Les seves paraules son ordres. 8)Albert ha escrit:Holaaaa,
M'agrada com t'expliques, però potser no he acabat d'entendre en fons de la questió. podries explaiarte una mica mes, jo que soc una mica bastant justet segurament que ho entendria millor.Siono1000 ha escrit:Mentres sigui provisionalment provisinal cap problema.
Els problemes començen quant es definitivament provisional o definitivament definitiu. 8)
La certesa absoluta en aquest mon provisional es igual que ser perfecte en el mon tant imperfecte en el que vivim...una raresa. Lligan el fil podriem assegurar que el normal es ser NO NORMAL, al menys jo no conec cap persona humana a la que pogues calificar de "NORMAL". ( ho poso entre comentes per que el NORMAL es ser NO NORMAL).
No sé si m'enteneu... :roll: :D 8)
Salut.
gràcies.
8) 8) :!:
Com que veig que potser…i només potser, no en vaig explicar bé, ara ampliaré una mica més l’explicació i ho faré d’una manera que sigui de fàcil entendre, vaja que fins hi tot els que es pensen que ho han entès s’adonin que potser...i només potser, no ho han entès. :D
Tot el “tema” ve a conte d’aquella generalització que tots diguem d’una manera natural: “Totes les generalitzacions son falses” i ens quedem tant amples creient que hem dit una frase categòrica sense contradicció possible i es clar, cal adonar-nos que aquesta generalització porta “un roc a la faixa”. Si totes son falses...doncs aquesta també ho deu ser...no?.
Així partint de la base de que totes son falses, fins hi tot la que diu que totes son falses, ens obre un ventall de possibilitats tremenda, potser...i només potser, totes son verdaderes menys aquesta, o...totes son falses menys aquesta, o...algunes son verdaderes i algunes falses, o...directament no sabem, ni sabrem, quines son verdaderes i quines son falses. Al final es com tot, ni han de verdaderes i de falses però no sabem quines son. Com que no es sap quines son diguem que cada un pot decidir les que per ell son falses o verdaderes, a part d’això com que en aquest mon tot canvia, nosaltres també depenent del moment de les nostres vides, podem canviar de parer i algo donat des de sempre com a veritat com per art d’encanteri passar a ser fals.
- “ En aquest mon imperfecte, la perfecció no deixa de ser una imperfecció”.
- Si tot es imperfecte, el perfecte es ser imperfecte.
- Si tot es No normal, el normal es ser No normal. O sigui que el “Normal” es anormal.
- Si la vida te dos parts, abans de la moto i després de la moto. Com li vols explicar a un que no ha evolucionat a l’estadi superior de la vida de que la seva vida esta capada, que mai podrà viure-la amb plenitud sense moto, si ell n’està molt cofoi de la seva vida i creu (el pobre) que es plena del tot i igual, amb la seva limitació, més feliç que la nostra. O sigui que la ignorància no es un impediment per la felicitat. O si?
- Un minut sempre serà un minut i si, hi ha unes màquines que ens fan creure que tots els minuts duren el mateix i tots ens ho creguem, però...tots sabem que hi ha minuts que duren molt més que altres. A tu un minut es fa etern mentre a un altre li dura segons i és el mateix minut per els dos. Tot es relatiu, personal i subjectiu.
Jo soc imparcial...ja ja ja
Jo soc objectiu...ja ja ja
Podríem anar ampliant el “tema” fins l’infinit per arribar a una clara conclusió:
Provisional ?
Provisionalment provisional ?
Provisionalment definitiu ?
Definitivament definitiu ?
Provisionalment definitiu ?
Definitivament provisional ?
Definitiu ?
Provisionalment provisional definitivament ?
Definitivament definitiu provisionalment ?
Provisionalment definitiu provisionalment ?
Definitivament provisional definitivament ?
...i anar fent. No hi ha certesa absoluta de rés, per no saber, no sabem ni si demà serem vius per poder seguir amb les xorrades de sempre.
“No hi ha veritats absolutes”. Cada un de nosaltres te la seva veritat que va canviant amb ell.
Tot això que he escrit era el que pensava fa uns moments quant ho escrivia, però potser...i només potser, ara ja penso diferent. En aquests moments que han passat he perdut milions de cèl•lules i n’he creat milions de noves, ja no soc el mateix de fa un moment i el mon que m’envolta tampoc. Tot canvia a gran velocitat i nosaltres fem veure que no ens adonem. Ens tanquem a les nostres rutines diàries per crear-nos unes falses esperances de seguretat, que ens fan creure que dominem el nostre mon personal i no el dominem... però ens ajuda a no tornar-nos bojos...més bojos.
M’agrada dir que això és filosofia de Bar a partir de les 3 de la matinada, espero que ningú és molesti ni s’ho prengui seriosament, solsament és una diarrea-pseudomentaloide que no porta absolutament a cap lloc.
Ara ja he cobert el cupo de ximpleries de tot el mes, o sigui que no n’espereu cap més fins l’Abril, o l’altre, o l’altre.
Salut i he quedat descansat...avui.
:roll:
