Doncs com no podia ser d'una altre manera, la Ceci i jo també la hem estat voltant aquests dies del pont del 1 de Maig.
Influenciats pels reportatges d'en Stelvio i d'en Siono 1000 dels seus viatges a la regió de Vercors, vem dicidir sense pensar-ho massa fer-hi una visita llampec.
De fet la zona dóna per estar-hi uns quants dies, però nosaltres ens vem tenir que conformar només amb dos, ja que els dos altres dies sobrants ja estaven coberts amb els viatges d'anada i tornada.
Aquí teniu una mica de crònica i algunes imatges, algunes d'elles amb moviment, de com va anar la cosa...
Dissabte 28 d'Abril
Poca cosa a explicar...Autopista desde Martorell fins a Orange.
A partir d'Orange, comencem a enfilar cap a Rencurel, en ple parc natural de Vercors, on ens esperaven la Caroline i el Jean François, els nous propietaris de l'hotel motarre le Marronnier.
http://www.hotellemarronnier.com/site/fr/index.html
Abans d'arribar però, ja vem poder començar a disfrutar d'allò més serpentejant per la carretera que ens duria a coronar el Col de Rousset...


Aquest era l'aspecte de la carretera desde el Col de Rousset

Continuem el trajecte en busca del descans de l'hotel...


Finalment divisem el petit poble de Rencurel...

I l´hotel que cuidaria de nosaltres els propers dies...

Diumenge 29 d'Abril
Pel Diumenge teniem pensat rutejar per la totalitat del parc de Vercors...bé, al menys per el que ens arribés en tot un dia...
El dia va començar de manera fantàstica, amb el sol que ho iluminava tot...

En els primers quilòmetres de ruta, per la carretera que passa per les Gorges de la Bourne, vem començar a trobar els primers "sostres" que cubrien l'asfalt...

Seguint per la mateixa carretera, aviat arribem a Pont-en-Royans, pintoresc poble, sobretot per les seves cases penjades que "volen" sobre el riu Bourne...

D'aquí, continuem en busca del Col de la Bataille. No cal dir, que el trajecte era de gran bellesa...

Desde el Col de la Bataille es veia això...

El pròxim objectiu era el Circ de Combe laval, però abans ens engulliria la muntanya passant pels túnels de Pionner...


Quan estàvem a punt d'atacar la famosa carretera que rodeja el Circ de Combe Laval, ens vem regalar un altre port de muntanya, el Col de l'Echarasson, que en un principi no el teniem previst, però al veure la petita carretereta que hi anava a parar, no ens en vem poder resistir...


Finalment arribàvem a la cirereta del pastís: la carretera de Combe Laval.
Es tracta d'un recorregut plegat de túnels excavats a la roca, i amb unes vistes espectaculars del circ del mateix nom...








Si ho voleu veure d'una manera més mogodeta, aquí teniu un trocet de pel.lícula...
A continuació, ens vem tornar a regalar una altre carretereta, molt i molt revirada, i amb un final deliciós en forma de pista forestal asfaltada. Com no podia ser d'una altre manera, molt estreta i pintoresca. Ens va dur fins al Monestir de St. Antoine le Grand...

Crec que en un moments d'aquests, deuriem parar a menjar alguna cosa...un pícnic que ens va preparar la Caroline de l'hotel...
Amb la panxa plena, proseguim el nostre camí en vers la ruta des Ecouges.
Sembla ser que aquesta és la ruta per carretera més antiga del Vercors. La veritat és que, seguint amb la mateixa tònica que durant tot el dia, la carretera es mostra esplèndida i espectacular. Està coronada per un tram d'una sola direcció. Els que venen en direcció contrària han d'agafar obligatòriament un túnel que et submergeix en la foscor més profunda, però d'això ja en parlarem més endevant...
En el transcurs de la ruta des Ecouges, enfilem cap el Col de Romeyere...

...I continuar cap a unes petites i salvatges gorges...


