Li paso un MP a en Ramon de Vic, per veure si quedem. S'apunta. Sortirem a les 7 d'aprop de Vic.
La ruta: Enllaç
La previsió es visitar 3 santuaris. El primer i mes elevat es el de St. Maria de Pinós. Sortim a les 7 puntuals amb fresqueta (fred vaja). Eix fins Manresa i despres fins pasat Suria (per la C-55). Sense res a destacar. Llavors ens desviem per la BV-3002 seguint la riera del Saló. Carretereta típica interior, que casi no surt als mapes. El dia despunta, el fred es mes acusat (en Ramón diu que li marca -8). La carretera un pel humida. Convida anar de passeig. Les vistes son cada cop millor, ja que es va enfilant mica en mica. Camps glassats, mitja montanya. Contrast de colors blancs, verds i marró. Olor a terra. Arribant a Pinós, per fi surt el sol.
Arribem cap a les 8 al santuari. Tenim sort i l'Hostar está obert. La brassa quasibé apunt. Val la pena esperar 10 minutets. Dues botifarres per barba amb pa torrat...es posen de collons. L'Hostal, sense ser res de l'altre mon, es acollidor. Per anar-hi a fer un dinar conjunt.
El Santuari, a mes de 900 metres.
Al costat del Santuari, caminant 5 minuts arribem al centre de Catalunya. La idea era que el dia fos clar per enllaçar visualment amb el de Queralt de Berga, el pirineu, i cap a l'Oest fins a on doni la vista. El lloc permet visuals 380º (es a 939 mts), pero el dia no acompanyaba. No hi ha fotos panoràmiques.
El centre:
Continuem la ruta fins a Su, i despres fins al Santuari del Miracle. Carretera tranquila i solitaria, amb vistes al Solsones. S'ha de fer xino-xano, per no perdres detalls de les masies, els boscos, els camps. Molt recomenable. El poble de Su es petit, pero es veu desde lluny per el seu campanar. Hi arribes amb silenci i el pases en un no res. Llavors al carretera millora i es torna mes ràpida fins al Miracle. Tampoc hi ha vistes suficients.
El Santuari es gran i está prou ben conservat. Te molta història, desde que l'estiu del 1458 la verge s'aparegue a uns nens...
En Ramon, culturitzant-se:
La ruta continua fins a Solsona. De Solsona anem cap a Berga, per la C-26. Ample, ben asfaltada, pre-pirinenca, ... fantàstica sino fos per l'humitat que et fa anar prudent. Les montanyes de St. Llorenç de Morunys ens segueixen i assenyalen el cami cap a Berga. Hi ha trams enfosats entre boscos humits, i camps treballats. No pares de comptar masies i esglesies perdures. Arribem a Berga i enfilem cap a la Pobla de Lillet, per anar al 3er Santuari del dia: el Falgars perdut enmig de les montanyes. Agafem la carretereta asfaltada que s'enfila bastant, i començem a trobar trossos glassats a la carretera. Seguim pujant pero...la prudència ens fa recolar a tocar del Santuari (en el punt G del mapa).
Queda pendent per mes endevant. En Ramon proposa anar-hi a acampar una nit de lluna plena. Per les vistes... Recolem fins a la Pobla de Lillet.
Tornem per Gombrèn fins a Campdevanol. Revolts i mes revolts humidets. Al final sembla que podem agafar ritme. Una bona manera d'acabar la ruta per una carretera amb vistes. La ruta dels Santuaris ja en te un mes (St. Maria de Pinós).