EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

10 de febrer

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 324 dies per finalitzar l'any i 325 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1808 - La Jonquera (l'Alt Empordà): amb el pretext d'atacar Portugal, d'acord amb el Tractat de Fontainebleau, sota les ordres del general Duhesme, entren a Catalunya les primeres tropes franceses (Guerra del Francès).
1939 - Catalunya: l'exèrcit franquista arriba a la frontera francesa: la Catalunya del sud ja està del tot ocupada.

Resta del món

1763 - París (França): s'hi signa la pau que posa fi a la Guerra dels Set Anys.
1805 - Espanya: s'hi prohibeixen per decret les corregudes de toros.
1873 - Espanya: Amadeu de Savoia abdica de la Corona, l'endemà es proclamarà la Primera República Espanyola.
1910 - Espanya: José Canalejas ocupa per primera vegada la presidència del Consell de Ministres.
1930 - Espanya: Miguel Primo de Rivera abandona el país.
1942 - els Estats Units: RCA Records atorga a Glenn Miller el primer disc d'or de la història per "Chattanooga Choo Choo".
1958 - Sidi Ifni (el Marroc): l'exèrcit espanyol hi inicia una ofensiva per expulsar-ne els rebels.
1965 - Vietnam: L'Exèrcit dels Estats Units comença a bombardejar amb napalm les selves de Vietnam.
2005 - l'Aràbia Saudita: s'hi comencen a celebrar unes eleccions municipals sense que hi puguin participar les dones i sense cap garantia democràtica.

Naixements

Països Catalans

1909 - Penàguila (Alcoià): Patrocini Agulló i Soler, activa defensora dels més necessitats.
1920 - Figueres (l'Alt Empordà): Josep Pallach i Carolà, mestre, pedagog i polític català.

Resta del món

1767 - Sevilla: Luis Daoíz y Torres, militar espanyol, destacat per la seva participació en l'aixecament del 2 de maig de 1808 de la Guerra del Francès.
1868 - Verviers: Jean Haust lingüista belga i militant del moviment való. Era l'autor d'un diccionari de la llengua valona (mort el 1946).
1898 - Adelaida (Austràlia): Judith Anderson, actriu de teatre i cinema australiana.
1987 - Pequín: Yuja Wang, pianista xinesa.

Necrològiques

Països Catalans

2005 - Manhattan (Nova York): Jordi Casals i Ariet, biòleg català, descobridor del virus Lassa (n. 1911).

Resta del món

1242 - Martirano (Calàbria): Enric VII d'Alemanya.
1837 - Sant Petersburg (Rússia): Aleksandr Puixkin, poeta i novel·lista rus de l'era del romanticisme (n. 1799).
1918: Ernesto Teodoro Moneta, pacifista italià Premi Nobel de la Pau el 1907 (n. 1833).
1926 - Zwickau: Reinhard Vollhardt, compositor alemany.

Festes i commemoracions

Dia de la Mare a Noruega

Santora católic

Sants al Martirologi romà (2011): Escolàstica de Núrsia, verge (547); Guillem de Malavalle, inspirador dels Eremites de Sant Guillem (1157); Caralamp, Porfiri i Bapte de Magnèsia, màrtirs (202); Zòtic, Jacint, Ireneu i Amanci de Roma, màrtirs (s. IV); Protadi de Besançon, bisbe; Silvà de Terracina bisbe (s. V); Trojà de Saintes, bisbe (ca. 500); Austreberta de Pavilly, abadessa (704).
Beats: Hug de Fosses, abat (1164); Chiara Agolanti de Rimini, clarissa (1329); Pierre Fremond i màrtirs d'Avrilly (1794); José Sánchez del Río, màrtir (1928); Eusebia Palomino Yenes, religiosa (1933); Alojzije Viktor Stepinac, bisbe i màrtir (1960).
Sants: Sotera de Roma, màrtir (304) i Sotera de Palamós, santa llegendària; Andreu i Aponi de Betlem, màrtirs (s. I); Zenó d'Antioquia, màrtir (418); Desideri de Clarmont, bisbe (s. VI); Baldegunda de Poitiers, abadessa (ca. 580); Trumwin de Withby, bisbe (ca. 700); Erlulf de Verden, màrtir (830); Salvi d'Albelda abat (962); Brun de Minden, bisbe (1055); Merwinna de Romsey, abadessa.
Beats: Pagà de Sicília, eremita (1423); Eusebi de Murano, eremita (1501); Alessandro Baldrati de Lugo, monjo i màrtir a Quios (1645).

[STV]

11 de febrer

L'11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 323 dies per a finalitzar l'any i 324 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1419 - Andorra: el bisbe d'Urgell hi autoritza la creació del Consell General d'Andorra, conegut com a Consell de la Terra.
1874, Sarrià (Barcelona): voluntaris republicans s'enfronten amb l'exèrcit espanyol.
1972 - Vandellòs (el Baix Camp): hi entra en funcionament la central nuclear Vandellòs I.
1991 - Sant Joan Despí (Baix Llobregat): Televisió de Catalunya inicia les emissions del Club Super3, un programa contenidor de sèries infantils amb gags que permeten que els nens i nenes interaccionin i participin en aquest "club". Paral·lelament a la creació del programa, també es van desenvolupar activitats fora de l'àmbit televisiu, per exemple, creant un carnet que els permeti gaudir d'avantatges. Al cap de 20 anys ja té 1.100.000 socis.
2007 - Viella (Túnel de Viella): Esfondrament de 100m de fals sostre del túnel, a la boca nord, es reobre cinc dies després.

Resta del món

1869 - Madrid (Espanya): s'hi constitueixen les Corts Constituents després del derrocament d'Isabel II
1873 - Madrid (Espanya): Es proclama la Primera República Espanyola
1919 - Weimar (Alemanya): El socialista Fiedrich Ebert, primer president d'Alemanya
1929 - Roma (Itàlia): la Santa Seu i l'estat italià hi signen els Pactes del Laterà, que, entre altres acords, ratifiquen la creació l'estat del Vaticà[2]
1979 - Teheran - L'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini proclama la República Islàmica de l'Iran després d'haver reduït els últims focus de resistència favorables al règim dictatorial del Sha
1990 - Ciutat del Cap (Sud-àfrica): alliberen Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri a Robben Island
2011 - Egipte, Hosni Mubarak renuncia com a president després de 30 anys de govern, conseqüència de la crisi social egípcia i la pressió de la comunitat internacional.

Naixements

Resta del món

1780 - Karlsruhe: Karoline von Günderrode, escriptora romàntica alemanya.
1847 - Milan (Ohio), EUA: Thomas Alva Edison, físic i prolífic inventor estatunidenc.
1928 - Barcelona: Pere Balsells i Jofre, empresari i mecenes.
1934 - Ciutat de Panamà, Panamà: Manuel Antonio Noriega Moreno, militar i polític panameny, dictador del país des de 1983 fins a 1989.
1969 - Sherman Oaks, Califòrnia, Estats Units: Jennifer Aniston, actriu de cinema estatunidenca.
1977 - Agoura Hills, Califòrnia, EUA: Mike Shinoda, vocalista, guitarrista, teclista i raper de Linkin Park.

Necrològiques

Països Catalans

1911 - Barcelona (Barcelonès): Isidre Nonell i Monturiol, pintor i dibuixant català.
1923 - Barcelona: Joan Baptista Codina i Formosa, filòleg i eclesiàstic català.
1998 - París (França): Manuel Viusà, pintor i patriota català.

Resta del món

1141 - París: Hug de Sant Víctor, agustí i professor.
1633, Badr: Safi al-Din Muhammad ibn Fahd al-Makrami, daï ismaïlita al Iemen.
1650 - Estocolm (Suècia): René Descartes, filòsof i matemàtic francès.
1901 - Madrid: Ramón de Campoamor, un poeta romàntic asturià.
1948 - Moscou (URSS): Sergei Eisenstein, director de cinema soviètic.
1963 - Londres (Regne Unit): Sylvia Plath, escriptora estatunidenca (n. 1932).
2011 - Beverly Hills (USA): Whitney Houston cantant nord-americana.

Festes i commemoracions

Festa local d'Esparreguera, a la comarca del Baix Llobregat
Dia de la Victòria de la Revolució, a l'Iran
Kenkikukinen no Hi (Dia Nacional de la Fundació), al Japó

Santoral católic

Mare de Déu de Lorda;
Sotera de Roma, màrtir (304);
Màrtirs de Nicomèdia (304);
Castrense de Sessa, bisbe (s. V);
Severí d'Agaunum, abat (507);
Secundí de Pulla, bisbe (s. VI);
Papa Gregori II (731);
Pasqual I, papa (824);
Ardani de Tournus, abat (1066);
Pedro Maldonado Lucero, prevere màrtir (1927);
Tobías Borras Romeu, monjo màrtir (1937).
Sant Calòcer de Ravenna, bisbe (ca. 130);
Sants Sadurní, Datiu, Fèlix, Ampeli i companys màrtirs (304);
Sant Luci d'Adrianòpolis, màrtir (350);
Sant Jonàs el Jardiner, eremita (s. IV);
Sant Llàtzer de Milà, bisbe (450);
Sant Simplici de Viena, bisbe (s. V);
Sant Context de Bayeux, bisbe (513);
Sant Igneuc de Jugon, eremita (s. VII);
Sant Cædmon, poeta (680);
Sant Gaudí de Soissons, bisbe i màrtir (707-720);
Santa Eloïsa de Coulombs, eremita (ca. 1060); Enric de Vitskøl, abat (s. XII);
Sant Adolf d'Osnabrück, bisbe (1224) (festa fins al 1969).
Beats Català Fabri i Pere Pasqual, màrtirs (1321).
Venerable Teodora II, emperadriu bizantina (867);
Venerable Anselm de Rot an der Rot, abat (1162);
Venerable Teobert de Tholey, monjo (s. XII);
Venerable Maria Fidelis Weiss, monja (1923);
Venerable Theodor Babilon, empresari (1945).
A la família benedictina: sant Benet d'Aniana, abat benedictí (821).
A l'Orde de la Mercè: beat Bartolomé de Olmedo, frare (1524).

[STV]

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 322 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1462 - Calaf (l'Anoia): els remences es revolten contra les autoritats.
1987 - Sa Dragonera (Mallorca): S'atura judicialment el pla d'urbanització de l'illa.
2004 - Parc Natural del Cadí-Moixeró (el Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya): hi detecten el primer llop salvatge al Principat des de fa més de 70 anys: és un exemplar divagant que procedeix dels Apenins italians.

