Entrada
Autor: JoanCG » dc. des. 22, 2010 1:18 pm
Suposo que em passa com a molts de vosaltres, que tanta passió hi ha, a les motos de sempre, com per que setmana si, i setmana també, estigui mirant a “motos.net”, motos d’ocasió vellotes per pocs diners, per tenir-ne dues, amb l’excusa de que si trobo una Trail lleugera per a dues persones, rotllo Dominator, faria més trail autèntic que el que faig amb la meva, la qual serveix per casi tot però no és la ideal per cap especialització concreta.
Ah! I a part de una trail, si pogués també una custom o una V-max com la que vaig tenir, per passejar amb estil, també de les d’abans…
Ah! I una “RR” més modernota, per entrar de tant en tant a fer tandes.
Ah! I una Enduro 2T per fer el cabra i cremar adrenalina…
Ah! I una Touring amb uns quants anys, però còmode per viatjar…
I un altre “Ah!”,i un altre ¡Ah!” , i un altre més…
Cada cop que xerro amb el Sacot, li pregunto quantes en té, només per la satisfacció que em dona imaginar-me el seu garatge... :oops:
Resum: Entenent que anem amb màquines molt més que coherents i òbviament més que suficients, no serà...que com hi ha persones que son addictes a les compres, jo i tants d’altres com jo estem malalts per les motos (parlo per mi, eh?)
-Fa més de 15 anys que CADA setmana compro el motociclismo i m’ho lleguiexo TOT (Si per vacances marxo de viatge faig que el meu germà me’l compri).
-Em giro amb diferència més, per mirar una moto normal i corrent que a una dona espectacular (això la Gemma no s’ho creurà, però així és)
-M’Agraden totes les motos. Totes. Fins i tot els scotters. Responent al títol del post, m’agraden molt les antigues, però també totes les modernes!!!
-Quan entro a casa, només 1 de cada 3 vegades aconsegueixo no obrir la porta de garatge per mirar-la (a la moto, no a la Gemma, tot i que també et trobo molt bonica, Gemma, eh? jeje)
-Passo indecents quantitats de temps rumiant com millorar això, com millorar allò...
Crec que innegablement, bastants hi tenim certa obsessió, amb aquest mon motard, però per altre banda, també penso: “El que defineix una obsessió, és cóm et limita en el teu dia a dia"; però en el nostre cas, el que rebo a canvi de tant pensar-hi és plaer, i més plaer; tant quan vaig en moto, com quan hi penso.
Per tant..malaltia? Passió? Vocació?
Com diuen els de Galícia: “Oi qui séi!!!” (penso que vol dir quelcom tipus “jo que sé!!!”).
Disculpeu la poca relació del contingut d’això amb l’origen del post, però se’m ha anat el cap cap aquí, jeje.
JoanCG l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. des. 22, 2010 1:23 pm, en total s’ha editat 2 vegades.
Acosta't a qui busca la veritat; allunya't de qui diu que l'ha trobat. Sobretot parlant de motos.