Aquesta crònica la faré a nivell personal, eixís que totes les opinions, vivències i faltes d’apreciació, me les podeu carregar a mi solet, els companys de ruta no en tenen la menor culpa. Quin mal rotllo...no??
Ara os explicaré un conte ( no sé a que me sona aixó), potser no es real però bé que ho podria ser. Si busqueu informació de la zona...heu errat el tir, aquí solsament hi ha les vivències de 6 persones normals (o no) que han intentat conviure i disfrutar de la vida uns pocs dies, ja ho sabeu doncs...el NOSTRE pont de l’Hijpanitat.
Després d’uns dies força fotuts a nivell laboral i familiar, ens varem decidir a apuntar-nos a aquesta sortida proposada per l’Stromkel, tot i que ens era impossible poder gaudir-la totalment varem considerar que valia la pena l’esforç per anar-hi.
El que més ens motivava, a part de retrobar-nos amb els companys, fora la gran organització prevista, s’albirava un èxit total.
stromkel ha escrit:Fetes i confirmades les reserves per 4*2 i per 2*1 (no és un jerogliífic)
Respecte les habitacions: En Vendetta i jo decidirem qui dorm amb qui
Respecte les rutes: cal canviar-ho tot (o no)
Respecte al tema menjar: tinc gana
Al final a els plans (per dir-li algun nom) si apuntaren els Xavistrom’s, en Vendeta, l’organitzador Stromkel i nosaltres...els sionos.stromkel ha escrit:Benvolgut Amic Joan (com deia el President Gaspar).
1.-Estàs jugant amb foc i sembla que no ho sàpigues :twisted:
2.-Deteriores el fil conductor del post i les teves intervencions només serveixen per fer més enrenou sobre temes que tots (Tots) hem de procurar de manera efectiva que refereixin la possibilitat real d'avançar cap a un mon millor. Això s'expressa ara amb una ruta: Bona, Bonica i Barata
3.-No hem aconseguit cap de les tres coses: Farà mal temps, he perdut les rutes que tenia fetes i la nit surt a 153.245,57 € per cap (sense esmorzar, ho sento Xavi :oops: )
La cosa pinta magra:
NPI del punt de sortida
NPI de l'hora de sortida
NPI de la ruta a seguir.
Això és organització i el demés son ho**es
Dit això, només hem resta desitjar-vos que tingueu una bona nit i un bon dia.
!:form : :box : :form : :Saltant : :form : :box : :form !
Per començar bé el pont, res millor que un bon engany...a casa dels mes llunyans començaven uns moviments estranys per no fer tard, el Xavi fa creure a la Sandra que son les 6:00 am per llevar-se i es posen en marxa, però l’engany a tingut efecte, només son les 5:00 am je, je, je...total que arriben a Girona una hora abans del previst i es dediquen a avançar la sortida per a tothom, quin pinxo aquest en Xavi.
A partir d’aquí no os puc posar la ruta perquè ni ells saben per on han anat, el tema Gps altre cop, vas seguint les indicacions i no tens ni punyetera idea de on ets, ja en parlarem més endavant.
Unes fotos:








En aquest moment nosaltres sortim de casa i ens afanyem per trobar-nos, hem d’arribar abans que ells. La nostra ruta si que la sé:
La Bisbal d’Empordà, Autopista fins Narbonne, N113 Carcassona, D118 Mazamet, N112 Castres-Albi, D600 Cordes sur Ciel.

Carcassona una mica atapeït.


La carrera al final la varen guanyar ells per molt poc, al arribar nosaltres els motors de les motos encara cremaven.

En aquesta última foto a la part esquerra es veu una...BASSA o un...CLOT. Es una de les grans discussions filològiques que varem tenir en el transcurs d’aquest dies. Ja sabeu...Bassa o clot, aquest es el dilema, necessitem respostes.
O era un TOLL...???
La primera vista del lloc...ens agrada. Si... no??.

