Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos

[Ra-mon]

L'1 de novembre de 2009 iniciem el viatge que ens portarà a Mali, a la comuna d'Hombori, regió de Mopti.
El destí final és el poblat d'Hombori, al Sahel (entre la zona desèrtica del Sahara i la sabana africana).



En aquest petit poble hi ha un hospital-ambulatori per donar assistència mèdica a tots els habitants de la zona, no hi ha cap metge fix, només un infermer i de tant en tant algun col·laborador fent tasques de voluntariat.

Tampoc hi ha cap vehicle preparat per transportar els malalts a l'hospital important més proper, a més d'un centenar de quilòmetres.

Es tracta de portar quatre ambulàncies que es vendran a gent de la zona. S'han de vendre (i no regalar) per assegurar-se que el cotxe arribi a algú que tingui els recursos necessaris per mantenir-lo en funcionament, cuidant-lo i reparant-lo quan s'espatlli.
Els diners que es recullen es destinen als múltiples projectes que es fan a la zona.

Les ambulàncies les ha donat una empresa a «CCONG Ajuda al Desenvolupament» i un grup de vuit voluntaris som els encarregats de fer-les arribar al destí.
Aprofitem al màxim l'espai de càrrega disponible per portar material sanitari, escolar, roba, etc. a la mateixa zona.

[Ra-mon]

Travessa de la península

Sortim de matinada i després de circular tot el dia per les autopistes i autovies espanyoles arribem a Algesires al voltant de les dues de la nit.
Ens informem de com agafar el ferri al matí, horaris i preus.
Dormim dins les ambulàncies a la mateixa filera de vehicles davant el moll on carregarem els cotxes per travessar l'Estret.

[Ra-mon]

Entrada al continent africà

Ens llevem d'hora i comprem els bitllets pel ferri (90€ per furgoneta+conductor i 3,5€ per cada passatger).
A les 9:30 comencem a travessar l'estret de Gibraltar.





Abans d'arribar a Tànger el vaixell s'atura una estona a l'entrada del port per problemes d'espai.
Entrem a port al voltant de les 11 del matí, fa un dia lleig i plovisqueja.

Sortim de la panxa del vaixell i els guàrdies ens desvien cap a una cua de vehicles i ens fan aturar mentre veiem que la resta de cotxes i camions van directes cap a la duana on després de verificar-los el passaport i la càrrega del vehicle entren al Marroc.



Mentre preparàvem el viatge, la ONG per la que transportàvem tot el material va demanar un permís per transitar pel Marroc amb les ambulàncies. Aquest paper hauria d'estar-nos esperant a la duana però pel que sembla encara no ha arribat (més tard descobrirem que es va encallar entre l'Ambaixada d'Espanya al Marroc i el Ministeri de Transports Marroquí).



Al capvespre, i veient que la cosa va per llarg, sortim tots a peu cap a la ciutat per tal de buscar algun lloc on sopar i passar la nit.



Pel camí ens trobem a una senyora que treballa de «transitària» i diu que l'endemà mirarà d'ajudar-nos a veure com poder desencallar les nostres ambulàncies: إن شاء الله (In šāʾ Allāh).

Ens allotgem prop de la Medina a l'hotel Mamora (100 DH per persona/nit, 1€ = 11Dirham). Anem a sopar i mengem sopa de cigrons i brotxetes (18 DH). Voltem una estona pels carrers i ens assentem a una terrassa per prendre el te amb menta.
Anem a dormir poc després de les 9.

[Ra-mon]

2on dia aturats a Tànger

Ens llevem tots força d'hora amb el nerviosisme de no saber quan de temps ens caldrà per solucionar la paperassa que es necessita per passar la frontera amb les ambulàncies i el material.
Esmorzem al Cafè Central (cafè amb llet, pa, mantega, melmelada, mel) per 20 DH.



En vistes que la nostra estada a la duana de Tànger anirà per llarg i perquè la Marta no es trobi sola (aquesta nit ha d'arribar a Marràqueix en un vol des de Barcelona) la Montse i l'Eva agafen el tren per anar a Marràqueix.

Mentre en Ramon i en Dani enceten els tràmits amb la transitària del port, en Manel, en Jordi i jo anem al consulat a parlar amb el xofer del cònsol (ha ajudat a altres grups) però ens explica que les coses han canviat i que no pot fer res per agilitzar la situació.

Passegem per la ciutat i entrem a un cybercafè (6DH/hora).



Anem a dinar prop del port (tagine per 40DH).
A la Medina veig que hi ha una casa dels «Hermanos Franciscanos de la Cruz Blanca» i com que a la meva feina hi tenim relacions comercials anem a parlar-hi per veure si ens poden ajudar.
El superior (Hno. Mikel) ens explica totes les dificultats burocràtiques que tenen amb l'administració marroquina i ens diu que ens ho agafem amb calma i que tard o d'hora ens deixaran passar.

