Què farieu vosaltres si...

[Bravo]

Recentment he conegut d’un cas d’una col.lisió directa i frontal entre un cotxe i una moto en què van resultar morts els dos ocupants de la moto. Això m’ha fet reflexionar no ja amb el tema dels excessos de velocitat, la cultura de la vida al límit i tot allò tan manit, sinò que he reflexionat al voltant de la col.lisió en sí. Crec que la forma d’afrontar una col.lisió quan aquesta és inevitable, potser pot ajudar a minimitzar els efectes de vegades fatals del xoc. Crec també que això hauría de ser objecte d’atenció més important en la educació que rebem quan ens treiem el carnet de conduïr moto (a més a més d’altres matèries tant o més importants…la formació és la que és, i tots estem d’acord que és clarament insuficient).

Arribat aquest punt, m’agradaría que entre tots hi reflexionessim i posessim en comú quina és la forma que creieu més convenient per afrontar una col.lisió quan aquesta és ja inevitable. Potser fent lliscar la moto cap al terra i anar arrossegant? Potser agafant-se fort del manillar i ressar? Potser saltant de la moto? Intentant un xoc tangencial i no frontal?. Repeteixo que m’estic referint a la col.lisió inevitable. Sé que és un tema molt teòric. Prefereixo que sigui així i que ningú teoritzi a partir d’un fet real, tot i que tenim el cas del Randy que, sortosament per ell i per la seva/nostra Montse, ho pot contar.

[Randy-650]

Jo ho tinc claríssim. Saltar. :?

Si no vaig saltar quan anava amb la Montse és perquè després ella s'hagués fet mal de debó.

[Alucinamaripili]

Quan vas al circuit i t'ensenya algú, el primer que et diuen és

A la mínima, separat tot el que puguis de la moto (per no quedar xafat o rebre algun cop); de tota manera, tots hem vist que a la pràctica ,si es pot salvar la cosa fent lliscar la moto amb la cama de sota treta, tothom ho prova ( per estalviar en recanvis i mecànic tot el que es pugui).

[joanp55]

Fa uns anys vaig tenir dues experiencies de colisió. La primera picant amb el lateral d'un cotxe, per ciutat, i sense poder evitar-ho vaig sortir volant per sobre el manillar de la meva Montesa, fent un salt mortal per sobre el capó del cotxe, que va rebre una bona enfonsada amb l'espatlla, i em vaig trobar d'empeus a l'altre banda del cotxe. Sense casc, Déu meu quan hi penso :shock: . Les sabates em van sortir volant.....Una sort increible, tot es va saldar amb una espatlla contosionada i la forquilles de la moto doblegades i una llanta trencada. Quina sensació recordo?.....doncs que la colisió va ser inevitable, perque el cotxe es va saltar un stop i m'el vaig trobar davant en un obrir i tancar d'ulls sense temps a cap reacció.

La segona experiencia va ser per carretera. Fent una curva d'esquerres, sense visibilitat i anant per el meu cantó, em va sortir un cotxe circulant per el meu carril. La meva reacció inmediata va ser de sortir de la carretera, vaig anant a parar a una zona boscosa, i per sort no hi havia "guardarrails", vaig acabar fet un enduro improvisat i arrossegada final, però res comparat amb una posible colisió frontal amb el cotxe. En aquesta ocasió la reacció de sortirme de la carretera potser em va salvar d'un trauma pitjor. Sempre es millor anar per terra, revolcante, que impactar amb un vehicle.

Lo millor, per això, es resar perque mai et passim coses aixi. Hores d'ara encara m'esgarrifo del que podia haver-me passat i no em va passar.

