Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
Moderador: Airald
- Eva
- Presentats
- Entrades: 10516
- Membre des de: dg. març 22, 2009 8:49 pm
- Ubicació: Torroella de Montgrí
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
Ra-mon :
estic enganxada a la cronica.
Les fotos molt maques.
estic enganxada a la cronica.
Les fotos molt maques.
- Geroni
- Presentats
- Entrades: 3203
- Membre des de: dc. gen. 10, 2007 12:57 pm
- Ubicació: Juneda -Lleida--Jesus i Elvira
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
Idem de idem.
T`espliques com un autentic cronista.Espero impacient la proxima "entrega".
:bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow
T`espliques com un autentic cronista.Espero impacient la proxima "entrega".
:bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow
El mon s`está quedant sense GENIS:Einstein es vá morir,Beethoven es vá quedar sord i a MI,ja em comença a fer mal el cap.
Fa dos setmanes que vaig començar a fer dieta .Ja he perdut 14 dies.
Fa dos setmanes que vaig començar a fer dieta .Ja he perdut 14 dies.
- Ra-mon
- Presentats
- Entrades: 5102
- Membre des de: dj. feb. 12, 2009 9:34 pm
- Ubicació: Vic - Osona
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
Rio de Oro
Estem a l'antiga colònia espanyola de Rio de Oro, un dels dos territoris en que es dividia el Sahara espanyol (l'altra s'anomenava Saguia el Hamra i estava al nord). La capital era Villa Cisneros, l'actual Dakhla, última ciutat marroquina abans d'entrar a Mauritània, a uns 300 qms.

Hem d'anar-hi a portar uns papers a la duana, de fet només pel sol fet de passar per la península que hi ha abans d'arribar-hi ja val la pena fer la trentena de quilòmetres des de la carretera principal fins a la ciutat (i després tornar, es clar).



A la ciutat hi ha molts soldats marroquins (com a Laâyoune).
El paisatge del voltant és el desert més típic que ens imaginem: sorra amb dunes i ramats de camells.
També ens trobem algun rètol avisant de «mines» al costat de la carretera.


A les 6 de la tarda (quan es fa fosc) arribem a la frontera del Marroc amb Mauritània on teòricament hi havia d'haver un poble però només hi havia una benzinera, un restaurant i un hotel (N 21°21.80, W 016°57.64).
Sopem el que ens donen i dormim en una haima.


Estem a l'antiga colònia espanyola de Rio de Oro, un dels dos territoris en que es dividia el Sahara espanyol (l'altra s'anomenava Saguia el Hamra i estava al nord). La capital era Villa Cisneros, l'actual Dakhla, última ciutat marroquina abans d'entrar a Mauritània, a uns 300 qms.

Hem d'anar-hi a portar uns papers a la duana, de fet només pel sol fet de passar per la península que hi ha abans d'arribar-hi ja val la pena fer la trentena de quilòmetres des de la carretera principal fins a la ciutat (i després tornar, es clar).



A la ciutat hi ha molts soldats marroquins (com a Laâyoune).
El paisatge del voltant és el desert més típic que ens imaginem: sorra amb dunes i ramats de camells.
També ens trobem algun rètol avisant de «mines» al costat de la carretera.


A les 6 de la tarda (quan es fa fosc) arribem a la frontera del Marroc amb Mauritània on teòricament hi havia d'haver un poble però només hi havia una benzinera, un restaurant i un hotel (N 21°21.80, W 016°57.64).
Sopem el que ens donen i dormim en una haima.


- Ra-mon
- Presentats
- Entrades: 5102
- Membre des de: dj. feb. 12, 2009 9:34 pm
- Ubicació: Vic - Osona
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
Mauritània
A les 7 i ja hi ha dues fileres de 25 vehicles a cada una. Ràpidament ens posem a la cua.
Fent cua a les fronteres sempre hi ha una mica de nerviosisme per part d'alguns membres de l'expedició.



Avui hem estat discutint una estona per veure què calia fer amb l'alcohol que jo porto per regalar a en Pep de Nouadhibou (cava, rom i conyac).
Després d'un parell d'hores de cua fent tràmits creuem la frontera i entrem «en terra de ningú», un parell de quilòmetres on no hi ha ni carretera, només sorra, pedres i cotxes cremats, semblava com si hi hagués hagut un bombardeig.
A més aquesta zona encara està minada i cal no desviar-se gaire de les rutes marcades a la sorra