El retrobament, les salutacions i la primera sorpresa, l’organitzador ha decidit unilateralment que en comptes d’habitacions agafarem una casa completa amb un sol bany, més que res perquè la interrelació entre els participants sigui més intima. Jo crec que l’idea era muntar una bacanal romana amb les nostres dones. (O no).

Un cop arregladets anem fins Cordes sur Ciel a sopar i el que calgui, uns 3 km des de aquí. Sopar en una pizzeria.

I comença la nit. Bar Musical Restaurant Pub “La Bodega”. Només d’entrar ja som centre d’atenció, el normal en els pobles petits...tothom es gira per mirar qui entra. Ens quedem a la primera part del local, diguem-ne la part de Pub.
En la següent foto es pot gaudir d’una “pose” perfecta per part de l’Stromkel, fixeu’s-he en l’angle perfecta, l’inclinació acurada, la cara de despreocupació, tot plegat si jo fora el jurat...un 10!!!! com una casa de pagès. Almenys les llargues hores d’entrenament, las nits perdudes buscant la perfecció, els innumerables “tuguris” visitats...es que...al final la feina ben feta te recompensa. Un model a seguir.

Demanem unes begudes i ràpidament s’acosta un “depredador” de la nit a demanar un cigarret, l’acompanyant d’aquest es un d’aquells que no enganyen, mitjana edat i una molt evident “perruca” que ens costa unes dècimes de segon batejar “perruca de Goretex”, les intencions del individu queden més que clares. La primera envestida de la nit ha estat força violenta, la “mundologia” ens ha permés sortir-ne airosament. Nosaltres a lo nostra, veiem que molta gent es pren una beguda de color roig, demanem que es i ens diuen que cervesa amb granadina, ens falta temps per demanar-ne una, ja sabeu alló de “donde fueres haz lo que vieres”. La veritat no aconsellem la beguda a ningú. Reacció típica al provar-la.

Sembla que a en Vendetta no l'afecta, es clar ell es jove i encara no te el cos acostumat a les tradicions, encara esta a temps de decidir el seu cami...perruca...granadina...4X4...
Fem una volta per el local i arribem a la part...diguem-ne discoteca, no hi ha ningú però no perdem l’oportunitat de posar-nos d’acord amb la decoració i gaudir de la sala d’envestides..
Si passeu per aquest fil podeu ampliar el tema.siono1000 ha escrit:Certament l’Stromkel te raó, no va ser una festa de las que ell ens te acostumats, va ser una sortida cultural amb totes les de la llei.
L’estat mental assolit desprès de torejar uns gays amb perruques de Goretex i agafar la predisposició anímica suficient, baguen-nos la barreja de cervesa amb granadina, ens va permetre empaparnos de la decoració del local i aconseguir entendre el veritable art de la vida...el toreig, sense cap mena de dubta.
Sortir d’una envestida amb brillantor no es una habilitat...sinó un art en poder dels escollits.
Aquí les proves que varem entendre la realitat de la vida...almenys un dia.
![]()
En el meu cap i resta una pregunta sense resposta:
- No serà Cordes sur Ciel el primer lloc a on es va veure la llum del sentit de la vida???
Bueno dos:
- No serà Cordes sur Ciel a on resideixen els veritables “depredadors” de la nit ???
http://mototurisme.cat/foros/viewtopic.php?t=2210
Estem força cansats, a una hora “prudencial” emprenem la retirada, una retirada a temps es una victòria...(o no).
Abans d’agafar les motos els “singles” posen en marxa els dispositius antiperruques de Goretex, val més estar previnguts.

- Dia 2º. Cordes, D600 Albi, D999 Le Fraisse,D53, D79, D57, D59, D 81, D83, D157 LaCaze, D171 Vabre, D55 Roquecourbe, D89 Castres, D622 Brassac, D62 Bge de la Raviege, D52, D601 Lacaune, D32 Belmont sur Rance, D999 Albi, D600 Cordes.
Ens llevem a una hora que ens doni temps d’esmorzar, tanquen a les 10:00am, el dia esta emboirat, no tant com a Osona però deunidó. Si al final hagués vingut el d’Osona ell mateix ho podria certificar, però venia d’uns dies amb no se qui i no se a on i el pobre tenia que descansar. Hay pobret...que no es constipi el nen.



