Aquest diumenge el Vendetta i jo vam fer una sortideta per la seva terre i volia compartir amb valtres, aquesta sortideta que a mi personalment em va fer molt de profit.
Es una bona terra i a mes molt maca, i els paisatges la veritat es que roben el cor.
Vam sortir de Girona ciutat i vam agafar autopista fins arribar a la sortida de Olot i altres ( perdoneu que no m'enrecordi, qualsevol coseta privat al Vendetta
).Vam parar a Oix i el Vendetta va voler possar amb la seva pan. No hi ha fotos, pero darrera seu hi havien dues tetes. :D Son dues montanyes molt juntetes dites les dues tetas.
Aqui estic al pont. Totes les cases son de pedra i estan totes molt rusticament guarnides. Nomes hi han 45 habitants, aixi que imagineu lo petito que es el poble, aixo si molt acollidor pero potser al hivern una mica solitari. Ideal per si voleu recolliros.
El poble esta a 45 Km de Girona i es facil de trobar. La carretera que porta cap alla un cop deixada l'autopista, es molt maca i al arribar gairabe al poble , les vistes son impresionants. Val la pena de veritat fer.ho amb moto. El Vendetta hi va disfrutar molt fent revolts i jo tambe.
Per arribar desde Olot he d'agafar la C-153.
Aqui el Vendetta tot pensatiu. La calma del lloc li va contagiar.
Hi ha una petita llegenda que diu que abans hi havia una imatge a Bestracà, un convent que ara es troba tot en ruines. Era un crist i li deien la majestat de Beget. Hi feien una ofrenda de pans, pero un cop no va poder ser, i diuen que el crist es va empipar molt i va girar el cap i va mirar cap a un altre canto. L'imatge va desapareixer i temps despres va ser trobada a un panta i ara es troba a l'esglesia.
Si voleu visitar l'esglesia heu de preguntar per la Maria en el num. 8 del carrer principal. Podreu visitar la esglesia i la preciosa imatge romanica de la llegenda amb el cap girat. A l'esglesia tambe s'hi amagaven els que fugian de la guerra, els rojos o els que lluitaven contra Franco. El Poble es una entrada a França i des de alla, els makis, com es deien abans, podien descansar i agafar forçes per marxar. El poble que queda amagat entre les valls, es un poble que convida a passejar i a desconectar de les gran ciutats.
Aquesta foto es de la carretera un cop vam deixar Beget i porta cap a Rocabruna. Hi ha un castell amunt d'una muntanya i es molt maco. No hi tinc fotos d'aprop perque no vam parar, pero hi vaig fer una mentres marxaven per la carretera que envolta al poble. Perdoneu si no esta ben agafada, pero us podreu fer una idea mes o menys de com es. La pena es que el castell es troba en estat de ruines progresives. Despres del meu viatge a les terres d'Occitania, m'he donat compte de que aqui a Catalunya no hi cuidem pas el patrimoni.
Be i aqui us deixo uns petits planols de com podeu arribar al lloc. Despres a la tornada el Vendetta em va portar a Olot, i encara que ja havia estat un munt de cops, aquesta vegada em va agradar mes. De cami cap a Girona vam aturar-nos a fer un cafeto a Sant Pau. A la plaça del poble hi ha un petit hostalet a on fan un pa i unes coques molt bones. Despres vam passar cap a Camprodon i apa cap a Girona.
No deixeu de fer aquesta ruta, de veritat que quedareu molt contents.
Lluneta
