EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

1 de juliol

L’1 de juliol és el cent vuitanta-dosé dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 183 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1897 - Catalunya: li és atorgat el títol de ciutat a Badalona per reial decret de Maria Cristina d'Àustria.
1982 - el País Valencià: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia.
1994 - Mallorca: més de quaranta entitats juvenils creen Joves de Mallorca per la Llengua.
1998 - Catalunya: Catalunya es converteix en la primera Comunitat autònoma en aprovar una llei de parelles de fet.

Resta del món

1858 - Londres: Es fa la presentació dels postulats sobre l'origen de les espècies (posteriorment anomenada Teoria de l'evolució), elaborats simultàniament per Charles Darwin i Alfred Wallace a la Linnean Society de Londres, tot i que cap d'ells no hi era present.
1903 - Arrenca el primer Tour de França de la història.
1916 - Picardia: Inici de la Batalla del Somme.
1934 - Alemanya: Hitler elimina la part extremista del seu partit durant l'anomenada Nit dels Ganivets Llargs.
1960 - Somàlia: s'independitza del Regne Unit i d'Itàlia.
2002 - 175 km al NE de Qandahar (l'Afganistan): l'aviació de la coalició internacional metralla un casament i hi causa almenys 120 víctimes entre morts i ferits.
2002 - Owingen (Baden-Württemberg, Alemanya): el xoc entre un Boeing 757 de càrrega i un Tupolev Tu 154 bielorús de passatgers que feia el trajecte Moscou-Barcelona causa més de 140 morts.
2004 - Bagdad (l'Iraq): Saddam Hussein és acusat de genocidi, crims de guerra i contra la humanitat davant d'un tribunal especial iraquià.

Naixements

Països Catalans

1772 - València: Rafael Esteve i Vilella, gravador valencià (m. 1847).
1913 - Barcelona: Joana Raspall i Juanola, escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana.
1935 - Barcelona: Josefina Castellví i Piulachs, oceanògrafa catalana, especialista en microbiologia marina.
1940 - Vinaròs, Baix Maestrat: Carles Santos Ventura, un artista valencià.
1957 - Bunyol, la Foia de Bunyol: Andrés Perelló Rodríguez, polític i advocat valencià.
1972 - Barcelona: Jordi Mollà, actor català.

Resta del món

1899 - Scarborough, Yorkshire, Anglaterra: Charles Laughton, actor anglès (m. 1962).
1902 - Mülhausen, Imperi Alemany: William Wyler, director de cinema.
1916 - Tòquio, Japó: Olivia de Havilland, actriu estatunidenca.
1925 - San José, Califòrnia, Estats Units: Farley Granger, actor estatunidenc.
1934 - Lafayette, Indiana, Estats Units : Sydney Pollack, actor, director i productor de cinema estatunidenc (m. 2008).
1942 - Mont-real, Canadà: Geneviève Bujold, actriu canadenca.
1952 - Ottawa, Ontàrio, Canadà: Dan Aykroyd , actor, productor i guionista canadenc.
1961 - Birmingham, Alabama, Estats Units:Carl Lewis, campió del món i olímpic d'atletisme.
1961 - Sandringham, Norfolk, Anglaterra: Diana Frances Spencer coneguda com a Diana de Gal·les.
1977 - Portland, Maine, Estats Units: Liv Tyler, actriu i model estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1904 - Barcelona: Josep Balari i Jovany, filòleg, hel·lenista, historiador i taquígraf català (n. 1844).
1918 - València: Antonio García Peris, fotògraf valencià.
1956 - Sabadell (Vallès Occidental): Cebrià Cabané i Bril, pianista i professor de música català.
1967 - Barcelona: Agustí Borgunyó i Garriga, músic català.
1989 - Calonge (Baix Empordà): Jacint Morera i Pujals, pintor català.
2009 - Barcelona: Baltasar Porcel i Pujol, escriptor i periodista mallorquí.

Resta del món

1378 - Lieja, Principat de Lieja: Joan d'Arkel, príncep-bisbe del principat de Lieja i d'Utrecht.
1566 - França: Nostradamus, astròleg i matemàtic occità.
1950 - Ginebra (Suïssa): Émile Jaques-Dalcroze, compositor, músic i educador musical suís, que va desenvolupar el mètode Dalcroze (n. 1865).
1961 - Courbevoie, Île-de-France: Louis-Ferdinand Céline, escriptor francès (m. 1894).
1974 − Olivos, Argentina: Juan Domingo Perón, polític i militar argentí.
1991 - Malibú, Califòrnia, Estats Units: Michael Landon actor i estatunidenc.
2009 - Hollywood, Califòrnia, Estats Units : Karl Malden, actor i director de cinema estatunidenc.
2009 - Salamanca, Espanya: Josefa Martín Luengo, educadora llibertària.
2013: Armand Baeyens, ciclista belga.

Festes i commemoracions

Dia del Canadà

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Aaron, patriarca; Martí de Viena del Delfinat, bisbe (s. III); Golvè de Léon, bisbe (s. IV); Teodoric de Reims, abat (533);Carilef de Le Mans, abat (s. VI); Domicià de Ragnebert, abat; Eparqui d'Angulema, monjo, o Cibar (581); Oliver Plunket, bisbe d'Armagh màrtir (1681); Zhang Huailu, màrtir (1900); Justino Orona i Atilano Cruz, preveres màrtirs (1928).
Beats: George Beesley, Montford Scott, preveres màrtirs (1591); Thomas Maxfield, màrtir (1616); Jean-Baptiste Duverneuil, Pierre-Arède Labrouhe de Laborderie, màrtirs (1794); Antonio Rosmini, fundador (1855); Nazju Falzon, prevere (1875); Johannes Nepomuk Chrzan, prevere màrtir (1942).
Sants: Miriam, germana de Moisès i Aaron, i Eleazar i Finees, fill i nét d'Aaron; Esic, Procés, Marina, Antoni, Serè i Víctor de Roma, màrtirs; Prim i Idoneu, màrtirs; Severià, Zoil i Epàs d'Antioquia, màrtirs; Pambó de Nítria, eremita; Pere Patrici de Constantinoble, abat; Clar d'Albi, bisbe; Bartomeu de Vicenza, bisbe; Floregi d'Estaing, bisbe; Gal de Clarmont, bisbe; Hilari d'Oisè; Basili de Torrent-Profond, abat; Regina de Denain, vídua (s. VIII); Eutici de Tuscia, màrtir (s. IX); Cast i Secundí de Sinuessa, bisbes; Servà de les Òrcades, bisbe (s. V); Lleó, eremita; Leonori, bisbe a Bretanya; Leonci d'Autun, bisbe; Lupià de Rez; Teodoric de St. Evroult, monjo (1057); Nicasio Camuto de Burgio, cavaller i màrtir (1187); Elionor i Salvadora d'Amer, santes llegendàries.
Beats: Ruzo de Kempten, eremita (s. X); Eckart de Scheda, monjo (ca. 1150); a l'Orde Servita: Fernando Maria Baccilieri, sacerdot (1893).

[Xavier]

1934 - Alemanya: Hitler elimina la part extremista del seu partit durant l'anomenada Nit dels Ganivets Llargs.

Collons, si aquest fill de la gran -- va fer eliminar als EXTREMISTES del seu partit, no vull ni imaginar-me com havien de ser...

[Prony]

Deuria tractar-se dels extremistes tolerants. Jajajajajajajaja

Ara en serio, ho he mirat i la seva voluntat fou la de purgar els "skin heads" mes violents per guanyar-se la simpatia del poble. I sembla que les "SA" eren uns "pájorus de cuidado".

L'enllaç en castellà és molt més complet que el català.

https://es.wikipedia.org/wiki/Noche_de_ ... los_largos

[STV]

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 182 dies per a finalitzar l'any. Excepte en els anys de traspàs, és el dia central de l'any, perquè té 182 dies abans i 182 dies després.


Esdeveniments

Països Catalans

1855 - Barcelona: s'hi fa la primera vaga general obrera de Catalunya.

Resta del món

1747 - Lafelt (Principat de Lieja): Batalla de Lafelt.
1839 - A vint milles de la costa de Cuba, es rebel·len 53 esclaus africans, amb Joseph Cinque al capdavant, i prenen el vaixell d'esclaus Amistad.
1876 - Montenegro declara la guerra a Turquia.
1900 - El primer Zeppelin vola sobre el llac Constança prop de Friedrichshafen, Alemanya.
1934 - Mèxic: Lázaro Cárdenas guanya les eleccions presidencials de Mèxic.
1947 - S'especula que, aquest dia, un objecte, que podria ser un OVNI, s'hagués estavellat a Roswell (Nou Mèxic); segons la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica era un globus meteorològic.
1976 - El Nord i el Sud de Vietnam s'uneixen per formar la República Socialista del Vietnam.
2007 - Iemen: 7 morts en un atemptat contra un grup de turistes catalans i bascos.
2008 - Colòmbia: Ingrid Betancourt i 14 ostatges de les FARC més són alliberats per les Forces Armades de Colòmbia.

Naixements

Països Catalans

1967 - Manlleu: Jordi Puntí i Garriga, escriptor, articulista i traductor català.
1988 - Barcelona: Porta (Christian Jiménez Bundo), raper català.

Resta del món

419 - Ravenna: Valentinià III, emperador romà d'Occident (424 - 455).
1714 - Erasbach, Alt Palatinat: Christoph Willibald Gluck, compositor alemany de l'època clàssica.
1790 - Nàpols, Regne de les Dues Sicílies: Leopold de Borbó-Dues Sicílies, príncep de Salern.
1862 - Wigton, Cumberland, Anglaterra: William Henry Bragg, físic anglès, Premi Nobel de Física.
1877 - Calw, Alemanya: Hermann Hesse, escriptor i filòsof suís, Premi Nobel de Literatura l'any 1946.
1895 - Munic, Alemanya: Hans Beimler, polític i milicià comunista alemany, militant de les Brigades Internacionals.
1896 - Santa Giuletta, Pavia, Itàlia: Quirino Cristiani, caricaturista i director d'animació argentí.
1903 - Sandringham, Anglaterra: Olaf V de Noruega, Rei de Noruega (1955-1991).
1906 - Estrasburg, França: Hans Bethe, físic alemany, nacionalitzat estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1967.
1930 - Anillaco, Argentina: Carlos Saúl Menem, president de l'Argentina (1989-1999).
1942 - Ciutat de Mèxic, (Mèxic): Vicente Fox, president de Mèxic (2000-2006).
1985 - Deal, Nova Jersey, Estats Units: Ashley Tisdale, actriu, cantant i model estatunidenca.
1986 - Nova York, Estats Units: Lindsay Lohan, actriu i cantant estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1522 - Castelló d'Empúries, Alt Empordà: Enric II d'Empúries, Comte d'Empúries i Lloctinent de Catalunya.
1855 - Barcelona, Josep Sol i Padrís, advocat, industrial, periodista i polític proteccionista català.
1911 - València: Teodor Llorente, poeta i polític valencià, màxim representant de la Renaixença valenciana mort d'un atac d'urèmia.
1938 - Inca, (Mallorca), Gabriel Buades i Pons, anarcosindicalista, assassinat pels inssurrectes franquistes
1992 - Badalona, Barcelonès: Camarón de la Isla cantant espanyol de flamenc.

