EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs. Queden 225 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1888 - Barcelona: s'hi inaugura l'Exposició Universal.
1922 - Barcelona: s'inaugura el Camp de Les Corts amb el partit FC Barcelona 2 - Saint Mirren 1.
1923 - València: s'inaugura l'Estadi de Mestalla, camp de futbol del València CF.
1992 - Londres (Anglaterra): el Futbol Club Barcelona guanya a l'estadi de Wembley la primera copa d'Europa de futbol amb un gol de Koeman contra la Sampdoria de Gènova.
2005 - Pla d'Urgell: Inici del portal d'escacs bidmonfa.com.

Resta del món

1498 - Calicut (l'Índia): hi arriba Vasco da Gama.
1884 - París: Louis Pasteur presenta a l'Acadèmia de Ciències de París el resultat dels seus experiments sobre el virus de la ràbia.
1891 - West Orange (Nova Jersey, EUA): Thomas Edison hi fa la primera projecció pública del kinetoscopi.
1902 - Cuba: després d'haver-se independitzat d'Espanya el 10 de desembre de 1898 i de restar sota administració dels Estats Units, obté definitivament la seva independència.
1911 - Guantánamo: Fundació del Blok Nacionalista Cathalònia.
1927 - l'Aràbia Saudita: el país assoleix la independència.
1927 - Nova York i París: El Spirit of Saint Louis és el primer avió que creua l'oceà atlàntic en un vol directe.
1941 – Comença la Batalla de Creta a la Segona Guerra Mundial, els paracaigudistes alemanys comencen a arribar a Creta Occidental.
1944 - Islàndia: els islandesos voten en un referèndum, durant quatre dies, finalitzar la unió amb Dinamarca i establir una república. Els resultats són que el 97% dels vots a favor de finalitzar la Unió, i el 95% dels vots a favor de la nova constitució republicana.
1954 - la Xina Nacionalista: Xiang Kai-Chek esdevé el president del país.
2006 - Al Festival Internacional de Cinema de Canes s'estrena la pel·lícula Shortbus.

Naixements

Països Catalans

1922 - Reus, Baix Camp: Gabriel Ferrater i Soler, poeta, crític, traductor i lingüista català.
1975 - Vilanova i la Geltrú (Garraf): Isaac Gàlvez López, ciclista català (m. 2006).

Resta del món

1799, Tours, Turena, França: Honoré de Balzac, novel·lista francès.
1806, Londres: John Stuart Mill, filòsof anglès.
1822, París: Frédéric Passy, economista i polític, que promogué el pacifisme, Premi Nobel de la Pau el 1901.
1881, Kanbo: Joseph Apeztegi, jugador de pilota basca.
1901, Watergrafsmeer, Països Baixos: Max Euwe, escaquista, campió mundial del 1935 al 1937.
1908, Indiana, Pennsilvània, EUA: James Stewart, actor de cinema estatunidenc.
1915, Kibbutz Degania, prop del llac de Tiberíades, Imperi Otomà: Moshe Dayan, militar israelià.
1921, Eppendorf (Hamburg): Wolfgang Borchert, escriptor i pacifista.
1944, Yorkshire, Regne Unit: Joe Cocker, cantant anglès.
1951, Barcelona: Elisabet Abeyà Lafontana, novel·lista catalana.
1981, Móstoles, Espanya: Iker Casillas, porter espanyol.

Necrològiques

Resta del món

1277 - la Ciutat del Vaticà (Roma): Pedro Rebuli Giuliani, papa que regnà amb el nom de Joan XXI.
1471 - Londres (Anglaterra): Enric VI, rei d'Anglaterra.
1506 - Valladolid (Castella, Espanya): Cristòfor Colom, navegant i descobridor d'Amèrica.
1622 - Constantinoble (Imperi Otomà): Utman II, soldà de Turquia i emperador otomà.
1896 - Frankfurt (Hessen, Alemanya): Clara Schumann, compositora austríaca.
1989 - Blockley (Anglaterra): John Hicks, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1972.

Festes i commemoracions

Festa local de Premià de Mar, a la comarca del Maresme

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Bernadí de Siena, franciscà; Baldiri de Nimes, màrtir; Lídia de Tiatira; Tal·leleu, Alexandre i Asteri d'Eges, màrtirs; Àurea d'Òstia, màrtir; Lucífer de Càller, bisbe; Hilari de Tolosa, bisbe; Anastasi de Brescia, bisbe; Austregisil de Bourges, bisbe; Teodor de Pavia, bisbe; Coloma de Rieti, verge; Protasi Chong Kuk-bo, màrtir; Arcangelo Tadini, rector.
Beats: Guiu de Gherardesca, eremita; Hendrine Stenmanns, verge i fundadora de les Serventes de l'Esperit Sant; Luigi Talamoni fundador de les Misericordines de Sant Gerard.
Sants Boi de Zamora, o Boal, sant llegendari; Marcel i Codrat màrtirs; Etelbert d'Ànglia, rei.
Servent de Déu Cristòfor Colom.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Arnau Serra i companys màrtirs de Tunis.

[STV]

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs. Queden 224 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1363 - València: Pere el Cruel de Castella, ataca la ciutat i hi comença un setge que durarà fins al 10 de juny, quan es retirarà a causa de l'heroica defensa dels valencians, comandants per l'infant Alfons (Guerra dels Dos Peres).
1462 - Saragossa (l'Aragó): Joan II hi signa el tractat de Baiona.
1981: Terra Lliure atempta contra Federico Jiménez Losantos.

Naixements

Països Catalans

1841, Sabadell (Vallès Occidental): Fèlix Sardà i Salvany, eclesiàstic apologista i escriptor català.
1904, Barcelona: Anna Murià i Romaní, escriptora, traductora i periodista catalana.
1909, el Grau de València: Agustí Centelles, fotògraf. (m. 1985).
1981, Les Bordes-sur-Lez, Arieja: Marcel·lí Massana i Bancells, guerriller antifranquista.

Resta del món

1471, Nuremberg: Albrecht Dürer, reconegut pintor i gravador del Renaixement alemany (m. 1528).
1884, Montevideo, Uruguai: Manuel Pérez y Curis, escriptor i poeta uruguaià.
1917, New Westminster, Colúmbia Britànica (Canadà): Raymond Burr, actor canadenc.
1978, Munic, Alemanya Occidental: Briana Banks, actriu i model fotogràfica dedicada al cinema pornogràfic.
1985, Øygarden, Noruega: Alexander Dale Oen, nedador noruec.

Necrològiques

Països Catalans

1877 - Reus, Baix Camp: Pere Mata i Fontanet, metge català.

Resta del món

2000 – Aylesbury, Buckinghamshire, Anglaterra) : John Gielgud , actor britànic.

Festes i commemoracions

Festa local de Músser, a la comarca de la Cerdanya.
Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament.
Xile: Dia de les Glòries Navals.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Timoteu de Mauretània, diaca i màrtir; Polieucte de Cesarea, màrtir; Màrtirs de la Pentescosta d'Alexandria; Patern de Vannes, bisbe; Hospici de Niça, eremita; Manci d'Èvora, màrtir; Teobald de Viena bisbe; Hemming de Turku, bisbe; Eugène Mazenod, bisbe; Cristóbal Magallanes Jara i companys màrtirs de Mèxic.
Beats Jean Mopinot, màrtir; Manuel Gómez González i Adilio Daronch, màrtirs al Brasil.
Sants Beini, Fabi, Emmanuel i Ferm, cossos sants; Nicòstrat i Antíoc de Cesarea, màrtirs; Víctor de Cesarea i companys, màrtirs; Gisela de Chelles o Isberga, abadessa; Silas de Lucca, eremita; Godric de Durham, eremita; Pietro Parenzo, podestà i màrtir; Hermann Joseph de Steinfeld (a Colònia (Alemanya)).
Beats Enric VI d'Anglaterra, rei (en alguns santorals); Caterina de Cardona, eremita carmelita.
Venerats a l'Orde de la Mercè: Lluci del Riu (a l'Orde de la Mercè).

[STV]

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 223 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1640, Barcelona: els pagesos revoltats contra els terços entren a la ciutat amb el pretext perseguir els soldats que havien atacat la parròquia de Sant Andreu de Palomar i alliberen el diputat militar Francesc de Tamarit, presoner dels castellans: és el preludi de la Guerra dels Segadors.
2011: Eleccions al Consell Insular de Mallorca de 2011

Resta del món

1809, Imperi austríac: Batalla d'Aspern-Essling L'Arxiduc Carles Lluís d'Àustria derrota a l'exèrcit francès comandat per Napoleó Bonaparte.
1938, Pamplona: Uns 800 presoners es fugen massivament de Fuerte San Cristóbal (Navarra). Només tres passarien la frontera.

Naixements

Països Catalans

1865 - Barcelona: Enric Morera i Viura, compositor català.
1883 - Sabadell: Joan Costa i Deu, periodista i escriptor català.
1892 - Ontinyent, la Vall d'Albaida: Juan Calvo Domenech, actor valencià.
1911 - Sant Celoni (Vallès Oriental): Rafael Ferrer i Fitó, músic (m. 1988).
1915 - Barcelona: Maria Antònia Simó i Andreu, alpinista catalana, una de les primeres escaladores del país (m. 2007).

