Gap, actualitzat 15-05-08. Amb mes fotos
Moderador: Airald
- Hijpanitat
- Presentats
- Entrades: 348
- Membre des de: dt. oct. 23, 2007 1:39 pm
Gap, actualitzat 15-05-08. Amb mes fotos
Sembla que el companys han tornat abans del que era previst, no han tingut valor de dormir una nit més a casa dels vampirs. Les destrals i tota mena d'eines de tortura corrien per la casa, i els crit més horribles i mai sentits eren el plat de cada nit. Els pobres no podien dormir i muntaven guàrdia per torns durant tota la nit.
Expressions impronunciables, exclamacions esglaiadores, portes que s'obrien soles i finestres que donaven a una altra dimensió.
Això es massa per un parell de post-adolescents que, encara que ficats en anys, no han sortit del tot de l'ou.
Dies de sol i pregàries per sobreviure la nit, bones carreteres i bons àpats, una patita sortida a Itàlia i un 2.300 tancat (torna a fer la ruta en darrera. El Mont Vantoux també tancat, tot hi que varen pujar fins 4 km del cim,i el desig de tornar-ni però mai a la mateixa casa.
El terror ja habita a la seva ànima, i el somnis viscuts no els deixaran dormir amb tranquil·litat mai més. Aquest és el preu del terror que han viscut.
Continuarà ....
Expressions impronunciables, exclamacions esglaiadores, portes que s'obrien soles i finestres que donaven a una altra dimensió.
Això es massa per un parell de post-adolescents que, encara que ficats en anys, no han sortit del tot de l'ou.
Dies de sol i pregàries per sobreviure la nit, bones carreteres i bons àpats, una patita sortida a Itàlia i un 2.300 tancat (torna a fer la ruta en darrera. El Mont Vantoux també tancat, tot hi que varen pujar fins 4 km del cim,i el desig de tornar-ni però mai a la mateixa casa.
El terror ja habita a la seva ànima, i el somnis viscuts no els deixaran dormir amb tranquil·litat mai més. Aquest és el preu del terror que han viscut.
Continuarà ....
Hijpanitat l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 15, 2008 7:32 am, en total s’ha editat 2 vegades.
Hijpanitat, SCI
Nosaltres només venem aire
Nosaltres només venem aire
- Kel
- Presentats
- Entrades: 3513
- Membre des de: dl. gen. 08, 2007 10:42 pm
- Ubicació: Girona
- Contacta:
Hem tingut bon temps, durant tota la ruta fins la tornada, hem avançat un dia la mateixa per la por de la darrera nit ....
He deixat al bon jan d'en Pacs47 a l'autopista, camí de casa seva. Ara vaig a dutxar-me i fer un mos; espero poder oblidar les experiències viscudes.
Fins ara
He deixat al bon jan d'en Pacs47 a l'autopista, camí de casa seva. Ara vaig a dutxar-me i fer un mos; espero poder oblidar les experiències viscudes.
Fins ara
[align=center]http://www.remences.com[/align]
..........................................................................
..........................................................................
- Randy-650
- Presentats
- Entrades: 14288
- Membre des de: dg. gen. 07, 2007 10:20 pm
- Ubicació: ®Randy i Montse¶¶¶¶¶Suzuki Bandit 650 SA¶¶¶¶Castellar del Vallès-B¢n
- Siono1000
- Presentats
- Entrades: 2573
- Membre des de: dc. març 28, 2007 2:12 am
- Ubicació: Baix Empordà
Benvinguts a casa nois !!!!
Jo crec que heu fet molt bé d'avançar un dia l'arrivada. L'última nit... :evil:
Diuen, els que dominen el cuir negre i les manilles, que és guarda el punt culminant per l'última nit :? :? la sodomia. :evil:
Heu pogut tornar sans i estalvis :D Cosa que ens al·legra molt i molt. :!:
Ja podeu començar a penjar crónica i fotos. Per cert, les fotos d'avans de marxar molt macas.
però en volem algunes de les vostres.
Salut per tornar-hi. (encara que en una altre casa)
Jo crec que heu fet molt bé d'avançar un dia l'arrivada. L'última nit... :evil:
Diuen, els que dominen el cuir negre i les manilles, que és guarda el punt culminant per l'última nit :? :? la sodomia. :evil:
Heu pogut tornar sans i estalvis :D Cosa que ens al·legra molt i molt. :!:
Ja podeu començar a penjar crónica i fotos. Per cert, les fotos d'avans de marxar molt macas.
Salut per tornar-hi. (encara que en una altre casa)
Salut i kilómetres
- Hijpanitat
- Presentats
- Entrades: 348
- Membre des de: dt. oct. 23, 2007 1:39 pm
- Sagal
- Presentats
- Entrades: 5673
- Membre des de: dj. ago. 09, 2007 8:23 pm
- Ubicació: Calldetenes - Osona
- Hijpanitat
- Presentats
- Entrades: 348
- Membre des de: dt. oct. 23, 2007 1:39 pm
Be senyors, aquesta es la petita historia de dos bretols, que es creian que aixo dels vampirs era cosa per fer, que els nens es dormisin abans o que es menjesin tot.
Com podeu veure en Kel ja feia uns ulls fora de lo normal, :shock: :shock: tot i que el sopar podia ser-hi el culpable


i que em dieu de la seva acitut

La casa per fora no indicaba que els seus habitans, fossin -especials-??? :twisted: :twisted:

La seva preocupacio, ja va començar al veure una foto familiar i comprobar las semblançes amb els seus habitans actuals