Resta del món

1566 - Selon de Provença, França: Nostradamus, escriptor profètic francès.
1621 - Londres, Regne d'Anglaterra: Thomas Harriot, astrònom, cartògraf i matemàtic.
1743 - Compton Wynyates, Warwickshire, Anglaterra: Spencer Compton, primer ministre britànic.
1778 - Ermenonville, França: Jean-Jacques Rousseau, filòsof francès.
1932 - Twickenham, Middlesex, Anglaterra: Manuel II de Portugal rei de Portugal (1908-1910).
1934 - presó de Stadelheim, Munic, Alemanya: Ernst Röhm, polític i militar alemany, militant del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.
1961 - Ketchum, Idaho, Estats Units: Ernest Hemingway, escriptor estatunidenc Premi Nobel de Literatura que es va suïcidar.
1977 - Montreux, Suïssa: Vladímir Nabókov, escriptor russoamericà.
1997 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: James Stewart, actor estatunidenc.
2013 - Atherton, Califòrnia, Estats Units: Douglas Engelbart, inventor i pioner de la computació estatunidenc.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Procés i Martinià de Roma, màrtirs (70); Liberat de Cartago i companys màrtirs (Bonifaci, Servus, Rústic, Rogat, Septimi, Màxim) (484); Monegunda de Chartres, vídua, anacoreta (554); Swithum de Winchester, bisbe (863); Lidà de Sezze, abat (1118); Bernardino Realino, monjo (1616).
Beats: Pere de Luxemburg, bisbe (1387); Eugénie Joubert, monja (1904).
Sants: Acest de Roma, màrtir (64); Aristó, Crescencià, Eutiquià, Urbà, Vidal, Just, Felicíssim, Fèlix, Màrcia i Simforosa de Campània, màrtirs; Eutiqui de Roma, màrtir; Hisici, Amides, Amigradí, Arixos i Jocundianil·la, màrtirs de Mesopotàmia; Jacint de Frígia, màrtir; Quintí de Frígia, màrtir; Deodat de Milà; Adegrí de Beaume, monjo.
Beats Oudoceu de Landaff, bisbe; Wiltruda de Hohenwart, abadessa (1081).
Venerables: Leat de Provins, màrtir (1169); Jakob Friedrich Bussereau, prevere (1919).

[STV]

3 de juliol

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 181 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1970: Accident aeri del Montseny de 1970, un avió de la companya anglesa Dan Air procedent de Manchester, es va estavellar al Massís del Montseny amb 112 passatgers a bord.
2006, València: L'Accident de metro a València del 2006 causat pel descarrilament d'un comboi a l'estació de Jesús, provoca més d'una quarantena de morts i ferits.

Resta del món

1850, Regne Unit: La Reina Victòria rep el cèlebre diamant Koh-i-Noor.
1880: Es publica el primer número de la revista Science.
1988: Es abatut el vol 655 d'Iran Air al sud de l'illa de Qeshm, a l'estret d'Ormuz, per un creuer llançamíssils estatunidenc provocant l'anorreament dels passatgers i la tripulació.

Naixements

Resta del món

1842 - Hall in Tirol, Àustria: Otto Stolz, matemàtic austríac.
1854 - Hukvaldy, Moràvia: Leóš Janáček, compositor txec.
1880 - Danzig, Imperi Alemany: Carl Schuricht, director d'orquesta alemany.
1883 - Praga, Imperi austrohongarès: Franz Kafka, escriptor txec en llengua alemanya.
1888 - Madrid, Espanya: Ramón Gómez de la Serna, escriptor espanyol.
1927 - Teuven, Voeren, Bèlgica: Charles Vandenhove, arquitecte belga.
1937 - Zlín, Txecoslovàquia: Tom Stoppard, dramaturg britànic d'origen txec.
1962 - Siracusa, Nova York, Estats Units: Tom Cruise, actor de cinema estatunidenc.
1965 - Elling, Frederikshavn, Dinamarca: Connie Nielsen, actriu danesa.

Necrològiques

Països Catalans

2009 - Barcelona: Assumpció Català i Poch, astrònoma i matemàtica.

Resta del món

1971 - París, França: James Douglas Morrison, conegut com a Jim Morrison, músic estatunidenc, cantant de The Doors.
2013 - Bucarest, Romania: Radu Vasile, polític, economista, poeta i historiador romanès.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà: Tomàs apòstol; Memnó i Sever de Wiza, màrtirs; Anatoli de Laodicea, bisbe (280); Marc, Mucià i Pau de Mèsia, màrtirs (s. IV); Heliodor d'Altino, bisbe (405); Anatoli de Constantinoble, patriarca (458); Lleó II papa; sant Raimon Gairard, mestre; Josep Nguyen Dinh Uyen, màrtir (1838); Felip Phan Van Minh, màrtir (1853); Pere Zhao Mingzhen, Joan Baptista Zhao Mingxi, màrtirs (1900).
Beats: Anna Maria Mogas, fundadora de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor.
Sants: Germà de Tars, màrtir; Jacint de Capadòcia, màrtir (ca. 120); Datus de Ravenna, bisbe (190); Ireneu i Mustiola de Chiusi, màrtirs (270); Pau, màrtir (s. IV); Trifó i dotze màrtirs d'Alexandria; Eulogi i companys màrtirs de Constantinoble (ca. 365); Germà de Man, bisbe (ca. 474); Byblig o Públic de Gal·les (s. V); Bladus de Man, bisbe; Gunthiern de Bretanya, abat de Kemperle (ca. 500); Cil·leni de Iona, abat (ca. 752); Gutagó de Oostkerk, reclòs (s. VIII); Maelmuire O'Gorman, abat de Knock (1167).
Venerable Joseph Lenzel, màrtir (1942).

[STV]

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 180 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1994 - Catalunya: Es declaren els grans incendis forestals de la Catalunya Central que en uns dies devastaran unes 55.000 hectàrees de bosc i conreus entre les comarques del Bages i el Berguedà.

Resta del món

1776 - els Estats Units: aquests estats es proclamen independents del Regne Unit.
1919 - Perú: el cop d'estat del General Augusto Bernardino Leguía inicia el període de dictadura conegut com el Oncenio.
1977 - Espanya: Adolfo Suárez jura el càrrec de president del govern per segona vegada.
2012 - Ginebra (Suïssa): S'anuncia des de la seu del CERN, en retransmissió directa al si de la conferència ICHEP 2012, el descobriment d'una nova partícula, de massa al voltant dels 125 GeV, i compatible amb el bosó de Higgs.

Naixements

Països Catalans

1843 - Gràcia, Barcelona: Josep Bosch i Carbonell, empresari i polític català.
1903 - Bétera (el Camp de Túria): Alfons Roig Izquierdo, sacerdot, escriptor i crític d'art valencià (m. 1987).

Resta del món

1804 - Salem, Massachusetts, Estats Units: Nathaniel Hawthorne, novel·lista i contista estatunidenc (m. 1864).
1807 - Niça, França: Giuseppe Garibaldi, militar i polític italià (m. 1882).
1847 - Taras, Costa Rica: Manuel María de Peralta y Alfaro, polític costarriqueny (m. 1930)
1790 - Gwerndale, Gal·les: George Everest, geògraf i topògraf gal·lès, responsable general de la topografia de l'Índia (m. 1866).
1938 - Parow, Bellville, Sud-àfrica: Ernie Pieterse, pilot de curses automobilístiques sud-africà.
1952 - Medellín, Colòmbia: Álvaro Uribe Vélez, president de Colòmbia

Necrològiques

Països Catalans

1720: Josep de Vilamala, darrer President de la Generalitat de Catalunya abans de la primera abolició de la institució el 16 de setembre de 1714.
1988: Antoni Castejon i Barrios, Meteoròleg.
1895, Barcelona: Frederic Soler i Hubert, Serafí Pitarra, dramaturg, poeta i empresari teatral català (n. 1839).
1994, València: Juan Gil-Albert Simón, poeta i assagista valencià (n. 1904).

Resta del món

1622, Shiraz, Geòrgia: Luarsab II de Kartli, rei de Geòrgia (segons el calendari julià, el 21 de juny).
1826:
Quincy (Massachusetts): John Adams, 2n president dels Estats Units (1797-1801) (n. 1735).
Charlottesville, Virgínia: Thomas Jefferson, 3r president dels Estats Units (1801-1809) (n. 1743).
1831, Nova York, Estats Units: James Monroe, 5n president dels Estats Units (1817-1825) (n. 1758)
1934, Sallanches, França: Marie Curie, científica francopolonesa (n. 1867).
1992, Buenos Aires, Argentina: Ástor Piazzolla, bandoneonista i compositor argentí (n. 1921).
2003, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Barry White, cantant estatunidenc (n. 1944).

Festes i commemoracions

Festa Local a Puigcerdà, a la comarca de la Cerdanya i a Sant Fruitós de Bages al Bages.
Dia de la Independència dels Estats Units d'Amèrica, als Estats Units: commemoració de la independència del país.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Elisabet de Portugal, reina; Jocundià, màrtir; Laurià de Vatan, màrtir (s. IV); Valentí de Langres, eremita (s. V); Florenci de Caors, bisbe (s. V); Berta de Blangy, abadessa (725); Andreu de Creta, monjo (740); Ulric d'Augsburg, bisbe (973); Antoine Daniel, monjo màrtir (1648); Cesidio Giacomantonio, monjo i màrtir (1900);
Beats Joan de Vespignano (s. VIII-IX); Bonifaci de Belley, bisbe de Canterbury (1270); John Cornelius, Thomas Bosgrave, John Carey i Patrick Salmon, màrtirs (1594); William Andleby, Henry Abbot, Thomas Warcop i Edward Fulthorp, màrtirs (1597); Pere Kibe Kasui, màrtir (1639); Cathérine Jarrige, monja (1836); Pier Giorgio Frassati, benefactor (1925); Jozef Kowalski, màrtir (1942); Maria Crocifissa Curcio, fundadora (1957).
Sants: Innocenci, Sebastia i 30 companys màrtirs de Sírmium; Namfanió i companys màrtirs de Madaura (ca. 180); Sisoes, ancorita; Teodor de Cirene (màrtir) (ca. 310); Elies I de Jerusalem, patriarca (508); Berta d'Artois, princesa franca (s. VI); Finbar de Wexford, abat (s. VI); Aurelià de Lió, bisbe (895); Bru i Ató d'Ottobeuren, monjos (s. XI); Alberto Quadrelli, bisbe de Rivolta (ca. 1173); trasllat de les relíquies de Sant Martí de Tours.
Beats: Damiano Grassi de Rivoli, dominic (1515); Enric d'Albano, cardenal.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beata Natàlia de Tolosa, monja (1355).
A l'Orde Servita: beat Ubaldo Adimaro.

