La Fia-Faia
És una festa única, només se celebra a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, i els seus origens es perden a la nit dels temps.
Prové d'un rite atàvic que es remunte a l'era primitiva, un antic culte al sol, celebració pagana del solstici d'hivern, dia més curt de l'any.
Quan el sol es pon a l'horitzó i es fa de nit, en aquest moment màgic, a l'hora bruixa, s'encén una foguera just en el punt on el sol s'ha amagat,

Llavors del foc d'aquesta foguera, es van encenent les torxes, anomenades Faies que en processó aniran devallant la falda de la muntanya

mica en mica, es va veient com baixen de la muntanya,

Fins arribar al poble

a la llunyania, enmig de les muntanyes i trencant la negra nit, s'endevina l'espurneig d'alguna Faia de Sant Julia, que estarà a uns 9 kilómetres en linia recta.

A Bagà la gent s'ho mira desde davant de l'església, una banda toca una dolça musiqueta, enganxadissa, d'aire medieval.
L'ambient i l'emoció no es pot transmetre ni explicar amb text i fotografies
La cara dels nens...

La festa simbolitza que capturen el sol quan aquest es pon, el baixen i li fan un ritus d'adoració perquè a l'endemà torni a sortir, per atuarar el progressiu escurçament dels dies...
suposo que a l'era primitiva això de verue que cada cop el dia s'escurça més doncs deu acollonir de valent...potser s'acabi tot en no ferse mai més de dia.
Posteriorment a l'era cristiana es va adoptar el ritus pagà, transformantlo i adequantlo a la parafernalia missaire habitual, traslladant la celebració a la nit de Nadal.
finalment tots els portadors s'ajunten a la plaça, els més agossarats juguen a passarseles, encesses !

és la festa del foc

Finalment s'agrupen piles de restes de Faies, conformant unes fogueres, que la canalla aprofita per saltar, diu la tradició que has de demanar un desig, clar...


Les Faies són fetes d'una herba autòctona del mateix nom, la Faia, que hom recull a la tardor per deixar assecar i anar lligant fins a conformar una mena de torxa d'uns 3 metres de longitud i un gruix mig de 20 centímetres, és tot un art conformar la Faia, doncs cal compactarla prou perquè no es desfaci però no massa, perquè vagi cremant sense apagarse.

A algú aquestes alçades haurà trobat cert paral·lelisme amb la baixada de falles d'Os d'isil, i té tota la raó, allà celebren el solstici d'estiu, lanit més curta de l'any, i té la mateixa arrel anecestral precristiana que la Fia Faia.
Res més, espero que us hagi agradat,
p.d. Si algú vol venir a veure la Fia-Faia aquest proper dimecres hi és convidat, té assegurat palco de 1ª i copa de cava, només ho heu de dir