Resta del món

1813 - Leipzig: Richard Wagner, compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany (m. 1883).
1852 - Dun-le-Roi, França: Émile Sauret, violinista i compositor francès.
1907 - Bèlgica: Georges Remi, conegut popularment per Hergé, ninotaire creador del personatge Tintín
1924 - París, França: Charles Aznavour, cantant, actor, compositor, guionista i ambaixador a perpetuïtat d'Armènia per la UNESCO.
1949 - Àustria: Valentin Inzco, polític bosnià
1999 - San Diego, Califòrnia: Camren Bicondova, ballarina, model i actriu estatunidenca.

Necrològiques

Resta del món

337 - Ancycrona, Pont: Constantí I el Gran, primer emperador romà que professà el cristianisme.
2010 - Norman (els EUA): Martin Gardner, matemàtic i divulgador científic estatunidenc (n. 1914).

Festes i commemoracions

Dia Mundial de la Diversitat biològica

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Rita de Càscia; Quitèria; Joaquima de Vedruna, fundadora; Cast i Emili, màrtirs; Basilisc de Comana, màrtir; Júlia de Còrsega, màrtir; Ausoni d'Angulema, bisbe; Llop de Llemotges, bisbe; Joan de Parma, abat; Ató de Pistoia, bisbe; Humilitat de Faenza, monja; Miquel Ho Dinh Hy, màrtir; Domènec Ngon, màrtir.
Beats John Forest, màrtir franciscà; Màrtirs franciscans del Japó; Maties d'Arima, màrtir; Pedro de la Asunción i Juan Bautista Machado, màrtirs; Maria Domenica Brun Barbantini, fundadora de les Ministres dels Malalts de Sant Camil.
Sants Zota de Cirene, màrtir; Aurelià de Pavia, màrtir; Elena d'Auxerre, verge; Romà de Subiaco, monjo; Lupicí de Verona, bisbe; Vladímir de Zeta, príncep i màrtir; Fulgenci d'Otricoli, bisbe; Bovó de Voghera, cavaller.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Jaume Soler i Diego de Baja, Just Samper i Dionís Santmartí, màrtirs; Pere de Còrdova

[STV]

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 222 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1808 - València: s'hi esdevé una revolta contra l'ocupació francesa (guerra del Francès).
1896: la Direcció General de Correus i Telègrafs prohibeix parlar en català per telèfon. Una setmana més tard es revocà l'ordre.
1981, Barcelona: es produeix l'assalt al Banco Central que s'allargà més de 37 hores al centre de la ciutat.

Resta del món

1618 - Praga: protestants txecs defenestren funcionaris imperials de la ciutat, en el que es considera l'inici de la Guerra dels Trenta Anys.
1752 - Buenos Aires (l'Argentina): s'enfonsa la major part de la catedral.
1992 - Carini, Sicília: és assassinat en un atemptat de la màfia el jutge Giovanni Falcone.

Naixements

Països Catalans

1925, Palma: Josep Maria Llompart de la Peña, poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor mallorquí.
1930, Mollet del Vallès, Vallès Occidental: Jordi Solé i Tura, advocat, polític català (m. 2009).
1948, Terrassa: Àngels Poch i Comas, actriu catalana (m. 2015).

Resta del món

1707, Uppsala, Suècia: Carl von Linné, científic suec “pare” de la sistemàtica.
1741, Motta di Livenza: Andrea Luchesi, organista i compositor.
1928, Shelford, Cambridge, Cambridgeshire, Anglaterra, Regne Unit: Nigel Davenport, actor de teatre, cinema i televisió.
1973, Xangai: Pauline Chan Bo-Lin, actriu de cinema.

Necrològiques

Països Catalans

2004 - Barcelona: Ramon Margalef, ecòleg català.
2014 - Barcelona: Miquel Caminal i Badia, politòleg català.

Resta del món

1627 - Còrdova: Luis de Góngora y Argote, poeta i dramaturg del Segle d'Or espanyol.
1876 - Eslovàquia: Janko Kráľ poeta romàntic eslovac de la generació de Ľudovít Štúr.
1906 - Skien, Noruega: Henrik Ibsen, dramaturg noruec (n. 1828).
1918: Oscar de Lagoanère compositor i director d'orquestra francès del Romanticisme.
1992 - Carini, Sicília: Giovanni Falcone, jutge italià (n. 1939).
2013 - Niça, França: Georges Moustaki, cantautor.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Desideri de Langres, bisbe; Siagri de Niça, bisbe; Miquel de Sinnada, bisbe.
Sants Desideri de Viena i Basili de Braga, bisbes.
Servent de Déu Girolamo Savonarola
Ramon Folc de Cardona, venerats a l'Orde de la Mercè

[STV]

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 221 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1928 - la Vall de Ribes (el Ripollès): hi comencen les obres del tren cremallera de Ribes de Freser a Queralbs i Núria (que s'inaugurarà el 22 de març de 1933).
1931 - Catalunya: els ajuntaments elegeixen l'assemblea que haurà de designar la Ponència Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, que es reunirà a Núria durant el mes de juny.
1984 - Barcelona: Terra Lliure destrueix una rèplica de la caravel·la Santa Maria ancorada al port.

Resta del món

1822 - Quito (Equador): batalla del Pichincha, que decideix la independència de l'Equador.
1883 - Nova York (EUA): S'obre al trànsit el pont de Brooklyn, que uneix els barris de Manhattan i Brooklyn.
1895 - Taiwan: Es proclama la República de Formosa.
1915 - Primera Guerra Mundial: Itàlia declara la guerra a Àustria-Hongria.
1941 - Segona Guerra Mundial: Batalla de l'Estret de Dinamarca.
2006 - Una revista finlandesa, 7päivää, va publicar la foto del cantant principal del grup de hard rock anomenat Lordi, cosa que va provocar l'enuig dels seus fans contra la revista.

Naixements

Països Catalans

1897, València: Joan Martínez Bàguena, compositor valencià, especialment de música per a l'escena (m. 1986).
1914, València: Lluís Lúcia i Mingarro, advocat, cap de producció, guionista i director de cinema valencià (m. 1984).
1968: Jesús Rovira, guitarra i baix de Lax'N'Busto.

Resta del món

1686, Gdańsk: Daniel Gabriel Fahrenheit, físic, enginyer i bufador de vidre alemany, conegut per la invenció del termòmetre d'alcohol (1709), el termòmetre de mercuri (1714) i pel desenvolupament d'una escala per a la mesura de temperatures.
1819, Regne Unit: Reina Victòria d'Anglaterra.
1941, Duluth (Minnesota): Bob Dylan (llavors Robert Allen Zimmerman), compositor i cantant.
1949, Lincoln, Anglaterra : Jim Broadbent, actor britànic.

Necrològiques

Països Catalans

1720, Girona: Miquel Joan de Taverner i Rubí, jutge de l'Audiència Reial i bisbe de Girona.
1771, Ferrara: Pere Ferrussola, frare jesuïta olotí i professor universitari a Cervera.
1877: Ramon Cabrera i Grinyó, militar carlí.
1941, Paterna, l'Horta: Joan Baptista Peset i Aleixandre; metge, científic i polític valencià, rector de la Universitat de València, 1932-1934); mor afusellat pel règim franquista (n. 1886).
2014, Sabadell: Lluís Subirana i Rebolloso, estudiós de la sardana.

Resta del món

1543, Frombork, Regne de Polònia: Nicolau Copèrnic, astrònom polonès, fundador de l'astronomia moderna (n. 1473).
2006, Pasadena (Califòrnia): Henry Bumstead, director artístic i cap decorador estatunidenc.

Festes i commemoracions

Festa local de Puig-reig, a la comarca del Berguedà
Festa local de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages
Dia internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Manahen d'Antioquia, profeta; Joana la Miròfora; Zoel de Listra, màrtir; Donacià i Rogacià de Nantes, màrtirs; Sèrvul de Trieste, màrtir; Màrtirs de Filipòpolis; Màrtirs de Filipòpolis; Vicenç de Lerins, monjo; Simeó Estilita el Jove, eremita; Agustí Yi Kwang-hon, Àgata Kim Agi i companys màrtirs.
Beats Felip de Piacenza, prevere;Juan de Prado, franciscà màrtir; Louis-Zéphérin Moreau, bisbe.
Sants Sara la Negra, personatge llegendari, patrona dels gitanos; Amàlia de Tavio, màrtir; Hubert de Bretigny, monjo; traslació del cos de Sant Domènec de Guzmán.
Beats Benet de Gassino, benedictí; Guiu de Montpeller, fundador de l'Orde Hospitaler del Sant Esperit; Ponç de Planella, màrtir.
Venerable Maria Jesús d'Ágreda; venerable Juan Alfonso Varela Losada y Samosa, fundador dels Frares Penitents de Jesús Natzarè
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Diego Alonso; Juan de Huete; Thomas Vasière.

[STV]

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 220 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1448 - terratrèmol amb epicentre entre Cardedeu i Llinars del Vallès, que va causar danys molt importants en nombroses poblacions (Papiol, Sentmenat, Montornès del Vallès), i a la muralla de Barcelona.
1810 - la Vall d'Aran: les tropes napoleòniques ocupen la vall (Guerra del Francès).
1938 - Bombardeig de l'aviació feixista italiana al Mercat Central d'Alacant.

Resta del món

1810 - Revolució de Maig al Virregnat del Riu de la Plata. El primer dels esdeveniments que acabarien en la independència d'Espanya.
1946 - Jordània: s'independitza de la Societat de Nacions.
1977 - S'estrena la pel·lícula La guerra de les galàxies.

Naixements

Països Catalans

1930, Sabadell: Joaquim Piña i Batllevell, jesuïta català.
1989, Barcelona: Esteve Rabat i Bergada, més conegut com a Tito Rabat, pilot de motociclisme.

