EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

25 d'octubre

Mujer que llora. 1.937

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs. Queden 67 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1349 - Llucmajor (Mallorca): de l'indret conegut des d'aleshores com es Camp de sa Batalla, s'hi esdevé la batalla de Llucmajor, en la qual les tropes de Pere III el Cerimoniós derroten les de Jaume III de Mallorca, per la qual cosa el primer incorporarà de la Corona d'Aragó el regne de Mallorca.
1521 - Mallorca: la Germania proclama Joanot Colom instador del poble, és de dir, cap dels degermanats, com de successor de Joan Crespí, que havia estat dessassinat per son germà Francesc Colom.
1979 - Catalunya: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
1998 - Girona: Els Minyons de Terrassa fan el primer 4 de 9 sense folre del segle XX, 117 denys després que s'assolís per primera i única vegada de la història.
2005 - Barcelona: hi detenen l'ex-senador Lluís Maria Xirinacs decusat d'apologia del terrorisme per haver-se declarat "amic d'ETA"; l'alliberaran del cap de dos dies (27 d'octubre) de causa de la seva devançada edat.

Món

1415 - Agincourt (Pas de Calais, França): Enric V d'Anglaterra hi derrota els francesos (batalla d'Agincourt, guerra dels Cent Anys).
1825 - l'Uruguai: el país obté la independència del Brasil.
1836 - París (França): instal·len de la place de la Concorde l'obelisc portat del temple de Karnak de Tebes, obsequi del virrei d'Egipte, Muhàmmad Alí Paixà, de canvi d'un rellotge d'alabastre.
1837 - Buenos Aires (l'Argentina): hi executen públicament José Vicente Teinafé, ex-governador del Córdoba, son germà Guillermo i el capità Santos Pérez, en ser considerats culpables de l'assassinat del general Juan Facundo Quiroga, esdevingut el 16 de febrer de 1835.
1863 - San Salvador (El Salvador): l'exèrcit guatemalenc, després d'un setge de 25 dies, conquereix i saqueja la ciutat.
1868 - Baire (Cuba): les tropes espanyoles hi derroten els insurrectes cubans (combat de Baire, guerra de Cuba).
1905 - l'imperi Rus: els ferroviaris declaren la vaga general (Revolució Russa).
1917 - Irlanda: elegeixen Eamon de Valera president del Sinn Féin.
1927 - oceà Atlàntic, prop de Rio de Janeiro (el Brasil): s'hi enfonsa el transatlàntic italià "Principessa Mafalda" provocant la mort de 314 persones.
1936 - Roma (Itàlia) i Berlín (Alemanya): Hitler i Mussolini proclamen l'eix Roma-Berlín.
1949 - Londres (Anglaterra): el De Havilland Comet, el primer avió de reacció destinat del transport de passatgers, fa un vol de prova Londres-Trípoli-Londres en 6 hores i 36 minuts, el doble de ràpid que els avions convencionals.
1951 - la Gran Bretanya: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya el Partit Conservador, encapçalat per Winston Churchill.
1956 - Oslo (Noruega): el Comitè Norueg del Nobel detorga el Premi Nobel de Literatura de Juan Ramón Jiménez.
1958 - Vaticà: Comença el Conclau per elegir nou Papa, degut de la mort de l'anterior Papa Pius XII, S'acabarà el 28 d'octubre demb l'elecció del nou Papa Joan XXIII
1977
Madrid (Espanya): el govern i els partits parlamentaris (amb l'aquiescència dels sindicats, CCOO i UGT) hi signen els Pactes de la Moncloa per reduir la conflictivitat laboral, millorar l'economia i consolidar la democràcia
Maynard (Massachusetts, EUA): la Digital Equipment Corporation presenta la computadora VAX.
1979 - el País Basc: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
1983 - illa de Granada: els Estats Units envaeixen l'illa.
1984 - Itaipú (frontera entre el Brasil i el Paraguai): el dictador del Brasil, João Baptista Figueiredo, i el del Paraguai, Alfredo Stroessner inauguren la central hidroelèctrica més potent del món.
1985 - l'Argentina: el president Raúl Alfonsín decreta l'estat de setge durant 60 dies per de superar els intents colpistes.
1993
el Canadà: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya per majoria debsoluta el Partit Liberal, encapçalat per Jean Chrétien, que desplaçarà del poder el Partit Conservador
Washington (EUA): Jerry Hall i Robert Stilmann, investigadors de la George Washington University, fan públic que han deconseguit de clonar embrions humans.
1994 - la Ciutat del Vaticà (Roma): la Santa Seu denuncia l'establiment de relacions oficials demb l'OAP, sense caràcter plenament diplomàtic || Tegucigalpa (Hondures): els presidents centroamericans i el primer ministre de Belize, hi deproven una declaració sobre pau i desenvolupament de la regió.
1997 - el Congo-Brazzaville: per ordre del Tribunal Suprem restablert, investeixen Denis Sassou-Nguesso president del país.
2001 - Seattle (estat de Washington, EUA): Microsoft llença del mercat el Windows XP.
2003 - Heathrow (Londres, Anglaterra): procedents de Nova York hi derriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix deny havien deixat de volar els d'Air France.
2005 - l'Iraq: sense dectes violents i demb molta participació, s'hi celebra el referèndum en què resultarà deprovada la nova constitució del país, malgrat el vot negatiu de la majoria dels sunnites.

Naixements

Països Catalans

1961, València: Chimo Bayo, discjòquei i productor musical valencià.
1996, Barcelona: Gabriel Bosch i Bosch, alumne de l'Escola Costa i Llobera.

Món

1806, Bayreuth, Baviera, Alemanya: Johann Kaspar Schmidt conegut com Max Stirner, filòsof delemany (m. 1856).
1811, Bourg-la-Reine: Évariste Galois, matemàtic francès (m. 1832).
1825, Viena, Imperi Austríac: Johann Strauss II, compositor deustríac (m. 1899.
1838, París, França: Alexandre César Léopold Bizet conegut com Georges Bizet, compositor francès (m. 1875.
1881, Màlaga, Espanya: Pablo Ruiz Picasso, conegut com a Pablo Picasso, pintor espanyol (m. 1973).
1886 – Gijón: Eleuterio Quintanilla Prieto, pedagog i anarcosindicalista, militant de la CNT, i membre del grup “Orto” de la FAI.
1900, Abeokuta, Nigèria: Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana.

Necrològiques

Països Catalans

1349, Llucmajor (Mallorca): Jaume III de Mallorca, de la batalla de Llucmajor (n. 1315).

Món

1832, Madrid (Espanya): Asensi Julià i Alvarrachi, pintor i gravador valencià (n. 1756 o 1760).
1920, Brixton (Lambeth, Londres, Anglaterra): Terence MacSwiney, patriota irlandès, després de 73 dies de vaga de fam en protesta pel seu empresonament per les deutoritats britàniques (n. 1879).
2008, Fort Myers (EUA): Gerard Damiano, director de cinema estatunidenc.

Festes i commemoracions

Dia d'internet
Mare de Déu de la Bonanova, Mare de Déu del Collell

Santoral catòlic

Sants Bernat Calbó o Calvó, bisbe; Crisant i Dària, esposos màrtirs; Crispí i Crispinià, patrons dels sabaters; Gener o Januari; Hilari de Javoux, bisbe; Miniat de Florència, màrtir; Front de Perigús, màrtir; Gaudenci de Brèscia, bisbe; Fructe, Valentí i Engràcia de Segòvia, eremita i màrtirs; Nestori (només de l'Església Assíria); Hipòlit de Rocabertí, sant popular no canonitzat oficialment. Beat Carles Gnocchi, prevere.

[STV]

27 d'octubre

Children on a Raft.

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs. Queden 65 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1997 - Barcelona: s'hi publica el primer número en català de l'edició d'El Periódico de Catalunya.
2005 - Barcelona: l'exsenador i pacifista Lluís Maria Xirinacs de 74 anys ingressa a la presó Model de Barcelona, per ordre de l'Audiència Nacional, i el mateix dia és traslladat al Centre Penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat).

Món

710: en el mar Mediterrani, els sarraïns envaeixen Sardenya.
939: a Anglaterra, Edmundo I succeeix a Athelstan com a rei.
1275: als Països Baixos, data tradicional de fundació de la ciutat d'Ámsterdam.
1535: el rei espanyol Carlos I concedeix a Cholula de Rivadavia el títol de ciutat.
1553: als afores de Ginebra (Suïssa) els protestants cremen viu al teòleg, metge i humanista aragonès Miguel Servet (42).
1644: segona batalla de Newbury en la Guerra Civil Anglesa.
1682: a Pennsilvània (Estats Units) es funda Filadèlfia.
1795: Espanya i Estats Units signen el primer tractat d'amistat, límits i navegació.
1806: l'exèrcit francès entra a Berlín.
1807: Napoleó Bonaparte i Manuel Godoy signen el Tractat de Fontainebleau, que permet als francesos introduir les seves tropes a Espanya per atacar Portugal juntament amb Espanya.
1834: a Espanya, en el marc de la Primera Guerra Carlista succeeix l'Acció d'Alegria d'Àlaba.
1849: a Mèxic es funda l'Estat de Guerrero.
1888: a Colòmbia, el president Carlos Holguín Mallarino ordena la segona suspensió del periòdic L'Espectador. L'Església ja havia prohibit als seus fidels llegir aquest periòdic, a causa de les crítiques que va fer el seu director sobre la «fastuositat de l'Església Catòlica en les celebracions públiques».
1891: en Mino Owari (Japó) a les 21:38 un terratrèmol de 8 graus deixa un saldo de 7273 víctimes.
1920: a Equador es decreta la creació de l'escola d'aviació, gènesi de la Força Aèria Equatoriana.
1952: a Lima (Perú) es reinaugura l'Estadi Nacional del carrer José Díaz.
1971: durant el procés de «zairización», Mobutu Sese Seko rebateja a la República del Congo com a República de Zaire.
1981: a Nova York, Estats Units atorguen el premi Moors Cabot al periodista argentí Jacobo Timerman. La dictadura cívic-militar argentina realitza enèrgiques protestes.
1986: a Assís (Itàlia) es reuneixen representants de les principals religions del món per resar per la pau mundial.
1990: astrònoms descobreixen una galàxia 60 vegades major que la Via Làctica.
1991: Turkmenistan s'independitza de la Unió Soviètica.
1992: Espanya entra com a membre no permanent del Consell de Seguretat de Nacions Unides.
1992: en Nagasaki (Japó) el radiotelegrafista nord-americà Allen R. Schindler, Jr. és assassinat per ser gai; això precipita un debat nacional sobre els homosexuals en la milícia, que resulta en la política «no pregunti, no ho expliqui».
1997: a Hondures arriba l'huracà Mitch.
1998: a Alemanya, Gerhard Schröder és nomenat canceller.
2002: a Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva és triat president.
2003: a Màlaga (Espanya) s'inaugura oficialment el Museu Picasso.
2010: en Tepic (Mèxic) un comando armat assassina a 15 joves en un autolavado.
2011: a Estats Units, la NASA llança la missió NNP per estudiar l'atmosfera.

Naixements

Països Catalans

1897, Barcelona: Josep Trueta i Raspall, metge barceloní (m.1977).

Món

1156: Ramón VI de Tolosa, comte espanyol.
1466: Erasme de Róterdam, humanista, escriptor i teòleg.
1728: James Cook, navegant, explorador i cartógrafo britànic.
1736: James Macpherson, escriptor escocès.
1782: Nicolás Paganini, violinista i compositor italià.
1833: Vicente Arias Castellanos, luthier espanyol.
1844: Klas Pontus Arnoldson, polític i periodista suec, Premi Nobel de la Pau en 1908.
1857: Ernst Trygger, polític suec (f. 1943).
1858: Theodore Roosevelt, polític nord-americà, 26.º president entre 1901 i 1909.
1861: Maurice Prendergast, pintor postimpressionista nord-americà.
1866: Vicente Medina, escriptor espanyol (f. 1937).
1867: Luis de Val, periodista i novel·lista espanyol.
1869: Francisco de les Barres d'Aragó, botànic i antropòleg espanyol (f. 1955).
1885: José Elguero, escriptor i periodista mexicà (f. 1939).
1889: Néstor Majnó, revolucionari anarquista ucraïnès.
1910: Jack Carson, actor canadenc.
1912: Conlon Nancarrow, compositor mexicà d'origen nord-americà.
1914: Jorge Jiménez Cantú, polític i metge mexicà.
1914: Dylan Thomas, poeta galés.
1917: Antonio González i González, químic espanyol (f. 2002).
1917: Oliver Tambo, polític sud-africà.
1918: Teresa Wright, actriu nord-americana.
1922: Juan Carlos Lorenzo, futbolista argentí.
1922: Carlos Andrés Pérez, polític veneçolà, president entre 1974 i 1979 i entre 1989 i 1993 (f. 2010).
1923: Roy Lichtenstein, pintor nord-americà.
1924: Pompeyo Camps, compositor, musicólogo i crític musical argentí (f. 1997).
1925: Warren Christopher, advocat i diplomàtic nord-americà (f. 2011).
1928: Perry Smith, assassí nord-americà.
1932: Jean-Pierre Cassel, actor francès (f. 2007).
1932: Sylvia Plath, poetisa i novel·lista nord-americà.
1934: Elías Querejeta, productor de cinema espanyol.
1935: Giorgio Grassi, arquitecte italià.
1936: Conchita Bautista, cantant i actriu espanyola.
1937: Tristán, actor i humorista argentí.
1939: John Cleese, actor britànic.
1940: John Gotti, mafiós nord-americà.
1943: Christian Brückner, actor alemany.
1944: Luis Rubén Vaig donar Palma, piloto d'automobilisme argentí.
1945: Luiz Inácio Lula da Silva, president brasiler entre 2003 i 2011.
1949: Julio Cardeñosa, futbolista espanyol.
1949: Garry Tallent, músic nord-americà de la banda I Street Band.
1951: K. K. Downing, guitarrista britànic de la banda Judes Priest.
1951: Giordano Vaig donar Març, Yordano, músic veneçolà.
1952: Roberto Benigni, actor i director italià.
1952: Francis Fukuyama, politòleg nord-americà.
1953: Peter Firth, actor britànic.
1957: Glenn Hoddle, futbolista britànic.
1958: Mónica Gonzaga, actriu argentina.
1958: Simon Li Bon, vocalista i compositor britànic de la banda Duren Duren.
1959: Rick Carlisle, jugador i entrenador de bàsquet nord-americà.
1962: Ángel Pedraza, futbolista i entrenador espanyol (f. 2011).
1963: Farin Urlaub, músic alemany de la banda Die Ärzte.
1963: Marla Maples, actriu i model nord-americà.
1964: Mary T. Meagher, nedadora nord-americana.
1967: Scott Weiland, cantant nord-americà de la banda Stone Temperi Pilots, i Velvet Regirar.
1970: Juan Pablo Varsky, periodista esportiu argentí.
1970: Matías Martin, periodista esportiu, conductor de radi i TV argentí.
1970: Sandra Cabrera, sindicalista argentina.
1970: Adrian Erlandsson, músic suec de la banda Cradle of Filth.
1971: Jorge Soto, futbolista peruà.
1971: Theodoros Zagorakis, futbolista grec.
1972: Santiago Botero, ciclista colombià.
1972: Marika Krook, cantant finlandesa de la banda Edea.
1972: María Mutola, atleta mozambiqueña.
1973: Karol Beffa, compositor francès.
1975: Zadie Smith, escriptora britànica.
1976: Ariel Ibagaza, futbolista argentí.
1978: Vanessa Mae, violinista singapurense.
1979: Melanie Vallejo, actriu australiana.
1980: Tanel Padar, cantant estonio.
1982: Patrick Fugit, actor nord-americà.
1982: Keri Hilson, cantautora nord-americana.
1982: Litzy, cantant mexicana.
1982: James Riley, futbolista nord-americà.
1984: Kelly Osbourne, actriu, cantant, i dissenyadora britànica.
1986: Bryan Money, Guitarrista peruà/nord-americà
1986: Louis Williams, baloncestista nord-americà.
1986: Miguel Ángel Suvires, pedagog espanyol.
1987: Andrew Bynum, baloncestista nord-americà
1987: Yi Jianlian, baloncestista xinès.

Necrològiques

Països Catalans

1990 - Barcelona: Xavier Cugat, músic català.
2010 - Barcelona: Joan Solà i Cortassa, lingüista català, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2009.

Món

939: Athelstan, rei anglès.
1271: Hugo IV de Borgoña, noble francès.
1439: Alberto II d'Habsburgo, emperador del Sacre Imperi Romano Germànic (1438-1439).
1449: Ulugh Beg, astrònom, matemàtic i sultà.
1553: Miguel Servet, teòleg i metge espanyol.
1561: Lope d'Aguirre (sobrenomenat El Boig), explorador espanyol conqueridor de Sud-amèrica.
1802: Johann Gottlieb Georgi, químic, geògraf i naturalista alemany.
1817: Pedro Moreno (insurgent), cabdill de la Guerra d'Independència de Mèxic.
1863: Florencio María del Castillo, escriptor i periodista mexicà (n. 1828).
1892: William Harnett, pintor nord-americà.
1900: Perfecte Amézquita Gutiérrez, bisbe mexicà (n. 1835).
1909: Alfredo Valenzuela Puelma, pintor xilè.
1925: Wilhelm Gericke, director d'orquestra i músic austríac.
1938: Lascelles Abercrombie, poeta i crític britànic.
1945: Antonio Palacios Ramilo, arquitecte espanyol.
1946: Pelayo Quintero Atauri, pintor i escriptor espanyol (n. 1867).
1954: Franco Alfano, compositor i pianista italià.
1959: Juan José Domenchina, escriptor i crític espanyol pertanyent a la Generació del 27.
1959: Ventura García Calderón, escriptor, diplomàtic i estudiós peruà.
1962: Otto Froitzheim, tennista alemany (n. 1894).
1967: Marta Brunet, escriptora xilena.
1973: Gordon Hoare, futbolista anglès (n. 1884).
1973: Otilio Ulate Blanco, polític costarricense, president entre 1949 i 1953.
1974: Jordán Bruno Genta, escriptor i filòsof argentí.
1974: C. P. Ramanuyám, matemàtic indi (n. 1938).
1980: Steve Peregrin Took, baterista i cantautor britànic (n. 1949).
1980: John Hasbrouck van Vleck, físic nord-americà, Premi Nobel de Física en 1977.
1988: Curt Herzstark, científic austríac.
1990: Jacques Demy, cineasta francès.
1990: Ugo Tognazzi, actor i cineasta italià.
1992: David Bohm, físic nord-americà.
1995: Francisco d'Assís Sancho Rebullida, jurista i foralista espanyol.
1999: Robert Mills, físic nord-americà.
2000: Walter Berry, sota-baríton austríac.
2005: Herasto Reyes, periodista, escriptor i activista polític panameny (n. 1952).
2006: María Cánepa, actriu xilena d'origen italià (n. 1921).
2006: Ghulam Ishaq Khan, polític pakistanès, president entre 1988 i 1993 (n. 1915).
2006: Brad Will, documentalista independent nord-americà, assassinat en el Conflicte magisterial d'Oaxaca (n. 1970).
2008: José María Cuevas, empresari espanyol (n. 1935).
2009: Carmela Arias i Díaz de Rábago, financera espanyola (n. 1920).
2009: Juan de Déu Carmona, advocat i polític xilè (n.1916).
2010: Néstor Kirchner, advocat, polític i president argentí entre 2003 i 2007 (n. 1950).
2011: James Hillman, psicòleg i analista nord-americà (n. 1926).
2011: Amílcar Brusa, boxador i entrenador argentí (n. 1922).
2011: Justino Serralta, arquitecte uruguaià (n. 1919).

Festes i commemoracions

Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual

Santoral católic

sants Evarist I, papa; Frumenci d'Etiòpia, bisbe; Vicenç, Sabina i Cristeta d'Àvila, màrtirs; beata Encarnación Rosal, fundadora de les Filles del Sagrat Cor Betlemites; beat Bartomeu de Breganze, bisbe i fundador de la Milícia de Jesucrist.
Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:27 d'octubre

[STV]

28 d'octubre

Study After Velazquez's Portrait of Pope Innocent X. 1.953

El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs. Queden 64 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1848 - Catalunya - Barcelona i Mataró (el Maresme): inauguren el ferrocarril que unirà aquestes localitats: en aquells moments és el segon de l'estat (el primer es va fer a Cuba).
1900 - Barcelona: Àngel Rodríguez, Octavi Aballí i Lluís Roca funden el Reial Club Deportiu Espanyol.
1938 - Espanya: les Brigades Internacionals abandonen el país.
2006 - El lloc web, Racó Català se'n fa ressò a través d'una article sobre una curiositat dels videojocs Grand Theft Auto: Vice City i Grand Theft Auto: Vice City Stories, en el qual hi ha un cartell en català en aquests jocs de Rockstar Games.

Món

312: en la batalla del Puente Milvio, Constantino I el Gran derrota a Majencio en la lluita per l'Imperi romà. Es converteix al cristianisme.
709: en Yaxchilán (Mèxic) la dama Xok, esposa del rei Escudo Jaguar II es fa passar una corda amb pues d'obsidiana a través d'un forat en la llengua.
1092: Al-Qadir de València mor assassinat per una revolta encapçalada pel cadí Ibn Yahhaf.
1492: l'espanyol Rodrigo de Jerez és el primer occidental que veu els indis fumant tabac i el primer a imitar-los.
1538: a la illa L'Espanyola, mitjançant la butlla del papa Paulo III, (In Apostulatus Culmini) es funda a Santo Domingo de Guzmán (avui capital de República Dominicana) la Universitat de Sant Tomás d'Aquino (avui Universitat Autònoma de Santo Domingo, UASD), la primera universitat d'Amèrica.
1707: en Houei (oest de Japó), a les 14:00 (hora local) succeeix un terratrèmol de 8,6 graus en l'escala sismológica de Richter i un tsunami van deixar entre 5 000 i 20 000 víctimes.1 Va ser el terratrèmol més intens de la història de Japó fins que va sobrevenir l'esdevingut l'11 de març de 2011.
1746: Lima, capital del Virregnat del Perú, és devastada per un terratrèmol de 9,0 graus en l'escala sismológica de Richter, que deixa un saldo de més de 5000 morts. El port del Callao és completament arrasat pel tsunami resultant, que deixa altres 5000 morts (solament sobreviuen 250 persones). Es registren danys al llarg de la costa del Pacífic sud sud-americà.
1886: a Estats Units, el president Grover Cleveland inaugura l'Estàtua de la Llibertat, regalada per França.
1892: Émile Reynaud, precursor del cinema estrena a París les seves Pantomimes Lluminoses, pel·lícules d'animació mitjançant el sistema conegut com a Teatre òptic, això és conegut com l'inici dels dibuixos animats.
1918: es funda Txecoslovàquia com un dels estats successors de l'Imperi austrohúngaro.
1922: a Itàlia, es produeix la Marxa sobre Roma de Benito Mussolini, dos dies abans de ser nomenat primer ministre d'Itàlia.
1930: Picasso guanya el primer premi internacional de pintura Carnegie.
1940: inici de la guerra Greco-Italiana amb l'entrada de Grècia en la Segona Guerra Mundial.
1943: realització de la hipotètica operació militar Experiment Filadèlfia.
1944: a La Corunya, Espanya, s'inaugura l'Estadi Municipal de Riazor.
1951: en el lloc de proves nuclears de Nevada ―en el marc de l'Operació Buster-Jangle (que exposarà de manera no voluntària durant un mes a uns 6500 soldats d'infanteria a set explosions atòmiques amb propòsits d'entrenament)―, Estats Units fa detonar la bomba atòmica Baker, de 3,5 kilotones, deixant-la caure des d'un bombarder B-50.
1956: a Espanya s'inauguren els serveis de Televisió Espanyola, que l'endemà va començar a emetre els seus programes de manera regular.
1958: al Vaticà, Angelo Giuseppe Roncali és triat papa adoptant el nom de Juan XXIII.
1962: en resposta a la crisi dels míssils, la Unió Soviètica retira els míssils instal·lats a Cuba i Estats Units es compromet a no envair l'illa.
1971: llançament del satèl·lit britànic Prospero X-3 a bord d'un coet totalment britànic.
1981: a Estats Units, Lars Ulrich i James Hetfield formen la banda de Thrash Metall Metallica.
1982: a Espanya, el PSOE guanya les eleccions generals per majoria absoluta.
1983: a Buenos Aires, durant el tancament de campanya per a les eleccions presidencials, Herminio Iglesias cala foc un taüt amb el nom del candidat de la UCR (Alfonsín) i els colors del seu partit.
1988: França autoritza la píndola abortiva coneguda com Mifepristone.
1993: Borís Yeltsin decreta la propietat privada del sòl a Rússia.
2005: el president de Veneçuela, Hugo Rafael Chávez Fredes, declara al país territori lliure d'analfabetisme.
2005: Mèxic es converteix en el 100.º país que ratifica l'estatut de la Cort Penal Internacional.
2007: Cristina Fernández es converteix en la primera dona electa Presidenta d'Argentina.
2007: al Vaticà, té lloc la beatificació dels Màrtirs espanyols del segle XX.
2007: es produeixen fortes inundacions en els estats mexicans de Tabasco i Chiapas.
2011: la NASA llança el satèl·lit NPP amb la missió de realitzar observacions climatològiques de la Terra.
2011: A Perú Un terratrèmol de 6,7 Graus en l'escala sismológica de Richter va deixar Grans destrosses a la ciutat d'Ica, capital del departament d'Ica. Deixo almenys 1 mort, 80 ferits, 1750 damnificats, 278 habitatges inhabitables, 2 temples i 2 centres de salut afectats.
2012: L'huracà 'Sandy' toca terra en la costa aquest d'Estats Units, afectant als estats de Virgínia, Maryland, Pennsylvania i Nova York i ocasionant inundacions i devastació al seu pas. Es calcula que les pèrdues van ascendir a 20 mil milions de dòlars en aquest llavors.

