Per tenir referències d'aquesta introducció podeu mirar aquest post
foros/viewtopic.php?t=3876
Fa un bon dia d'estiu amb temperatures que apunten cap amunt i ens dirigim cap a ADGE
http://capdagde.wordpress.com/
La web és molt recomanable
Després d'un dinar amb molt de "rotllo" en un restaurant vietnamita els dos grups ens separem uns a passar la tarda a l'ombre i els altres a festejar amb el sol a temperatures que no baixen de3 33-34º durant varies hores.
Adge
Els que tenim ruta de 4 dies dies em programat el GPS d'en Xavi per arribar fins a Serres ..... després de més de mig hora de fer carreteres petites ens adonem que el GPS està configurat per evitar autopistes. Més de mig hora donant voltes per la duoce France a 34º.
Arreglat el petit ensurt agafem l'autopista cap a Serres Nyons a Serres Carretera d'uns 60 km increibles.
Un pel descollonats per la calor arribem per fi a Serres, fem un petit descans i busquem una casa de Turisme Rural, la trobem a prop de Serres. És bona gent i sembla que serà la base d'operacions per aquest dies.
Casa
Després de dormir com dos "beneits" ens preparem per fer la ruta del diumenge. El primer de tot és buscar una benzinera (som diumenge i a França no és pot jugar amb aquest tema). La nostra sorpresa és que a l'altre costat de Serres la trobem, omplint el diposit i ens dirigim cap el port de la Madalena (nom italià) un port fronterer que ja conec i que té una pujada per la vessant francesa amb un traçat molt maco i la carretera asfaltada recentment. Cal dir que en el primers 40 Km vàrem trobar 4 benzineres obertes, en Xavi i jo no paràvem de riure i les senyalàvem amb incredulitat.
Ruta del diumenge
Fem una bona carretera del Llac de Serra Poncon (en Pacs47 ja la coneix prou be).
Serra Ponçon
Dinem a la Barcelonnette a on trobem una altra benzinera i aprofitem per reomplir el dipòsit. En Xavi no ha menjat mai una Fondue de formatge, ara no és el temps però som a la zona adient i l'escalfor omple el nostre cos
El port de Madalena (no confondre amb le Col de la Madeleine) i un ràpit descens fins a Vinadio a pendre uns expresso de veritat
No ens preocupa la calor, anem a fer un 2000 i la temperatura a aquesta alçada sol ser prou agradable. Aprofitem que som a Itàlia per fer un parell d'expressos per cap i girem cua, el port que volia fer és tancat per obres, i no podem passar per Issola 2000
Un cop baixat el port veiem un rètol que ens intriga "Port de la Bonette", la carretera més alta d'Europa. Dit i fet comencem l'ascensió tot pensant que pot ser una ruta difícil o dolenta. Cap d'aquestes dues coses. Carretera asfaltada impecable i nova i unes vistes a l'alçada. Aquest francesos tenen un territori molt maco i ben cuidat. No podem fer el cim, es tancat, però si que arribem al 2780 metres i iniciem el descens per la vessant sud que ens portarà a prop de Niça
Després de gaudir d'una de las millor carreteres que hem fet mai, comencem a buscar lloc per sopar i dormir, cal dir que havíem canviat de criteri i amb els trastos a sobre, buscariem un lloc quan arribés el moment. No trobem cases, els hotels plens passen les 8, les 9 i les 10. Ens fem a l'idea de dormir sota un pont. Al final la sort ens ajuda i podem dormir i els que és millor encara, sopar a les 10 de la nit a França, tot un luxe. Cal comentar que el sopar va ser prou bo i la camarera encara més ... El poble en concret és diu Annot
Dilluns comencem a fer un altre dos mil, el paisatge és prou maco i no podem aturar-nos a cada contrada, prats alpins, boscos i pobles bonics es precipiten un darrera l'altre, Dalt del cim trobem una cantina per fer un toc i gaudir de les bones vistes.
El descens és calorós i després de dinar aprofitem a fer una migdiada merescuda. Decidim fer el Col d'Izoard i comprenem, veien les seves rampes, el dopatge del ciclistes, son rampes sostingudes, fortes, sense cap mena de descans i un paisatge amb tarteres i grans pedres que realment ens impresiona.
Baixem cap a Briançon (1250 msnm) son les 6 de la tarda i el termòmetre de la moto marca 30ª, temperatura que no ens deixarà fins una hora i mitja després, a mida que baixem d'alçada el sol també ho fa, i tot resta igual. Tornem a dormir a Serresi després de sopar toprnem a la mateixa casa, som benvinguts per els amos. Només ens resta dormir i demà tornar cap a casa, vistes les altes temperatures no volem fer la volta del matí i tornar a la tarda cap a casa. A'n Xavi li restarà encara anar fins a Lleida quan arrivem a Girona.
Deixem les motos prou juntes per que no tinguin por
Sortim a 2/4 de set del mati (nets, polits i esmorzats) i enfilem la carretera de Serres a Nyons, uns 60 Km de revolts i ruta ràpida que ens dóna energia per fer l'autopista amb la sensació de la feina feta.
4 dies donen per poca cosa, quan marxem ens queda la sensació de no haber fet gaire res, quan mirem les rutes que hem fet ens adonem que caldrien varies vides per poder gaudir de tot el que volem. No hem fet la provença tal com voliam, però hem fet bons descobriments i la satisfacció no ens ha abandonat en tot el viatge.
Si teniu uns dies, és una zona per plantejar-se