Mes tard parlo amb en en Rafael de CCONG i em diu que ja ha arribat el fax que esperem i que l'envia a la transitària i també n'envia una còpia a les oficines de HHFF.
En Rafael, tot i la distància, fa el que pot i més. No estic gens d'acord amb les crítiques que fan alguns membres del grup molt atabalats i molt nerviosos pel temps que estem perdent aquí aturats.
A l'Àfrica cal anar-hi d'una altra manera, no voler planificar tant els horaris de què farem a cada moment. El temps no es mesura igual que a Europa, de fet els africans diuen que «vosaltres teniu els rellotges però nosaltres tenim el temps».



Anem a sopar peix fregit en un local força cutre, donem els caps i les espines a un gat que volta per allà però sembla que va molt tip i gairebé no en fa ni cas.Paguem 20DH per cap.
Després anem a fer el té en un bar que té una balconada amb vistes sobre el carrer.

[Ra-mon]

3er dia a Tànger

Aquest matí he demanat al recepcionista de l'hotel a veure si podia pujar al terrat i m'ha deixat les claus. Hi ha una bona vista de la ciutat i he fet algunes fotos.





Surto a caminar pels carrers estrets del souk. Per 1DH compro un trosset de pastís regat amb mel a un venedor del carrer.
A aquesta hora hi comença ha haver molt de moviment, obren les botigues, els nens van a l'escola i la gent a treballar.
Hi ha molts carrers sense sortida i arribo fins a la kashba.





Continuem els tràmits a la duana, sempre fa falta algun paper, anar a algun lloc, trucar, fer fotocòpies de tot, etc.



Mentrestant la cua de furgonetes va variant, marxa gent però n'arriba de nova carregats fins al capdamunt.
A alguns els fan buidar tota el contingut al terra (sort que no plou) i els polis els «rajen» els paquets i bosses amb molta mala llet, fa pena.





Per fi, a les 5 de la tarda sortim de la duana !
La transitària ens ha ajudat a aconseguir tota la paperassa i ha fet les negociacions amb els duaners.
El cost ha estat de 150€ pels honoraris (tot i que diu que la seva tarifa habitual és de 250 però confia que li portarem més clientela), 50€ per l'inspector de duana i 50 DH pel poli que ens reclamava que li paguéssim l'aparcament d'aquests tres dies.



Omplim de benzina i conduïm sense parar per l'autopista de Tànger a Marràqueix passant per Rabat i Casablanca. Ens aturem a sopar i dormir en una àrea de servei de l'autopista a 80 kms de Marràqueix

[Ra-mon]

Marràqueix

Al aixecar-nos ens adonem que l'àrea de servei de l'autopista està al mig del desert.
Encara no estem gaire acostumats a veure aquests paisatges desolats que de mica en mica seran els més habituals.



Arribem a Marràqueix i aparquem al parking de l'hotel Menara on per pocs diners (3€) podem deixar els 4 vehicles tota la nit sota la custòdia del guardià.



Nosaltres, però, ens allotgem molt a prop de la plaça Djemaa el Fna, al Riad Hotel Challah (100DH 1 pax, 150DH 2 pax, 200DH 3 pax).



Marràqueix va ser creada al segle XI aprofitant la seva situació estratègica al ser un lloc de pas obligat per les caravanes que anaven a l'Àfrica travessant el Sahara.
Té el mercat (soc) més gran del Marroc, tot un reguitzell de carrerons que encara fa destacar més la grandiositat de la plaça Djemaa el Fna.
Quan arriba el vespre la plaça de mica en mica es va omplint de venedors de sucs i tes, aiguaders, gent explicant històries, encantadors de serps, mags, músics, parades on poder menjar sopes, carns a la brasa, cargols, fruites, etc.

[Ra-mon]

La travessa de l'Atles

A primera hora del matí la plaça està molt tranquil·la, només hi ha els escombriaires que la netegen de les deixalles acumulades durant la nit.
A un dels costats de la plaça hi ha una pila de bars, restaurants i hotels on es comencen a veure grups de turistes esmorzant o negociant el transport que els portarà a visitar la ciutat o a fer excursions al desert i a les muntanyes.





Esmorzem en un bar de la plaça: croissant o crep amb cafè amb llet per 18DH.
Anem al parking a recollir les furgos i busquem la carretera que ens portarà a l'Atles.
Pel camí posem benzina (a uns 7 DH per litre) i parem per buscar bidons de plàstic per posar gasoil, comprar un fogonet i olles per cuinar.
Travessem l'Atles, la carretera és cada cop més estreta i dolenta mentre puja a poc a poc vorejant el Toubkal fins al coll de Tizi-n-Test.





Després ve una baixada pronunciada que ens porta a la plana i posteriorment tot resseguint el Oued (riu) Sous al mar.





Arribem a la nacional que porta a Agadir i Tizit on agafem una carretera secundària fins al poble de Mirleft on sopem en un restaurant i dormim a la platja (N 29°35.41, W 010°02.21) a dins de les furgonetes.

[Pasqual]

Ramon: NO PARIS. Home, em deixes amb la mel als llavis...espero poder llegir la continuació al tornar d'Arguis.
Les fotos, precioses.

[Kel]

Ramon, segueix.

Anava llegint, i de sobte no hi ha més. :shock: Tinc els ulls així.