Era cert , aqui parlant amb en Pacs55

Kel jugant amb Michelle :666 :666

Ara amb el gos

La nostra habitacio era la que te els dos portons oberts, donar por solsament mirar-la

Pacs amb els amics dels amos de la casa

I per ultim, una foto d'acomiadament, -amb ells els hi varen dir que marxaban a comprar tabac i que tornariem per la nit

Aixo es lo que ells recorden de la seva estancia als Alps, vull creure que pasat un parell de dies, ens fagin cinc centims de la seva sortida o no??????????
Hijpanitat, SCI
Nosaltres només venem aire
Nosaltres només venem aire
- Siono1000
- Presentats
- Entrades: 2573
- Membre des de: dc. març 28, 2007 2:12 am
- Ubicació: Baix Empordà
Teniu tota la raó, els amos de la casa no surten a les fotos. :shock: :shock: :shock: :shock:
L'únic que jo veig son a un parell de "pasarells" de cal ampla. :D :D :D
Al menys no os han xupat la sang, per que abduir-vos...no calia, que veniu des d'aquí ben abduits. 8)
Es una zona que desconeixo.
Poseu alguna foto més dels paisatges i carreteres, no sigueu "garrepes".
Salut.
L'únic que jo veig son a un parell de "pasarells" de cal ampla. :D :D :D
Al menys no os han xupat la sang, per que abduir-vos...no calia, que veniu des d'aquí ben abduits. 8)
Es una zona que desconeixo.
Poseu alguna foto més dels paisatges i carreteres, no sigueu "garrepes".
Salut.
Salut i kilómetres
- Stelvio
- Presentats
- Entrades: 167
- Membre des de: dt. gen. 09, 2007 6:21 pm
- Ubicació: Mataró
siono1000 ha escrit: Al menys no os han xupat la sang, per que abduir-vos...no calia, que veniu des d'aquí ben abduits. 8)
Poseu alguna foto més dels paisatges i carreteres, no sigueu "garrepes".![]()


Ni que estiguessin tornant del Congo... oi Siono?
El que passa és que tres fan de mal combinar, però ser-hi hi eren... uuuh, quin esglai! i clar, entre tant “que si ara em veus que si ara m’amago”, els pobres encara deuen anar desconcertats. Son bons tius i molt complidors, així que tard o d’hora es revindran i els tornarà la veu.

Des del 1968:
Si el coneixes sabràs quines rutes m'agraden

- Siono1000
- Presentats
- Entrades: 2573
- Membre des de: dc. març 28, 2007 2:12 am
- Ubicació: Baix Empordà
Stelvio, en sembla que si el que surt a la foto es el que es varen trobar en aquella casa...dificilment els hi tornarà la veu en el que els resta de vida.
Només tindran esma per recordar un cop i un altre els dies viscuts intensament.
Ara !!!! he de dir que si hagues sigut jo el que hagués conviscut amb els tres "monstres" aquests, ja no podria "piular" ni una sola lletra mai més. :P
Esperem que només sigui fruit de la seva imaginació, altrament desbordant per cert.
Seguirem esperant si diuen "asa o bestia".
Salut.
Només tindran esma per recordar un cop i un altre els dies viscuts intensament.
Ara !!!! he de dir que si hagues sigut jo el que hagués conviscut amb els tres "monstres" aquests, ja no podria "piular" ni una sola lletra mai més. :P
Esperem que només sigui fruit de la seva imaginació, altrament desbordant per cert.
Seguirem esperant si diuen "asa o bestia".
Salut.
Salut i kilómetres
- Kel
- Presentats
- Entrades: 3513
- Membre des de: dl. gen. 08, 2007 10:42 pm
- Ubicació: Girona
- Contacta:
Pacs falten les teves fotos carbó ...
Rutes dels cinc dies
DILLUNS
Sobre les 7 del matí sortim per autopista en Direcció a Avinyó per autopista, sembla que farà un bon dia -com així ha estat-. Al arribar a Avinyó busquem un taller per tensar la cadena de l'SV d'en Paco i en informen que el dilluns al matí els tallers son tancats. Sortim d'Avinyó en direcció Carpentras i parem en un bon lloc a fer el dinar, dinem prou be i a bon preu a peu de carretera i sota l'ombre d'uns immensos plàtans. Iniciem la pujada a Mont Vantoux tot hi saber que el cim és tancat; la carretera és perfecta i el poc trànsit ens permet gaudir de tota la pujada, fent el descens ens tornem per fer fotos de la baixada. Malgrat no poder fer el cim, el llarg tros de collada, ens ha permès fer el revolts i les forts pendents amb absoluta confiança. Les carreteres franceses, son una altra cosa. Aprofitem per fer fotos dels revolts, és una pena que només siguem dos ...
Parada a Avinyó per intentar tensar la cadena

Dinant sota l'ombra a prop de Carpentras

El Mont Vantoux al fons

Un petit error del GPS (o meu?)

