Ruta A Pamplona I Tornada Per Hosca...

[Jomila]

Un dels tres q va de ruta no es podia esperar a dema i us saluda a tots desde la plaça de la pilarica en plenes festes i esperant q no s'allargui gaire la nit per dema ser a Osca puntual.

Salut

[PEPI600]

Bones

Que us vagi molt bé la ruta i si pot ser us absteniu de posar les fotos dels menjars que us fotareu, més que tot per l´enveja poc sana que tindrem alguns.

Fins a la tornada, esperem una bona crónica.


PD: Ja has revisat els neumàtics :twisted: :twisted: :twisted: :twisted:

[Jomila]

Marxa fina: el tapeo de Pamplona s'ha convertit en una pizza a Osca. Aixo nomes es un tast de la sortida, l'Arbe ja explicara la resta.


Salut

[Siono1000]

Que vagi molt be i ja ens ho explicareu a la tornada, que els que ens quedem aguantant el pais volem patir una mica amb la CRONICA i FOTOS. :???: ;)


disfruteu de la vida companys. :kiss :kiss :kiss

[Oscson]

El que veureu en les fotos de la crònica, ha estat manipulat amb fotochop i jo no soc aquell individu.

De totes maneres, em reservo el dret de les imatges de la meva persona, podent ser utilitzat en un judici si aquestes poden ocasionar calumnies i falses idees que desacreditin el meu ser físic :???: :???: :???: :???: :D :D :D :D

En poques paraules, ........quina vergonya :oops:

[Ra-mon]

Però on son les fotos ? :(

[Jomila]

Dic el mateix q l'Oscar, tot el q veieu no es veritat. Hi ha gent q sap manipular les fotos. Aqui teniu unes quantes fotos de la ruta. ( sense cap mena de manipulacio) esperant a q l'Arbe pengi les que segur haura falsificat.






I aqui la resta:
http://picasaweb.google.es/jordimilaalb ... directlink

[Oscson]

Jo solament tinc aquesta, despres vaig perdre el coneixement i ja o recordo res mes

[ARBE]

VERGONYA ???

vergonya és poc ! sort que ja tenim Pamplona vista i no hi hem de tornar, perquè em sembla que no ens deixen ni entrar !

quan pugui em poso amb la crònica, que el material és de 1ª , però tenim el putu dia 20 asobre i no puedooooorr....

[ARBE]

.

[ARBE]

crònica de la sortida de la hijpanitat

PART 1/4

El planning previst:

•Dissabte dia 10: Sortida dels vallessos l’Oscon (Oscar&Sonia – GS) i el que suscriu, Arbe (Albert&Isabel - Africa Twin) agrupament a Osca amb en Jomila (Jordi – GS adv ) i destí Pamplona rutejant per ports de muntanya.
•Diumenge dia 11: Ruta fins a Irati per passar el dia passejant per la selva d’Irati.
•Dilluns dia 12: Tornada de Pamplona per via ràpida.





Això era el previst, ara comença la crònica del que vam fer…

DISSABTE 10/10/09

Haviem quedat a l’Hotel Bellaterra amb l’Oscson per sortir a les 8.00,
Ves a saber quins inescrutables designis del destí, a les 8.00 estàvem uns a l’hotel bellaterra i els altres a l’àrea de servei de l’AP-7 de Martorell… sort dels mòbils!
Quedem que els anem a trobar a on estan ells a l’AP7, de camí no vaig poder evitar pensar allò tan nostrat del “començem bé…”


Un cop retrobats de miracle en mig d’autocars de jubilats francessos, iniciem la marxa plegats, i ja deixem la AP7 per enllaçar amb l’A2 previa satisfacció de la corresponent taxaimpositivaviariacompensatoriapercatalanitatmanifesta, altrament anomenada “peatge” passem Martorell, el Bruc, Igualada…i com sempre, ara un camió, ara un radar, ara un burru a 90 per l’esquerra, ara un radar, ara un altre burru, ara un radar, més camions, més radars…. sempre aburrida, plastosa, a estones amb trànsit dens…
un cop a Tàrrega deixem l’A2 per enfilar direcció Balaguer, Alfarràs, Binéfar…la C-53, carretera secundària en força bon estat, prou distreta, i sobretot, sobretot, recte, no es fa gens de volta, l’Oscar va dir: Sembla que passi un Meridià per Pamplona i hi estem anant per sobre!




A Monzón entrem dins el poble doncs la idea era visitar el castell, plaça forta de l’Ordre del Temple a les terres aragoneses. El castell es veu de lluny, dalt d’un turó, imponent.




Quan estem enfilant ja el carrer que ens havia de duur a la porta del castell trobem una barrera amb un rètol que afirma que només es permet el pas en horari de visitas, que sorprenentment comença a les 11:30 del matí !!! vam trobar sorprenent aquesta patxorra d’horaris. Què en pensarien uns ciutadans europeus?
Així doncs per imperatiu de la patxorra anem a fer un entrepà i posterguem la visita al castell per després d’esmorzar.