Segons la Sandra, a les 11:00am escamparà la boira amb total seguretat, la resta fem veure que la creiem, ens convé el tema.
Ens posem en marxa la ruta prevista per avui ja ha sofert alguns talls. La Sandra no anava del tot equivocada, a les 12:00am veiem el sol per primer cop, ja ens agrada.... Potser que realment no s’equivocare d’hora, sinó que encara li durava l’engany d’en Xavi i potser, només potser, que juntament amb el despertador li canviara tots els rellotges.

Arribem a Castres i dinem, es clar son més de les 2 i ja tenen la cuina tancada, al costat hi ha una fleca que venen entrepans i els mengem a la terrasseta d’una Pizzeria mòbil tancada, tot disfrutant de una magnífica vista sobre la carretera. Comença el dilema mapes-Gps.

Comentem que farem el cafè al restaurant que no ens ha donat menjar, però sembla que ens han sentit i tanquen la paredeta corrents, bueno...anirem a un centre comercial aquí al costat i aprofitarem per comprar quatre coses per la nit, unes coses per picar, tot menjar...eh!!!.
Segueix el dilema mapes-Gps, tenim tot el temps del mon. Aquí si que ha estat renyit el tema.

L’acord momentani el celebrem adequadament.

La ruta prevista pateix uns talls més.
Ens endinsem per una carretera recomanable, la que va de Brassac a Lacaune, fantàstica i si es a l’estiu millor, ja que quasi no hi toca el sol tapada per els arbres.

Fem una paradeta per estirar les cames, gaudir de la natura, fer una mica l’imbecil i també quatre fotos.


Ja que ella ha fet la majoria de fotos, bo es donar-li un petit homenatge. No ha quedat malament en aquesta foto. Més aviat diria que molt bé.


“¿¿De lo que se come se cria???


La proba total de que el “bon rotllo” es en molts de casos fictici.
><embed src="" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="353"></embed></
La típica i tòpica foto, la de grup.

D’aquí seguim fins a casa gaudint de la moto i el paisatge. Quasi sense problemes de Gps. O si.







A Belmont sur Race vam poder despistar un moment a l’Stromkel (que seguia el Gps i no veu ni la carretera) i ens donarem temps de preparar-li una festa sorpresa d’aquelles que tant li agraden, estava tot emocionat, no va plorar, però...



El menjar era monotemàtic, castanyes de primer, castanyes de segon i castanyes de postra.

Seguim ja cap a “casa”.


Ja som a caseta. Una panoràmica.

[youtube][/youtube]
Mentres uns descansem i encenem el foc, en Vendeta i els Xavistrom’s van a veure Cordes sur Ciel amb una mica de claror. La Cultura es la cultura.



El sopar avui l’hem encarregat a la mateixa casa, uns plats d’aquest afrancesats, bon aspecte i poca cosa.
Després anem a casa nostra que avui si tenim queviures per passar la nit, tot xerrant decidirem la ruta de demà ja que no tenim clar que la que ens va proposar en gs12red la puguem fer totalment, ja que els Xavistrom’s han d’anar fins a Lleida i tampoc volem que arribin a les “quinientes”. Merci gs12red, la guardem per una altre ocasió perquè segur que tornarem.( o no)
Aquí la seqüència completa de la decisió de la ruta, quasi varem arribar a les mans, sort que gràcies al seny, la templança, l’assossegament i el bon fer de tots aconseguiren fer-nos entrar en raó, unes imatges valen més que mil paraules.gs12 red ha escrit:
Albi- Cordes - Villefranche de Rouergue - Rodez -Millau per la D911- Vista Caves Formatge President a Roquefort sur saulzon - allá agafar la D23 fin a L´Hospitalet du larzac- després fins a la Cavalerie - D999 fins a Nant -i Sant Jean du Bruel ( visita) continuar D999 Sauclieres -agafar D7 i desvio a l´esquerra a la Couvertoirade ( coneixes el poble de l´asterix amb aquelles cabanyes ? doncs igual ) visita recomenable doncs retrocedeixes 1000 anys. després cap el Caylar i podeu tornar cap a casa per la D9 ( st.Pierre de la Fage) - Lodève - Lunas - D35 -- Bedarieux - D908--- fins a Sant Martin de l´arçon - allà agafar la D14 passar per Roquebrun - desvio a la D20 fins a Saint Chinian - després agafar N112 fins a Puisserguier - D16 a Capestang - i continueu fins a Narbonne - i desp´res si en teniu ganes o segons l´hora que sigui aneu a Gruissan ( Mar) a fotreu-s un homenatge de peix i marisc al casc antic i com uns reis cap a casa
Carreteres sense trànsit garantides .......
nyam, nyam, baratet i paissatges per descubrir.
Hi recordeu :La Marxeta de Cordes es cosa fina :b9 :b9