Al arribar al pas de Mauritània cal tornar a fer cua per ensenyar papers, he baixat del cotxe, els «mossos» ja s'han tornat a molestar i no he pogut fer ni una foto d'amagat (tot i que en tenia ganes al veure aquells barracots fets amb quatre fustes).
Després de pagar pel “Carnet de Passages en Douane”, una mena de control sobre el cotxe i que no es vendrà al país hem pogut continuar el viatge.
A poc més de 2 qms de la frontera, la furgoneta que anava segona (Montse i Jordi) han entrat amb la roda dins un gran forat al mig de la carretera i després de 4 o 5 ziga zagues han bolcat al costat de la carretera.
Els hem tret dels cotxes i socorregut de seguida: la Montse té un gran trau al braç esquerra d'on li surt molta sang, en Jordi ha quedat penjat del cinturó de seguretat i li fa mal les costelles.
Al cap de poc ha arribat un 4x4 de la policia hi ha portat als ferits a l'hospital de Nouadhibou.
He trucat a en Pep per explicar-li i diu que ell anirà a l'hospital.
A la duana havíem estat xerrant amb en Javier, funcionari del consolat espanyol, i també ha vingut de seguida amb el seu 4x4 quan l'hem trucat.







Hem redreçat la furgoneta, té els vidres trencats però hem comprovat que tot funciona i es pot anar a poc a poc cap a la ciutat de Nouadhibou, a uns 50 qms.
Abans d'arribar ja ens hem trobat a en Pep i als companys accidentats que tornaven de l'hospital.
A l'hospital els han tractat molt bé, han hagut d'anar a comprar els medicaments a la farmàcia i pagar al metge, però en parlen bé.
Anem a dinar-berenar al Hogar Canario i m'he pres 2 cerveses després d'estar 10 dies fent abstinència. Hem anat a un xinès a fer canvi de moneda (390 ougiyas = 1€).
Ens hem establert en un campig-alberg al mateix centre de Nouadhibou. El propietari ens ha convidat a prendre el te a la menta amb tota la cerimònia de passar el te als vasos i tornar-lo a la tetera i bevent 3 o 4 tes per cap.





Després d'una bona dutxa en Pep ens ha tornat a acompanyar (juntament amb el pescador que fa 80 dies que està retingut per haver xocat i enfonsat un vaixell maurità) al Hogar Canario a sopar. Hem sopat peix i marisc boníssim, tot plegat (amb una cervesa) per 21.000 ouguiyas (uns 55€) per tots 10 i després en Pep i els pescador ens han tornat a acompanyar a l'alberg.
A les 7 i ja hi ha dues fileres de 25 vehicles a cada una. Ràpidament ens posem a la cua.
Fent cua a les fronteres sempre hi ha una mica de nerviosisme per part d'alguns membres de l'expedició.



Avui hem estat discutint una estona per veure què calia fer amb l'alcohol que jo porto per regalar a en Pep de Nouadhibou (cava, rom i conyac).
Després d'un parell d'hores de cua fent tràmits creuem la frontera i entrem «en terra de ningú», un parell de quilòmetres on no hi ha ni carretera, només sorra, pedres i cotxes cremats, semblava com si hi hagués hagut un bombardeig.
A més aquesta zona encara està minada i cal no desviar-se gaire de les rutes marcades a la sorra


Al arribar al pas de Mauritània cal tornar a fer cua per ensenyar papers, he baixat del cotxe, els «mossos» ja s'han tornat a molestar i no he pogut fer ni una foto d'amagat (tot i que en tenia ganes al veure aquells barracots fets amb quatre fustes).
Després de pagar pel “Carnet de Passages en Douane”, una mena de control sobre el cotxe i que no es vendrà al país hem pogut continuar el viatge.
A poc més de 2 qms de la frontera, la furgoneta que anava segona (Montse i Jordi) han entrat amb la roda dins un gran forat al mig de la carretera i després de 4 o 5 ziga zagues han bolcat al costat de la carretera.
Els hem tret dels cotxes i socorregut de seguida: la Montse té un gran trau al braç esquerra d'on li surt molta sang, en Jordi ha quedat penjat del cinturó de seguretat i li fa mal les costelles.
Al cap de poc ha arribat un 4x4 de la policia hi ha portat als ferits a l'hospital de Nouadhibou.
He trucat a en Pep per explicar-li i diu que ell anirà a l'hospital.
A la duana havíem estat xerrant amb en Javier, funcionari del consolat espanyol, i també ha vingut de seguida amb el seu 4x4 quan l'hem trucat.







Hem redreçat la furgoneta, té els vidres trencats però hem comprovat que tot funciona i es pot anar a poc a poc cap a la ciutat de Nouadhibou, a uns 50 qms.
Abans d'arribar ja ens hem trobat a en Pep i als companys accidentats que tornaven de l'hospital.
A l'hospital els han tractat molt bé, han hagut d'anar a comprar els medicaments a la farmàcia i pagar al metge, però en parlen bé.
Anem a dinar-berenar al Hogar Canario i m'he pres 2 cerveses després d'estar 10 dies fent abstinència. Hem anat a un xinès a fer canvi de moneda (390 ougiyas = 1€).
Ens hem establert en un campig-alberg al mateix centre de Nouadhibou. El propietari ens ha convidat a prendre el te a la menta amb tota la cerimònia de passar el te als vasos i tornar-lo a la tetera i bevent 3 o 4 tes per cap.





Després d'una bona dutxa en Pep ens ha tornat a acompanyar (juntament amb el pescador que fa 80 dies que està retingut per haver xocat i enfonsat un vaixell maurità) al Hogar Canario a sopar. Hem sopat peix i marisc boníssim, tot plegat (amb una cervesa) per 21.000 ouguiyas (uns 55€) per tots 10 i després en Pep i els pescador ens han tornat a acompanyar a l'alberg.
- Alucinamaripili
- Presentats
- Entrades: 7659
- Membre des de: dg. set. 30, 2007 11:37 pm
- Ubicació: Barcelona-Catalunya
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
Quina passada....vaig a dormir tardet però ha valgut la pena.
Molt guapo i molt ben explicat.
Molt guapo i molt ben explicat.
- Sagal
- Presentats
- Entrades: 5673
- Membre des de: dj. ago. 09, 2007 8:23 pm
- Ubicació: Calldetenes - Osona
- Ra-mon
- Presentats
- Entrades: 5102
- Membre des de: dj. feb. 12, 2009 9:34 pm
- Ubicació: Vic - Osona
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
Ostres avui han segrestat a una parella de italians a la carretera que va de Nouackchott a Mali.
http://www.3cat24.cat/noticia/443865/so ... Mauritania
Per aquesta carretera, anomenada «la ruta de l'esperança», hi vam passar el 13 de novembre i aquí si que estàvem avisats que calia anar en compte ja que es probable que entrin bandits de Senegal (queda molt aprop) per robar i entornar-se'n ràpidament cap al seu país.
De fet aprop de les fronteres és on és més fàcil de trobar-se problemes.
http://www.3cat24.cat/noticia/443865/so ... Mauritania
Per aquesta carretera, anomenada «la ruta de l'esperança», hi vam passar el 13 de novembre i aquí si que estàvem avisats que calia anar en compte ja que es probable que entrin bandits de Senegal (queda molt aprop) per robar i entornar-se'n ràpidament cap al seu país.
De fet aprop de les fronteres és on és més fàcil de trobar-se problemes.
- Ra-mon
- Presentats
- Entrades: 5102
- Membre des de: dj. feb. 12, 2009 9:34 pm
- Ubicació: Vic - Osona
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
Dia de repòs a Nouadhibou
Avui hem estat tot el dia a la ciutat, uns anant a fer cures de les ferides a l'hospital i fent tràmits per veure com fer-ho per deixar el cotxe averiat.
Els altres hem buidat les furgonetes i ho hem tornat a posar tot de nou anotant què hi portem a cada cotxe.
Ho hem repartir tot entre les 3 i a la 4a hi hem deixar el que es quedarà a Nouadhibou i en Pep ja es cuidarà de repartir entre escoles i llocs que els faci falta.
També mirarà d'arreglar (o desballestar) l'ambulància avariada i de vendre les 4 rodes extres que hi hem deixat.




A la tarda hem anat al Cap Blanc per veure el parc natural i el vaixell encallat (N 20°46.27, W 017°02.69).
A mig camí un dels cotxes s'ha encallat en una zona de sorra tova, hem hagut de fer servir la pala i les planxes.
Han passat una colla de pescadors amb un R12 i ens han ajudat a empènyer i ens han indicat el millor camí per continuar.


Hem arribat a l'entrada del parc però no hem entrar per que ja es començava a pondre el sol i no teníem més de 5 minuts per estar allí.
Hem fet fotos del vaixell i hem tornat vigilant de no sortir de la pista amb la sorra més compactada.


A la ciutat hem anat a sopar al Hogar Canario i cap a dormir.
Jo m'he esperat una estona a l'alberg que arribés en Pep perquè havia de venir a buscar la tele i la maleta del paio de Senegal (l'he avisat que es posi en contacte amb en Pep per recollir-ho) i donar-li l'ampolla de rom i de conyac.
Avui hem estat tot el dia a la ciutat, uns anant a fer cures de les ferides a l'hospital i fent tràmits per veure com fer-ho per deixar el cotxe averiat.
Els altres hem buidat les furgonetes i ho hem tornat a posar tot de nou anotant què hi portem a cada cotxe.
Ho hem repartir tot entre les 3 i a la 4a hi hem deixar el que es quedarà a Nouadhibou i en Pep ja es cuidarà de repartir entre escoles i llocs que els faci falta.
També mirarà d'arreglar (o desballestar) l'ambulància avariada i de vendre les 4 rodes extres que hi hem deixat.




A la tarda hem anat al Cap Blanc per veure el parc natural i el vaixell encallat (N 20°46.27, W 017°02.69).
A mig camí un dels cotxes s'ha encallat en una zona de sorra tova, hem hagut de fer servir la pala i les planxes.
Han passat una colla de pescadors amb un R12 i ens han ajudat a empènyer i ens han indicat el millor camí per continuar.