[STV]

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 178 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

985 - Barcelona: el cabdill andalusí Almansor (o Al-Mansur) culmina la campanya contra el comtat de Barcelona destruint part de la ciutat, saquejant-la i fent-ne presoners molts ciutadans; això va ser possible perquè les peticions d'ajuda del comte Borrell II van ser ignorades pel seu senyor feudal, el rei franc Lotari I: per aquest motiu, tres anys després, es nega a renovar el pacte de vasallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, la qual cosa representà la independència de facto dels territoris sota el poder de Borrell.
1999 - Barcelona: un grup feixista armat assalta la seu de l'Associació d'Estudiants Progressistes.

Resta del món

1929 - Madrid, Espanya: El dictador Miguel Primo de Rivera prepara una Constitució per a la seva dictadura.
1937 - Brunete, Comunitat de Madrid, Espanya: hi comença la Batalla de Brunete.
1937 - Espanya: els bisbes catòlics publiquen una carta col·lectiva en què donen suport a l'aixecament feixista de Franco.
1947 - Espanya: s'hi celebra un referèndum sense cap garantia democràtica que ratifica la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado, la qual proclama Franco com a cap d'estat.
1965 - Estats Units: la cançó Satisfaction, de The Rolling Stones, arriba al número u de vendes.
1982 - Espanya: la crisi interna d'UCD provoca la dimissió de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del partit; serà succeït en el càrrec per Landelino Lavilla.
2005 - Londres, Anglaterra: el Comitè Olímpic Internacional tria la ciutat com a seu dels Jocs Olímpics del 2012, el dia abans de patir una cadena d'atemptats atribuïts a Al Qaida.
2006 - Sant Sebastià, Euskadi: el PSE i Batasuna es reuneixen per primer cop després de l'alto al foc permanent d'ETA.

Naixements

Països Catalans

1889 - Barcelona: Clementina Arderiu i Voltas, poetessa catalana.
1980 - Barcelona: Pau Gasol i Sàez, jugador català de bàsquet.

Resta del món

1796 - Gàtxina, Província de Leningrad, Imperi Rus: Nicolau I de Rússia, tsar rus (m. 1855).
1832 - Viena, Àustria: Maximilià I de Mèxic, de nom Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen, emperador de Mèxic (m. 1867).
1865 - Viena (Àustria): Émile Jaques-Dalcroze, compositor, músic i educador musical suís, que va desenvolupar el mètode Dalcroze (m. 1950).
1868 - Londres, Anglaterra: Princesa Victòria del Regne Unit, (m. 1935).
1877 - Priego de Córdoba, Còrdova, Espanya: Niceto Alcalá-Zamora, primer president de la Segona República espanyola (m. 1949).
1903 - Linköping, Suècia: Hugo Theorell, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1955 (m. 1982).
1907 - Coyoacán, Mèxic: Frida Kahlo, pintora mexicana (m. 1954).
1921 - Nova York, Estats Units: Nancy Reagan, actriu estatunidenca, muller del president dels Estats Units Ronald Reagan.
1923 - Kurów, Polònia: Wojciech Jaruzelski, president de Polònia.
1925 - Highland Park, Michigan, Estats Units: Bill Haley, cantant de rock and roll estatunidenc i líder del grup Bill Haley & His Comets (m. 1981).
1927 - Merced, Califòrnia, Estats Units: Janet Leigh, actriu estatunidenca (m. 2004).
1935 - Takster, Tibet: Tenzin Gyatso, catorzè Dalai Lama.
1937 - Springville, Califòrnia, Estats Units: Ned Beatty, actor estatunidenc.
1937 - Nijni Nóvgorod, URSS: Vladímir Aixkenazi, director d'orquestra i pianista rus.
1940 - Txemolgan, Kazakhstan: Nursultan Abixulí Nazarbàiev, president del Kazakhstan.
1946 - New Haven, Connecticut, Estats Units: George W. Bush, 43è president dels Estats Units.
1946 - Melbourne, Victòria, Austràlia: Peter Singer, filòsof utilitarista australià.
1946 - Nova York, Estats Units: Sylvester Gardenzio Stallone, conegut com a Sylvester Stallone, actor estatunidenc.
1948 - Mainneville, Eure, França: Nathalie Baye, actriu francesa.
1948 - São Paulo, Brasil: Arnaldo Dias Baptista, músic i compositor brasiler de música rock.
1950 - West Bromwich, West Midlands, Anglaterra: John Byrne, dibuixant de còmics anglès.
1951 - Toowoomba, Queensland, Austràlia: Geoffrey Rush, actor australià.
1953 - Seguin, Texas, Estats Units: Nanci Griffith, cantant, guitarrista i autora de cançons de country estatunidenca.
1958 - Elgoibar, Guipúscoa, Euskadi: Arnaldo Otegi, polític basc.
1961 - Växjö, Suècia: Jonas Jonasson, periodista i escriptor suec.
1967 - Illes Bermudes: Heather Allison Frith, coneguda com a Heather Nova, cantautora i poetessa britànica.
1975 - Nova York, Estats Units: Curtis James Jackson III, conegut com 50 Cent, cantant de hip-hop estatunidenc.
1978 - Azpeitia, Guipúscoa, Euskadi: Joseba Albizu, ciclista basc.
1987 - Londres, Anglaterra: Kate Nash, cantautora anglesa.

Necrològiques

Països Catalans

2010 - Alacant, Alacantí: José Rico Pérez, empresari i president de l'Hèrcules CF d'Alacant des de 1971 a 1984 (n. 1918).

Resta del món

1135 - Lieja, Principat de Lieja (actualment Bèlgica): Alexandre de Jülich, príncep-bisbe del principat de Lieja.
1189 - Chinon, Indre-et-Loire (actualment França): Enric Plantagenet, Enric II d'Anglaterra, rei anglès (n. 1133).
1249 - Kerrera, Hèbrides Interiors, Escòcia: Alasdair mac Uilliam Garbh, que esdevindria Alexandre II d'Escòcia, rei escocès (n. 1198).
1415 - Constança, Baden-Württemberg, Alemanya: Jan Hus, reformador bohemi, fet cremar per heretge pel Concili de Constança.[1] (n. entre 1369 i 1373)
1535 - Londres, Anglaterra: Thomas More, també conegut com a Sant Tomàs Moro, pensador, teòleg, humanista, jurista, polític, escriptor i home d'Estat anglès (n. 1478).
1553 - Greenwich, Anglaterra: Eduard Tudor i Seymour de Witshire, Eduard VI d'Anglaterra, rei d'Anglaterra i Irlanda (n. 1537).
1893 - Dieppe, França: Henry-René-Albert-Guy de Maupassant, conegut com a Guy de Maupassant, escriptor francès (n. 1850).
1902 - Corinaldo, Província d'Ancona (actualment Itàlia): Maria Teresa Goretti, coneguda com a Maria Goretti, santa catòlica (n. 1890).
1914 - Montevideo, Uruguai: Delmira Agustini, poetessa uruguaiana (n. 1886).
1962 - Oxford, Mississipí, Estats Units: William Faulkner, escriptor estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1949 (n. 1897).
1970 - Palm Springs, Califòrnia, Estats Units: Marjorie Rambeau, actriu estatunidenca.
1971 - Nova York, Estats Units: Louis Armstrong, trompetista i cantant de jazz estatunidenc (n. 1901).
1973 - Zuric, Suïssa: Otto Klemperer, director d'orquestra alemany (n. 1885).
1982 - Nottinghamshire, Anglaterra: Alma Reville, actriu de doblatge, guionista, muntadora i ajudant de direcció, coneguda com a Lady Hitchcock per ser l'esposa d'Alfred Hitchcock (n. 1899).
1994 - Pacific Palisades, Califòrnia, Estats Units: Cameron Mitchell, actor estatunidenc de cinema, televisió i teatre a Broadway (n. 1918).
1999 - Madrid, Espanya: Joaquín Rodrigo Vidre, compositor valencià (n. 1901).
2002 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: John Frankenheimer, director de cinema estatunidenc (n. 1930).
2003 - Belleville, Illinois, Estats Units: Buddy Ebsen, actor i ballarí estatunidenc (n. 1908).
2004 - Viena, Àustria: Thomas Klestil, polític austríac, President del país (n. 1932).
2005 - París, França: Claude Simon, escriptor francès, resident a Salses (el Rosselló), Premi Nobel de Literatura el 1985 (n. 1913).
2011 - San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Robert McNamara, executiu i polític estatunidenc (n. 1916).

Festes i commemoracions

Festa local a Montgat i a Arenys de Mar, a la comarca del Maresme

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Ròmul de Fiesole, màrtir (s. I); Ciríaca de Nicomèdia, màrtir (307); Sisoes el Gran, eremita (ca. 429); Pal·ladi d'Escòcia, monjo (432); Monenna de Killeavy, abadessa (517/518); Just de Condrat, monjo (s. VI); Goar de Coblença, eremita (575); Pere Wang Zuolong, màrtir (1900); Maria Goretti, verge i màrtir (1902).
Beats: Thomas Alfield, màrtir (1585); Augustin-Joseph Desgardin, monjo màrtir (1794); Susanne Agathe de Loye, benedictina màrtir (1794); Maria Theresia Ledóchowska, religiosa (1922), Nazaria Ignacia March Mesa (1943), fundadora de les Missioneres Croades de l'Església.
Sants: Tranquil·lí de Roma, màrtir (286); Dominica de Tropea, màrtir (303); Rictiovar de Siracusa, màrtir company de Santa Llúcia; Sever d'Avranches, bisbe; Gredfyw de Llanllyfni, eremita (s. VI); Modwenna de Polesworth, verge (ca. 900); Noiala de Bretanya, màrtirs.
Beats: 32 Màrtirs d'Aurenja, monges (1794)
Venerable Pere de la Creu, servita (1522)
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Christophe Solin

[STV]

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 177 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1977, Mallorca: El grup llibertari mallorquí Terra i Llibertat ocupa pacíficament l'illa verge sa Dragonera, Illes Balears) tot intentant amb aquesta acció evitar la seva urbanització.

Resta del món

1937, Xina: Comença la segona Segona Guerra Sinojaponesa.
1978, Salomó: aquest país esdevé independent del Regne Unit.
1985, Wimbledon (Regne Unit): Boris Becker guanya el torneig de tennis de Wimbledon als disset anys i n'esdevé el campió més jove.
2005, Londres, Anglaterra: atemptats de Londres 2005, tres explosions al metro i una altra en un autobús atribuïdes a Al-Qaida fan 56 morts i uns set-cents ferits, l'endemà que la ciutat fos escollida com a seu dels Jocs Olímpics del 2012.
2006, Madrid, Espanya: el Govern fa saber que hom ha detectat el primer cas de grip aviària a l'estat: un cabussó emplomallat trobat mort a les llacunes de Salburua, prop de Vitòria, Àlaba, el País Basc), ha donat positiu en H5N1, la soca més perillosa del virus.

