Dissabte 21 Juliol de 2012
KM's 391 -
Track a Wikiloc
Meteo: La primera meitat del dia una temperatura força bona[25-28º]. La segona part, a mida que ens apropem al Mar, molt caloròs. (35-40)
Allotjament i Preu:
Apartments Markovic 40€ (Habitacions)
Desprès de molt de temps planejant el viatge i desprès de 5 nits a Sarajevo ,abandonem Bósnia.
És un dia trist, pq marxar de Bósnia, ni que sigui cap al Sud, vol dir que el viatge es comença a acabar. Amb tot encara tenim moltíssimes coses per veure i l´etapa d´aquest día n´es un gran exemple.
La primera part del dia fins a Foca, és la mateixa que varem fer el dia 19. Però aquest cop a Foca, continuem cap al Sud i no cal al Oest com en aquella ocasió.I com en aquella ocasió ens hem llevat molt d´hora.
A dos quarts de set del matí ja estem amb la moto carregada, a punt de marxar i deixar enrera Sarajevo i dir-li un adeu per sempre , encara que nosaltres tenim la optimista impressió que només sera un arreveure.
Durant aquests dies per BiH , ens hem trobat moltes patrulles de policies amb controls de velocitat, per sort, no ens han parat en cap moment.
Avui, quant agafem l´últim trencant abans de sortir del país, ens paren.
Diuen que anavem a 6x km/h, en un tram de 40 km/h. Pot ser pq es un tram de recte al sortir d´una rotonda.
Són una parella de policies. Em demamen el permís de circulació , i em diuen que he de recular uns 10 km's fins a Foca , per buscar una oficina de correus i pagar la multa. Una multa de 25€.
Els hi faig mala cara, els hi dic que ja estem marxant del país, que bla bla bla,.... i res. No hi ha res a fer. Sembla que toca pagar.
Però a l´ultim moment, el segon poli vol veure el meu DNI.
Al veure un DNI espanyol, diu que ell hi va estar durant un temps i sense més ens diu...GOOD BYE!
Per una vegada m´he alegrat ser espanyol, com a bon català estalviar-se 25€ es un motiu de celebració, ni que per aconseguir-ho hagis de pasar per espanyol ;)
La carretera que ens porta a la frontera és molt estreta. Es una carretera de montanya que es va enfilant sobre el riu Drina, que cada cop és veu més petitó als nostres peus.
Es tant estreta la carretera que només hi cap un vehicle a la vegada. A més en alguns trams l´asfalt desapareix, en d´altres esta ple de forats, algunes vegades els bonys son els protagonistes, i fins i tot alguna vegada, les vaques s´en fan les mestresses.
Són 12km's que no es poden fer a gaire velocitat, per que a més de tots els ingredients abans esmentats, hi hem de sumar que al ser una carretera de frontera, hi ha un transit bastant fluïd en els dos sentits de la circulació.


Finalment, amb tots els entrebancs, podem arribar al lloc fronterer. No sóm uns grans viatgers , però ja hem vist unes quantes fronteres. I amb difèrencia és la frontera més "cutre" que hem vist mai.
Si algú, uns dies abans del viatge, ens ensenya la frontera i ens pregunta on és. Estic segur que la meva resposta hauria estat que algun país africà, asiàtic,...
La carretera s'acaba en un punt plens de contenidors de llauna. Aquests contenidors són l'aduana de BiH. A l'hora que arribem hi ha una mica de congestió i no avança.
De sobte, veiem sortir d'un dels contenidors un policia amb una safata plena de gots i tasses. I del contenidor del costat dos policies que es dirigeixen a la cua.
En un minut comencem a avançar....
Aquesta frontera, ni que sigui molt nova , ve marcada a "l'antiga". Un riu, i un pont son la linia divisora i el punt de pas entre els dos païssos.
En aquest cas, un pont antic i estret de fusta que s'alça uns quants centenars de metres per sobre el Drina. Just creuar-lo ja som a Montenegre o Crna Gora com es diu en montenegrí.


L'aduana de MNE és cop la de qualsevol país de l´Oest d´Europa. Moderna , ràpida i amb instal.lacions correctes.
L´entrada a Montenegre la fem amb moltes ganes. De fet hem entrat a l'estat més jove d´europa (esperem que aviat sigui el segon més jove) per poder gaudir d´uns quants elements naturals espectaculars.
El paissatge a BiH ja era maco, pero el paissatge que ens trobem aqui és meravellós i espectacular.
Ens estem apropant el canó del Piva. Aquest canó diuen que és el segon més gran i important del món. Te 32km de longitut i arriba als 1200m de profunditat.
Actualment , hi ha una part del riu i del canó , inundat degut a la construcció d'una de les presses més altes d´europa,la de Mratinje (>200m).
La carretera que circula per aquest canó és simplement espectacular.
Espectacular, per que es una carretera revirada i amb un asfalt molt bó.
Espectacular, per la bellesa de les vistes sobre el cano i l'embassament.
Espectacular, per la cantintat de túnels excavats a la roca. N´hi ha més de 50!!!
La bellessa és tant gran que hi ha moments que l'emoció de les vistes fa que les llàgrimes gairebé surtin dels ulls..