Gracies, senyor........ :!:

[Llagasta]

a vegades va tot tant ràpid que no tens temps ni de frenar, saltar o resar, només se t´obren els ulls com a plats :tremolant

[josepgts]

jo he votat saltar de la moto, però no perqué cregui que és lo millor, sino perqué es lo que m'ha sortit les vegades que m'hi he trobat i m'ha sortit bé, està clar, que lo millor es separar-se lo màxim de la moto, o de cualsevol cosa amb la que puguis picar, però per experiencia no fas lo millor, sino lo que el cos vol fer en aquell moment, i per això es molt dificil que s'ensenyi a l'autoescola, jo crec que el cos va aprenent amb la experiencia, i arribat el moment reacciona com li sembla, per molt que tu pensis que lo millor es fer una altra cosa...

per una altra banda, es lo mateix anant sol que amb paquet?? perqué com diu el randy si portes paquet i tu saltes, el paquet està pringat, potser amb paquet lo millor es intentar controlar la moto, espernant que ell se'n adoni i també pugui reaccionar... potser sería una altra enquesta...

però com han dit per aqui, lo millor es que no t'hi trobis...

[Xurrumeka]

Jo ho tinc claríssim. Saltar. :?

Si no vaig saltar quan anava amb la Montse és perquè després ella s'hagués fet mal de debó.

com bé dius, Randy, depèn molt de si vas sol, perquè en tot cas, la decissió que prens només t'afecta a tú mateix. Jo he votat per saltar de la moto, però en tot cas, la reacció de cadascú depèn del moment i per molt planejat i clar que ho poguem tenir..........surt com surt.

en fi...........salut i VSSSSSSSSSSSSSSSSS

[Xurrumeku]

Fer lliscar la moto pel terra per mirar de minimitzar el xoc

[Sagal]

Jo les vegades que he caigut, i deu ni do, sempre l'instint em fa quedar enganxat allà al manillar com un estequirot, si és que la moto no em tira i marxo, que això és el que sol passar també, es clar.

[Albert G]

Jo crec que segons les circumstàncies, si vas sol o acompanyat, si no ho veus a venir o tens temps de reaccionar, si vas acompanyat, crec que el millor es fer lliscar la moto per minimitzar el cop, això si ho veus a venir!!, ja que si es al contrari la primera reacció es agafar-se fort al manillar i a veure que passa, per altra banda si vas sol, també hi entren les circumstàncies, si hi ets a temps o no, en resum jo amb quedo amb lliscar la moto pel terra per mirar de minimitzar el xoc, encara que molts diuen que s’ha de saltar de la moto. :P

[Randy-650]

Aviam, aviam....... :shock:

Realment sabeu fer lliscar la moto????? :roll:

No és gens fàcil fer-la lliscar per carretera. En muntanya sí, però per carretera..... :roll: i més com que molts porteu ABS.....

[Kel]

Saltar, m'agrada molt saltar quan estic content

En tot cas, evitar sempre el xoc directe :oops:

[Gandalfgs]

Caram ja és dificil!

La meva experiencia en colisions és només una: anar a parar a la falda de la conductora atrevessant el vidre del copilot.

Sincerament jo saltaria pero a la pràctica no crec que tingui temps de reaccionar.

[Josep973]

Jo he votat , agafar-me al manillar fort

despres de la experiencia de uns cuants anys anant amb moto
lo de saltar sera que no , si es per carretera i si no hi ha valles sortir a fora
( hi ha ho he posat a prova )

per camins rurals , la cosa hi ha canvia , sempre i cuant no es porti abs
tal com diu en Randy

en resum aconsello anar amb 4 ulls

[Sergibuda]

Depén molt de com sigui: si és un xoc frontal, si és lateral, si es pot minimitzar bastant, si és per darrera...

Ara mateix em ve a la memòria una a la Plaça Tetuan de Barcelona en què em vaig trobar un cotxe de cara. La conductora va fotre cop de volant i va frenar el cotxe, ocupant els dos carrils i jo vaig clavar frens per anar per terra i lliscar fins quedar plàcidament al costat del cotxe.

Un altre cop em vaig trobar un porc senglar i el que vaig fet va ser agafar-me fort al manillar mentre el meu cos volia sortir pel damunt.

La més grossa que he tingut va ser totalment inevitable i no vaig tenir temps a reaccionar: xoc frontal contra un cotxe. Jo cirvulava darrera d'un camió i un cotxe es va incorporar en sentit contrari just quan acabava de passar el camió perquè no m'havia vist. Vaig tornar a néixer.