Pel fred, per la ruta, pels amics, per tantes i tantes coses que el fan inesborrable.
Diuen que les motos, son per l’estiu. Pot ser si que llavors és més fàcil i fa menys mandra, però rodar 800km per sota dels zero graus, us puc assegurar que li dona quelcom d’especial al fet de anar en moto.
Una cosa em queda clara, o t’agrada i en gaudeixes d’això d’anar sobre dues rodes, o quant surts i veus els –7º et quedes a casa calentet (forejant aixó si!!!).
Cal dir com a curiositat, que en els 450 km de recorregut de dissabte, no ens vàrem creuar només que amb una moto (sobre el quilòmetre 420 de la ruta). Bé, que si vaig agafar congelacions a la ma esquerra, no va ésser de fer Vsss.
LA VALL D’ISABENA – COLL DE FADAS
27-DESEMBRE-2007
Doncs si, una vegada superats tots els dubtes meteorològics de les grans nevades del dijous i divendres i amb la finalitat de donar-li sentit a un bon cafe amb llet, vàrem sortir el dissabte a les 8,30h.
-3º marcava el termòmetre a Parets en agafar la moto.
La primera parada fou Igualada, on ens trobem amb la Ceci i el Xavi, i el Carles. La Tiger, espitosa per acabar de sortir de la gàbia, va tenir que esperar que els demés féssim un reconstituent cafè amb llet.
Finalment sortirem amb la intenció d’arribar el més ràpid possible a Anglesola, on ens espera en Ramon. Pel camí, ( i anem per l’A2, creuem un lluminós que marca –5ºC)
Curiosament, en aquest mateix bar, vàrem estar esmorzant amb en 007, Lujoisla i en Depardie. Era el dia més calorós de l’estiu, i anaven a Terradets - Tremp. Quins contrastos!!!
En acabar, (mira que costa.....tornar a pujar a la moto, amb aquest fred!!!!)...
....i anem cap a terres de Huesca.
Prenem la C53, que mena a Balaguer, i d’allà, per la C26 cap a Alfarràs, que és l’últim poble dels termes polítics de Catalunya. No és difícil donar-se compte que els termes culturals i reals són molts diferents, ja que, per exemple, pràcticament vàrem poder seguir parlant en Català tot el dia (amb la gent dels bars, benzineres..... etc)
Les carreteres, per això son ràpides i força rectes.
Per la N230, arribem a Benavarri, punt on neix la carretera que és el nostre objectiu.
La VALL d’ISABENA
La A-1606, preciosa, petita i revolada, que ens comença a mostrar impressionants decorats, feréstecs i nevats.
La carretera, comença a mostrar-nos petites clapes de neu, que fa que en els revolts ombrívols, aparegui amb tota la seva força, amb el seu aliat i amic, el glaç.
Just a Laguarres, amb el seu impressionant campanar, prenem la A1605 fins on pararem a Roda d’Isabena, que si arriba per una petita i estreta carretera de dos quilometres.
D’aquí, la carretera puja cap a Bonança, tot passant pel port de Bonansa de 1380mt.
És en aquest tram, i fins arribar a Castejon de Sos, que la natura ens regala amb uns quilometres inoblidables.
El fred, s’oblida, i quasi s’agraeix per poder rodar per aquestes carreteres nevades. Poques més paraules per a veure aquestes imatges...
El coll de Fades és el punt més alt del nostre periple d’avui, d’aquí ja tot és baixada cap a Castejón, lloc on dinarem.
Desprès de dinar, anem ràpidament cap a Lleida, no volem que se’ns faci fosc i les carreteres es tornin miralls intransitables. Prenem la N260, fins a trobar la A-139 que ens porta a Graus.
En arribar, tenim que netejar una mica les motos, ja que estant arrebossades de sal.
Per fi arribem al Formula 1, on ja ens trobem al MacKinley i la Eli.
És inevitable. Estem cansats i contents d’haver fet una magnifica i freda ruta, però la realitat és que ja ha iniciat la.....
SORTIDA MOTOTURISTERA A TAMARIT DE LLITERA.
28-DESEMBRE-2007
Així dons, a mida que va arribant la gent, anem prenent possessió de les nostres habitacions, i una vegada nets i endreçats, cap al bar que i falta gent.
Les cervesetes donen pas al sopar, això sí, esperant que hi siguem tots. En Jordi i la Natàlia varen ser els ultima. Quina moral, pujar a les 9,00 del vespre de Reus per arribar a les 10,15h!!!!
Ens llevem i fem un petit esmorzar, ja que mai se sap que pot passar i no és bo que et trobin amb l’estómac buit....
Marca el termòmetre –7ºC, les motos que han dormit al carrer, “curtides”, s’engeguen a la primera sota un dit de gebrada glaçada.
Ens retrobem amb tots els companys, que han matinat un niu per poder-nos trobar a les 9.00, i cap a Tamarit de Llitera i falta gent.
QUIN FRED QUE FA!!!!!
Prenem la N230 i pugem cap a Alfarràs, i aquí entrem per la A140 fins a Tamarit de Llitera.
Està ple de gom a gom
Mentre fem cua per que ens donin l’esmorzar, guaitem les fileres de motos per a descobrir aquella que més ens agrada o petites joies o curiositats.
Els organitzadors prepares una bons entrepans i un beuratge, que mengem al costat d’un bon foc, i amb la companyia de la colla.
(SECCIÓ SINDICAL DE MOTOTURISME)
Decidim fer ruta pel nostra compte. Nosaltres sols ja som un munt de motos, i ja fem molta patxoca tots en filera per la carretera.
Per la A1240, tornem a la N230. Reportem per ja no parar més.
Passem per Benavarri on desviem cap a la N123, cap a Barbastro.
Passem per pantà de Barasona i poc desprès per sobre del riu Cinca, afluent de l’Ebre.
Deixant Barbastro a la nostra dreta, arribarem a Monzon, on pararem per fer una foto de grup i prendre un cafè.
Desprès de creuar Monzon, prenem la N240, de rectes inacabables, per arribar a on tenim que dinar, a Can Salat de Juneda.
El dinar, el prenem amb ganes, ja fa força estona que hem esmorzar i comencem a tenir un intens rau-rau.
Com sempre en aquests casos, s’aprofita per enfortir llaços d’amistat amb aquella gent que feia dies que no veies, i per iniciar-ne de nous. Tot plegat per a passar una bona estona i rematar la jornada.
Amb mandra i una mica de pena per haver de separar-nos. Un rera altra, anem marxant.
Cap a casa a fer-se una dutxeta calenta.
Ara ja cal pensar en la calçotada.
US HI ESPEREM A TOTS!!!!!!!!!!!
Miquel i Carme