Hem arribat a l'entrada del parc però no hem entrar per que ja es començava a pondre el sol i no teníem més de 5 minuts per estar allí.
Hem fet fotos del vaixell i hem tornat vigilant de no sortir de la pista amb la sorra més compactada.


A la ciutat hem anat a sopar al Hogar Canario i cap a dormir.
Jo m'he esperat una estona a l'alberg que arribés en Pep perquè havia de venir a buscar la tele i la maleta del paio de Senegal (l'he avisat que es posi en contacte amb en Pep per recollir-ho) i donar-li l'ampolla de rom i de conyac.
- Ra-mon
- Presentats
- Entrades: 5102
- Membre des de: dj. feb. 12, 2009 9:34 pm
- Ubicació: Vic - Osona
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
De Nouadhibou a Nouackchott
Tot el paisatge des de Nouadhibou fins a Nouackchott és un desert immens a cada costat de la carretera


També hi ha una pila de dunes amb sorra de diferents colors: la part de sobre és més fosca, després és taronjosa i al fons més clara. El gra també és diferent, la sorra del damunt té el gra més gros.
Als costats de la carretera hi ha com unes parcel·les fetes amb troncs i plàstics, son paravents per evitar el desplaçament de la sorra i que aquesta envaeixi la carretera.
Fa molta calor, el sol pica fort i l'aire és molt calent.


Hem arribat a Nouackchott a mitja tarda, hem anat a l'alberg Sahara per canviar ouguiyes (390 ouguiyes/€) i per passar la nit però estava ple (hi han els Dentistes sobre Rodes) i la mestressa (una francesa) ens ha enviat al Menara.
Hem fet un dinar-sopar en un xiringuitu del costat i hem anat a passejar per la ciutat.

A la mesquita he preguntat a uns nois si es podia entrat i ells m'han convidat a entrar a resar: primer ens hem anat cap a un costat a rentar-nos les mans, cara, boca (jo no he gosat) i peus agafat l'aigua d'un cubell.
Després hem entrat i drets hem seguit les indicacions de l'oficiant: «الله أكبر / Allāhu Akbar / Déu és gran)», agenollar-nos tocant amb el front al terra, etc.
Era un espai molt gran, lluminós, ple de columnes i amb la gent escampada sobre de les catifes.
Abans d'entrar ens hem descalçat i hem deixat les sabates a terra, al costat de la porta.
Al cap d'uns minuts he sortit (els altres encara han trigat uns 5 minuts més) i he anat a retrobar els meus companys, de mica en mica anava sortint la gent de la mesquita i alguns preguntàvem «tu ets musulmà ?», jo contestava que si però per si de cas hem marxat ràpid.
Hem anat a l'alberg on tenim una habitació pels 8 per 20.000 ouguiyes (51 €) i ens hem dutxat.
Després envio alguns SMS, juguem a l'UNO, llegim, etc, fins esperar l'hora d'anar a dormir.
Tot el paisatge des de Nouadhibou fins a Nouackchott és un desert immens a cada costat de la carretera


També hi ha una pila de dunes amb sorra de diferents colors: la part de sobre és més fosca, després és taronjosa i al fons més clara. El gra també és diferent, la sorra del damunt té el gra més gros.
Als costats de la carretera hi ha com unes parcel·les fetes amb troncs i plàstics, son paravents per evitar el desplaçament de la sorra i que aquesta envaeixi la carretera.
Fa molta calor, el sol pica fort i l'aire és molt calent.


Hem arribat a Nouackchott a mitja tarda, hem anat a l'alberg Sahara per canviar ouguiyes (390 ouguiyes/€) i per passar la nit però estava ple (hi han els Dentistes sobre Rodes) i la mestressa (una francesa) ens ha enviat al Menara.
Hem fet un dinar-sopar en un xiringuitu del costat i hem anat a passejar per la ciutat.

