Aquest viatge l’hem volgut plantejar diferent al realitzat l’any passat, on no es va pensar gaire els kms diaris per segons quins països. Així que aquestes vacances havien de ser vacances, i entre els destins possibles estaven Eslovènia i Alemanya, i com que l’any passat ja hi varem estar a Eslovènia encara que fos de passada, hem decidit deixar-nos veure per la zona de la Selva Negra i Baviera.
Dissabte 12.07.2008
Sortim d’hora, a les 6h en punt ja som al voltant de la moto, carregada fins a dalt. Es curiós com repartim el pes sobre d’ella, perquè ja ens va passar l’any passat i també aquest, una vegada està totalment carregada s’anivella fins al punt que les dues rodes queden penjant i només es recolza al cavallet central, 50%/50%...
Agafem l’autopasta per avançar, tot passant per la Jonquera fins a Nimes on ens desviem cap a Lyon i des d’aquí cap a Bour-en-Bresse, on passarem la primera nit en un Formule 1.
Una vegada hem arribat a l’hotel i ben dutxats anem a passejar i alhora sopar al centre de Bourg-en-Bresse, poble/ciutat que no ens va despertar cap interès. De fet li vàrem posar un 6 gràcies a l’entrecot que vam sopar, sinò potser amb un 5 hagués passat!
Diumenge 13.07.2008
Ens aixequem d’hora i per a sorpresa nostra està plovent. Comencem bé el viatge. No tardem a enfundar-nos la roba d’aigua i de nou cap a l’autopasta direcció Mulhouse, l’última ciutat abans de la frontera amb Alemanya, just al costat del Gran Canal d’Alsàcia.
Mentre dinàvem vam coincidir amb dos nois de Barcelona que anaven direcció Cap Nord, volien dormir a Dinamarca i encara estaven a França, a les 14h gairebé... no si moral ni te tothom!! Ens vam acomiadar i fins aquí la nostra “relació”.
Arribem a Freiburg just després de l’hora de dinar catalana, cap a les 15h. Teniem reservat una habitació doble en un alberg bastant aprop del centre de Freiburg. A tenir en compte en propers viatges això de no haver d’agafar la moto per desplaçar-te a visitar la ciutat.
Després de passejar una estona sota la pluja decidim que és l’hora de berenar... a no, l’hora de sopar. Així que comencem a buscar algun lloc on poder beure una bona cervesa acompanyada d’una mica de sopar. Al final escollim bé i entrem en un restaurant que antigament havia estat una destil•leria i provem la cervesa d’elaboració pròpia, estava bona.
Tot just després de sopar seguim passejant i veient una mica la ciutat, tot i que no ens allarguem massa ja que destinarem tot el dia següent a aquesta bella ciutat.
En un carreró direcció de l’alberg vam veure aquesta Vespa preparada per a grans rutes, si més no, amb molta capacitat de càrrega.
Dilluns 14.07.2008
Avui el destinarem a visitar Freiburg, una de les ciutats de Baden-Wurtemberg (un dels 16 estats federats d’Alemanya). Cal dir que aquesta ciutat mereix tot un dia per a gaudir de tot el centre ple de carrerons on discorren petites canals amb aigua cristal•lina. En algunes botigues hi havia, just a la porta i al paviment, el símbol de l’activitat que en ella s’hi dur a terme. Així com també vam veure en ocasions que alguns adoquins del terra es substitueixen per una placa commemorativa que indica que en aquella casa hi va haver gent que va morir durant l’holocaust.
Seguim passejant pels carrers, el dia s’ha despertat una mica assolellat i s’ha d’aprofitar la situació.
Pujem fins a la part més alta (peatonal) de la catedral de Freiburg per a poder gaudir de les vistes panoràmiques que ens brinda la torre. Es curiós que l’entrada la pagues una vegada estàs a dalt i no pas a l’entrar a nivell de carrer.
Al voltant de la catedral hi ha la plaça principal, on hi havia mercat amb parades de tot tipus i amb tot tipus de productes.
S’està fent l’hora de dinar i la intenció és provar les salsitxes típiques de la zona. Com a dada he de dir que no és que haguem vist molts llocs amb salsitxes, com pensàvem des de casa, així que en poques ocasions les hem provat.
