Bones companys, desprès d'anar seguint les vostres cròniques em decideixo a penjar aquesta, Es el meu viatge a Nordkapp en solitari, be en solitari, solitari no, ja que la Milu s'hi va apuntar un tros, res us en faig 5 cèntims, i unes quantes fotos, esperant un dia per poder rodar junts.
Aquesta crònica no pretén ser res mes que una petita ressenya del viatge al NK, que era una d’aquelles coses pendents que feia molt de temps que hi pensava, sempre me l’havia imaginat amb solitari però la Lu s’hi ha apuntat un bon tros,i al final em va saber greu que s’han entornés, però el viatge en si a complert amb l’expectativa que hi varem posar.
Han estat 10.300 km de conta quilometres, sense comptar els ferris
10 ferris
1 ferri de llarg recorregut, Turku (Fi)- Stokcolm(S)
I no se quantes carreteres revirades, autopistes, túnels i espectaculars ponts, en realitat a estat un viatge magnífic, he tingut la satisfacció de conduir una moto meravellosa, com mes Kms. faig mes m’agrada aquesta maquina, noble i fiable amb bona resposta en qualsevol situació, tinc cada vegada mes clar que el que en vaig pagar esta mes que justificat.
També he conduit moltes hores plovent molt, amb fred i vent que per mi es el pitjor dels enemics, però en tot moment la R1200RT ha tingut un comportament a tota prova.
Vaig sortir de Vallbona el 3 d’agost, amb direcció a Strasburg va ser un dia amb molt de sol i calor, el meu amic Josep em va acompanyar fins a Montpeller, per ajudar-me a acomiadar de Catalunya. Finalment em vaig quedar a dormir molt a prop de Strasburg en total uns 1130Km.
La segona etapa la vaig fer casi tota plovent Strasburg Kiel a Alemanya, amb dos dies havia traspassat França i Alemanya, en aquesta etapa, la pluja va ser constant, al final vaig arribar a Kiel moll com un gat, i fred com un poll, un breu sopar i a dormir
La tercera va ser de Kiel a Torrekulla un petit alberg que es a Suecia, la Sra. Que regenta aquest alberg parla be el Castellà. M’hi vaig parar perquè en certa manera em deixava molt a prop de Oslo on l’endemà arribaria la Lu.
El tercer dia no te historia vaig anar fins a Oslo on vaig esperar que la Lu arribes, i a les hores vem emprendre el viatge fins a Loten.
A partir d’aquí el viatge va començar amb un altre ritme i un altre filosofia, varem sortir de Loten i varem encarar fins a Trondheim, aquí varem gaudir d’un meravellós paisatge, i una mica de pluja, però el millor estava per arribar.
En sortir de Trondheim, varem encarar, cap ha Sandnessjoen. Per arribar-hi varem seguir una meravellosa carretera que dibuixava el contorn geogràfic del fjord, que resseguia, gairebé amb total exactitud recons i raconets del meravellós paratge, portant-nos de sorpresa amb sorpresa, vem haver de agafar 3 ferris fins a Sandnessjoen, on vem anar a un hotel per refer-nos una mica de tot plegat.
Estàvem decidits a fer el viatge amb tranquil•litat, a ritme de parella, de certa edat, je,je,je, i ens varem encarar cap ha Ulvsvag, que hi arribarem desprès de resseguir tot uns paratge novament sorprenents, tot indica que ens apropem al objectiu, tot i que l’objectiu real era el propi viatge, arribes on arribes, doncs be, el fred es viu i de cop veiem l’indicador que acabem d’entrar al cercle polar, això ens omple d’alegria ja que veiem mes a prop l’arribada, sembla que la capacitat de sorpresa que tenen aquestes contrades sigui inesgotable, varem escollir per dormir una Cabina (Cabana de fusta amb mes o menys comoditats segons el lloc i el preu) al peu de un meravellós fjord, amb un paisatge de somni, aquí la nit ja gaire be no es fa fosc, tant sols la claror passa a ser una lleugera penombra.
