Catalunya - Mali »» La Crònica I Les Fotos

[Ra-mon]

De camí a Hombori











Ha fet molta calor durant tot el viatge.
La carretera està molt malament.
Hem parat a dinar en un camp de síndries i s'han acostat una colla de nens, els hem donat panses i les han menjat fent ganyotes.





Després de dinar la furgo 13 no tirava i es parava.
Jo m'estava cagant hi he aprofitat la parada per anar al darrera unes mates mentre els altres comprovaven el motor.
Al tornar em diuen que ja ho han trobat i estaven tirant anticongelant al dipòsit del líquid de frens, els ho he fet adonar i els he indicat on era el vas d'expansió del radiador.
Hem deixat refredar el cotxe i ja ha funcionat correctament, tot i tenir una petita pèrdua d'aigua (moraleja: si teniu un problema mecànic truqueu a assistència en carretera i no als mossos ;) ).





Al arribar a San hem trobat molts carros amb gent molt mudada que tornaven del mercat.
També hem hagut de passar per varis punts de peatge.











Durant tot el camí de Bamako a Hombori hem trobat camions i autobusos carregats fins al capdamunt amb gent, paquets i cabres.







A l'alçada de Mopti ens hem trobat un Toyota portant un remolc amb un rotllo de fibra que estant estenent entre Bamako i Gao, porta la marca d'Orange i és de només 25 fibres.





Les típiques mesquites fetes de fang.







Hem parat en un prat per muntar les tendes abans de fer-se fosc.
Evidentment ha vingut gent de ves a saber on per observar el nostre desplegament.
Hem sopat i a les 20:00 ja estàvem dins de les tendes i en Dani fent-nos-les pintar amb els lots per fer una foto de llarga exposició, hi hem estat estona però ha quedat molt bé.

[Ra-mon]

Arribem a Hombori

Ens llevem, esmorzen i a quarts de 8 engeguem (ara que s'acaba el viatge n'anem aprenent d'engegar ràpid al matí).
Tot el dia al cotxe amb parades per comprar aigua i pa.
El cotxe d'en Dani, Jordi i Eva ha anat tirant endavant i ens hem quedat els altres 2 cotxes anant més xino-xano.
Hem parat al costat de la carretera per dinar pa amb fuet de Calldetenes, el nostre habitual àpat dels dinars.



Cada cop el paisatge s'anava tornant diferent, hi havia muntanyes que semblaven immenses pedres que sortien del terra: la Ma de Fàtima i l'Hombori Tondo.











Hem trobat l'altre cotxe que ens esperava prop de l'entrada de la Comuna d'Hombori.
Cap a les 6, quan començava a fer-se fosc, hem arribat a la nostra destinació.







En arribar hem anat casa en Ton Ton però no ens ha pogut acollir perque ja ho tenia ple: una parella de bascos des de maig-2009, tres catalans (l'Eva, una noia de Roda que treballa a Sant Tomàs) per fer el cens de discapacitats i posterior programa de tractament.

Hem anat a la duana, no hi havia l'encarregat i l'hem hagut d'esperar.
Quan ha arribat, molt enfadat, ens ha dit que per legalitzar els cotxes cal fer el canvi de nom i pagar un «impost de transmissió», que fins ara no ho havia aplicat perque els vehicles es quedaven a la zona i era bo per la comunitat però que en les últimes trameses els propietaris els havien revenut a gent d'altres llocs i que això no podia ser i que d'ara en endavant caldria que els nous propietaris paguessin els drets de duana.

Hem anat a l'Hotel le Campament on ens hem dutxat, fet algunes cerveses i sopat.

[Sagal]

Fuet de Calldetenes, molt bé això si senyor. Que un altre cop amb fortasec o ja no feia falta, jajajajaj. Osti Ra-mon quin viatge, quines fotos més guapes.
Quina enveja ens fas

[Panotxa]

Ostres, ostres, ostres...Ra-mon no saps prou com m’agrada llegir les teves cròniques, quedo esbalaït de com ho expliques, és realment com si ens transportessis a Africa. :eyes :eyes :eyes

Els paisatges, el menjar, les situacions, les carreteres...gairebé sentim el flaire de l’Africa en aquesta crònica.

Moltes, moltes gracies per compartir-ho amb tots nosaltres i per fer una feina solidaria com la que heu fet.

Salut!

;)

[Xurrumeka]

això sí que són "MEMORIAS DE ÁFRICA" !!!!!!!!!!!!!!!! :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow

[Ra-mon]

Hombori

A primera hora anem a casa en Ton Ton, el contacte de CC ONG a Hombori, per descarregar les ambulàncies i ell ja farà tria i es cuidarà de repartir el material.