Al bar on esmorzem veiem un fet que trobem curiós, i és les esqueles amb fotografia i a més les esqueles conmemoratives, que comgreguen continuament a gent que demostra força interès pel contingut de les mateixes







Visitem el Castell, força interessant, i raonablement ben conservat, i en ser un castell templer i tenim certa simpatia i predisposició, no cal dir que sempre són llocs especialment captivadors els castells, ens fan tornar a ser una mica nens amb la imaginació…






je jeee… això si que és un camí Trail Trail :



ens vam enamorar d’aquestes rajoles… i vam maleïr al que les va enganxar tan bé!




aquí no sé perquè em va donar per pensar en els jocs olímpics…



A la sala capitular examinavem la bandera d’aragó:



i ja quan sortiem veiem un tio molt extrany fent no se sap què amb una bandera… dels barrufets? No sé, així com tenyida de blau… mira que n’hi ha de gent extranya pel món… el cas és que la seva cara em sonava i no sé de què… deu haver algun encanteri encara actiu en aquest castell





Un cop en marxa, direcció Osca, em dona per pensar en les esqueles i la llei de protecció de dades de carácter personal, també dita LOPD… Què deu dir el text sobre publicitar les dades dels morts ? potser ni el text de la llei 15/99 ni el reglament de desenvolupament diuen res d’això, i encabat són dades personals, és clar… en tot cas trobo difícil que es puguin recabar consentiments dels interessats en la mateixa messura que és més difícil encara que cap interessat mostri disconformitat i/o queixa sobre el tractament en forma de publica exposició que de les seves dades de carácter personal es fa… en fí, coses del meu món interior i anar en moto… potser no m’havia d’haver comprat el casc de color negre.

En una estoneta ens plantem al centre comercial d’Osca on haviem quedat amb en Jordi –jomila- i el seu troç d’adventure, aprofitem per repostar, i ja complertada l’expedició amb tots els seus membres iniciem el que podriem anomenar la 2ª etapa del primer dia de ruta, feta l’aproximació per via ràpida a l’Aragó ara toca ruta recreativa i panoràmica fins a Navarra.

Només sortir d’Osca i ja passat Ayerbe s’intueix que el paissatge i el relleu canvien, començen les estibacions muntanyoses, avantasala de la serralada pirinenca, les primeres corbetes i canvis de rassant ens anuncien una carretera força més estimulant que les llarguíssimes rectes d’abans de huesca, de cop apareixen davant nosaltres, majestuosos, els Mallos de Riglos…






és d’aquelles estampes que saps que no hi ha res que puguis fer per recollir en fotografia el que estàs veient, obligat acostar-s’hi a veure’ls de prop qui no hi hagi estat mai. Fixeu-vos en la proporció que tenen respecte el poble :


*foto robada

Seguim la ruta fins a Puente la Reina, i d’aquí enfilem la vall d’echo amunt, paissatge ara sí d’entremès de pirineu. Fa sol, el dia és radiant, però es veuen núvols cada cop més creixents precissament cap a on anem, la serralada pirinenca, i fan tota la pinta de prometren’s companyia la resta del dia.




Fins a hecho o echo, Com carai s'ha d'escriure? , la carretera és ràpida i dreta, aquí trenquem a l’esquerra, canviant el rumb de Nord a Oest, cap a Ansó, i Garde per passar a la vall paral•lela a aquesta, la vall de Roncal, aquí la cosa ja és més ratnera i estreta, típica carretera de muntanya… fins que es complica i arriba a ser tan enrrevessada que el Jordi confessa que es descollonava de riure de tantes corbes cap a tot arreu, tan tancades i revolts que ja deixes de saber on ets…



realment és desconcertant, a més trobem la frontera Navarro-Aragonesa, i només trepitjar Navarra, on hi ha el cartell, és com de Mortadelo, la carretera és el doble d’ample, ben asfaltada, pintadeta, neta… perfecta!!! Vaig pensar el sentit que existís aquella carretera de traçat tant i tant complex… i només s’em va acudir una explicació: dos de Bilbao que es van apostar “a que no hay cojones de hacer una carretera de Ansó a Garde”… si no és així no ho entenc.
També vam comentar que de pujada seria molt més amena que tal com la vam fer nosaltres, de baixada i prou carregats no era massa atractiva. A més molt bruta de pedres, pinassa, i humida.
Arribem a Garde, la carretera ja és molt més amable i ciclable, ja amb ganona, amb intenció de dinar, però… no pot ser, només hi ha un restaurant i està ple. L’Oscar aprofita per posar cola a les botes, que li anaven amb la sola cantant el colacao i semblava un arreplegat amb aquella pinta:



Tirem fins a Roncal i allà si, un hostal a l’entrada promet saciar la nostra gana cada cop més acuciant, un bon empanat de verdures, un corder al forn deliciós, i com que ja sabeu allò de allí donde fueres haz lo que vieres… una bona sidra:

Aquí la Sonia demostrant que d’això hi entén



Quan sortim de dinar el temps està grisooooooot, plujós, i amb la panxa plena, satisfets, i després del cafetó, convenim que és genial aquest temps tant de muntanya, tan de tardor i tan de Navarra… mola!