Resta del món

1847, Anvers: Alphonse Goovaerts, compositor i musicòleg belga.
1946, Venlo, Regne Unit dels Països Baixos: Henri Alexis Brialmont, enginyer militar i general.

Necrològiques

Països Catalans

1895 - Tarragona: Josep Yxart i de Moragas, crític literari català.

Resta del món

1312 - Roma, Estats Pontificis: Teobald de Bar, príncep-bisbe del principat de Lieja.
1899 - San Pedro del Pinatar, Regió de Múrcia, Espanya: Emilio Castelar y Ripoll, l'últim president de la Primera República Espanyola i l'últim president del consell de Ministres.
1918 - Madrid, Espanya: Luis Foglietti Alberola, compositor valencià de sarsuela (n. 1877).
1954 - Thai Binh (Vietnam): Robert Capa, fotògraf hongarès (n. 1913).
1993 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Dan Seymour, actor estatunidenc.
2009 - Nairobi, Kènia Tajudeen Abdul-Raheem, nigerià diputat director de la Campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides per Àfrica.

Festes i commemoracions

Festa local de Sagàs, a la comarca del Berguedà
Dia d'Àfrica
Dia de l'Orgull Friqui
Diada nacional georgiana

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Beda el Venerable, prevere i Doctor de l'Església; Gregori VII, papa; Maria Magdalena de Pazzi, carmelita; Magdalena Sofia Barat, fundadora de la Societat del Sagrat Cor de Jesús; Urbà I, papa; Cani d'Atella, bisbe màrtir; Dionís de Milà, bisbe; Zenobi de Florència, bisbe; Lleó de Mantenay, abat; Adelelm de Sherborne, bisbe; Gennadi d'Astorga, bisbe; Geri de Rocafort, eremita; Dionisi Ssebuggwawo, màrtir; Pere Doan Van, màrtir; Agustín Caloca Cortes i Cristóbal Magallanes Jara, sacerdots màrtirs; .
Beats Gherardo Mecatti, eremita; Giacomo Filippo Bertoni, servita; Mykola Cehelskyj sacerdot màrtir.
Sant Senci de Blera, eremita màrtir.
Beat Bartolomeo Magi d'Anghiari, franciscà.
Venerable Fabrizio Caracciolo, cofundador de l'orde dels Clergues Regulars Menors; serventa de Déu Gertrudis Castanyer i Seda, fundadora de les Filipenses Missioneres de l'Ensenyament.
Venerats a l'Orde de la Mercè: sants Pere Malasanc i Joan de Granada, màrtirs mercedaris; sant Antoni Caixal, general de l'orde.

[STV]

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatanta-setè en els anys de traspàs. Queden 219 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1706 - Xàtiva (la Costera): el mariscal de camp Joan Basset allibera la ciutat, ocupada pels filipistes (guerra de Successió).
1948 - Portell de Morella: En un assalt a la guàrdia civil moren els guerrillers antifranquistes Ángel Fuertes Vidosa, Manuel Ortiz, José Nieto Martín, Andrés Gómez i Manuel Torres Camallonga.
1963 - Mallorca: s'hi celebra l'acabament del "Diccionari català-valencià-balear".

Resta del món

1805 - Catedral de Milà, Milà Regne napoleònic d'Itàlia: Napoleó Bonaparte fou coronat rei d'Itàlia.
1937, Egipte: Admeten aquest país a la Societat de Nacions.
2003 - Macka (Trabzon, Turquia): hi moren 62 militars espanyols en estavellar-se l'avió Iàkovlev 42 ucraïnès amb el qual tornaven de l'Afganistan. L'errònia identificació posterior dels cadàvers aixecarà un important escàndol polític.

Naixements

Països Catalans

1972, Sóller, Mallorca: Tòfol Castanyer i Bernat, corredor de muntanya mallorquí.

Resta del món

1855, Pàdua, Itàlia: Vittoria Aganoor, poetessa italiana (m. el 1910).
1895, Budapest, Hongria: Paul Lukas, actor hongarès (m. el 1971).
1897, Todmorden, West Yorkshire: John Douglas Cockcroft, físic britànic que va dividir l'àtom artificialment per primera vegada (Premi Nobel 1951).
1941, Filadèlfia: Alan Kotok, informàtic americà.
1957, Caire, Egipte: Alaa al-Aswany, dentista i escriptor egipci.

Necrològiques

Resta del món

1976 - Todtnauberg (Alemanya): Martin Heidegger, filòsof alemany.
2008 - Los Angeles (EUA): Sydney Pollack, actor, productor i director de cinema estatunidenc.

Festes i commemoracions

Festa local de Vacarisses, a la comarca del Vallès Occidental.

Santoral católic

Santa Maria del Fonte
Sants al Martirologi romà (2011): Felip Neri, fundador de la Congregació de l'Oratori; santa Mariana de Jesús, monja; Pere Sans i Jordà, dominic màrtir; Eleuteri I, papa; Simetri de Roma; Felicíssima de Todi, màrtir; Prisc d'Auxerre, màrtir; Desideri de Viena, bisbe i màrtir; Berenguer de Sant Pàpol, monjo; Lambert de Vença, bisbe; Andreu Franchi, bisbe dominic; Josep Chang Song-jib, màrtir; Joan Doan Trinh Hoan i Mateu Nguyen Van Phuong, màrtirs; Andreu Kaggwa i Poncià Ngondwe, màrtirs.
Beats Francesc Patrici, sacerdot de Siena; Maria Angelica Mastroti.
Sants Carp de Vèrria i Quadrat d'Atenes, dos dels Setanta deixebles; Felicíssim, Heracli i Paulí de Todi, màrtirs; Edmund I d'Anglaterra, rei; Pard de Campobasso, bisbe; Guinizó i Gennadi de Montecassino, monjos;
Beats Regintrudis de Nonnberg, abadessa.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Arnaud Buysson i companys màrtirs.
Serventa de Déu: Caterina de Sant Mateu, clarissa.

[Xavier]

1706 - Xàtiva (la Costera): el mariscal de camp Joan Basset allibera la ciutat, ocupada pels filipistes (guerra de Successió).


Doncs fa dos dies que s'han tornat alliberar. Aquesta vegada d'un alcalde, diguemne... peculiar.

[STV]

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 218 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

2000 - València: a l'estadi de Mestalla, l'Espanyol derrota l'Atlético de Madrid i guanya la Copa del Rei de futbol.
2007 - Catalunya: Se celebren eleccions municipals, així com eleccions autonòmiques al País Valencià i a les Illes Balears.

Resta del món

1942 - Praga: atemptat contra Reinhard Heydrich, protector de Bohèmia-Moràvia. Tot i que l'atemptat no va posar fi a la vida de Heydrich en aquell moment, Heydrich morí dies després a l'hospital per una infecció general. Els autors de l'atemptat foren Jan Kubis, Josef Gabčík i un col·laborador anomenat Josef Valčík.
2009 - Roma: el F.C. Barcelona de Josep Guardiola aconsegueix la seva tercera Copa d'Europa i amb ella el triplet.

Naixements

Països Catalans

1919 - Sabadell: Ramon Bassols i Genís, metge i fundador dels Amics de Núria.
1971 - Barcelona: Ricard Torquemada, periodista esportiu català.
1985 - València: Roberto Soldado, davanter valencià.

Resta del món

1886 - Gant (Bèlgica) - Joseph François Piscador, arquitecte.
1988 - Virgínia (Estats Units d'Amèrica): Manuel Hatchett, periodista nord-americà.

Necrològiques

Països Catalans

1076, Barcelona?: Ramon Berenguer I, el Vell, comte de Barcelona, Girona i Osona.

Resta del món

1564, França: Joan Calví, teòleg francès reformista (n. 1509).
1930, Madrid, Espanya: Gabriel Miró i Ferrer, escriptor valencià (n. 1879).

Santoral católic

Santa Maria del Fonte
Sants al Martirologi romà (2011): sants Agustí de Canterbury, bisbe; Frederic de Namur, bisbe; Julià de Silistra, màrtir; Restitut de Roma, màrtir; Eutropi d'Aurenja, bisbe; Bru de Wurzburg, bisbe; Gausbert de Montsalvy, abat; Bàrbara Kim i Bàrbara Yi, màrtirs; Atanasi Bazzekuketta i Gonzaga Gonza, màrtirs d'Uganda.
Beats: Josep Tous i Soler, caputxí i fundador de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor; Edmund Duke, Richard Hill, John Hogg i Richard Holiday, màrtirs.
Sants Julià de Jerusalem, màrtir; Secundí de Càpua, màrtir; Liberi d'Ancona, eremita; Jaume de Nocera, monjo.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Dionisi de Semur màrtir.

[STV]

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs. Queden 217 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1814 - Barcelona: Es retiren les tropes franceses, que l'han ocupat a l'anomenada Guerra del Francès.

Resta del món

1812 - Bucarest (Romania): signatura del Tractat de Bucarest de 1812 entre l'imperi Otomà i l'imperi Rus, posant fi a la Guerra russo-otomana.
1830 - Washington DC: Aprovació de l'Indian Removal Act.
1871 - París (França): S'acaba el breu domini de la Comuna de París, instaurada formalment el 28 de març) la ciutat de París.
1940 - Bèlgica: Capitulació de l'exèrcit belga després de la campanya de divuit dies durant la Segona Guerra Mundial.
2004 - Santiago (Xile): la Cort d'Apel·lacions de Santiago aixeca la immunitat judicial a Augusto Pinochet per la seva responsabilitat en l'Operació Còndor.
2006 - Montecarlo (Mònaco): Fernando Alonso guanya el Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1, essent el primer espanyol a aconseguir-ho.

