Recordo perfectament les primeres sortides. Érem pocs, quatre o cinc deauvilles, algun altre model despistat, i moltes ganes de rodar. Ens trobàvem sense massa organització, però amb un entusiasme immens. Tot era nou, tot era possible, i cada quilòmetre era una descoberta.
Aquelles trobades van anar creixent, i amb el temps Mototurisme es va convertir en una gran família. Una comunitat de gent que compartia la mateixa manera d’entendre la moto: amb calma, amb respecte, amb amistat i amb la il·lusió d’arribar a un coll de muntanya, mirar el paisatge i saber que hi has arribat acompanyat de bona gent.
Però aquests vint anys també han tingut ombres i absències. Només una setmana després de començar aquest camí, vam perdre en Nelky en un tràgic accident de cotxe. Aquell cop ens va marcar profundament. Ningú ho esperava. Era massa aviat, massa injust. I amb el pas dels anys, altres companys també ens han deixat: en Pacs, en Josep… i tants d’altres que avui volem recordar amb tot el cor.
Cada vegada que fem una ruta, cada cop que una moto s’encén de bon matí, una part d’ells hi viatja amb nosaltres. Són presents en cada corba, en cada parada per fer un cafè, en cada rialla compartida a peu de carretera.
També hi ha moments que queden gravats per sempre. Aquelles kedades en què érem més de cent motos. Cent històries diferents compartint la mateixa carretera. Mirava pel retrovisor i veia una serp de llums que s’estenia fins a l’horitzó. Era impressionant. Aquell sentiment que la carretera era nostra, que tots anàvem en la mateixa direcció, amb el vent a la cara i el cor ple.
Mototurisme no són només rutes i motors. Són records, amistats, rialles, sopars interminables, fotos plenes de pols, converses sota la pluja, i aquell caliu tan difícil d’explicar. Són vint anys de vida compartida, de persones que han passat, que han deixat empremta, i que han fet que aquest espai sigui el que és.
Gràcies a tots els que hi heu estat des del principi.
Gràcies alsnque al inici vareu ajudar per fer-ho possible.Randy,Albert,Carles.
Gràcies als que us hi heu afegit pel camí.
Gràcies als que, tot i no ser-hi, segueixen amb nosaltres cada vegada que arranquem una moto.
Vint anys després, Mototurisme continua sent el que volia ser el primer dia: un espai en català, obert, lliure i ple de passió.
I si alguna cosa hem après en aquest temps és que, més enllà dels quilòmetres, el que realment importa és amb qui els comparteixes.
A tots vosaltres —als presents, als que vindran, i als que ens acompanyen des de dalt—:
gràcies per aquests vint anys de ruta.
).