Naixements

Països Catalans

1872 - Castelló de la Plana: Josep Ribelles Comín, bibliògraf, periodista i animador cultural valencià (m. 1951).
1874 - Montuïri, Mallorca: Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina (m. 1956).
1953 - Flix: Xavier Sabaté i Ibarz, polític català.

Resta del món

1752 - Lió (França): Joseph Marie Jacquard, inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard.
1860 - Kaliště, Bohèmia, Imperi Austríac: Gustav Mahler, compositor, director d'orquestra i pianista austríac, un dels més importants del postromanticisme (m. 1911).
1887 - Vítsiebsk, Bielorússia: Marc Chagall, pintor.
1901 - Sora (Itàlia): Vittorio de Sica, director de cinema neorealista italià i actor (m. 1974).
1940 - Liverpool, West Derby, Anglaterra: Richard Starkey, conegut com a Ringo Starr, músic de rock anglès, segon bateria de The Beatles.

Necrològiques

Països Catalans

1724, Viena: Antoni Desvalls i de Vergós, militar austriacista català.
1895, Barcelona: Josep Oriol Mestres i Esplugas, arquitecte i pessebrista català.
1955, Benimaclet, València: Carles Salvador i Gimeno, poeta, etnòleg i gramàtic valencià (n. 1893).
1959, el Port de Pollença, Mallorca: Hermen Anglada i Camarasa, pintor català.
1982, Terrassa: Agustí Bartra i Lleonart, poeta, prosista i professor universitari català.
2003, Esparreguera, Baix Llobregat: Dolors Lizaran i Merlos, coneguda com a Lola Lizaran, actriu catalana (n. 1932).
2005, València: Amand Blanquer i Ponsoda, compositor i pedagog musical valencià (n. 1935).

Resta del món

1826 - Würzburg: Friedrich Dülon, compositor i flautista prussià.
1930 - Crowborough, Anglaterra: Arthur Conan Doyle, escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes (n. 1859).
1998 - Abuja, Nigèria: Moshood Kashimawa Olawale Abiola, conegut com a Moshood Abiola, cap de l'oposició i expresident del país (1971-1988), mort en arrest domiciliari (n. 1937).
1976 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Norman Foster, director, actor i guionista estatunidenc.
2014
Tiblisi: Eduard Xevardnadze, polític georgià.
Madrid: Alfredo Di Stéfano Laulhé, jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol.

Festes i commemoracions

Festa de Sant Ot (o Dot) a València d'Àneu (el Pallars Sobirà)
Fins a mitjan segle XX, festa major de la Seu d'Urgell; es traslladà al primer diumenge de setembre i el 1961, al darrer diumenge d'agost
Mare de Déu de les Ares, patrona dels viatgers que creuen el port de la Bonaigua; aplec a l'ermita, situada al costat de l'hostal d'aquest port
Sanfermines o Festes de Sant Fermí a Pamplona.

Santoral católic

Ot d'Urgell, Odó o Dot, bisbe d'Urgell (1122);
només a Espanya: Sant Fermí, bisbe, patró de Navarra;
Pantè d'Alexandria, catequista (211);
Edilburga de Faremoutiers, abadessa (695);
Sexburga d'Ely, abadessa (699); Hedda de Winchester, bisbe (706);
Willibald d'Eichstätt, bisbe (787);
Antonino Fantosati, Giuseppe Maria Gambaro, Marc Ji Tianxiang, Maria Guo Lizhi, màrtirs (1900);
Beats: Benet XI, papa (1304); Oddino Barotti, prevere (1400);
Roger Dickkinson, Radulph Milner, Lawrence Humphrey, màrtirs (1591);
Iphigénie de Gaillard de la Valdene, Nonne, Jean-Joseph Juge de Saint-Martin, màrtirs (1794);
Carlo Liviero, bisbe (1932); Pere To Rot, màrtir (1945); María Romero Meneses, monja (1977).
Sants: Apol·loni de Brèscia;
Màrtirs de Dyrrhachium (120);
Eufrosina i Florència, verges;
Il·lidi de Clarmont, bisbe (385);
Medrà, Odrà i Kierà de Saighir, monjos (s. VI);
Merryn de Cornualla; Natuit de Trèveris, bisbe màrtir;
Bonit de Monte Cassino, abat (ca. 582);
Ercongota de Faremoutiers, monja (660);
Setrida de Faremoutiers, abadessa (660);
Ampeli de Milà, bisbe (ca. 672);
Bodard de Poitiers, eremita (ca. 700);
Angelelm d'Auxerre, bisbe (828);
Beats Conrad de Himmerod, monjo (1222)
Venerable Josep Gras i Granollers, fundador de la congregació de les Filles de Crist Rei.
Teobald de Marly, abat.A l'Orde del Cister:
trasllat de les relíquies de Thomas Becket, arquebisbe i màrtir; a Anglaterra i França:
trasllat de les relíquies de santa Bega d'Andenne.

[Xavier]

1752 - Lió (França): Joseph Marie Jacquard, inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard.


Un crack aquest home!

[STV]

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs. Queden 176 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1240 - Mallorca: Jaume I hi crea la institució dels Jurats.
1421 - Nàpols: Alfons IV el Magnànim és reconegut hereu i lloctinent general del regne.
2004 - Barcelona: hi comença el Parlament de les Religions del Món que es desenvoluparà en el Fòrum Universal de les Cultures 2004 fins al dia 13 de juliol.
2007- Catalunya: Nova campanya Mulla't per l'Esclerosi Múltiple a més de 600 piscines, i amb més de 70.000 participants.

Resta del món

1808 - Constitució de Baiona.
1889 - Nova York (Estats Units): Primer número del diari financer The Wall Street Journal.
1949 - Roberto Rossellini estrena la seva pel·lícula El lladre de bicicletes.

Naixements

Països Catalans

1948, Cervelló: Carles Camps Mundó, poeta català.
1964, Palma: Joan Valent, músic mallorquí.

Resta del món

1048, Lieja, principat de Lieja: Wazon, príncep-bisbe.
1895, Vladivostok, Imperi Rus: Ígor Tamm, físic soviètic, guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1958.
1900, Nova Jersey, Estats Units: George Antheil, pianista i compositor estatunidenc.
1919, Solingen, República de Weimar: Walter Scheel, polític alemany.
1944, Deir Ghassana, Cisjordània: Mourid al-Barghouti, escriptor i poeta palestí.

Necrològiques

Països Catalans

1918, Barcelona: Eusebi Güell i Bacigalupi, industrial, polític i mecenes català (n. 1846).
1981, la Bisbal d'Empordà: Conrad Saló i Ramell, compositor de sardanes.
1982, Terrassa: Agustí Bartra, poeta, prosista i professor universitari.
1984, Serinyà: Josep Maria Corominas Planellas, metge i prehistoriador.
2013, Buenos Aires, Argentina: Joaquim Piña i Batllevell, jesuïta català.

Resta del món

1695, l'Haia, Països Baixos: Christiaan Huygens, matemàtic, físic i astrònom neerlandès (n. 1629).
1827, Lisboa: Francesc de Paula Martí Mora, gravador i estenògraf espanyol, introductor de l'estenografia a Espanya.
1916, Kassel: Hermann Gehrmann, músic i estudiós musical.
1927, Berlín: Rudolf von Milde, baríton alemany.
1967, Londres: Vivien Leigh, actriu anglesa.
1977, Santa Fe (Nou Mèxic): Katherine Stinson, pionera de l'aviació.
1937, Sant Sebastià: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc.
1979:
Tòquio, Japó: Sin-Itiro Tomonaga, físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965.
Londres: Michael Wilding, actor anglès.
1985, Cambridge (Massachusetts), Estats Units: Simon Kuznets, economista i professor universitari estatunidenc, d'origen rus, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1971.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011):
Àquila i Priscil·la, dos dels Setanta deixebles (ca. 60);
Glicèria d'Heraclea, màrtir (s. I);
Pancraç de Taormina, bisbe (s. I);
Procopi de Cesarea, màrtir (s. III);
Auspici de Toul, bisbe (ca. 475);
Quilià, Colman i Totnan de Würzburg, màrtirs (689);
Landrada de Munsterbilzen, abadessa (690);
Disibod de Nahe, eremita (s. VII); Màrtirs del Monestir d'Abraham de Constantinoble (s. IX);
Adrià III (885);
Joan Wu Wenyin, màrtir (1900).
Beats al Martirologi romà (2011):
Beat Eugeni III, papa (1153);
Beat Manci Araki, màrtir (1626);
Beat Pierre Vigne, missioner (1626).
Sants, beats, etc., no inclosos al Martirologi:
Sant Palmeri d'Oristany, màrtir (303);
Sant Apol·loni de Benevent, bisbe (362);
Sant Llorenç de Farfa, abat (s. V);
Sant Ampeli de Milà, bisbe (s. VII) (a l'Església Ambrosiana);
Sant Grimbald de Winchester, abat (903);
Sant Edgard d'Anglaterra, rei (975);
Sant Sunniva de Selje, verge i màrtir (980);
Sant Albert de Gènova, monjo eremita (1180);
Sant Il·luminat de Rieti, eremita (s. XIII);
Sant Urith de Chittlehampton, verge màrtir; traslació de les relíquies de Bàrbara de Nicomèdia.
Sant Hug d'Urgellès, sant llegendari.
Beat Pere Cendra, dominic (m. 1244);
Beat Benet d'Alignan, bisbe de Marsella (1268);
Beat Juli de Montevergine, monjo (s. XVI).
Venerable Pere l'Ermità (1115); Adolf IV de Schauenburg, comte i prevere (1261)
Venerats a l'Orde de Sant Domènec: Hadrian Fortescue, màrtir (1539).
Venerats a l'Orde de Sant Francesc: Gregorio Grassi, bisbe màrtir, i Marie-Ermelline Grivot, monja màrtir.

[STV]

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs. Queden 175 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1403 - Borriana (la Plana Baixa): Martí l'Humà atorga el dret de primacia a la ciutat.
1558 - Ciutadella de Menorca: Any de sa Desgràcia, assalt dels turcs a la ciutat.
1713 - Catalunya: la Junta de Braços fa una crida a resistir fins al final contra Felip V en la defensa del país.
1792 - Barcelona: fundació de la Pia Associació de les Germanes Hospitaleres de la Santa Creu per Teresa Cortés i Baró.
1873 - Alcoi (l'Alcoià): Els revolucionaris anarco-sindicalistes prenen el control de l'ajuntament en plena Revolució del Petroli.