A la mesquita he preguntat a uns nois si es podia entrat i ells m'han convidat a entrar a resar: primer ens hem anat cap a un costat a rentar-nos les mans, cara, boca (jo no he gosat) i peus agafat l'aigua d'un cubell.
Després hem entrat i drets hem seguit les indicacions de l'oficiant: «الله أكبر / Allāhu Akbar / Déu és gran)», agenollar-nos tocant amb el front al terra, etc.
Era un espai molt gran, lluminós, ple de columnes i amb la gent escampada sobre de les catifes.
Abans d'entrar ens hem descalçat i hem deixat les sabates a terra, al costat de la porta.
Al cap d'uns minuts he sortit (els altres encara han trigat uns 5 minuts més) i he anat a retrobar els meus companys, de mica en mica anava sortint la gent de la mesquita i alguns preguntàvem «tu ets musulmà ?», jo contestava que si però per si de cas hem marxat ràpid.
Hem anat a l'alberg on tenim una habitació pels 8 per 20.000 ouguiyes (51 €) i ens hem dutxat.
Després envio alguns SMS, juguem a l'UNO, llegim, etc, fins esperar l'hora d'anar a dormir.
- Ra-mon
- Presentats
- Entrades: 5102
- Membre des de: dj. feb. 12, 2009 9:34 pm
- Ubicació: Vic - Osona
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
És en aquesta carretera que va de Nouadhibou a Nouackchott on van ser segrestats els 3 cooperants de l'ONG Barcelona-Acció Solidària a finals de novembre.
http://www.3cat24.cat/noticia/424445/ca ... umanitaria
http://www.3cat24.cat/noticia/424445/ca ... umanitaria
- Ra-mon
- Presentats
- Entrades: 5102
- Membre des de: dj. feb. 12, 2009 9:34 pm
- Ubicació: Vic - Osona
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
La Ruta de l'Esperança
Ens llevem a les 6 per fer una bona tirada de quilòmetres, posem benzina i anem a buscar la «ruta de l'esperança» cap a Kiffa.
La carretera té molts canvis de rasant, segurament per que passa pel damunt de les dunes assentades.
El paisatge és força canviant: dunes maquíssimes just a tocar de la carretera, poblats, ramats de cabres, vaques i camells.
Tot i ser molt desèrtic hi ha més vida que en els dies anteriors.



La meitat de la carretera està completament plena de forats, es impossible esquivar-los.
Als costats de la carretera hi ha molts llocs amb animals morts (sobretot vaques).
En algun trams de pocs centenars de metres n'hi ha una gran concentració i no sabem per què, potser és un lloc de pas per anar a beure.
Arribem als afores de Kiffa i ens parem a l'Aubergue du Phare du Desert on sopem camell amb patates.
He estat una estona a fora amb els treballadors de l'hotel i m'han convidat a fer tes amb menta sense parar amb una petita tetera i el fogonet; en mitja hora hem fet els tres tes de rigor (amarg com la vida, fort com l'amor i dolç com la mort) amb tota la cerimònia d'escalfar l'aigua, posar te, sucre, menta, transvassament de líquids entre els gots per barrejar el te amb la menta i el sucre (no es fa servir mai cullera), provar i rectificar de sabor, posar-lo en vasos petits en donar-lo als convidats que bevem d'un sol glop i retornem el vas per que begui la següent persona.
Ens llevem a les 6 per fer una bona tirada de quilòmetres, posem benzina i anem a buscar la «ruta de l'esperança» cap a Kiffa.
La carretera té molts canvis de rasant, segurament per que passa pel damunt de les dunes assentades.
El paisatge és força canviant: dunes maquíssimes just a tocar de la carretera, poblats, ramats de cabres, vaques i camells.
Tot i ser molt desèrtic hi ha més vida que en els dies anteriors.



La meitat de la carretera està completament plena de forats, es impossible esquivar-los.
Als costats de la carretera hi ha molts llocs amb animals morts (sobretot vaques).
En algun trams de pocs centenars de metres n'hi ha una gran concentració i no sabem per què, potser és un lloc de pas per anar a beure.
Arribem als afores de Kiffa i ens parem a l'Aubergue du Phare du Desert on sopem camell amb patates.
He estat una estona a fora amb els treballadors de l'hotel i m'han convidat a fer tes amb menta sense parar amb una petita tetera i el fogonet; en mitja hora hem fet els tres tes de rigor (amarg com la vida, fort com l'amor i dolç com la mort) amb tota la cerimònia d'escalfar l'aigua, posar te, sucre, menta, transvassament de líquids entre els gots per barrejar el te amb la menta i el sucre (no es fa servir mai cullera), provar i rectificar de sabor, posar-lo en vasos petits en donar-lo als convidats que bevem d'un sol glop i retornem el vas per que begui la següent persona.
- Sagal
- Presentats
- Entrades: 5673
- Membre des de: dj. ago. 09, 2007 8:23 pm
- Ubicació: Calldetenes - Osona
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
Osti, és una aventura que no crec que t'oblidis mai d'ella, una experiencia molt bona.
Espero més encara
Espero més encara


- Alucinamaripili
- Presentats
- Entrades: 7659
- Membre des de: dg. set. 30, 2007 11:37 pm
- Ubicació: Barcelona-Catalunya
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
Això és com un Dakar, però amb molt més sentit i molts menys mitjans.
- Ra-mon
- Presentats
- Entrades: 5102
- Membre des de: dj. feb. 12, 2009 9:34 pm
- Ubicació: Vic - Osona
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
Arribem a Mali
Sortim d'hora després de passar pel control que teníem a 100 metres i posar benzina i anem cap a el Ayoun el Atrouse.
Pel camí també hi ha tants controls policials com tots aquests dies.



La carretera està molt malament i plena de forats fins a el Ayoun on tirem cap al sud per anar a buscar la carretera de Mali, aquí la carretera és molt millor.
Tot i això hem de fer força trossos per pistes sense asfaltar.



