21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 344 dies per finalitzar l'any i 345 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
Països Catalans
1287, Maó, Menorca: un exèrcit català, comandat per Ximenes de Ayerbe, pacta la rendició d'Abu Umar ibn Said, el moixerif de Menorca, la qual cosa comportarà el final de la conquesta de Menorca i l'ocupació catalana de tota l'illa.
1464 - Barcelona: hi arriba, amb fama d'esforçat cavaller, Pere el Conestable de Portugal, refermant l'esperança d'un possible ajut contra Joan II de Portugal i la Borgonya.
1932 - conques del Llobregat i del Cardener: s'hi declara la vaga general revolucionària.
2006 - El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder de CIU, Artur Mas es reuneixen a la Moncloa per pactar les modificacions que patiria el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.
Resta del món
1506 - Ciutat del Vaticà: El papa Juli II crea la Guàrdia Suïssa per protegir-lo.
1522 - Nicaragua: el capità Gil González Dávila i el pilot Andrés Niño realitzen el primer viatge per la costa d'aquest país per buscar comunicació entre l'oceà Atlàntic i el Pacífic.
1790 - França: l'Assemblea Constituent proclama la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
1793 - París: Lluís XVI és executat amb la guillotina.
1795 - Amsterdam: l'exèrcit francès comandat pel general Jean-Charles Pichegru, entra a la ciutat.
1812 - Cadis: Les Corts de Cadis creen el Consell d'Estat.
1893 - Estats Units: És patentada la Fórmula de la Coca-cola.
1896 - Buenos Aires: Fundació del Club Atlético Banfield, equip de la primera divisió argentina de futbol.
1907 - Rússia: Es fan les eleccions per la Duma.
1919 - Versalles (París, França): Inici de la Conferència de Versalles.
1919 - Irlanda: Els membres del Sinn Féin del Parlament irlandès decideixen formar el seu propi parlament (el Dáil Éireann) i declaren la independència del país.
1922 - Madrid: El Govern espanyol negocia amb Abd el-Krim el rescat de presoners.
1925 - Florència: obre les seves portes la Universitat de Florència.
1927 - Nova York: Es presenta el cinema sonor.
1930 - Madrid: Dimissió del ministre d'Hisenda, José Calvo Sotelo, que causa la crisi del Govern espanyol del general Miguel Primo de Rivera.
1930 - Japó: L'emperador Hirohito dissol el parlament.
1938 - Aragó: Les tropes de Franco arriben al riu Alfambra.
1939 - Espanya: El general Vicente Rojo Lluch, cap de l'estat major de l'exèrcit republicà, comunica a Negrín que ja no hi ha front.
1940 - Mar del Nord: Destructors nazis destrueixen els destructors britànics Grenville i Exmouth.[2]
1941 - Romania: el general Ion Antonescu recorre a l'exèrcit per aixafar la insurrecció de la ultranacionalista Guàrdia de Ferro.
1942 - Líbia: Comença la contraofensiva de l'Alemanya Nazi en el nord d'Àfrica.
1942 - Madrid: Són afusellats els guerrillers comunistes Francisco Barreiro, Isidoro Diéguez Dueñas, Jesús Larrañaga Churruca, Manuel Asarta Imaz, Joaquín Valverde, Jesús Gago, Jaume Girabau i Eladio Rodríguez González.
1944: - Leningrad: els soviètics trenquen el setge alemany a la ciutat, que va durar 29 mesos.
1948 - província d'Entre Ríos (Argentina): Es produeix un terratrèmol de 5,5 graus en l'escala de Richter (terratrèmol d'Entre Ríos de 1948).
1954 - EUA: Es bota el Nautilus, primer submarí de propulsió nuclear.
1968 - Groenlàndia: Accident de Thule, on resulta destruït un bombarder nord-americà del tipus B-52 amb quatre bombes atòmiques.
1969 - Uruguai: es produeix un violent xoc entre funcionaris en vaga i policia, amb el balanç d'una persona morta i 50 ferides.
1970 - Xile: El socialista Salvador Allende és nomenat candidat a president.
1976 - París l'avió supersònic Concorde comença els seus vols comercials de línia regular.
1977 - Espanya: A proposta del govern espanyol, el príncep Felip de Borbó ostentarà el títol de Príncep d'Astúries.
1980 - Espanya: se'ls atorga el Premi Cervantes ex-aequo als escriptors Jorge Luis Borges i Gerardo Diego.
1985 - Índia: el govern de l'Índia expulsa a diversos diplomàtics occidentals dels Estats Units, França i la República Federal Alemanya, per implicació en una vasta activitat d'espionatge.
1986 - Anglaterra el rei Joan Carles I és investit doctor honoris causa en dret civil per la Universitat d'Oxford.