Espero la continuació amb ànsia. Sé que aquest cap de setmana li "cardaràs" canya. O desitjo que sigui així

Merci ;)

[Steelman]

OTI!!!
M´ha psat el mateix que a tots!

RA_MON CONTINUAAAAA , si es necessari no dormis, pero no ens deixis a mitja cronica!!


PD. que guapo el Atlas

[Sagal]

Aquest cap de setmana continua, estic esperant. Quines carreteres més solitaries y guapes, ara entenc perquè els va tant bé en els segrestadors.

[Ra-mon]

Va no us queixeu que està de moda això de les entregues, fascicles i demés històries, o es que no feu això de les cartulines dels diaris que cada dia te l'obliguen a comprar i després pagant un pico (un bon pico) et regalen (?) no-sé-què ?

Vinga, en poso un parell més, que avui és dissabte ;)

[Ra-mon]

Entrem al desert

Ens llevem i anem Mirleft a esmorzar cafè amb llet i croissants (10DH) i com que hi ha un cyber aprofitem per connectar-nos al mon.



Ens dirigim a Sidi Ifni per anar a la platja de Legzira però arribem a Sidi sense haver-la trobat.





Hem de recular uns 4 qms fins a trobar un lloc on construeixen una urbanització i d'allà surt la pista en direcció al mar que porta a Legzira.
És una platja molt bonica amb els arcs que surten del cingle i van a parar al mar pel damunt de la platja (N 29°26.76, W 010°06.94)







De mica en mica van desapareixent els pobles i muntanyes per deixar pas al desert i a una única carretera que continua avall.
Fa molta calor.





Passem per Guelmin i Tan-Tan.
Pel camí ens trobem molts controls de la gendarmeria que ens demanen els passaports, els donem les fotocòpies amb la llista de persones i vehicles i ens deixen continuar molt amablement.





Tot és molt pla, desèrtic, el mar està a uns centenars de metres a la dreta de la carretera, gairebé no es veu però ens arriba el vent humit i fresc.







Creuem un parell de rius que fan una depressió erosionant l'altiplà.
Després de creuar un dels rius i al enfilar la pujada hi ha un petit aparcament adequat per passar-hi la nit que costa 10 DH per vehicle.
Hi ha una dutxa amb aigua calenta que també costa 10 DH, no hi ha llum, el lavabo és «natural».
Hi ha 3 o 4 autocaravanes franceses (N 28°12.42, W 011°47.03),
Fem el sopar amb dificultats pel vent que bufa: espaguetis amb salsa de tomàquet i tonyina. Molt bo. Anem a dormir aviat

[Ra-mon]

Sahara

Ens llevem quan es fa clar, hi ha molta humitat, esmorzem llet amb Nescafè i pastisseria Panrico que encara ens queda.
Anem tirant cap a Tarfaya i Laâyoune.

A primera hora està emboirat i ventós, després fa moltíssima calor.
Parem a Laâyoune a comprar fruita, els bidons pel gasoil i mirem de solucionar el problema del càmping gas (no acaba de funcionar del tot bé, té alguna fuita i crema malament).

Jo no estic gens fi, tinc diarrea i prenc Fortasec. Dinem al centre en un restaurant (pollastre a l'ast i brotxetes amb curry), no hi ha lavabo i quan necessitem anar-hi ens acompanyen a un cutre hotel a l'altra costat del carrer.

Creuem la cinta transportadora que porta els fosfats de Bou Kra al port de Laâyoune (és curiós que a Google Maps la vista de satèl·lit d'aquesta zona quan proves d'ampliar la imatge desapareix).
El paisatge és molt bonic: dunes daurades i vent que arrossega la sorra al damunt de la carretera (llàstima que em trobo fatal i he dormit gran part del dia, potser és un efecte del Lariam que vaig prendre la nit anterior).





No trobem cap lloc on parar a dormir, no hi ha cap poble ni res de res, només el desert.
Ja de fosc trobem una àrea de servei amb força moviment i al costat una altre àrea vella abandonada (N 24°39.99, W 014°52.30) on segons el mapa hi havia d'haver una població.

Ens hi parem i fem el sopar (arròs bullit) i ens quedem a dormir dins les ambulàncies.

[Sagal]

Osti Ra-mon aquesta ultima cronica veig que ara saps el problema que tinc jo, :D :D :D
Jo sempre prenc fortasec, 4 0 5 pastilles diaries, o sigui que ja veus. M'encanta les fotos de les rocas foradades a la vora del mar i la del ciber ua passada.
Volem més, volem més

[JoanF]

Hei Ramon, home fes un esforç, i pose'ns més cròniques.
Quines fotos més boniques, i que be que ho expliquest tot.
Vinga va, que estic pendent de la propera.
:bow :bow :bow

[Xurrumeka]

va Ra-mon, que estem enganxats!!!!!!!!!!!

[Núria Vs]

Ànims Ramon, que ens tens a tots :eyes :eyes :eyes :eyes :eyes


Núria
:kiss

[Sacot]

Va Ra-mon continua.
Unas fotos i crònica molt chula.

[Jacks]

Vinga Ramon que no pug para de llegi
que me quedad engatchat.... ;) ;) :lol: :lol: