No he fet mai cap crònica de les sortides, aquesta es la primera vegada, a veure com queda.
Els Pirineus i la muntanya amb general sempre m’han atret, tant a peu com en moto, i fer la volta als Pirineus, amb quatre dies i mirar de fer un munt de ports, encara que sigui tot sol, crec que es val el cansament que genera, aquí teniu la meva crònica, explicació i fotos perquè serveixi de referent per la gent que vulgui fer-ho, realment val la pena.
1er dia, dimecres 23 de setembre del 2009
De Girona a Plan
Volia sortir de GIRONA, mes aviat, però a la fi he pensat que tenia temps de sobra surtin a les 8 del mati, i he enfilat carretera i manta, surtin de GIRONA, el primer destí era VALLFOGONA, l’he fet un munt de vagades, aquesta me la volia agafar mes tranquil, però traçant les primeres corbes, la moto en demanava mes i ha sigut impossible, amb penso que tot just sortir hi he deixat la meitat de les gomes, per anar-hi he passat per ANGLES, aquesta carretera m’agrada molt mes que passar per BANYOLES, a part d’això, sabeu que a VALLFOGONA hi ha dos cartells amb colls? COLL DE COUBET (1.010 m) i COLL DE CANES (1.120 m) en aquest hi he parat a fer la foto, en farem col•lecció, dons el que dèiem, a VALLFOGONA, tenia l’intenció de parar-me al BIKER’S, però a les 8:45, estava tancat, dons he tirat fins al cafè EL LLAC a peu de carretera passat CAMPDEVÀNOL, a per la meva dosis de cafeïna, i de cap a la COLLADA DE TOSES,
aquesta vegada si, molt tranquil•let, ni molt a poc a poc ni molt rapit, amb una punta de gas i sense tocar el fre, gaudint del paisatge, miraré de fer-ho d’aquesta manera tot el viatge, passem LA SEU D’URGELL i trencant a ma dreta agafo el PORT DEL CANTO (1.725 m),
arribo a SORT, i toca comprar números per la rifa de Nadal a la bruixa d’or, aquí amb volia quedar a dinar, es aviat, així que deixi deixo fer-ho a VIELHA, carretera i manta, tot just passat RIALP, sorpresa!!! carretera acabada d’asfaltar i l’estaven pintant, sense cap cotxe, semblava que sabien que hi tenia que passar-hi jo, , tot tirant arribo al PORT DE LA BONAIGUA (2.072 m),
a dalt foto de rigor, quant estava fent la foto a la moto amb el cartell de fons, s’acosta una parella d’avis que havia pujat amb bicicleta, toma ja!!!!, fem intercanvi de maquines fotogràfiques i així tenim la foto com deu mana, per l’altra banda del port l’asfalt molt dolent, mes a baix es torna a posar be, arribo a VIELHA i faig un mos en un bareto a la mateixa plaça de l’església, i encaro cap al túnel de Vielha, encara no havia passat mai per el nou, fa molts anys en vaig fer un tip de passar per el vell, i realment feia por, aquest es una altra cosa, passo VILALLER i trenco a la dreta cap a CASTEJON DE SOS, abans tenim el COLL DE ESPINA (1.406 m) i el COLL DE FADAS (1.471 m), l’asfalt esta molt apedaçat, en canvi et permet anar lleuger, el tall maco es el de CASTEJON DE SOS a LAS COLLADAS passant entre mig de un congost espectacular amb els típics túnels fets a la mateixa pedra,
a ma dreta direcció AINSA, tenim el PUERTO DE LA FORADADA (1.020 m), es una autovia i molt avorrit fins, AINSA, he vist el cartell del port, però no he pogut parar, anava massa rapit, arribant a AINSA, trencant a ma dreta direcció BIELSA, però avui no hi arribaré, amb quedaré a PLAN (suposo que aquest nom us sona), el poblet es preciós, m’hostejo al Hotel Mediodia, tot perfecte, i les noies que ho porten molt agradables, sopar, dormir i dema m’espera mes carretera i manta.