Després les hem portat a l'hospital amb el material i hem fet recompte de tot el que els hi dúiem.



















Després a la «douane» s'ha fet el canvi de nom dels vehicles però no els l'han donat als nous propietaris fins que paguin els drets de duana, els propietaris estaven enfadats, nosaltres hem marxat sense saber com s'ha acabat.







Per fer tots els tràmits es necessita temps i mentrestant he aprofitat per voltar pels carrers del poble i fer quatre fotos.











Hem anat a l'hotel Campement a dinar. Al menú sempre hi ha el mateix: pollastre, brotxetes, bistec, truita, patates, espagueti, arròs.
Triguen moltíssim i s'ha d'encarregar almenys una hora i mitja abans i ho porten tot junt.
Al final porten el que tenen i moltes vegades no hi ha la quantitat de plats que hem demanat ... però almenys sempre hi ha cervesa fresca ;)





Després de dinar hem agafat el cotxe d'en Ton Ton (un R7 que té problemes amb el motor d'arrancada i s'ha d'empènyer) i el Lada Niva de l'Iñaki i hem anat a la ma de Fàtima i al poble de Garmi.
Hem passejat pel poble amb els nens mentre les nenes anaven a buscar aigua al pou i les dones molien el mill.





























En tornant hem anat a portar els cotxes als seus propietaris (Ton Ton i Iñaki) i hem anat caminant a poc a poc i a les fosques cap a Le
Campament.



L'Iñaki ens ha dit que l'havien trucat de l'Ambaixada que hi podia haver problemes de bandidatge entre Timbuktu i Gao (a uns 200 kms) i que no ens deixéssim veure prop de la carretera per por als segrestos.
Li hem preguntat al Dr. Guindo (cirurgià que aquests dies opera de cataractes a Hombori i també és coronel de l'exercit de Mali), s'ha informat i ens ha dit que Gao estava molt tranquil i que no havíem de tenir por de res, tot hi aixó hem vist pujar un parell de camions de soldats per la carretera direcció Gao.

Una hora després d'haver encarregat el sopar ens l'han portat però sense les patates fregides, les hem encarregat i no han arribat fins 1/2 hora després.

[Ra-mon]

D'Hombori a Bamako

Els que volien anar a Bamako en 4x4 (Ramon, Marta, Montse i Manel) han marxar a 1/4 de 6 del matí.
Els altres ens hem llevat a les 7 tocades, hem esmorzat, preparat l'equipatge, pagat el bitllet del bus d'Hombori a Bamako (uns 13.000 CFA per fer els prop de 1.000 qms en 18 hores de viatge) i hem anat a caminar cap a la duna que hi ha al nord (lloc on comença el desert del Sahara).







Just al costat hi ha un petit poble i jo m'he acostat a dues dones que molien el mill.
De seguida m'han dut una cadira i m'han fet seure (es nota que respecten als grans, ja em va passar a la frontera de Mauritània on un poli en va fer aixecar un altre d'una cadira i me la va oferir).





Jo m'he quedat allà assegut mirant-les i jugant amb la canalla.
Al cap d'una estona han arribat l'Eva, en Dani i en Jordi i hem tornat cap al Campement a prendre una dutxa i a dinar (l'havíem encarregat per la una i el teníem puntual a la taula).
Després de pagar hem anat a la benzinera a esperar que vingués l'autobús de Gao (de la companyia Sonef) que ens duria a Bamako.
Ha arribat a 2/4 de 4 (només amb 1/2 hora de retard) i hem carregat les bosses al maleter on hi havia de tot, fins i tot cabres amb el cos entaforat dins de sacs on només els sortia el cap.





Hem arribat a Bamako a 2/4 de 10 del matí, després de 18 hores de viatge.
Pel camí ha anat fent paradetes per carregar/descarregar gent, comprar menjar i beure, parades perque els musulmans poguessin baixar i resar cap a la Meca.
Ha estat un viatge força cansat però no tant com ens havien pronosticat altre gent que ja l'havia fet abans.

[Ra-mon]

Bamako


Hem arribat amb el bus d'Hombori a les 10:30 i hem negociat el preu d'un taxi que ens portés a la «Maison del Jeunes».
El preu de l'habitació és de 3.000 CFA per cap (uns 4€), no hi ha mosquitera però l'encarregat ens diu que no cal, que ell a la tarda ja flita i engega el ventilador i que els mosquits no s'acosten.
Al cap d'una estona han arribat els companys i hem anat a fer un tomb pels carrers del voltant.
Hem dinat molt bé a «les delicies de Bamako» (jo he menjat «Capitaine» amb arròs).
Hem tornat a l'alberg a reposar.
Al capvespre hem anat a passejar pel costat del Níger però era molt cutre i amb molts fums dels cotxes i hem tornat de seguida.
Amb en Manel i la Montse hem anat caminant per la ciutat i s'ens ha enganxat un nano que al matí ja l'hem vist venent postals, ens ha explicat que a la ciutat hi fan molts concerts (fins hi tot ha vingut Manu Chao) i ens ha acompanyat al Centre Cultural Francès i pels mercats de roba, fusta i pell.
Hem sopat al restaurant de l'alberg.