Resta del món

1541 - Pedro de Valdivia funda Santiago a Xile
1974 - Carlos Arias Navarro president del Govern nomenat per Franco presenta el seu programa reformista conegut com l'Esperit del 12 de febrer

Naixements

Països Catalans

1843 - València: Eduard Boscà i Casanovas, metge i naturalista valencià (m. 1924).
1940 - Barcelona: Robert Saladrigas i Riera, escriptor i periodista català.
1980 - Ontinyent, Vall d'Albaida: Juan Carlos Ferrero, tennista valencià.

Resta del món

1809 - Shrewsbury, Shropshire, Anglaterra: Charles Darwin, naturalista anglès, que va plantejar l'evolució de les espècies basada en la selecció natural (m. 1882).
1809 - Comtat de Hardin, Kentucky, EUA: Abraham Lincoln, 16è President dels Estats Units entre 1851 i 1865 (m. 1865).
1815 - Roma, Itàlia: Federico de Madrazo, pintor espanyol.
1850 - Filadèlfia, Pennsilvània, EUA: William Morris Davis, geògraf nord-americà, sovint anomenat el "pare de la geografia americana" (m. 1934).
1888 - Madrid, Regne d'Espanya: Clara Campoamor Rodríguez, advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona.
1905 - Madrid: Frederica Montseny i Mañé, política, escriptora i líder anarquista espanyola (m. 1904).
1911 - La Vega: Antonio Guzmán, agrònom, empresari i polític dominicà que va ser president de la República Dominicana.
1934 - Monroe (Louisiana), EUA: William Felton Russell, conegut com a Bill Russell, jugador de bàsquet estatunidenc.
1976 - Kyjov, Txecoslovàquia: Sylvia Saint, actriu porno txeca.
1979 - Melbourne, Austràlia: Jesse Spencer, actor australià.
1993 - Salònica: Giorgos Katidis, migcampista grec.

Necrològiques

Resta del món

1804, Königsberg, Prússia: Immanuel Kant, filòsof.
1920, Londres, Regne Unit: Émile Sauret, violinista i compositor francès.

Festes i commemoracions

Festes patronals a Barcelona; Santa Eulària des Riu (Eivissa, Illes Balears).
El dia de Darwin a molts països anglosaxons.
Dia contra els nens soldat

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Eulàlia de Barcelona, màrtir (303); Meleci d'Antioquia, bisbe (381); Benet d'Aniana, abat (821); Antoni Cauleas, bisbe de Constantinoble (901); Ludè de Nordhouse, pelegrí (1202).
Beats: Humbelina de Jully-sur-Sarce, priora (1130); Thomas Hemmerford, Jack Fenn, John Nutter, John Munden, George Haydock, preveres màrtirs (1584).
Sants: Julià l'Hospitalari, sant fictici (s. VII); Sufrè, deixeble de Maximí d'Ais, sant llegendari (s. I); Julià d'Alexandria, màrtir (ca. 160); Modest de Cartago, màrtir; Màrtirs d'Abitinene (304); Damià, màrtir d'Alexandria, i Damià, màrtir a Roma; Modest el Diaca, màrtir (ca. 304); Modest i Ammoni d'Alexandria, màrtirs; Faustí de Brèscia, bisbe (381); Fèlix de Marsella, bisbe; Fèlix de Metz, bisbe; Vènet de Re, eremita (s. V); Gaudenci de Verona, bisbe (465); Rioc de Landevennec, eremita (ca. 640); Quintilià de París, abat (669); Etelvald de Lindisfarne, abat (ca. 740); Seduli de Dublín (Seadhal), bisbe (ca. 785); Goscelí de Torí, abat de San Solutore (1153); Benedetto Revelli, bisbe d'Albenga) (ca. 900).
Beats: Antoni i companys franciscans màrtirs de Bulgària (1361); Pau de Barletta, agustí (1580).
Venerables: Helmward de Minden, bisbe (958); Nikolaus Herman, monjo (1691); Niccola Saggio, monjo (1709).
A l'Orde de Predicadors: beat Reginald d'Orleans, prevere dominicà (1220).

[STV]

13 de febrer

El 13 de febrer és el tretzé dia de l'any en el calendari actual i és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 321 dies per a finalitzar l'any i 322 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1352, Bòsfor: La flota catalana derrota els genovesos en la batalla del Bòsfor.
1976, Sabadell: Manifestació multitudinària i familiar on la policia va carregar i nens van resultar ferits. La ciutat es va paralitzar i els obrers es van proclamar amos de la ciutat.
2006, Barcelona: Comença el congrés mundial de telefonia mòbil 3GSM, que se celebra per primer cop a la ciutat.

Resta del món

1668: Tractat de Lisboa mitjançant el que Espanya reconeix la independència de Portugal, posant punt final a la unió formal d'ambdós països des del 1580 i a la guerra encetada l'any 1640.
1917, París, França: El servei d'espionatge francès deté Mata-Hari en un hotel de la ciutat.
1934, Madrid, Espanya: Falange Española i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista es fusionen en la FE de las JONS.

Naixements

Països Catalans

1894 - Castelló de la Plana (la Plana Alta): Àngel Sánchez Gozalbo, escriptor valencià (m. 1987).
1908 - Castelló de la Plana (la Plana Alta): Lluís Sales Boli, pintor, folklorista i escriptor valencià (m. 1981).
1973 - Miguel Poveda, cantaor de flamenc

Resta del món

1903 - Lieja (Bèlgica) : Georges Simenon, escriptor.
1966 - Canadà : Jeff Waters, guitarrista.
1974 - Stoke-on-Trent: Robbie Williams, cantant.
1976 - Canadà : Dave Padden, cantant i guitarrista.
1979 - Zamora,Estat de Michoacán (Mèxic): Rafael Márquez, futbolista del Futbol Club Barcelona.

Necrològiques

Països Catalans

1828, 12 de juliol, Barcelona: Francesc Salvà i Campillo, metge, físic i meteoròleg català.
1999, Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès): Carles Sabater, cantant de Sau i actor.
2009, Sabadell: Antoni Farrés i Sabater, advocat i polític català, alcalde de Sabadell del 1979 al 1999.

Resta del món

1883, Venècia (el Vèneto, Itàlia): Richard Wagner, músic alemany, autor d'òperes (n. 1813).
1996, Roma, Itàlia : Martin Balsam, actor estatunidenc de teatre, cinema i televisió.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Benigne de Todi, prevere i màrtir (s. IV); Martinià d'Atenes, eremita (398); Càstor de Karden, prevere (400); Esteve de Lió, bisbe (ca. 515): Esteve de Rieti, abat (s. VI); Gosbert d'Osnabrück, bisbe (874); Gimer de Carcassona, bisbe (931); Fulcrà de Lodeva, bisbe (1006); Gilbert de Meaux, bisbe (1009); Pau Liu Hanzuo, prevere màrtir (1818); Pau Le-Van-Loc, prevere màrtir (1859).
Beats: Jordà de Saxònia, prevere dominicà (1237); Cristina de Spoleto, verge agustina (1458); Lucrezia Bellini, monja benedictina a Pàdua (1469).
Sants: Àgab, un dels Setanta deixebles (s. I); Fosca i Maura de Ravenna, màrtirs (250); Polieucte de Melitene, màrtir (255); Juliana d'Ivrea, laica; Leoni, prevere i deixeble d'Hilari de Poitiers (ca. 368); Domní de Digne (ca. 370); Geronci i Sever de Tarbes, màrtirs (s. V); Passivus de Sees, bisbe (549); Modomnoc O'Neil d'Ossory, bisbe (ca. 550); Leubaci de Sennevières (s. VI); Licini d'Anjou, eremita i bisbe 'Angers (ca. 618); Gilberta de Jouarre, abadessa (ca. 660); Dyfnog (s. VII); Huna d'Ely, monjo i prevere (ca. 690); Aimoni i Veremon de Meda, monjos (ca. 790); translació de les relíquies d'Edmon el Màrtir; Pere I de Vercelli, bisbe (997).
Beats: Ekkehard d'Oldenburg, bisbe (1026); Angelo Tancredi de Rieti, franciscà (ca. 1250); Irmengilda de Pfullingen, monja (1251); Beatriu d'Ornacieux, monja (1309); Joan Lantrua, monjo màrtir a Xina (1816).
Venerables: Hermenegilda de Kent, abadessa (700); Gisela de Veltheim (1277); Lúcia de Jesus dos Santos, visionària de Fàtima (2005).
A l'Orde del Cister i al bisbat d'Osnabrück: sant Adolf d'Osnabrück, bisbe (1224); a Osnabrück: Wiho d'Osnabrück (804).

[STV]

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta cinquè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 320 dies per a finalitzar l'any i 321 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1352 - Mallorca: Pere III derrota els moros de l'illa que s'havien revoltat.
1934 - Camp de Les Corts, (Barcelona): La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola, guanyant la segona per 0 a 2.
2000 - La Baronia de Rialb (la Noguera): S'inaugura el pantà de Rialb, l'embassament més gran de Catalunya.

Resta del món

1502 - Regne de Castella i Corona d'Aragó, els Reis Catòlics promulguen una pràgmàtica en la que tots els musulmans han de ser batejats en la fe cristiana.
1876 - Elisha Gray i Alexander Graham Bell sol·liciten, per aquest ordre, una patent per la invenció del telèfon. Sembla que, tot i arribar més tard, a l'oficina de patents americana van enregistrar primer la sol·licitud de Bell i, per tant, se li va concedir la patent del telèfon a Bell.
1996 - Madrid (Espanya): La banda terrorista ETA assassina al jurista, historiador i escriptor valencià Francisco Tomàs i Valiente al seu despatx de professor de la Universitat Autònoma de Madrid.
2003 - Edimburg (Escòcia): biòlegs del Roslin Institute practiquen l'eutanàsia a l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que presentava.

Naixements

Països Catalans

1872, Centelles: Salvador Ribé i Garcia, alcalde de Sabadell durant la República.
1921, Barcelona: Antònia Abante i Vilalta, poetessa.

Resta del món

1891, Fort Payne, Alabama: Katherine Stinson, pionera de l'aviació.

Necrològiques

Països Catalans

1712 - Barcelona: Narcís Feliu de la Penya, advocat, publicista i historiador català.
2002 - Barcelona: Domènec Balmanya, futbolista català (n. 1914).

Resta del món

1779 - Hawaii: James Cook, explorador i cartògraf anglès (n. 1728).
1943 - Göttingen, Alemanya: David Hilbert, matemàtic (n. 1862).
1996 - Madrid: Francisco Tomàs i Valiente, jurista, historiador i escriptor valencià; assassinat per la banda terrorista ETA (n. 1932).
2004 - Rimini (l'Emília-Romanya, Itàlia): Marco Pantani, ciclista italià, guanyador del Giro i del Tour de 1998.
2005 - Beirut (Líban): Rafik Hariri exprimer ministre libanès en un cotxe bomba.

Festes i commemoracions

Dia de Sant Valentí, tradicionalment dia dels estafadors i estraperlistes. Per mimetisme amb els costums nord-americans, dia dels enamorats, que a Catalunya se celebra com a tradició anàloga el 23 d'abril, diada de Sant Jordi i a terres valencianes el 9 d'octubre, durant la mocaorà
Dia europeu de la Salut Sexual
Festa local a Gironella a la comarca del Berguedà
Festa local a Llívia a la comarca de la Cerdanya

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Valentí de Roma, màrtir (269); Ciril i Metodi, monjo i bisbe, copatrons d'Europa (s. IX); Bassià, Tonió, Protus, Luci, Cirió, Agató, Moisès, Dionís i Ammoni d'Alexandria, màrtirs (s. I); Zenó, Vidal i Felícola de Roma, màrtirs (s. I), venerats a Serrateix com a Víctor, Zenó i Felícola de Serrateix; Eleucadi de Ravenna, bisbe (s. III); Nostrià de Nàpols, bisbe (470); Auxenci de Skopas, abat (470); Antoní de Sorrento, bisbe de Stabia (625); Joan Baptista de la Concepció, prevere trinitari i fundador dels Trinitaris Descalços (1613).
Beats: Vicent Vilar i David, laic màrtir (1937).
Sants: Valentí de Terni, bisbe i màrtir (268); Fortunata de Baucina, màrtir (c. 200); Pròcul, Èfeb i Apol·loni de Terni, màrtirs (273); Valentí de Carpentràs, bisbe (s. III); Modestí, Florentí i Flavià d'Avellino, màrtirs (311); Abraham de Harran, bisbe (422); Maró de Beit-Marun, abat (ca. 435); Teodosi de Vaison-la-Romaine, bisbe (553-573); Paulí del Velai, màrtir (s. V-VI); Biavili, deixeble de Guengalè de Faou (s. VI); Lupanci de Chinon, abat (s. VI); Conran de les Òrcades (s. VII); Ragnobert d'Autun, bisbe (655-660); Paulià de Herkunft, bisbe (660); Angelo de Gualdo, pelegrí (1325).
Beats: Vicenç de Siena, franciscà (1442); Thomas Plumtree, Luke Kirby, Richard Kirkman, i Richard Thirkill, preveres màrtirs (s. XVI).
Venerables: Ciril de Constantinoble, prior carmelita (1234).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Vint Mercedaris de Palerm, confessors víctimes de la caritat.

[STV]

15 de febrer

El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 319 dies per a finalitzar l'any i 320 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1932 - Terrassa (Vallès Occidental): Els anarquistes assalten i ocupen l'Ajuntament.
2003 - Barcelona: prop de 350.000 persones (segons Contrastant; moltíssimes més segons altres fonts) surten al carrer per protestar contra la previsible invasió de l'Iraq pels Estats Units: és la manifestació més multitudinària (després de la de Roma) en contra de la imminent Guerra d'Iraq.
2008 - Castellar del Vallès: Surt el primer número de L'Actual de Castellar del Vallès.

Resta del món

1898 - badia de l'Havana (Cuba): s'esdevé una explosió al creuer estatunidenc Maine que serà el pretext perquè els Estats Units declarin la guerra a Espanya (Guerra de Cuba).
2003: en moltes ciutats d'arreu del món es fan manifestacions multitudinàries en contra de la imminent invasió de l'Iraq pels Estats Units: és la primera vegada a la Història que es fa una mobilització ciutadana de tant abast (Guerra d'Iraq).

Naixements

Països Catalans

1878, Sabadell (Vallès Occidental): Joan Vilatobà i Fígols, fotògraf i pintor català, un dels pioners del moviment pictoralista a l'Estat espanyol.
1985, Barcelona, Barcelonès: Víctor Tomàs i Gonzàlez, jugador d'handbol català.

Resta del món

1564, Pisa, Gran Ducat de Toscana: Galileo Galilei, físic i astrònom italià.
1811, San Juan de la Frontera, Argentina: Domingo Faustino Sarmiento, pedagog, escriptor i polític argentí, 7è President de l'Argentina.
1845, Clinton (Nova York), EUA: Elihu Root, polític estatunidenc, premi Nobel de la Pau el 1912.
1861, Fleurier, cantó de Neuchâtel, Suïssa: Charles Edouard Guillaume, físic suís, premi Nobel de Física el 1920.
1873, Augsburg, Alemanya: Hans von Euler-Chelpin, químic suec d'origen alemany, premi Nobel de Química el 1929.
1951, Hillingdon, Anglaterra :Jane Seymour, actriu anglesa.
1964, Madison, EUA: Chris Farley, actor de cinema estatunidenc.
1976, Torrelavega, Cantàbria: Óscar Freire Gómez, ciclista espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

1781 - Ollers, Vilademuls (Pla de l'Estany): Baldiri Reixac i Carbó, pedagog i religiós català.
1919 - Vilassar de Mar (Maresme): Jaume Almera i Comas, geòleg i paleontòleg, fundador del Museu Geològic del Seminari de Barcelona i creador del primer mapa geològic de la província de Barcelona (n. 1845).
1986 - Sabadell (Vallès Occidental): Carme Obradors i Domènech, assistenta social sabadellenca.
1995 - Palma (Mallorca): Guillem d'Efak, escriptor i cantant mallorquí.
2005 - Barcelona (Barcelonès): Josep Laporte i Salas, metge i polític català, president de l'IEC i conseller de la Generalitat.
2008 - Barcelona (Barcelonès): Glòria Roig i Fransitorra, actriu i dobladora catalana.

Resta del món

2001 - Màlaga (Espanya): Ricardo Otxoa ciclista basc.
2005 - Suresnes (França): Pierre Bachelet, cantant francès.

Santora catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Faustí i Jovita, germans màrtirs (138); Isici, Jòsip, Zòsim, Baral i Agapea d'Antioquia (s. IV); Geòrgia de Clarmont, eremita (ca. 520); Quinidi de Vaison-la-Romaine, bisbe (578-579); Sever d'Antrodoco, prevere (s. VI); Decorós de Càpua, bisbe (680); Walfrid della Gherardesca, abat de Palazzolo (765); Sigfrid de Växjö, bisbe (1045); Claudi de La Colombière, prevere jesuïta (1682).
Beats: Onèssim d'Efes, bisbe (s. I); traslació de les relíquies d'Aquilí d'Évreux; ordenació d'Austregisil de Bourges; Angelo de Scarpettis, monjo (1306); Michał Sopoćko, prevere (1975)
Sants: Agapea de Terni, verge i màrtir (ca. 273); Crató de Roma i la seva família, màrtirs (ca. 273); Sadurní, Càstul, Magne i Luci, màrtirs (273); Eusebi d'Àsquia, eremita (s. V); Farannan, abat, deixeble de Columba de Iona (ca. 590); Beraqui de Cluain, abat (s. VI); Faust de Glanfeuil, benedictí (s. VI); Gotard, eremita al Pas de Sankt-Gotthard; Oswiu de Northúmbria, rei (670); Amaric i Prejecte de Volvic, màrtirs (676); Waneng de Fontanelle, monjo (ca. 688); Silvà d'Artois, bisbe (718); Columbà de Gant, eremita (959); Beat de Cerbi, eremita; Dochow de Cornualla, monjo; Winaman, Unaman i Sunaman de Växjö, màrtirs (ca. 1040); Druthmar de Corvey, abat (1042); Euseu de Serravalle, eremita (s. XIV).
Beats: Andreu de Conti, monjo (1302); Júlia de Certaldo, monja (1367); traslació de les relíquies d'Antoni de Pàdua.
Venerables: Elid de Volvic, acòlit màrtir (674); Bertrada de Volmarstein, reclosa (s. XIII); Theodosius Florentini, fundador de la Congregació de les Germanes de la Creu (1865).
Servents de Déu: Sor María de Jesús de La Laguna, dominica.
Venerats a l'Orde de la Santíssima Trinitat: Ciril i Metodi, apòstols dels eslaus.

[STV]

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 318 dies per a finalitzar l'any i 319 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1936, Catalunya: El Front d'Esquerres hi guanya les eleccions legislatives.

Resta del món

1267, Badajoz, Corona de Castella: signatura del Tractat de Badajoz entre Alfons X de Castella i Alfons III de Portugal.
1936, Espanya: El Front Popular hi guanya les eleccions legislatives.
2004: Sydney, Austràlia: Hi esdevenen greus avalots en protesta per la mort d'un jove aborigen.
2005: Entra en vigor el Protocol de Kyoto, ratificat per 141 estats.

Naixements

Països Catalans

1891, Sabadell: Lluís Papell i Comas, periodista i escriptor català.
1928, Balsareny, Bages: Pere Casaldàliga i Pla, religiós català.
1936, València: Joan Piquer i Simón, cineasta valencià (m. 2011).
1955, Barcelona: Toni Xuclà, músic català.

Resta del món

1904, Milwaukee, Wisconsin, EUA: George F. Kennan, diplomàtic i conseller governamental nord-americà, figura clau a la Guerra Freda.
1926, Londres, Regne Unit: John Schlesinger, director, actor, guionista i productor de cinema britànic.
1799, París: François Dauverné, músic francès del Romanticisme.

Necrològiques

Països Catalans

1964, Petròpolis (Brasil): Emili Mira i López, psiquiatre català.
2000, Barcelona: Enric Casassas i Simó, químic català.

Resta del món

1573, Magúncia: Georg Witzel, pedagog i compositor de música religiosa.
1864, Litoměřice: Václav Jindřich Veit conegut en alemany com Wenzel Heinrich Veit, compositor, copista, pianista i advocat txec.
1931, Madrid, Espanya: Joan Vert, compositor valencià de sarsueles (40 anys).
1993, Israel: Amos Guttman, director de cinema israelià.
2011:
Singapur: Santi Santamaria, cuiner català.
Argelers, Rosselló: Jordi Barre, cantautor nord-català (90 anys).

