Hem pogut admirar quasi tota la totalitat dels models Honda.

Obviament la més admirada era la DN-01. Jo no he pogut provar-la en marxa, estava molt sol.licitada i no hi estava apuntat. En parat si que hi he pujat, però què voleu que us digui…

El Vini mirant com li queda la CBR-1000 RR. Fa per ell, jejejeje.

Vini escoltant les explicacions abans de començar la ruta (especifico que jo ho he fet amb una Pan€).

Haig de remarcar que avui ha estat un dia gran per Tensi, doncs s’ha atrevit a pujar a un moto després de 10 mesos de patèixer l’accident. No ha passat por, cosa molt important. Això demostra que és una dona valenta i amb ganes de tirar endavant.


Felicitats!!! Ara el proper pas és poder fer ja una sortida de Mototurisme, tant de copi del Vini com si portes un moto propi. :D
Obviament hem agafat gana, i molta. Aprofitant que la Montse era a dinar al xinès amb la seva germana, i jo que no m’agrada gens aquest tipus de menjar, doncs vem quedar amb el Vini i la Tensi per anar a jalar.
A Rocafort mateix? Aquí ho podeu veure.





Impresions sobre la Paneuropean:

La veritat és que mai l’havia portat. I tot i això me l’havien ofert, però sempre ho rebutjava. L’he trovat força manejable, potser encara més que la meva Bandy. Als 100 metres de pujar-hi ja he vist que aquest moto estava xupat. Entra als revolts amb una facilitat acollonant, no us enganyo. I frena….ufffff….amb això del CBS frena com mai he frenat en la meva vida. Dius: freno allà, i allà frenes i et quedes clavat.
El motor té molts baixos, pots anar en cinquena perfectament i obrir gas i respón. Això dels baixos m’ho suposava ja. De fet la meva Bandy té també molts baixos, potser tants com la Pan€. El que no m’agrada d’aquest motor és la poca “xixa” que té, el poc “punch” final. D’accelerar accelera, i molt, no ho nego, però al estar acostumat amb la meva no he vist res de l’altre món. El soroll que fa el motor no m’ha agradat gens. Em recorda la Deauville antiga.
L’estabilitat és acollonant. De fet a la primera rotonda ja he tocat amb l’estrep esquerra al terra. I jo que no tombo gens, que als revolts vaig dret…..em sembla que amb la Bandy ni amb la Deauville havia tocat mai amb l’estrep. Porta els estreps massa baixos, la cual cosa fa que adoptis una postura touring 100%.
M’ha agradat molt la protecció aerodinàmica en plè Eix, amb puntes de 180 i totalment aïllat del soroll del vent. I al arribar als revolts, toques el botó i pantalla avall, així es pot dominar més bé doncs tens més visió de la carretera.
La conclusió que arribo és que és un moto ideal per fer viatges còmodes a molt alta velocitat. Ella mateixa incita a córrer, i això que he llegit a molts llocs que peca de falta d’estabilitat, cosa que jo no he pogut notar en cap moment.
Acabo dient que m’ha agradat en quant a conjunt global. No pensava que fós tan fàcil dur-la.
M’he quedat amb les ganes de provar la DN-01, com he dit abans, però ha estat impossible. Però en paraules d’en Vini, no és ni “carn ni peix”. I m’ho crec. No l’he vist com un moto ni per fer viatges, ni per fer revolts, ni per fer recados. Em pregunto ara. Perquè serveix la DN-01??????
Agraïr al Vini i a la Tensi el compartir aquest diumenge amb mi i el detall d’apuntar-me al Honda Day de Manresa. I sobretot que ella hagi tornat a pujar a un moto alre cop. :!:
Gràcies, parella.