Naixements

Països Catalans

1658 - Sant Pere de Roda, actual Roda de Ter i les Masies de Roda (Osona): Bac de Roda, militar català, cap dels Miquelets.
1846 - Sagunt (el Camp de Morvedre): Antoni Chabret i Fraga, historiador valencià (m. 1907).
1912 - Barcelona: Avel·lí Artís-Gener, Tísner, periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector català.

Resta del món

1738 - Saintes, França: Joseph Ignace Guillotin, metge i diputat francès, que va proposar-ne la utilització de la guillotina a França (m. 1814).
1948: Elsene (Bèlgica): Pierre Rapsat, cantautor.
1981: Gábor Talmácsi, pilot hongarès de motociclisme.
1994 - Txernogolovka (Rússia): Serguei Nutels, pianista rus.

Necrològiques

Països Catalans

1311 - Mallorca: Jaume II, rei de Mallorca i comte del Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (n. 1243).
1927 - València: Francesc Almarche i Vázquez, historiador valencià (n. 1875).
2008 - Barcelona: Sebastià Salellas i Magret, advocat català (n. 1949).

Resta del món

1419 - Alken, principat de Lieja: Joan de Wallenrode, príncep-bisbe de Lieja.
1621 - Ahmedabad, Índia: Xeic Adam Safi-ad-Din, 28è daï (missioner) tayyibita de l'Índia.
1797 - Munic: Anton Raaff, tenor alemany.
1805 - Madrid (Espanya): Luigi Boccherini, violoncel·lista i compositor italià (n. 1743).
2003 - Brussel·les (Bèlgica): Ilià Prigogin, químic belga d'origen soviètic, Premi Nobel de Química 1977 (n. 1917).
2014 - Winston-Salem: Maya Angelou, poetessa, novel·lista, activista pels drets civils, actriu i cantant dels EUA.

Festes i commemoracions

Festa local de Prullans, a la comarca de la Cerdanya
Diada nacional d'Armènia, establida el 1918.
Dia internacional per la Salut de les Dones.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Just d'Urgell, bisbe; Guillem de Gel·lona, anacoreta; Germà de París, bisbe; Helicònide de Tessalònica, verge i màrtir; Caraú de Chartres, màrtir; Ubaldesca de Pisa, laica; Pau Hanh, màrtir.
Beats Lanfranc de Canterbury, bisbe; Herculà de Piegaro, franciscà; Margaret Pole, màrtir; Maria Bartolommea Bagnesi, dominica; Thomas Ford, John Shert i Robert Johnson, màrtirs; Antoni Julian Nowowiejski i companys i Wladyslaw Demski, màrtirs; Luigi Biraghi, fundador.
Sants Just de Vic, confessor; Emili, Fèlix, Príam i Felicià de Sardenya, màrtirs; Gemilià de Càller, bisbe màrtir; Llucià de Sardenya, màrtir; anteriorment: Bernat d'Aosta.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beata Ana de Corro o Maria de la Nativitat, verge.

[STV]

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs. Queden 215 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1640, Montiró, Principat de Catalunya: els terços de Felip IV destrueixen la vila.
1843, Catalunya: Començant al Camp de Tarragona, s'hi esdevé una conspiració contra el govern del general Espartero en la qual participa el general Prim.
1956, Barcelona, Barcelonès: tal com consta en el colofó de l'obra, s'enllesteix la publicació de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra a cura de Joan Coromines, coneguda també com la Gramàtica "pòstuma".
2010, Sabadell, Vallès Occidental: se celebra la Consulta per la Independència de Catalunya, és la primera ciutat amb més de 200.000 habitants que la realitza.

Resta del món

1588: El darrer vaixell de l'Armada Invencible salpa de Lisboa cap al Canal de la Mànega.
1631, Castell de Fontainebleau, Regne de França: és signat el Tractat de Fontainebleau entre Maximilià I de Baviera i el Cardenal Richelieu
1814: Signatura del Tractat de París. Napoleó Bonaparte és enviat a l'exili a l'illa d'Elba.
1871: Cau la Comuna de París.
1971, EUA: La NASA llança la missió espacial Mariner 9
2003, Nova York, EUA): procedent de París hi arriba el darrer avió Concorde en servei d'Air France. Els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.

Naixements

Països Catalans

1920 - Barcelona: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista català (m. 2014).
1947 - Beniopa (la Safor): Josep Piera i Rubió, escriptor i traductor valencià.
1948 - Barcelona: Salvador Puig i Antich, activista autònom català, executat pel règim franquista (m. 1974).
1951 - Sedaví (l'Horta Sud): Ferran Torrent i Llorca, escriptor i periodista valencià.

Resta del món

1524 - Istanbul (Imperi Otomà): Selim II, soldà de l'imperi Otomà des de 1566 fins al 1574.
1814 - Imperi Rus: Mikhaïl Bakunin anarquista rus.
1834 - Sint-Gillis-bij-Dendermonde (Bèlgica), Emmanuel Hiel, també conegut com a Emanuel Hiel, poeta i escriptor flamenc.
1845 - Torí: Amadeu I d'Espanya
1899 - Brooklyn, Nova York, Estats Units: Irving Thalberg, productor de cinema estatunidenc.
1912 - Marian Glas, Regne Unit: Hugh Griffith, actor britànic

Necrològiques

Resta del món

727 - Tervuren: Hubert de Lieja, bisbe de Lieja de 705 a 727.
1416 - Constanza (Alemanya): Jeroni de Praga mor cremat per heretge.
1431 - Rouen (Regne de França): Joana d'Arc, heroïna francesa de la Guerra dels Cent Anys.
1574 - Castell de Vincennes, París (Regne de França): Carles IX de França, duc d'Orleans i rei de França.
1640 - Anvers (Països Baixos): Peter Paul Rubens, pintor barroc de l'escola flamenca (n. 1577).
1961 - San Cristóbal (República Dominicana) Rafael Leónidas Trujillo Molina, militar i President la República Dominicana (1930-61).
1778 - París: Voltaire, escriptor i filòsof francès (n. 1694).
2006 - Tòquio (Japó): Shohei Imamura, guanyador dues vegades de la palma d'or al festival de Canes.
2010 - Madrid (Espanya): Josep Manuel Casas i Torres, geògraf valencià (n. 1916).

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Ferran III de Castella, rei; Hubert de Lieja, bisbe; Joana d'Arc, verge; Gaví, Protus i Genar de Porto Torres, màrtirs; Basili i Emèlia de Cesarea, pares; Anastasi de Pavia, bisbe; Dinfna de Gheel, màrtir; Luke Kirby, màrtir; Maties Kalemba, màrtir; Giuseppe Marello, bisbe d'Acqui.
Beats William Filby, Lawrence Johnson i Thomas Cottam i Wilima Scott i Richard Newport, màrtirs; Jeanne-Germaine Castang, clarissa; Carlo Liviero, bisbe i fundador de les Petites Esclaves del Sagrat Cor; Marta Anna Wiecka, Filla de la Caritat; Otto Neururer, màrtir; Pere Tarrés i Claret, prevere.
Sants Restitut de Càller, bisbe i màrtir; Isaac de Constantinoble, monjo; Valstà de Bawburgh, sant llegendari.

[STV]

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 214 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1550, Pollença, Mallorca: s'hi esdevé el dia de la desgràcia, el corsari turc Dragut, amb 1.500 homes, ocupa la vila, però és derrotat pels pollencins, encapçalats per Joan Mas.
Teresa Pàmies rep el XXXIII Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Resta del món

1910 : Independència de Sud-àfrica
2000, Nova York: Miltos Manetas presenta el moviment cultural Neen.
2006, Oviedo, Espanya: Paul Auster guanya el premi Príncep d'Astúries.

Naixements

Països Catalans

1873 - Barcelona: Josep Falp i Plana, metge i escriptor català fundador la Lliga Vegetariana de Catalunya (m. 1913).
1890 - Sabadell: Francesc Casañas i Riera, industrial corder i fotògraf català.
1913 - Sabadell: Joan Clavell i Corominas, mestre sabadellenc.
1925 - Cases Altes, Racó d'Ademús: Francesc Candel Tortajada, escriptor i periodista valencià (m. 2007).
1951 - Sedaví, Horta Sud: Ferran Torrent, escriptor i periodista valencià.

Resta del món

1472 - Sedan, Regne de França: Erard de la Mark, príncep-bisbe de Lieja.
1819 - West Hills, Nova York: Walt Whitman, poeta nord-americà (m. 1892).
1852 - Julius Richard Petri, bacteriòleg alemany inventor de la placa de Petri.
1899 - Kinsley, Kansas, Estats Units: Madge Blake, actriu estatunidenca.
1908 - Kenosha, Wisconsin, Estats Units: Don Ameche, actor i director de cinema estatunidenc.
1949 - Chicago Illinois, Estats Units: Tom Berenger, actor i productor estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1410, Barcelona: Martí l'Humà, rei d'Aragó, el darrer del Casal de Barcelona.
1968, Benicalap, València: Regino Más i Marí, innovador artista faller valencià (n. 1899).
1962, Barcelona: Eduard Toldrà i Soler, compositor català (n. 1895).

Resta del món

1091, Lieja, Principat de Lieja: Enric I de Verdun, príncep-bisbe de Lieja.
1162: Géza II d'Hongria, rei d'Hongria.
1775, Mòdena: Giuseppe Venturelli, compositor.
1809: Joseph Haydn, compositor (n. 1732).
1832: Évariste Galois, matemàtic francès (n. 1811).
1868: Michał Mioduszewski, musicòleg i sacerdot polonès.
1960: Willem Elsschot, escriptor i empresari belga.
2000, Nova York: Tito Puente, El rey de los timbales, músic (n. 1923).
2010, Nova York: Louise Bourgeois, artista francesa instal·lada a Nova York.

