Sant Jaume - Castellot de Marmellar - Torrelles de Foix
El divendres 29 de Maig aprofitant que em van donar festa a la feina, (si, allò que en diuen E.R.E i que esta tant de moda), em vaig prendre la llibertat de anar a fer una mica de Off-Road per la comarca.
Aquesta vegada m’havia proposat arribar al Castell de Marmellar des de Sant Jaume dels Domenys, i acabar a Torrelles de foix, tot per pistes. El propòsit va ser gairebé un èxit ja que no tota la ruta va estar sense trepitjar l’asfalt tal com pretenia.
Nomes d’entrada vaig haver d’aplicar l’article Nº1 del Off-Road davant d’un petit contratemps.
Article nº1de L’Off-Road:
-Un Off-Road no s’atura davant de la adversitat en el camí. Dona mitja volta i continua.
La ruta prevista inicialment era aquesta,
A l’alçada del Puig de La Cogulla es on vaig trobat el primer i únic entrebanc.
No faltava gaire per arribar a la urbanització de la Talaia però aquí va ser on una pendent una mica forta amb terra i pedra suelta, i agreujat per una roda sense tac, em van fer desistir de tirar mes endavant.
En aquesta pendent la roda del darrera va començar a patinar fins que la moto va anar perdent embranzida i vaig quedar parat gaire be al final de la pendent. intentava reprendre-la però era inútil, la roda del darrera es posava a patinar tot i ser respectuós amb l’embragatge, però al final acabava per calar-se.
L’embragatge patia lo seu i la flaire a cremat començava a ser insoportable, la suor m’envaïa sota la jaqueta, els pantalons, i el casc, i les forces ja començaven minvar, finalment un acaba per parlar sol:
- Epss!!, “no fotis el burru que vas sol!!”.
- Aquesta moto te la primera massa llarga!!.
- Si es que vaig amb unes rodes que no toquen per aquest terreny!!.
- Casun la...!!.
En aquest instant es quan toca aplicar l’article Nº1 de l’Off-Road.
Com he trobat a faltar unes bones rodes de tacs!!.
Val, d’acord!!.
Randy, no em renyis!!
Ja ho se!, mes que una roda mixta sembla una eslic. Ha estat una imprudència provocada per les ganes de anar amb moto. De fet, pensava trobar un terra mes compacte i menys pedra.
Com que soc un home tossut, aquest mínim entrebanc no em va fer desdir del meu objectiu, així que vaig decidir reprendre la ruta en la urbanització de la Talaia tornant a la carretera i passant per Cal Sumoi.
A partir d’aquí tot va estar oli amb un llum.
Vaig arribar al Castellot de Marmellar sense cap mes dificultat, fins hi tot vaig fer unes fotos mes.
Com podreu observar, tot i que derruït, esta mes ben conservat que el Castellot de Castellví de la Marca.
Ja nomes quedava arribar a les Dous de Torrelles de foix.
Ara nomes quedaven pistes faciletes que estan arreglades de fa poc, les pendents mes suaus i menys pedra però el terra seguia sent gens compactat, semblava que el camí estes llaurat i es feia difícil portar una traçada mes o menys recta. Malgrat això, cap problema.
Dues horetes força distretes i una espineta clavada per no haver pogut superar aquella pendent. Allà la vaig deixar esperant-me, hi tornaré!.
Això es tot.
Angel.