Cap a les 5 arribem a Nioro de Sahel, hem fet els tràmits a la duana (pagar el “passage du vehicle” i l'assegurança del cotxe per 8 dies).
Hem entrat al poble a comprar pa, aigua i fruita i hem anat a la carretera de Bamako on busquem un lloc accessible i tranquil per plantar les tendes i passar la nit.
Sopem macarrons amb salsa de tomàquet i tonyina.
Avui em toca prendre el Lariam. :(







Sortim d'hora després de passar pel control que teníem a 100 metres i posar benzina i anem cap a el Ayoun el Atrouse.
Pel camí també hi ha tants controls policials com tots aquests dies.



La carretera està molt malament i plena de forats fins a el Ayoun on tirem cap al sud per anar a buscar la carretera de Mali, aquí la carretera és molt millor.
Tot i això hem de fer força trossos per pistes sense asfaltar.



Cap a les 5 arribem a Nioro de Sahel, hem fet els tràmits a la duana (pagar el “passage du vehicle” i l'assegurança del cotxe per 8 dies).
Hem entrat al poble a comprar pa, aigua i fruita i hem anat a la carretera de Bamako on busquem un lloc accessible i tranquil per plantar les tendes i passar la nit.
Sopem macarrons amb salsa de tomàquet i tonyina.
Avui em toca prendre el Lariam. :(







- Ra-mon
- Presentats
- Entrades: 5102
- Membre des de: dj. feb. 12, 2009 9:34 pm
- Ubicació: Vic - Osona
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
Bamako
Després de plegar les tendes i esmorzar anem direcció cap a Bamako.
En Manel m'ha convidat a anar amb ell i la Montse, m'he sentit molt millor ja que aquests dies he anat amb en Ramon i la Marta i després de la topada d'ahir amb en Codina ...
Com gairebé sempre no hem parat a dinar i hem menjat galetes Chiquilin en marxa (em sembla que els caps de l'expedició no estan gaire acostumats a fer ruta: o es paren molta estona o no paren en tot el dia quan el que convindria és parar 10 minuts cada 2 hores).
Hem arribar a Bamako cap a les 3 de la tarda.
Abans d'arribar ja es veu un increïble núvol de contaminació, es clar que amb la quantitat de vehicles tronats que hi circulen no és gens estrany (anant en taxi sembla que hauràs d'acabar empenyent, o que quan vulgui frenar no pugui, o ...). Un cop, al baixar del taxi en un carrer prop del mercat en Manel ha obert la porta sense adonar-se que tenia una motoreta enganxada al costat, ha anat de poc que no es posa a dins, ha topat però ha continuat sense ni parar.
Hem trucat al responsable de la fundació “Xics-Bamako” del Barça, ha vingut a buscar-nos amb moto i l'hem seguit per portar-los els paquets.





Després hem anat a la ciutat en 2 taxis on ens hem separat: Montse, Jordi, Manel i Dani han anat a l'hospital (la Montse té la ferida molt millor i li han desinfectat la ma) i la resta anem a dinar a un restaurant libanès, prop de la catedral i del mercat on hem pogut beure cervesa ;)


Després hem tingut problemes per que el taxista no sabia on era el barri on havíem d'anar, de fet era un nom força curiós: TSF (telefon sens fils).
Hem arribat a un lloc que hem reconegut tot i la foscor i hem fet parar al taxista.
Els que no havien dinat han anat a sopar a un lloc que ens han indicat, una pizzeria que estava molt bé, jo els he acompanyat per anar a fer la cervesa i connectar-me a Internet.
Després hem tornat pels carrers de terra, entremig de cabres dormint (en un dels carrers potser n'hi havia 500 amb gent a cada costat per evitar que marxessin: el carrer feia de corral).
Hem dormit en una aula de on havien tret els pupitres i bancs.
Després de plegar les tendes i esmorzar anem direcció cap a Bamako.
En Manel m'ha convidat a anar amb ell i la Montse, m'he sentit molt millor ja que aquests dies he anat amb en Ramon i la Marta i després de la topada d'ahir amb en Codina ...
Com gairebé sempre no hem parat a dinar i hem menjat galetes Chiquilin en marxa (em sembla que els caps de l'expedició no estan gaire acostumats a fer ruta: o es paren molta estona o no paren en tot el dia quan el que convindria és parar 10 minuts cada 2 hores).
Hem arribar a Bamako cap a les 3 de la tarda.
Abans d'arribar ja es veu un increïble núvol de contaminació, es clar que amb la quantitat de vehicles tronats que hi circulen no és gens estrany (anant en taxi sembla que hauràs d'acabar empenyent, o que quan vulgui frenar no pugui, o ...). Un cop, al baixar del taxi en un carrer prop del mercat en Manel ha obert la porta sense adonar-se que tenia una motoreta enganxada al costat, ha anat de poc que no es posa a dins, ha topat però ha continuat sense ni parar.
Hem trucat al responsable de la fundació “Xics-Bamako” del Barça, ha vingut a buscar-nos amb moto i l'hem seguit per portar-los els paquets.