Pujant el Coll

Fins aquí podem arribar

Les plantes del Mont Vantoux

En Paco estudiant dites plantes

En Pacs47 Baixant de la Collada



Ja som a prop del destí, fora de la foto resta el Col De Noyer

El Col de Le Noyer, vaig una foto molt semblant a l'estiu passat a la pujada de l'Stelvio

El paissatge es absolutament primerenc i tot i les previsions el temsp va ser fantàstic

La primera vista des de l'habitació no ens fa sospitar tot el que veuríem i tot el que pot passar

Les parets de la casa eren molt gruixudes, com si volguessin separrar-nos del mon

Després enfilem cap a la Carretera de Serres, passant per Entrechaux i Buis les Baronnies, fins trobar propiament la carretera de Serres que voreja tota l'estona el Riu. Tal i com va comentar-nos el company Siono10.000, els revolts son ràpits i macos i l'asfalt impecable. És una bona experiència que tots dos aprofitem al màxim. La carretera és tan divertida que no tenim temps de fer fotos ni res, només gaudir i gaudir; el trànsit és inexistent i això fa la ruta més maca encara
Tot seguit deixem la carretera que ens portaria fins a Gap i trenquem cap a l'Estació de Devoluy i a fer el Col de Noyer que és pràcticament a sobre del que serà la nostra "casa" aquest dies. Al Fer el descens del Col de Noyer per la vessant Oest, tinc records de l'Stelvio, i sense voler-ho faig una foto semblant a la feta aquest estiu al pujar l'Stelvio a buscar un encenedor al revolt 14. Aquesta zona de Devoluy és molt maca, està sobro els 1400 metres i un pensa que voldria estar-hi aquí molt de temps
Sobre les 5 de la tarda arribem a casa i no sabem a on ens fiquem, el lloc és molt maco i les vistes molt i molt maques, tenim una petita serralada esquinçada per el Col de Noyer amb pics entre 2200 i 2500 m a menys de 3 km i amb neu, tot un plaer per la vista i per l'esperit.
No sabem a on hem anat a parat, tot hi que el lloc és magnífic les foscors i les ombres ens esperen a dita casa. Per la nit les ombres de les muntanyes semblen moure's (potser es mouen de veritat) i un esglai profund, quasi sord, surt del passat del nostres cossos. Tots dos comentem aquesta intensa sensació, això sumat a altres fets que ja havíem detectat (un dels mòbils emet un so de missatge al mateix instant de fer una foto amb una màquina de fotos). Tots i les estranyes sensacions, ens adormim ràpidament pensant que demà potser tindrem sort i no plourà
DIMARTS
Hem sobreviscut a la primera nit, tot un èxit, l'esperit d'Hijpanitat ens ha cuidat tota la nit, i sense cap mena de dubte ens ha permès gaudir d'un son restaurador. Afortunadament l'esmorzar és molt més digne que el sopar amb melmelades de la casa, torrades, mantega, suc de taronja i cafè amb llet. Sortim directes cap a Gap a tensar la cadena, aprofitem l'estona (mitja hora) per conèixer el centre de la ciutat i prendre un tallat a la salut dels nostres companys (tots vosaltres).
Ruta: Lac de Saulet, Estació d'Orciers i vorejar per els quatres cantons le lac de Serre Ponçon. Cal dir que en aquest moments el GPS ja no funciona i fem les rutes de forma clàsica. Es podem fer igualment, però no és el mateix i tot plegat per el Llac de Saulet ens perdem per una petita carretera, ja ens adonem del tema, però les vistes i la ruta son tan maques que continuem fins a trobar la carretera general. Després d'un bon dinar reparador, pujem a Orciers a fer una migdiada, és un plaer poder fer-ne una a més de 1.900 metres, amb una suau brisa, i a l'ombre; el sol picava massa. Cal dir que seguint l'esperit d'Hijpanitat, SCI, no hem sabut coordinar les cròniques ni les fotos, tanta tecnologia no ens ha servit de res. Sempre llatins fins al final.
Nets i polits enfilem a Serra Ponçon, que malgrat dir-li llac, és una presa, be, de fet en son dues i a diferents alçades. Impecable asfalt, revolts de dessiny i un tallat a dalt d'un coll a bones vistes. És una pena no poder parar a cada lloc que veiem espectacular, potser faríem 50 km en un dia. Escapem de la pluja intensa dues vegades, ja a pocs km de Gap
Per acabar la jornada i al bell mig de Gap ens prenem una fondue que escurem fins a cremar-nos, un bon postres i a patir una altre nit .... Som amb un terrassa coberta al mig d'un passeig. La pluja cau amb força mentre nosaltres assaborim la cervesa i la fondue. La pluja va amainant i poc a poc deixa de ploura, després de prendre unes crepes i un cafè enfilem cap a casa amb un nus al ventre, o potser és al cervell?
Vista des de l'habitació a primera hora del matí

El col de Le Noyer des del mateix lloc

La aturades son poques i els llocs bonics mases


Dins del Parc Nacional i pujant cap l'estació d'esquí d'Orciers



Una presa al costat d'una altre, què no tenen aigua?