Seguim passejant, encara queda molt per a descobrir.
Des de la plaça havíem vist que al cap d’amunt de la muntanya que “vigila” Freiburg hi havia una torre, així que ens va faltar temps per anar a preguntar al punt d’informació com s’hi pujava. Al final i després de més de mitja hora de pujada considerable arribem a dalt de tot, i per a sorpresa nostra encara queden 200 esgraons en espiral, que a dalt no sabíem si estàvem marejats o en realitat la torre es movia. Les vistes fantàstiques...
Entre pujar i baixar s’ha fet tard, haurem de tornar a buscar un lloc per sopar. Vam escollir un italià que tenia la pasta i les pizzes a meitat de preu, amb el que vam acabar el dia d’una manera... econòmica??
Una birra més i cap a dormir. Demà ens espera el primer contacte amb la Selva Negra.
Web amb informació de la zona
Dimarts 15.07.2008
No podia marxar de Freiburg sense una foto amb la moto, així que una vegada tot recollit sortim al carrer amb ella i a buscar un punt on puguem fer una foto. Com que allà tothom va en bicicleta i dic TOTHOM (de fet en alguna ocasió érem pocs els que caminàvem) i TOTHOM fa bondat, qualsevol imprudència es feia notar, així que no vam passar del tot desapercebuts quan em vaig posar a sobre dels carrils del tramvia per a fer la foto.
Tot pujant per un carretera de corbes parem en un port, on indica que a 10 minuts caminant tenim una altra torre amb vistes panoràmiques. Així que tots vestits de romà enfilem camí amunt fins a trobar-la, on podem veure de nou unes grans vistes de la zona.
Al baixar ens trobem amb aquesta moto, que resulta ser d’una parella d’anglesos que anaven de viatge sis setmanes fins als Picos d’Europa. A veure si endevineu la moto que és??
Arribem a Todtnauberg, un paradís amagat a una vall on només arriba una carretera que mor allà. Portem reservat un apartament per 33€/dia, el qual va resultar un acollidor “piset” amb una habitació i menjador amb cuina office. Realment fantàstic, ens haguéssim quedat a viure.
Pension Elisabeth, una família molt acollidora i servicial.
Una vegada hem tret maletes marxem cap a Todtnau per a dinar i fer la compra. L’apartament te aquest inconvenient, que has de cuinar, però alhora et donar llibertat i la major dels avantatges, estalvies molts diners el fet de no haver d’anar de restaurant.
No havia anat mai a comprar menjar amb la moto... de tot se’n aprèn en aquesta vida. Un petit/gran detallet per part de la família que regentava la casa és que ens vam permetre deixar la moto a dins del garatge.
Encara és d’hora per sopar, i més ara que tenim la llibertat de fer-ho a l’hora que vulguem. Així que marxem a passejar pels voltants del poble.
Dimecres 16.07.2008
Teníem pensat pujar fins a Gutach per a visitar un museu amb les cases típiques de la Selva Negra, però quan portàvem uns quants quilòmetres em vaig adonar que m’havia deixat la documentació de la moto a l’apartament, així que vam haver de tornar i ja es feia tard per seguir amb els plans originals, amb el que enfilem cap a la zona sud.
Ens arribem fins a St. Blasien. Un petit poble amb la tercera cúpula més gran d’Europa, incongruències de la vida. El poble, amb el riu pel mig, és bastant bonic així que aprofitem per dinar alguna cosa, que ja és hora.
Després de passar per altres pobles i per altres paisatges, cadascun d’ells més interessant que l’anterior, arribem fins al llac Schluchsee, i des d’aquí de nou cap a Todtnauberg fent el Feldberg Passhole amb una carretera molt revirada i ràpida alhora, que vaig arribar a conèixer molt bé ja que hi haviem de passar cada dia.
Arribem suficientment d’hora a Todtnauberg com per tenir una estona per a passejar, així que enfilem la carretera fins al desviament de la Todtnau Wasserfall
Dijous 17.07.2008
Avui si, ja amb la documentació de la moto a sobre, bé a dins a la maleta. Enfilem cap al museu on es reprodueixen les cases que anys endarrere hi havia a Vogtsbauernhof, al costat de Gutach.