2on dia, dijous 24 de setembre del 2009
De Plan a Luzaide
Encara no havia sortit el sol, que ja ho tenia tot carregat, i..... carretera i manta, el tall de 14 km, de PLAN a BIELSA, es preciosa de bon mati, amb els passos escarpats a la roca, en el mateix trencat hi ha una benzinera, però estava tancada, no obrien fins a les 8:00 hores, faltava un quart, així que per guanyar temps miro el Tom Tom, i amb diu que a 10 km hi ha una altra benzinera, tot just abans d’entrar a França, abans parada i cafè en llet, el primer destí es el PUERTO DE BIELSA (2.500 m), que no es més que el llarg túnel que hi ha, i seguit del COL D’ASPIN (1.489 m),
amb el seu cartell, encara a terra, suposo que es perquè el vent no el tiri, el dia es presenta molt solejat i calorós, passat el COL D’ASPIN, anem a buscar el famós COL DU TOURMALET ( 2.115 m),
a dalt una senyora francesa s’ofereix a tirar-me un parell de fotos, el lloc ha on hi ha el ciclista es realment estret, però ens ensurtim, baixant, unes vistes espectaculars,
directes a LUZ-SAINT-SAUVER, ARGELÈS-GAZOST i pujada al COL DU SOLOUR (1.474 m),
tot seguit agafo la carretera de l’esquerra per arribar al COL D’ABISQUE ( 1.709 m)
i d’aquest baixo fins el COL DU POURTALET (1.794 m), que no hi havia estat mai, una vegada mi vaig acostar molt, però com que teníem pressa, no ens hi vam arribar, ara ja l’he fet, fem mitja volta i tornem per el mateix camí, passo per LOUVI-GUZON, ARETTE, MONTORY i LARRAU, a part de un munt de poblets mes, la carretereta, a talls esta molt be, i altres no gaire, una mica de tot, arribo al COL D’ERROYMENDI (1.362 m),
aquí hi trobo els primers núvols, passant molt rapit ajudats per el fort vent, es impressionant veure les corredisses dels mateixos,
MIREU EL VIDEO, VAL LA PENA
per la banda d’Espanya l’asfalt un 10, això si el fort vent amb far ser previngut i circulo per la part esquerra de la mateixa, no fos que una ventada amb fes agafar alguna drecera,a partir d’aquí les vies Navarreses molt bones, com sempre,com que vaig tant lleuger amb passo el PUERTO DE LAZAR , el PUERTO DE REMENDIA (1.040 m) amb va just de no pesar-me’l també, la propera parada es a RONCESVALLES, d’aquí ja hi tinc una foto amb una altra moto, i curiosament la vaig poder fer al mateix lloc,
seguim amunt hi trobo el PUERTO DE IBAÑETA (1.057 m), i parada i fonda, tinc l’hotel a LUZAIDE, al Hostal Maitena, molt recomanable, dema serà una altre dia.
3er dia, divendres 25 de setembre del 2009
De Luzaide a Vielha
Desprès d’un bon esmorzar, amb ous i xistorra, mes que res per agafar forces, deixo LUZAIDE, amb el cel molt ennuvolat, al passar per la frontera hi ha una colla de gendarmes que en miren amb una cerat insistència, no ser si a mi o a la moto, la qüestió es que no amb van parar, carretera i manta fins a SAINT-JEAN, asfalt molt bo i moll,allà trenco a ma dreta per anar al COLL D’HARITXARTE, ( 735 m), D’IBARBURIA (966 m) i D’ARANTGAITZ (832 m), la via passa per el mig de les muntanyes, amb molts de pobles típics pirinencs, de cop i volta el “Tomtorron”, amb diu que trenqui a l’esquerra per pujar la muntanya, camí asfaltat però estret, tot amb força boira,
i a la meva dreta un barranc de cuidado, també hi he trobat uns “coleges”,
que per a mi, davant la situació esperaven si tirava per el dret o no, eren voltors, però s’han quedat amb les ganes, dons el que dèiem, llàstima dels núvols,
perquè amb penso que les vistes valien la pena. Hi ha hagut un moment en que estava mirant al meu voltant, i de cop i volta m’he trobat una vaca al mig del camí, un xic mes i tenim que fer papers, li he fet una foto per a veure si li podia agafar la matricula, parlant dels colls, al final no he trobat cap cartell de cap dels tres, però si un de nou, el COL DE LECHARRIA (832 m), que no el tenia previst, d’abaixada he tornat a agafar la carretereta del munt de pobles fins a ARETTE, allà, hi he trobat a fora d’un bar una Peugeot força vella, no ser ni l’any ni el model, ho buscaré, era el lloc idoni per parar-me a fer un cafè, i.... carretera i manta fins a LOURDES, allà, per ser diferent de tothom, el primer que he anat a veure es el llac de LOURDES, i obligatòriament seguit de la GROUTE DE LOURDES,
però no hi he entrat, realment ni he parat la moto, l’he plantat davant de l’entrada, per fer-li la foto, amb el soroll de fons de dos guardes que amb deien (en francès) que no podia deixar la moto allà davant, jo ja els hi deia que no parlava francès, però resulta que ells tampoc parlaven català, així dons, desprès de fer la foto a la moto amb l’edifici de fons i escoltar-los una mica com renegaven perquè no els hi feia cas, he sortit de LOURDES direcció al COL DE PEYRESORDE (1.563 m)
i el PORT DE PORTILLON (1.380 m), passant una altra vegada per el COL D’ASPIN (1.489 m), passat el PORT DE PORTILLON, entrem a la VALL D’ARAN, i a l’entrada de VIELHA, hi veig un rentat de cotxes, parem la maquina per fer-li una rentada de cara, s’ho mereix, hostal, sopar i dormir, dema amb diuen que farà malt temps.