En Paco controlant tot, com sempre

DIMECRES
Un bon Cafè a Itàlia. Un altre cop le lac Serra Ponçon (és que la carretera no ens agrada gaire i som masoques ...), Barcelonnette, Port sense nom, descens a Itàlia fins a Vinadio i el port de 2.200 m que volien fer per tornar a França, tallat, tornada quasi per la mateixa ruta.
El terror s'apodera cada nit de les nostres ments, somiem amb esperits d'altres mons i la por és controlada per Nostra Sra. de l'Hijpanitat que cuida de nosaltres.
El dia torna a ser perfecte i d'una tirada fins a la Barcelonnette, allà trobem un mercat i aprofitem per comprar formatges, pa i amb la llangonissa de la Garrotxa ja tenim per fer un bon dinar. Continuem fins al port de sense nom a on aprofitem per fer un dinar. Som a 1.990 metres, ple de neu i tenim que buscar un lloc sense neu al prat per poder dinar. És maco poder dinar tan a munt a començaments de maig, una petita migdiada i a fer un parell d'expressos que el cos i la ment agraeixen. Tal com pensàvem el port que porta cap a Issola 2000 és tancat i no ens queda més remei que tornar a disfrutar d'un llarg col Alpí en aquest cas en direcció contrària.
La carretera D900b, és una agradable sorpresa, amb paisatges provençals i revolts i bon asfalt. Som al paradís i som conscients de ser-ho. Hi trobem serrats impressionants, camps de vols d'avions sense motor i una ruta plena de camps de cirerers en flors (alguns tapats amb xarxes i d'altres no). Les carreteres que voregen els rius son les millors amb revolts no massa tancats i tots sovint entrellaçats
Un altre bon sopar a Gap i una altre nit de pànic i sorolls d'ultratomba. Quan tanquem el llum la penombra entra al nostre esperit tot sovint se sent: Paco ets aqui? Miquel ets aqui? .... les sensacions de voler ser traslladats a un altre mon son constants i entre somnis de monstres d'altres mons i freses de dins de la terra aconseguim dormir-nos, sempre amb un ull obert i la ment plena d'imatges indesxifrables.
Hem tingut fins el moment un temps molt bo, només quatre gotes el dimarts que l'únic que feren fou donar més emoció a la tornada a Gap, per dos cops la pluja ens va tocar i per dos cops es quedà en darrera, una mica de sort i una mica de gas.
Foto ritual de cada matí, per demostrar-nos a nosaltres mateixos que som vius i que sortim a les fotos


Parada per gaudir de les vistes i omplir-nos aromes (ha dit AROMES?) que ens donava la primavera; tot sovint quan parem busquem el punt que ens envia un perfum exquisit , tot hi no ser a la Provença, sembla que hi som tota l'estona




A la BARCELONNETTE fem el primer tallat del dia (o és el segon?) el mercat és prou divertit i com diuen al NO-DO: en el marco incomparable ...





Una aturada a la frontera Franco-Italiana per dinar. Personalment és un plaer poder fer-ho després de l¡experiència de l'estiu passat a on després de més de 20 port alpins en dos o tres el sol hi era present; als altres pluges, neu i boira ....
En Paco ficant la pota





No tenim presència gràfica del expressos que vàrem prendre a Itàlia, aquesta gent ho sap fer molt be; només per aquest cal trepitjar quan es pot el país alpí.
Tinc varis vídeos de la pujada i baixada del port, pena que no sé penjar-los correctament
DIJOUS
Cap a el Nord de la Provença i les seves carreteres.
Noyer sur Jambron, Sederon, Montbrun les Bains i Sault
Al viure en la engoixa i en el pànic més profund; no ens adonem que el dijous és festa Nacional per el francesos i el divendres, pont. Vivim en un altre mon. És el 8 de maig desembarcament a Normandia (crec)
A Noyer sur Jambron, tot fent uns tallats ..., ens plantegem si Le Noyer és realment un poble o estem en una altra dimensió; son mases coses extranyes: ells no surten mai a les fotos, el microbus del servei escolar va sempre vuit, el veiem d'anada i tornada cada matí -sense cap nen, només el conductor-; les múltiples creus a cada cruïlla i cap monument al morts de la resitència. Potser hores d'ara us podeu pensar que si preníem "alguna cosa". La resposta és obvia, res de res; només sortir del poble les "coses" tornaven a ser normals. El agents de la Gendarmerie amb làser que capten la velocitat del vahicles a 700 o 800 metres, fent la seva feina, els cafès dolents com sempre i els cotxes cedint el pas com marca la costum. No estem boixos, "la casa" i els seus voltants son un lloc extrany, per dir-ho d'una forma suau.
Al Nord de la Provença veiem camps infinits d'espígol encara per florir, a les cruïlles l'asfalt millor ens marca la ruta i el cel, el sol i la terra ens donen els colors provençals, el dinar el fem a Sederon, màgnific, per 11 Euros mengem que Srs. quasi diríem com déus. Uns plats de menú exquisits, amb una terrassa i al tocar les flors d'un cirerer (la casa de la por és diu La Griotte, cirera en francès, una altra casualitat?) que és al camps de sota, inclús el cafè sembla més bo.
Cal dir que ens manquen dies que la Provença, només hem fet un petit esbós, val visitar-la amb més cura. Cada dia em sento més francòfil. Els menjars, les rutes, els cotxes que deixen pas. Tot és una altre cosa. Hem d'aprendre moltes coses d'aquesta gent, tenim molt camí per fer ...
Busquem un lloc per per fel la migdiada i pair el bon dinar, fem varis km sense trobar el lloc més adient, busquem prat, ombra, bona vista, les tanques, filades o parets de pedres sembla que no ens vulguin deixar parar i que la ruta es faci eterna. Al final podem fer el ritual de descansar i ja recuperats continuem ruta per carreteres més maques encara, per gorges i barrancs, per revolts entrellaçats i paretsde 20 metres de pedra calcàrea, per llargues fileres de plataners, fins divisar el fons el majestuos Mont Vantoux un altre cop. Per aquesta variada carretera arribem a Sault, a on noves sorpreses ens esperen. Ens quedem amb el dubte si hi ha alguna concentració de motos o hem anat a parar al centre d'una zona motera; hem vist centenars de motos, en grups de 3 o 4 i de 10 o 12 motos. Sault és un poble molt maco, però ja és l'hora de marxar i fer el darrer sopar a Gap. És una llàstima no poder sopar a "la casa", el menjar infecte i les pors assolides en ho impedeixen.
Quin arbre és aquest?

