5 de març
El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 301 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
Països Catalans
1916 - Palma, Mallorca: s'hi funda l'Alfonso XIII, que més endavant esdevindrà el RCD Mallorca.
Resta del món
1766 - Nova Orleans, Louisiana espanyola: Antonio de Ulloa hi arriba com a primer governador espanyol de la colònia.
1793 - Lieja, Valònia, Bèlgica: els austríacs ocupen la ciutat després de derrotar els francesos (Guerres de la Revolució Francesa).
1821 - Estats Units: per segona vegada, investeixen James Monroe president.
1842 - Texas, Mèxic: mig miler d'efectius de l'exèrcit mexicà liderats per Rafael Vásquez ocupen San Antonio (Texas) i creuen el Río Bravo, però se n'hauran de retirar al cap de pocs dies.
1848 - París, França: nomenen Louis Antoine Garnier-Pagès ministre de Finances.
1849 - Estats Units: investeixen Zachary Taylor president.
1860 - Itàlia: els ciutadans de Parma, la Toscana, Mòdena i la Romanya (els Estats Pontificis excepte el Laci) accepten en referèndum d'unir-se al regne de Sardenya.
1917 - Estats Units: per segona vegada, investeixen Woodrow Wilson president.
1918 - Rússia: les autoritats comunistes traslladen la capital del país de Petrograd a Moscou.
1933 - Estats Units: el president Roosevelt hi declara un festiu bancari: tanca tots els bancs del país i congela totes les transaccions financeres (la Gran Depressió) || Alemanya: s'hi celebren eleccions legislatives: els nazis hi obtenen el 44% dels vots.
1936 - Eastleigh, Hampshire, Anglaterra: S'hi envola el primer avió Spitfire.
1940 - la Unió Soviètica: membres del politburó soviètic signen una ordre per a l'assassinat de 40.000 polonesos, massacre de Katyn).
1958 - Cap Canyaveral, Florida, EUA: S'enlaira la nau espacial Explorer II, que no arriba a òrbita.
1960 - Estats Units: llicencien de l'Armada Elvis Presley.
1970: Entra en vigor el Tractat de no proliferació d'armes nuclears després de ser ratificat per 43 estats.
1978 - Vandenberg (comtat de Santa Barbara, Califòrnia, EUA: hi enlairen la nau espacial Landsat 3, destinada a obtenir imatges de la Terra des de l'espai.
1979 - Júpiter: hi esdevé la màxima aproximació al planeta de la sonda estatunidenca Voyager 1.
1982 - Venus: hi arriba la sonda soviètica Venera-14.
Naixements
Països Catalans
1872 - Barcelona, Barcelonès: Joaquim Malats i Miarons, pianista i compositor català (m. 1912).
1964 - Barcelona, Barcelonès: Jordi Galceran i Ferrer, dramaturg i escriptor.
1938 - Badalona, Barcelonès: Jordi Dauder i Guardiola, actor català.
1943 - València,Horta de València: Manuel Ángel Conejero, filòleg en llengua anglesa, actor i dramaturg valencià.
1967 - Alacant, Alacantí: José Bordalás Jiménez, futbolista i entrenador valencià.
Resta del món
1133 - Le Mans, Sarthe, País del Loira, Regne d'Anglaterra: Enric II d'Anglaterra (m. 1189).
1324 - Dunfermline, Fife, Escòcia: David II d'Escòcia (m. 1371).
1512 - Rupelmonde, Flandes: Gerardus Mercator, cartògraf flamenc (m. 1594).
1575 - Eton (Buckinghamshire), Anglaterra: William Oughtred matemàtic anglès (segons algunes fonts n. 1574; m. 1660).
1658 - Sent Micolau de la Grava, la Gascunya, Occitània: Antoine Laumet de la Mothe Cadillac, explorador francès, fundador de Detroit (per això els automòbils Cadillac en prengueren el nom; m. 1730).
