l'altre dia ja vaig posar alguna imatge en un altre fil però he escrit una mica de crònica...per si interessa.
Fa més de 10 anys que vaig sentir a parlar per primera vegada de la Montée Impossible d'Arette (F). Un cop localitzada al mapa i veure que estava relativament aprop de casa, vora 400 kms, va quedar apuntada a la llista mental d'esdeveniments moto per anar. Aquest any, per dates, em quadrava amb dos dies lliures per escapar-me amb a moto, així que el destí estava clar. La ruta seria en solitari, però ja sabia que allà em trobaria algú conegut.
Arette està a pocs quilòmetres de la frontera francesa, entrant pel Valle del Roncal. Com que és una zona que no conec massa, surto dissabte al matí a primera hora per aprofitar la fresqueta matinera. Vaig per feina fins a Osca, no penseu pas que per autovia. No la soporto. Cervera, Agramunt, Montgai, Balaguer, Binéfar és una bona ruta sense trànsit i prou ràpida. A Monzón, petit tram d'autovia fins Barbastre on agafo la ja vella N-240. De nou tràfic nul, tranquilitat i via...El primer objectiu és parar al càmping motorista d'Anzánigo. Fa temps que no m'hi deixo caure i em fa gràcia veure com segueix i saludar a l'Emilio i la mªJesús. Ja fa 20 anys de la primera vegada i aprofitaré per fer un almuerzo d'aquells de colesterol. "Huevos fritos con longaniza" que diuen. Ayerbe, Riglos i pantano de la Peña et donen la benvinguda a una nova zona.
Després d'omplir una mica la panxa i saludar algún vell conegut més, segueixo per la boteruda carretera sentit Jaca, desviant-me cap el monestir de San Juan de la Peña i baixant fins a Puente de la Reina. A partir d'aquí comença la improvització, jugant amb les carreteres de les diferents valls i donant preferència a les que tinc menys trillades....l'avantatge d'anar sol és que no he de negociar amb ningú, ni tan sols amb el meu GPS inexistent. Cop d'ull al mapa a la sobredipòsit i a cada trencall, depenent de l'hora i les ganes prenc la decisió. Kms, valls, ports, ombra a la dreta, ombra a l'esquerra, ombra davant o darrera...l'economia està fatal i em conformo amb l'entrepà de casa en una zona de picnic vora Isaba. Encara torno a saltar cap al valle de Salazar una altra vegada i entro a França pel Col d'Erroymendi.
Paradeta a fer un cafè,comprar pa per sopar i algun producte gastronòmic de la zona que sempre és interessant.
Arribat a la zona de la montée, i després de pagar els 10 euros d'entrada busco la zona d'acampada gratuïta. Està molt ben distribuït, aparcaments, zona autocaravanes, parking moto, parking cotxe, corredors...es noten els 30 anys d'experiència. Planto tenda, saludo ja als coneguts i a voltar pel paddock per veure els experiments que es monten amb motors GSXR, VSTROM, CBR...o KX dels 80. Tant és.
Es veu que abans a la nit no hi havia res, però aquest any hi ha obert un xiringuito per fer un parell de cervesetes amb els amics de Saragossa i explicar-nos quatre mentides sense que es faci massa tard.
Al matí, mentre estic veient més invents al parc tancat
ha un parell de Harleys!!!- em trobo l'Agustí del meu poble. És la tercera vegada que hi ve, aquest cop tornant amb l'autocaravana de vacances...el món és un mocador. A dos quarts de nou ja estan pujant motos. L'objectiu és arribar al cim després de recorrer 230 m amb unes inclinacions entre el 60 i el 89%...a les fotos no ho sembla, però això és molt dret!. Des de l'any 90, dades del programa, només han arribat dalt en 4 ocasions. Amb més o menys sort tots ho van provant, i entre ells les participants femenines que també n'hi ha.Després del descans pujem a dalt per veure-ho des d'un altre punt de vista encara més espectacular. La medició es fa en el lloc on queda la moto parada, prenent com a referència l'eix davanter. El pobre de la KX amb dos motors, després d'enfilar-se fins els 210 m aprox, no va poder parar la moto a temps i va rodolar uns 100 m. avall...mala sort.
No em quedo fins al final. Vora les quatre acabo de recollir la tenda, em vesteixo de romà i cap a casa. Aquest cop entro pel coll de la Pierre Saint-Marin, faig tot el Roncal, port de Santa Bárbara i sempre per la vella N-240 cap a l'est. Es fa tard i, ara si, desde Monzón fins a casa vaig per l'avorrida autovia.
...............................
Si voleu veure aquesta mateixa crònica editada l'he penjat a la meva web montée a jordiguzzi...,
o directament totes les fotos a fotos montée a Picasa
Espero que us hagi agradat.
Salut i kms