Cada dia els apats eren bons a llocs encisadors

mmmmm, quines carreteres ...

En pacs, de vermell, mirant les plantes herbàcies

Aquesta no és una orquídia silvestre, però varem trobar-ne forces, la foto es torta, però l'imagine va lent i passo

A Sault, un terrassa i al fons el Mont Vantoux ... un altre cop? aquesta vegada la vista és des de l'Est

La mateixa terrassa

El de les motos porten olleres de peluix
DIVENDRES
Amb tot això no he comentat que el GPS va dir prou, ja no s'enjegava i aquest dies hem fet rutes com motarres clàssics. Personalment penso que és molt superior portar un GPS i un bon mapa de la zona com faig sempre. Enfilem directe cap a Orange, fent un altre cop la carretera de Serres, que vorejant un riu és, per segona vegada, un autèntic plaer. De fet semblava que a Oranje finalitzava el viatge (autopista fins a Girona i Piera), la veritat, és que un petit error de orientació ens fa baixar fins a Marsella, fantàstic, no ens agrada l'autopista i ens mengem uns 100 km més. Encara reivindico més el GPS.
Hem tingut que escorçar un dia el viatge, l'estat del meu pare ens fa tornar un dia abans a casa, i abandaonar la Griotte que ja en teniem ganes. Hem sobreviscut als terrors d'ultratomba, a les pors més primigènies, als sorolls del fons de la terra .... Tornarem per la zona però mai més a la casa (si és que realment existeix i no és en una altre dimensió).
Ha estat una experiència fantàstica, en Pacs47 un company a l'alçada, només ha fallat el menjar de la casa i les eines de tortura que els amos han volgut utilitzar amb nosaltres. Les nostres conviccions d'Hijpanitat ens han permès sobreviure i poder tornar a casa sans i estalvis, però tots dos recordarem per sempre les coses que hem vist, hem sentit i els esforços de les zones fosques per apoder-se de les nostres ments.
Del divendres no tinc fotos; us poso algunes fetes des de la moto, és el meu petit homenatge a aquesta zona dels Alps Provençals i un bon record general del viatge gràcies al company Pacs 47
Rutes dels cinc dies






Rutes dels cinc dies
DILLUNS
Sobre les 7 del matí sortim per autopista en Direcció a Avinyó per autopista, sembla que farà un bon dia -com així ha estat-. Al arribar a Avinyó busquem un taller per tensar la cadena de l'SV d'en Paco i en informen que el dilluns al matí els tallers son tancats. Sortim d'Avinyó en direcció Carpentras i parem en un bon lloc a fer el dinar, dinem prou be i a bon preu a peu de carretera i sota l'ombre d'uns immensos plàtans. Iniciem la pujada a Mont Vantoux tot hi saber que el cim és tancat; la carretera és perfecta i el poc trànsit ens permet gaudir de tota la pujada, fent el descens ens tornem per fer fotos de la baixada. Malgrat no poder fer el cim, el llarg tros de collada, ens ha permès fer el revolts i les forts pendents amb absoluta confiança. Les carreteres franceses, son una altra cosa. Aprofitem per fer fotos dels revolts, és una pena que només siguem dos ...
Parada a Avinyó per intentar tensar la cadena

Dinant sota l'ombra a prop de Carpentras

El Mont Vantoux al fons

Un petit error del GPS (o meu?)

Pujant el Coll

Fins aquí podem arribar

Les plantes del Mont Vantoux

En Paco estudiant dites plantes

En Pacs47 Baixant de la Collada



Ja som a prop del destí, fora de la foto resta el Col De Noyer

El Col de Le Noyer, vaig una foto molt semblant a l'estiu passat a la pujada de l'Stelvio

El paissatge es absolutament primerenc i tot i les previsions el temsp va ser fantàstic

La primera vista des de l'habitació no ens fa sospitar tot el que veuríem i tot el que pot passar

Les parets de la casa eren molt gruixudes, com si volguessin separrar-nos del mon