[Ra-mon]

Tornada a Catalunya


Avui és l'últim dia a Mali i ens llevem tard.
A l'hora d'esmorzar no tinc gaire gana i no em trobo gaire bé. Tinc ganes de menjar fruita, surto al carrer i compro 3 taronges per 250 CFA.
Em quedo tot el dia llegint i dormint a l'habitació.
Al capvespre surto a comprar una bossa per posar la tenda, sac i esterilla. Vaig cap al mercat central, prop de la mesquita. Tot és força caòtic i hi ha molt poca llum. A molts dels carrers han desmuntat les parades i l'han netejat: increïble !

A les 12 de la nit agafem 2 taxis que ens porten a l'aeroport de Bamako on agafem el vol de les 3 de la nit, fem escala a Casablanca i arribem a Barcelona a quarts de 12 del matí.
Trobem una gentada esperant-nos amb pancartes i globus, hem arribar a casa !

[Ra-mon]

[quote user="Randy-650" post="99917"] ......dedueixo que la gent amb la que vas anar-hi NO és la més adequada per fer una expedició d'aquest tipus. :???: Perquè siguin Mossos no vol dir que siguin gent preparada, al contrari, però sí que et veig a tú -opinió personal, potser vaig errat- preparat, doncs ja n'has fet unes quantes d'"expedicions". ;)[/quote]

Son jovenets, ja n'aniran aprenent ;)

Jo era el més gran i la gent es pensaven que era el cap de l'expedició, quan els deia que no, no s'ho creien ;)

En un parell de llocs em vaig trobar que em van oferir una cadira per seure: un dels llocs era a la frontera de Mauritània, al mig del desert, era el migdia i fotia una calor espantosa.
Mentre estàvem esperant que els duaners fesin els tràmits jo estava repenjat a la paret i al costat i tenia tres o quatre polis, un d'ells assegut en una cadira a l'ombra, va arribar un poli que manava i el va fer aixecar amb crits i em va oferir el seient ;)

[Ra-mon]

[quote user="Sagal" post="99925"]Fuet de Calldetenes, molt bé això si senyor. Que un altre cop amb fortasec o ja no feia falta, jajajajaj. Osti Ra-mon quin viatge, quines fotos més guapes.
Quina enveja ens fas[/quote]

... per cert ... boníssim !
Gràcies a la gent d'Aliments i Embotits (Aliemsa), gràcies Jordi !

[Ra-mon]

[quote user="Panotxa" post="99932"]Ostres, ostres, ostres...Ra-mon no saps prou com m’agrada llegir les teves cròniques, quedo esbalaït de com ho expliques, és realment com si ens transportessis a Africa. :eyes :eyes :eyes

Els paisatges, el menjar, les situacions, les carreteres...gairebé sentim el flaire de l’Africa en aquesta crònica.

Moltes, moltes gracies per compartir-ho amb tots nosaltres i per fer una feina solidaria com la que heu fet.[/quote]


[quote user="Xurrumeka" post="99941"]això sí que són "MEMORIAS DE ÁFRICA" !!!!!!!!!!!!!!!! [/quote]



Moltes gràcies a vosaltres per les paraules :kiss

Si he aconseguit transportar-vos una mica a l'Àfrica ja estic content, és el que pretenia :D

A veure si alguna hora muntem una expedició cap a aquelles terres :roll:

[Sagal]

Doncs Ra-mon, m'ha encantat la crònica i les fotos espectaculars, hi ha uns paraigues que potser fossin de la Caixa de Manlleu?
Gràcies per la crònica i per la voluntarietat teva a fer aquestes bones obres. Ara he vist que no ha sigut un viatge de plaer.

[Pasqual]

Em vull sumar a les felicitacions: FELICITATS! i també als agraïments: GRÀCIES!. No he parat fins llegirla tota. Molt ben explicada i millor fotografiada. Un 10.

Estaràs d'acord amb mi que el més difícil dels viatges (sobretot si son llargs o a llocs no coneguts) son els viatgers? Em refereixo que en situacions com aquestes sempre surt el millor i el pitjor de tots i molt frequentment crea friccions (per dir-ho suaument). Com tot amb l'experiència s'en apren

Gracies per compartir-ho

[Siono1000]

Merci Ra-mon per explicar-nos una mica aquesta "aventura", aixis nosaltres també en podem disfrutar una mica.