Al final varem firmar la pau i juntament, mapes i Gps, aconseguiren posar-se d’acord.


Si passeu per aquest fil podeu ampliar el tema.
http://mototurisme.cat/foros/viewtopic.php?t=2218
Durant aquesta estona ens va succeir un fenomen paranormal, el licor es va evaporar de les ampolles sense donar-nos compte, alguns deien que era la gran escalfor de la estufa alimentada sense parar per en Xavi,

D’altres els hi havia semblat veure unes aures espirituals que s’enduien les ampolles, a hores d’ara encara no n’hem tret l’entrellat, potser algun dia ho sabrem...(o no). De totes formes crec que podrem seguir dormint tranquil•lament...o no. O si.

La qüestió es que després d’aquest gran, grandiós, quasi sobrehumà esforç, ens quedarem sense esma per anar de marxa, bueno...els “singles” digueren que ara que tenien els aparells última generació detectors antiperruquesdeGoretex, els volien amortitzar, eixís que marxaren altre cop per gaudir de la “marxa fina” de Cordes sur Ciel, ara ja sabien a on anaven, es creien segurs ells...es creien, pobres.
El que no havien previst era que els Dissabtes un altre “depredador de la nit” sortia a buscar preses, per poc no acaben com el conte aquell del caçador caçat, no sabien que a Cordes es juga a la primera Lliga Mundial, ells tant segurs sent uns pobres caçadors de capitaleta.
Doncs si nois/es, el “depredador” nº1 del poble-comarca-districte-pais-continent-planeta havia decidit sortir a menjaaaaarrrrr. Disfressat de dona de mitjana edat i respectable, luxemburguesa de naixement afincada a Cordes, empresària de productes ecològics, posseïdora d’un mastodòntic 4X4, un Hamer per ser més concrets (en aquest punt, els nostres companys es malfiaren...ecologia i Hamer??), però el que realment els salvare la vida, va esser el fet de que també tenia un apartament a Platja d’Aro i aixó si que no es pot permetre, aquí he de dir que els reflexes foren R.R.E. (reflexes, rapits i exòtics) com ha de ser i emprengueren una fugida a temps, per sort no hi va haver danys importants, a hores d’ara algun potser estaria tramita’n el canvi a nacionalitat francesa.
Gràcies a les compres compulsives per Internet, tenien a l’abast el nou model de detector antidonesempresariesecologiquesambapartamentaPlajad’aro que es posaren immediatament. Juntament amb el detector antiperruquesdeGoretex, a la fi si que estaven preparats per la “marxa fina”, almenys les sorpreses no serien monumentals.

