrid el 1931, 1933 i 1936, president del RACC, gran amant de l'esport, mecenes cultural, fundador i impulsor del diari esportiu La Rambla, i catalanista.

Món

1414, Celle Ligare, Savona, Itàlia: Sixt IV, Papa.
1810, Aquisgrà o Aix-la-Chapelle, Imperi Alemany: Henri Victor Regnault, químic francès.
1858:
Tapiau (Gvardeysk), Imperi Rus: Lovis Corinth, pintor prussià.
Amsterdam: Herman ten Kate antropòleg neerlandès que féu un treball extens sobre els pobles indis de Baixa Califòrnia.
1899, Oak Park (Illinois), Estats Units: Ernest Hemingway, escriptor en anglès estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1954.
1911, Edmonton, Alberta, Canadà: Marshall McLuhan, educador, filòsof i estudiós canadenc.
1920, Kremenetz, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Isaac Stern, violinista nacionalitzat estatunidenc d'origen ucraïnès.
1923, Mont-real, Quebec, Canadà: Rudolph A. Marcus, químic i professor universitari estatunidenc, d'origen canadenc, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1992.
1930, Roma: Anthony Steffen, actor italià que va protagonitzar diversos spaghetti western.
1951, Chicago, Illinois, Estats Units: Robin Williams, actor de cinema estatunidenc.
1973, Vancouver, Colúmbia Britànica, Canadà: Mike James, jugador de rugbi a XV canadenc retirat.
1978, San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Josh Hartnett, actor de cinema estatunidenc.
1981, El Puerto de Santa María, Província de Cadis, Espanya: Joaquín Sánchez Rodríguez, futbolista espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

1971, Xàtiva: Carlos Sarthou Carreres, jutge i escriptor valencià.
1974, Barcelona: Miquel Brasó, historiador i arqueòleg gracienc.
1984, Malgrat de Mar (Maresme): Francesc Boix i Masramon, Xesco Boix, músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil.
1994, Barcelona: Pere Calders, escriptor en català.

Món

1796, Ellisland, prop de Dumfries, Escòcia: Robert Burns, el més conegut poeta en llengua escocesa.
1903, Sint-Joost-ten-Node, Bèlgica: Henri Alexis Brialmont, general i arquitecte militar belga.
1943, Sitka, Alaska, Estats Units: Charlie Paddock, atleta estatunidenc.
1944, Berlín, Alemanya: Claus von Stauffenberg, Comte Stauffenberg, aristòcrata alemany i membre de la Wehrmacht.
1967, KwaDukuza, Sud-àfrica: Albert Lutuli, professor i polític sud-africà guardonat el 1960 amb el Premi Nobel de la Pau.
1972, Lake George, Nova York, Estats Units: Ralph Cook Craig, atleta estatunidenc.
1998:
Pebble Beach, Califòrnia, Estats Units: Alan Shepard, astronauta estatunidenc.
Westlake Village, Califòrnia, Estats Units: Robert Young, actor estatunidenc.
2004:
Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Jerry Goldsmith, compositor estatunidenc.
Pasadena (Califòrnia), Estats Units: Edward B. Lewis, biòleg, genetista i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995.
2007, Madrid, Espanya: Jesús Polanco Gutiérrez, empresari dels mitjans de comunicació espanyol, principal accionista del Grup PRISA.
2011, Londres: Lucian Freud, pintor realista alemany (n. 1922)

Festes i commemoracions
Bèlgica - Festa nacional
Bolívia - el Dia dels Màrtirs
Guam - Dia de l'alliberament

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011):
Praxedis de Roma, verge i màrtir (s. I-II);
Víctor de Marsella, màrtir (ca. 300);
Simeó d'Emessa, foll en Crist (s. VI);
Arbogast d'Estrasburg, bisbe (618);
Llorenç de Brindisi, frare caputxí (1619);
Alberico Crescitelli, prevere màrtir (1900);
Josep Wang Yumei, màrtir (1900).
Beats: Gabriel Pergaud, prevere màrtir (1794).
Sants:
Daniel, profeta
Ananies, Azaries i Misael, màrtirs (s. VI aC);
Zòtic de Comana, màrtir (204);
Júlia, Claudi, Just i Jocundí de Troyes, i companys màrtirs (272);
Constantí de Monte Cassino, abat (ca. 560);
Wastrada d'Utrecht, mare de Gregori d'Utrecht, monja (ca.670);
Joan i Benigne de Moyenmoutier, monjos (707).
Beats: Oddino Barrotti, prevere (1400); a Eichstatt:
Stilla d'Abenberg, verge (1141).

