Entrada
Autor: Digamjordi » dj. ago. 16, 2018 9:10 pm
Hola a tothom
A dalt ja he penjat un resum fotogràfic del viatge a Cap Nord.
Ara os faré una petita crònica de la experiència.
D´entrada, el viatge ha tingut una durada de 24 dies, vam marxar el 15 de juliol i hem tornat el 9 d´agost.
Els primers dies vam fer rutes més llargues fins trepitjar terres escadinaves. Eren rutes entre 500 i 600 KM per autopista. Així vam pasar i fer nit a Dijon, Ámsterdam i Hamburg.
En un dia vam travesar Dinamarca , i va ser Malmo la primera cuitat de Suècia on vam dormir.
A partir d´aquí ja cap día vam poder aparcar la moto al carrer.
L anada fins a Cap Nord va ser a través de Suècia que ofereix unes vies prácticament rectes sense peatges. Vam fer nit, a part de Malmo, a Estocolm, Umea i Haparanda, que limita amb Finlàndia. Com a destacable de la carretera, els guardarails son cables d´acer i els moteros que ens creuaven , natius, molts amb Goldwing amb el seu remolque, i els altres amb Harleys....
Els paisatges suecs son poc muntanyosos , plens de llacs , cases de fusta molt disperses i algun que altre radar en cruilles. La conducció és tranquil.la i molt respectuosa amb els senyals. Qualsevol indret invita a parar, fer fotos i contemplar el paisatge. Només la calor, per sobre de lo habitual entre 10 i 15 graus ens feia suar donat que la roba de moto que portàvem era per més fred. La pluja no ens va acompanyar cap dia.
Ja entrant a Finlàndia vam veure els primers renos. A aquest pais vam estar una nit , dormint a Inari., Però abans no podiem oblidar-nos de deixar la carta a Santa Claus o Papa Noël. Vam travesar la línea del Cercle Polar Artic.
I entrem a Noruega i arribem a destí sobre les dues del migdia !!!!!! (Aixó sí previo pago a la entrada !!).
Abans d´entrar al senyal de NORDKAPPE vam voler deixar constância d´aquest grup MTC , depositant la nostra enganxina com a record per a futurs moteros MTC que hi vagin.
Ja visualitzem la "Bola " i ho celebrem amb xampany , ... amb un munt de gent més, inmortalitzant el moment amb el sensor de la càmara. Vam passar 2 nits al camping i, per fi vam poder gaudir de la bola sols a les 3 de la matinada... amb el sol de mitjanit de companyia.
A partir d´aquí els 5.000 km restaven per tornar a Barcelona. Noruega ens va captivar. Si Suècia és casi idílica, Noruega ho supera. El paisatge molt més muntanyós i abrupte, et permet veure una muntanya de quasi 1000 m a la vora de la platja, guardant encara restes de neu blanca.
Un sinfín de cascades com artèries travesan el paisatge donant frescor a la ruta. I qué dir dels fiordos, en especial el Geiranger, on els colors blaus turquesa captiva la teva retina.
Les Illes Lofoten ens van acollir 2 nits en una cabana de pescadors. Mereixerien una estada complerta de varios dies. El poble de Reine i A i un sinfin de petites cales i platjetes de´aigua transparenta i sorra blanca et fan pensar que pot ser no estás tant al Nord sino més al Equador.
La mítica Trolstingen mereix punt i apart. Desde el seu mirador veus la inmesitat del paisatge que abans era un glaciar.
Tota la carretera que travesa Noruega está plena d´ obres d´enginyeria , ponts, túnels, inclús alguns per sota l´aigua i de varios km, que et sorprenen constanment. i que dir dels Ferrys que et troves al final de la carretera i que és un punt anecdótic del viatge. Per la part del Sud de Noruega ja es veien menos Renos, i sí algún cèrvol.
Vam fer dit a les següents cuitats: SorKjosen, Narvik, A, Mosjoen, Orkarger, Valdall, Bergen,Jorpeland. Aquesta última població va ser el camp base per fer el cim del mitic Preikestolen. Una pujada de quasi 2,5 hores, per arribar al "ladrillo" sense poder gaudir de la vista del precipici de més de 600 m, ja que la boira d´aquell dia ho cobria tot.
Després d´aquí un ferry agafat a Kristiansund ens va portar de nou a Dinamarca. Ens esperaven les cuitats de Bremen amb el seu casc antic , Colònia i la seva Catedral, Estrasburg amb el que ells anomenen "la petit France", i per últim Lyon. Per fi la pluja a la penúltima etapa ens va obligar a utilitzar la roba d´aigua.
En resum , un viatge que recomanem, inoblidable .
PD: Tenim la ruta guardada i els hotels per si algú ho vol tindre com a referència en un futur.
Carmen i Jordi. Estiu 2018
Compartir la carretera