Una ruta ja coneguda per molts, una ruta que passa pel peu del Pedraforca.
Sempre m'ha cridat, i sempre m'he dit, carai, i no es pot pujar amb moto fins a dalt? Quin tipus d'aires hi deuen correr per allà dalt? Quines vistes?
Aixi doncs que em vaig unir i infiltrar amb un altre tipus de grup curios, tant o mès com els motards, els excursionistes. De tota manera vaig refusar invitaciò a pujar amb cotxe, no em podia estar de fer la carretereta de bon matì.
Quedem a les 9:00 , aparco la moto en bones vistes i cap amunt. El dilema era el tipus d'equipament a dur, he de dir que son peculiars aquests excursionistes, duen una de coses a la motxilla..., jo com a moto excursionista, doncs res, rinyonera per a dur cuatre coses per menjar, i aigua.
En fi doncs cap amunt, a estudiar el pati.
I amunt..
Nomès veig el terra de tant en tant aixeco el cap i veig totes les vistes i observo, precioses les vistes.
Segueixo pujant el punt critic, aquell que sembla que ja no pots arribar, és superar aquest i ja està, amb la de temps que no vaig al gimnas.. I això encara s'ha de complicar mès, el terreny encara és mès dret i rocòs..
Les vistes cada cop mès sorprenents i peculiars, ja em semblava des de baix que no hi havia gaire caminet per a pujar comodament..
Havia dit que el terreny era dret? què vaa aquell era planer, el que tocava ara encara era mès dret, però bastant mès distret, pujar i grimpar, passet a passet.
I bè com que tot el que puja ha de baixar.. doncs apa a baixar per entre les cames del Pedraforca, aixi de profund es veia des de dalt. Cullooons.. i pedres i pedres.. que les tocaves i no vegis com es corrien i baixaven i baixaven..
No vegis per baixar aquesta zona, poques trails, ni pans, ara que quan li agafes el tranquillo t'ho passes teta baixant, amb alguna caiguda que altra mès que inevitable.. Ara ja sè de primera mà què carai és una tartera com deu mana.
Les cames fan figa, no cansa pero con s'en ressenteixen els genolls, segueixo avall i veig un helicopter, serà possiblement aquest un servei d'Hijpnitat S.C.I.? M'acosto..
Sembla ser que no, aquesta tartera és fotuda, o algù que és soci del Raac, i s'ha cansat abans d'hora.
En fi, tota la resta ja se sap, bon dinaret, bona migdiada, talladet a Pobla de Lillet, vaja el de sempre.
Ara lo següent serà fer el triatlon, arribar amb moto, pujar a peu, i baixar amb paracaigudes,
