Jaume, me n'alegro que els cops, fossin això, només cops i amb el del dit trencat paciència i fer una bona rehabilitació ... ànims.
Una mensual amb uns paisatges espectaculars amb unes carreteres que anaven del cel a l'infern, vull dir que unes eren com un circuit de gran premi com el Doll i el port Dáger

i altres eren com una calçada pre-romana com eren la Vilanova de Meià i el tram on va tenir la mala sort de caure Jaume.
Pel que fa el tema de restaurant, crec que fa molt temps que no arribàvem tan d'hora no eren ni les dues de la tarda i van trigar a començar a servir-nos i entre plat i plat tot i que la menja era bona varem sortir a tres quarts de cinc i el camí de tornada la major part ben fosc.
això no treu que m'ho passara de collons gràcies a tots