[STV]

22 de juliol

Hotel Room. 1.931

El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs. Queden 162 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1718: Castella - Una Reial ordre de Felip IV anul·la la figura dels jurats i nomena regidors com a Castella.
1835 - Reus (el Baix Camp): hi comença una revolta anticlerical que s'estendrà per bona part del Principat.
1872 - Terrassa. Victòria del Sometent de Terrassa dirigit per Jaume Jover i Marquet i per Valentí Alagorda i Mas contra una partida de 600 carlins dirigits per Joan Castells i Rosell, durant la Tercera Guerra Carlina.
1203: Es col·loca la primera pedra de la Seu Vella de Lleida.

Món

1931 - Es declara la vaga revolucionària en Andorra.
1937 - Mèxic acull a 500 nens espanyols "de la guerra".
1939 - Arriba a Barcelona, en visita oficial, el Mariscal Pétain.
1940 - Gran Bretanya rebutja una nova oferta de pau alemanya.
1942 - Comença la deportació de jueus de Varsòvia a Treblinka.
1969 - Madrid (Espanya): Les Corts Generals, a proposta de Francisco Franco, designen a Juan Carlos de Borbó com a Cap de l'Estat Espanyol, a títol de rei i amb el títol provisional de príncep d'Espanya.
2000 - Madrid (Espanya): el 35è Congrés Federal del PSOE elegeix secretari general José Luis Rodríguez Zapatero.
2010 - Dictamen de la Cort Internacional de Justícia sobre la legalitat de la declaració unilateral independència de Kosovo del 2008.
2011 - Tenen lloc 2 atemptats a Noruega, un a Oslo i l'altre a l'illa d'Utøya.

Naixements

Països Catalans

1575 - Olot: Joan Pere Fontanella, jurista i polític català, conseller en cap durant la Guerra dels Segadors.
1920 - Sabadell: Mercè Sorribas i Elias, locutora de ràdio i actriu catalana.

Món

1848 - París, Illa de França: Lucien Fugère, cantant francès.
1882: Edward Hopper, pintor estadounidenc.
1889 - Dudley Staffs, Worcestershire: James Whale, director de cinema anglès.
1913 - Bari (Pulla), Itàlia: Licia Albanese, soprano italiana.
1947 - San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Danny Glover, actor, director de cinema i productor estatunidenc.
2013 - Londres, Anglaterra: Jordi, Príncep de Cambridge, fill primogènit de Guillem de Cambridge i Kate Middleton.

Necrològiques

Països Catalans

1969, València, Horta: Leopold Magenti i Chelvi, compositor valencià (n. 1894).

Món

1850, Madrid, Espanya: Vicent López i Portaña, pintor del neoclassicisme valencià, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II (n. 1772).
1909: Oscar Byström, compositor i director d'orquestra suec (n. 1821).
1972, Ciutat de Mèxic: Max Aub, escriptor valencià d'origen francoalemany (n. 1903).

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Maria Magdalena; Plató d'Ancira, màrtir (ca. 303); Ciril d'Antioquia, bisbe i màrtir (ca. 306); Màrtirs de Massilitana (s. IV); Anastasi del Caucas, monjo (622); Vandregisil de Fontenelle, abat (668); Meneleu d'Alvèrnia, abat (ca. 700); Jeroni de Pavia, bisbe (s IV); Gualter de Lodi (1224); Philipp Evans i John Lloyd, preveres màrtirs (1679); Anna Wang, Llúcia Wang Wangzhi i Andreu Wang Tianqing, fills seus, màrtirs (1900)
Beats: Agostino Fangi de Biella, prevere (1493); Jacques Lombardie, prevere màrtir (1794); Manuela de Jesús Arias Espinosa, fundadora de les Missioneres Clarisses del Santísim Sagrament (1981).
Sants: Síntica de Filipos, màrtir (s. I); Florenci, Sisinni i companys màrtirs d'Osimo (s. IV); Josep de Palestina, comte (ca. 356); Pancari o Pancraci de Besançon, màrtir (ca. 356); Verena de Schönau, màrtir (451); Biteu d'Inis-Coosery, abat; Teòfil de Xipre, oficial màrtir (789).
Beats: Eberhard de Berg, abat (ca. 1150).
Venerables: Romanus Bange, prevere (1941).