Resta del món

2011 - El Sudan del Sud esdevé un país independent després que en el referèndum sobre la seva independència del Sudan gairebé un 99% de la població votés a favor de la secessió.

Naixements

Països Catalans

1830 - Russafa (València): Ciril Amorós i Pastor, advocat i polític valencià (m. 1888).
1923 - Lleida: Josep Vallverdú i Aixalà, escriptor català de reconeguda trajectòria en la literatura infantil.

Resta del món

1901 - Edgbaston, Birmingham, Anglaterra: Barbara Cartland, escriptora anglesa (m. 2000).
1951 - Kansas City (Missouri, Estats Units): Chris Cooper, actor estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1848 - Vic: Jaume Balmes i Urpià, filòsof, teòleg i clergue catòlic català.
1873 - Barcelona (Barcelonès): Esteve Paluzie i Cantalozella, paleògraf, pedagog i antiquari liberal.
1959 - Sabadell: Ramon Bassols i Genís, metge i fundador dels Amics de Núria.
1991 - Sabadell (Vallès Occidental): Dolors Viñas i Camps, pedagoga i periodista catalana.

Resta del món

1441 - Bruges, Flandes: Jan van Eyck, pintor.
1746 - Madrid, Espanya: Felip V d'Espanya, rei d'Espanya, primer de la dinastia Borbó.
1850 - El Bàb, fundador de la Fe babí i precursor de Bahà'u'llàh és mort per més de 750 fusells a la ciutat de Tabriz (Iran).

Festes i commemoracions

Argentina - Commemoració de la declaració d'independència.
Festa patronal a Arenys de Mar.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Màrtirs de la Xina (1648-1930); Màrtirs Xinesos de la Guerra dels Bòxers (1900); Màrtirs de Gorkum (1572); Verònica Giuliani, verge (1727); Joaquim He Kaizhi, màrtir (1839); Paulina del Cor Agonitzant de Jesús, fundadora (1942).
Beats: Giovanna Scopelli, carmelita (1491); Hadrian Fortescue, màrtir (1539); Melanie de Guilhermier, Marie Anne Madeleine de Guilhermier, i Marie Anne Marguerite des Anges de Rocher, màrtirs (1794); Fidelis Chijnacki, monjo màrtir (1942); Marija Petko­vic, fundadora (1966).
Sants Zenó màrtir, patró d'Arenys de Mar, i 10.203 companys de Roma; Eusani de Forci, màrtir; Floriana i Faustina de Via Latina, màrtir; Anatòlia i Àudax de Tir, màrtirs (250); Ciril de Gortina i companys màrtirs (250); Bricci de Martola, bisbe (ca. 312); Patermuci, Copras i Alexandre, màrtirs (363); Agripí d'Autun, bisbe (538); Everilda d'Everingham, abadessa (s. VII); Golví de Rennes, bisbe (s. VII); Heracli de Sens; Wigfrid de Colònia, bisbe (953); Benet, Andreu, Bernabeu i Just, eremites a Polònia (1008); Philipe Brandel, màrtir (1794).
Beat Pere Centurió, màrtir llegendari de Barcelona.
Venerables 32 Màrtirs d'Aurenja (1794); Maria Lichtenegger, laica (1923).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Domingo Serrano (1348).

[STV]

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs. Queden 174 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

2003 - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea Xarxanet.org.
2003 - Països Catalans: Es crea Viquillibres.
2010 - Catalunya: Massiva manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" a Barcelona que aplegà 1,5 milions de persones rebutjant la sentència que el TC havia fet sobre l'Estatut. La majoria de les consignes i banderes eren independentistes.

Resta del món

1478 - Lieja: Reconstrucció del perron, després del seu exili a Bruges.
2003: Es crea Wikibooks a nivell mundial.

Naixements

Països Catalans

1845 - Barcelona: Dolors Monserdà i Vidal, escriptora catalana (m. 1919).
1913 - Santa Coloma de Farners (la Selva): Salvador Espriu, escriptor català (m. 1985).
1917 - Barcelona (el Barcelonès): Joan Capri, actor i humorista català (m. 2000).
1919 - Sabadell (el Vallès Occidental): Maty Mont, artista de varietats catalana.
1933 - Gironella (Berguedà): Maur Esteva i Alsina, monjo cistercenc català, abat del Monestir de Poblet (1970-1998) i abat general de l’Orde Cistercenc (1995-2005).
1947 - Bellreguard (la Safor): Joan Pellicer, metge i etnobotànic valencià (m. 2007).

Resta del món

1509 - Noyon (Picardia, França): Joan Calví, teòleg francès reformista (m. 1564).
1819 - Zaanstad (Regne Unit dels Països Baixos): Pieter Bleeker, metge i ictiòleg neerlandès (m. 1878).
1871 - París (França): Marcel Proust, escriptor francès (m. 1922).
1883 - Filadèlfia (Pennsilvània, Estats Units): Sam Wood , director de cinema estatunidenc.
1933 - Knowle, Warwickshire: John Wyndham, escriptor anglès (m. 1969).
1942 - Detroit (Michigan, Estats Units): Sixto Diaz Rodríguez cantautor estatunidenc.
1976 - Taquaritinga (Brasil): Jose Edmílson, jugador de futbol brasiler.

Necrològiques

Països Catalans

1099 - València: Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com El Cid, aventurer castellà.
1603 - Barcelona: Joan Terès i Borrull, virrei de Catalunya.
2013 - València: Concha García Campoy, periodista catalana.

Resta del món

1086 - Odense: Canut IV de Dinamarca, rei i sant.
1584 - Delft: Guillem I d'Orange-Nassau, governador dels Països Baixos.
1860 - Damasc: Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc, franciscans missioners, venerats com a beats.
1919 - Nova York: Edward Abeles, actor estatunidenc.

Festes i commemoracions

Festa major de La Granada (Alt Penedès)
Festa major de Premià de Mar (el Maresme)

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Sant Cristòfol, patró dels automobilistes (només a Espanya; al Martirologi romà, el 25 de juliol); Januari i Marí, màrtirs (s. I); Set Sants Germans, màrtirs, llegendaris fills de Felicitat de Roma (166); Anatòlia i Victòria de Roma, màrtirs (250); sant Apol·loni de Sardes, màrtir; Rufina i Segunda de Roma, màrtirs (s. III); Bianor i Silvà de Pisídia, màrtirs (s. IV); Leonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisinni i companys de Nicòpolis, màrtirs (s. IV); Pascari de Nantes, bisbe (s. VII); Amalberga de Temse, monja mística (772); Pietro Vincioli, abat (1007); Canut IV de Dinamarca, rei (1086); Antoni Nguyen Hu'u Quinh, Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs (1840).
Beats: Marie Gertrude de Ripert d'Alauzin, i Agnès de Romillon, monges màrtirs (1794); Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc (1860).
Sants: Amalberga de Maubeuge, monja (690); Landfrid, Waltram i Elinant de Benediktbeuren, abats (s. VIII-IX); Antoni de les Coves de Kíev, abat (1073); als països germànics: Eric IX de Suècia i Olaf II de Noruega, reis.
Beats Pacífic de la Marca, franciscà (ca. 1234).
Venerables Etó de Bèlgica, bisbe (670); Anton Kowalczyk, missioner (1947).
Venerats a l'Orde del Cister: Bertran de la Gran Selva, abat (1149).
Venerats a la família franciscana: santa Veronica Giuliani; beat Bernat de Quintavalle (s. XIII).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnau de Camerino.

[STV]

11 de juliol

L’11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs. Queden 173 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1715 - Mallorca: les tropes borbòniques ocupen l'illa.
1961 - Barcelona: s'hi funda Òmnium Cultural.
1978 - Sant Carles de la Ràpita, Tarragona: Un camió cisterna carregat de gas propà, té un accident i col·lideix amb la tanca que limita el Càmping Els Alfacs amb la N-340, i expota, moren 215 persones. A conseqüència d'aquest incident, construeixen la variant de Sant Carles de la Ràpita la N-340.

Resta del món

1302 - Kortrijk (Comtat de Flandes): Batalla dels esperons d'or.
1940 - Segona Guerra Mundial: S'estableix formalment el règim col·laboracionista francès de Vichy. El Mariscal Pétain esdevé Primer Ministre de França.
1943 - Volínia, Polònia: Massacre de polonesos a Volínia. Durant 5 dies, l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès (UPA), perpetra una neteja ètnica metòdicament preparada, cremant 167 pobles i ciutats. El total de polonesos morts a sang freda es calcula entre 30.000 i 80.000.
1943 - Segona Guerra Mundial: Invasió aliada de Sicília. Les tropes alemanyes i italianes llencen un contraatac.
1947 - Marsella, França: L'Exodus 1947, amb 4.515 immigrants jueus, la majoria supervivents de l'Holocaust, posa proa cap a l'aleshores protectorat britànic de Palestina.
1995 - Srebrenica, Bòsnia i Hercegovina: Matança de Srebrenica. La ciutat bòsnia de Srebrenica, teòricament protegida, sota mandat de l'ONU, per les tropes holandeses de l'UNPROFOR és presa per l'exèrcit de la República de Srpska sota el comandament del general Ratko Mladić, i hi assassinen, en un sol dia, més de 8.000 nens i homes bosnis que es trobaven sota la protecció dels cascos blaus. Es considera que és la massacre més terrible de la història recent europea.
2002 - Crisi de l'illa Perejil: Incident diplomàtic entre Marroc i Espanya.
2010 - Copa del Món de Futbol: La Selecció Espanyola de Futbol guanya el Mundial a Sud-àfrica.

Naixements

Països Catalans

1890, Catarroja (l'Horta Sud): Josep Manuel Izquierdo Romeu, músic i compositor valencià (m. 1951).
1977, Benimodo (la Ribera Alta): Abel Buades Vendrell, futbolista.

Resta del món

1561, Còrdova: Luis de Góngora y Argote, poeta i dramaturg del Segle d'Or espanyol.
1767, Braintree, actualmemt Quincy (Massachusetts) USA: John Quincy Adams, advocat i polític. 6è President dels Estats Units (m. 1848)
1956, Meridian (Mississipí) (EUA): Sela Ward, actriu estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

2000 - València: Francesc Ferrer Pastor, lexicògraf valencià.
1983 - els Monjos, Alt Penedès: Xavier Romeu i Juvé, escriptor, professor i polític independentista i marxista català.

Resta del món

1959 – Newport Beach, Califòrnia, Estats Units: Victor McLaglen, actor britànic i estatunidenc.
1973 - Nova York, Estats Units: Robert Ryan, actor estatunidenc.
1983 - Santa Barbara, Califòrnia, Estats Units d'Amèrica: Ross Macdonald novel·lista canadenc-estatunidenc.

