No l’havia vist mai en directe, i desprès de llegir el problema d’alguns per arribar al terra, la impressió ha estat absolutament favorable. “Me la imaginava més gran” ;)
L’aspecte m’agrada’t, tot i que sense maletes, l’ha he trobat una mica “cap gros” i confirma les impressions de les fotos: de “Trail” res de res, i amb la cúpula tant ridícula que porta, s’acosta més a una naked que a una trail. Tal com va dir l’Eva, sorprèn (i no gaire agradablement) la soldadura del xassís a la banda dreta. A l’esquerra, en canvi, el palier està molt ben resolt. Discret i atractiu.
Al pujar, la primera sorpresa. Havent llegit tant sobre el problema de l’alçada, em sorprenc al arribar perfectament al terra amb els dos peus ben plantats. Ni de lluny tant alta com la GSA (ni tant armari).
La posició és força recta, però en això també trobo més còmode la BMW. El manillar és molt ample (com en teoria correspon a una trail) i ergonòmic. Els polsadors estan situats d’una manera lògica i racional. Al puny dret 2 polsadors nous. El selector de canvi manual o automàtic i el de la selecció del “modus” de l’automàtic: “D” o “S”.
El puny esquerra sembla incomplet, es troba a faltar la maneta de l’embragatge. Al seu lloc hi ha dues palanquetes +/- per pujar o baixar les marxes. Al principi m’he fet una fart de buscar la maneta (així com la palanca del peu) per posar punt mort cada cop que arribava a una cruïlla o un semàfor. En molt poca estona t’hi acostumes.
Els quadre de rellotges és gran i fàcil de llegir, tot i que la línia de les r.p.m. no m’ha convençut gens. Aporta força menys informació que la BMW i te l’inconvenient que has de treure la ma del puny per anar buscant les diferents opcions (consum, recorregut parcial...). En la moto de proves, el consum estava estil americà: Km/l. En cap moment ha estat inferior a 20 km per litre, arribant per moments a 10 i 11 km/l.
Aquest model, tampoc portava cavallet central.
Ja he dit que la posició és força (molt) còmode i que arribo perfectament al terra. En canvi, l’acompanyant s’ha queixat des del primer moment de la duresa del seient i de l’amortidor. Encara que és comprensible venint del sofà-BMW. Desprès hem coincidit amb una altra parella amb qui han coincidit en el tema del sacrifici de la part on s’acaba l’esquena per els acompanyants. Ells venien d’una Varadero.
Primera impressió. Arrenques i no vibra (!). No vibra ni fa soroll. Venint de la percussió i instruments de vent de la GS, això era com un grup de violins amb campanetes. Per entendre’ns, passes d’un tirolès gros, bigotut, nas vermell i cridaner en pantalons curts menjant un frankfurt, a una gheisa ben maquillada, en quimono, parlant fluixet, caminant a passos petits i servinte té.
La conducció és més que senzilla i treta la primera sorpresa del canvi, de seguida hi agafes confiança i et trobes a gust al cim. Surto de Figueres en la posició D. Aquí el canvis de marxa son molt ràpids i a baixes voltes. Entre semàfor i semàfor, pots anar a 50-60 km/h en 5a. Només arribar a la N-II en direcció la Jonquera, ja canvio a la posició S on les marxes s’allarguen més.
Atenció! Cal mirar el comptaquilòmetres. Com no cal pujar marxes, si no mires ell quadre no saps en quina marxa vas. Resultat, en un avançament en 4a miro i vaig a 160km/h!. Hauria jurat que no anava més de 90-100km/h,. Ràpida, molt ràpida.
Penso que és normal, ja que el motor és el de la VFR1200 una mica capat.
Una altra sorpresa: NO cal treure gas per canviar de marxa! Tant amunt com avall. Com el Ferrari, :lol:
La protecció és gairebé inexistent i no només al cap. Les espatlles et deuen quedar ben massacrades si fas molts quilòmetres. A canvi els protectors dels punys, compleixen be la seva funció
Surto de la Jonquera cap a la Vajol. Em segueixo sorprenent. La moto és estable, molt estable. Tot i buscar-li les pessigolles, em sembla que era ella que me les trobava a mi.
Aquí, portava el canvi manual perquè no hi tenia tota la confiança en l’automàtic, però estic segur que si fes més quilometres (o ritme més tranqui) no faria falta. Frenada segura, cap desplaçament ni vibració del manillar. Gairebé no s’enfonsa del davant (encara que no és un xxx-lever) i permet modificar amb tota seguretat al mig del revolt. Crec que l’amplada del manillar hi te molt a veure.
Aquí un incís. Perquè ho saps i ho has vist, però si no juraries que la moto porta cadena o corretja. El palier és perfecte. Cap estrany, cap fressa. Només en revolts molt tancats en 2a i poca velocitat, m’ha semblat que és queixava, però segurament era culpa meva per no anar en 1a. Especialment a les reduccions, cap desplaçament de la roda del darrera. Potser l’electrònica hi te algun paper?
Arribant al monument d’en Companys, he aprofitat (ara tot sol) per fer la mini pista que enllaça amb Ceret. Els qui la coneixeu, sabeu que no és pot parlar ben bé d’off-road, però ha estat suficient per treure dues conclusions. Porta uns amortidors molt curts de recorregut, que la fan inviable si la pista es posa una mica més dura i, dos, és més fàcil de portar que la GSA per terreny de terra. Imagino que és l’alçada de la moto, la distribució de pesos i el tipus d’amortidors que, aquest si, transmeten perfectament el terra ( no com el xxx-lever).
Resumint, m’ho he passat d’allò més be. Crec que és una gran moto, amb un motor i un xassís excel•lent. Ideal per viatjar (per Europa :lol: ) si millores la protecció, gaudir d’una sortida de cap de setmana, o cremar roda en un port de muntanya.
NO és cap competència a les GS, ST o Tiger. És una altra divisió.
Això sí, cal tenir una bona cartera per anar donant-li de beure.
Deixo 2 fotos fetes amb el mòbil, les altres son tretes de la xarxa
Enllaç web oficialEnllaç
