Si voleu veure la versió complerta i més literaria podeu fer-ho aquí:
http://terraxamanrutes.blogspot.com/200 ... chive.html
El post de'n McKinley sobre l'off-road pel Ripollés, em va tocar molt endins, hauria d'explicar moltes coses que no faré per no aburrir-vos, però en quan el vaig llegir, vaig saber que jo també l'hauria de fer.
Com?, Quan i amb Qui? eren les preguntes que havia de respondre ràpidament, més quan després de parlar amb un parell de forestals d'aquí (Parc Natural del Montseny) van advertir-me que molt probablement a partir de l'1 de juliol, el pas de vehicles a motor quedaria molt restringit. Així que fent mànigues de tot, m'ho vaig muntar per a tenir lliure aquest matí, vaig proposar als companys que solen fer GT's si els anava bé, però la premura, viatges i encostipats varis, els hi ho van impedir, llastima!... però... jo ja no soc un xaval com en Mckinley, me'n havia d'anar tot sol per aquestes pistes?... ja se sap allò de que per la muntanya no s'ha d'anar sol, per qualsevol cosa que pugui passar, el cert es que em feia respecte, però m'ho vai plantejar així: "potser és la darrera vegada que pots fer una imprudència com aquesta"... i dit i fet.
Per raons d'estrategia, vaig decidir fer la ruta al revés, es a dir, entraria per Ribes de Fresser i sortiria per Molló, aquí el plànol molt reduit:
Heu de tenir present que la part des de la Colonia Estebanell a Ogassa, no la he fet avui. així doncs comencem des de Ribes anem a cercar la carretera de Pardines, a poc més d'uns 3 Kms. a l'esquerra hi ha el desvio que va cap a Tregurà. Carretera forestal, apta per a tota mena de vehicles, en general no presenta cap mena de dificultat, que jo recordi no he trobat cap pas on calgués pendre precaucions, dir-vos que pasaven turismes, així que molt, molt recomenable, especiament per les vistes, anem a veure unes quantes:
Aixó és que em va captivar del post de'n Mckinley espais oberts immensos plens de ramats de cavalls i vaques...
veritablement és un altre món: El Regne dels cels i de les muntanyes..., et sents tan petit davant d'aquesta immensitat...
Vaig parar al refugi on en Mckinley va trobar les marmotes, jo anava provist amb nous i avellanes -per si un cas- però no les vaig veure ni sentir, fant uns crits molt peculiars... el que si havia era un grup de quatre eugues, dos poltres i un mascle, que en un moment donat va fer gala de la seva virilitat muntant una de les eugues, no se perquè, cap de les fotos del refugi, ni de les eugues ha sortit, però la moto està aparcada justament allà....
No em direu que no es maca la Llibertat!...
Com li va passar a en Mckinley el temps va començar a canviar allà dalt (2000 mts. d'alçada)
em sembla recordar que aquesta mateixa foto en deia camí del cel, no?
per uns moments va ser fantàstic tot i que preveia que potser plouria, ja anava preparat
Així, disfrutant com un vadell vaig arribar a la creu de fusta, no, tampoc hi eren els cavalls, només dos corbs ben negres que en acostar-me van sortir volant. Els vaig preguntar si eren en Carles Castañeda i el seu mestre Juan Maltús, em van contestar amb uns crits mentre és deixaven enduur pel vent...
En arribar a Tregurà, un bon ramat passejava per la carretera que m'havia de duur fins a Setcases:
A la sortida de Setcases en direcció a l'estació d'esquí, a uns tres o quatre Kms. a la dreta hi ha el desviament que va cap a Espinavell, ull! que primer n'hi ha un que diu Mollo, però em sembla que es un GR i no és pot anar motoritzat...
Aquesta pista no és tan maca com l'anterior, el terra es més solt hi n'hi ha més pedres soltes, la primera part de pujada té un pel de dificultat, en algun tram molt trencat m'he hagut de posar dret, res d'important però cal saber-ho. Aquesta pista s'ha de fer amb una trail... A més al començament no és tan espectacular com l'altre doncs transcorre entre avets i pins, sense massa perspectiva, però quan arribes dalt i et situes damunt del bosc, tot canvia...
Aquest espectacle ja justifica la feinada de pujar-hi...
La baixada no té massa història, el ferm no millora i aviat et perds un altre cop dins del bosc fins arribar a Espinavell...
Bé doncs això ha estat el resum de la sortida d'avui. Ens hauríem de propossar de fer-la a la tardor uns quants... Em sento molt orgullós d'haver-la fet, ni que sigui en solitari, ha estat un desafiament que imaginava molt més seriós del que en realitat ha estat.
Novament agraïr a Mckinley i a la Denila que hagin obert el camí.
V'ssssssssssss