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011):
Juliana de Nicomèdia, verge i màrtir;
Porfiri, Seleuci i companys màrtirs de Cesarea (309).
Maruta de Martirópolis, bisbe (ca. 420).
Beat Filippa Mareri, clarissa (1236);
Beat Nicola Paglia, dominic (1255);
Beat Francesc Toyama Jintaró, samurai i màrtir a Hiroshima (1624);
Beat Giuseppe Allamano, prevere (1926).
Sant Julià d'Egipte i companys màrtirs;
Sant Honest de Nimes, bisbe llegendari (ca. 289);
Sant Pàmfil de Beritos, màrtir (309);
Sant Simeó de Metz, bisbe (380);
Sant Faustí de Brescia, bisbe (381);
Sant Tigrides de Clarmont, prevere (388);
Sant Armentari de Lerina, bisbe d'Antibes (451);
Sant Tetradus de Bourges, bisbe (509-513);
Sant Àntim de Brantome, abat (s. VIII);
Sant Aganus d'Airola, abat (1100).
Bernat de Scammacca, monjo (1486).
Beat Simone Fidati de Cascia, prevere agustinià (1348). Venerat a l'Orde de Sant Agustí:
Beat Pere de Castellnou, prevere màrtir (1208).Venerat a l'Orde del Cister:

[STV]

17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 317 dies per a finalitzar l'any i 318 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1902 - Barcelona: s'hi declara una vaga general en què participen 100.000 obrers.
1949 - Barcelona: les autoritats franquistes afusellen els militants del PSUC Joaquim Puig i Pidemunt, Angel Carrero Sancho, Pere Valverde Fuentes i Numen Mestre Ferrando.
1987 - Barcelona: El rector de la UAB la clausura per l'ocupació del rectorat pels estudiants.

Resta del món

364 - Tyana (Àsia Menor): l'emperador Jovià mor en circumstàncies sospitoses, a la seva tenda, de tornada a Constantinopla, finalitzant un regnat de només 8 mesos.
1720 - La Haia (Províncies Unides): se signa el Tractat de La Haia de 1720 que va posar fi a la Guerra de la Quàdruple Aliança.
1974 - Madrid: El FC Barcelona guanya 0-5 a al Real Madrid a l'Estadi Santiago Bernabéu
2008 - Kosovo es declara independent de Sèrbia.

Naixements

Països Catalans

1741, Torà, bisbat de Solsona: Rafael Nuix, teòleg jesuïta.
1947, Sabadell: Xavier Vinader i Sánchez, periodista català, expert en extrema dreta i crim organitzat.
1973, Taradell: Lluís Codina Codina, futbolista del Gimnàstic de Tarragona entre altres equips.
1993, Cervera, Segarra: Marc Márquez i Alenta, pilot català de motociclisme.

Resta del món

1789, Seraing, Principat de Lieja: Mathieu Brialmont, militar francès, neerlandès i belga i ministre belga.
1903, Iran: Sadik Hidayat, escriptor revolucionari iranià.
1914, Worcester, Massachusetts, Estats Units: Arthur Kennedy, actor estatunidenc.
1936, Puerto Bermejo, Argentina: Rodolfo Almirón, policia i activista ultradretà argentí.
1961, Moscou, URSS: Andrei Korotàiev, antropòleg, economista, historiador i sociòleg rus.
1972, Oakland, Califòrnia, Estats Units: Billie Joe Armstrong, guitarrista i cantant del grup musical Green Day.
1981, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Joseph Gordon-Levitt, actor estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1901 - París (França): Carles Casagemas i Coll, pintor català (n. 1880).
1976 - Barcelona: Clementina Arderiu i Voltas, poetessa catalana.

Resta del món

1673 - París, França: Molière, dramaturg i actor francès (n. 1622).
1901 - Nova York, Estats Units: Lee Strasberg, actor estatunidenc.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Bonós de Trèveris, bisbe (347); Fintan de Chuainednech, abat (ca. 440); Mesrob d'Armènia, lector (ca. 440); Flavià de Constantinoble, patriarca (ca. 450): Finnian de Lindisfarne, abat i bisbe (661); Silví d'Auchy, bisbe (720); Constable de Cava abat (1124); els Set Sants Fundadors, entre ells sant Aleix Falconieri, de l'orde dels Servents de Maria o servites (s. XIII); Evermod, Isfrid i Ludolf de Ratzeburg, bisbes (1178-1240).
Beats: Luca Belludi, franciscà (1285); Maties Shobara Txizaemon, màrtir a Hiroshima (1624); Pere Yu Chõng-nyul, màrtir a Corea (1866); Anton Leszczewicz, prevere màrtir (1943).
Sants: Crisancià d'Aquileia, màrtir; Faustí i 44 màrtirs de Roma; Donat i Secundià de Concordia, màrtirs (304); Teòdulas i Julià de Cesarea, màrtirs (308);Loman de Trim (ca. 450); Pulcroni de Verdun, bisbe (ca. 470); Firmà d'Escòcia, bisbe; Forkern de Trim, eremita (s. VI); Habet-Deus, bisbe de Luna i màrtir (ca. 500); Guevrock de Ploudaniel, eremita (s. VI-VII); Euspici de Verdun, monjo a Micy; Benet de Càller, bisbe de Dolia (1112); Fulrad de Saint-Denís, benedictí.
Beats: Mazelí de Salzburg, abat (s. XI); Mangold d'Isny, abat (1100); William Richardson, prevere màrtir a Tyburn (1603).
Venerables: Frowin de Salem, abat (1164).

[STV]

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 316 dies per a finalitzar l'any i 317 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1923 - Barcelona: s'inaugura l'estadi de Sarrià amb el partit RCD Espanyol 4 - UE Sants 1.
1980 - Barcelona: s'hi presenta el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.
2006 - Barcelona: Una manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir recorre Barcelona sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir", per demanar que es respecti el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya

Resta del món

1885 - EUA: Mark Twain publica Les aventures de Huckleberry Finn.

Naixements

Països Catalans

1872 - Sabadell, província de Barcelona: Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català.
1887 - Paterna, Horta Oest: Joan Peiró i Belis, sindicalista anarquista, secretari general de la CNT en els anys 20 i ministre d'Indústria durant la II República.
1912 - Barcelona: Julio Muñoz Ramonet, empresari barceloní.
1973 - Badalona, Barcelonès: Melanie Olivares, actriu catalana.

Resta del món

1516 - Greenwich, Anglaterra: Maria I d'Anglaterra, reina d'Anglaterra i Irlanda (m. 1558).
1734 - Thizy-les-Bourgs, França: Jean-Marie Roland de La Platière, polític francès (m. 1793).
1745 - Como: Alessandro Volta, físic italià.
1799 - Hamburg: Alexis de Chateauneuf, arquitecte i urbanista.
1825 - Komárom, Regne d'Hongria: Mór Jókai, escriptor en hongarès i periodista hongarès (m. 1904).
1890 - Pittsburgh, Pennsilvània, Estats Units: Adolphe Menjou, actor estatunidenc.
1898 - Mòdena, Regne d'Itàlia: Enzo Ferrari, pilot de carreres italià i fundador de la fàbrica de cotxes Ferrari.
1911, Madrid: Julián Grimau, polític espanyol afusellat pel franquisme.
1919 - Lattimer Mines, Pennsilvània, Estats Units: Jack Palance, actor estatunidenc.
1925 - Nova York, Estats Units: George Kennedy, actor estatunidenc.
1932 - Cáslav, Txecoslovàquia: Milos Forman, cineasta estatunidenc.
1934 - Trincherpe, Euskadi: Paco Rabanne, modista espanyol.
1967 - Caldogno, Itàlia: Roberto Baggio, futbolista italià.

Necrològiques

Països Catalans

1954 - Sabadell (Vallès Occidental): Joan Vilatobà i Fígols, fotògraf i pintor català, un dels pioners del moviment pictoralista a l'Estat espanyol.
1991 - Palma (Illes Balears): Francesc de Borja Moll i Casasnovas, filòleg i lingüista menorquí.

Resta del món

1564 - Roma: Miquel Àngel, escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista (n. 1475).
1905 - Anvers (Bèlgica): Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc
2005 - Grozni (Txetxènia): Yunadi Turchayev, conegut com l'emir de Grozni, líder independentista txetxè, mort per les forces txetxenes pro-russes.

Festes i commemoracions

Dia de la independència de Gàmbia (1965)

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Sadot de Seleúcia i 128 companys màrtirs (342); Eladi de Toledo o Hel·ladi, bisbe (632); Tarasi de Constantinoble, bisbe (806); Angilibert de Centula, abat (814); Teotoni de Coïmbra, abat i fundador dels Canonges Regulars de la Santa Creu (1162); François-Régis Clet, prevere màrtir a Xina (1820); Geltrude Comensoli, fundadora (1903).
Beats: fra Angelico, pintor dominic (1455); William Harrington, prevere màrtir (1594); John Pibush, prevere màrtir (1601); Jean-Pierre Néel, prevere, Martí Wu Xuesheng, Joan Zhang Tianshen, i Joan Chen Xianheng, màrtirs (1862); Georg Kaszyra, prevere màrtir (1943).
Sants: Simeó I de Jerusalem, bisbe (107?); Lleó i Paregori de Patara, màrtirs (ca. 260); Luci, Silvà, Tòtil i màrtirs d'Àfrica; Màxim, Claudi, Prepedigna, Alexandre i Cútia d'Ostia, màrtirs (295); Constança, Àtica i Artèmia, màrtirs a Caeni Gallicani (354, venerades fins al s. XVI); Colman de Lindisfarne, abat (676); Hildebert de Saint-Wandrille, abat (700); Iniorok de Vannes, bisbe (s. VIII); Legunci de Metz, bisbe; Gwingurian de Rhuy, monjo (s. IX). A França: Bernadette Soubirous, verge (1879).
Beats: Agnès De, verge màrtir a Vietnam (1841); Andreu Nam-Thung, màrtir (1855); Àgata Lin, verge màrtir a la Xina (1858).

[STV]

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 315 dies per a finalitzar l'any i 316 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1416, Principat de Catalunya: Ferran I d'Antequera converteix el títol de duc de Girona en el de príncep de Girona a l'hora d'atorgar-lo a l'hereu del tron catalano-aragonès, el futur Alfons IV el Magnànim.