Després hem anat a la ciutat en 2 taxis on ens hem separat: Montse, Jordi, Manel i Dani han anat a l'hospital (la Montse té la ferida molt millor i li han desinfectat la ma) i la resta anem a dinar a un restaurant libanès, prop de la catedral i del mercat on hem pogut beure cervesa ;)


Després hem tingut problemes per que el taxista no sabia on era el barri on havíem d'anar, de fet era un nom força curiós: TSF (telefon sens fils).
Hem arribat a un lloc que hem reconegut tot i la foscor i hem fet parar al taxista.
Els que no havien dinat han anat a sopar a un lloc que ens han indicat, una pizzeria que estava molt bé, jo els he acompanyat per anar a fer la cervesa i connectar-me a Internet.
Després hem tornat pels carrers de terra, entremig de cabres dormint (en un dels carrers potser n'hi havia 500 amb gent a cada costat per evitar que marxessin: el carrer feia de corral).
Hem dormit en una aula de on havien tret els pupitres i bancs.
- Ra-mon
- Presentats
- Entrades: 5102
- Membre des de: dj. feb. 12, 2009 9:34 pm
- Ubicació: Vic - Osona
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
Per cert, la Montse, la noia que acabeu de veure fent-li les cures a l'habitació de l'hotel ja està gaire bé recuperada del tot.
La ferida del braç està cicatritzant molt bé, de fer des del principi ja tenia molt bona pinta.
La de la ma trigarà una mica més perquè sembla que al principi hi va haver una mica de infecció al no quedar ben neta, però va pel bon camí ;)
Cal dir també que cap de nosaltres és metge o infermer però en Manel s'en va sortir molt bé, ell era el que cada dia feia les cures, treure tot l'embanatge, desinfectar i tornar a tapar, molt bé Manel :kiss
La ferida del braç està cicatritzant molt bé, de fer des del principi ja tenia molt bona pinta.
La de la ma trigarà una mica més perquè sembla que al principi hi va haver una mica de infecció al no quedar ben neta, però va pel bon camí ;)
Cal dir també que cap de nosaltres és metge o infermer però en Manel s'en va sortir molt bé, ell era el que cada dia feia les cures, treure tot l'embanatge, desinfectar i tornar a tapar, molt bé Manel :kiss
- Ra-mon
- Presentats
- Entrades: 5102
- Membre des de: dj. feb. 12, 2009 9:34 pm
- Ubicació: Vic - Osona
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
[quote user="Sagal" post="99879"]Osti, és una aventura que no crec que t'oblidis mai d'ella, una experiencia molt bona.[/quote]
La veritat és que sí, ha sigut un viatge per recordar.
Ha tingut una barreja de moltes coses:
* un treball solidari portant els vehicles a gent que els necessita, amb el nostre esforç i el de alguns de vosaltres que hi heu col·laborat econòmicament, gràcies amics :kiss
* amb vehicles diferents (ambulància en lloc de moto) carregats a tope de material, si ens hagués parat la poli segur que ens posa la multa pre sobrepes ;)
* paisatges molt bonics, variats i contrastats: els camps i autopistes d'Espanya, el desert de Marroc i Mauritània, el Sahel, els pobles i ciutats amb carrers plens de brossa i cabres menjant cartrons (si, paper i cartró, es veu que si els dones vegetals no els hi agrada
).
* gent molt agradable, riallera i amb ganes d'ajudar. No em tingut MAI cap problema la gent i sap greu que hi hagi aquests segrestos aquests últims dies. No vam tenir MAI cap sensació de perill o inseguretat.
* a Àfrica cal anar-hi sabent amb un ritme diferent, no tot és tant segur d'aconseguir i tant ràpid com aquí: nosaltres tenim els rellotges però ells tenen el temps.
* els meus companys de viatge no els coneixía de res, vaig coneixer una persona un mes abans i a la resta al dia abans de marxar. Cal dir que tots son mossos d'esquadra, al principi em feies una mica de por però ho vaig anar superant ;) , sobretot veient que ells també tenen por dels polis d'altres llocs. :666
La veritat és que sí, ha sigut un viatge per recordar.
Ha tingut una barreja de moltes coses:
* un treball solidari portant els vehicles a gent que els necessita, amb el nostre esforç i el de alguns de vosaltres que hi heu col·laborat econòmicament, gràcies amics :kiss
* amb vehicles diferents (ambulància en lloc de moto) carregats a tope de material, si ens hagués parat la poli segur que ens posa la multa pre sobrepes ;)
* paisatges molt bonics, variats i contrastats: els camps i autopistes d'Espanya, el desert de Marroc i Mauritània, el Sahel, els pobles i ciutats amb carrers plens de brossa i cabres menjant cartrons (si, paper i cartró, es veu que si els dones vegetals no els hi agrada