Festes i commemoracions

Dia Mundial de la Població
Flandes - Festa nacional de la regió flamenca

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Benet de Núrsia, fundador; Pius I, papa (155); Marciana de Cesarea, màrtir (ca. 300); Marcià d'Icònium, màrtir (s. III-IV); Leonci II de Bordeus, bisbe (570); Drostan de Deer, monjo (s. VI); Plàcid de Disentis, màrtir (s. VII); Hildulf de Trèveris, bisbe (ca. 700); Abundi de Còrdova, màrtir (854); Olga de Kíev, princessa (869); Kjeld de Viborg, canonge (1150); Anna An Xinzhi, Maria An Guozhi, Anna An Jiaozhi, Maria An Lihua, màrtirs (1900).
Beats: Bertran de la Gran Selva, abat (1149); Thomas Benstead, i Thomas Sprott, preveres màrtirs (1600); Rosalie-Clothilde Bès, Marie-Elisabeth Pélissier, Marie-Claire Blanc, i Marie-Marguerite de Barbegie d'Albarède, màrtirs (1794).
Sants: Sabí i Cebrià d'Antigny, màrtirs (s. V); Alberic de Savigny, abat (s. XII, però probablement inexistent).
Venerables Raquel, matriarca d'Israel; Caterina Coromina, vídua i fundadora de les Germanes Josefines de la Caritat.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Anton Muller.
Venerats a l'Orde del Cister: sant Alberic de Savigny, abat (s. XII), però amb dades errònies als menologis.

[STV]

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 172 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1713 - Catalunya: voluntaris valencians creen dos regiments per a la defensa de Barcelona.
2008 - Barcelona: Artur Mas és reelegit secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya.

Resta del món

1975 - São Tomé i Príncipe: s'independitza de Portugal.
2006 - Líban-Israel: Hesbol·là mata 8 soldats israelians i en captura dos en la denominada Operació Promesa Precisa.

Naixements

Països Catalans

1751 - Barcelona: Francesc Salvà i Campillo, metge, físic i meteoròleg català.

Resta del món

1884, Livorno, Itàlia: Amedeo Modigliani, pintor.
1886, Copenhaguen, Dinamarca: Jean Hersholt, actor danès que va viure als Estats Units.
1904, Parral, Xile: Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura, i diplomàtic xilè.
1917: Andrew Wyeth, pintor estatunidenc d'estil realista.

Necrològiques

Països Catalans

1431 - Barcelona: Felip de Malla, 17è president de la Generalitat de Catalunya, canonge degà d'Osca, almoiner de la seu d'Elna i ardiaca major de la seu de Barcelona.
1959 - Barcelona (Barcelonès): Carles Riba i Bracons, escriptor i humanista català.

Resta del món

1073 - Tavarnelle Val di Pesa (Toscana): Sant Joan Gualbert, abat i fundador.
1536 - Basilea (Suïssa): Erasme de Rotterdam, filòsof, filòleg i teòleg holandès, creador del moviment humanista (n. 1466).
1628 - Liérganes (Cantàbria): Joan Decorte dit Curtius, industrial i negociant d'armes.
1931 - Uppsala (Suècia): Nathan Söderblom, arquebisbe i Premi Nobel de la Pau, 1930.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Jàson de Tars, un dels Setanta deixebles; Procle i Hilarió d'Ancira, màrtirs (s. II); Nabor i Fèlix de Mauretània, màrtirs (304); Hermàgores i Fortunat d'Aquileia, màrtirs (305); Paternià de Fano, bisbe (s. IV); Vivenciol de Lió, bisbe (523); Joan Gualbert, fundador de l'Orde de Vallombrosa (1073); Lleó I de Cava, abat (1079); Ignacio Delgado Cebrián, bisbe i màrtir (1838); Agnes Le Thi Thanh, màrtir (1841); Pere Khanh, prevere i màrtir (1842).
Beats: David Gunston, màrtir (1541); John Jones, prevere i màrtir (1598); Maties Araki i 7 màrtirs de Nagasaki (1626); Rose Tallien, Marte Cluse, Marie de Justamon, i Jeanne-Marie de Romillon, màrtirs (1794).
Sants: Verònica (santa), dona pietosa (s. I); Paulí de Lucca, bisbe (s. I); Marciana de Toledo, verge i màrtir llegendària (303); Joví de Trent, bisbe (s. IV); Paternià de Bolonya, bisbe (ca. 470); Pròcul de Bolonya, màrtir (542); Menulf de Quimper, bisbe (s. VII); Arduí de Fontenelle, abat (811); Ansbald de Prüm, abat (886); Joan d'Ivíron, abat (1009); Lambert de Morimond, abat (1163); Luci de Cavargna, màrtir (s. XIII); traslació de les relíquies d'Amador d'Auxerre.
Beat Andreas Oxner, màrtir llegendari (1462).
Venerables Maria Teresa Kie­rocińska, monja (1946).

[STV]

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 171 dies per finalitzar l'any.


Naixements

Països Catalans

1866 - Altea, la Marina Baixa: Francesc Martínez i Martínez, historiador valencià (m. 1946).
1903 - València: Ramon Stolz Viciano, pintor muralista valencià (m. 1958).

Resta del món

1808 - Sully (Saona i Loira) (França): Patrice de Mac Mahon, mariscal de França i primer president de la República francesa (m. 1893).
1927 - Niça, França: Simone Veil, advocada i política francesa.
1940 - Mirfield, Yorkshire, Anglaterra: Patrick Stewart, actor anglès.
1942 - Chicago, Illinois, Estats Units: Harrison Ford, actor estatunidenc.
1968 - Tampa, Florida, Estats Units: Robert Gant, actor estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1905, València: Josep Espí i Ulrich, compositor i músic valencià (n. 1849).

Resta del món

1043, Göttingen, Sacre Imperi Romanogermànic: Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador i sant.
1298 o 1299, Gènova, República de Gènova: Iacopo da Varazze, arquebisbe i escriptor, autor de la Llegenda àuria.
1911, Madrid, Espanya: Trinitario Ruiz Capdepón, polític i advocat valencià (n. 1836).
1926, Ankara, Turquia: Ahmed Shukri Bey, polític turc (executat).
1951: Nikolaus Welter, escriptor, home d'estat i crític literari luxemburguès.
1954, Coyoacán, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Frida Kahlo, pintora mexicana (n. 1907).
2006, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Red Buttons, actor estatunidenc (n. 1919).
2013, Cornwall (Connecticut), Estats Units: Marc Simont, il·lustrador i caricaturista catalanoestatunidenc.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Esdres, profeta (s. V aC); Silas i Urbà de Macedònia, dos dels Setanta deixebles; Serapió d'Alexandria, màrtir (212 ca.); Mèrope de Quios, màrtir (s. III-IV); Eugeni de Cartago, bisbe (505); Alexandre i trenta soldats màrtirs de Filomèlia (s. IV); Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador; Ernest de Neresheim, abat; Turià de Dol, abat (s. VII-VIII); Emmanuel Le Van Phung, màrtir (1859); Clelia Barbieri, fundadora (1870); Josep Wang Guiji, màrtir (1900); Pau Liu Jinde, màrtir (1900).
Beats: Iacopo da Varazze, bisbe; Thomas Tunstal, màrtir (1616); Louis-Armand-Joseph Adam, Bartholomé Jarrige de la Morélie de Biars, preveres màrtirs (1794); Elisabeth Verchière i cinc companyes màrtirs (1794); Ferdinando Maria Baccilieri, sacerdot (1893); Mariano de Jesús Euse Hoyos, prevere (1926); Carlos Manuel Rodríguez Santiago, laic (1963).
Sants: Joel (profeta); Just de Cornualla, monjo (s. V); Mildred de Minster, abadessa (734); Arnó de Würzburg, bisbe (892); a Xile i a l'Orde Carmelita: santa Teresa de Jesús de Los Andes, carmelita (1920).
Beats: Sara de Scetes, eremita (s. IV-V); Enric de Weiz, monjo (s. XIII).
Venerables: Roland de Chézery, abat (ca. 1200); Johannes Höver, fundador (1864).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Alfonso Gómez de Encinas, màrtir (1624).

[STV]

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 170 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1932 - Barcelona: s'hi publica a el primer número del setmanari "L'Intransigent".
1979 - Terrassa (Vallès Occidental): fa la seva presentació, en una ciutat sense cap mena de tradició en l'art d'aixecar castells humans, la colla castellera Minyons de Terrassa. De seguida aquesta nova colla destacarà pel seu ràpid i fulgurant progrés tècnic que, en pocs anys, els durà a ocupar els llocs capdavanters del fet casteller.
1983 - Barcelona: el Parlament de Catalunya promulga la Llei 19/1983 per la qual es refunda el cos de Mossos d'Esquadra com a Policia de la Generalitat de Catalunya.

Resta del món

1789 - París (França): els revolucionaris assalten la Bastilla i n'alliberen els presos. Fou l'inici dels canvis polítics produïts per la pressió popular, la qual seria permanent durant tota la Revolució Francesa.
1958 - Bagdad (Iraq): cop d'estat de l'exèrcit iraquià, conegut com a Revolució del 14 de juliol. El general Abdul Karim Qassim destrona el rei Faisal i estableix una dictadura militar.
1968, Almonacid de Zorita, Província de Guadalajara, Espanya: La Central nuclear José Cabrera es connecta a la xarxa elèctrica.
1995 - Nuremberg (Alemanya): MP3. La Societat Fraunhofer tria el nom mp3 per al nou format d'àudio digital comprimit (còdec) que farà possible la gran expansió de la distribució de música per Internet.

Naixements

Països Catalans

1574 - Riudellots de la Selva: Dalmau Ciurana, frare dominic. Per la seva vida religiosa, és considerat venerable.
1925 - Barcelona: Assumpció Català i Poch, astrònoma i matemàtica.
1948 - Bellpuig, l'Urgell: Isidor Cònsul i Giribet, editor i crític literari i escriptor català (m. 2009).

Resta del món

1862 - Viena, Imperi Austrohongarès: Gustav Klimt, pintor simbolista i expressionista austríac (m. 1918).
Lekeitio - 1873: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc.
1889 - Bradina, Bòsnia: Ante Pavelić, cap dels ústaixes, dictador de l'Estat independent de Croàcia.
1896 - Lleó, Espanya: Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista espanyol, que tingué un paper destacat en la Guerra Civil Espanyola, i que formà la Columna Durruti (m. 1936).
1904 - Leoncin, Imperi Rus: Isaac Bashevis Singer, escriptor polonès que va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1978 (m. 1991).
1910 - Melrose (Nou Mèxic), Estats Units: William Hanna, animador, director i productor de cinema animat, cofundador dels estudis Hanna-Barbera.
1918 - Uppsala, Suècia: Ingmar Bergman, director de cinema, de teatre i guionista suec (m. 2007).
1944 - Bilbao, Euskadi: Txabi Etxebarrieta, primer militant d'ETA responsable de la mort d'un ciutadà i la primer membre d'aquesta organització en ser mort per les forces de l'ordre.