Resta del món

197: a Lugdunum (l'actual Lió), l'emperador romà Septimi Sever (145-211) derrota l'usurpador Clodi Albí (147-197) a la batalla de Lugdunum, la més sanguinària entre exèrcits romans.
607: Bonifaci III és nomenat papa.
1819: L'explorador britànic William Smith descobrix les Illes Shetland del Sud.
1861: La servitud és abolida a l'Imperi Rus.
1878: Thomas Edison patenta el fonògraf.
1915, Primera Guerra Mundial: Comença la Batalla de Gal·lípoli.
1941: Es crea l'Afrika Korps al comandament d'Erwin Rommel.
1942:
La Marina Imperial Japonesa ataca Darwin, a Austràlia en el Bombardeig de Darwin. a Austràlia
Franklin D. Roosevelt signa el decret que permet a les forces armades nord-americanes crear camps de concentració per a internar als japonesos americans.
1943: Comença la Batalla del Pas de Kasserine a Tunis.
1945: Batalla d'Iwo Jima, 30.000 marines nord-americans desembarquen a Iwo Jima.

Naixements

Països Catalans

1802, Traiguera (Baix Maestrat): Pere Labèrnia Esteller, lingüista valencià (m. 1860).
1841, Tortosa: Felip Pedrell i Sabaté, compositor, pedagog musical, musicòleg i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya.
1858, Carcaixent (la Ribera Alta): Julià Ribera Tarragó, filòleg arabista valencià (m. 1934).
1899, Cervelló: Josep Tarradellas i Joan, 125è president de la Generalitat de Catalunya.

Resta del món

1473, Toruń (Polònia): Nicolau Copèrnic, astrònom polonès, fundador de l'astronomia moderna.
1930, Nova York (EUA): John Frankenheimer, director de cinema estatunidenc (m. 2002).
1946, Canadà: Paul Dean, guitarrista canadenc, del grup de rock Loverboy.

Necrològiques

Països Catalans

1682, Barcelona: Lluís Vicenç Gargallo, compositor i músic barroc (n. ca. 1636).
1913, Barcelona: Dolors Aleu i Riera, metgessa, primera dona llicenciada en medicina a l'Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctor.
1929, Godella, Horta Nord: Lambert Alonso i Torres, tenor i pintor valencià (n. 1863).
1939, Abrera: Fèlix Figueres i Aragay, alcalde d'Olesa de Montserrat, afusellat.

Resta del món

1897, Berlín: Karl Weierstrass, matemàtic (n. 1815).
1903, Gorizia: Karl von Scherzer, explorador, diplomàtic i científic austríac.
1957, Lens (Pas-de-Calais), França: Maurice Garin guanyador del primer Tour de França.
1969, Pasadena (Califòrnia), Estats Units: Madge Blake, actriu estatunidenca.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Quodvultdeus de Cartago, bisbe (439); Monjos màrtirs de Palestina (507); Mansuet de Milà, bisbe (680); Barbat de Benevent, bisbe (682); Jordi de Vabres, monjo (877); Procle de Bisignano, monjo (ca. 970); Llúcia Yi Zhenmei, màrtir (1862).
Beats: Bonifaci de Lausana, bisbe (1261); Conrad de Piacenza, eremita (1351); Àlvar de Còrdova, dominic (1430); Elisabetta Picenardi, monja (1468); Josef Zaplata, monjo i màrtir (1945).
Sants: Auxibi de Soli, bisbe (s. I); Gabí de Roma, prevere i màrtir (295); Publi, Julià, Marcel i màrtirs d'Àfrica; Zambdas de Jerusalem, bisbe màrtir (ca. 304); Mesrob el Lector, místic d'Armènia (441); Valeri d'Antíbol, bisbe (ca. 450); Odrà d'Irlanda (ca. 452); Tiermael de Léon (s. VI); Llop de Chalon-sur-Saône, bisbe (591 o 601); Inwen de Tregor, eremita (s. VII); Acca de Hexham, bisbe (742); Beat de Liébana, monjo (789); Trasari de Sankt-Wandrille (816); Jordi de Lodeva, bisbe (ca. 884); Belina de Troyes, verge i màrtir (1135).
Beats: Antoni de Saxònia i franciscans màrtirs de Bulgària (1361).
Venerables: Hedwiga de Cappenberg, priora (s. XII).

[STV]

20 de febrer

El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 314 dies per a finalitzar l'any i 315 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1274 - Vila-real: Jaume I concedeix la Carta de Població a la vila, fundada de nova planta.
1712 - Madrid: Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori català: Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado.
2003 - Barcelona: el president de la Generalitat, Pasqual Maragall nomena Josep Bargalló (fins aleshores conseller d'Ensenyament) Conseller en Cap (càrrec que a partir del 17 de març del 2005 s'anomenarà Conseller Primer) i Marta Cid, consellera d'Ensenyament.
2005 - Espanya: s'hi celebra el referèndum de ratificació de la Constitució Europea.
2012 - València: la manifestació d'estudiants al centre de València en protesta per les retallades en educació de la Generalitat Valenciana, és contestada amb una violència desproporcionada per part de la policia que acaba amb més de vint detinguts i setze ferits, alguns d'ells menors, i marca l'inici de la sèrie de les mobilitzacions massives al País Valencià coneguda com la Primavera Valenciana.

Resta del món

1472 - Mar del Nord: Noruega li entrega a Escòcia les Illes Shetland i les Òrcades com a pagament d'una dot.
2003 - Madrid (Espanya): l'Audiència Nacional espanyola ordena el tancament d'Euskaldunon Egunkaria, l'únic diari aleshores escrit enterament en basc, en considerar que forma part d'ETA o que hi col·labora; el 14 de juny sortirà Berria, també escrit del tot en basc.
2005 - Portugal: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya, per majoria absoluta, el Partit Socialista, encapçalat per José Sócrates.

Naixements

Països Catalans

1868, Gràcia, província de Barcelona: Pompeu Fabra, filòleg català, principal impulsor de la reforma ortogràfica del 1913 (m. 1948).
1980, Mollet del Vallès, Vallès Oriental: Neus Ballús, directora i guionista de cinema.

Resta del món

1920, Hartford, Estats Units d'Amèrica: Ed Begley, actor estatunidenc.
1946, Moscou: Vladímir Martínov, compositor rus de música d'orquestra, de cambra i coral.
1967, Aberdeen (Washington), Estats Units: Kurt Cobain, compositor, cantant i guitarrista del grup Nirvana (m. 1994).

Necrològiques

Països Catalans

2010 - Barcelona: Ricard Palmerola, radiofonista i actor de doblatge català.

Resta del món

1941 - Sint-Martens-Latem, Bèlgica: George Minne, escultor i dibuixant.
1967 - Madrid: Luis de Galinsoga, periodista i polític espanyol conegut per l'afer Galinsoga.

Santoral católic

sants Amada d'Assís, Eleuteri de Tournai, Euqueri d'Orleans; beat Maurici Proeta, agustí empordanès

[STV]

21 de febrer

El 21 de febrer és el cinquanta dosè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 313 dies per a finalitzar l'any i 314 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1919, Barcelona: El Sindicat Únic d'Aigua, Gas i Electricitat de la CNT inicia la vaga de La Canadenca
1957, Barcelona: a la Universitat de Barcelona es fa la primera Assemblea Lliure d'Estudiants, reprimida per les autoritats franquistes amb diversos estudiants sancionats i detinguts.

Naixements

Països Catalans

1092 - Banyoles: Maria Vinyes i Mayola, professora catalana.
1666 - el Poal, Pla d'Urgell: Antoni Desvalls i de Vergós, militar austriacista català.
1955 - Vilanova i la Geltrú, Garraf: Josep Piqué i Camps, polític català.

Resta del món

1801 - Londres, Anglaterra: John Henry Newman, cardenal i escriptor anglès.
1817 - Valladolid, Castella: José Zorrilla, escriptor castellà (m. 1893).
1836 - La Flèche, França: Léo Delibes, compositor francès.
1854 - Viena: Ernst von Hesse-Wartegg, escriptor austríac conegut pels seus llibres de viatges.
1903 - Neuilly-sur-Seine (França): Anaïs Nin, escriptora franco-americana d'ascendència cubano-catalana i danesa (m. 1977).
1953 - Evanston, Illinois, Estats Units: William Petersen, actor i productor estatunidenc.
1964: Cilla Benkö, periodista sueca.

Necrològiques

Països Catalans

1912, Barcelona: Agustí Rius i Borrell, mestre i pedagog català.
2010, Barcelona: Odette Pinto, periodista radiofònica.
2012, Castellar del Vallès, Vallès Occidental: Eufemio Garcia, primer pacient a Catalunya que fa vida normal amb una assistència ventricular mecànica de llarga durada.

Resta del món

640, Landen: Pipí de Landen, majordom de palau.
1730, Roma, Estats Pontificis: Papa Benet XII, Papa de l'Església Catòlica.
1906, Màlaga, Andalusia, Espanya: Manuel Danvila y Collado, advocat, historiador i polític valencià, ministre de Governació d'Espanya el 1892 durant la regència de Maria Cristina (n. 1830).
1938, Pasadena (Califòrnia), Estats Units: George Ellery Hale, astrònom estatunidenc.
1946, Madrid, cementiri de Carabanchel Bajo: Cristino García Granda, dirigent maquis afusellat amb nou companys.

Festes i commemoracions

Festa de la Llum a Manresa
Festa Local de Navarcles, al Bages
Dia internacional de la llengua materna, UNESCO)

Santoral catòlic

sants Eustaci d'Antioquia, bisbe;
Pere Damià, cardenal;
Valeri d'Astorga, abat;
Germà de Grandval, abat;
beats Pipí de Landen i John Henry Newman;
venerable Elionor de Provença, reina i monja;
Papa Benet XIII.

[STV]

22 de febrer

El 22 de febrer és el cinquanta tresè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 312 dies per a finalitzar l'any i 313 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1923 - Barcelona: Albert Einstein visita la ciutat, convidat pel científic Esteban Terradas i Illa, com a part dels cursos monografics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.
1931 - Barcelona: Francesc Macià torna de Bèlgica, on s'havia exiliat a causa dels fets de Prats de Molló.

Resta del món

1938 - Terol: acaba la Batalla de Terol amb victòria franquista. Va començar el dia 15 de desembre del 1937.
1979 - Saint Lucia: s'independitza del Regne Unit.
2004 - Roma: Fundació del Partit Verd Europeu.