[STV]

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs. Queden 161 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1854: Camins de Ferro de Barcelona a Granollers inaugura el tram de ferrocarril entre Barcelona i Granollers.
1936, Barcelona: Es funda el PSUC com a resultat de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, del Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE.
2004, Peralada, Alt Empordà: al Festival de Peralada estrenen l'òpera 1714. Món de guerres, d'Albert Mestres.
2007, Barcelona: La Gran apagada de Barcelona provoca que més de 350.000 llars es queden sense llum a Barcelona durant uns 4 dies, a causa d'una cadena d'accidents, agreujats per la desastrosa manca d'inversions, tant de Red Eléctrica de España com d'Endesa. L'avaria no se solucionà totalment fins al cap d'un o dos mesos, temps durant el qual moltes zones de la ciutat conviuran amb la presència d'enormes generadors dièsel per poder disposar d'electricitat.

Món

1409, Còrsega: El rei Martí l'Humà d'Aragó nomenà regent el jurista català Hug Bonapart.
1999, Marroc: Inici del regnat de Mohammed VI.
2004, Mostar, Bòsnia i Hercegovina: Hi inauguren el pont sobre el riu Neretva, reconstruït arran que les milícies croates d'Hercegovina el destruïssin durant la guerra.
2006, París, França: Floyd Landis es proclama guanyador del Tour de França del 2006, Óscar Pereiro és segon i Andreas Klöden tercer.

Naixements

Països Catalans

1890, Barcelona: Joan Amades i Gelats, destacat etnòleg i folklorista català.
1922, Calonge: Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueòleg.

Món

1777, Wolgast: Philipp Otto Runge,, un dels pintors més importants del romanticisme primerenc alemany.
1890, Zarza de Granadilla, província de Càceres: Apolinar de Cáceres Gordo, magistrat.
1904, Oklahoma City, Oklahoma, Estats Units: Richard Gaines, actor estatunidenc.
1912, Westcliff-on-Sea, Anglaterra: Michael Wilding, actor anglès.
1957, La Haia, Països Baixos: Theo van Gogh, cineasta i escriptor neerlandès és assassinat.
1967, Rochester (Nova York), Estats Units: Philip Seymour Hoffman, actor estatunidenc
1989, Londres, Anglaterra: Daniel Radcliffe, actor anglès.

Necrològiques

Món

2004, Carmina Ordóñez, celebritat anomenada la Divina.
2011, Londres: Amy Winehouse, cantant i compositora britànica d'estil soul (n. 1983).

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Ezequiel, profeta (s. VI aC); Sever de Tràcia, màrtir (304); Joan Cassià, monjo (433); Valerià de Cimiez, bisbe (461); santa Brígida de Suècia, reina, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador (1373).
Beats: Joana d'Orvieto, dominica (1306); Margarita María López de Maturana, monja i fundadora de les Germanes Mercedàries Missioneres (1934); Catalina del Carme Caldés Socias, Miquela Rullan Ribot, religioses, i Prudència Canyelles i Ginesta, laica, màrtirs (1936); Manuel Pérez Giménez, Felipe Valcabado Granado, Mauricio Macho Rodriguez, María Oses Sáinz, Julio Mediavilla Concejero, José Ruiz Martinez, Laurino Proano Cuesta, Anacario Benito Nozal, Felipe Ruiz Fraile, religiosos màrtirs (1936); Vicentte Díez Tejerina, José Estalayo Garcia, Epifanio Sierra Conde, Abilio Ramos y Ramos i Zacarías Fernández Crespo, Fulgencio Calvo Sánchez, religiosos màrtirs (1936); Pedro Ruiz de los Paños, Josep Sala Picó, Guillermo Plaza Hernández, Recaredo Centelles Abad, Antoni Perulles i Estivill, Martín Martínez Pascual, José Pascual Carda Saporta, Isidoro Bover Oliver, José Peris Polo, preveres màrtirs de la Fraternitat de Sacerdots Operaris (1936); Krystyn Gondeck, prevere màrtir (1942); Vasil' Hopko, bisbe i màrtir (1976).
Sants: Eugeni de Roma i Apol·loni de Roma, màrtirs; Tròfim i Teòfil de Roma, màrtirs (302); Primitiva de Roma, màrtir; Rasif de Roma, màrtir; Ravè i Rasif de Macé, eremites màrtirs (s. V); Ròmula, Redempta i Herundona de Roma, ascetes (575); Màrtirs de Bulgària, sota Nicèfor (s. IX); Anna de Constantinoble, verge i eremita (ca. 918); a Colònia (Alemanya): trasllat de les relíquies dels Tres Reis d'Orient i de Fèlix i Nabor de Lodi; a Essen i Paderborn: Libori de Le Mans, bisbe; a Reims: traslació de les relíquies de Nicasi de Reims, bisbe.
A l'Orde de les Clarisses: Santa Kinga de Polònia, reina.
Venerats a l'Orde de la Mercè: Beat Jaume I el Conqueridor, rei cofundador; Joan de Lucca, frare (s. XIV); Juan de Montesinos, màrtir (1619); Lleonard de Recanati, bisbe.

