Entrada
Autor: Albert » dt. abr. 03, 2007 10:31 am
Hola companys,
Ja hem passat el cap de setmana, hem arribat al dimarts i m’agradaria que tots haguem tingut temps per reflexionar una mica sobre aquest tema, tot i que he vist amb certa desil·lusió que no us ha agradat gaire la meva proposta de deixar refredar el fil, mes que res, per evitar respostes “en calent”.
En primer lloc vull assumir la responsabilitat que em pertoca.
Sembla que no ha estat gaire ben vist que el Xavitiger pengés aquest fil en el fòrum, tocant al tema dels preus. Doncs bé, vaig ser jo mateix qui la va demanar de fer-ho, i penso que ho va fer molt bé, en el seu primer missatge.
El Xavi em va fer partícip de la seva preocupació, i de la d’altres companys, per el preu que estem pagant últimament per els dinars, en el sentit de que això podria repercutir, en un futur, en la assistència a les sortides d’algun membre de Mototurisme. Com a coordinador i co-organitzador de la majoria de les sortides vaig rebre la noticia amb preocupació, i no tant per el problema en si, sinó per la dificultat en solucionar-ho.
Per tot això vaig pensar que lo millor seria exposar-ho públicament per què tothom hi digués la seva, en espera de arribar a un punt d’enteniment entre tots, però en lloc de fer-ho jo li vaig demanar que ho fes el Xavi, com a “representant” de la part afectada.
No esperava de cap manera una resposta com la que ens hem trobat tots plegats. Tot i que el tema me’l va comentar el Xavi, tinc una mica la sensació d’haver-lo “llençat” als lleons. Ho sento.
En segon lloc voldria que no confonguéssim les coses.
Jo entenc que son dos temes diferents els que s’han barrejat en aquest fil. D’una banda el preu dels menús que estem trobant i d’altre els que no els hi agrada dinar en un restaurant. Vull entendre que qui diu que no li agrada dinar en restaurants no ho farà, encara que aconseguíssim reduir-ne el preu, llavors el tema ja es complica encara més, doncs anem a pams.
Pel que fa al preu dels menús: no m’he conformat mai amb el primer preu que he trobat, però el meu coneixement dels restaurants de Catalunya es molt limitat. Voldria posar-vos un exemple, la Calçotada. El Jordi i jo vàrem buscar, rebuscar i finalment vàrem visitar al menys 9 llocs diferents, doncs no solament intentem tenir cura del preu, si no del lloc que sigui agradable, del menú en si i la seva qualitat, de que podem disposar d’una sala només per nosaltres, del lloc per deixar les motos, etc... Però sempre trobem el que hi ha, especialment amb els preus, que tots son molt semblants.
A les sortides que queden lluny de la nostra comarca, la cosa es complica per nosaltres, però sempre hem comptat amb l’inestimable ajuda de tots els companys que viuen a les rodalies de la zona a visitar, i sincerament, casi sempre hem menjat prou bé. Això no vol dir que ja ho donem tot per bo, sempre estem disposats a trobar nous llocs on poder dinar a millor preu, i aquí es on heu d’entrar tots vosaltres, ja us demanarem ajuda, però mentrestant la realitat es la que hi ha: no podem trobar llocs suficientment grans per encabir-hi entre 40 i 60 persones a preus inferiors als 20 o 25 Euros, i si algú en coneix algun ja està tardant massa a dir-ho. No serveix de res que em digueu que en les vostres sortides dineu per 10 €, jo també ho faig sovint, però aquests llocs no acostumen a tenir espai suficient per una colla gran, o ja no t’accepten les reserves per tanta colla.
El calendari inicial de sortides el va penjar el 13 de febrer i posteriorment s’hi van afegir les de la resta de l’any, tenint en compte que tots podem fer els suggeriments que ens semblin oportuns, he de dir-vos que no n’he rebut cap per anar a mirar aquest o aquell restaurant, al contrari que en les rutes, que tothom coneix un lloc o altre digne de ser visitat.
Pel que fa a qui no li agrada dinar en restaurant: amb això encara hi podem fer menys, doncs entenc que ningú no pot imposar el seu gust a ningú i que tothom es lliure d’escollir a on vol anar i com vol anar-hi. Però el que es cert es que sempre hem estat oberts a totes les propostes i si algú ens proposa una ruta que inclogui un pic-nic per dinar sempre intentarem fer-li un lloc en el calendari, al menys per part meva, i que s’hi apunti qui vulgui, com sempre fem en totes les sortides. Teniu en compte que no es el mateix anar sol amb la carmanyola i aturar-se on més t’agradi que buscar un lloc agradable per poder-hi estar a gust tota la colla.
Finalment, voldria tocar de passada el principal problema del fil: dinem tots junts o separats? Naturalment no es pot forçar a ningú a fer el que vulguin els altres. Personalment penso que el millor de les sortides es el contacte humà entre nosaltres, i això ho aconseguim, principalment, en els dinars, doncs es quan tenim més temps per xerrar amb tothom. També hi ha qui es limita a seure sempre de costat amb els mateixos, perdent part de les possibilitats de conèixer gent nova, o si més no de tractar-la amb més profunditat, però sempre he pensat que poc a poc tots ens obrim una mica més. Si ens dividim a l’hora de dinar ens acabarem dividint a l’hora de sortir, doncs no hi veig la gràcia a rodar amb gent si gairebé no hi arribes a parlar, per això puc sortir sol anant al meu ritme i aturant-me on jo vulgui, però accepto perfectament que hi hagi que ho veu al revés.
Les sortides son totalment obertes a qui vulgui venir, i no ha estat mai obligatori de fer el programa sencer.
De moment penso que ja n’hi ha prou de totxo per avui, segur que en seguirem parlant d’aquests temes. Només dir-vos a tots que no m’agraden els retrets en cap sentit, i que jo sóc aquí per gust, m’agrada gaudir de les sortides en moto i de la vostra companyia, i m’agradaria que fos així per molts anys, però no voldria que ningú no es sentis obligat a res mes que a comportar-se com a persona oberta a al diàleg. El dia que tot això sigui una càrrega massa feixuga per mi, o que ho hagi de fer a contra cor, senzillament, deixaré de fer-ho sense cap problema. Segurament hi haurà qui estigui disposat a substituir-me en la coordinació i programació.
Moltes gràcies, i si en algun moment algú es pot sentir ofès o dolgut per les meves paraules, li voldria demanar perdó anticipadament, doncs en cap moment ha estat la meva intenció d’anar en contra de ningú, intentant evitar qualsevol personalització.
---
Sort,