Festes i commemoracions

Dia Mundial sense Tabac.
Dia de Castella - la Manxa.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011):
Peronella de Roma, màrtir;
Selvi de Tolosa, bisbe;
Beat Giacomo Salomoni, dominic;
Nicolas Barré, fundador de les Religioses de l'Infant Jesús.
Sant Ponç i companys màrtirs de Girona, màrtirs llegendaris.

[STV]

1 de juny

L'1 de juny és el cent cinquenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 213 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1410 - Barcelona: dia estipulat per legitimar Frederic de Luna com a hereu de la Corona d'Aragó. L'esdeveniment no es va produir per la mort sobtada del seu avi el rei Martí el dia abans.
1952 - Barcelona: clausura del XXXV Congrés Eucarístic.

Món

1580, Santa Fe (Argentina): Revolta dels Set Caps.
1900 - Xina: Els Boxers comencen a atacar objectius estrangers.
1943 - Un avió civil que realitza la ruta Lisboa - Londres és afusellat pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, matant tots els passatgers, entre ells l'actor Leslie Howard.
1960 - Ruptura entre la Unió Soviètica i la República Popular de Xina
1980 - Comencen les emissions de la CNN (The Cable News Network).
2004 - Bagdad (l'Iraq): amb el vistiplau de l'ONU, el Consell de Govern provisional iraquià nomena el musulmà sunnita Gazi al-Iawar nou president del país, després de la renúncia d'Adnan Patxatxi, considerat el candidat dels EUA.
2004 - la Unió Europea: entra en vigor la targeta sanitària europea en 13 estats (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Luxemburg, Noruega i Suècia), la qual permet a qualsevol ciutadà europeu de rebre assistència mèdica urgent gratuïta en les estades curtes en estats membres diferents del de residència.

Naixements

Països Catalans

1913, València: Vicente Escrivá Soriano, productor, guionista i director de cinema i televisió valencià (m. 1999).
1941, Sabadell: Jordi Domènech Soteras, poeta en català.

Resta del món

1905, Shaftesbury, Dorset (Regne Unit): Robert Newton, actor britànic de cinema i teatre.
1917, Taunton, Massachusetts (EUA): William Standish Knowles, Premi Nobel de Química de l'any 2001.
1926, Los Angeles, Califòrnia (EUA): Marilyn Monroe actriu estatunidenca esdevinguda mite de l'erotisme i icona pop (m. 1962).
1939, Memphis, Tennessee, (EUA): Morgan Freeman, actor estatunidenc.
1946, Dundee (Escòcia): Brian Cox, actor escocès.

Necrològiques

Països Catalans

1433 - Xàtiva (la Costera): Jaume II d'Urgell “el Dissortat”, potser assassinat pels germans d'Alfons el Magnànim, els infants Joan, Enric i Pere.

Món

1639 - Coburg, Baviera: Melchior Franck - compositor alemany.
1841 - Massy (França) Nicolas Appert, inventor francès
1890 - Camilo Castelo Branco, literat portuguès.
1962 - Ramla (Israel): Adolf Eichmann, oficial nazi, responsable directe de la solució final principalment a Polònia. Va ser l'encarregat de l'organització de la logística de transports de l'Holocaust. Després d'un polèmic i llarg judici va ser condemnat a morir a la forca.
2006 - La Moraleja (Espanya): Rocío Jurado, cantant i actriu espanyola.
2008 - París (França): Yves Saint-Laurent, dissenyador i empresari francès.

Festes i commemoracions

Catifes de flors a Sitges (Garraf)
Enramades a Sallent (Bages)
Festa Local a Meranges, a la comarca de la Cerdanya

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Justí el Màrtir; Caritó, Carit, Evelpist, Hièrax, Peó i Liberià de Nablus, màrtirs; Ammó, Zenó, Tolemeu, Ingèn i Teòfil, màrtirs; Isquirió i companys màrtirs de Licòpolis; Pròcul de Bolonya, màrtir; Fortunat de Montefalco, prevere; Caprasi de Lerins, monjo; Florus de Lodève, bisbe; Ronà de Quimper, bisbe; Wigstan de Mèrcia, rei; Simeó de Trèveris, anacoreta; Énnec d'Oña, abat; Joví de Saint-Jouin, abat; Annibale Maria Di Francia, sacerdot i fundador; Josep Tuc, màrtir.
Beats Teobaldo Roggeri, laic; Giovanni Pelingotto, terciari; John Storey, laic i màrtir; Alfonso Navarrete, Fernando de San José de Ayala i Lleó Tanaka, màrtirs; Jean-Baptiste Vernoy de Montjournal, màrtir; Giovanni Battista Scalabrini, bisbe i fundador.
Sants Germà de Roma, màrtir; Juvenci de Roma, màrtir; Llúcia, Àucia i màrtirs de Tessalònica; Agapit i Justina de Pergola, màrtirs; Teòfil d'Alexandria, màrtir (249); Crispí d'Àfrica, màrtir; Faustí i màrtirs de Magdeburg; Felí i Gracià de Perusa, màrtirs; Firm, Neó i Pirrus, màrtirs; Siméo de Siracusa, eremita; Hortènsia de Tessalònica, màrtir (ca. 300); Clar de Leitora i Claudi de Viena, bisbes; Gaudenci d'Arbe, bisbe; Crescencià, Justí i màrtirs de Città di Castello; Conrad de Hesse, abat; Conrad de Trèveris, bisbe i màrtir; Lutgarda de Bassum, abadessa; Ató d'Oña, bisbe de Valpuesta i Oca; Emengarda de Bretanya, vídua (1147); Jakob von Strepar, bisbe (1411); Agapit i Dionís, monjos russos; Herculà de Piegare, predicador (1541).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnaut Arench, màrtir.
Venerables: Àngel del Pas, religiós; Agnes Ellenberger.

[STV]

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 212 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1442 - Nàpols: Alfons el Magnànim conquereix el regne, després de 6 mesos de setge.

Resta del món

455: Els vàndals entren a Roma i perpetren el saqueig de Roma durant dues setmanes. S'emporten riqueses incalculables, espolien joies del Temple de Jerusalem portades a Roma per Titus, i segresten l'Emperadriu Eudòcia i les seves filles Eudòcia i Placídia.
553 - Constantinoble, actual Istanbul: Finalitza el Segon concili de Constantinoble que començà al 5 de maig. El concili condemna del nestorianisme.
1858: L'astrònom italià Giovanni Battista Donati descobreix el Cometa Donati.
1977 - Espanya: El govern deroga la sindicació obligatòria al sindicat vertical franquista.
2014 - Espanya: El rei Joan Carles I abdica i deixa el tron al seu fill Felip.

Naixements

Països Catalans

1565 - Solsona: Francesc Ribalta, pintor català influït pel tenebrisme (m. 1628).

Resta del món

1740 - París: Marquès de Sade, aristòcrata, escriptor i filòsof francés (m. 1814).
1840 - Stinsford, Dorset, Anglaterra: Thomas Hardy, literat anglès.
1903 - París: Max Aub, escriptor valencià d'origen francoalemany (m. 1972).
1943 - Leipzig: Blinky Palermo, pintor abstracte alemany.
1987 - Estocolm: Darin Zanyar, artista pop suec.
1988 - Quilmes, Argentina: Sergio Agüero, jugador de l'Atlètic de Madrid.

Necrològiques

Països Catalans

1979 - Barcelona: Fèlix Goñi i Roura, militant de Terra Lliure.
1906 - Torrejón de Ardoz, Comunitat de Madrid: Mateu Morral Roca, anarquista català, responsable de l'atemptat contra Alfons XIII i Victòria Eugènia (n. 1880).
2002 - Picassent, l'Horta Sud: José María Cervera Lloret, compositor, director d'orquestra i pedagog de la música valencià (n. 1910).

Resta del món

1828 - París: Leandro Fernández de Moratín, poeta i dramaturg espanyol.
1882: Giuseppe Garibaldi, guerriller i activista italià.
1907 - Halle: Anastazy Wilhelm Dreszer, compositor polonès.
1956 - Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Jean Hersholt, actor danès que va viure als Estats Units.
2008:
Archer (Florida), EUA: Bo Diddley, músic estatunidenc.
Santa Bàrbara (Califòrnia), Estats Units: Mel Ferrer, actor, director de cinema i productor estatunidenc.

Festes i commemoracions

Catifes de flors a les Borges Blanques (Garrigues)
Festa local a Berga, la Nou, a la comarca del Berguedà, i Sallent a la comarca del Bages.

Santoral católic

Marcel·lí i Pere de Roma, màrtirs;
Erasme de Formia, bisbe i màrtir;
Eugeni I, papa;
Màrtirs de Lió i Viena,
Potí de Lió,
Blandina de Lió;
Nicèfor I de Constantinoble, patriarca;
Nicolau de Trani, pelegrí;
Domènec Ninh, màrtir.
Beats Sadoc i 48 màrtirs de Sandomierz, dominics;
Quatre Sants Màrtirs de Girona;
Dictini d'Astorga, bisbe;
Joan d'Ortega, prevere.
Comici de Catània, màrtir;

[STV]

3 de juny

El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 211 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1809, Barcelona: Després d'un procés a la Ciutadella, les forces napoleòniques executen la majoria dels implicats en la Conspiració de l'Ascensió, entre ells Aulet i Massana (guerra del Francès).
2006, Tarragona: El Gimnàstic de Tarragona aconsegueix l'ascens a la Primera divisió de la lliga espanyola de futbol després d'empatar a zero al camp del Xerez.

