Aquest es el resultat
Sortim de Girona dimecres, amb un solet i un temps esplendid. Parem a fer una pijadeta, un canvi d'oli cami de la Collada de Toses
com que tota aquesta part del Pirineu ja ens la coneixem vem tirar a tota pastilla cap al Port del Cantó, Pont de Suert , vem poder gaudir de claror de sol i bona visibilitat
cap a Lleida
el primer dia va ser un non-stop fins a Ainsa
El segon dia, amb el temps que seguia perfecte vem fer una visiteta al Poble
Gairebe sense ningu mes, vem fer el Cañon del Añisclo, una maravella natural que en aquesta epoca del any no te problemes de transit
a mes els colors dels arbres ens feien aturar a cada revolt
Hi ha moments que gairebe no es veu el cel
aquestes estaven tan tranquiles fins que vem arribar amb les nostre maquines fent fressa, en un dels revolts hi havia glaç, cosa que va fer que les vaques es cardessin uns costellots de cal deu, passar entre mig de vaques cabrejades, amb el terra glaçat, en revolts de 180º, es com fer un curs de conduccio sobre gel :roll:
al final , el termometre torna a pujar, pero encara molts revolts a l'obaga tenen el regalito blanc
continuem per l'eix pirenaic fins arribar a Jaca, on dinem en un restaurant amb una cambrera que fa joc amb el nom del poble 8)
i un altre pijadeta per acabar d'emplenar el panta de Yesa
un cop entrats a Navarra, comencem a fer carreteretes secundaries, i tornem a gaudir de la magia dels boscos freds a la tardor
aquesta ruta la vem descobrir per casualitat al perdre'ns i seguir per un altre cami, es el Valle de Arce, cap a Nagore, encara que voliem veure la selva de Irati, ens va mancar lum de sol i vem anar a dormir a Roncesvalles, i fer una visiteta cultural
al no tenir peregrins en aquesta epoca de l'any, van ser especialment atents amb dos turistes despenjats
El tercer dia ja estavem a pocs kilometres de Irun, aixxi que ens vem fer a l'idea d'anar tranquis i fer revolts
Baixant cap a Saint-Jean de pied-de-Port,
entre la boira, sempre tota aquesta gamma de colors, despres de St Etienne de Baigorri
despres un troç per Elizondo o Doneztebe, fins arribar de nou a carreteres veinals, tot pobles tipics del nord, amb la eventual jalancia, de fet, era l'objectiu principal 8)
Finalment, per la carretera d'Oiartzun, fins a Hondarribia, boscos, boscos, i mes boscos, pero aqui el temps ja empitjorava, i vem girar cua cap a l'autopista de l'Ebre i cap a casa