1986 - la sonda interplanetària nord-americana Voyager 2 passa al costat del planeta Urà.
1988 - Espanya: es fusionen el Banc de Bilbao i el Banc de Biscaia, creant així l'entitat BBV.
1993 - Nord d'Iraq: avions nord-americans disparen contra un radar, primer acte d'aquest tipus dins de la nova administració Clinton.
1994 - Mèxic: el Senat ratifica la Llei d'Amnistia per als insurgents de Chiapas, aprovada pel Congrés.
1998 - Cuba: Joan Pau II inicia el seu viatge a Cuba.
2000 - Madrid: ETA assassina al tinent coronel Pedro Antonio Blanco després de la ruptura de la treva.
2000 - Quito: El president de l'Equador, Jamil Mahuad, fuig del palau presidencial de Quito, acorralat per l'assalt en poder protagonitzat per un grup de militars i milers d'indígenes.
2001 - l'alemanya Jutta Kleinschmidt es converteix en la primera dona que guanya el Ral·li Dakar.
2003 - Colima (Mèxic): es produeix un terratrèmol de 7,7 graus en l'escala de Richter, amb 53 morts, 300 ferits i més de 10.000 habitatges afectats.
2003 - Egipte: arqueòlegs espanyols descobreixen en una antiga necròpoli de Luxor la part superior d'un sarcòfag de la dinastia saïta, que mostra tallat el rostre de la nena difunta.
2005 - Palestina: l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) desplega 3.000 policies en el nord de Gaza per impedir atacs contra els colons jueus de l'altre costat de la frontera.
2007 - Sèrbia: Se celebren les seves primeres eleccions generals després d'independitzar-se de Montenegro al maig de 2006.
2008 - Madrid: En la borsa espanyola es produeix la major caiguda de l'índex Ibex 35, des de la seva creació en 1992, que perd un 7,54% retrocedint fins als 12,625 punts.
Naixements
Països Catalans
1901 - Barcelona: Ricard Zamora, porter de futbol català (m. 1978).
1918 - Barcelona (Barcelonès): Miquel Asins Arbó, compositor i director de música (m. 1996).
1933 - Barcelona (Barcelonès): Julieta Serrano i Romero, actriu catalana de cinema i teatre.
1937 - Vilassar de Mar (Maresme): Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat (m. 2000).
Resta del món
1338 - Vincennes, França: Carles V, rei francès.
1761 - Cabeza del Buey, Badajoz: Diego Muñoz Torrero, sacerdot i polític espanyol.
1824 - Clarksburg (Virgínia de l'Oest): Stonewall Jackson, general dels Estats Confederats d'Amèrica.
1922 - Nova York, Estats Units: Telly Savalas, actor de cinema i televisió estatunidenc.
1941 - Madrid: Plácido Domingo, cantant d'òpera espanyol.
Necrològiques
Països Catalans
259 - Tarragona (Tarragonès): Sant Fructuós, primer bisbe de Tàrraco i els seus diaques, Auguri i Eulogi.
1884 - Reus: Martina Castells i Ballespí, metgessa catalana, primera dona que va assolir un doctorat a l'Estat espanyol.
1911 - Sant Martí d'Albera (l'Albera): Manel Costa (Emmanuel Coste), pastor i poeta en català (n. 1822).
1917 - Alberic (Ribera Alta): Francesc Badenes i Dalmau, poeta valencià (n. 1859).
1939 - Barcelona (Barcelonès): és afusellat el militant de la CNT Rafael Torres Escartín. Havia estat internat a un psiquiàtric des de 1931 i va ser tret d'allà per les tropes feixistes per ser afusellat.
1942 - Madrid: Jaume Girabau, polític comunista català, executat per la dictadura franquista.
Resta del món
1793 - París (França): Lluís XVI de França, rei de França i de Navarra, copríncep d'Andorra i duc de Berry (n. 1754).
1901 - Barnesville, (EUA): Elisha Gray, inventor del telèfon (n. 1835).
1924 - Gorki Lèninskie, URSS: Lenin, líder de la Revolució d'Octubre de 1917 (n. 1870).
1950 - Londres, Anglaterra: George Orwell, escriptor anglès.
1964 - Nova York, Estats Units: Joseph Schildkraut, actor estatunidenc d'origen austríac.
Festes i commemoracions
Festa local de Santa Agnès de Corona (Eivissa)
Festa local de Benigànim.
Festa local de Sant Fruitós de Bages.
Santoral católic
Sants Publi de Malta, bisbe; Fructuós de Tarragona, bisbe i sant patró de Tarragona; els seus diaques Auguri i Eulogi, màrtirs; Agnès de Roma, verge i màrtir romana (s.III-IV); beata Josepa Maria de Santa Agnès, monja agustina de Benigànim.