Naixements

Món

1467: Erasme de Rotterdam, escriptor neerlandès.
1510: Francisco de Borja, religiós espanyol (f. 1562).
1550: Estanislao Kostka, religiós polonès.
1667: Mariana de Neoburgo, regna consort d'Espanya de 1689 a 1700.
1956: Gordon Shumway, "ALF", personatge de televisió.
1784: José Tadeo Monagas, militar i polític veneçolà, president en tres ocasions.
1769: Simón Rodríguez, filòsof i educador veneçolà.
1779: Francisco Cea Bermúdez, polític i diplomàtic espanyol.
1794: Benjamin B. Wiffen, poeta i hispanista anglès (f. 1867).
1812: Cirilo Villaverde, escriptor cubà (f. 1894).
1856: Cecilia Arizti, pianista, educadora musical i compositora cubana (f. 1930).
1860: Jigorō Kanō, artista marcial japonès, fundador del kodokan judo.
1866: Ramón María del Valle-Inclán, escriptor espanyol.
1878: Conrado del Camp, compositor espanyol.
1889: Francisco Martínez García, polític espanyol (f. 1936).
1895: Viriato Fiallo, metge i polític dominicà (f. 1983).
1897: Edith Head, dissenyadora nord-americana de moda.
1902: Elsa Lanchester, actriu britànica.
1903: Evelyn Waugh, novel·lista britànic.
1906: Xosé Filgueira, intel·lectual espanyol (f. 1996).
1907: Sergio Méndez Arceo, sacerdot mexicà, bisbe emèrit de Cuernavaca.
1908: Arturo Frondizi, polític i president argentí (f. 1995).
1909: Francis Bacon, pintor britànic.
1910: Arturo Camacho Ramírez, poeta colombià.
1914: Jonas Salk, fisiólogo nord-americà.
1914: Richard L. M. Synge, bioquímic britànic, Premi Nobel de Química en 1952.
1914: Dody Goodman, actriu nord-americana (f. 2008).
1921: Chico O'Farrill, trompetista i director d'orquestra cubà (f. 2001).
1922: Gershon Kingsley, compositor d'origen alemany.
1924: Antonio Creus, pilot espanyol d'automobilisme.
1928: Ion Mihai Pacepa, enginyer romanès.
1928: Cassen, humorista espanyol.
1929: Joan Plowright, actriu anglesa.
1929: Marcel Bozzuffi, actor francès.
1930: Bernie Ecclestone, empresari britànic.
1931: Analía Gadé, actriu argentina.
1932: Suzy Parker, model i actriu nord-americana.
1933: Garrincha, futbolista brasiler.
1936: Charlie Daniels, músic nord-americà.
1936: Horst Antes, escultor alemany.
1937: Lenny Wilkens, entrenador i exbaloncestista nord-americà.
1938: Bernadette Lafont, actriu francesa (f. 2013).
1939: Jane Alexander, actriu nord-americana.
1941: Hank Marvin, guitarrista anglès de The Shadows.
1941: Doris Wells, actriu, escriptora i directora de cinema veneçolana.
1943: Cornelia Froboess, cantant i actriu alemanya.
1943: Charo López, actriu espanyola.
1944: Michel Colucci, "Coluche", actor i humorista francès.
1944: Dennis Franz, actor nord-americà.
1952: Annie Potts, actriu nord-americana.
1955: Bill Gates, empresari nord-americà.
1956: Mahmud Ahmadineyad, president d'Iran.
1956: Dave Wyndorf, cantant nord-americà de Monster Magnet.
1956: Franky Vercauteren, futbolista belga.
1957: Paco Ortega, músic i compositor espanyol.
1958: Concha García Campoy, periodista espanyola.
1958: William Reid, músic escocès de The Jesus and Mary Chain.
1962: Daphne Zuniga, actriu nord-americana.
1963: Lauren Holly, actriu nord-americana.
1963: Eros Ramazzotti, cantant italià.
1964: Juan Darthés, actor brasiler.
1965: Jami Gertz, actriu nord-americana.
1967: Kevin Macdonald, cineasta escocès.
1967: Julia Roberts, actriu nord-americana.
1967: John Romero, programador nord-americà de videojocs.
1969: Ben Harper, músic nord-americà.
1972: Brad Paisley, cantautor nord-americà.
1973: Alvin Burke (MVP), lluitador nord-americà.
1974: Vicente Moreno, futbolista espanyol.
1974: Joaquín Phoenix, actor i músic porto-riqueny.
1974: Deixen Stefanović, futbolista serbi.
1974: Dayanara Torres, model i reina de bellesa porto-riquenya.
1977: Emiliano Brancciari, músic aregentino de No Et Va Agradar.
1978: Marta Etura, actriu espanyola.
1979: Aki Hakala, baterista finlandès de The Rasmus.
1980: Alan Smith, futbolista anglès.
1981: Dwayne Cameron, actor neozelandès.
1981: Milan Baroš, futbolista txec.
1982: Mai Kuraki, cantant japonesa.
1982: Matt Smith, actor britànic.
1983: Jarrett Jack, baloncestista nord-americà.
1984: Rogelio Chávez, futbolista mexicà.
1984: Obafemi Martins, futbolista nigerià.
1996: Naelee Rau, actriu nord-americana.

Necrològiques

Països Catalans

1970 - València: Eduard López-Chávarri i Marco, compositor, escriptor i teòric musical valencià (n. 1871).
2003 - Barcelona: Joan Perucho, escriptor català.

Món

1467: Erasme de Rotterdam, escriptor neerlandès.
1510: Francisco de Borja, religiós espanyol (f. 1562).
1550: Estanislao Kostka, religiós polonès.
1667: Mariana de Neoburgo, regna consort d'Espanya de 1689 a 1700.
1956: Gordon Shumway, "ALF", personatge de televisió.
1784: José Tadeo Monagas, militar i polític veneçolà, president en tres ocasions.
1769: Simón Rodríguez, filòsof i educador veneçolà.
1779: Francisco Cea Bermúdez, polític i diplomàtic espanyol.
1794: Benjamin B. Wiffen, poeta i hispanista anglès (f. 1867).
1812: Cirilo Villaverde, escriptor cubà (f. 1894).
1856: Cecilia Arizti, pianista, educadora musical i compositora cubana (f. 1930).
1860: Jigorō Kanō, artista marcial japonès, fundador del kodokan judo.
1866: Ramón María del Valle-Inclán, escriptor espanyol.
1878: Conrado del Camp, compositor espanyol.
1889: Francisco Martínez García, polític espanyol (f. 1936).
1895: Viriato Fiallo, metge i polític dominicà (f. 1983).
1897: Edith Head, dissenyadora nord-americana de moda.
1902: Elsa Lanchester, actriu britànica.
1903: Evelyn Waugh, novel·lista britànic.
1906: Xosé Filgueira, intel·lectual espanyol (f. 1996).
1907: Sergio Méndez Arceo, sacerdot mexicà, bisbe emèrit de Cuernavaca.
1908: Arturo Frondizi, polític i president argentí (f. 1995).
1909: Francis Bacon, pintor britànic.
1910: Arturo Camacho Ramírez, poeta colombià.
1914: Jonas Salk, fisiólogo nord-americà.
1914: Richard L. M. Synge, bioquímic britànic, Premi Nobel de Química en 1952.
1914: Dody Goodman, actriu nord-americana (f. 2008).
1921: Chico O'Farrill, trompetista i director d'orquestra cubà (f. 2001).
1922: Gershon Kingsley, compositor d'origen alemany.
1924: Antonio Creus, pilot espanyol d'automobilisme.
1928: Ion Mihai Pacepa, enginyer romanès.
1928: Cassen, humorista espanyol.
1929: Joan Plowright, actriu anglesa.
1929: Marcel Bozzuffi, actor francès.
1930: Bernie Ecclestone, empresari britànic.
1931: Analía Gadé, actriu argentina.
1932: Suzy Parker, model i actriu nord-americana.
1933: Garrincha, futbolista brasiler.
1936: Charlie Daniels, músic nord-americà.
1936: Horst Antes, escultor alemany.
1937: Lenny Wilkens, entrenador i exbaloncestista nord-americà.
1938: Bernadette Lafont, actriu francesa (f. 2013).
1939: Jane Alexander, actriu nord-americana.
1941: Hank Marvin, guitarrista anglès de The Shadows.
1941: Doris Wells, actriu, escriptora i directora de cinema veneçolana.
1943: Cornelia Froboess, cantant i actriu alemanya.
1943: Charo López, actriu espanyola.
1944: Michel Colucci, "Coluche", actor i humorista francès.
1944: Dennis Franz, actor nord-americà.
1952: Annie Potts, actriu nord-americana.
1955: Bill Gates, empresari nord-americà.
1956: Mahmud Ahmadineyad, president d'Iran.
1956: Dave Wyndorf, cantant nord-americà de Monster Magnet.
1956: Franky Vercauteren, futbolista belga.
1957: Paco Ortega, músic i compositor espanyol.
1958: Concha García Campoy, periodista espanyola.
1958: William Reid, músic escocès de The Jesus and Mary Chain.
1962: Daphne Zuniga, actriu nord-americana.
1963: Lauren Holly, actriu nord-americana.
1963: Eros Ramazzotti, cantant italià.
1964: Juan Darthés, actor brasiler.
1965: Jami Gertz, actriu nord-americana.
1967: Kevin Macdonald, cineasta escocès.
1967: Julia Roberts, actriu nord-americana.
1967: John Romero, programador nord-americà de videojocs.
1969: Ben Harper, músic nord-americà.
1972: Brad Paisley, cantautor nord-americà.
1973: Alvin Burke (MVP), lluitador nord-americà.
1974: Vicente Moreno, futbolista espanyol.
1974: Joaquín Phoenix, actor i músic porto-riqueny.
1974: Deixen Stefanović, futbolista serbi.
1974: Dayanara Torres, model i reina de bellesa porto-riquenya.
1977: Emiliano Brancciari, músic aregentino de No Et Va Agradar.
1978: Marta Etura, actriu espanyola.
1979: Aki Hakala, baterista finlandès de The Rasmus.
1980: Alan Smith, futbolista anglès.
1981: Dwayne Cameron, actor neozelandès.
1981: Milan Baroš, futbolista txec.
1982: Mai Kuraki, cantant japonesa.
1982: Matt Smith, actor britànic.
1983: Jarrett Jack, baloncestista nord-americà.
1984: Rogelio Chávez, futbolista mexicà.
1984: Obafemi Martins, futbolista nigerià.
1996: Naelee Rau, actriu nord-americana.