La ruta ara toca pujar una miqueta aquesta vall, cap al Nord fins a Isaba, i canviar a la vall contigua, per tant, un altre coll, el port de Laza molt conegut.
Plovisqueja, plou, ara no, ara si, ara un petit xafeguet, ara plujim, un cel amb uns clar-obscurs, de núvols-clarianes impagables, una olor a bosc… ummmm…xulíssim.
Anem tirant amb molta prudència, doncs hi ha fullaraca, veritable enemic de les motos en aquestes contrades, i no diguem en mullat, i com a mínim jo gaudeixo d’allò més de la ruta, malgrat la pluja, o gràcias a la pluja, o amb la pluja… bé, ja m’enteneu els que em voleu entendre, no és que prefereixi que plogui, però… tampoc molesta, no sé, preferiria que no plogués, però també té el seu què…




…

*** ja continuaré, d'acord ?

[ARBE]

PART 2/4

Finalment van guanyant pas les clarianes, el paissatge és preciós, els pobles petitons i molt uniformes pel que fa a les construccións, tot són cases-casones molt ben cuidades i d’aspecte impecable, tots els balcons, sense excepció estan curulls de flors, vermelles, és molt estètic i contrasta amb el blanc de les façanes, fa patxoca aquesta terra ! es nota que la seva gent se l’estima.





En algun lloc que podria ser Jaurrieta… no sé… a 1 hora aprox de Pamplona, fem una paradeta descansa-culs…




Ens relaxem… He dit ens relaxem? Pot ser algu es deixa relaxar massa i tot… sobretot deixem que corri l’aire…



que corri perquè afortunadament les fotos no recullen encara les olors, sino estarieu dempeus obrint les finestres de l’habitació enlloc de llegint aquestes línies…

Ens estem una estona més foten “l’oso”



I contiuem la ruta, la idea és arribar ja d’una tacada a destí, Pamplona / Iruña.

img]http://img18.imageshack.us/img18/9204/rimg0049e.jpg[/img]


Pel camí passem per aquest embassament, en què la vegetació té un curiós color, que en unes altres circumstàncie meteorològiques t’acollonen viu perquè sembla ben bé que hi hagi una gebrada de nassos, està tot blanc!

img]http://img99.imageshack.us/img99/7251/rimg0046.jpg[/img]

Un cop a Pamplona i trobat l’hotel, molt cèntric això si que ho té… però un xic desconcertant , doncs és al casc antic i és en una segona planta i tot plegat té un cert aire surrealista.

El cas és que en fer el chek-in ens trobem amb la desagradable sorpresa que només tenim reserva per una nit, Sacre Dieu !!! no pot ser, si jo personalment vaig parlar-ho i amb el calendari a la ma vaig explicarli que sortiríem dilluns… és igual, en aquests casos al final el que compta és el que entèn qui fa l’acció, en aquest cas marcar la reserva a l’ordinador, a l'endemà ho tenen tot compromès, haurem de deixar l'hostal demà al matí si o sí.
El noi de recepció, molt amable i guai, es compromet a buscarnos allotjament alternatiu, fins i tot a casa seva si calia, va dir convençut en plan Scarlett O'Hara al temps que mirada lascivament al Jordi.. ai ai ai… que aquí hi ha tema… quant de carinyu sueltu...

Al final, la incidència de l’hotel va jugar al nostre favor per remodelar la ruta sobre la marxar… ja ho veureu més endavant, de moment tocava duxarse i anar fent camí cap al Kale Angora, el txuletón ens espera !

Camí de la sidreria passem per l’il•lustre ajuntament, balcó del chupinazo de les festes de San Fermín i lloc del lament col•lectiu i clamor popular del “pobre de mi”.



El local és prometedor, tot de taules amb bancs arrenglerats, amb la bomba al fons: 8 tines enormes de sidra ben refredada i amb aixeta per (escanciar en català???) escanciarla…







Es tracta d’anar fent viatges I anar practicant el noble art de fotre’s fins al cul de sidra… ja jaaa….