Sempre quedarà el dubta de si la vestimenta motard fora la causant d’aquest atac. Si passeu per aquest fil podeu ampliar el tema.
http://mototurisme.cat/foros/viewtopic.php?t=2255
Ah!!! Quant els varen fotre fora del Bar a empentes perquè tancaven, un altre Bar tancat a la llista, tornaren a “casa”, la resta seguíem debatin el tema de l’evaporació del licor, fins i tot davant dels nostres nassos anava baixant el nivell, quin misteri. Realment posa la pell de gallina aquestes coses paranormals.
Anàrem a dormir a les 3:00am sense bacanal ni res, he de dir que elles si que volien ( o no).
- Dia 3º. Cordes D600, Albi D999,St Pierre D902, Camares, D12 Brusque, D12, D922 St Gervais, D13 Herepian, D908 Olargues, D908 St Pons, N112........aquí si que ja no trobo per un varem passar, fins a Narbonne sense entrar-hi, la Nacional fins Perpinyà nord, Autopasta i a casa.
Últim esmorzar.

Ultima vista.



Ultims preparatius, aquí en vendetta miran l’estat de la bateria del mobil, estava quasi descarregada deia.

I marxem.


Ho tenim claríssim, el primer de tot posar benzina, que estem a França i es diumenge...però el problema es persistent, un cop darrera l’altre, sempre el mateix, no se quina solució hi pot haver, nosaltres la desconeixem. Total que un motarre franchute ens acompanya fins la benzinera.

Perquè totes estan aixís.

Al arribar, uns reposten de la targeta del motarre, altres de la targeta d’una simpàtica noia, tot plegat uns moment de vida social.
Seguim el viatge a itaca.



Una parada a un mirador i seguim amb els problemes mapes-Gps.


Seguim.

Ja tenim el lloc per dinar. El poble si es pot dir aixís: Les Peres, quin nom no??
El lloc era veritablement curiós, a part de la musiqueta que enganxava, era Bar especial amb una gran selecció de Pastis i granadines.

Venta de tabac.

Un menú de:
1º- Assortit de patès i embotit i amanides varies d’arròs, pastanaga i col.
2º- Salmó i lluç amb salsa picant.
3º- Mongetes estofades i senglar.
4º- Formatge
5º- Gelat de dos gustos.

Tot servit per una dona d'uns 70 anys que ho feia tot, cuinar, servir, desparar, rentar plats, sevir els cafès a la barra, despatxar el tabac, fer els comptes i cobrar, a preu actual. I a més a més era l'encarregada de la benzinera, oberta tot el cap de setmana. Vaja...que les dones d'abans també son "sobradamente preparadas".

Quant va veure que havíem gravat la musiqueta, ens va dir que tindria de cobrar drets d'autor, tot aixó mentres ens cobrava 24€ per cap sense moure les pestanyes, ni tremolar-li la veu. Una experiència "diferent".
Aquí la musiqueta.
[youtube][/youtube]
Aixó ja s’acaba.

En aquest moment varem tenir l’estranya sensació de ser vigilats de prop, potser era un altre “depredador” disfressat???

Seguim.

Però abans un petit problema, com no, del Gps.
Tot i que saben cap a on has d'anar, tinguent el trencant al davant dels nassos, però fent un acta de fe i seguir el Gps...et pots trobar, que en una tornada a casa de 400km i per alguns de 600 i picu, una sorpresa com aquesta. No diré res dels Gps.

Ha sigut divertit.



Entrem a l’Autopasta, parem a la ultima area de França i ens despedim. Snif snif.
Han estat 3 dies viscuts intensament, com molt bé deia l’Stromkel al començament...la meitat de les rutes no les hem fet, no em seguit cap guió preestablert, no hem visitat cap museu, ni cap ciutat, només Cordes sur Ciel i a la nit, molts es preguntaran si val la pena fer tants km per no veure rés de rés, nosaltres no sabem a ells però a nosaltres, crec, si que ens ha pagat la pena. Ara seré valent i me la jugaré, crec que puc dir en nom de tots que es el que ens feia falta en aquest moment, ara estem bé, ja podem tornar a la guerra diària.
Tot i no ser perfecta ( en aquest mon imperfecta, la perfecció no deixa de ser una imperfecció, je je je ), ha estat una bona sortida molt recomanable per a tothom, ja estaria content si la propera anés igual de malament. Salut i a disfrutar de la vida...que son quatre dies.