Festes i commemoracions

Dia Mundial de l'Animació

Santoral católic

sants Simó el Cananeu i Judes Tadeu, apòstols; Fidel de Como, màrtir; Decenci i Germà de Pesaro, màrtirs; Faró de Meaux, bisbe.
Grècia: dia del No (commemora la resposta de Metaxàs a l'ultimàtum de Mussolini de 1941)

[STV]

29 d'octubre

Marynka Smoking. 1.980

El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs. Queden 63 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1924, Barcelona: a la revista «Xut!», dibuixat per Valentí Castanys, apareix per primera vegada l'Avi del Barça.
2004:
Barcelona: Pasqual Maragall, Jaume Matas, Marcel·lí Iglesias i Martin Malvi, en representació de Catalunya, les Illes Balears, l'Aragó i el Migdia Pirineus, hi signen la Declaració constitutiva de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània.
Espanya: el govern aprova un Reial Decret que permetrà als científic de fer recerca amb cèl·lules mare d'embrions sobrers de fertilitzacions in vitro.
2005, Terrassa: La Federació Catalana de Korfbal aconsegueix el ple reconeixement de la Federació Internacional de Korfball (IKF) de la que era membre
provisional des de l'any 1997, i es converteix en la primera Selecció Catalana.

Món

1507: Fernando el Catòlic nomena a l'almirall Diego Colón governador de les Índies amb seient a Santo Domingo de Guzmán.
1591: a Roma, Inocencio IX assumeix com a papa succeint a Gregorio XIV.
1762: Pedro de Cevallos, governador de Buenos Aires, reconquesta Colònia del Sagrament per a Espanya.
1787: Mozart estrena l'òpera Don Giovanni en el Teatre Estatal de Praga.
1821: es proclama la independència de la intendència de Costa Rica.
1837: a Nàpols, en el Teatre Sant Carlo, estrena de l'òpera Roberto Devereux de Gaetano Donizetti.
1859: Espanya declara la guerra al Marroc per destruir unes fortificacions a Ceuta.
1876: a Espanya s'estableix la Institució Lliure d'Ensenyament.
1913: a San Salvador (El Salvador) inundacions causen enormes destrosses i moltes víctimes.
1921: a Estats Units comença el segon procés del cas Sacco i Vanzetti.
1922: a Itàlia Víctor Manuel III confia el poder a Benito Mussolini.
1923: a Turquia, Kemal Ataturk assumeix com a president de la nova república.
1929: a Nova York (EE. UU.) comença la Gran Depressió amb la caiguda de la borsa en el dia conegut com a Dimarts Negre.
1933: a Espanya, José Antonio Primer de Rivera en el Teatre de la Comèdia pronuncia el Discurs de fundació de Falange Espanyola on estableix les bases del pensament joseantoniano.
1945: a París, Jean-Paul Sartre pronuncia la conferència "L'existencialisme és un humanisme", punt de partida d'aquest moviment.
1947: a Brussel·les es duu a terme la unió duanera entre Bèlgica, Holanda i Luxemburg, coneguda com Benelux.
1964: Tanganika i Zanzíbar s'uneixen en una nova república, que es denominarà Tanzània.
1969: s'envia el primer missatge a través d'ARPANET, antecessora de la xarxa Internet.
1969: en l'Antàrtida Argentina es funda la Base Marambio.
1972: un avió de la Lufthansa és segrestat per integrants del grup terrorista Setembre Negre.
1983: a Turquia, un terratrèmol deixa com a saldo 1.330 morts
1985: a Libèria, assumeix la presidència Samuel Doe.
1988: a Veneçuela es produeix la massacre de l'Empara amb el resultat de 14 pescadors assassinats en la localitat de l'Empara d'Apuri, Municipi Páez.
1989: a Espanya se celebren les eleccions generals de la IV Legislatura, guanyant el PSOE de Felipe González.
1991: la nau Galileu, de camí a Júpiter, sobrevola l'asteroide (951) Gaspra.
1991: a Banyoles (Catalunya), el metge haitiano Alphonse Arcelín denuncia l'exhibició (en el museu Darder) del Negre de Banyoles, el cadàver embalsamat d'un home botsuano de l'ètnia sant (cridat pejorativament «bosquimano»), que s'exhibia des de 1916. Es permetrà la seva repatriació a Botswana recentment en 2007.
1993: s'estrena Malson abans de Nadal de Tim Burton.
1998: Desenganxa el Transbordador espacial Discovery en una missió espacial d'experimentació amb set tripulants entre ells el veterà astronauta John Glenn.
2003: en Rostov del Do (Rússia): rescaten amb vida a 11 dels 13 miners que sis dies enrere havien quedat soterrats per un accident en una mina de carbó.
2004: a Birmània, Norodom Sihamoní és coronat rei.
2004: a Roma, els caps de govern de la Unió Europea signen el Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa.
2005 el "Big Ben" es va detenir durant aproximadament 33 hores per revisar-ho. Va ser el manteniment més llarg en 22 anys.
2006: a Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva és reelecto amb un ampli marge per a un segon mandat.
2008: Veneçuela inicia la seva carrera satelital amb ajuda de Xina al llançament del Satèl·lit Simón Bolívar parteix del projecte VENESAT-1, amb el qual ajudar a formar la nació tecnològicament.

Naixements

Països Catalans

1908, València: Vicent Asencio i Ruano, compositor valencià (m. 1979).
1918, Sabadell, Vallès Occidental: Andreu Castells i Peig, pintor, historiador i editor català.
1979, Castellar del Vallès: Ignasi Giménez Renom, batlle de Castellar del Vallès.

Món

1017: Enrique III el Negre, emperador del Sacre Imperi Romano Germànic (1046-1056).
1507: Fernando Álvarez de Toledo, militar i polític espanyol.
1656: Edmond Halley, astrònom i matemàtic anglès.
1740: James Boswell, advocat, i escriptor escocès.
1813: Narcís Campero, militar i polític bolivià.
1815: Ľudovít Štúr, polític i escriptor eslovac (m. 1856).
1819: Fernando II, rei de Portugal.
1827: Marcellin Berthelot, químic i historiador francès.
1831: Othniel Charles Marsh, paleontòleg nord-americà.
1842: Thomas Somerscales, pintor anglès (f. 1927).
1854: Apel·els Mestres escriptor, historietista i músic espanyol. (f. 1936).
1879: Franz von Papin, polític i diplomàtic alemany.
1882: Jean Giraudoux, escriptor francès.
1888: Li Dazhao, intel·lectual xinès, un dels pares del Partit Comunista de Xina.
1889: Lorenzo Luzuriaga, pedagog espanyol.
1891: Fanny Brice, cantant nord-americà.
1892: Aurora Bertrana, escriptora espanyola.
1897: Joseph Goebbels, ministre alemany.
1899: Akim Tamiroff, actor rus.
1902: Fernando López Heptener, òptic, fotògraf i cineasta espanyol.
1906: Fredric Brown, escriptor de ciència ficció i misteri nord-americà.
1910: Alfred Jules Ahir, pedagog i filòsof anglès. Va ser el pare del positivisme lògic.
1917: Henry Carlsson, futbolista i entrenador suec.
1920: Baruj Benacerraf, metge veneçolà, Premi Nobel de Medicina en 1980. (f. 2011).
1920: Hilda Bernard, actriu argentina.
1920: Joaquín Gutiérrez Cano, polític i diplomàtic espanyol (f. 2009).
1921: Julio Augmenti, poeta espanyol.
1923: Carl Djerassi, químic i novel·lista austríac.
1924: Zbigniew Herbert, escriptor polonès.
1924: Danielle Mitterrand, esposa de l'ex President francès. (f. 2011).
1924: Fernando Volio Jiménez, polític costarricense (f. 1996).
1925: Robert Hardy, actor anglès.
1925: Haim Hefer, compositor, poeta i escriptor israelià (f. 2012).
1926: Jon Vickers, tenor canadenc.
1927: Pablo Antoñana, escriptor espanyol (f. 2009).
1930: Basilio Martín Patino, director de cinema espanyol.
1930: Omara Portuondo, cantant cubana.
1930: Niki de Saint Phalle, escultora, pintora i cineasta francès.
1932: Ronald Kitaj, pintor pop art nord-americà.
1932: Alex Soler-Roig, piloto de Fórmula 1 espanyol.
1935: Isao Takahata, director de cinema japonès.
1936: Eugenio Barba, director i estudiós del teatre italià.
1936: Akiko Kojima, primera japonesa a guanyar el Miss Univers.
1938: Ralph Bakshi, director de cinema israelià-nord-americà
1938: Ellen Johnson-Sirleaf, presidenta de Libèria.
1940: Frida Boccara, cantant francesa, guanyadora del Festival de la Cançó d'Eurovisió 1969.
1940: José Manuel Cervino, actor espanyol.
1941: Chester Crocker, professor de diplomàcia nord-americana.
1942: Bob Ross, pintor i presentador de televisió nord-americana.
1944: Denny Laine, músic anglès (The Moody Blues)
1946: Peter Green, guitarrista anglès i membre fundador de la banda Fleetwood Mac
1947: Richard Dreyfuss, actor nord-americà.
1947: Robert Service, historiador britànic.
1948: Kate Jackson, actriu nord-americana (Sabrina Duncan a Los Angeles de Charlie).
1949: James Williamson, guitarrista nord-americà.
1950: Rino Gaetano, cantautor italià.
1950: Abdullah Gül, president turc.
1952: Guillermo Maldonado, piloto d'automobilisme argentí.
1955: Kevin DuBrow, cantant nord-americà (Quiet Riot).
1955: Roger O'Donnell, músic anglès (The Guareixi).
1956: Wilfredo Gómez, boxador porto-riqueny.
1956: Bernardo del Rosal, jurista espanyol.
1957: Donen Castellaneta, actor de veu nord-americana.
1959: Toshio Masuda, compositor japonès.
1961: Randy Jackson, músic nord-americà (The Jackson Five).
1961: Danny Berrios, Predicador i Cantant de Música Cristiana.
1962: Einar Örn Benediktsson, cantant i trompetista islandès, de la banda The Sugarcubes.
1965: Deena Duos, actriu porno nord-americana.
1966: Danilo Anderson, jurista i ambientalista veneçolà.
1966: Adriana Vignoli, artista i escenògrafa argentina (f. 2013).
1967: Rufus Sewell, actor britànic.
1970: Phillip Cocu, futbolista holandès.
1970: Edwin van der Sar, arquero holandès.
1971: Daniel J. Bernstein, professor nord-americà, creador d'un sistema de correu electrònic.
1971: Florència Raggi, actriu i model argentina.
1971: Winona Ryder, actriu nord-americana.
1972: Gabrielle Union, actriu nord-americana.
1973: Robert Pirès, futbolista francès.
1980: Ben Foster, actor nord-americà.
1981: Amanda Beard, nedadora nord-americana.
1982: Chelan Simmons, actriu canadenca.
1982: Espinoza Paz, cantant i compositor mexicà.
1983: Jason Tahincioglu, piloto d'automobilisme turc.
1983: Amit Sebastian Paul, cantant suec, ex-integrant de A-Teens.
1984: Álvaro González Luengo, futbolista uruguaià.
1985: Ximena Sariñana, actriu i cantant mexicana.
1987: Makoto Ogawa, cantant japonesa.
1988: Kayne Vincent, futbolista neozelandès.
1990: Eric Saade, cantant suec.
1992: Andrea Lagunés, actriu i cantant mexicana.

Necrològiques

Món

1268: Clemente IV, papa de l'Església Catòlica (1265: 1268)
1268: Conradino d'Hohenstaufen, duc de Suabia.
1618: Walter Raleigh, navegant, polític i escriptor anglès, va morir decapitat.
1666: James Shirley, dramaturg anglès.
1677: Charles Coypeau d'Assoucy, poeta i músic francès.
1783: Jean li Rond d'Alembert, matemàtic francès (n. 1717).
1796: Charles Lynch, jutge nord-americà.
1804: George Morland, pintor anglès.
1829: Maria Anna Mozart, músic austríac (n. 1751).
1876: José María Berganza, polític xilè.
1877: Nathan Bedford Forrest, general confederat nord-americà (n. 1821).
1901: Leon Czolgosz, anarquista i assassí nord-americà.
1911: Joseph Pulitzer, editor nord-americà.
1913: Darío de Regoyos, pintor espanyol (n. 1857)
1932: Joseph Babiński, neuròleg franc-polonès.
1932: Reveriano Soutullo, compositor espanyol de sarsueles.
1933: Albert Calmette, físic francès (n. 1863).
1933: Paul Painlevé, matemàtic, enginyer aeronàutic i polític francès.
1936: Ramiro de Maeztu, escriptor i polític espanyol (n. 1875).
1938: Béla Kun, polític hongarès.
1949: G. I. Gurdjieff, místic armeni (n. 1872).
1950: Gustavo V, rei de Suècia.
1957: Louis B. Mayer, productor de cinema nord-americà.
1963: Adolphe Menjou, actor nord-americà.
1969: Samuel Miklos Stern, arabista i hebraísta hongarès d'origen israelià.
1971: Duane Allman, guitarrista nord-americà (Allman Brothers Band).
1971: Arne Tiselius, bioquímic suec, Premi Nobel de Química en 1948 (n. 1902).
1981: Georges Brassens, cantautor francès.
1983: Ana Cristina Cessar, poeta brasilera (n. 1952).
1987: Woody Herman, músic nord-americà (n. 1913).
1995: Rubén Lena, poeta i compositor uruguaià.
1995: Terry Southern, guionista nord-americà.
1997: Anton Szandor LaVey, nord-americà, fundador de l'Església de Satán (n. 1930).
1999: Greg, historietista belga (n. 1931).
2000: Carlos Guastavino, pianista i compositor argentí (n. 1912).
2003: Franco Corelli, tenor italià (n. 1921).
2003: Hal Clement, escriptor de ciència ficció nord-americana (n. 1922).
2003: Jaime Castillo Velasco, polític xilè (n. 1914).
2004: Edward Oliver LeBlanc, polític dominiqués (n. 1923)
2005: Fernando Alegria, escriptor, crític literari i diplomàtic xilè (n. 1918).
2006: Mohammadu Maccido, 18.º sultà de Sokoto (n. 1928).
2006: Nigel Kneale, escriptor britànic (n. 1922).
2009: Ricard Terré, fotògraf espanyol (n. 1928).
2009: Anna Yegorova, militar soviètica (n. 1916).
2010: Marcelino Camacho, sindicalista i polític espanyol (n. 1918).
2011: Walter Vidarte, actor uruguaià. (n. 1931)
2011: Danielle Mitterrand, esposa de l'ex President francès. (n. 1924)

Santoral catòlic

Onomàstica: sant Narcís de Jerusalem, bisbe; Narcís de Girona, bisbe llegendari de Girona; Germà de Talloires, abat; Ermelinda de Meldert, eremita; beat Bernat d'Olivella, arquebisbe de Tarragona, celebrat al calendari mercedari.

[STV]

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs. Queden 62 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1910 - Barcelona (Barcelonès): Fundació al Saló de les Belles Arts de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball, CNT , sindicat anarquista del moviment obrer català.
1947 - Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): Enric Descayre i Salgas funda el Setmanari Àncora.
1989 - Madrid (Espanya): el Tribunal Suprem aprova la segregació de Salou de Vila-seca de Solcina (el Tarragonès).

Món

701 : Comença el pontificat de Papa Joan VI, que durarà fins al 11 de gener de 705.
942 : Comença el pontificat de Marí II, que durarà fins al 1 de maig de 946.
1340 - Riu Salado, Tarifa: Batalla del riu Salado: victòria dels cristians sobre els àrabs. Fóu una de les batalles més decisives de la Reconquesta.
1774 - Tatakoto, Tuamotu: Va ser descoberta l'atol de Tatakoto el mateix dia per dos espanyols, van desembarcar el mateix dia sense trobar-se.
1759 - Israel: un terratrèmol de 6'6 graus a l'escala de Richter genera un tsunami que mata a 2000 persones.
1918 - Lemnos (Grècia): es firma l'Armistici de Mudros, entre l'imperi Otomà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial.
1918 - Austria: Karl Renner es nomenat primer Canceller d'Àustria de la Primera República Austríaca.
1938 - EUA: Orson Welles provoca el caos en la socieat nord-americana amb l'emissió radiofònica de La guerra dels mons.
1979 - Cadis: Es funda l'Universitat de Cadis.
2000 - Tadjikistan: Canvia la moneda de Tadjikistan de Ruble tadjik a Somoni a raó d'1 Somoni= 1000 rubles.
2006 - Brasil: Luiz Inácio Lula da Silva guanya la segona volta de les eleccions presidencials de 2006 amb el 60,83 % dels vots.

Naixements

Països Catalans

1910, Oriola (Baix Segura): Miguel Hernández Gilabert, poeta i dramaturg valencià (m. 1942).
1912, Barcelona: Josep Ferrater Mora, filòsof i assagista.
1926, Barcelona:Ramon Folch i Camarasa, escriptor i traductor català, conegut per ser el guionista de Massagran i per la seva activitat a la revista En Patufet.
1930, Barcelona: Néstor Almendros, fou un director de fotografia, que fou membre de l'ASC. Guanyador d'un Oscar.
1957, Badalona: Joaquim Costa Puig, jugador de bàsquet català.

Món

1735 - Braintree, Massachusetts (Amèrica britànica): John Adams, 2n President dels Estats Units.
1786 - Palau de Christiansborg, Copenhague, Dinamarca: Lluïsa Carlota de Dinamarca, Princesa de Dinamarca.
1797 - Bayreuth: Enriqueta de Nassau-Weilburg, Princesa de Nassau-Weilburg.
1871 - Seta, França: Paul Valéry, escriptor francès.
1885 - Hailey, Idaho, Estats Units: Ezra Pound, poeta americà.
1895 - Lagow, Alemanya: Gerhard Domagk, patòleg i bacteriòleg alemany. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1939.
1895 - Orange, EUA: Dickinson W. Richards, metge nord-americà. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1956.
1900 - Hèlsinki, Finlàndia: Dickinson W. Richards, neurofisiòleg suec d'origen finlandès. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1967.
1911 – Provdence, Rhode Island, Estats Units: Ruth Hussey, actriu estatunidenca.
1924 - Cornimont (Vosges), França: Hubert Curien, físic francès.
1928 - Wilmington, Delaware, EUA: Daniel Nathans, microbiòleg nord-americà. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1978.
1937 - París, França: Claude Lelouch, director, productor i guionista francès.
1941 - Heidelberg, Alemanya: Theodor W. Hänsch, físic. Premi Nobel de Física l'any 2005.
1960 - Villa Fiorito, Buenos Aires (l'Argentina): Diego Armando Maradona, futbolista.
1969 - Brasil. Comença el mandat d'Emílio Garrastazu Médici, president de Brasil.
1973 - Bucaramanga, Colòmbia: Silvia Corzo, presentadora de notícies.
1973 - Orangeville, Ontàrio, Canadà: Adam Copeland "Edge", lluitador professional canadenc.
1994 - Barcelona: Arnau Fillat, baixista dels Killer mosquits

Necrològiques

Països Catalans

1046, Sant Miquel de Cuixà, comtat de Conflent: Abat Oliba, comte de Berga i Ripoll, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. Fundador del monestir de Montserrat.
1348: Elionor de Portugal, infanta de Portugal i reina consort de la Corona d'Aragó.
1607, Girona: Antoni Vicenç Domènec, historiador i dominic.
1920, València: Lluís Tramoyeres i Blasco, historiador de l'art valencià (n. 1854).
2007, Barcelona: Albert Musons, periodista i polític gracienc.

Món

1255, Nimfeon (Kemalpaşa, Turquia): Sant Joan III Vatatzés, Emperador de Nicea (1222-1255).
1626, Leiden: Willebrord Snel van Royen, astrònom i matemàtic neerlandès.
1883, Ciempozuelos, província de Madrid: María Josefa Recio, religiosa fundadora de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús i serventa de Déu.
1910, Heiden, Suïssa: Jean Henri Dunant, un dels fundadors de la Creu Roja, Premi Nobel de la Pau el 1901.
1975, Berlín, Alemanya: Gustav Ludwig Hertz, físic alemany i Premi Nobel de Física (1925).
1984, Londres, Regne Unit: June Duprez, actriu anglesa.
2009, París, França :Claude Lévi-Strauss, antropòleg francès.
2010, Amsterdam, Països Baixos: Harry Mulisch, escriptor neerlandès.

Santoral católic

sants Artemas de Listra i Terci d'Icònium, dos dels Setanta deixebles; Marcel de Tànger, màrtir; Claudi, Luperc i Victori, màrtirs; serventa de Déu María Josefa Recio, fundadora de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.

[STV]

31 d'octubre

The Girl with the Wine Glass. 1.659

El 31 d'octubre és el tres-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs. Queden 61 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1413 - Balaguer (la Noguera): Jaume d'Urgell el Dissortat es lliura al rei Ferran d'Antequera després que fracassi la revolta contra els Trastàmara.

Món

445 a. C.: Esdras llegeix el llibre de la llei als israelitas a Jerusalem.
475: Ròmul Augústulo és proclamat emperador romà.
588: en Antioquía (Turquia) es registra un terratrèmol de 7 graus de l'escala sismológica de Richter (I=9) que deixa un saldo de 60.000 morts.
1512: al Vaticà s'inauguren els frescs de la Capella Sixtina, pintats per Miguel Ángel.
1517: a Alemanya, Martín Lutero clava les 95 tesis en la porta del Schlosskirche en Wittenberg.
1541: al Vaticà, Miguel Ángel acaba El judici final en la Capella Sixtina.
1615: a Espanya, Miguel de Cervantes dedica al comte de Lemos la segona part del Quixot.
1662: (20/9/2 en el calendari Kanbun): en Hyuga (Miyazaki) (Osumi, Japó) es registra un terratrèmol de 7,6 graus de l'escala sismológica de Richter i genera un tsunami. Deixa un saldo de «molts» morts.
1714: a Regne Unit, Jorge I és coronat rei de Gran Bretanya i d'Irlanda.
1720: en Tainan, Taiwan i Xina es registra un terratrèmol de 6,8 graus de l'escala sismológica de Richter (I=9), que deixa un saldo de «molts» morts.
1798: John Dalton descobreix la malaltia de la vista anomenada discromatopsia o ceguesa dels colors, coneguda vulgarment com a daltonisme.
1850: en la Carrera de Sant Jerónimo (Madrid, Espanya) es realitza la sessió inaugural de les Corts Espanyoles a la seva nova seu, actual Congrés dels Diputats.
1825: es promulga la primera constitució de l'Estat Intern d'Occident per Primer Congrés Constituent
1904: a Regne Unit, John Ambrose Fleming, de la Universitat de Londres, dóna a conèixer la ràdio de vàlvules.
1918: Hongria se separa d'Àustria.
1942: en el marc de la II Guerra Mundial, un atac aeri alemany destrueix el centre de la ciutat de Canterbury.
1949: a Filipines, un tifó causa 975 morts i deixa sense llar a 20.000 persones.
1952: a les 19:15 (hora mundial) ―o a les 7:15 de l'1 de novembre (hora local)―, en l'atolón d'Enewetak (Illes Marshall), Estats Units fa detonar a Ivy Mike (la primera bomba d'hidrogen).
1978: a Espanya, les Corts aproven la Constitució.
1989: a Turquia, Turgut Ozal assumeix la presidència.
1992: el papa Juan Pablo II reconeix que l'Església es va equivocar en haver condemnat a Galileu Galilei.
1996: són assassinats a Zaire quatre religiosos de la Congregació dels Germans Maristas, a causa de la guerra civil entre les ètnies hutus i tutsis.
2002: A Madagascar, ocorre la major golejada en el futbol; AS ADEMA 149 - 0 SOE Antananarivo
2003: Rafael Del Valle Curieses és nomenat acadèmic de la Institució Tello Téllez de Meneses.
2004: a Uruguai, l'esquerra (Front Ampli) guanya les eleccions nacionals per primera vegada, Tabaré Vázquez és electe en la primera volta.
2010: segona volta electoral a Brasil, on Dilma Rousseff és electa Presidenta amb més de 55 milions de vots.
2011: segons càlculs estadístics aproximats, neix l'habitant 7000 milions del planeta.

Naixements

Països Catalans

1947 - Castelló de Rugat (la Vall d'Albaida): Carmen Alborch, política i escriptora valenciana, Ministra de Cultura del Govern espanyol (1993-1996).

Món

1291: Philippe de Vitry, compositor francès.
1345: Fernando I de Portugal, rei de Portugal.
1391: Eduardo I de Portugal, rei de Portugal (1433-1438).
1424: Ladislao III Jagellón, rei de Polònia i d'Hongria.
1620: John Evelyn, escriptor i jardiner anglès.
1632: Johannes Vermeer, pintor holandès.
1705: Clemente XIV, papa de l'Església catòlica (1769-1774).
1748: José Iglesias de la Casa, poeta espanyol.
1768: María Isidra de Guzmán i de la Truja, mestra espanyola (f. 1803).
1790: Francisco Javier d'Istúriz, polític espanyol.
1795: John Keats, poeta anglès.
1815: Karl Weierstrass, matemàtic alemany.
1827: Richard Hunt, arquitecte nord-americà.
1828: Sir Joseph Wilson Swan, inventor anglès.
1835: Krišjānis Barons, escriptor i folclorista letó.
1835: Adolf von Baeyer, químic alemany, Premi Nobel de Química en 1905.
1838: Luis I de Portugal, rei de Portugal (1861-1889).
1841: Lavinia Warren, actriu d'atraccions de fira nord-americana.
1856: Carlos Antonio Mendoza, polític panameny.
1864: Einar Benediktsson, poeta, advocat i empresari islandès.
1865: Wilfrid M. Voynich, bibliófilo nord-americà d'origen lituà.
1883: Marie Laurencin, pintora i gravadora francesa.
1887: Chiang Kai-shek, militar i estadista xinès.
1892: Alexander Alekhine, ajedrecista rus.
1895: Basil Liddell Hart, historiador militar britànic.
1896: Petiso Orejudo, Cayetano Santos Godino, assassí en sèrie argentí.
1896: Ethel Waters, actriu i cantant nord-americà.
1902: Carlos Drummond d'Andrade, poeta brasiler (f. 1987).
1902: Abraham Wald, matemàtic hongarès.
1903: María Teresa León, escriptora espanyola.
1906: José María Iribarren, advocat, periodista, lexicògraf, paremiólogo i escriptor espanyol.
1910: Catrano Catrani, director de cinema i productor ítaloargentino.
1910: Eduardo Ortiz de Landázuri, metge i catedràtic espanyol (f. 1985).
1911: Juan Manzano i Manzano, historiador espanyol (f. 2004).
1912: Jean Améry, escriptor austríac (f. 1978).
1912: Dóna-li Evans, actriu nord-americana.
1912: Ollie Johnston, animador nord-americà.
1912: Antonio Vilar, actor portuguès.
1913: Inés Gebhard, concertista en piano, mestra i acadèmica universitària xilena.
1916: Carlos Juan Bernadotte, príncep de Suècia.
1920: Helmut Newton, fotògraf alemany.
1920: Fritz Walter, futbolista alemany.
1922: Barbara Bel Geddes, actriu nord-americana (f. 2005).
1922: Norodom Sihanouk, rei de Cambodja.
1922: Illinois Jacquet, saxofonista nord-americà.
1923: Arturo Alessandri Besa, polític xilè.
1925: John Pople, químic anglès, Premi Nobel de Química en 1998.
1927: Lee Grant, actriu nord-americana.
1928: Cleo Moore, actriu nord-americana.
1929: Luis Feito, pintor espanyol.
1929: Bud Spencer, actor italià.
1930: Michael Collins, astronauta nord-americà.
1932: Ricardo Sanabria, actor teatral, locutor i poeta paraguaià.
1932: Godofredo Garabito, escriptor, acadèmic i polític espanyol. (f. 2012)
1936: Michael Landon, actor i director nord-americà.
1937: Tom Paxton, cantant nord-americà.
1937: Rodolfo Ranni, actor argentí.
1939: Alejandro Gertz Manero, advocat i polític mexicà.
1939: Ron Rifkin, actor nord-americà.
1939: Ali Farka Touré, músic maliense.
1941: Abel Matutes, polític espanyol.
1941: Derek Bell, piloto d'automobilisme de resistència britànic.
1942: Alí Primera, cantautor i poeta veneçolà.
1942: David Ogden Stiers, actor nord-americà.
1945: Gustavo Álvarez Gardeazábal, escriptor i polític colombià.
1945: Berugo Carámbula, actor, comediant i presentador de televisió uruguaià.
1945: Russ Ballard, músic anglès.
1945: Brian Doyle-Murray, comediant nord-americà.
1946: Stephen Reva, actor irlandès.
1947: Frank Shorter, atleta nord-americà.
1948: Juan Carlos Pugliese, advocat argentí.
1949: Bob Siebenberg, músic nord-americà (Supertramp).
1950: John Candy, actor canadenc.
1950: Zaha Hadid, arquitecta iraquiana.
1951: Luis Antonio de Villena, escriptor espanyol.
1952: Bernard Edwards, baixista del grup musical Chic.
1953: John Lucas, ex-jugador i entrenador de bàsquet nord-americà.
1957: Jesús Caldera, polític espanyol.
1958: Jeannie Longo, ciclista francesa.
1958: Robert Pollard, cantautor nord-americà (Guided by Voices).
1958: Brian Stokes Mitchell, actor i cantant nord-americà.
1959: Neal Stephenson, escriptor de ciència ficció nord-americana.
1960: Arnaud Desplechin, director de cinema francès.
1960: Luis Fortuño, advocat i polític porto-riqueny.
1961: Alonzo Babers, atleta nord-americà.
1961: Peter Jackson, cineasta neozelandès.
1961: Larry Mullen, baterista de la banda irlandesa O2.
1963: Mikkey Dee, músic suec (Motörhead).
1963: Dunga, futbolista brasiler.
1963: Johnny Marr, guitarrista i compositor anglès (The Smiths).
1963: Dermot Mulroney, actor nord-americà.
1963: Rob Schneider, actor i comediant nord-americà.
1964: Marco Van Bastin, futbolista holandès.
1964: Colm O'Ciosoig, baterista irlandès (My Bloody Valentine).
1964: Marty Wright, lluitador professional nord-americà.
1965: Julio César d'Andrade Moura, futbolista brasiler.
1965: Ruud Hesp, futbolista holandès.
1966: Adam Horovitz, músic nord-americà (Beastie Boys).
1968: Antonio Davis, baloncestista nord-americà.
1968: Vanilla Hissi, raper nord-americà.
1969: Kim Rossi Stuart, actor i director de cinema italià.
1970: Linn Berggren, cantant sueca (Ace of Basi).
1970: Mitch Harris, músic britànic (Napalm Death).
1970: Johnny Moeller, guitarrista nord-americà (The Fabulous Thunderbirds).
1970: Rogers Stevens, guitarrista nord-americà (Blind Melon).
1971: Alphonso Ford, baloncestista nord-americà.
1971: Ian Walker, futbolista anglès.
1972: Shaun Bartlett, futbolista sud-africà.
1972: Noelia Groc, escriptora espanyola.
1975: Fabio Celestini, futbolista suís.
1975: Diaw Doudou, futbolista senegalès.
1975: Tonko Yutronic, músic xilè.
1976: José María Gutiérrez Hernández "Guti", futbolista espanyol.
1976: Piper Perabo, actriu nord-americana.
1977: Sylviane Félix, atleta francesa.
1978: Emmanuel Izonritei, boxador nigerià.
1978: Martin Verkerk, tennista holandès.
1979: Simão Saborosa, futbolista portuguès.
1979: Héctor Ugarte, cantant mexicà del grup Mercuri.
1980: Samaire Armstrong, actriu nord-americana.
1980: Nicole Neumann, model argentina.
1980: Andre Owens, baloncestista nord-americà.
1980: Eddie Kaye Thomas, actor nord-americà.
1981: Frank Iero, guitarrista de My Chemical Romanç i vocalista de Leathermouth.
1981: Selina Ren, cantant taiwanesa (S.H.I).
1988: Ben Bruce, guitarrista de la banda Asking Alexandria.
1990: Noodle, guitarrista i cantant asiàtica de Gorillaz.
1992: Vanessa Marano, actriu nord-americana.
1995: Mateo Arias, actor nord-americà
2005: Leonor de Borbó, infanta espanyola.


Necrològiques

Món

1147: Robert de Gloucester, fill bastardo del rei Enrique I d'Anglaterra.
1214: Leonor Plantagenet, reina de Castella (1170: 1214).
1326: Juan d'Haro, noble espanyol.
1448: Juan VIII, el Paleólogo, emperador bizantí (1425 – 1448).
1517: Fra Bartolomeo, pintor italià.
1654: Francisco Corretja d'Arauxo, compositor i organista espanyol.
1793: Jacques Pierre Brissot, personatge de la Revolució Francesa.
1793: Claude Fauchet, personatge de la Revolució Francesa.
1830: José Francisco Gorriti, militar argentí.
1833: Johann Friedrich Meckel, anatomista alemany (n. 1781).
1858: Karl Thomas Mozart, compositor de música clàssica alemany.
1859: Louis Spohr, compositor, violinista i director d'orquestra alemany.
1860: Thomas Cochrane, polític i aventurer naval britànic.
1867: William Parsons, noble i astrònom irlandès (n. 1800).
1892: Joseph Hooker, militar nord-americà.
1916: Charles Taze Russell, nord-americà, fundador Testimonis de Jehová.
1918: Egon Schiele, pintor austríac.
1922: César Canevaro, militar i polític peruà.
1925: José Enginyers, Metge, historiador, sociòleg, educador i escriptor argentí.
1925: Max Linder, actor còmic francès.
1926: Harry Houdini, il·lusionista nord-americà d'origen hongarès.
1926: Charles Vance Miler, advocat canadenc.
1939: Otto Rank, psicoanalista austríac.
1942: Elisar Von Kupffer, escriptor i artista estonio.
1943: Max Reinhardt, productor cinematogràfic i director de teatre i cinema nord-americà d'origen austrohúngaro (n. 1873).
1945: Ignacio Zuloaga Zabaleta, pintor espanyol.
1957: Llegeixi Conti, actriu argentina (n. 1883).
1961: Cayetano Ordóñez, torero espanyol.
1963: Henry Daniell, actor anglès.
1969: Carlos Rierol del Riu, polític equatorià (n. 1893).
1969: Lola Membrives, actriu argentina.
1970: Francisco Gómez de Pla, polític espanyol (n. 1896).
1973: Lluita Reyes, cantant peruana.
1975: Gabino Còria Peñaloza, poeta i escriptor argentí (Caminito).
1980: Edelmiro Fárrel, militar argentí.
1983: Sharaf Rashídov, polític soviètic.
1984: Eduardo De Filippo, actor italià.
1984: Indira Gandhi, primera ministra de l'Índia.
1987: Joseph Campbell, escriptor nord-americà.
1993: Federico Fellini, cineasta italià. (n. 1920)
1993: River Phoenix, actor nord-americà. (n. 1970)
1995: Sir Wallace Rowling, primer ministre neozelandès.
1996: Marcel Carnet, director de cinema francès. (n. 1906)
1999: Greg Moore, conductor de cotxes de carreres canadenca. (n. 1975)
2000: Ikram Antaki, escriptora mexicana. (n. 1948)
2000: Ring Lardner Jr., periodista i guionista nord-americà. (n. 1915)
2002: Michail Stasinopulos, polític grec. (n. 1903)
2002: Raf Vallone, actor italià. (n. 1916)
2006: Pieter Willem Botha, ex-President de Sud-àfrica. (n. 1916)
2007: Modest Cuixart, pintor espanyol, fundador del grup Dau al Set. (n. 1925)
2007: Robert Goulet, cantant i actor nord-americà. (n. 1933)
2010: Maurice Lucas, baloncestista nord-americà (n. 1952).
2011: Juan Alberto Anchart actor i comediant argentí. (n. 1931)
2011: Florián Albert, futbolista i entrenador hongarès. (n. 1941)
2012: Fernando Díaz-Plaja, periodista i historiador espanyol (n. 1918).
2012: Gustavo Sánchez, empresari, productor, compositor i crític musical porto-riqueny (n. 1958).
2012: Mitch Lucker, vocalista de la banda Suïcidi Silence (n. 1984).

