:D Be, lo primer de tot demanar disculpes per trigar tant en possar la cronica, be la meua petita cronica i les fotos, que son poquetes pero en fare mes. Tambe volia donar les gracies a la gent que m'ha animat, al Pacs per els seus consells, es un bon amic d'els millors. Al Santi pero fer.me costat al anar a buscarla i ajudar.me i mes que ho fara, i per estar al meu costat. Tambe al Josep de Rubi un d'els meus millors amics i que sempre m'ha dit que podia, que mai tires la tovallola. I tambe gracies a la Anna (Triniti.V) per el seu mail, i per deixar.me per un dia el seu "titol"; gracies wapissima :!:
"Un somni, una il·lusió, una realitat"...
Un bon dia, vaig tenir un petit somni, be a lo llarg de la meua vida he tingut molts, uns s'han fet realitat i altres no, pero penso que els que no es fan realitat tenen el seu perque, la seva rao de no ser reals. El meu somni d'aquell dia va ser algun dia portar una moto, treurem el carnet i poder portar una bona moto, no la mes cara ni la mes rapida, ni potser la mes bonica de totes, sino la meua moto. La que em faria anar a dalt i avall, la que em portaria a llocs on mai havia estat i voria llocs que mai havia vist. Que gracies a ella coneixeria a persones que perdurarien en la meua vida com el records perduran a la ment d'aquells que tenen memoria.
El dia que vaig coneixer al Steelman ( Buf sembla ahir pero d'aixo ja fa tres anys llargs, mare meva com passa el temps) i em va dir que m'afegis a la web, vaig pensar osti i tant que si amb lo que m'agraden les motos, i aixo que no en tenia cap ni tan sols el carnet. Pero el somni que estava mig adormit com deia el poema de Miquel Martí i Pol...
No todo es guardar sueños en los cajones rodeados de enemigos o de objetos que sutil y astutamente nos mantienen prisioneros. Porque vivir es combatir la pereza de cada instante. Seremos lo que queramos ser
...va començar a agafar forma i cada dia tenia una mica mes de color. Hi van haver moments que si que semblava que marxes, que moris una mica pero despres hi tornava amb mes força i la gent que el volia matar va anar marxant de la meua vida i amb aixo el somni va agafar molta mes força i la gent que es va quedar al meu costat van decidir que era molt millor que jo fos feliç amb un somni que es feia cada dia mes gran com una vida que creix cada dia, que no pas un somni que quedes amb un record de: jo hi vaig tenir un dia un gran somni.
El somni va agafar mes forma quan un dia d'abril vaig deixar enrera uns lligams que em feien mes mal que be i vaig decidir que ja era hora que agafes la meua vida i fes el que de veritat volia fer.
Lo primer era ja acabar de decidir quina moto volia i encara que la Honda cbf600 en color negre, preciosa, robusta i forta, era la que jo volia, la rao, el seny, els consells d'el Randy que van tornar de nou a traves del temps i suposo que tambe la butxaca :) van fer que em decidis per la Bruixeta, la meva companya a partir d'ara per les carreteras de Catalunya, Espanya i potser del mon sencer, perque quan hi ha Il·lusio, el mon es fa molt petit i gairabe pots tocar el somnis amb les mans.
Lo segon era o nova o de segona ma, i era dificil perque mai havia tingut una i no tenia cap experiencia. Uns aconsellaven nova i d'altres de segona ma; al final em vaig centrar i em vaig preguntar a mi mateixa que es el que volia i que es el que podia i vaig vore que nova podia ser una bona eleccio, aixi que despres de xerrar amb el banc i vore que podia, vaig escollir el lloc on comprar·la i no va ser dificil perque al costat de casa hi ha un concessionari Suzuki del cual he quedat bastant contenta.
Un cop comprada, m'he trobat mes trabas, perque aixi ha volgut el desti que fos i la busqueda d'una asssegurança per la meua nena no ha sigut facil pero com que jo ja m'he fet mes forta doncs vaig dir ... ah no! la Bruixeta hi tindra una de bona i al final aixi ha sigut.
En fi el dia esperat era d'aquells que mai arriben, pero com tot a la vida, bo o dolent, va arribar i el dia va ser el Divendres 20 de Juny. Va ser una setmana dolenta que no semblava que volgues acabar, pero per fi el dia va venir i amb ell les pors que hi estaven amagades al fons del cor i que amb tant esforç havia aconseguit dessar. Pero el meu cor tambe tenia la vida, les ganes i tota la força del mon per el dia que tant havia esperat.
Vaig anar amb el Santi (Santigusa) i la veritat es que mai li podre donar totes les gracies per el dia tan maco i especial i per la seua paciencia, molta paciencia us asseguro i per els consells i clases que em va donar.
Be aqui teniu les fotos. No hi han moltes perque era un dia especial, estava nerviosa i en el que menys pensava era per fer fotos, :D ja tenia prou esforç per mantindre dreta a la Bruixeta, pero faig la promesa que quan hi faci una sortida, be no nomes una, a partir d'ara sortidetas amb la Bruixeta seran comentades per ella i per mi amb molt de cor per tots valtres.
Crec que el mon de la moto em te que donar molt encara, m'ha donat coses bones i coses dolentes, pero lo millor de tot ha sigut coneixer a certes persones, gent que s'ha convertit amb bons amics, gent amb qui comparteixo moments, sortides i sopars. Gent que es lleva a les 5 del mati i que aixi i tot estan per aqui xerrant de com portar la moto o donant anims.
Gracies. De veritat moltes i moltes gracies. :!:
Aqui la Bruixeta al Concessionari quan la vaig anar a recollir.
Es miri com es miri es maca de col...
De front, de costat, de darrera dona igual, es la meua Bruixeta.
Des de la muntanya de Montjuïc. Des de on fare la meua foto potser del meu nou avatar encara que com aquest estiu anire a les terres de la meua infantesa, potser tambe hi quedaria bonica una foto de les dues des de la costa Gironina.
Moto i casc, mmm... pero hi falta alguna cosa...
Ahhhh, es clar, faltava la Lluneta. I tant!
I tambe una persona que no podia faltar en aquell dia tan especial. Gracies wapisssim.