Quant s´acaba el canó, bé el segon destí de Montenegre, que tenim a la llista. I no us penseu que disten en km's ni en bellessa.
Al sortir d´un dels molts túnels , hi ha un desviament , que a dins d´un túnel a al roca es converteix en un altre desviament. Ens perdem una estona per esbrinar quin es la nostra carretera.
Durant la preparació, vaig demanar ajuda per trobar aquesta carretera al
Ra-------Mon i al
Ruticas de BMWMOTOS.
Tot i aixi, a dins dels túnels la recepcció del GPS es dolenta i amb tant de "laberint", sort en tenim d´un camió antic, rovellat i que feia mil grinyols que ens va poder indicar per anar al nostre següent objectiu.El
Parc Natural de Durmitor, Un parc de 390km2 que pren el nom del seu cim més elevat el Durmitor que té 2.522 msm.
La carretera que ens hi porta es preciosa. És del estil de carreteres de frança. Estretes, amb molt bons paissatges i un bon ferm.
A més una vegada hem guanyat alçada , la sensació és que ens trobem als Alps .
Paissatges plens de prats alpins, montanyes altes, ....


La primera part de l´entrada al Parc Natural és increïble. Són paissatges infinits, on gairebé no trobem cap rastre humà.
Ni cases, ni pobles, ni cables elèctrics,ni..
Tot és natura en el seu màxim esplendor.
La segona parc del parc, la carretera és fa una mica més revirada, ens apropem més als grans cims.
Les montanyes, les formes i les falles en aquest punt és dels indrets de montanya més bells que hem vist mai.
És increïble!!!
Quant sortim de les carreteres secundàrise del Parc Natural, i anem a la carretera principal. Ho fem en una zona d´alta montanya. Una mica ventosa pero de grans prats, i amb poblacions disperses.
En aquest punt tenim l´opcio de tirar cap a Niksik o cap a Budecevica.
La primera opció ens portara per la via directa cap al nostre objectiu del dia, Kotor.
La segona opció, ens farà passar per el Canó del Tara (el segon més important despres del del Colorado) i per una zona lacustre i montanyosa, aixi que ja sabem quina és la nostra opció.
Però ens trobem en un gran inconvenient. Un cop arribem a Budecevica, l´única carretera que no ens porta a Serbia és la que hem d´agafar nosaltres, es troba tallada per uns desprendiments que hi han hagut durant la setmana.
No ens queda cap més remei que recular uns 30km's i dirigir-nos cap a Niksik. Aquesta ruta no és la prevista i em pensava que seria bastant sosa i aborrida.
No és cap meravella, i més despres del que portem vist, pero es força entretinguda.
Passa per uns paratges salvatges , uns llacs, pobles curiosos,...

A mida que ens apropem més al mar, la temperatura puja, el paissatge és torna més mediterrani...
Tenim l´emoció de veure la badia de Kotor. Hem vist molts videos, reportages,... sobre la poblacio i la badia. I en tenim moltíssimes ganes.
La ruta original, entrava a Kotor per darrera per una carretera de montanya que havia de ser espectacular.
Al haver refet la ruta, no sabem quina serà la impressió que ens donarà i estem ansiosos per descobrir-la.
Després d´un tram de montanya molt revirat a la sortida d´un túnel..

...per fi la tenim davant nostre!!
Kotor!!!!
Kotor, ciutat de la costa de Montenegre és l´epicentre de la badia del mateix nom. En molts llocs he llegit que es el
fiord més septentrional d'Europa. Però en realitat es tracta d´una
ria.
Kotor , és una ciutat enmurallada naturalment, per totes les montanyes que envolten el mar i la ciutat, i artificialment.
Quant el Regne de Venecia va fundar la ciutat, cosa que és nota en tots els edificis d´interes, la va dotar d´una muralla que envolta tota la ciutat i s´enfila a les montanyes.
Nosaltres no ens varem allotjar a la pròpia Kotor, ho varem fer en un petit poble de pescadors a 2 km's, a Muo.
Va ser un encert. El poble éra encantador, molt més tranquil que la túristica Kotor, i amb unes vistes sobre la veïna ciutat, sense preu.
Com que varem arribar a mitja tarda, varem poder anar a passejar tranquilament per la ciutat ,patrimoni de la humanitat de la UNESCO des de 1979,sense patir la calor del migdia.
Es una poblacio amb un cert aire a Dubrovnik, la diferencia és qeu aquesta esta amagada al mar, i aquella esta en una peninsula "treient pit" i desafiant al Adriàtic.
Es una població molt túristica, i una mostra és que a l´hora de sopar, varem coincidir, a la plaça de la mil.lènaria catedral de St.Tiphon on hi ha enterrat el rei croat Tomislav, amb un desfil de moda.





Desprès de sopar, varem anar a uns punts elevats del entor de la ciutat, per poder fer unes fotografies nocturnes de l´entorn, de la ciutat,...