1693 - Basilea, Suïssa: Johann Jakob Wettstein, teòleg suís (m. 1754).
1696 - Venècia, República de Venècia: Giovanni Battista Tiepolo, pintor italià (m. 1770).
1734 - Iznang, Moos, Baden-Württemberg, Sacre Imperi Romanogermànic: Franz Anton Mesmer, desenvolupador de la hipnosi (m. 1815).
1748
Göteborg, Suècia: Jonas Carlsson Dryander, botànic suec (m. 1810)
Swalwell, comtat de Durham, Anglaterra: William Shield, compositor anglès (m. 1829).
1871 - Zamość (Polònia): Rosa Luxemburg, dirigent revolucionària i teòrica marxista alemanya d’origen jueu (m. 1919).
1958 - Manchester, Anglaterra: Andy Gibb, cantant i compositor de música pop (m. 1988).
1970 - Queens, Nova York: John Frusciante, guitarrista, cantant, compositor i productor musical estatunidenc conegut per ser el guitarrista de la banda californiana Red Hot Chili Peppers.
Necrològiques
Resta del món
1605, Ciutat del Vaticà, Estats Pontificis: Ippolito Aldobrandini, que regnà com a papa amb el nom de Climent VIII (69 anys).
1815, Iznang, Moos, Baden-Württemberg: Franz Anton Mesmer, desenvolupador de la hipnosi (n. 1734).
1827:
Como, Llombardia: Alessandro Volta, físic italià (82 anys).
París, França: Pierre-Simon Laplace, matemàtic francès (77 anys).
1926, Tolosa de Llenguadoc, Llenguadoc, Occitània: Clément Ader, enginyer occità (n. 1841).
1928: Fredrik Svenonius, geòleg suec (75 anys).
1940, Hong Kong, Regne Unit: Cai Yuanpei, pedagog i intel·lectual xinès (n. 1868).
1944, Drancy, Seine-Saint-Denis, Illa de França, França: Max Jacob, pintor, poeta i escriptor bretó en llengua francesa, després de ser-hi deportat pel règim nazi (67 anys).
1953:
Moscou, URSS: Serguei Prokófiev, compositor rus, d'origen ucraïnès (61 anys)
Moscou: Ioseb Visarionovitx Djugaixvili, conegut com a Ióssif Stalin, polític soviètic d'origen georgià, cap de l'estat des de 1924 (n. 1879).
1955, Saràtov, URSS: Antanas Merkys, polític lituà, president del país, on fou deportat per la Unió Soviètica (n. 1887).
1963:
El Caire: Ahmad Lutfi al-Sayyid, escriptor i polític egipci (91 anys).
Camden (Tennessee), EUA: Virginia Patterson Hensley, coneguda com a Patsy Cline, Lloyd Estel Copas conegut com a Cowboy Copas i Harold Franklin Hawkins conegut com a Hawkshaw Hawkins, cantants de country, morts en accident d'aviació (n. respect. el 1932, 1913 i 1921).
1967, Mont-real, Quebec: Georges Vanier, polític quebequès, governador general del Canadà (n. 1888).
1981, Belfast: Frank Maguire, diputat republicà independent, fet que va provocar que Bobby Sands, pres de l'IRA Provisional i líder de la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord, fos escollit membre del Parlament britànic 31 dies més tard.
2006, Bratislava: Vladimír Valach, economista, diplomàtic i escriptor eslovac.
2013, Caracas, Veneçuela: Hugo Chávez, controvertit polític i militar veneçolà, president de Veneçuela des del 2 de febrer de 1999 fins a la seva mort (59 anys).
Santoral católic
Mare de Déu d'Àfrica, festa major de Ceuta; Focas de Sinope, màrtir, màrtir; Eusebi de Cremona, bisbe; Virgili d'Arle, bisbe; sant Joan Josep de la Creu, franciscà; Oliva de Brèscia, verge i màrtir; Luperci d'Eusa, bisbe i màrtir.