[STV]

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs. Queden 160 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1521, Gandia, la Safor: els agermanats hi derroten les forces reialistes.
1832: S'inaugura el Teatre Principal de València.
1936, Matadepera, Vallès Occidental: Són assassinats entre el bosc i la carretera de Talamanca, suposadament per milicians del Front Popular els industrials catalans Francesc Salvans i Armengol, el seu fill Joan Salvans i Piera, Agustí Prat i Marcet, Gaietà Vallès i Pujals, Joaquim Barata i Rocafort, Manuel Vallhonrat i Comerma i Josep Maria Duran i Torres, i el notari Francesc de Paula Badia i Tobella.
1938: Comença la Batalla de l'Ebre.
1942: És afusellat a Paterna el dirigent sindical Joan Peiró.

Resta del món

1132, Nocera, Sicília: hi té lloc la Batalla de Nocera entre Roger II de Sicília i Ranulf d'Alife, guanyant aquest darrer.
1567, Escòcia: Maria I és obligada a abdicar en favor del seu fill Jaume, de només 1 any.
2005, França: Lance Armstrong guanya el Tour de França 2005, el setè de forma consecutiva.

Naixements

Resta del món

1860 - Ivancice, Moràvia: Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec.
1848 - Villanueva de Gállego (Saragossa): Francisco Pradilla y Ortiz, pintor espanyol.
1895 - Wimbledon, Londres, Anglaterra: Robert Graves, poeta, erudit i novel·lista anglès.
1909 - Chicago, Illinois, Estats Units: Alan Curtis, actor de cinema estatunidenc.
1969 - Bronx del Sud, Nova York, Estats Units: Jennifer Lopez, actriu, cantant, ballarina, productora de discos, dissenyadora de moda i productora de televisió estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1922, Xàtiva, la Costera: Matilde Ridocci i Garcia, mestra, pedagoga i escriptora valenciana (n. 1843).
1942, Paterna, Horta Oest: Joan Peiró i Belis, sindicalista anarquista, secretari general de la CNT en la dècada del 1920 i ministre d'Indústria durant la II República.
1957, Sabadell (Vallès Occidental): Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català.
1977, Barcelona: Enric Casassas i Cantó, pedagog català.

Resta del món

1115: Matilde de Canossa, Gran Comtessa, fundadora de l'Orde de Sant Jaume d'Altopascio.

Santoral catòlic

sants Cristina de Bolsena, màrtir; Cristina l'Admirable, anacoreta; Dictí d'Astorga, bisbe; Segolena de Troclar, abadessa; Borís i Gleb, prínceps màrtirs; Cunegunda de Polònia, reina i monja; Xàrbel Makhluf, monjo maronita; beat Cristòfor de Santa Caterina, fundador; beata Lluïsa de Savoia, princesa i clarissa; beata Maria Mercè Prat, religiosa teresiana; beats Màrtirs Passionistes de Daimiel; beat Xavier Bordas i Piferrer, salesià (1936).

[STV]

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs. Queden 159 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1713 - Barcelona Arrancava un setge brutal de les tropes borbòniques sobre Barcelona. L'heroica resistència catalana va durar 413 dies, fins a l'11 de setembre de 1714.
1835 - Barcelona - Crema de convents.
1938 - Catalunya: durant la matinada, les tropes republicanes travessen el riu Ebre i s'inicia la batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra civil espanyola.
1980 - Naixement públic de l'organització Terra Lliure.
1992 - Barcelona: s'inauguren els XXV Jocs Olímpics d'estiu.
2008 - El Club Bàsquet Girona abandona la Lliga ACB de bàsquet per problemes econòmics després de 20 anys participant-hi.