Com a anècdota, de camí cap allà vam anar a petar a Gutach im Breisgau i després de buscar el museu durant una estona parem en una gasolinera a preguntar on coi era. I llavors el noi, molt amablement (i descollonant-se per dins), ens diu que el museu es troba a Gutach i no pas a Gutach im Breisgau. Així que encara ens quedaven ben bé 40kms de corbes fins allà, amb pluja persistent i baixades del 22%.
Al final arribem, i després d’aparcar la moto... treure cascs... treure jaquetes... agafar coses de la moto... deixar cascs... deixar jaquetes... treure tot de nou perquè el candau està a sota... tornar-ho a posar tot... i lligar la moto amb el candau, entrem!!
Bé, ara si. Imagineu-vos com són les cases aquestes de grans, just a sota es veu una dona assentada a peu de casa. I per dins com es veu a la foto estan pràcticament buides, de fet a la part davantera es troba la vivenda en si, el demés és graner. Si en comptes de vendre la vivenda a m2 la venguessin a m3 ja les haguessin fet més baixes.
Una vegada vist el museu ens enfilem cap a Triberg, poble que resulta ser el major productor de rellotges de cuco i que alhora és famós per tenir un bon salt d’aigua, que també aprofitem per veure’l, serà que no tenim prou aigua que ja cau del cel.
El paisatge al voltant del salt d’aigua és realment increïble, verd per tot arreu. Tenim la sort de veure un esquirol (en alemany “esquirolen”) i un OVNI (Ocell Volador No Identificat).
Al sortir de Triberg on hem provat el pastís tipic de la Selva Negra, que pel nostre gust te massa licor, desfem un tros de carretera per anar a veure el cuco més gran del mòn (almenys aixo posa allà).
I des de Triberg enfilem de nou a Todtnauberg fent una altra vegada el Feldberg Passhole i la carretera corresponent, com em va agradar... abans per això passem per un tram de la Panorama Strasse, on deixa de ploure i podem gaudir dels paisatges i de la conducció per una carretera amb bones vistes, bones corbes i bon asfalt.
Això serà per poc temps, aviat tornem a la realitat de la Selva Negra, i arribant a Todtnauberg veiem això... bé de fet no es veu res. Encara que no ho sembli al fons hi ha una vall.
Tot passejant pel poble, tenim un altre punt de vista d’aquest.
Divendres 18.07.2008 (no tot és moto)
Avui el dediquem a fer una mica de senderisme durant 10/12kms, sortim des de Todtnauberg per un camí entre arbres, on no es veu res a pocs metres cap a l’interior dels matolls, fins a arribar al [urlwww.feldberg.de]Feldberg[/url], el cim més alt de la Selva Negra. Des d’aquí fins a una zona hotelera d’ski, on agafem un autobús fins a Todtnauberg de nou.
Dissabte 19.07.2008
Tornem a agafar la moto, avui destinarem tot el dia a fer la Panorama Strasse, que al principi, des de Titisee, és una carretera realment fantàstica entre pobles, encreuaments i valls, i cap al final deixa de ser panoràmica i s’endinsa una mica cap a les propies valls fins que torna a guanyar alçada i podem gaudir de nou de vistes fantàstiques, amb França al fons.
Fent camí passem per St. Märgen(primera foto) i St. Peter (segona foto), pobles que es mereixen una petita parada, petita perquè els pobles no donen per a una gran parada.
Tornant direcció Titisee seguim veient i alhora gaudint de vistes magnífiques, amb cases d’aquestes enormes aquí i allà, totes repartides sense llei ni ordre per les muntanyes.
Arribem, definitivament, a Titisee. I decidim parar-hi per fer una ullada al llac i al poble en si, molt turístic i massificat. Però després d’haver-hi passat unes quantes vegades en els últims 4 dies era gairebé necessari fer-hi una parada. I des d’aquí cap a Todtnauberg fent de nou el Feldberg Passhole, toca fer maletes... demà marxem cap a Garmisch-Partenkirchen
Diumenge 20.07.2008
Continuarà...
