Dos sortides que teníem ja ben planificades.
Per coses de la vida el Maig no ens va ser possible marxar de casa i com que aquest any cel•lebrem els 25 de casats hem sacrificat la sortida amb els amics, passant tots els dies disponibles al Juny per fer el nostre viatge en parella.
Preparar un viatge de 19 dies per Croàcia, Bòsnia i Montenegro en poc més d’un mes de marge os ben asseguro que en va deixar del tot extenuat.
Un empatx d’informació difícil de pair en tant poc temps, moltes nits sense quasi dormir i bloquejat del tot el meu sentit de decisió.
Però com la nostra manera de funcionar es la de la “marxa fina” no ens preocupa massa, segur que ens en sortirem.
La idea com ja he comentat es la de no tocar gens d’Autopasta, creiem que es viable...ja ho veurem.
Dia 1 de Juny:
Després d’unes setmanes força estressants per la feina i el dia abans complicat per un casament familiar arriba el dia de marxar.
Comencem força bé ja que volíem sortir a les 6 del mati però resulta que a les 6 del mati no tenim absolutament res preparat.
Ni tant sols se si la moto s’engega que fa dos setmanes que no la veig físicament, no en pateixo ja que al ser una V-Strom es del tot impensable que pugui fallar.
Fer maletes, carregar la moto i estem a punt a les 11: 00 am. Fa dies que no miro cap previsió del temps, ja se que son dolentes.
Ruta: La Bisbal - Aups
Sortim de casa ploguen, que hi farem.
Primera parada a la Jonquera sota la pluja, esmorçar-dinar, omplir benzina i comprar subministres de tabac per uns quants dies.
Decidim seguir el pla previst i no agafar l’Autopasta, tenim prous dies per el davant.
Ja sabem que necessitarem tres dies per arribar a Croàcia en comptes dels dos previstos. A l’alçada de Monpellier deixa de ploure, quin plaer.
Al travessar la Camarga ja ens apunten amb el primer radar mòbil del viatge, serà més habitual del que ens pensàvem en aquest viatge.
A Arles fem la segona parada per benzina, ja a preu Europeu, quasi 30 € emplenar dipòsit, que lladres que son. Eixuguem una mica l’equip.
A Peyrolles ens fotem un petit embolic i una cinquantena de km extres, cap problema. La carretera fins a Aups (pronunciar Ooops) fantàstica, comencem a gaudir del viatge.
Dormim a un Hotelet tipus francès, decadent, no molt net i amb encant.
Dia 2.
Ruta:
Aups-Cremona
Avui farem una volteta per el gran Cayon del Verdon, La Colmaine, el col del Turini famós per el Rallye Montecarlo, Col de Brouis, Col de Tende i ens endinsarem per les carreteres italianes.
La idea primera era arribar a Gènova-La Spezia (per qüestions sentimentals) i anar a veure el museu Ferrari a Maranello, però anem força retrasats i creiem que no es viable, ho deixem per un altre viatge.
Abans de marxar unes fotos de OOOps ( Aups), força maco la veritat.
Ah...ja plou eh???
El Lac de St. Croix.
Ens equivoquem i fem les gorges del Gran Cayon du Verdon per el costat equivocat, quedant sempre a l’altre costat de la vista.
Un lloc per tornar-hi i recomanable. Zona de motos.
També ens trobem amb un gran ramat d’ovelles que fan el canvi de pastures.
Seguim per territori de motos.
Dinem a Gilette, no se si te quelcom a veure amb les maquinetes d’afaitar.
Ens prenem el cafè a fora aprofitant el solet, ens agradaria que ens visites més sovint.
El famós Col de Turini.
Fins enllaçar amb la Nacional no hem trobat pràcticament ningú a la carretera, però això s’ha acabat.
El Col de Tende quasi embossat i ja no parlem de les carreteres italianes, un tràfic brutal, lent i pesat.
Arribem a Cremona força cansats, dormin al primer Hotel que ens surt al davant i decidim que demà agafarem l’Autopasta fins Croàcia.
Que si seguim a aquest ritme ens podem passar les vacances a la carretera que no volem.
A partir d’aquest moment tant a Itàlia, com Croàcia, Com Bòsnia, Com Montenegro i Eslovènia, deixa’n d’indicar en un 90% dels cartells el nº de carretera i els trencants canvien aleatòriament el nom indicat.
Un petit embolic per els que portem el GMS (Global Maps system).
Dia 3-
Ruta: Autopasta fins Trieste – Umag – Novigrad – Porec – Rovinj – Valalta.
Ni el Google Maps ni el viamichelin en deixen marcar rutes per els Balcans.
Que curiós...no???
L’Autopasta no te cap interès i no fem fotos, tot i que ara em penedeixo de no fer cap foto als 40 km llargs de cua a l’altre costat amb un fotiment de camions impressionant, ens va bé per descartar la tornada per aquest tram d’Autopasta, no sigui que ens trobem el mateix embolic que avui.
Ja som a Croàcia i fins ara no ha plogut amb tot el dia.
Només d’entrar un ruixadet per recordar-nos que el temps no el domina ningú, res important.
La primera impressió de Croàcia es força agradable, carreteres poc transitades i els pobles que de moment veiem, tot i que turístics, petitons.
Canviem € per Kunes en la primera oficina de canvi que trobem, aquí no ho varem poder fer cap Banc en tenia.
Decidim dormir en un complexa de vacances prop de Rovinj, ens toca un dia de descans i platja, que també ens volem posar morenos.
Dia 4.
No ruta.
El primer dia de descans ens va de meravella.
Ens aixequem ens vestim o millor dit ens desvestim per anar a la platja i a que no sabeu que passa ?
Ja la tenim aquí.
Resignació, el proper dia farem sessió doble.
Però a la platja hi anem, si senyor.
Un dia de “meditació” no fa mal a ningú.
Una foto del “que podia haber sido y no fué”.
El complexa no esta malament, un Bungalow molt maco i un preu força bo, 83 € amb mitja pensió tos dos per dia.
No l’hem pogut aprofitar al 100%.
http://www.valalta.hr/index.asp
Com que fa mal temps ens hi estarem un dia menys del previst eixís recuperem el dia perdut per arribar.
Hem de ser positius.
Dia 5.
Ruta:
Avui toca una ruta per el sud de la Península de Istria i les illes de Cres, Losing i Krk. El dia no es molt clar però no plou que ja es molt.
Primer una foto de Rovinj.
Anem fins a Pula, una ciutat sense cap tipus d’encant a veure l’amfiteatre, una visita llampec.
Costejar una mica i agafar el primer Ferry del viatge a la illa de Cres. Sommi doncs.
Es divertit això del ferry.
Ja som a l’illa, els paisatges de mar i costa retallada...i núvols som força agraïts.
Ciutat, millor dit poble de Cres.
També te nassos que tant lluny de casa hi hagi una Osor, potser al final no som tant diferents com ens sembla.
Veli Losing.
Emplenem dipòsit a una benzinera que tant serveix per vehicles terrestres com marítims.
Te gracia això de posar benzina al mateix temps que un veler.
Busquem un raconet per fer un picnic que no esta gens malament, el sol ens visita, cal aprofitar.
De tornada decidim agafar una carretereta que surt al meu mapa que sembla passar molt a prop de un llac que esta per sota del nivell del mar.
Aixis no repetim tota la ruta.
Mira quina carretera més maca, sembla que no ens hem equivocat amb l’elecció.
Cony...!!! ara s’acaba l’asfalt. Que potser es pensen que poden aturar a una V-Strom ???
Nosaltres seguim...eh ???
Sembla que la nostra elecció no ha estat massa encertada, ja que el més a prop del llac que passem es això.
I el camí...co**ons amb el camí !!!
he tocat a terra un munt de cops i sembla que estiguem fent alguna travessa aventurera,
uns 12 km de camí de cabres carregats com burros es ben bé cosa d’ases, però te el seu puntet.
El regal es que ja que sortim a prop de lubecine decidim arribar-nos-hi i ens regala aquesta vista.
Sempre podem trobar coses positives.
Ja tornem a ser a un Ferry, encara ens diverteix.
Illa de Krk.
Anem a dormir a un Bunngalow a un Càmping de Baska.
http://www.bunculuka.info/ita/default.a ... &eID=index
Demà toca descans de moto i avui no ha plogut amb tot el dia, toca platja i sol. Que bé.
El segon dia de descans, sembla que el temps serà bo.
Ens agrada Croacia.
Dia 6.
No ruta.
Endevineu que passa de bon mati ???
Ja la tornem a tenir aquí. Ja es mala sort, segon dia de descans i segon dia de pluja.
A aquest pas l’objectiu de posar-nos “morenos” potser no el podrem assolir.
A part d’això tot va de conya, “meditarem” una mica més.
Una estona que no plou decidim fer una volta a peu per un corriol que surt del mateix Càmping.
Ens regala aquestes vistes.
Serà qüestió de tornar a casa que el temps es torna a embolicar.
Dia 7.
Ruta:
Avui anem a recórrer una mica el centre de Croàcia, sortim amb l’esperança que no plogui, no posem les membranes a l’equip.
Som optimistes, je je je.
Primer de tot ens enfilem a una església mirador per acomiadar-nos de Baska, amb una mica de sol hi haguéssim pogut estar millor, encara queden dies per solucionar aquest tema.
Seguim per l’illa de Krk.
Ja veiem la costa Continental, per fer-vos una idea aquesta foto.
Costa si, però les muntanyes hi son ven a prop. Es la tònica de tots els Balcans que hem vist.
Aquí no hi ha ferry sino un gran pont.
Entrem a la capital, Rijeka ( que vol dir riu) per comprar una targeta de memòria per la càmera de fotos.
No i entrem el suficient per poder veure quelcom d’interessant.
Agafem una carretera que ens porta al Parc natural del Rinsjak, escollim la més al nord creient que podrem veure les millors vistes del Llac, però ens equivoquem, deuen ser a la del sud.
Passem Delnice i baixem per fer una carretera secundaria que ràpidament empitjora d’estat fins trobar-nos una senyal de prohibida la circulació excepte veïns.
Com anem justos de benzina i ens diuen que la més propera es a Delnice, ens tornem conservadors i mitja volta cap a la benzinera.
Aquest tros va ser força espectacular, semblen a una muntanya rusa. Petits turonets i anar pujant i baixant durant km. Maca.
Comença a ploure altre cop.
faig el meu primer (que no últim) strip-tease a la carretera. Les membranes posades altre cop.
A la zona de Plaski comencem a veure les restes de la guerra. Forces cases derruïdes i tirotejades. Cases a mig acabar amb gent hi viu.
Ens fa cosa parar a fer fotos, ens posem a la seva pell i creiem que a nosaltres no ens agradaria. Cap foto.
De vistes si eh...
Arribem al famosos llacs de Plivitza Jezera al voltant de les 4 de la tarda, escollim un dels Hotels a la mateixa entrada.
Ens canviem de roba i corrents a fer la ruta E, que diuen de unes 3 hores. Un lloc per veure, la veritat.
Un altre dia força intens i ben aprofitat.
Dia 8.
Avui toca l’emoció i aventura, entrarem a Bòsnia, quina por.
Tota la nit que plou, esperem el pitjor precisament el dia que farem el kilometratge més gran.
Però “bueno”, som homes i dones de cap a peus no ??
Sortim ben equipats per la pluja i os asseguro que ens la va ben fotre.
Ruta:
Només de sortir ja la tenim aquí.
Ens creuem amb un grup de motos que venen d’allà. Això ens tranquil•litza.
La foto més propera a la frontera que ens varem atrevir a fer.
Son fronteres d’aquelles que el funcionaris et fan por. Et mirem com si et tinguessin de empresonar en aquell moment.
Passaports, papers de la moto...
Asta et sents culpable i tot. Però cap problema, ja tenim el segell de Bòsnia al passaport.
Ja som a dins.
Només d’entrar els canvis de cultura son evidents. Son majoritàriament musulmans aquí.
A part d’això i les desertes carreteres, tot i que la que farem sembla a sobre el mapa de les importants, no hi ha gran diferència amb la zona interior de Croàcia.
Restes de la guerra per a tot arreu, però no massa evidents per aquí.
Sembla que estiguem a Suïssa amb cases més modestes.
El que sobte es la gran quantitat de policia de tràfic que anem trobant, jo diria una patrulla cada 50 km.
Ja ens han apuntat amb radars mòbils i ens han parat un cop per demanar-nos els papers.
De moment cap problema, tot i que anem preparats mentalment per que ens cobrin l’impost revolucionari en forma de multa fictícia. Diuen 30 €.
Fem benzina i el primer canvi sense problemes de € a Kunas Bosnies.
En tot el viatge fora de llocs molt concrets de Croàcia no hem trobat problemes per pagar amb €.
Ja ens foten la segona parada, passaports, papers de la moto, trucar per la radio del cotxe i podem seguir.
Fins aquí tots els animals que tenien rostint-se eren xais.
A Vinac que sembla força gran i moderna parem a dinar, per fi provarem un tros de porc, que fa dies que els veiem rostint-se per la carretera i no ha coincidit mai amb l’hora de dinar.
Els records de la guerra son sempre evidents, fins hi tot menjant.
Es el preu més baix de moment, porc amb cervesa per dos 9€.
Sarajevo, una capital força destralada que no ens va agradar gaire. Varem fer un tour amb moto sense tastar rés de la seva vida.
Tot el dia que “ara plou ara no plou”, seguim el pla previst, en comptes de baixar directes a Mostar farem una volta per el Parc natural del Susjeska i hi arribarem per carreteres secundaries.
Les vaques que no faltin.
O plou, o les carreteres son molles i quant es comencen a secar...torna a ploure.
Seguim un cotxe que coneix la carretera i ens porta a bon ritme.
L’asfalt es força dolent, amb roderes, parxes i de tot.
Però es clar, ens torna a parar la policia i perdem el nostre guia. Passaports, papers i a seguir.
Aquesta última zona es feixuga i solitària. Asta ens fa un pel de por. Velocitat mitja de 30 km/h.
No ho havia comentat, però els cementiris son innombrables, per a tot arreu i plens de làpides noves.
Per fi Mostar...ha estat un dia molt dur. Estem rebentats.
Ara esperar trobar lloc per dormir...en tinc un de clixat.
http://www.motel-mostar.ba/
Hi ha sort i veiem que hi ha molta oferta.
Per sopar ens deixem aconsellar per l’amo de l’Hotel. Un noi força jove que xampurreja el castellà. Sobretot sap dir “de nada”.
Un bon sopar.
Cuando debía no lo hice, cuando me doy cuenta ya es tarde; voy a ver que me queda por hacer hoy...