Després enfilem cap a la Carretera de Serres, passant per Entrechaux i Buis les Baronnies, fins trobar propiament la carretera de Serres que voreja tota l'estona el Riu. Tal i com va comentar-nos el company Siono10.000, els revolts son ràpits i macos i l'asfalt impecable. És una bona experiència que tots dos aprofitem al màxim. La carretera és tan divertida que no tenim temps de fer fotos ni res, només gaudir i gaudir; el trànsit és inexistent i això fa la ruta més maca encara
Tot seguit deixem la carretera que ens portaria fins a Gap i trenquem cap a l'Estació de Devoluy i a fer el Col de Noyer que és pràcticament a sobre del que serà la nostra "casa" aquest dies. Al Fer el descens del Col de Noyer per la vessant Oest, tinc records de l'Stelvio, i sense voler-ho faig una foto semblant a la feta aquest estiu al pujar l'Stelvio a buscar un encenedor al revolt 14. Aquesta zona de Devoluy és molt maca, està sobro els 1400 metres i un pensa que voldria estar-hi aquí molt de temps
Sobre les 5 de la tarda arribem a casa i no sabem a on ens fiquem, el lloc és molt maco i les vistes molt i molt maques, tenim una petita serralada esquinçada per el Col de Noyer amb pics entre 2200 i 2500 m a menys de 3 km i amb neu, tot un plaer per la vista i per l'esperit.
No sabem a on hem anat a parat, tot hi que el lloc és magnífic les foscors i les ombres ens esperen a dita casa. Per la nit les ombres de les muntanyes semblen moure's (potser es mouen de veritat) i un esglai profund, quasi sord, surt del passat del nostres cossos. Tots dos comentem aquesta intensa sensació, això sumat a altres fets que ja havíem detectat (un dels mòbils emet un so de missatge al mateix instant de fer una foto amb una màquina de fotos). Tots i les estranyes sensacions, ens adormim ràpidament pensant que demà potser tindrem sort i no plourà
DIMARTS
Hem sobreviscut a la primera nit, tot un èxit, l'esperit d'Hijpanitat ens ha cuidat tota la nit, i sense cap mena de dubte ens ha permès gaudir d'un son restaurador. Afortunadament l'esmorzar és molt més digne que el sopar amb melmelades de la casa, torrades, mantega, suc de taronja i cafè amb llet. Sortim directes cap a Gap a tensar la cadena, aprofitem l'estona (mitja hora) per conèixer el centre de la ciutat i prendre un tallat a la salut dels nostres companys (tots vosaltres).
Ruta: Lac de Saulet, Estació d'Orciers i vorejar per els quatres cantons le lac de Serre Ponçon. Cal dir que en aquest moments el GPS ja no funciona i fem les rutes de forma clàsica. Es podem fer igualment, però no és el mateix i tot plegat per el Llac de Saulet ens perdem per una petita carretera, ja ens adonem del tema, però les vistes i la ruta son tan maques que continuem fins a trobar la carretera general. Després d'un bon dinar reparador, pujem a Orciers a fer una migdiada, és un plaer poder fer-ne una a més de 1.900 metres, amb una suau brisa, i a l'ombre; el sol picava massa. Cal dir que seguint l'esperit d'Hijpanitat, SCI, no hem sabut coordinar les cròniques ni les fotos, tanta tecnologia no ens ha servit de res. Sempre llatins fins al final.
Nets i polits enfilem a Serra Ponçon, que malgrat dir-li llac, és una presa, be, de fet en son dues i a diferents alçades. Impecable asfalt, revolts de dessiny i un tallat a dalt d'un coll a bones vistes. És una pena no poder parar a cada lloc que veiem espectacular, potser faríem 50 km en un dia. Escapem de la pluja intensa dues vegades, ja a pocs km de Gap
Per acabar la jornada i al bell mig de Gap ens prenem una fondue que escurem fins a cremar-nos, un bon postres i a patir una altre nit .... Som amb un terrassa coberta al mig d'un passeig. La pluja cau amb força mentre nosaltres assaborim la cervesa i la fondue. La pluja va amainant i poc a poc deixa de ploura, després de prendre unes crepes i un cafè enfilem cap a casa amb un nus al ventre, o potser és al cervell?
Vista des de l'habitació a primera hora del matí

El col de Le Noyer des del mateix lloc

La aturades son poques i els llocs bonics mases


Dins del Parc Nacional i pujant cap l'estació d'esquí d'Orciers



Una presa al costat d'una altre, què no tenen aigua?

En Paco controlant tot, com sempre

DIMECRES
Un bon Cafè a Itàlia. Un altre cop le lac Serra Ponçon (és que la carretera no ens agrada gaire i som masoques ...), Barcelonnette, Port sense nom, descens a Itàlia fins a Vinadio i el port de 2.200 m que volien fer per tornar a França, tallat, tornada quasi per la mateixa ruta.
El terror s'apodera cada nit de les nostres ments, somiem amb esperits d'altres mons i la por és controlada per Nostra Sra. de l'Hijpanitat que cuida de nosaltres.
El dia torna a ser perfecte i d'una tirada fins a la Barcelonnette, allà trobem un mercat i aprofitem per comprar formatges, pa i amb la llangonissa de la Garrotxa ja tenim per fer un bon dinar. Continuem fins al port de sense nom a on aprofitem per fer un dinar. Som a 1.990 metres, ple de neu i tenim que buscar un lloc sense neu al prat per poder dinar. És maco poder dinar tan a munt a començaments de maig, una petita migdiada i a fer un parell d'expressos que el cos i la ment agraeixen. Tal com pensàvem el port que porta cap a Issola 2000 és tancat i no ens queda més remei que tornar a disfrutar d'un llarg col Alpí en aquest cas en direcció contrària.
La carretera D900b, és una agradable sorpresa, amb paisatges provençals i revolts i bon asfalt. Som al paradís i som conscients de ser-ho. Hi trobem serrats impressionants, camps de vols d'avions sense motor i una ruta plena de camps de cirerers en flors (alguns tapats amb xarxes i d'altres no). Les carreteres que voregen els rius son les millors amb revolts no massa tancats i tots sovint entrellaçats
Un altre bon sopar a Gap i una altre nit de pànic i sorolls d'ultratomba. Quan tanquem el llum la penombra entra al nostre esperit tot sovint se sent: Paco ets aqui? Miquel ets aqui? .... les sensacions de voler ser traslladats a un altre mon son constants i entre somnis de monstres d'altres mons i freses de dins de la terra aconseguim dormir-nos, sempre amb un ull obert i la ment plena d'imatges indesxifrables.
Hem tingut fins el moment un temps molt bo, només quatre gotes el dimarts que l'únic que feren fou donar més emoció a la tornada a Gap, per dos cops la pluja ens va tocar i per dos cops es quedà en darrera, una mica de sort i una mica de gas.
Foto ritual de cada matí, per demostrar-nos a nosaltres mateixos que som vius i que sortim a les fotos


Parada per gaudir de les vistes i omplir-nos aromes (ha dit AROMES?) que ens donava la primavera; tot sovint quan parem busquem el punt que ens envia un perfum exquisit , tot hi no ser a la Provença, sembla que hi som tota l'estona




A la BARCELONNETTE fem el primer tallat del dia (o és el segon?) el mercat és prou divertit i com diuen al NO-DO: en el marco incomparable ...