Naixements

Resta del món

1732 - Westmoreland (Amèrica britànica): George Washington, primer president dels Estats Units d'Amèrica.
1900 - Calanda (Aragó, Espanya): Luis Buñuel, director de cinema espanyol (m. 1983).
1907 - Chicago, Illinois, Estats Units: Robert Young, actor estatunidenc.
1913 - 22 de febrer - Santa Coloma de Farners, la Selva: Salvador Espriu i Castelló, escriptor català (m. 1985).
1915 – Chicago, Illinois, Estats Units: Dan Seymour, actor estatunidenc.
1953 - Londres (Regne Unit): Nigel Planer actor i novel·lista britànic.

Necrològiques

Països Catalans

1726 - La Corunya, Galícia: Antoni de Villarroel, militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714 (n. 1656).
1927 - Sabadell: Francesc de Paula Bedós i Arnal, metge, escriptor i bibliòfil català.
1938 - Barcelona: Miquel Llobet i Solés, compositor i guitarrista català (n. 1878).
1985 - Barcelona: Salvador Espriu, escriptor català (n. 1913).

Resta del món

1896 - París: Abel Hovelacque, antropòleg, lingüista i polític francès.
1942 - Petròpolis (estat de Rio de Janeiro (Brasil)): Stefan Zweig, escriptor i pacifista austríac, en suïcidar-se amb la seva muller Lotte Zweig (n. 1881).
1943 - Munic (Tercer Reich), Hans i Sophie Scholl estudiants i resistents, executats pels nazis.
1987 - Nova York, EUA: Andy Warhol, pintor seguidor del corrent artístic del pop art.
2009 - Milà, Itàlia: Candido Cannavò, periodista i escriptor italià, fou director de La Gazzetta dello Sport.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Càtedra de Sant Pere; Pàpies de Hieràpolis, bisbe (130); Pascasi de Viena del Delfinat, bisbe (312); Maximià de Ravenna, bisbe (556); Margarida de Cortona, terciària i mística (1297).
Beats: Elisabet de França i Castella, princesa (1270); Diego Carvalho, monjo i màrtir (1624); Émilie d'Oultremont, fundadora de les Germanes de Maria Reparadora (1878).
Sants: Abili d'Alexandria, patriarca (ca. 98); Aristó de Salamina, un dels 72 deixebles (s. I); Telassi, Limneu i Baradat, monjos (s. V); Màrtirs d'Aràbia sota Galeri Maximià; Elwin (s. VI); Ingar de Trégor, eremita (s. VI); Atanasi de Nicomèdia, abat (ca. 818); Joan el Saxó, abat d'Athelingay i màrtir (895); Rainier de Beaulieu, monjo (ca. 967).
Beats: Angelo Portasole, bisbe d'Iglesias (1334); Giovanna Maria Bonomo, abadessa (1670).
Venerables: Marhold d'Indersdorf, germà llec agustí (1172).
Servents de Déu: Francesc Sagrera i Riera, escolapi.
A l'Orde del Cister: sant Pere Damià.

[STV]

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 311 dies per a finalitzar l'any i 312 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1923 - Barcelona: Albert Einstein imparteix tres conferències sobre la seva teoria de la relativitat a la Diputació.
1983 - Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat): un incendi destrueix el Gran Teatre de la Passió.
1987 - Barcelona: fundació de l'organització política Iniciativa per Catalunya.
2004 - Gregori López Raimundo, Maria Salvo Iborra i Agustí de Semir són investits Doctors Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya

Resta del món

1959: El Regne Unit garanteix a Xipre la seua independència, que és proclamada formalment el 16 d'agost de 1960.
1981 - Espanya: s'hi esdevé l'intent de cop d'estat conegut com el 23-F: a Madrid un grup de guàrdies civils segresten els parlamentaris al Congrés dels Diputats i a València els carros de combat de l'exèrcit surten pels carrers de la ciutat.
1997 - Edimburg (Escòcia): un grup de genetistes de l'Institut Roslinde, dirigits per Ian Wilmut, anuncien que el 5 de juliol de 1996 van aconseguir de fer néixer el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly.

Naixements

Països Catalans

1896, la Vall d'Uixó, Plana Baixa: Honori Garcia i Garcia, notari, historiador i publicista valencià (m. 1953).
1926, València: Fernando Vizcaíno Casas, advocat, escriptor i periodista valencià (m. 2003).

Resta del món

1685, Halle an der Saale, Turíngia, Alemanya: Georg Friedrich Händel, compositor alemany.
1831, Stettin: Felicita von Vestvali, cantant i actriu dramàtica alemanya.
1929, Tallinn, Estònia: Alexis II, setzè Patriarca de Moscou, primat de l'Església Ortodoxa Russa.
1940, Nova York, Estat de Nova York, EUA: Peter Fonda, actor estatunidenc

Necrològiques

Països Catalans

1900 - Reus: Lluís Quer i Cugat, escriptor i economista.
1919 - Barcelona: Joaquim Folguera i Poal, poeta i crític literari català (n. 1893).
1935 - Mallorca: Llorenç Bisbal, cappare del socialisme mallorquí (n. 1876).
1938 - Gènova: Joan Costa i Deu, periodista i escriptor català.
2008 - Barcelona (Barcelonès): Josep Palau i Fabre, escriptor, poeta i crític d'art català.

Resta del món

1821 - Roma (Itàlia): John Keats, poeta anglès.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Policarp d'Esmirna, bisbe (156); Primià d'Ancona, bisbe màrtir (304); Sirè de Sirmium, màrtir (307); Milburga de Much Wenlock (ca. 722); Willigis de Magúncia, bisbe (1011); Joan Theristis el Segador, monjo (1127).
Beats: Nicolas Tabouillot, prevere màrtir (1795); Rafaela de Ybarra, fundadora de la congregació de les Germanes dels Sants Àngels Custodis (1900); Giuseppina Vannini, fundadora de les Filles de Sant Camil (1911); Wincenty Stefan Frelichowski, prevere màrtir (1945).
Sants: Cels de Trèveris, bisbe (151); Marta d'Astorga, verge i màrtir (252); 72 Màrtirs de Sirmium (ca. 303); Romana de Todi, eremita (335); Florenci de Sevilla, bisbe (485); Veterí de Gennes, deixeble de Sant Martí (s. V); Zebí de Syrein, eremita (s. V); Dositeu de Gaza, monjo (530); Fèlix de Brescia, bisbe (ca. 650); Boswell de Melross, prior (ca. 664); Earcongotha de Kent, princesa i monja (s. VII); Egfrid de Mèrcia, prevere (s. VII); Policarp d'Arle, bisbe (s. VII); Mildgytha de Minster, monja (ca. 676); Medrald de Vendôme, abat (ca. 850); Llàtzer el Pintor, monjo (867); Ordoni d'Astorga, bisbe (1066); Miló de Benevent, bisbe (1076).
Beats: Jurmin de Northúmbria, príncep (s. VII); Odó de Cappenberg, comte i prior (1171); Nicolau de Prússia, prior a San Niccolo del Boschetto (1456); Ludwig Mzyk, monjo i màrtir (1942).
Venerables: Paula Delpuig i Gelabert, religiosa vedruna.

[STV]

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta cinquè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 310 dies per a finalitzar l'any i 311 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1462 - Barcelona: Complot de Sant Maties.
1937 - Palma: Les autoritats franquistes afusellen a la tàpia del cementiri els republicans mallorquins Emili Darder, aleshores batle de la ciutat de Palma, Antoni Maria Ques Ventanyol, Alexandre Jaume Rosselló, aleshores diputats, i Antoni Mateu Ferrer aleshores batle d'Inca.

Naixements

Països Catalans

1815, Cameles, Rosselló: Andreu Toront, inventor de la tenora moderna.
1971, Barcelona: Pedro Martínez de la Rosa, pilot de Fórmula 1.

Resta del món

1837, Santiago de Compostel·la: Rosalía de Castro, poetessa i novel·lista en llengua gallega i castellana.
1853, Uherska Skalice, Eslovàquia: Milan Lichard, compositor eslovac.
1955, San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Steve Jobs, cofundador de la companyia tecnològica Apple, de la companyia d'ordinadors NeXT i responsable dels estudis d'animació cinematogràfica Pixar. Màxim responsable de la creació, entre d'altres, dels reproductors MP3 iPod, dels mòbils iPhone i dels tablet PC iPad.
1976: Yuval Harari, autor del best-seller internacional Sàpiens: Una breu història de la humanitat.

Necrològiques

Països Catalans

1874 - Barcelona: Anselm Clavé, músic i polític català, fundador dels Cors de Clavé.
1937 - Palma: Emili Darder, batle de Palma és afusellat juntament amb Alexandre Jaume diputat socialista, Antoni Mateu, batle d'Inca i Antoni Maria Ques, diputat socialista.

Resta del món

1810 - Londres (Anglaterra): Henry Cavendish, físic i químic britànic (n. 1731).
1925 - Møre og Romsdal: Oskar Emil Schiøtz, físic i geòleg noruec.

Festes i commemoracions

Mèxic: Dia de la bandera.
Romania i República de Moldàvia: Dragobete, dia dels enamorats.

Santoral catòlic

Eveci de Nicomèdia, màrtir (303)
Modest de Trèveris, bisbe (486)
Etelbert de Kent, rei (616).
sant Maties apòstol (fins al 1969)
Sants Montà, Luci, Flavià i companys màrtirs de Cartago (260);
Beats: Constanzio Servoli de Fabriano, dominic (1481);
Marco de' Marconi, monjo (1510);
Tommaso Maria Fusco, prevere fundador de la Companyia de l'Apostolat Catòlic de la Preciosíssima Sang (1891);
Josepa Naval i Girbés, laica (1893);
Florentina Nicol Goñi, fundadora de les Germanes Dominiques del Santíssim Rosari (1940).
Pere Palatí de Nicomèdia, màrtir (303);
Modest d'Agde, monjo (303);
Sergi de Capadòcia, monjo i màrtir (304);
Primitiva de Roma, màrtir;
Pretextat d'Apt, bisbe (s. V);
Lethard de Senlis, bisbe;
Pretextat de Rouen, bisbe màrtir (586);
Gorgar de Crozon, eremita (s. VI);
Gorvez de Bégard, rector (s. VI-VII);
Cummain Ailbe, abat d'Ilona (669);
Betó de Saint-Colombé, bisbe d'Auxerre (918);
Adela d'Anglaterra, comtessa de Blois i princesa (1137);
Beats: Ida de Hohenfels, monja (s. XII).
Venerables: Eunice de Listra, mare; Irmengarda de Baden, monja (1260); Paul van Moll, benedictí (1896); Franz Stock, prevere (1948).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnau de Carcassona (1250).

