Com alguns sabeu, el primer cap de setmana de maig, es va celebrar el primer del 2 cursos que la CSS farà a Espanya durant aquest any. Desprès de molts dubtes, sobretot per si estava molt enfocat a circuit i també per el preu, vaig decidir assistir-hi el diumenge. Si anava malament, faria unes tandes MOLT cares a Calafat.
Haig de confessar que les primeres impressions no varen ser molt bones. Només veia R i RR i gent enfundada amb monos de pell com si estigués al padock d’un gran premi. Motos sense matricular (només les fan servir per circuit), sense llums ni retrovisors, sense cavallet central ni suport lateral, slicks, només hi faltaven les noies del padock: tot eren tios!. I allà estava jo, amb el meu tractor (sort que vaig deixar les maletes a casa), la moto més alta i ample de totes, amb l’equip de cordura, rodes mixtes i duplicant (com a mínim) l’edat del més gran. Tant integrat amb l’entorn com en un “happy hour” d’Eivissa!
La conclusió va ser clara. “Pasqual, l’has cagat!” vaig pensar i em vaig resignar a no treure’m el casc durant tot el dia. Per sort, després van anar arribant altres participants més “normals”. Una Multistrada 1000, una R1200R, una Fazer, però...cap GS!
Els curs està organitzat en 4 nivells i obligatòriament has de començar per el primer. No son nivells de conducció, son nivells temàtics i tothom a de passar progressivament des del primer al quart. Com era diumenge, molts havien fet el primer nivell el dissabte i avui feien el segon. Així aquest nivell era el més numerós i al primer, el meu, només érem 5 persones (un luxe!).
Tots els nivells segueixen la mateixa rutina: 20 minuts de classe teòrica i 20 minuts de pràctica en circuit amb comentaris i correccions del monitor. Nosaltres teníem 1 monitor per persona (un altre luxe!).
La presentació va ser molt “ianqui”, vull dir la posada en escena. Tot l’equip presentant-se un a un, explicant el seu càrrec (coses tant curioses com cap de pista, cap de seguretat, coordinadora d’horaris, responsable de material, cap de mecànics, etc.. teníem de tot, fins comissaris de pista!) i currículum i esperonant a la gent perquè els aplaudissin més que al altres. Vàrem tenir la sort de la presència de Ketih Code fundador de l’escola fa 31 anys i autèntic guru dels moterus de competició. Molt simpàtic i afable, no vaig poder evitar pensar cada cop que el veia amb el “Kentucky Chicken Friend”. 4 de les 5 classes que vaig rebre les va fer ell (el tercer luxe!).
El primer nivell tractava de “Estabilitzar la moto” especialment als revolts. Teoria dels triangles de força, de l’efecte del gas sobre els amortidors, de les traçades, del grip de l’asfalt, de les inclinacions...en fi no ho repetiré aquí (ben segur que m’equivocaria).
Un cop en pista vaig gaudir com un mono en una gàbia de mones. Una mica tallat al principi de portar un monitor tant aviat davant com darrera, però a mida que agafés confiança, la cosa va millorant. Especialment a partir de la segona tanda on t’indiquen el lloc on has de començar a tombar. Al final del dia, els temps i sobretot la seguretat havien millorat substancialment. Ara ja no tenia una taquicàrdia ni treia gas cada cop que l’estrep tocava el terra!
Està dins la pista i veure com t’avançaven alguns monitors amb una R1 i com en una volta al circuit gairebé ho feien dues vegades arrossegant el genoll a cada revolts, va ser per parar la moto i posar-te a aplaudir. Uff! Increible!
Per mi la part més negativa és el preu. Exageradament car, però haig de reconèixer que un cop fet el curset i veient la quantitat de gent i material que utilitzen, està força ajustat. Per altre banda, el fet de que el curs fos tot en angles-americà també va ser un problema. Tot i que hi havia un traductor/a a cada classe i cada cop que parlàvem amb el monitor. El problema era que algunes traductores no eren del mon de les motos i això feia que de vegades la traducció fos una mica...curiosa. Per exemple per dir-te que tenies d’iniciar la traçada més tard, et deien “tienes que tirar la linea más lejos”.
En tot cas, i per acabar, per mi és ABSOLUTAMENT ACONSELLABLE! Ja estic estalviant per anar a l’octubre a Almeria a fer el segon nivell.
Aquí amb Keith Code
Abans de sortir hi ha revisió complerta de l’equip i de la moto. A mi em varen tenir que deixar uns guants, els meus d’estiu no servien.
Les motos dels monitors
Abans de la primera sortida a pista. Ens varen tapar els retrovisors i el comptaquilòmetres. Només hi quedaven les r.p.m.
Parlant amb el meu monitor. Corre al campionat de Gran Bretanya.
A punt per sortir. Com veieu, tot eren motos turistiques.....
Algunes fotos més