Necrològiques

Països Catalans

1803 - València: José Camarón Boronat, pintor, gravador i il·lustrador valencià (n. 1731).
1968 - Barcelona: Adolf Florensa i Ferrer, arquitecte restaurador d'edificis monumentals.
2003 - Barcelona: Roberto Bolaño, novel·lista i poeta xilè (n. 1953).

Resta del món

1435 - Foligno (Itàlia): beata Angelina de Marsciano, cofundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc.
1827 - Ville-d'Avray, Illa de França: Augustin Jean Fresnel, físic francès, fundador de l'òptica moderna, pare dels fars moderns.
1935 - Grenoble (França): Francisco Cepeda, ciclista.basc, primera víctima mortal del Tour de França (n. 1906).
1939 - Ivancice (Moràvia): Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec.
2008 - Ukkel (Bèlgica): Gaston Compère, escriptor, filòleg, poeta, dramaturg i músic való (n. 1924).
2010 - Londres (Anglaterra): Charles MacKerras, director d'orquestra australià (n. 1925).

Festes i commemoracions

Festa nacional de França

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Optacià de Brescia, bisbe (s. V); Markhelm de Deventer (s. VIII); Francisco Solano, frare al Perú (1610); Camil de Lellis, fundador de l'Orde de Clergues Regulars Ministres dels Malalts (1614); Nicodem d'Athos, monjo i místic (1809); Joan Wang Guixin, màrtir (1900).
Beats: Vicenç Madelgari de Waldetrudis (ca. 677); Hroznata de Teplá, premonstratenc màrtir (1217); Toscana de Verona, monja (1344); Angelina de Marsciano, cofundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc (1435); Gaspar de Bono, mínim valencià (1604); Richard Langhorne, màrtirs (1679); Kateri Tekakwitha, religiosa iroquesa (als Estats Units; a la resta del món, el 17 d'abril) (1680); Ghebre Miquel, monjo màrtir a Etiòpia (1855).
Sants: Focas de Sinope, màrtir (117); Lupercil·la de Roma, màrtir (233); Hèracles d'Alexandria, bisbe (247); Cir de Cartago, bisbe llegendari, potser Cebrià de Cartago; Cebrià de Poitiers, màrtir; Just de Fidarta, monjo (s. V); Idus de Leinster, bisbe (s. V); Marcià de Frigento, bisbe (s. V); Landeric de Séez; Deusdedit de Canterbury, bisbe (667); Cynllo, rei; Goswin o Llibert de Sint-Truiden, màrtir (835); Ulric de Zell, abat; Guillem de Breteuil, abat (1130); a Bayeux: Exuperi, Llop i Vigor de Bayeux, bisbes.
Beats: Bonifaci de Canterbury, bisbe (1270); Humbert de Romans, religiós (1277); Raffaele de Barletta, servita (1566).
Venerables Roland de Chézery, abat (1200).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Jordi de Llúria, frare (1339).

[STV]

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs. Queden 169 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1240 - Cullera (la Ribera Baixa): Jaume I conquereix la vila.
1982 - País Valencià: Es publica al DOGV l'Estatut d'Autonomia del País Valencià.
2008 - Madrid (Espanya): Per primera vegada, el govern d'Espanya publica les balances fiscals, que demostren que les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Madrid són els territoris d'Espanya amb més dèficit.
Resta del món
1099 - Jerusalem: Els cristians conquereixen Jerusalem, immersos a la Primera Croada.

Naixements

Països Catalans

1854 - Sant Feliu de Codines: Sebastià Farnés i Badó, advocat, taquígraf, escriptor i folklorista català.
1875 - València (l'Horta): Joaquim Dualde i Gómez, advocat i polític valencià, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts (1934-1935) durant la Segona República Espanyola (m. 1963).
1889 - Sabadell: Dolors Miralles i Valls, pedagoga i promotora dels drets laborals de la dona.
1896 - Sabadell: Pau Abad i Piera, inventor i industrial, pioner de l'enginyeria electrònica a Catalunya.
1951 - València (l'Horta): Joan Lerma i Blasco, polític valencià, primer president de la Generalitat Valenciana (1983-1995) i ministre d'Administracions Públiques d'Espanya (1995-1996).

Resta del món

1606 - Leiden (Països Baixos): Rembrandt van Rijn, pintor holandès (m. 1669).
1889 - San Francisco (Califòrnia, Estats Units): Marjorie Rambeau, actriu estatunidenca.
1892 - Berlín: Walter Benjamin, assagista, crític literari, traductor i filòsof alemany, d'origen jueu, col·laborador de l'Escola de Frankfurt.
1943 - Belfast (Irlanda): Jocelyn Bell, astrofísica nord-irlandesa.
1952 - Sault Sainte Marie (Michigan, EUA): Terry O'Quinn actor estatunidenc.
1954 - Bell Ville (Córdoba, Argentina): Mario Alberto Kempes, futbolista argentí.
1956 - Manchester (Regne Unit): Ian Curtis, cantautor i líder del grup musical Joy Division (m. 1980).
1977 - Montepulciano (Itàlia): Rachele Bastreghi, cantautora italiana, component del grup Baustelle.

Necrològiques

Països Catalans

1968 - Valls: Antoni Muset i Ferrer, escriptor i poeta català.
1978 - Barcelona: Joan Dotras i Vila, compositor, músic i pedagog català.
2002 - Vic: Francesc Casanovas i Martí, fundador del Seminari del Poble de Déu.

Resta del món

1885 - Padrón (la Corunya): Rosalía de Castro, poetessa i novel·lista en llengua gallega i castellana.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Vladímir I de Kíev, rei (1015); Bonaventura de Bagnoregio, cardenal (1274); Eutropi, Zòsima i Bonosa, màrtirs (s. I); Fèlix de Thibiuca, bisbe i màrtir (303); Catulí diaca, i Genar, Florenci, Júlia i Justa, màrtirs (303); Jaume de Nisibis, bisbe (338); Abudemi, màrtir (s. IV); Felip, Zenó, Narseu i màrtirs d'Alexandria (s. IV); Gumbert d'Ansbach, abat (s. VIII); Plequelm de Niederrhein, bisbe (713); Josep de Tessalònica, bisbe i himnògraf (832); Atanasi de Nàpols, bisbe (862); Ansuer de Ratzeburg, abat (1066); David de Västerås, abat (1082); els 40 Màrtirs de Tazacorte, jesuïtes (1570); Pompilio Maria Pirrotti, escolapi (1766); Pere Nguyen Ba Tuan, prevere màrtir (1838); Andreu Nguyen Kim Thong Nam, màrtir (1855).
Beats: Ceslau de Breslau, dominic (1242); Bernat II de Baden, marcgravi (1458); Anne-Marie Javouhey, fundadora (1851); Antoni Beszta-Borowski, prevere màrtir (1943).
Sants: Antíoc i Ciríac de Sebaste, màrtirs (s. III); Retici d'Autun, bisbe (334); Barhadbesaba d'Arbela, màrtir (355); Evrònia de Troyes, verge (s. V-VI); Etern d'Évreux, bisbe (ca. 660); Donevald d'Ogilvy, eremita (716); Benet d'Angers, bisbe (820); Adelard el Jove, monjo de Corbie (824), Bertí de Luxeuil, monjo; Haruc de Verden, bisbe (ca. 830); Regiswinda de Lauffen, nena (839); Edita de Polesworth, abadessa (925); Felicíssim de Mosciano, eremita (1092); traslació de les relíquies de Rosalia de Palerm; Valentina de Nevers, màrtir.
Beats: Otger de Niederrhein, diaca (ca. 700); Michel-Bernard Marchand, màrtir.
Venerables: Egí d'Augsburg, abat (1120); Rudolf Lunkenbein, missioner màrtir (1976).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pere Aimill, bisbe.

[STV]

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs. Queden 167 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1935, Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, esdevé president del Barça.

Resta del món

1860: Es funda a Tunísia el diari en llengua àrab Al-Raid al-Tunisi.
1921: Es funda l'efímera República de Mirdita per Marka Gjoni i els seus seguidors.
1936, Melilla: a les 5 de la tarda hi comença l'aixecament militar contra la República: el tinent coronel Yagüe posa a disposició de Franco tots els efectius de la Legió.
2002, illot de Perejil: un escamot de l'exèrcit espanyol ocupa l'illot en disputa amb el Marroc, i no l'abandonarà fins al dia 20, gràcies a la mediació del secretari d'estat dels EUA, Colin Powell.

Naixements

Països Catalans

1920 - Barcelona: Joan Antoni Samaranch i Torelló, president del Comitè Olímpic Internacional (1980-2001) i de la Diputació de Barcelona (1973-1977).
1959 - Barcelona: Salvador Brotons i Soler, compositor i director d'orquestra català.

Resta del món

1758 - Böhmisch Brod: Gottfried Johann Dlabacz, músic i religiós premonstratenc.
1804 - Leipzig: Carl Ferdinand Becker, compositor i organista.
1883 - Alfred (Maine)]: James Edward Abbé, fotògraf nord-americà.
1891 - Edjerco, Etiòpia: Tafari Makonnen, el qual regnarà com a Haile Selassie i serà el darrer emperador d'Etiòpia.
1910 - Saint Louis (Missouri), Estats Units: Barbara O'Neil, actriu estatunidenca.
1921: Hannah Szenes, membre resistència anti-nazi durant la Segona Guerra Mundial.
1940 - Liverpool, Regne Unit: Richard Starkey (Ringo Starr), músic britànic famós per haver estat bateria i cantant del grup de rock The Beatles.

Necrològiques

Reste del món

1272 - Narbona, Berenguela Alonso de Molina, amistançada de Jaume el Conqueridor.
1588 - Constantinoble, Imperi Otomà: Mimar Sinan, arquitecte i enginyer civil otomà autor d'importants obres com la mesquita de Solimà d'Istanbul (n. 1489).
1790: Adam Smith, economista.
1918 - Iekaterinburg, Rússia: El tsar Nicolau II de Rússia i la seva família són assassinats pels bolxevics a la casa Ipatiev.
2005 - Nova York, Estats Units: Geraldine Fitzgerald, actriu irlandesa.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): santa Generosa i els Màrtirs de Scillis (180); Aleix de Roma; Jacint, màrtir (s. III); Justa i Rufina, màrtirs de Sevilla (305); Marcel·lina de Milà (s. IV); Teodosi d'Auxerre, bisbe (s. VI); papa Lleó IV (855); Ennodi de Pavia bisbe (521); Fredegand de Kerkedor, abat (s. VIII); Kenelm de Gal·les, príncep (820); Atanasi de Nàpols, bisbe (872); Colomà de Stockerau, pelegrí (1012); Andreu i Benet de Skalka, eremita (1034); Eduvigis de Polònia, reina (1399); Pere Liu Ziyu, màrtir (1900); Pavol Gojdic, bisbe de Presov, màrtir (1960).
Beats: Màrtirs de Compiègne, carmelites (1794).
Sants: Marina de Bitínia, màrtir; Livari de Marsal, cavaller màrtir (451).
Beats: Constança de Sicília, reina.
Servent de Déu Bartolomé de Las Casas, dominic.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Blas de la Encarnación (1612).