Resta del món

2000 - París (França): 113 persones moren en estavellar-se un Concorde d'Air France quan s'enlairava de l'aeroport de Roissy-Charles de Gaulle.

Naixements

Països Catalans

1933 - Barcelona: Laly Soldevila, actriu catalana.
1945 - Barcelona: Ventura Pons, director de cinema, guionista i productor català.
1947 - Poble Nou, València: Fernando Roig Alfonso, empresari valencià, president del Vila-real CF.
1959 - Tavernes de la Valldigna, la Safor: César Ferrando Jiménez, exfutbolista i entrenador de futbol valencià.

Resta del món

1016 - Cracòvia, Polònia: Casimir I de Polònia (El Restaurador), aristòcrata polonès, duc de Polònia.
1894 - Swampscott, Massachusetts, Estats Units: Walter Brennan, actor estatunidenc.
1923 - Vaxholm, Suècia: Maria Gripe, escriptora sueca.
1978 - Oldham, Anglaterra: Louise Brown, primer "nen proveta".
1512 - Toledo, Espanya: Diego Covarrubias y Leiva, bisbe i polític castellà.

Necrològiques

Resta del món

2003 - Palm Springs, Califòrnia, Estats Units: John Schlesinger, director, actor, guionista i productor de cinema anglès.

Festes i commemoracions

A Catalunya se solia celebrar una revetlla com la de Sant Joan, avui ja en desús
Festa major de Riudoms (el Baix Camp)
Festa major de Salt (Gironès)
Festa major de Sant Pol de Mar (el Maresme)
Festa major de Figuerola del camp (Alt Camp)
Fira de Sant Jaume a Reus (el Baix Camp)
Festa major de Begues (el Baix Llobregat)
Al País Valencià:
Segon dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)
A Galícia:
Dia de la Pàtria Gallega
Els anys en què aquest dia s'esdevé en diumenge s'hi celebra un Any sant compostel·là
Festa major de Sant Jaume de Galícia

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Sant Jaume, patró d'Espanya i de Galícia; Cugat màrtir i Juliana i Semproniana, màrtirs (a Catalunya, el 27 de juliol); Cristòfor màrtir (a Espanya se celebra el 10 de juliol); Tea de Gaza, màrtir (s. III); Valentina de Cesarea, màrtir (317); Olímpia de Constantinoble, abadessa (409); Beat de Trèveris i Bant de Trèveris, eremites (s. VI); Magneric de Trèveris, bisbe (587); Glodesinda de Metz, abadessa (610); Teodemir de Còrdova, màrtir (851).
Beats: Jean Soreth, carmelita, fundador de les Monges carmelites; Pietro Corradini de Molliano, monjo (1490); Rodolfo Acquaviva i Màrtirs de Cumcolim, màrtirs; Antonio Lucci, bisbe (1725); Michel Louis Brulard, prevere màrtir (1794); Carme Sallés i Barangueras, fundadora de les Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament; Darío Acosta Zurita, màrtir (1931); Deogracias Palacios, León Inchausti, José Rada, Julián Moreno, José Ricardo Díez, màrtirs (1936); Dionisio Pamplona, màrtir (1936); Federico Carlos Rubio Álvarez, Primi Martínez Castillo, Jerónimo Ochoa Urdangarín, Juan de la Cruz Delgado Pastor, màrtirs (1936) Pedro Redondo, Félix Ugalde Irurzun, Benito Solano Ruiz, màrtirs (1936); Miquel Peiró i Victori, laic màrtir (1936); Maria Teresza Kowalska, màrtir (1941).
Sants: Bonifaci de Roma, màrtir; Justí, Florenci, Fèlix i Justa de Furci, màrtirs (310); Ebrulf de Beauvais, abat; Ursus de Troyes, bisbe; Mordeyren de Nantglyn, eremita.
Venerables: Thomas Hemerken, prevere.
Servents de Déu: Joseph Cardijn; Enric Morante i Chic, mercedari màrtir (1936).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Antonio de Olmedo; Pedro de Avedaño, màrtir (1606).