La veritat que el lloc és tot un encert, local molt agradable i sobretot super festiu, totes les taules fan gresca i al tercer got de sidra ja tothom és amic de tothom… és molt maco. No podem deixar d’imaginar a la familia de mototurisme aquí… brutaaaaaal




De fet la ruta i tot plegat ha estat muntat entorn al txuletón i aquest local que un bon amic em va explicar, va ser el desencadenant i protagonista:




SENYORES I SENYORS, AQUÍ S’HI HA DE VENIR !!!



Ens entaulàvem a les 21.00 –hora de mototurisme- i sortíem a … la una ? això sí, foten unes rises !!!

---continuarà… ara bé la farra… que… bufffff a les nosequè i poc estàvem discutint si anar a dormir o seguir de festa …---

[ARBE]

PART 3/4

Aviam, com dir-ho…

Pamplona té perill,

Però moooolt perill, tot el casc antic és una festa… però festa festa!!!



I el que és curiós està petat de penya de festa, tothom beu, i ni una sortida de to, ni un bronques papós… és fàcil sentir admiració pel tarannà d’aquesta gent, i d’alguna manera et sents molt proper al que podriem anomenar manera de ser catalana… potser europea.
És fàcil sentirse com a casa, acollit, tothom mostra proximitat i cordialitat, en els bars abarrotats de gent que no cap una agulla els pots atravessar sense cap problema.






Com a curiositat: al water dels tius hi havia màquina expenedora de condons I de durex play, s’entén, no ho has previst, et surt plan, doncs mira… però és que al de les ties hi havia una màquina expenedora de tangues !!! Seran marranes de sortir sense calces ?




La nit s’allarga fins a límits insospitats, anem a un garito, a un altre… la música està a un volum tal que contradiu les lleis de la física, els cubates es succeeixen, i anem voltant, realment ens ho vam passar de primera, fins i tot va caure algun mite i vam veure aflorar passions desconegudes fins a la data…. Ja jaaaaa la nit és màgica




Aquesta la vaig fer per Hijpanitat, que vegi que a d’altres llocs també es dediquen al buidatge, estaria bé fer un apropament per coneixer noves tècniques i veure sorgir sinèrgies confluents…




Ja passava estona de la mitjanit, com si diguéssim, quan vam estar una estona discutint si anar a dormir o seguir de festa… ens quedaven poques hores de son, a l’endemà havíem de deixar l’hotel !!!

Mireu el resultat, aquesta panda d’australopitecus em van assaltar la farmaciola! Bé jo també vaig fer consum, em vaig quedar sense antiàcids i sense analgèsics…. Si és que…

[Ramon_vfr]

Arbe, avui no ha posat cap part mes i les estem esperant ;) ;)

Vsssssss
007

[PEPI600]

[quote user="James Bond" post="93904"]Arbe, avui no ha posat cap part mes i les estem esperant ;) ;)

Vsssssss
007[/quote]

+ 1

Encara no hi ha cap punxada ? :mrgreen: :mrgreen: :mrgreen:

[maktub]

Possibles raons per les quals no ens penja la resta de la crònica :


... el buidatge pot produir amnesia i se li ha oblidat la contrasenya del fòrum... :martell


... potser és que el Serrallonga l'ha abduit... :?:


... tenien massa sang en la seva sidra per a enfocar i tirar fotos... :cerv


No ho endivinarem pas, això si, jo encara em tronxo quan llegeixo la part en que s'explica una reparació amb pega d'unes botes que cantaven el Colacao.... :b9


ARRRBEEEEE penja la següent entrega siusplauuuuu!! Per tutatis! Que això és pitjor que esperar la 6a temporada de Lost!!!!
:mrgreen: :mrgreen:

[ARBE]

doncs no, llesta ! :razz:

no he pogut seguir la crònica perquè he estat víctima de la síndrome de l'aspirador

[Panotxa]

Ep, Arbe...molt bona crònica, com sempre. ;)

Estic impacient per llegir el final de la crònica, clar que després de la mega-farra de Pamplona la memòria et falla.

Per cert si de cas que en jmila et doni un cop de ma, que ell es abstemi. :lol: :lol: :lol:

Salut!

[Jomila]

Panotxa, veig que em coneixes i que tens molt bona vista :eyes :eyes :eyes , està clar que a les fotos que surto amb un got a la mà es d’aigua amb gas. :eyes :eyes

Salut

[ARBE]

us deia que havia estat víctima d'una cosa anomenada síndrome de l'aspirador, que molts es pensen que és una llegenda, i jo corroboroo que no, que és cert.

Un dropo tonto del cul va endollar l'aspirador a l'armari de comunicacions, on hi tenim el servidor i l'electrònica de xarxa, el va endollar en una regleta que és la sortida del SAI, dimensionat per aguantar un PC gordo, no una càrrega inductiva de 2 kilowatts !!! va apagar tot de cop i el servidor fa finar, morir, traspassar.... POF ! pantalla blava.
Això ens ha fet anar més de corcoll que un fiscal anticorrupció.