[STV]

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs. Queden 166 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1521 - Almenara (la Plana Baixa): les forces reialistes hi derroten els agermanats (batalla d'Almenara).
1922 - Barcelona: als locals del CADCI, Francesc Macià funda l'organització independentista Estat Català, seguint el precedent de la Federació Democràtica Nacionalista.
1937 - Barcelona: El Llevant FC guanya davant el València FC el seu únic trofeu, la Copa de l'Espanya Lliure.
1975 - Torredembarra: Es presenten oficialment els Nois de la Torre, en una actuació castellera, encara amb camises blanques, al camp de futbol de la Unió Deportiva Torredembarra. En aquell moment, són la tretzena colla existent del món casteller.
1998 - El Bages: s'inicien dos grans incendis forestals als termes municipals d'Aguilar de Segarra i Cardona. El foc s'extingí el dia 21 de juliol després d'haver calcinat prop de 24.000 hectàrees, el 67% de les quals eren de superfície arbrada.
2004 - Perpinyà (el Rosselló): Joan Laporta i representants de la Bressola signen un conveni de col·laboració amb el Barça.
2007 - Barcelona: es posa a la venda el número 1573 de la revista El Jueves, que seria segrestat per l'Audiència Nacional per Injúries a la Casa Reial.

Resta del món

1670 - Madrid (Espanya): se signa el Tractat de Madrid entre Espanya i el Regne d'Anglaterra.
1870 - Ciutat del Vaticà (Roma): davant la presència de les tropes piemonteses a les portes de Roma, Pius IX hi clou el Concili I del Vaticà, el mateix dia que promulga el dogma de la infal·libilitat del papa.
1873 - Espanya: Nicolás Salmerón y Alonso es converteix en el president de la Primera República Espanyola, després de la dimissió de Francesc Pi i Margall.
1936 - el Marroc: les forces de l'exèrcit espanyol que hi ha destacades a la part del Marroc que aleshores era protectorat espanyola s'aixequen contra la República: l'endemà l'aixecament s'estén a Espanya i és l'inici del que acabarà sent la Guerra Civil Espanyola.
1995 - Illa de Montserrat erupció del volcà Soufrière Hills. Una gran part de l'illa, incloent-hi la capital (Plymouth), fou devastada i dos terços de la població la van abandonar.
2004 - Bolívia: s'hi celebra el referèndum promès per Carlos Mesa Gisbert, en fer-se càrrec de la presidència del país el 17 d'octubre del 2003, amb un aclaparador suport a la seva proposta de restituir a l'estat la propietat del gas natural mantenint, però, les concessions les multinacionals extrangeres.

Naixements

Països Catalans

1600, Cocentaina: Jeroni Jacint Espinosa, pintor (m. 1667).
1659, Perpinyà: Jacint Rigau-Ros i Serra, pintor (m. 1743).
1858, Cadaqués: Frederic Rahola i Trèmols, economista i polític català.
1873, Tuïr: Gustau Violet, escultor i escriptor nord-català (m. 1952).
1888, Molins de Rei (Baix Llobregat): Margarida Xirgu i Subirà, actriu uruguaianocatalana.

Resta del món

1853, Arnhem, Països Baixos: Hendrik Antoon Lorentz, físic i matemàtic guardonat amb el Premi Nobel de Física, l'any 1902.
1918, Umtata, Cap Oriental, Unió Sud-africana: Nelson Mandela, president de la república de Sud-àfrica, defensor dels drets humans (m. 2013).
1972, Independence (Missouri), EUA: Christina Henrich, gimnasta estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1924 - Barcelona: Àngel Guimerà, poeta i dramaturg català.

Resta del món

1100 - Mort de Godofreu de Bouillon, rei de Jerusalem i fundador de l'Orde del Sant Sepulcre.
1300 - Parma (Itàlia): Gherardo Segarelli, predicador herètic, fundador dels Germans Apostòlics.
1721 - Valenciennes (França): Antoine Watteau, pintor francès (m. 1684).
1817 - Winchester (Anglaterra): Jane Austen, novel·lista anglesa (n. 1775).
1934 - Lisboa (Portugal): Francisco de Lacerda, músic portuguès.
1936 - Estoril (Estremadura, Portugal): José Sanjurjo, militar espanyol, en accident aeri quan anava a encapçalar la revolta contra la República.

Festes i commemoracions

Durant el règim franquista (de 1939 a 1975), es commemorava l'inici de l'anomenat "Alzamiento Nacional" que va provocar la Guerra Civil Espanyola.
Festa major de Pratdip (el Baix Camp), on Santa Marina (el 20 de juliol) té dedicada una ermita.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Frederic d'Utrecht, bisbe i màrtir (838); Simforosa de Tivoli i els seus set fills, màrtirs; Emilià de Silistra, màrtir (362); Rufil de Forlimpópoli, bisbe (382); Filastri de Brescia, bisbe (ca. 397); Matern de Milà, bisbe (s. IV); Arnulf de Metz, bisbe (640); Teodòsia de Constantinoble, monja màrtir (762); Bru de Segni, monjo i bisbe (1123); Simó de Lipnica, monjo (1482); Domènec Nicolau Dinh Dat, màrtir (1859).
Beats: Jean-Baptiste de Brussel·les, màrtir (1794); Tarsicia Mackiv, monja i màrtir (1944).
Sants: Marina d'Augas Santas, màrtir llegendària; Eli de Capodístria, diaca (s. I); Gundènia de Cartago, verge i màrtir (203); Pambó de Nítria, eremita (ca.390); Pau de Dorostorum, màrtir; Otília de Colònia, màrtir (451); Goneri de Bretanya, eremita (s. VI); Teneva de Glasgow, mare (s. VII); Arnold d'Arnoldsweiler (800); Arnulf de Tours, màrtir; Odulf d'Utrecht, canonge; Minnborí de Colònia, abat (986); Herveu d'Anjou, eremita (1130); Berta de Marbais, abadessa (1247); Alà de Sassovivo, eremita (1313); als EUA: Camil de Lellis, fundador.
Beat Robert de Salle, abat (1341).
Venerables Radegunda de Wellenburg, serventa (1290 o 1340).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Bernat d'Arenis, màrtir.

[STV]

19 de juliol

El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs. Queden 165 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1936
Espanya: liderats pels generals Mola i Sanjurjo, i seguint l'exemple dels fets del dia anterior, la gran majoria de les unitats militars, amb el suport de feixistes civils, es revolten contra la República, amb un èxit desigual; als Països Catalans fracassen a tot arreu, excepte a Mallorca.
Barcelona: Mor el primer brigadista internacional l'atleta austríac Mechter que era a Barcelona per a participar en l'Olimpíada Popular.

Resta del món

64, Roma, Imperi Romà: Comença el gran incendi de Roma que durà cinc dies i incinerà bona part de la ciutat.
711, riu Guadalete, Andalusia, Espanya: hi comença la batalla de Guadalete (que durarà fins al dia 26), en què les tropes del cabdill moro Tarik ibn Ziyad derroten les del rei visigot Roderic, fet que conduirà a la invasió musulmana d'Hispània.
1808, Bailén, província de Jaén,Espanya: hi té lloc la Batalla de Bailén entre els exèrcits francès i espanyol.
1848, Seneca Falls, estat de Nova York, Estats Units: s'hi reuneix la primera Convenció dels Drets de la dona.
1870: Inici de la guerra francoprussiana.
1903, París, França: Maurice Garin guanya la I edició del Tour de França.
1909, Ginebra, Suïssa: S'instaurà el mallot groc en el Tour de França de 1909. El ciclista Eugène Christophe és el primer a vestir-lo.
1936, Espanya: Santiago Casares Quiroga cessa com a President del govern de la Segona República Espanyola.
1949: Laos s'independitza de França.
1979, Managua, Nicaragua: el FSLN ocupa la ciutat i enderroca la dictadura de Somoza.

Naixements

Països Catalans

1913 - Sabadell: Jaume Viladoms i Valls, pedagog i militant socialista català.
1941 - València: Alfons Cucó, professor i polític valencià.
1967 - Badia del Vallès, Barcelona: Carles Busquets, futbolista del FC Barcelona i UE Lleida.
1967 - Alginet (la Ribera Alta): Urbà Lozano i Rovira, escriptor valencià.

Resta del món

1923 - Aberdeen, Dakota del Sud, Estats Units: Joseph Hansen, escriptor estatunidenc.
1947 - Hampton, Middlesex, Regne Unit: Brian May, guitarrista del grup britànic Queen.

Necrològiques

Països Catalans

1131 - Barcelona: Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona.
1936
Barcelona, Ramon Jové i Brufau, metal·lúrgic, militant sindical, una de les primeres víctimes de la guerra civil.
Barcelona: Apel·les Mestres, escriptor català.
Barcelona: Germinal Vidal, dirigent comunista català.

Resta del món

1374 - Pàdua: Francesco Petrarca, escriptor, poeta i humanista italià del segle XIV. És autor del Canzoniere.
1824 - Tamaulipas (Mèxic): Agustí I de Mèxic, que encapçalà l'efímer Primer Imperi Mexicà. Fou afusellat.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Epafras de Colosses, bisbe i màrtir (s. I); Macedoni, Teòdul i Tacià de Meros, màrtirs (362); Macrina la Jove, germana (380); Dió el Taumaturg, abat a Constantinoble (s. V); Símmac I, papa (514); Àurea de Còrdova, màrtir (856); Bernulf d'Utrecht, bisbe (1054); Pietro Crisci de Foligno, pelegrí (1323); John Plessington, prevere màrtir (1679); Joan Baptista Zhou Wurui, màrtir (1900); Elisabet Qin Bianzhi, Simó Qin Chunfu i els seus 14 fills, màrtirs (1900).
Beats: Stilla d'Abenberg, verge (1140); Achilles Joszef Puchalla i Herman Karol Stepien, preveres màrtirs (1943).
Sants: santes Justa i Rufina, màrtirs; Martí de Trèveris, bisbe (ca. 210); Arseni el Gran, eremita (450); Fèlix de Verona, bisbe (s. VII); Ambròs Autpert, abat (784); Jeroni de Pavia, bisbe (787); Bernat de Rodés, abat i cardenal (1079)
Beats: Popó de Schleswig, bisbe (s. XI); Godofreu de la Roche, abat i bisbe de Langres (1164); Esteve de Lupo, abat (1191); beat Pere de Cadireta, màrtir (1279).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pascasi de Lió, bisbe; Antonio de Valladolid (1514).