Dissabte .
I arriva el dia en questio,com no tenia pressa en sortir ja que volia veure las coses de dia vaig decidir sortir a les 8,40 h en el grup 36,a la sortida vaig trovar altres coneguts Catalans i ens varem saludar els controladors molt simpatics i atents a on es tenien que aprcar las motos i en Gerard que sembla ser l’organitzador sempre te la cara riallera.
Vaig preguntar com agafar el cami cap al primer control que estaba al cuircuit de Navarra i els que sortien amb mi em van dir que els seguís, agafarien l’autovia i arrivarien directes,al ser d’alla tenien els camins mes que vistos i al circuit molta gent parava per rodar-hi…jo,tal com tenia pensat vaig agafar el cami de Sant Jaume per anar-hi.
Camins rurals i despres la nacional,passant per pobles i ciutats amb paissatges macos,molta vinya.
Al arrivar qui volia previ pagament podia rodar al circuit,jo vaig pasar del tema,la dita Catalana de si no vols pols no vagis a l’era….. aquí ens varen donar un ‘’pintxo’’ jo esperaba la llesqueta de pa amb alguna cosa a sobre i em treuen un entrepa de xistorra amb un referesc o aigua que vaig agafar per pendre forçes…..vaig pensar,culleres quin nivell……1ª nota alta del dia.
Al sortir del circuit vaig enfilar cap el següent control,ja m’havien comentat que a partir del moment seria la ruta mes maca que fins alhesores,era veritat.
El verd i el anar entre arbres es va anar multiplicant,las carreteras estretas tambe i el primer port abans del segon control em va fer gaudir del traçat,com a comentari dir que vaig trovar que la gent anava força a poc a poc i sense molestar.
Aquí vaig tenir el primer neguit del dia al no trovar en molts km’s cap benzinera i al pasar nomes per ‘’aldeas’’ no n’hi havia cap ,per sort al poble del segon punt de control ni havia ja que era un poble mes gran…bufffff.
La intendencia ens va tornar a asistir i un altre cop em van sorpendre,aquest cop amb un altre entrepa de truita de pernil i un altre refresc,aquí de pijat Americà que te sucre i va be,el mos el vaig fer amb els nous amics que havien arrivat un xic abans,tot aixo un cop segellat el tercer control de pas.
Vaig anar a posar benzina i quedant tranquil vaig tornar a niciar la ruta,dient un fins despres als companys,si fins alhesores havia estat maco a partir d’aquí,encara millor,no vaig anar ben be per on recomanava l’organitzacio,per un error de navegacio,pero tampoc vaig arrepentir-me i ja tinc excusa per tornar
Al tornar a la ruta els camins estrets com a mi m’agraden,casetes molt macas i llocs bucolics feien que gaudis molt del que estaba vivint.
Al anar cosntantment entre arbres i enmig de la natura el cami es feia curt,puja que puja i un altre port.
Seguim cami i la mateixa tónica,tot molt rural.Arriba el moment que la carretera es fa mes ample en un desviament i ja veig el nom del meu desti on dinarem,promet….
Soc dels primers en arrivar i un altre sorpresa en entrar i segellar de nou el pasaport,el lloc en questio es molt maco i modern i quan un espera la típica carmanyola amb un entrepa i veu que dinara com el ‘’senyormarquesdelacarretera’’ es posa molt content ,un altre cop els controls simpatiquisims
Per dinar unas llegums que estaban bonissimes,si arriba a fer una mica mes de fred….las acompanyen amb unes guindilles que no picaven pero els donaven un molt bon gust i de segon uns daus de tonyina (plat que tenia un nom especial i no recordo) en acavat un gelat o sigui que….
Vaig anar a fer el café afora i ja anava arrivant gent,tothom s’ho prenia amb molt parsimonia la veritat.
Despres d’estar una estona al sol com un llangardaix i acavat el cigalo vaig decidir que ja ni havia prou i vaig recollir per anar-men.
El lloc on dinavem estava al costat d’un llac i nomes sortir vaig parar amb l’exscusa a fer unes fotos.
Al pasar per el lloc on dinaven els dels grups de sortida imparells hi havia el stand dels cascs que son de BCN netejant las viseras un detall per els propietaris d’aquesta marca,vaig parar a saludar.
Ja m’havien dit que a partir d’aquest punt i fins el proper control rectes ni haurien poques,per no dir cap i no m’havien enganyat,vaig gaudir com una alimanya,no se quants ports vaig pasar i quin mes maco.
Al estar a punt d’arrivar al control vaig atrapar el motocarro que vaig crear-me al entrar al circuit ,li havia fotut canya,molt curios com agafava las corvas ja que no pportava suspensions i anava saltant de costat,un crack !!
I arrivo a l’ultim punt de segell on donaven un altre refresc,gracies a Deu no donaven mes menjar,jajajajaja,vaig trobar els controls,les dues clásicas amb les que em vaig anar trobant tot el cami i quatre motos que van arrivar redere meu.
I aquí si que ja s’acabava la ruta,tenia encara 100 km’s per d’avant i vaig fer un tros amb un xicot que em va indicar com agafar el port de las Coronas,el mes rapid de tots i molt maco de fer,un port que es de corbas llargas i d’agunatar trasada,va registrar segons l’iorganitzacio l’unic contartemps de la jornada amb una caiguda,sense gaires consequencies mes que unes magulladures .
A partir d’aquí la baixada i lo següent ja m’ho vaig agafar com un tramit perque ja en tenia prou i encara que el xicot m’indicava coses per anar a aveure i fotografiar ja no vaig parar mes fins a l’arrivada.
Al arrivar ens esperaven amb la cámara a punt per el photocall i segellar el pasaport i aquí es donava per acabada la ruta que no la festa….MMMEEETTTTAAAAA !!!!
Vaig anar a dutxar.me i canviar-me,ja deixant tot recullit per marxar l’endema,fent una estirada al llit,pero veient que m’adormia i que no m’aixecaria vaig decidir anar cap al punt de sortida al costat del casc antic a aparcar la moto ja que la organitzacio hi tindria un vigilant per qui la vulgues deixar alla fins a les 12 h del dia següent.
Els meus nous amics ,els Happyride ,havien arrivat i ens vem fer una foto junts,dos d’ells anaven amb 125 per lo que el merit es molt gran.
L’organitzacio ens havia donat uns vales per pendre unas ‘’cazuelitas’’ estava tot a tope,ja que era la semana d ela ‘’cazuelita’’per mes ambient a aquella hora jugava el Osasuna al camp del Alaves i la majoria de bars tenien la tele posada o sigui que imagineu,las tapas ens las va aconsellar un dels companys que varem coneixer i al ser d’alla ens va dirigir cap als llocs que li van semblar mes bones,no es va equivocar,amb cada apat et donaven una copa de vi (s’ha de dir que qui no volia vi i va demanar un refresc o aigua li van posar sense queixa i amb total amabilitat) per lo que a les 10 quan vem anar a la traca final no cantavem pero …...jajajaja.
La traca final: un final de festa com no podía ser d’altra manera,al costat de la plaça Major alla on fan lo del txupinaso hi ha una discoteca que es nova i que es diu la Zentral per estar al costat del mercat central,on es va fer un sorteig abundant de regals ,abans va tocar un grup molt catxondo que es diuen la tribu Obembe i despres va continuar,a partir d’aquí ja no explico res mes que coneixeu la dona i sou molt xismosos,jejejeje.
La tornada sense pena ni gloria,per la N 240 i despres autovía de Osca fins a Lleida i C 25 per arrivar a casa,i colorin colorado este rollo se ha acabado.