[STV]

25 de febrer

El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 309 dies per a finalitzar l'any i 310 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1018 - Barcelona: Berenguer Ramon I és nomenat comte de Barcelona, a la mort del seu pare Ramon Borrell.
1951 - Barcelona: Aldarulls a la ciutat arran de la pujada de tarifes del tramvia. Considerats la primera mobilització antifranquista, el govern va haver de cedir i abaixar el preu del bitllet.
1983 - Madrid: el Parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Resta del món

52 aC - Imperi romà: Pompeu és escollit cònsol únic de Roma.
1948 - Txecoslovàquia: hi triomfa la revolució comunista (cop d'estat de Praga).

Naixements

Països Catalans

1793, Sabadell: Josep Duran i Sors, industrial tèxtil i alcalde de Sabadell.
1861, Barcelona: Santiago Rusiñol, pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.
1871, Barcelona: Marçal Ballús i Bertran, odontòleg i pioner de la cinematografia a Catalunya.
1971, Badalona, Barcelonès: Antoni Pinilla Miranda, futbolista.

Resta del món

1856, San Benedetto Po, Màntua, Llombardia, Itàlia: Enrico Ferri, penalista, criminalista i polític italià.
1898, París, França: Ginette Maddie, actriu francesa.
1943, Liverpool, Regne Unit: George Harrison, cantant, guitarrista i compositor de rock membre dels Beatles (m. 2001).
1950, Sligo, Irlanda : Neil Jordan, actor irlandès.
1953, Madrid: José María Aznar, polític espanyol.
1995, Dubrovnik, Croàcia: Mario Hezonja, jugador de bàsquet croat.

Necrològiques

Països Catalans

1926 - Palma: Joan Alcover i Maspons, escriptor i polític mallorquí.
1937 - Sabadell: Marçal Ballús i Bertran, odontòleg i pioner de la cinematografia a Catalunya.

Resta del món

1875 - Londres (Anglaterra): Charles Lyell, científic i geòleg escocès (n. 1797).
1901 - Cartagena (Espanya): José Rogel Soriano, compositor valencià de sarsuela (n. 1829).
1961 - París (França): Just Cabot i Ribot, escriptor i periodista català.
1996 - Los Angeles,Califòrnia, Estats Units : Haing S. Ngor, actor i físic estatunidenco- cambodjà.
2005 - Oxford (Oxfordshire, Anglaterra): Peter Benenson, advocat anglès, fundador d'Amnistia Internacional.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Nèstor de Magidus, màrtir (ca. 250); Cesari de Nazianze, metge (368); Adeltruda de Maubeuge, abadessa (696); Valpurga de Heidenheim abadessa (779); Gerland d'Agrigent, bisbe (1100); Llorenç Bai Xiaoman, màrtir (1856); Turibio Romo, prevere màrtir (1928); Luigi Versiglia i Callisto Caravario, màrtirs (1930).
Beats: Avertà de Lucca, monjo (ca. 1386); Sebastián Aparicio, germà llec (1600); Dídac Yuki Ruosetsu, Miquel Soan, màrtirs a Osaka (1636); Maria Adeodata Pisani, abadessa benedictina (1855); Domenico Lentini, prevere (1828); Maria Ludovica de Angelis, monja (1962).
Sants: Ananies i companys màrtirs de Fenícia (298); Sirenat el Jardiner, màrtir (ca. 300); Concord de Saintes, bisbe (ca. 510); Norgant de Trégor (s. VI); Eteri d'Ambrun, bisbe (s. VII); Maeldon de Trégor, eremita (s. VII); traslació de les relíquies de Juliana de Nicomèdia a Nàpols; a Troyes: Víctor de Sankt Gallen, eremita (995).
Beats: Adelelm I d'Engelberg, abat (1131); Adam d'Ebrach, abat (1169); Cecília de Ferrara, dominica (1511).
Venerables: Robert d'Arbrissel, fundador de l'Orde de Fontevrault (1116).

[STV]

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 308 dies per a finalitzar l'any i 309 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1826 - Vic, (Osona): Santa Joaquima de Vedruna funda la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat.

Resta del món

364 - Nicea (Imperi romà): Valentinià I és proclamat emperador.
1154 - Palerm (Regne de Sicília): Guillem I de Sicília puja al tron després de la mort del seu pare Roger II de Sicília.
1443 - Nàpols (Itàlia): El rei Alfons el Magnànim conquereix el Regne de Nàpols.
1993 - Nova York (EUA): uns terroristes islamistes fan esclatar un camió ple d'explosius a la torre nord del World Trade Center que fa 6 morts i un miler de ferits.
2005 - Tel Aviv (Israel): un atemptat, reivindicat per la Jihad Islàmica, contra una discoteca hi fa quatre morts i una cinquantena de ferits.

Naixements

Països Catalans

1787 - Estagell, Rosselló: François Aragó, científic català.
1868 - Barcelona: Aureli Capmany i Farrés, folklorista català.
1901 - Barcelona: Ramon Calsina i Baró, pintor i dibuixant català.
1942 - Barcelona (el Barcelonès): Guillermina Motta cantautora catalana.
1948 - València (l'Horta): Rodolf Sirera Turó, traductor, guionista i dramaturg valencià.

Resta del món

1802 - Besançon (el Franc Comtat, França): Victor Hugo, escriptor francès (m. 1885).
1868 - Brasópolis (Imperi del Brasil): Venceslau Braz, president brasilièr (m. 1966).
1868: José de la Riva-Agüero y Osma, president de Perú (m. 1944).
1928 - Kefar Malal (Mandat britànic de Palestina): Ariel Sharon, primer ministre d'Israel.
1928 - Nova Orleans (EUA): Fats Domino, cantant americà.
1950 - Hamilton (Nova Zelanda): Helen Clark, primera ministra de Nova Zelanda.

Necrològiques

Països Catalans

1889, Olesa de Montserrat, Baix Llobregat: Paula Montal, religiosa catalana, fundadora de les Escolàpies (n. 1799).
1989, Barcelona: Antonio Jácome Pumar, fundador dels Germans Missioners dels Malalts Pobres.

Resta del món

1876, Stradella: Luigi Luzzi, compositor italià.
1928, Madrid: Juan Vázquez de Mella, polític tradicionalista, escriptor i filòsof catòlic espanyol.
1994, Valdosta, Geòrgia (Estats Units): Bill Hicks, humorista estatunidenc.
2013, Berlín, Alemanya: Stéphane Hessel, diplomàtic, ambaixador i membre de la resistència francesa i un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. L'any 2010 va publicar un petit assaig titulat Indigneu-vos! que ràpidament es va convertir en un gran èxit de vendes i en llibre de capçalera del moviment dels Indignats (95 anys).

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Alexandre d'Alexandria bisbe (328); Faustinià de Bolonya, bisbe (s. IV); Agrícola de Nevers, bisbe (ca. 594); Porfiri de Gaza bisbe (421); Víctor d'Arcis-sur-Aube, eremita (ca. s. VII); Andreu de Florència, bisbe (s. IX); Paula Montal i Fornés, fundadora de les escolàpies (1889).
Beats: Robert Drury, prevere i màrtir (1607); Pietat de la Creu Ortiz, fundadora de la Congregació de Salesianes del Sagrat Cor de Jesús (1916).
Sants: Hilari de Magúncia, bisbe (s. II-III); Pàpias, Diodor, Conó i Claudià de Pamfília, màrtirs (ca. 250); Nèstor de Magidos, màrtir (251); Dionís d'Augsburg, bisbe i màrtir (s. III); Fortunat, Fèlix i 27 companys màrtirs; Auspici de Toul, bisbe (s. V); Irene de Gaza (490); Amand de Comodoliac, eremita (s. VI); Coulfinid d'Aleth-St Malo, bisbe (s. VI); Tadek de Faou, abat i màrtir (s. VI=; Euladi de Nevers, bisbe (580); Aril de Nevers, bisbe (594); Lleó de Saint-Bertin, abat (1163). A Narbona: traslació de les restes dels Sants Just i Pastor.
Beats: Ottokar de Tegernsee, monjo (771); Onen de St-Méen, monjo (s. X).
Venerables: Edigna de Puch, eremita (1109); Mechtilda de Sponheim (1154) i Gerlinda de Sponheim, recloses (s. XII); Ulric d'Obermarchtal, prebost (1187).

[STV]

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 307 dies per a finalitzar l'any i 308 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1670 - Arles (el Vallespir): els Angelets de la Terra s'apoderen de la vila (Revolta del Vallespir).
1793 - València: s'hi esdevé una revolta contra els francesos de la ciutat.

Resta del món

380 - Tessalònica, Macedònia (Imperi Romà): l'emperador Teodosi I dicta l'Edicte de Tessalònica on es decreta el catolicisme com la religió oficial de l'Imperi.
425 - Constantinopla (Imperi Romà d'Orient): l'emperador Teodosi II funda la Universitat de Constantinopla, a instàncies de la seva muller Eudòcia Augusta.
1284 - París: Carles I d'Anjou és coronat rei de França pel Papa Climent IV.
1974 - Viena (Àustria): Josep Carreras debuta a l'Òpera de Viena.
1989 - Caracas (Veneçuela). Té lloc el Caracazo. La població es revolta contra un pla de xoc del FMI i és durament reprimida.

Naixements

Països Catalans

1863 - València: Joaquim Sorolla i Bastida, pintor valencià (m. 1923).
1865 - Sabadell: Domenec Ceret i Vilà, actor i director de cinema català.

Resta del món

272 - Naissus, Dàcia: Constantí I el Gran, primer emperador romà que professà el cristianisme.
1905 – Niagara Falls, Nova York, Estats Units: Franchot Tone, actor estatunidenc.
1913 - Brooklyn, Nova York : Irwin Shaw, escriptor, guionista i productor estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1641, Barcelona: Pau Claris, polític i eclesiàstic, President de la Generalitat de Catalunya.
1871, Barcelona: beat Josep Tous i Soler, caputxí i fundador de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor-
1888, València: Ciril Amorós i Pastor, advocat i polític valencià (n. 1830).
1934, Barcelona: Josep Llimona i Bruguera, escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.
1944, Buenos Aires: Salvador Ribé i Garcia, alcalde de Sabadell durant la República.
1952, Barcelona: Fructuós Gelabert i Badiella, director, guionista, operador de càmera i productor cinematogràfic.