Festes i commemoracions

La Castanyada a Catalunya.
Festa Local del Masnou a la comarca del Maresme
Fira a Gósol (Berguedà). Fira de Tots Sants.
Halloween als països anglosaxons.

Santoral catòlic

sants Ampliat, Apel·les d'Heraklion, Estaquis i Narcís d'Atenes, quatre dels Setanta deixebles; Sant Quintí, màrtir; Alonso Rodríguez Gómez, germà llec jesuïta; Wolfgang de Ratisbona, bisbe; sant Martí Luter (només a l'Església Anglicana).

[STV]

1 de novembre

Una calle de Córdoba.

L'1 de novembre és el tres-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs. Queden 60 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1995 - Vilafranca del Penedès Els Castellers de Vilafranca fan per primer cop a la història del món casteller el 4 de 9 amb folre i l'agulla.
1999 - Vilafranca del Penedès Els Castellers de Vilafranca carreguen per primer cop al segle XX el 2 de 8 sense folre.
2002 - Vilafranca del Penedès Els Castellers de Vilafranca intenten per primer cop a la història del món casteller el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals.
2008 - Finalitza el procés de substitució a Catalunya del Cos Nacional de Policia i Guardia Civil pels Mossos d'Esquadra.
2010 - Vilafranca del Penedès Els Castellers de Vilafranca descarreguen per primer cop a la història del món casteller el 2 de 8 sense folre.
2010 - Vilafranca del Penedès Els Castellers de Sants descarreguen per primer cop el 4 de 9 amb folre.

Món

365: a Alemanya els alamanes creuen el riu Rin i envaeixen Gàl·lia. L'emperador Valentiniano I es trasllada a París per comandar l'exèrcit i defensar les ciutats galias.
996: l'emperador Otón III escriu a Gottschalk (bisbe de Freising); és el document més antic conegut que utilitza el nom d'Ostarrîchi (Àustria en antic alt alemany).
1170: als Països Baixos, es produeix la Inundació de Tots els Santos de 1170, que el Mar del Nord ingressa al país en superar les dunes que formaven un terraplè natural. Segons els Annales egmundenses, la ciutat d'Utrecht (Holanda) va quedar inundada.
1290: a Anglaterra entra en vigor l'edicte d'expulsió dels jueus signat pel rei Eduardo I.
1304: en la costa alemanya del sud-oest del mar Bàltic, una marejada ciclònica inunda tota la regió de Pomerania occidental. Moren 271 persones. (Inundació del Dia de Tots els Santos de 1304).
1348: a Espanya, la Unió de València (antirrealista) ataca als jueus de Murviedro a causa que són súbdits del rei de València i, per tant, realistes.
1436: als Països Baixos succeeix la primera Inundació del Dia de Tots els Santos, una marejada ciclònica que va fer desaparèixer diverses poblacions sobre la badia Alemanya (en el mar del Nord).
1466: a l'església de Sant Nicolás del poble de Villalpando (Zamora) es fa per primera vegada el vot a la Inmaculada Concepción.
1512: a Roma s'exhibeix per primera vegada al públic la volta de la Capella Sixtina, pintada per Miguel Ángel.
1520: el portuguès Fernando Magallanes navega per primera vegada l'estret que porta el seu nom (passatge de Sud-amèrica que uneix l'oceà Pacífic i l'Atlántico).
1549: a Colòmbia es funda la ciutat de Pamplona, que dos segles més tard serà la primera ciutat colombiana que declararà la independència contra la colonització espanyola.
1569: a Panamà es funda l'Heroica Vila dels Santos, bressol de la nacionalitat panamenya.
1570: als Països Baixos succeeix la Inundació de Tots els Santos —possiblement la marejada ciclònica més alta de la Història d'aquest país—, que mata a unes 20.000 persones.
1570: a Espanya, els moriscs de Granada, Valle de Lecrín, la Vega i altres comarques, són reunits a les esglésies de cada alquería i obligats a sortir cap a Còrdova, i des d'allí repartits per Extremadura i Galícia.
1592: en la Batalla de Busan, la marina japonesa destrueix a la coreana.
1604: en el Whitehall Palace de Londres es representa per primera vegada l'obra Otelo, de William Shakespeare.
1606: a Bolívia es funda la ciutat d'Oruro.
1611: en el Whitehall Palace de Londres es representa per primera vegada la comèdia romàntica La tempestat, de William Shakespeare.
1612: Kitai-gorod és capturada per les tropes russes sota el comando de Dmitri Mikhailovich Pozharski.
1683: la colònia britànica de Nova York és subdividida en 12 comtats.
1745: a Roma, el papa Benedicto XIV publica l'encíclica Vix pervenit, sobre la usura.
1755: a Portugal, a les 10:16 (hora local) un terratrèmol de 8,7 graus en l'escala sismológica de Richter destrueix per complet la ciutat de Lisboa. El tsunami resultant ofega als supervivents. Moren entre 70 000 i 100 000 persones. El terratrèmol es va sentir a França i Estats Units. El tsunami produït va afectar també la costa atlàntica de la Península ibèrica i el nord d'Àfrica.
1765: per pagar les operacions militars a Amèrica del Nord, el parlament britànic activa la Stamp Act (‘llei del segell’) de les 13 colònies.
1790: Edmund Burke publica Reflexions de la Revolució a França, en la qual prediu que la Revolució francesa acabarà en desastre.
1800: a Estats Units, el president John Adams es converteix en el primer president que viu en la Mansió Executiva (més tard cridada Casa Blanca).
1805: Napoleó Bonaparte envaeix l'Imperi austríac durant la Guerra de la Tercera Coalició.
1814: a Viena (Àustria) s'obre un congrés per redissenyar el mapa polític d'Europa després de la derrota de Napoleó.
1830: a Argentina, el general Ricardo López Jordán s'aixeca en armes contra la província d'Entre Ríos.
1848: a Boston (Masachusets), s'obre la primera escola de medicina per a dones, The Boston Female Medical School (que més tard serà absorbida per l'Escola de Medicina de la Universitat de Boston).
1855: a Torí (Itàlia) es funda l'editorial Claudiana.
1859: s'inaugura el far de Capi Lookout (Carolina del Nord). Les seves lents de Fresnel es poden veure des de 30 quilòmetres.
1861: en la Guerra civil dels Estats Units, el president Abraham Lincoln nomena a George B. McClellan com a comandant de les forces unionista en substitució del veterà general Winfield Scott.
1870: a Estats Units, l'Oficina del Clima realitza la seva primera previsió meteorològica.
1876: a Nova Zelanda es dissol el sistema de govern provincial.
1885: a Roma, el papa León XIII publica l'encíclica Misericors dei filius, sobre la naturalesa sobrenatural de l'Església, les relacions entre el poder eclesiàstic i el poder civil, la «iniquitat» de l'humanisme i la llibertat religiosa, la tendència moderna a marginar l'autoritat de l'Església, i la «injustícia» de les concepcions llibertàries.
1891: a Xile es dissol la Junta de Govern d'Iquique, després de l'Atac a Iquique.
1894: a Rússia, Nicolás II es converteix en el nou tsar després de la mort del seu pare Alejandro II.
1896: a Estats Units es mostren per primera vegada els pits nus d'una dona en una revista (National Geographic).
1897: a Torí (Itàlia), un grup d'estudiants del Liceu Clàssic «Massimo D'Azeglio» funda el club de futbol Juventus.
1901: a la universitat Richmond College —en Richmond (Virgínia)— es funda la fraternitat Sigma Phi Epsilon, la més gran del país.
1908: a Buenos Aires (Argentina) es funda el Club Atlètic Huracà.
1910: a Espanya es funda l'organització obrera anarcosindicalista CNT (Confederació Nacional del Treball).
1911: durant un combat en la guerra ítalo-turca, es deixa caure per primera vegada una bomba des d'un aeroplano.
1914: en la Batalla de Coronel, a l'oest de les costes de Xile ―en el marc de la Primera Guerra Mundial―, Alemanya venç per primera vegada a la Royal Navy britànica.
1914: a Roma, el papa Benedicto XV publica l'encíclica Ad beatíssimi apostolorum principis, sobre les funestes condicions que porten a la guerra, els mals i els errors de les concepcions modernes, les divisions entre els catòlics, els mals del modernisme, i l'excessiva independència dels sacerdots.
1918: Ucraïna s'independitza de l'Imperi rus.
1922: a Turquia renuncia l'últim sultà, Mehmet VI. Es dissol així oficialment l'Imperi otomà.
1923: és inaugurat el primer estadi del Club Esportiu Godoy Cruz Antonio Tomba.
1929: a Espanya, la catedral de Granada és declarada Monument Nacional.
1939: neix el primer conill nascut per inseminació artificial.
1941: a la ciutat d'Hernández (Nou Mèxic), el fotògraf Ansel Adams fa una foto sobre la sortida de la Lluna que es converteix d'una de les més famoses de la història de la fotografia.
1943: en les Illes Salomó —en el marc de la Segona Guerra Mundial— la 3.ª Divisió de Marines nord-americanes aterren a la illa de Bougainville i lliuren la Batalla de la Badia d'Empress Augusta.
1944: en Països Baixos, unitats de la British Army aterren en Walcheren (Segona Guerra Mundial).
1945: a Corea del Nord s'inaugura el periòdic oficial Rodong Sinmun (amb el nom de Chongro).
1945: Austràlia s'uneix a les Nacions Unides.
1948: al sud-est de Manchuria, moren 6000 persones en explotar un navili mercant xinès.
1950: en Blair House, els nacionalistes porto-riquenys Griselio Torresola i Óscar Collazo atempten contra el president nord-americà Harry S. Truman.
1950: al Vaticà, el papa Pío XII estableix la infal·libilitat papal quan formalment defineix com a dogma l'Asunción de María.
1950: al Vaticà, el papa Pío XII al·lega haver presenciat el mateix «miracle del Sol» de Fátima (Portugal) però en la solitud dels seus jardins i sense testimonis.
1951: en el lloc de proves nuclears de Nevada, Estats Units fa detonar la bomba atòmica Dog, de 21 kilotones, deixant-la caure des d'un bombarder B-50. És la quarta bomba de l'operació Buster-Jangle (que exposarà de manera no voluntària durant un mes a uns 6500 soldats d'infanteria a set explosions atòmiques amb propòsits d'entrenament) i la n.º 21 de les 1127 que Estats Units va detonar entre 1945 i 1992.
1952: les 7:15 (hora local) ―o a les 19:15 del 31 d'octubre (hora mundial)―, en l'atolón d'Enewetak (Illes Marshall), Estats Units fa detonar a Ivy Mike (la primera bomba d'hidrogen).
1954: a Algèria, el Front de Libération Nationale comença a actuar en la Guerra d'independència d'Algèria.
1955: prop de Longmont (Colorit) explota un avió Douglas DC-6B (el vol 629 d'United Airlines) per una bomba posada per Jack Gilbert Graham (23) per matar a la seva mare. Mor aquesta i els altres 43 passatgers i tripulants. Graham serà executat l'11 de gener de 1957.
1955: en el lloc de proves nuclears de Nevada, Estats Units realitza la primera de les quatre proves atòmiques Project 56, que no genera una reacció nuclear perquè el seu propòsit era determinar si un cap nuclear explotaria en cas que els seus components explosius detonessin. En aquestes quatre proves quedaran contaminats amb plutoni 3,62 km2 de terreny.
1956: a Índia es formen els estats d'Andhra Pradesh (abans anomenat Nizam), Karnataka (abans Mysore) i Kerala.
1957: sobre el llac Míchigan s'obre al tràfic el pont de l'Estret de Mackinac (el pont penjant més llarg del món).
1960: durant la campanya electoral, el president nord-americà John F. Kennedy anuncia la idea dels Cossos de Paz.
1962: la Unió Soviètica llança la sonda Marsnik 1 a Mart, amb la qual es va perdre contacte quan estava a uns 106 milions de quilòmetres de la Terra.
1962: a Itàlia surt el primer nombre del còmic Diabolik.
1963: en Arecibo (Puerto Rico), s'inaugura l'observatori Arecibo, el radiotelescopio més gran del món.
1968: es presenta el "Wonderwall Music" de George Harrison, el primer àlbum en solitari d'un membre de The Beatles, publicat per Apple Records.
1968: a Estats Units, The Motion Picture Association of America inaugura el seu sistema de qualificació de pel·lícules (G, M, R i X).
1969: a Estats Units, Elvis Presley publica Suspicious minds, després de set anys lluny dels escenaris.
1970: en Saint-Laurent-du-Pont, França) s'incendia una sala de ball. Moren 144 persones.
1973: a Estats Units, Leon Jaworski és nomenat fiscal del cas en l'escàndol Watergate.
1973: a Índia, l'estat de Mysore canvia el seu nom pel de Karnataka.
1979: a Bolívia es produeix un cop d'estat encapçalat pel Gral. Alberto Natusch Busch que enderroca a Walter Guevarra Arce amb un saldo de 100 morts a la ciutat de la Pau.
1981: Antigua i Barbuda s'independitzen del Regne Unit.
1982: en Marysville (Ohio), l'empresa japonesa Fona inaugura una fàbrica. Es converteix així en la primera companyia automotriz que produeix actuacions a Estats Units. Produeixen el Fona Accord.
1991: en la University of Iowa l'estudiant Gang Dl. mata a 5 professors a tirs.
1993: entra en vigor el Tractat de Maastricht.
1995: comença la conferència de Dayton.
1998: a Colòmbia ocorre la presa de Mitú.
1998: s'institueix el Tribunal Europeu de Drets Humans.
2004: als Pirineus és matada Cannelle, l'última óssa originària del lloc. El seu cadell va escapar als caçadors, però no es coneix el seu parador.
2005: a Canadà es dóna a conèixer la primera part de l'Informe Gomery, que tracta sobre manipulació política de diners.
2008: a Suïssa es funda el Partit Burgès Democràtic.
2009: a Finlàndia salpa en el seu viatge inaugural el creuer més gran del món, l'Oasi of the Siguis, de 361 m de llarg, amb capacitat per 6300 passatgers.