Resta del món

1769: Trànsit de Venus; diversos grups d'observadors l'aprofiten per obtenir dades del paral·latge solar que permeten de calcular, per primera vegada, la distància de la Terra al Sol amb força precisió.
1950: Primera ascensió a l'Annapurna I, la desena muntanya més alta de la Terra.
2004, Antàrtida: Expedicions provinents de Nova Zelanda i els Estats Units estableixen un nou estatut per preservar els valors faunístics, ecològics i estètics de les Valls Seques, una extensa zona no glaçada de l'Antàrtida.
2004, Tasmània, Austràlia: Aproven la protecció d'una zona del cap Denison, al sud de l'illa.

Naixements

Països Catalans

1865 - Alcoi, l'Alcoià: Vicent Pascual Pastor, arquitecte valencià.
1920 - Sabadell: Joan Vilacasas, pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català.
1931 - Barcelona (Barcelonès): Alfons Borrell i Palazón, pintor abstracte català.
1986 - Manacor, Mallorca: Rafael Nadal, jugador de tennis professional.

Resta del món

1770 - Buenos Aires (Argentina: Manuel Belgrano, un dels pares de la pàtria argentina.
1925 - Bronx de Nova York (Estats Units) : Tony Curtis, actor de cinema estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1523, Palma, Mallorca: Joanot Colom, cap de les Germanies de Mallorca, executat per les autoritats reialistes.
1637, Girona: Dalmau Ciurana, frare dominic. Per la seva vida religiosa, és considerat venerable.
2012, L'Alcúdia, Ribera Alta: Josep Lluís Bausset i Císcar, professor i activista cultural valencià (n. 1910).

Resta del món

1875, Bougival, Regne de França: Georges Bizet, compositor romàntic francès (n. 1838).
1883, París: Karl Wehle, pianista i compositor txec.
1924, Kierling, Imperi Austrohongarès: Franz Kafka, escriptor d'origen jueu en llengua alemanya (n. 1883).
1963, Ciutat del Vaticà: Joan XXIII, Papa de l'Església catòlica.
2009, Bangkok, Tailàndia: David Carradine, actor de cinema nord-americà.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Clotilde de Borgonya, reina dels francs; Charles Lwanga i Màrtirs d'Uganda; Cecili de Cartago, sacerdot; Hilari de Carcassona, bisbe; Lifard de Mehun, bisbe; Oliva d'Anagni, eremita; Kevin de Glendalough i Glunsalach de Glendalough, monjos; Genís de Clarmont, bisbe (650); Isaac de Còrdova, màrtir; Daví d'Armènia, pelegrí a Lucca (1051); Morand d'Altkirch, monjo; Con de Diano, monjo; Juan Grande Román, hospitalari de Sant Joan de Déu; Pere Dong, màrtir.
Beats Andreu Caccioli, franciscà (ca. 1260); Francis Ingleby, màrtir; Charles-René Collas du Bignon, màrtir; Diego Oddi, franciscà.
Sants Lucilià i companys màrtirs de Bizanci i Ovidi de Braga, bisbe, eliminats del Martirologi oficial per ésser llegendaris; Pergentí i Laurentí d'Arezzo, màrtirs; Celestí de Bruges, bisbe; Urbici de Meung, abat (s. VI); Gausmar de Savigny, abat (984); Erfó de Siegburg, abat (1076); Adalbert de Como, bisbe (1092); Hildeburga de Pontoise (1115); Adam de Guglionesi, monjo; Meriasek de Camborne, bisbe; Pelegri I i Pelegrí II de Santa Maria dell'Isola, abats camaldolesos (ca. 1291).
Beata Beatrice Bicchieri, dominica.
Venerable Dalmau Ciurana, dominic (1574-1637); Vital-Justin Grandin, bisbe.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Juan de Salazar, màrtir.

[STV]

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 210 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1355 - València: Primera processó del Corpus a València.
1977 - Palma (Mallorca): s'hi signa el Pacte Autonòmic de les Illes Balears.

Resta del món

1610 - Felip III d'Espanya prohibeix publicar llibres espanyols a l'estranger.
1920 - Els Aliats i Hongria signen el Tractat de Trianon
1940 - Completada la retirada de Dunkerque a França, amb l'evacuació de 300.000 soldats aliats durant la Segona Guerra Mundial.
1942 – Comença la Batalla de Midway amb un atac massiu de les forces imperials japoneses sobre l'Atol de Midway.
1944 - Roma és alliberada per les forces aliades.
1977 - Nederland (Colorado, EUA): Supertramp graven, a Caribou Studios, Even in the Quietest Moments, que conté el seu èxit Give a Little Bit.
1982 – Invasió del Líban per part d'Israel.
1989 - Pequín (la Xina): seguint ordres de Li Peng, una columna de carros de combat entra a la plaça de Tiananmen on hi havia concentrats milers de ciutadans, la majoria estudiants, que demanaven l'obertura del règim comunista; entre 3.000 i 5.000 van resultar morts, 10.000 van ser ferits i centenars arrestats.
2004 - l'Iraq: hi mor el soldat estatunidenc número 600 mentre creixen les crítiques contra Bush.

Naixements

Països Catalans

1855, València, Horta: Josep Martínez Aloy, historiador i polític valencià.
1862, Sabadell, Vallès Occidental: Teresa Claramunt i Creus, dirigent anarcosindicalista catalana.
1965, Figueres, Alt Empordà: Toni Soler i Guasch, periodista, productor de televisió i escriptor català.

Resta del món

1905, Guanabacoa, Cuba: José Justiniani Echániz, pianista cubà.
1965, Ceuta, Espanya: Julio Soler Guerrero, futbolista espanyol.
1975, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Angelina Jolie, actriu estatunidenca.
1985, Hod HaSharon, Israel: Bar Refaeli, model israeliana.

Necrològiques

Països Catalans

1970, Brussel·les (Bèlgica): Josep Carner, escriptor català, màxim representant de la poesia noucentista.
2008, València, l'Horta: Josep Vicent Marquès i González, escriptor i sociòleg valencià.

Resta del món

1798, Castell de Dux, Bohèmia, Giacomo Casanova, escriptor i aventurer italià.
1946: Keishiro Matsui, polític i diplomàtic japonès.
2004, Rio de Janeiro, Brasil: Anthony Steffen, actor italià.

Festes i commemoracions

Dia Internacional dels Infants Víctimes Innocents de l'Agressió


Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Francesc Caracciolo, prevere i fundador dels Clergues Regulars Menors; Quirí de Síscia, màrtir (308); Metròfanes de Bizanci, bisbe; Optat de Mila, màrtir (s. IV); Petroc, abat (594); Gualter de Servigliano, abat (s. VIII); Nicolau i Tran de Sardenya, eremites (s. XII); Lluc Vu Bá Loan, màrtir (1840).
Beats: Pacifico Ramati, franciscà; Filippo Smaldone i Francesco Pianzola, sacerdots; Antoni Zawistowski i Stanislas Starowieyski, màrtirs (1942).
Sants Rut, esposa, i Noemí; Clateu de Brescia, màrtir llegendari (64); Areci i Dacià de Roma, màrtirs; Aloni de Scetes, ermità; Quirí de Tivoli, màrtir; Crista de Sicília, màrtir; Rutil i companys màrtirs de Sabària; Ninnoc de Vannes, abadessa (ca. 467); Breaca de Cornualla, deixebla de Patrici (s. V-VI); Buriana de Cornualla, verge (s. VI); Croidan, Medan i Degan, deixebles de Petroc (s. VI); Saturnina d'Arras, màrtir (s. VII); Eadfrith de Lindisfarne, bisbe (721); Alexandre de Verona, bisbe (s. VIII); Adegrí de Baume, cavaller ermità (939); traslació de les relíquies d'Afra d'Augsburg; Elsiar de Lavedan, monjo (ca. 1050); Corneli McConchailleach, abat i bisbe d'Armagh (1176); Margarida de Vau-le-Duc, abadessa (1277); Bonifaci de Villers, prior (1280).
Beats Eva de Lüttich, eremita (1265); Francesco Ronci, cardenal, celestí (1294)
Venerable Werner d'Ellerbach, abat de Wiblingen (1127).
Servents de Déu: Coloma Antònia Martí i Valls, clarissa; serventa de Déu Anna Maria Ravell i Barrera, fundadora de les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beata Menda Isategui, verge.
Venerats a l'Orde de Sant Agustí: Jacopo Capoccio, eremita, arquebisbe de Nàpols (1308)
Venerats a l'Orde de Predicadors: sant Pere de Verona, màrtir.
A França i diòcesi de Lausana-Fribourg: santa Clotilde reina.
A Irlanda: Màrtirs d'Uganda.

[STV]

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs. Queden 209 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1907 - Vila de Gràcia, El Club Esportiu Europa, tal com el coneixem avui en dia, neix el 1907. Llavors, dos modestos clubs (el Provençal i el Madrid de Barcelona) van decidir fusionar-se per poder assolir més altes fites dins el futbol català. Quan es va haver de buscar un nom per a l'equip, per tal d'evitar majors despeses de registre van aprofitar el nom d'un club a punt de desaparèixer i del que en quedava la fitxa lliure, el FC Europa. Amb un petit canvi al nom, naixia el 5 de juny de 1907 el "Club Deportivo Europa". El primer president en la història de l'entitat fou Rodolf Collell Admetller, qui va dirigir l'entitat fins al 1911, quan va passar a ser vicepresident de la Federació Catalana de Futbol.
2004 - Jerez de la Frontera (Cadis, Andalusia): el Llevant hi aconsegueix els punts necessaris per tornar a primera divisió de la Lliga espanyola; hi havia estat les temporades 1963-64 i 1964-65.
2008 - Pep Guardiola signa el contracte com a tècnic del primer equip del Futbol Club Barcelona per a les temporades 2008/09 i 2009/10.