Resta del món

1827, Madrid (Espanya): Simón de Rojas Clemente y Rubio, botànic valencià (n. 1777).
1854, París (França): Félicité Robert de Lamennais, filòsof i teòleg francès (n. 1782).
1887, Sant Petersburg (Rússia): Aleksandr Borodín, compositor rus (n. 1833).
1894: Dámaso Zabalza, compositor i pianista espanyol.
1936, Leningrad (URSS): Ivan Petróvitx Pàvlov, fisiòleg rus, premi Nobel de Medicina en 1904 (n. 1849).
1977: John Dickson Carr, escriptor estatunidenc (n. 1906).
1989, Altenberg (Austria): Konrad Lorenz, naturalista austríac, Premi Nobel (n. 1903).
1993, Nova York (Estats Units): Lillian Gish, actriu estatunidenca (n. 1893).
1998, Chapel Hill (Tensesse, EUA): George H. Hitchings, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel en 1988 (m. 1998).
2001: José García Nieto, escriptor i poeta espanyol.
2004: Paul Sweezy, economista nord-americà.

Festes i commemoracions

Dia Internacional de l'Idioma Matern.
Dia Internacional de l'ós polar

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Honorina de Normandia, màrtir (s. I o IV); Besas d'Alexandria, soldat màrtir (s. III); Julià i Eunus d'Alexandria, màrtirs (s. III); Baldomer de Lió, sotsdiaca (655); Basili i Procopi de Decàpolis, monjos (741); Gregori d'Armènia, monjo (ca. 1005); Lluc de Messina, abat (1149); Anne Heigham Line, màrtir (1601); Gabriel de la Dolorosa, passionista (1862).
Beats: William Richardson, prevere màrtir (1603); Francinaina Cirer, verge paüla (1855); Marie de Jésus Deluil Martiny, fundadora (1884); Karoline Brader, missionera i fundadora (1943).
Sants: Teodosi de Barcelona, bisbe fictici de Barcelona; Nèstor, bisbe màrtir; Alnot de Stowe, màrtir (700); Herefrid de Lincolnshire, bisbe.
Beats: Emmanuel de Cremona, bisbe (1198).
Venerables: Markward de Prüm, abat (853); Johann Schwingshackl, prevere màrtir (1945).
Servents de Déu: Guillem Rovirosa i Albet, laic.

[STV]

28 de febrer

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 306 dies per a finalitzar l'any i 307 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1465 - Calaf (l'Anoia): Batalla de Calaf o de Prats de Rei durant la Guerra Civil Catalana.
1789 - Barcelona: Aladarulls i motins coneguts com el Rebomboris del pa.
1808 - Barcelona: les tropes franceses hi ocupen per sorpresa la Ciutadella i el castell de Montjuïc.

Món

364 - Roma: Valentinià I ocupa la seu imperial.
628 - Imperi Sassànida: Cosroes II és executat per Mihr Hormozd per ordre de Kobad II.
1246 - Jaén: finalitza el Setge de Jaen amb el resultat de la incorporació de dita ciutat al Corona de Castella, a través del Pacte de Jaén.
1922 - Egipte obté la independència del Regne Unit.
1953 - Cambridge (Anglaterra): James Watson i Francis Crick anunucien el descobriment de l'estructura química de l'ADN, obtinguda al Cavendish Laboratory.
1980 - Andalusia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat que l'Estatut d'Autonomia s'ha de tramitar segons el procediment ràpid.
2005 - Hil·la (l'Iraq): un cotxe bomba hi fa 125 morts i uns 200 ferits.
2005 - Burundi: s'hi aprova en referèndum una nova constitució.

Naixements

Països Catalans

1921, Paterna (l'Horta Oest): Antoni Ferrandis Monrabal, actor valencià (m. 2000).
1942, Algemesí (la Ribera Alta): Bernat Adam Ferrero, compositor, director d'orquestra i musicòleg valencià.
1985, Palma (Mallorca): Víctor Casadesús, futbolista.

Món

1901, Portland (Oregon, EUA) : Linus Pauling químic i físic estatunidenc, Premi Nobel de Química (1954) i de la Pau (1962) (m. 1994).
1957, Nova York, Estats Units:John Turturro, actor estatunidenc
1970, San Francisco (Califòrnia): Daniel Handler, escriptor.

Necrològiques

Món

1954, Barcelona: Apolinar de Cáceres Gordo, magistrat.
1986, Estocolm, Suècia: Olof Palme, primer ministre suec, en ser assassinat (n. 1927).
2006, Colorado, Estats Units: Dennis Weaver, actor intèrpret de la sèrie McCloud.
2011, Santa Maria (Califòrnia), Estats Units: Jane Russell, actriu estatunidenca.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Màrtirs d'Alexandria (262); Marana i Cira, màrtirs (s. V); Romà de Condat (464) i Lupicí de Condat (480), abats.
Beats: Pau Uchibori Sakuemon, samurai màrtir, Gaspar Kisaiemon, Maria Màe i companys màrtirs d'Unzen (Nagasaki) (1627); Ciríaco María Sancha y Hervás, cardenal (1909); Daniel Brottier, monjo (1936); Timotheus Trojanowski, prevere màrtir (1942).
Sants: Múnia de Barcelona, màrtir llegendària; Silvana, màrtir (304); Macari, Rufí, Just i Teòfil, màrtirs; Proteri d'Alexandria, bisbe i màrtir; Romà de Reims, bisbe (535); Sirina de Pèrsia, màrtir (559); Ruel·lí de Tréguier, bisbe (650); Cecilina de Nantias, eremita (s. VI-VII); Gherman de Dobrogea, monjo. Els anys que no són de traspàs: Osvald de Worcester, bisbe (992).
Venerables: Teodulf de Trèveris, eremita (511); Elisabet de Pomerània, monja (1392);Jean-Claude Colin, fundador de la Societat de Maria o pares maristes.

[STV]

1 de març

L'1 de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs. Queden 305 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1951, Barcelona: hi comença la "Vaga de tramvies", com a resposta a l'increment del preu del tramvia que el govern espanyol havia aprovat el 19 de desembre de l'any anterior, aquesta resulta ser la protesta ciutadana de més volada des de la fi de la Guerra Civil Espanyola.
1974, Palau Reial d'El Pardo, Comunitat de Madrid, Espanya: el consell de ministres presidit per Franco confirma la pena de mort per a Puig Antich i Heinz Ches (el nom real del qual era Georg Michael Welzel: els executen l'endemà a Barcelona i Tarragona, respectivament.
1983, Illes Balears: hi entra en vigor l'Estatut d'autonomia.
1991, Madrid: el Tribunal Constitucional no posa objeccions a l'exigència del coneixement del català als funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
1993, Espanya: el preu del litre de gasolina súper arriba a les 100 pessetes. [cal citació]
2002, Espanya: les monedes i bitllets de pesseta hi deixen de circular: l'euro n'és l'única moneda de curs legal.
2005, Calvià, Mallorca: hi comença a emetre la Radiotelevisió de Balears IB3.
2007, Illes Balears: es publica i entra en vigor el nou Estatut d'autonomia.

Resta del món

1493, Baiona (Galícia): hi arriba la caravel·la "La Pinta" després del primer viatge a Amèrica de Cristòfor Colom.
1871, França: la creixent impopularitat i el desastre de Sedan provoquen l'enderrocament de Napoleó III, el qual fuig a Anglaterra.
1896, París: Henri Becquerel descobreix una propietat nova de la matèria: la radioactivitat.
1976, Irlanda del Nord: El govern britànic posa fi a la Special Category Status, que distingia els condemnats per terrorisme (és a dir els membres d'organitzacions paramilitars) dels presoners de dret comú.
1981, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: Bobby Sands es posa en vaga de fam. Va ser el primer a iniciar la segona Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. Va morir al 5 de maig per causa de la vaga de fam, 66 dies després.
1983, Espanya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid.
1992, Bòsnia-Herzegovina: El sí guanya amb un 99,7% (amb un 66,4% de participació) en el referèndum d'independència de Iugoslàvia, convocat pel Parlament Bosnià.
1994, Europa: Suècia, Àustria i Finlàndia s'incorporen com a nous socis de la Unió Europea: serà l'Europa dels Quinze.
2005, Montevideo, Uruguai: Tabaré Vázquez, guanyador de les eleccions del 31 d'octubre de l'any anterior, pren possessió com a president del país.

Naixements

Països Catalans

1793, la Ribera, Barcelona: Andreu Avel·lí Pi i Arimon, historiador i epigrafista especialitzat en història de Barcelona.
1870, Barcelona: Eduard Fontserè i Riba, meteoròleg i sismòleg català (m. 1970).
1897, Palma, Mallorca: Llorenç Villalonga, escriptor en català.
1973, Silla, Horta Sud: Andrés Valero Castells, compositor, pedagog musical i director d'orquestra valencià.

Resta del món

1810, Żelazowa Wola Polònia: Fryderyk Chopin, músic polonès (m. 1849)
1852, Petilla de Aragón, Navarra: Santiago Ramón y Cajal, biòleg espanyol, Premi Nobel de Medicina (m. 1934).
1904:
Clarinda, Iowa, EUA: Glenn Miller, compositor estatunidenc (m. 1944).
Bilbao: José Antonio Aguirre, primer lehendakari del País Basc.
1910, Londres, Anglaterra : David Niven, actor anglès.
1922, Jerusalem, Mandat Britànic de Palestina: Yitshaq Rabbín, primer ministre d'Israel (1974 i 1977).
1969, Las Palmas de Gran Canaria, Espanya: Javier Bardem, actor espanyol.
1994, Stratford, Ontàrio, Canadà: Justin Bieber, cantant canadenc.

Necrològiques

Països Catalans

1058, Sant Quirze de Besora: Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona (n. 972/977).
1882, Sabadell: Domènec Buxeda i Crehuet, industrial tèxtil català.
1925, París, França: Ramon Pichot, pintor català (n. 1871).
1932, Vic: Jaume Collell i Bancells, eclesiàstic, periodista i escriptor català (n. 1846).
1990, Barcelona: Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, fotògraf i periodista català (n. 1920).
2009, Barcelona: Pepe Rubianes, humorista (n. 1947).

Resta del món

1907, Londres: August Manns, director musical prussià.
1962, Buenos Aires, Argentina, Felipe Romito, cantant argenti.


Festes i commemoracions

Diada de les Illes Balears

Santoral catòlic

sants David de Gal·les;
Eudòcia i Antonina,
Fèlix III, papa;
Lleó de Carentan, bisbe;
Rossend de Celanova, abat i bisbe;
beat Cristòfor de Taggia, predicador;
George Herbert, prevere.al luteranisme