Una aturada a la frontera Franco-Italiana per dinar. Personalment és un plaer poder fer-ho després de l¡experiència de l'estiu passat a on després de més de 20 port alpins en dos o tres el sol hi era present; als altres pluges, neu i boira ....
En Paco ficant la pota





No tenim presència gràfica del expressos que vàrem prendre a Itàlia, aquesta gent ho sap fer molt be; només per aquest cal trepitjar quan es pot el país alpí.
Tinc varis vídeos de la pujada i baixada del port, pena que no sé penjar-los correctament
DIJOUS
Cap a el Nord de la Provença i les seves carreteres.
Noyer sur Jambron, Sederon, Montbrun les Bains i Sault
Al viure en la engoixa i en el pànic més profund; no ens adonem que el dijous és festa Nacional per el francesos i el divendres, pont. Vivim en un altre mon. És el 8 de maig desembarcament a Normandia (crec)
A Noyer sur Jambron, tot fent uns tallats ..., ens plantegem si Le Noyer és realment un poble o estem en una altra dimensió; son mases coses extranyes: ells no surten mai a les fotos, el microbus del servei escolar va sempre vuit, el veiem d'anada i tornada cada matí -sense cap nen, només el conductor-; les múltiples creus a cada cruïlla i cap monument al morts de la resitència. Potser hores d'ara us podeu pensar que si preníem "alguna cosa". La resposta és obvia, res de res; només sortir del poble les "coses" tornaven a ser normals. El agents de la Gendarmerie amb làser que capten la velocitat del vahicles a 700 o 800 metres, fent la seva feina, els cafès dolents com sempre i els cotxes cedint el pas com marca la costum. No estem boixos, "la casa" i els seus voltants son un lloc extrany, per dir-ho d'una forma suau.
Al Nord de la Provença veiem camps infinits d'espígol encara per florir, a les cruïlles l'asfalt millor ens marca la ruta i el cel, el sol i la terra ens donen els colors provençals, el dinar el fem a Sederon, màgnific, per 11 Euros mengem que Srs. quasi diríem com déus. Uns plats de menú exquisits, amb una terrassa i al tocar les flors d'un cirerer (la casa de la por és diu La Griotte, cirera en francès, una altra casualitat?) que és al camps de sota, inclús el cafè sembla més bo.
Cal dir que ens manquen dies que la Provença, només hem fet un petit esbós, val visitar-la amb més cura. Cada dia em sento més francòfil. Els menjars, les rutes, els cotxes que deixen pas. Tot és una altre cosa. Hem d'aprendre moltes coses d'aquesta gent, tenim molt camí per fer ...
Busquem un lloc per per fel la migdiada i pair el bon dinar, fem varis km sense trobar el lloc més adient, busquem prat, ombra, bona vista, les tanques, filades o parets de pedres sembla que no ens vulguin deixar parar i que la ruta es faci eterna. Al final podem fer el ritual de descansar i ja recuperats continuem ruta per carreteres més maques encara, per gorges i barrancs, per revolts entrellaçats i paretsde 20 metres de pedra calcàrea, per llargues fileres de plataners, fins divisar el fons el majestuos Mont Vantoux un altre cop. Per aquesta variada carretera arribem a Sault, a on noves sorpreses ens esperen. Ens quedem amb el dubte si hi ha alguna concentració de motos o hem anat a parar al centre d'una zona motera; hem vist centenars de motos, en grups de 3 o 4 i de 10 o 12 motos. Sault és un poble molt maco, però ja és l'hora de marxar i fer el darrer sopar a Gap. És una llàstima no poder sopar a "la casa", el menjar infecte i les pors assolides en ho impedeixen.
Quin arbre és aquest?

Cada dia els apats eren bons a llocs encisadors

mmmmm, quines carreteres ...

En pacs, de vermell, mirant les plantes herbàcies

Aquesta no és una orquídia silvestre, però varem trobar-ne forces, la foto es torta, però l'imagine va lent i passo

A Sault, un terrassa i al fons el Mont Vantoux ... un altre cop? aquesta vegada la vista és des de l'Est

La mateixa terrassa

El de les motos porten olleres de peluix

DIVENDRES
Amb tot això no he comentat que el GPS va dir prou, ja no s'enjegava i aquest dies hem fet rutes com motarres clàssics. Personalment penso que és molt superior portar un GPS i un bon mapa de la zona com faig sempre. Enfilem directe cap a Orange, fent un altre cop la carretera de Serres, que vorejant un riu és, per segona vegada, un autèntic plaer. De fet semblava que a Oranje finalitzava el viatge (autopista fins a Girona i Piera), la veritat, és que un petit error de orientació ens fa baixar fins a Marsella, fantàstic, no ens agrada l'autopista i ens mengem uns 100 km més. Encara reivindico més el GPS.
Hem tingut que escorçar un dia el viatge, l'estat del meu pare ens fa tornar un dia abans a casa, i abandaonar la Griotte que ja en teniem ganes. Hem sobreviscut als terrors d'ultratomba, a les pors més primigènies, als sorolls del fons de la terra .... Tornarem per la zona però mai més a la casa (si és que realment existeix i no és en una altre dimensió).
Ha estat una experiència fantàstica, en Pacs47 un company a l'alçada, només ha fallat el menjar de la casa i les eines de tortura que els amos han volgut utilitzar amb nosaltres. Les nostres conviccions d'Hijpanitat ens han permès sobreviure i poder tornar a casa sans i estalvis, però tots dos recordarem per sempre les coses que hem vist, hem sentit i els esforços de les zones fosques per apoder-se de les nostres ments.
Del divendres no tinc fotos; us poso algunes fetes des de la moto, és el meu petit homenatge a aquesta zona dels Alps Provençals i un bon record general del viatge gràcies al company Pacs 47