Aquest mati em fet una mica de mandres, em dormit molt i be , i així costa llevar-te, no et faria res estar-hi tres o quatre dies o mesos, però el viatge es el viatge i el temps no es infinit, així que carreguem la moto i sortim sense mes demora, cap a Alteidet. Aquest va ser una mica llarg, però com els altres dies, el paisatge i els paratges fan que el temps passi sense adonar-nos, i desprès de una bona estona de circular arribem a Altedeit, altre vagada siguin i resseguim aquest meravellós país. En arribar, el Hiter era regentat per una família de aborígens Lamis el lloc altre vagada era de somni, varem dormir amb l’expectativa que dema arribaríem al Nordkapp, i amb aquesta il•lusió ens llevarem, a carregar la R1200 RT i emprendre el camí amb una inusual alegria, per fi arribaríem al destí, i així va ser, a voltants de migdia arribàvem, no sense haver-nos trobat amb multitud de Rens, que per cert son rucs com sabatots i a mes a mes molt perillosos per imprevisibles. Doncs be, anarem decidits a entrar a NK, previ pagament de 400 Kr se’ns va obrir la barrera que ens permetia l’accés, va ser un moment emocionant, la sort ens va acompanyar, el dia era meravellós clar i si be feia una mica de vent, i fred el temps ens va permetre gaudir del moment.
Varem trobar un hiter a 9 Km. del Nk i decidirem passar-hi la nit, per poder gaudir del paisatge altre cop a les 23h.
A les 23 tornarem a pujar a NK i l’espectacle era una vegada mes sorprenent, i varem estar fins a les 00 hora que marxarem, ja que les boires feren acte de presencia.
L’endemà una mica atordits per l’espectacle de la nit anterior ens varem llevar i ens dirigim cap a Alta un poblet a 250 Km. al sud del NK, lloc on la Lu. Agafaria un avio per entornar-se’n cap a casa i jo començaria el viatge de tornada.
Així mateix ho vaig fer previ canvi de la roda del darrere que estava feta caldo.
L’endemà vaig començar la tornada amb una pluja del 15 definitivament la Lu havia pres el bon temps, vaig sortir d’Alta fins a Oulu aproximadament al mig de Finlandia, els paratges no per sorprenents acaben cansant, tot arbres i llacs i carreteres rectes com canons d’escopeta, vaig tenir un bon espant en veure com de cop em sortia un Ant, des de la malesa es gross com un cavall i no avisa surt de cop, afortunadament no me’l vaig menjar , feia molt de fred i tenia mullada fins l’anima, una bona sauna a Oulu i un bon llit, em donaren la força suficient per dema tornar-hi.
Des d’ Oulu em dirigí fins a Turku lloc don surten els ferris fins a Stockolm, hi vaig arribar a temps d’embarcar, i desprès d’una nit una mica moguda (En aquest ferri la gent s’entrompa a tota pastilla, i desprès canta i crida gaire be fins a les 2 o les 3 de la matinada) vaig arribar a les 6 del mati a Stockolm vaig traspassar Suècia, Dinamarca i finalment vaig parar a Lübec a dormir rapit per llavar-me ben d’hora, i sortir cap a Amrisvil, al costat de Konstanz, al canto suís on vaig dormir a casa d’uns amics. Sempre s’agraeix trobar gent coneguda i tant hospitalària, sense mes, al mati vaig sortir amb energia renovada cap a casa que hi vaig arribar cansat, però amb el sarró ple, i un espai buit en la meva imaginació, per omplir amb un nou projecte, certament aquest ha estat un viatge meravellós, que en fer aquesta petita crònica en part he tornat a reviure.
Es praparaba la sortida tot hom es va llevar

El Josep un bon amic meu, em va acompanyar fin uns 200 Kms de la frontera Francesa

Aixo ja es a les Autopistes Alemanes


Un cop creuada Alemania, nomes preparar la tecnologia i cap ha
Dinamarca


El vent es fort en aquella zona, realment es per mi el pitjor dels enemics.

Fet i fotut ja soc a Oslo on recollire a la Milu

I ara sense preses anem fins a la costa Noruega i anem fent els reconets.


I mira ja som a Tronhdeim

I ara sense parar anem seguin le costa entre ferris i paratges maravellosos







Sort dels ponts que de tant en tant, t'estalvia algun ferri


Las postes de sol aqui son eternes







Habitualment dormiem amb Hitters que sol ser el mes economic i divertit, ja que habitualment estan situatas en llocs molt bonics



I quan la fauna fa acte de presencia ja som molt a prop del Nordkapp




i per fi el NORDKAPP






I DES DE EL BALCO A L'INFINIT


A MITJA NIT REPETIM LA VISITA








I fins aqui, la tornada no te gaire historia, Salut i molts Kilometres per tots.