...On la carretera cada cop esdevenia més estreta...

...I més baixa...de sostre...!!!

Com que encara ens quedava temps...i un servidor tenia més ganes de moto...vem defugir de tornar pel túnel de direcció única al que em referia anteriorment, i vem continuar per anar a trobar-nos amb les Gorges du Nan...



La tornada a l'hotel la vem fer a través del Foret des Coulmes sota una fina pluja...
A l'hotel ens hi esperava un bon sopar per recuperar energies...a l'endemà no podiem perdre pistonada...
Dilluns 30 d'Abril
Pel dilluns vem pensar que estaria bé arribar-nos fins a l'estació d'esquí d'Alpe d'Huez.
Vem començar la ruta de la mateixa manera que el dia anterior, amb bon temps, i un altre vegada per les Gorges de la Bourne. Aquest cop però, en direcció contrària...

Vem continuar en direcció a les Gorges d'Engins per la carretera més secundària...

I d'aquí cap el Col d'Ornon desprtés de fer mil i un viratges...


A le Bourg d'Oisans, s'imposa una paradeta per fer un cafetó...Ens va cridar l'atenció una Varadero que es creia que era tota una KTM...

Faltava poc per arribar a Alpe d'Huez. Només ens hi separava una carretera mítica gràcies al Tour de France...
Aquí en teniu unes imatges desde la unitat mòvil...
Despres de corvejar una bona estona, arribem a Alpe d'Huez...

...On se'ns recorda que forma part del Tour de France...

La veritat és que el lloc no és res de l'altre món, però el trajecte per arribar-hi ha valgut molt i molt la pena...

Aquí dicidim fer el que seria la sorpresa més agradable del dia. Una pista asfaltada...més o menys... que ens duria a fer el Col de Sarenne...



Aquí una mica més ràpid...
Just a l'arribar al Col de Sarenne, ens trobem la carretera tallada per la neu, i dicidim recuperar-la fent un "regateig" per l'esquerra...


Superat l'entrebanc, s'obserbaven aquestes vistes...

A partir d'aquí, l'estat de la carretera anava empitjorant. Era un seguit de petits desprendiments, a vegades no tan petits, de pedres i roques.
Quedava clar que molt transitada no era...!!!

Finalment, ja a menys alçada, la carretera va tornar a oferir un aspecte més saludable. Era el moment de parar per fer una pixaradeta, amb la pota de cabra ben posada, i menjar el que un altre cop ens havia preparat la Caroline per poder passar el dia en condicions...


Ja de tornada, voliem fer una volta extra pel Forêt de Premol, però una més que anunciada pluja ens en va fer desistir. Per contra, vem anar a fer una visita llampec a Grenoble...

Un cop fetes les fotos de rigor, tornem a la carretera per dirigir-nos a l'hotel.

De nou les Gorges d'Engins, però per l'altre costat del riu, i per última vegada les Gorges de la Bourne...


Finalment arribem a l'hotel...però tornem a passar de llarg, i és que el cos, conscient que això s'acabava, demanava més i més.
D'aquesta manera, per fer una mica de temps abans d'anar a sopar, repetim la ruta des Ecouges, amb la intenció de tornar pel ja famós túnel d'un únic sentit i fosc, molt fosc...!!!

Dilluns 1 de Maig
Ja només quedava per fer un bon esmorzar, carregar l'equipatge a la moto, i cap a Igualada que falta gent...
Abans però l'última foto abans d'abandonar l'acollidor Marronnier...

La resta, doncs res d'interessant...a partir de mig camí, per l'autopista,vem enganxar una pluja que ja no abandonariem fins arribar a casa nostra.
Com a resum de tot això, em quedaria amb unes paraules del company Stelvio, que més o menys venien a dir que rodar per Vercors, era com fer una mena d'espeleologia en moto.
Gràcies al Stelvio i al Siono 1000 per fer-nos pensar en aquesta zona com un bon lloc per anar a passar-s'ho bé amb la moto...!!!