Kel l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. maig 14, 2008 8:43 pm, en total s’ha editat 17 vegades.
[align=center]http://www.remences.com[/align]
..........................................................................
..........................................................................
- Alucinamaripili
- Presentats
- Entrades: 7659
- Membre des de: dg. set. 30, 2007 11:37 pm
- Ubicació: Barcelona-Catalunya
- Randy-650
- Presentats
- Entrades: 14288
- Membre des de: dg. gen. 07, 2007 10:20 pm
- Ubicació: ®Randy i Montse¶¶¶¶¶Suzuki Bandit 650 SA¶¶¶¶Castellar del Vallès-B¢n
- Siono1000
- Presentats
- Entrades: 2573
- Membre des de: dc. març 28, 2007 2:12 am
- Ubicació: Baix Empordà
Molt i molt bé...!!!!
Si senyors...!!!! això ja es una crónica de veritat.
Felicitats per la sortida i espero que el tema del teu pare el tinguis arreglat. :!:
Ara ja només queda possar quatre fotos més per que ens morim d'enveja (de la dolenta...eh!!). :twisted:
Salut per tornar-hi.
Si senyors...!!!! això ja es una crónica de veritat.
Felicitats per la sortida i espero que el tema del teu pare el tinguis arreglat. :!:
Ara ja només queda possar quatre fotos més per que ens morim d'enveja (de la dolenta...eh!!). :twisted:
Salut per tornar-hi.
Salut i kilómetres
- Pacs47
- Presentats
- Entrades: 1271
- Membre des de: dg. abr. 08, 2007 9:59 pm
- Ubicació: manresa
La sortideta començava “be”, el GPS, d’en Kel no funciona, per moltes pregaries que li fem i la cadena de la moto d’en Pacs765, sembla un penjoll.
Conseqüència, -marxa fina- com correspon a Hijpanitat.
Desprès de fer-hi gaire be 350 kms de –autoroute-, arribem a Avignon, volem trobar un taller per arreglar-hi la cadena d’en Pacs, però els dilluns els tallers, solsament treballant per la tarda, de totes maneres, la gent d’una tenda de lloguer de motos, es va preocupa per mirar-hi de trobar alguna solució
Encara que posava que el Col de Mont Ventoux, estava tancat, varem pujar per apreciar-hi las vistes i que en Kel disfrutes-hi de la pujada amb la seva nova moto
La veritat es que dona gust circula per aquestes carreteres del país veí
el paisatge, francament al•lucinant
aquesta es la baixada del Col de Noyer, la carretera be, les vistes millors
be, això es una mostra
continuarà...............
Conseqüència, -marxa fina- com correspon a Hijpanitat.
Desprès de fer-hi gaire be 350 kms de –autoroute-, arribem a Avignon, volem trobar un taller per arreglar-hi la cadena d’en Pacs, però els dilluns els tallers, solsament treballant per la tarda, de totes maneres, la gent d’una tenda de lloguer de motos, es va preocupa per mirar-hi de trobar alguna solució


Encara que posava que el Col de Mont Ventoux, estava tancat, varem pujar per apreciar-hi las vistes i que en Kel disfrutes-hi de la pujada amb la seva nova moto




La veritat es que dona gust circula per aquestes carreteres del país veí


el paisatge, francament al•lucinant



aquesta es la baixada del Col de Noyer, la carretera be, les vistes millors




be, això es una mostra
continuarà...............
SOCI A.M.M. 16284
- Vendetta
- Presentats
- Entrades: 2529
- Membre des de: dv. gen. 12, 2007 1:27 pm
- Hijpanitat
- Presentats
- Entrades: 348
- Membre des de: dt. oct. 23, 2007 1:39 pm
- Triniti.V
- Presentats
- Entrades: 1426
- Membre des de: dl. gen. 08, 2007 7:41 am
- Ubicació: La Garriga
- Contacta:
Feia temps que no gaudia tant llegint una crònica :D , moltes Felicitats a tots dos
per aquest Fantàstic viatge
... Si ja estava morta de ganes de veure
paisatge Alpí, ara ja tinc un mono inaguantable... :D :D :D
:flor :flor :flor :flor Un 10 !!!!! :flor :flor :flor :flor
:!: i Vvvvsss
per aquest Fantàstic viatge
paisatge Alpí, ara ja tinc un mono inaguantable... :D :D :D
:flor :flor :flor :flor Un 10 !!!!! :flor :flor :flor :flor
:!: i Vvvvsss
Honda Varadero XL1000V - La Negreta
Web Personal - Informació dels Alps a El Rincón Alpino
Vvvvvvssss
Web Personal - Informació dels Alps a El Rincón Alpino
Vvvvvvssss
- Steelman
- Presentats
- Entrades: 14816
- Membre des de: ds. gen. 06, 2007 10:50 am
- Ubicació: Reus - CATALUNYA
- Contacta:
- Albertm
- Presentats
- Entrades: 159
- Membre des de: dl. juny 25, 2007 9:10 pm
- Ubicació: Santa Eulàlia de Ronçana