Resta del món

1305 - Climent V, elegit Papa.
1947 - A la Universitat Harvard, George Marshall presenta el Pla Marshall d'ajuda als països europeus afectats per la Segona Guerra Mundial.
1967 - Orient Mitjà: inici de la Guerra dels Sis Dies entre Israel i els països àrabs veïns.
1968 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Atemptat mortal contra el senador i candidat a president dels EUA Robert F. Kennedy.
1981 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): s'hi publica un informe mèdic sobre cinc hòmens homosexuals que presenten una pneumònia d'etiologia desconeguda: estudis posteriors conclouran que es tracta d'una malaltia fins aleshores desconeguda: la sida.
1989 - Polònia: Solidaritat venç el Partit Comunista en les primeres eleccions lliures des de la Segona Guerra Mundial.
2004 - Bègles (la Gironda, Aquitània, França): el batlle Noël Mamère oficia el casament de Bertrand Charpentier i Stéphane Chapin, el primer entre dos homosexuals a l'estat francès.

Naixements

Països Catalans

1887 - Cervera (la Segarra): Agustí Duran i Sanpere, historiador, arxiver i arqueòleg català (m. 1975).

Resta del món

1523, Saint-Germain-en-Laye, Regne de França: Margarida de Valois i de França, princesa de França, Duquessa de Berry i duquessa consort de Savoia.
1723, Escòcia: Adam Smith, economista i filòsof britànic.
1808, Aarau: Emil Zschokke, eclesiàstic i escriptor suís.
1878, Mèxic: Pancho Villa, revolucionari mexicà.
1887: Otto Friedrich Conrad Rudnik, músic alemany
1898, Fuente Vaqueros, província de Granada, Andalusia: Federico García Lorca, escriptor de la Generació del 27.
1971, Boston, Massachusetts: Mark Wahlberg, actor, productor, i raper estatunidenc.
1981, Mont-real, Canadà: Sebastien Lefebvre, guitarrista del grup canadenc Simple Plan.

Necrològiques

Resta del món

1941 - Haus Doorn (Països Baixos): Guillem II de Prússia, Kàiser d'Alemanya, rei de Prússia i cap de la Casa Imperial i Reial de Prússia.
2002 - Hollywood (EUA): Douglas Colvin, conegut com a Dee Dee Ramone, músic de rock, baixista de The Ramones.
2004 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Ronald Reagan, 40è president dels Estats Units, ex-governador de Califòrnia i actor de cinema.
2006 - Marroc: Henry Magne copilot del pilot català Nani Roma en un accident durant el ral·li de Marroc.

Festes i commemoracions

Dia mundial del medi ambient

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Bonifaci de Magúncia, bisbe i màrtir; Doroteu de Tir, bisbe i màrtir (s. IV); Valèria, Zenaida i màrtirs de Cesarea (s. I); Marcià, Nicandre, Apol·loni i màrtirs d'Egipte (s. III); Il·lidi de Clarmont, bisbe (384); Eutiqui de Como, bisbe (539); Eobà, Adelari i màrtirs de Dokkum (754); Franc d'Assergi, eremita (s. XII); Pere Spanò, eremita (s. XII); Domènec Toai i Domènec Huyen (1862) i Lluc Vu Ba Loan, màrtirs (1840).
Beats: Sanci d'Albi o Sanç de Còrdova, màrtir (851).
Sants Florenci, Julià, Ciríac, Marcel·lí i Faustí de Perusa, màrtirs (250); Tudnó de Caernarvon (s. VI); Doroteu de Gaza, asceta (640); Doroteu de Tebes; Gregori de Lilibeo, bisbe i màrtir; Fèlix de Fritzlar, monjo màrtir; Fulger de Lüttich, monjo (1307).
Beats Meinwerk de Paderborn, bisbe (1036); Ferran de Portugal i Lancaster, príncep i màrtir; Bartomeu Plàcid de Fermo, apostolí; Adam Arakava, laic japonès, màrtir (1614).
Venerats a l'Orde de la Mercè: Rodolf Sanz, confessor.

[STV]

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs. Queden 207 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1640, Barcelona: Hi esdevé l'anomenat "Corpus de Sang", revolta dels segadors contra els terços castellans (guerra dels Segadors).
1926, Barcelona: Un tramvia de la línia 30 atropella l'arquitecte Antoni Gaudí a la Gran Via, cantonada Bailèn; les ferides li provocaran la mort al cap de 3 dies.
2005, Barcelona: Es presenta el Manifest fundacional de Ciutadans de Catalunya "Per la constitució d'un nou partit polític a Catalunya".
2007, PortAventura: Inauguració de Furius Baco.

Resta del món

1099: Primera Croada comença el setge de Jerusalem.
1494: El regne de Castella signa amb el de Portugal el Tractat de Tordesillas, pel que es divideixen el món.
1498: Cristòfor Colom urpa en el seu tercer viatge cap a Amèrica.
1520: Camp del Drap d'Or, inici de la trobada diplomàtica celebrada entre els reis d'Anglaterra i França.
1654, França, Lluís XIV és coronat rei de França.
1692, Jamaica: Un terratrèmol destrueix la ciutat de Port Royal.
1808, Espanya: L'exèrcit francès comandat per Pierre-Antoine Dupont de l'Étang venç a les forces espanyoles i entra en la Província de Còrdova on realitza un brutal i sanguinari saqueig de la ciutat.
1835, Espanya: José María Queipo de Llano és nomenat President del Consell de Ministres.
1880: Guerra del Pacífic: Pren d'Arica, batalla entre els exèrcits del Perú i Xile. La victòria xilena permet l'annexió de la ciutat de Arica.
1905: el riu Paranà inunda i destrueix la ciutat de Santa Fe (Argentina) des d'aquesta matinada.
1905: Noruega declara la seva independència de Suècia.
1914: El transatlàntic nord-americà "Aliance", de 40.000 tones, inaugura el Canal de Panamà, creuant-ho de l'oceà Atlàntic al Pacífic.
1917: San Salvador (capital del Salvador) queda destruïda en la seva major part per un sisme de gran intensitat.
1929: La Ciutat del Vaticà es converteix en un estat sobirà pels Pactes del Laterà.
1940, Noruega: El rei Haakon VII i la resta del govern noruec fugen de Tromsø i s'exilien a Londres.
1942, conclou la Batalla de Midway durant la Segona Guerra Mundial, una victòria crucial dels Estats Units contra l'armada i l'aviació japonesa.
1945, Noruega: El rei Haakon VII de Noruega i la seva família tornen a Oslo.
1968, Espanya: Primer assassinat de la banda terrorista ETA on mor assassinat el guàrdia civil José Ángel Pardines Arcay.
1982, Mèxic: Dos sismes amb magnitud de 6.9 i 7 respectivament i amb epicentre en Ometepec, Guerrero són sentits en la Ciutat de Mèxic durant la matinada.[7]
2008, Àustria i Suïssa: S'inicia la Eurocopa 2008.

Naixements

Països Catalans

1861, Sabadell, Antoni Cusidó i Cañellas, industrial tèxtil i regidor municipal de Sabadell.
1897, Sabadell, Ramon Jové i Brufau, metal·lúrgic, militant sindical, una de les primeres víctimes de la guerra civil.
1933, Sabadell, Mirna Lacambra Domènech, soprano i promotora musical catalana.
1949: Vilassar de Dalt: Toti Soler, guitarrista i cantant.
1957, Meliana, Horta Nord: Toni Mollà, escriptor i filòleg valencià.

Resta del món

1491: Jacques Cartier, explorador francès.
1862: Philipp Eduard Anton von Lenard, físic alemany, premi Nobel de Física el 1905.
1877: Charles Glover Barkla, físic anglès, premi Nobel de Física el 1917.
1914, Stettin, Prússia: Ernst Bader, actor, cantautor i compositor alemany.
1944: Miguel Ríos, músic espanyol de rock.
1978: Adrienne Frantz, actriu estatunidenca.
1985, Kraljevo: Dejan Lekić, futbolista serbi.
1988, Brampton, Ontàrio, Canadà: Michael Cera, actor canadenc.

Necrològiques

Països Catalans

2010, Xàbia, la Marina Alta: Josep Albi, poeta, novel·lista i traductor valencià (n. 1922).