Ja feia dies que l'esperavem. ;)

Es macu veure que encara hi ha gent disposada a mullar-se per ajudar als altres.

Enhorabona per tot.


Salut.

[Ramon_vfr]

Caram Ramon, només d'obrir el fil i veure aquesta crònica he quedat assentat al sofà i no m'he pogut aixecar fins que l'he acabat de llegir tota.

M'has deixat acollonit. Jo soc totalment incapaç de fer el que has fet i ho reconec. Marededéu quines aventures que ets capaç de fer a la nostra edat :shock: :shock:

Gràcies per fer-nos participar, encara que sigui des del sofà de casa, d'aquesta impressionant aventura.

Em trec el barret.

Vsssssssss
007

[Ra-mon]

[quote user="Sagal" post="99963"]Doncs Ra-mon, m'ha encantat la crònica i les fotos espectaculars, hi ha uns paraigues que potser fossin de la Caixa de Manlleu?
Gràcies per la crònica i per la voluntarietat teva a fer aquestes bones obres. Ara he vist que no ha sigut un viatge de plaer.[/quote]

No senyor :D son de l'empresa de l'Eva Mareta Immo Costa que ens va portar molt material: paraigües de l'empresa i un munt de llàpissos que va recullir la Floreta Mar.
Per cert, gràcies a totes dues i :kiss :kiss



En quant al viatge de plaer ... doncs si ... m'ho he passat molt bé ;) ... potser sóc una mica masoquista :?:

[Ra-mon]

[quote user="Espia" post="99973"]Estaràs d'acord amb mi que el més difícil dels viatges (sobretot si son llargs o a llocs no coneguts) son els viatgers? Em refereixo que en situacions com aquestes sempre surt el millor i el pitjor de tots i molt frequentment crea friccions (per dir-ho suaument). Com tot amb l'experiència s'en apren[/quote]

Tens tota la raó.
A vegades vas de viatge amb «un amic de tota la vida» i resulta que tot canvia, una cosa és quan t'ho passes bé amb els amics anant de gresca, però la convivència es difícil, i més en situacions no gaire confortables.
Però a vegades és empipador viatjar amb amics.

Aquesta vegada anava amb desconeguts (ens vam coneixer pocs dies abans) i està clar que hi ha hagut alguna fricció però hem acabat prou bé ;) , bueno això espero, de moment ja els he passat les matrícules dels vehicles de casa per tal de ... ejem, ja m'enteneu ;)

[Ra-mon]

[quote user="Siono1000" post="99976"]Merci Ra-mon per explicar-nos una mica aquesta "aventura", aixis nosaltres també en podem disfrutar una mica.

Ja feia dies que l'esperavem. ;)

Es macu veure que encara hi ha gent disposada a mullar-se per ajudar als altres.

Enhorabona per tot.


Salut.[/quote]

Jo també en tenia ganes d'explicar-vos-ho, la veritat :D

En quant a lo de mullar-se pels altres, la gent que realment es «mulla» son els cooperants que van, p.ex, tot el mes d'agost a un orfanat a Ouagadougou treballant 8 hores al dia canviant bolquers als nadons i donant-los menjar, això si que és treballar de valent :shock:

A més em penso que encara és més aventura això que heu fet just fa uns dies vosaltres d'anar-vos-en a una concentració amb tenda a 7 sota zero, bbbrrrr, quin fred :tremolant

[Ra-mon]

[quote user="James Bond" post="99984"]Caram Ramon, només d'obrir el fil i veure aquesta crònica he quedat assentat al sofà i no m'he pogut aixecar fins que l'he acabat de llegir tota.

M'has deixat acollonit. Jo soc totalment incapaç de fer el que has fet i ho reconec. Marededéu quines aventures que ets capaç de fer a la nostra edat :shock: :shock:

Gràcies per fer-nos participar, encara que sigui des del sofà de casa, d'aquesta impressionant aventura.

Em trec el barret.

Vsssssssss
007[/quote]

No creguis, és proposar-se a passar algunes incomoditats i prou.

El viatge ha sigut cansat, però també ho va ser la setmana passada anar a fer milers de revolts al Priorat ;)

Una de les coses que trobava a faltar era: al matí, estar sota una bona dutxa amb una bona carxofa amb l'aigua a pressió, obrir la boca i deixar que entri l'aigua :-o

En quant a la «nostra edat», tio no et passis que tu almenys deus tenir un any més que no pas jo, vale ? :b9