4rt dia, dissabte 26 de setembre del 2009
De Vielha a Girona
He sortit de Viella al voltant de les 7:30 del mati, i abans de sortir del poble m’he parat a fer un cafè en llet, el dia sembla perfecte, veig que el cel esta ven serè, però encara no ha sortit el sol, agafem direcció a França, tot just passada la frontera ja tinc el poblet de MEDES, en ell hi ha el trencant per pujar al COL D’ARTIGAUX (1.382 m), dons cap amunt, carretera molt estreta, però m’entres vaig pujant, va desapareixent l’asfalt, o sigui hi han clapes i la resta terra i pedres, per la meva moto això es fatal, arriba un moment en que no ser si fer mitja volta o no,
de cartell del col, res de res, arribo el que sembla a dalt i ara toca baixar, deu nido!!!, el camí cada vegada mes estret, ja estic acollonit i penso trobar-me el camí tallat i fer mitja volta, dons no, mes endavant torna l’asfalt i la civilització, carretera i manta cap al COL DE PORTET D’ASPET, (1.069 m),
molt bon asfalt, i de baixada cap a SAINT GIRONS a buscar tres cols que estan junts, el COL D’ESPIES (794 m), COL DU FOUR (950 m) i COL DES CAUGNOUS (947 m), per arribar a ells passo per una carretera molt maca, tot verd i amb molts de poblets, el COL D’ESPIES (794 m), deu ser el mateix poble, ja que no hi he trobat el cartell, desprès del poble trobo el COL DE FOUR (950 m) i tot seguit el COL DES CAUGNOUS (947 m) i a pocs quilometres el COL DE PORT (1.249 m),
seguim amb el mateix, carretera amb asfalt força bo i un munt de pobles, passo per AX-LES-THERMES, i agafo la carretera per pujar al PORT DE PAILHERES (2.001 m),
impressionant!!! molt guapo, a la baixada amb trobo amb una “ziga zaga” de carretera que deu nido, arribo a baix i entre el mig dels pobles i surt la carretera direcció a MONT-LUIS, en tot un tram de uns 20 km aproximadament, no amb trobo amb ningú, però el “Tomtorron” amb diu que vaig be, o sigui que endavant, i així es, a la fi agafo la carretera de FORMIGUÈRES, una autopista, acabada d’asfaltar, volia trobar-me tres cols, COL DE LA PERCHE (1.581 m), COL RIGAT (1.500 m),i COL DE LLOUS (1.345 m), però com que la carretera es tan bona, ni he vist els cartells, el que si he vist es el COL DE LA QUILLANE (1.714 m) abans d’entrar a Espanya, a PUIGCERDÀ, emplenem la burra (benzina)i el burro (menú), ven dinat carretera i manta a la COLLADA DE TOSES, a mitja collada comença a ploure,
el estrany es que en els quatre dies no m’havia mullat, i tenia que ser al arriba a casa, així que paro i amb poso el traje d’aigua, i tela!!!!, el diluvi universal, des de, l’hotel de la collada fins la VALL DE BIANYA, plovent de valent, arribant a OLOT, comença a parar i a LES PRESES feia sol, arribo a GIRONA ven sec.
En resumides contes, 4 dies, un munt de ports, i aproximadament 1.600 km majoritàriament de corbes, i una altra per explicar!!!!
LA RESTA DE LES FOTOS