* gent molt agradable, riallera i amb ganes d'ajudar. No em tingut MAI cap problema la gent i sap greu que hi hagi aquests segrestos aquests últims dies. No vam tenir MAI cap sensació de perill o inseguretat.
* a Àfrica cal anar-hi sabent amb un ritme diferent, no tot és tant segur d'aconseguir i tant ràpid com aquí: nosaltres tenim els rellotges però ells tenen el temps.
* els meus companys de viatge no els coneixía de res, vaig coneixer una persona un mes abans i a la resta al dia abans de marxar. Cal dir que tots son mossos d'esquadra, al principi em feies una mica de por però ho vaig anar superant ;) , sobretot veient que ells també tenen por dels polis d'altres llocs. :666
- Ra-mon
- Presentats
- Entrades: 5102
- Membre des de: dj. feb. 12, 2009 9:34 pm
- Ubicació: Vic - Osona
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
[quote user="Alucinamaripili" post="99880"]Això és com un Dakar, però amb molt més sentit i molts menys mitjans.[/quote]
... i molta menys aventura.
Sempre vam circular per carreteres asfaltades, en més bo i mal estat.
Vam fer algun petit tros de pista i ja n'hi va haver prou per quedar-nos encallats fer servir la pala i les planxes per treure el cotxe de la sorra.
Trobàvem benzineres sovint, cada 3 o 400 quilòmetres i mai vam patir per quedar-nos tirats. Tot i això cada furgoneta portava un bidó de gasoil de 25 litres que mai vam haver de fer servir.
O sigui que tot i el sentit final del viatge també vam disfrutar de valent :D
... i molta menys aventura.
Sempre vam circular per carreteres asfaltades, en més bo i mal estat.
Vam fer algun petit tros de pista i ja n'hi va haver prou per quedar-nos encallats fer servir la pala i les planxes per treure el cotxe de la sorra.
Trobàvem benzineres sovint, cada 3 o 400 quilòmetres i mai vam patir per quedar-nos tirats. Tot i això cada furgoneta portava un bidó de gasoil de 25 litres que mai vam haver de fer servir.
O sigui que tot i el sentit final del viatge també vam disfrutar de valent :D
- Sacot
- Presentats
- Entrades: 218
- Membre des de: dj. març 26, 2009 11:02 pm
- Ubicació: Juià
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
En hora bona Ramón una experiencia molt maca.
Gràcies per compartir aquesta aventura.
Gràcies per compartir aquesta aventura.
- Randy-650
- Presentats
- Entrades: 14288
- Membre des de: dg. gen. 07, 2007 10:20 pm
- Ubicació: ®Randy i Montse¶¶¶¶¶Suzuki Bandit 650 SA¶¶¶¶Castellar del Vallès-B¢n
Re: Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos
Molt bona crònica i molt propera a la realitat. Et felicito. He disfrutat molt. :D
Sobre aquests comentaris que has fet......
[quote user="Ra-mon" post="99898"]Bamako
.............
Després de plegar les tendes i esmorzar anem direcció cap a Bamako.
En Manel m'ha convidat a anar amb ell i la Montse, m'he sentit molt millor ja que aquests dies he anat amb en Ramon i la Marta i després de la topada d'ahir amb en Codina ...
Com gairebé sempre no hem parat a dinar i hem menjat galetes Chiquilin en marxa (em sembla que els caps de l'expedició no estan gaire acostumats a fer ruta: o es paren molta estona o no paren en tot el dia quan el que convindria és parar 10 minuts cada 2 hores).
[/quote]
......dedueixo que la gent amb la que vas anar-hi NO és la més adequada per fer una expedició d'aquest tipus. :???: Perquè siguin Mossos no vol dir que siguin gent preparada, al contrari, però sí que et veig a tú -opinió personal, potser vaig errat- preparat, doncs ja n'has fet unes quantes d'"expedicions". ;)
Sobre aquests comentaris que has fet......
[quote user="Ra-mon" post="99898"]Bamako
.............
Després de plegar les tendes i esmorzar anem direcció cap a Bamako.
En Manel m'ha convidat a anar amb ell i la Montse, m'he sentit molt millor ja que aquests dies he anat amb en Ramon i la Marta i després de la topada d'ahir amb en Codina ...
Com gairebé sempre no hem parat a dinar i hem menjat galetes Chiquilin en marxa (em sembla que els caps de l'expedició no estan gaire acostumats a fer ruta: o es paren molta estona o no paren en tot el dia quan el que convindria és parar 10 minuts cada 2 hores).
[/quote]
......dedueixo que la gent amb la que vas anar-hi NO és la més adequada per fer una expedició d'aquest tipus. :???: Perquè siguin Mossos no vol dir que siguin gent preparada, al contrari, però sí que et veig a tú -opinió personal, potser vaig errat- preparat, doncs ja n'has fet unes quantes d'"expedicions". ;)

