Com disposava d'uns dies lliures, he aprofitat per fer una escapada al Parc Nacional de Cévennes i les Grans Causses.
Com de costum, vaig sortir molt aviat per aprofitar el temps, evitar la calor i veure sortir el sol sobre la moto. Del que no em vaig lliurar, va ser del fort vent que normalment sempre bufa a la zona.
La primera parada, Narbonne, per esmorzar en el seu mercat central, on justament estan muntant les parades amb tot el tràfec que això comporta.
Un passeig pel centre, veure el seu ajuntament, catedral i poc més.
Segueixo de ruta camí de Besiers
Però el meu objectiu és un altre, el Lac du Salagou, on el color vermell del terreny argilós, juntament amb el verd de la vegetació i el blau de l'aigua, formen una combinació espectacular. Dir que aquest llac no és natural, es va formar per la construcció d'una presa a finals dels seixanta.
Després de l'aigua, ara toca anar a buscar un paisatge totalment diferent, muntanya i roca en el seu estat més pur i que serà el preàmbul del que m'espera aquests dies.
El Circ de Navacelles, és un impressionant amfiteatre natural amb un desnivell de més de 300 metres i en el seu centre al poble de Navacelles, on destaca perfectament l'erosió que ha produït el meandre del riu, encara que actualment té un altre curs.
Són d'aquests paisatges que mai s'obliden, us ho puc garantir.
Amb les imatges encara a la retina em dirigeixo cap a La Couvertoirade.
L'origen d'aquest poble es remunta a l'any 1200 quan els Templers van edificar un castell als peus del qual va créixer el poble que, al segle XV, va ser protegit per les muralles
Següent destinació, Roquefort sud Soulzon, i com no podia ser d'una altra manera, vaig visitar una de les seves Caves, on després d'una explicació geològica amb una maqueta animada de com es va formar la depressió on es troba el poble s'inicia la visita a la cova per un intricat camí de sales i passadisos. Finalitzat el recorregut n’hi ha una sala amb maquetes on s'explica la història del Roquefort des de l'època dels romans, fins als nostres dies, per finalitzar amb la degustació de tres tipus de formatge.
Com va dir el guia "Va ser necessari que la muntanya s'enfonsés, perquè el Roquefort veiés la llum"
Molt a prop es troba la població de St Affrique, a destacar la seva església gòtica
I com el que no vol la cosa em trobo davant l'impressionant viaducte de Millau, però el meu destí no és aquest, el meu destí és Peyre, un bonic poble enfilat al vessant de la muntanya i amb unes vistes del viaducte, de luxe.
Curiós contrast, un poble tan antic davant a una obra d'enginyeria tan moderna.
I ja sense més demora m'encamino (millor dit em enmoto) cap a Les Gorgues del Tarn, on tinc l'allotjament i poso punt final a la primera jornada.
El Tarn, neix a la muntanya Lozère a uns 1.700 metres, i en el seu curs s'obre pas a través de dos grans altiplans calcaris, la Causse Sauveterre i la Méjean, formant el que avui coneixem com les Gorgues del Tarn.
Pobles medievals, castells i unes impressionants crestes de roca calcària són els companys de viatge.
Primera destinació del dia, Point Sublim, és un mirador de la gran corba que fa el Tarn al Circ de les Baumes, a destacar les formes esculpides a la roca (Dolomites).
Descendeixo de nou cap al riu per fer la carretera en sentit contrari al curs fluvial.
Circ de les Baumes.
Pobles encaixonats a peu de riu, si no estàs atent passen desapercebuts, al contrari d'altres que destaquen com La Malene,
Hauterive, disposen d'un original sistema per creuar el riu, una tirolina mecànica.
Chateau de la Caze, ara convertit en hotel.
Sainte Enimie, al casc antic d'aquests pobles sembla que el temps s'ha parat.
D'aquí em dirigeixo al mirador de Saint Chely du Tarn, una altra perspectiva de la Gorgues des de l'angle contrari
Ara mateix em trobo a la plana de Causse Méjean on hi ha poblacions encantadores com Rouveret, que es troba direcció al mirador de Roc des Hourtous, ha hores d'ara ja no se quin es més espectacular, la veritat és que estic gaudint d'unes vistes que segur trigaré molt de temps a oblidar.
Descendeixo cap al riu per visitar Meyrueis i seguir el curs de les Gorgues de la Jonte. Abans d'arribar al final, decideixo pujar de nou cap a la plana i passar per Volpilière, St Pierre des Tripiers i baixar cap a Le Truel.
I amb això poso final a la jornada d'avui, que demà toca més.
El dia es fa de dia esplèndid com els anteriors. A través d'unes carreteres molt reduïdes i sense trànsit em dirigeixo de nou cap a Meyrueis,
El destí és l'observatori meteorològic del Mont Aigoual, però abans gaudeixo amb l’Abisme de Bramabiau.
A la sortida d'un revolt trobo un cotxe bolcat, m’aturo per veure si necessiten ajuda però ja no hi ha ningú, així que segueixo el meu camí cap al Col de la Serreyréde
A l'observatori, es pot visitar una exposició sobre meteorologia i instrumental antic, a part de tot el relacionat amb aquest món, molt amè i didàctic.
En un dia clar diuen que es pot veure el Canigó, el Mont Ventus i el Montblanc entre d’altres molts punts de referència, avui no era el cas, llàstima.
Següent destí, Florac, aquí està el Centre d'acollida de visitants del Parc Nacional de Cévennes, es troba en un castell, on es pot visitar una exposició amb maquetes i plafons, explicant la formació geològica, flora, fauna i costums dels habitants, ... cal destacar que el parc té una densitat de població de dos habitants per quilòmetre quadrat.
Torno a guanyar alçada per passar per Sant Rome de Dolan, Le Massegros, i baixar per una carretera encantadora direcció Boyne, Le Rozier i Peyreleau.
A Le Rozier, es veu un pont derruït per la forta riuada de 1900, que no només es va dur aquest pont, sinó 14 més.
I punt final per avui.
Quan em llevo, veig que el dia està ennuvolat, bé, així és menys dolorós haver de tornar a casa.
Primera destinació, el castell de Peyrelade, impressionant, des de lluny, el que sembla una roca mês, amb forma de proa d'un vaixell, quan te acostes veus que és el castell adossat i que passa desapercebut, actualment ho estan restaurant.
A través de carreteres secundàries passant per Belmont sud Lance, St Pons de Tomeres, Lacuna i Labastide, amb pluja i boira em dirigeixo cap a Carcassona, que està a rebentar de gent, i com ja el conec decideixo anar a recrear-me amb el Canal de Midy, veient el pas d'una embarcació amb el sistema d’encluses
De Carcassonne, seguint la màgia de la zona, vaig a Rennes le Chateau, molt s'ha escrit sobre el misteri d'aquest poble, no és el meu cas parlar sobre això.
I des d'aquí passant per Rennes els Banys, per on passa el Meridià Verd, que uneix Dunkerque amb Barcelona, poso direcció a les Gorges del Galamus.
I ara sí, sense més demora camí de casa però abans d'arribar el cel em deixa aquesta imatge.
Una salutació a tothom
Si voleu veure més fotos aquí.
http://picasaweb.google.com/Runerworld/ ... esJuny2010 #