Resta del món

1954, Wilmslow, Cheshire, Anglaterra: Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès.
1966, Oulu: Otto Karhi, polític finlandès.
1968:
Aduna, País Basc: José Pardines Arcay, guàrdia civil espanyol, primera víctima mortal d'ETA.
Tolosa, País Basc: Txabi Etxebarrieta, guerriller basc, militant d'ETA.
1980, Pacific Palisades, Califòrnia, EUA: Henry Miller, escriptor estatunidenc.
2006, Hibib, Iraq: Abu Musab al Zarqaui, líder d'Al-Qaeda a l'Iraq.
2008, El Caire, Egipte: Mustafa Khalil, polític egipci, Primer Ministre d'Egipte.
2012, València: Manuel Preciado Rebolledo, futbolista i entrenador càntabre.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011):[9] Pere, Valabons, Sabinià, Vistremund, Abenci i Jeremies de Còrdova, màrtirs (851); Colman de Dromore, bisbe (s. VI); Robert de Newminster, abat (1159); Antonio Maria Gianelli, bisbe i fundador (1846).
Beats: Ana de San Bartolomé, carmelita (1626); Marie-Thérèse de Soubiran La Louvière, fundadora de les Germanes de Maria Auxiliadora (1889).
Sants Licarió d'Egipte, màrtir; Potamiona d'Alexandria, màrtir (304); Willibald de Wessex (només a la diòcesi de Plymouth); Luciana de Bruges, màrtir; Vulflagi d'Abbeville, eremita (ca. 643); Meriadec de Vannes, bisbe (688); Herkumbert de Minden, bisbe (805); Aventí de Banhèras de Luishon, eremita i màrtir (s. IX); Deocar de Herrieden, abat (832); Fortunat de Trèveris, bisbe; Godoald de Sens, bisbe; Odó de Massy, abat (967); Godescalc dels Vends, rei i màrtir (1066); Meriadec II de Vannes, bisbe (1302); Moí de Besora, sant llegendari.
Beats Landolf de Vareglate, bisbe d'Asti (1134); Urraca de Cañas, abadessa (1262); Demostene Ranzi, franciscà.

[STV]

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs. Queden 206 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1283 - Mar Mediterrània, prop de l'illa de Malta: Roger de Llúria hi derrota els angevins en l'anomenat Malta.
1969 - Els Castellers de Barcelona aixequen el seu primer castell; un pilar de 4 al Vendrell.
2004 - Barcelona: Òmnium Cultural atorga el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Joan Francesc Mira.

Resta del món

793 – La primera ràtzia coneguda dels víkings sobre sòl britànic a Lindisfarne.
1930 - Carles II és proclamat rei de Romania.
1981 - Índia. Accident ferroviari per no atropellar una vaca. Varen morir 3000 persones.
1995 - La primera versió del llenguatge de programació PHP és alliberada pel seu creador, Rasmus Lerdorf.
2006 - Iraq, el primer ministre iraquià confirma la mort del líder d'Al-Qaeda a l'Iraq Abu Musab al Zarqaui.
2014 - Cadena Humana pel Dret A Decidir del País Basc del 2014

Naixements

Països Catalans

1873, Monòver (el Vinalopó Mitjà): José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, més conegut com a Azorín, escriptor i periodista valencià (m. 1967).
1952, Barcelona: Emilio Pérez de Rozas, periodista català.

Resta del món

1625, Perinaldo (Gènova): Giovanni Cassini, astrònom i enginyer francès.
1810, Zwickau (Saxònia): Robert Schumann, compositor alemany.
1861, Cangas de Onís, Astúries: Juan Vázquez de Mella, polític tradicionalista, escriptor i filòsof catòlic espanyol.
1867, Richland Center (Wisconsin, Estats Units): Frank Lloyd Wright, arquitecte estatunidenc considerat un dels principals mestres de l'Arquitectura Moderna (m. 1959).
1893, Council Bluffs (Iowa, Estats Units): Ernest B. Schoedsack, director, productor i director de fotografia estatunidenc

Necrològiques

Països Catalans

1968 - Figueres (Alt Empordà): Carles Fages de Climent, poeta.
1976 - Matadepera (Vallès Occidental): Ricard Marlet i Saret, xilògraf, pintor i escultor català.

Resta del món

632: Mahoma, profeta de l'islam.
1768 - Trieste: Johann Joachim Winckelmann, arqueòleg alemany.
1775: Muhammad Bey Abu l-Dhahab bei mameluc dels Kazdughiliyya d'Egipte.
1809 - Nova York, EUA: Thomas Paine, intel·lectual, polític, revolucionari, escriptor i inventor anglès i nord-americà (n. 1737).
1831 - Londres, Anglaterra: Sarah Siddons, actriu gal·lesa.
1870: Charles Dickens, escriptor.
1920 - Nigèria: Amos Tutuola, escriptor nigerià

Festes i commemoracions

Dia dels mars i oceans

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011):[1] Maximí d'Ais, bisbe llegendari (s. I); Gildard de Rouen, bisbe (511); Medard de Noyon, bisbe (560); Fortunat de Fano, bisbe (s. VI); Clodulf de Metz, bisbe (697); Guillem de York, bisbe (1154).
Beats: John Davy, cartoixà màrtir (1537); Jacques Berthieu, màrtir (1896); Maria Droste Zu Vischering (1899); Mariam Thresia Chiramel Mankidiyan, fundadora (1926); Nicola da Gesturi, caputxí (1958).
Sants Cal·líope, màrtir (ca. 250); Sal·lustià de Sardenya, màrtir o eremita; Melània de Roma, benefactora (409); Eutropi de València, bisbe; Bron de Cassel-Irra, bisbe (ca. 511); Levà de Cornualla (s. VI); Sira de Troyes, verge; Trojècia de Rodés, verge; Heracli de Sens (ca. 515); Victorí de Camerino, bisbe (543); Macutí d'Irlanda, monjo (s. VII); Eustadiola de Moyen-Moutier, vídua i abadessa (690); Robert de Frassinoro, abat (ca.1070); Giovanni Rainuzzi, monjo de Todi (ca. 1330); Bernat de Montgaillard, monjo (1628); Felix Maria Ghebre-Amlak, cistercenc (1934); traslació de les relíquies d'Alfegi de Canterbury i d'Aldemar de Thérouanne.
A l'Orde de la Trinitat: sant Miquel dels Sants (festa al Martirologi romà el 10 d'abril).
Beat Armand de Ziertkzee; Ilga de Schwarzenberg, eremita (1115).
A l'Orde de Sant Domènec: beates Diana d'Andalò, Cecília Cesarini (1290) i Amata de San Sisto.
Venerables Engelbert von Schäftlarn, prior (1153); Giselbert de Cappenberg (s. XII); Anne de Xainctonge, fundadora (1621).
Venerats a l'Orde de la Mercè: sant Pere d'Amer, mestre general; Jorge Porta; Magdalena de la Concepción.

[STV]

9 de juny

El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs. Queden 205 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1359 - Barcelona: Batalla naval de Barcelona el 1359, en la que per primer cop una bombarda fou usada per la marina catalana.
1462 - Catalunya: hi comença la guerra civil entre Joan II i la Diputació del General de Catalunya.

Resta del món

1817 - Santiago (Xile): s'hi encunya de la primera moneda xilena.
1959 - Estats Units: hi varen el George Washington, el primer submarí amb míssils balístics.
2006 - Munic (Alemanya): S'inaugura la Copa del Món de Futbol de 2006.

Naixements

Països Catalans

1930, Barcelona: Jordi Pujol i Soley, polític català, president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003.

Resta del món

1672, Moscou, Tsarat Rus: Pere el Gran, Tsar de Rússia.
1781, Wylam, Northumberland, Anglaterra: George Stephenson, enginyer, inventor de la locomotora.
1843, Praga Bertha von Suttner, novel·lista austríaca, pacifista radical, que obtingué el Premi Nobel de la Pau l'any 1905.
1891, Perú, Indiana, EUA: Cole Porter, compositor.
1916, EUA: Robert McNamara, Secretari de Defensa dels Estats Units durant el període 1961-68.
1951, Maastricht, Països Baixos: Benny Neyman, cantautor.
1964, Dakar: Fatou Guewel, cantant senegalesa.
1981, Jerusalem, Israel: Natalie Portman, actriu isrealiano-estatunidenca.
1982, Fukuoka, Japó: Yoshito Okubo, futbolista.
1963, Owensboro, Kentucky (EUA): Johnny Depp, actor.

Necrològiques

Resta del món

68 - Roma: Neró, emperador romà, se suïcida.
1717 - Blois: Madame Guyon, escriptora francesa.
1870 - Gads Hill Place, Anglaterra: Charles Dickens, escriptor anglès (n. 1812).
1884 - Valparaíso, Xile: Aníbal Pinto, advocat i polític xilè, president del país entre 1876 i 1881.
1892 - Edo (Japó): Tsukioka Yoshitoshi, artista gravador japonès.
1958 - Londres: Robert Donat, actor de teatre i cinema anglès.
1991 - Mürzzuschlag, Àustria: Claudio Arrau, pianista xilè d'ascendència catalana (n. 1903).

Festes i commemoracions

Dia de La Rioja.
Dia de la Regió de Múrcia.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011):[3] Prim i Felicià de Roma, màrtirs; Efraïm de Síria, monjo; Columba de Iona, abat; Diomedes de Nicea, màrtir (s. I); Vicenç d'Agen, màrtir (ca. 300); Maximià de Siracusa, bisbe (594); Ricard d'Andria, bisbe (s. XII); Madrun, vídua.
Beats José de Anchieta, jesuïta; Robert Salt, cartoixà màrtir (1537); Joseph Imbert, jesuïta màrtir (1794); Anna Maria Taigi, mare (1837); Luigi Boccardo, canonge i fundador (1936).
Sants: Julià de Síria, monjo (ca. 370); Baithen de Iona, abat (599); Cumià de Bobbio, monjo (s. VIII); traslació de les relíquies d'Edmund Rich d'Abingdon.
Beats: Tagí de Magdeburg, bisbe (1012); Ermengarda de Dijon, monja (1147); Silvestre Ventura, monjo de Florència (1348); Heinrich Michael Buch, laic (1666).
Venerable Marina de Escobar; servent de Déu Àngel Cantons i Fornells, sacerdot claretià.