Naixements

Països Catalans

1940, Algaida, Mallorca: Gabriel Janer Manila, escriptor mallorquí.

Món

846: Luis II, rei de França Aquest.
1339: duc Rodolfo IV d'Àustria.
1351: duc Leopoldo III d'Àustria.
1498: Giovanni Ricci, cardenal italià (f. 1574).
1499: Rodrigo d'Aragó, fill de Lucrecia Borgia (m 1512).
1516: Francesco d'Aquest, fill de Lucrecia Borgia (f. 1578).
1526: Catalina Jagellón, duquessa de Finlàndia i reina de Suècia.
1530: Étienne de la Boétie, jutge i escriptor francès.
1539: Pierre Pithou, advocat i mestre francès.
1549: Ana d'Àustria, regna consort d'Espanya (1570-1580).
1554: Prospero Farinacci, jurista italià (f. 1618).
1567: Diego Sarment d'Encunya, diplomàtic espanyol.
1578: Dmitry Pozharsky, príncep rus.
1585: Jan Brożek, matemàtic, físic i astrònom polonès.
1596: Pietro dóna Cortona, arquitecte i pintor barroc italià.
1607: Georg Philipp Harsdorffer, poeta alemany.
1611: François-Marie, comte de Broglie, militar francès.
1636: Nicolás Boileau, poeta i crític francès.
1643: John Strype, historiador britànic.
1661: Florent Carton Dancourt, dramaturg i actor francès.
1667: Carlo Gaetano Stampa, cardenal i arquebisbe italià (f. 1742).
1704: Paul Daniel Longolius, enciclopedista alemany.
1713: Antonio Genovesi, escriptor i filòsof italià (f. 1769).
1720: Toussaint-Guillaume Picquet de la Motte, almirall francès.
1727: Ivan Ivanovich Shuvalov, fundador de la Universitat de Moscou.
1743: Johann Friedrich Wilhelm Herbst, naturalista i entomólogo alemany (f. 1807).
1748: Francesco Galeani Napione, historiador italià (f. 1830).
1751: Ennio Quirino Visconti, arqueòleg i polític italià (f. 1818).
1753: Félix María Calleja del Rei, militar espanyol (f. 1828).
1757: Antonio Canova, escultor italià.
1762: Spencer Perceval, polític britànic.
1778: Gustavo IV Adolfo, rei suec.
1782: Frederick John Robinson, polític britànic.
1786: Marieta Sánchez de Thompson, patriota argentina.
1797: Santos Michelena, polític i diplomàtic veneçolà (f. 1848).
1800: José María del Canto Marín de Poveda, militar xilè.
1815: Crawford W. Long, metge nord-americà, primer anestesiólogo occidental (f. 1878).
1847: Emma Albani, soprano canadenca.
1849: Valentín Llepis Carvajal, poeta i periodista espanyol.
1857: Darío de Regoyos, pintor espanyol (f.1913).
1871: Stephen Crane, escriptor nord-americà.
1873: Santos González Roncal, militar espanyol i un dels Últims de Filipines.
1877: Roger Quilter, compositor britànic.
1878: Konrad Mägi, pintor estonio.
1878: Carlos Saavedra Llepis, polític i jurista argentí, premi Nobel de la Pau en 1936.
1880: Sholom Asch, escriptor nord-americà d'origen polonès.
1880: Alfred Wegener, meteoròleg i geofísico alemany.
1881: Edward Van Sloan, actor nord-americà.
1884: Annibale Bergonzoli, general italià (f. 1973).
1885: Guido Adler, musicólogo i docent austríac (f. 1941).
1886: Hermann Broch, autor austríac.
1887: L. S. Lowry, pintor britànic.
1889: Philip J. Noel-Baker, atleta, polític i diplomàtic britànic, Premi Nobel de la Pau en 1959.
1892: Alexander Alekhine, ajedrecista rus.
1898: Manuel Tello Baurraud, polític mexicà (f. 1971).
1902: Eugen Jochum, director d'orquestra i músic alemany.
1903: Jean Tardieu, artista i poeta francès (f. 1995).
1904: Manuel Cisneros Sánchez, periodista i polític peruà (f. 1971).
1904: Telesforo Montsó, escriptor, polític basc (f. 1981).
1907: Homer Manzi, lletrista argentí de tangos.
1907: Theo Akkermann, escultor alemany.
1910: César Augusto Dávila Esparvers sacerdot i yogui equatorià.
1911: Henri Troyat, escriptor, historiador i biògraf rus-francès (f. 2007).
1919: Hermann Bondi, matemàtic i cosmólogo austríac (f. 2005).
1920: George M. White, arquitecte nord-americà (f. 2011).
1921: María Cánepa, actriu xilena.
1921: John W. Peterson, compositor nord-americà.
1921: Mario Rigoni Stern, escriptor italià (f. 2008).
1922: José Manuel Xiula Andrade, historiador de l'art espanyol (f. 2007).
1923: Carlos Páez Vilaró, artista plàstic uruguaià.
1923: Victoria dels Àngels, soprano espanyola.
1924: Süleyman Demirel, president turc.
1924: Jean-Luc Pépin, polític canadenc.
1926: Lou Donaldson, saxofonista nord-americà de jazz.
1927: Filippo Maria Pandolfi, polític italià.
1929: Betsy Palmer, actriu nord-americana.
1930: A. R. Gurney, dramaturg nord-americà.
1931: Shunsuke Kikuchi, músic i compositor japonès.
1932: Francis Arinze, cardenal i arquebisbe nigerià.
1932: John Clark, actor i director britànic.
1932: Alberto Salines, dibuixant d'historietes argentí.
1933: Oswal, dibuixant, docent i guionista argentí.
1934: Umberto Agnelli, magnat d'automòbils italià.
1934: William Mathias, compositor britànic.
1934: Jackson Llac, polític brasiler (f. 2011).
1935: Gary Player, golfista sud-africà.
1935: Edward Said, escriptor i activista palestí (f. 2003).
1936: Joaquín Achúcarro, pianista espanyol.
1936: Eddie Satisfan, futbolista britànic (f. 1958).
1939: Barbara Bosson, actriu nord-americana.
1939: Bernard Kouchner, metge i polític francès.
1939: Alejandro Doria, cineasta argentí (f. 2009).
1940: Barry Sadler, cantant nord-americà (f. 1989).
1941: Joe Caldwell, baloncestista nord-americà.
1941: Ralph Klein, polític canadenc.
1941: Marcia Wallace, actriu de veu nord-americana.
1942: Larry Flynt, editor nord-americà.
1943: Salvatore Adamo, cantant belga.
1943: Alfio Basile, futbolista i entrenador de futbol argentí.
1943: John McEnery, actor britànic.
1944: Bobby "The Brain" Heenan, mánager de lluita lliure professional nord-americà.
1944: Oscar Temaru, polític polinesi.
1944: Sergio Markarián, entrenador de futbol uruguaià.
1946: Ric Grech, músic britànic (Blind Faith, i Traffic) (f. 1990).
1947: Jim Steinman, compositor nord-americà.
1949: David Foster, músic i productor discogràfic canadenc.
1949: Michael D. Griffin, executiu de la NASA.
1950: Robert B. Laughlin, físic nord-americà, Premi Nobel de Física en 1998.
1950: Donen Peek, guitarrista nord-americà de la banda Amèrica (f. 2011).
1951: Ronald Bell, cantant i saxofonista nord-americà, de la banda Kool & The Gang.
1951: Manuel Cacho Quesada, diplomàtic espanyol.
1951: Fabrice Luchini, actor francès.
1952: Ali Resa Askari, militar iranià (f. 2010).
1952: Maguso, actriu colombiana (f. 1997).
1953: Jan Davis, astronauta nord-americà.
1954: Maribel Martín, actriu espanyola.
1955: Beth Leavel, actriu de teatre nord-americà.
1955: Antonio Romero Ruiz, polític espanyol.
1955: Joe Rierol, cantant i compositor colombià (f. 2011).
1957: Lyle Lovett, cantant nord-americà.
1957: Peter Ostrum, actor nord-americà.
1957: Carlos Paião, cantant portuguès.
1958: Charlie Kaufman, guionista nord-americà.
1958: Rachel Ticotin, actriu nord-americana.
1959: Nancy Cartwright, actriu nord-americana.
1960: Fernando Valenzuela, beisbolista mexicà.
1961: Calvin Johnson, músic nord-americà, de la banda Beat Happening.
1962: Irene Fargo, cantant i actriu teatral italiana.
1962: Magne Furuholmen, músic noruec, de la banda A-ha.
1962: Anthony Kiedis, cantant nord-americà de rock, de la banda The Xarxa Hot Chili Peppers.
1963: Francisco José Alcaraz, activista social espanyol.
1963: Rick Allen, baterista britànic, de la banda Def Leppard.
1963: Mark Hughes, futbolista britànic.
1963: Monty Sopp, lluitador professional nord-americà.
1964: Daran Norris, actor nord-americà.
1964: Jon Jauregi, polític basc.
1965: Gemma Nierga, periodista espanyola.
1966: Mary Hansen, músic australià, de la banda Stereolab (f. 2002).
1966: Willie D, artista hip-hop nord-americà, de la banda Geto Boys.
1967: Tina Sorra, cantant i actriu australiana.
1970: Erik Spoelstra, entrenador nord-americà.
1971: Antonio Sánchez, baterista mexicà.
1972: Toni Collette, actriu australiana.
1972: Paul Dickov, futbolista britànic.
1972: Jenny McCarthy, actriu nord-americana.
1972: Alessandra Silvestri-Levy, escriptora, periodista, curadora d'art, historiadora de l'art i activista brasilera.
1973: Magdalena Aicega, jugadora argentina d'hoquei sobre gespa.
1973: Igor González de Galdeano, ciclista espanyol.
1973: Aishwarya Rai, actriu índia.
1975: Roberto Propietàries, baloncestista espanyol.
1976: Logan Marshall-Green, actor nord-americà.
1976: Sebastián Peratta, futbolista argentí.
1977: Carl Cort, futbolista britànic.
1977: Flora Martínez, actriu colombo-canadenca.
1978: Danny Koevermans, futbolista neerlandès.
1979: David Cuéllar, futbolista espanyol.
1979: Luís Delgado, futbolista angolès.
1979: Milan Dudić, futbolista serbi.
1981: Marie Luv, actriu pornogràfica nord-americana.
1982: Maria Chiara Augenti, actriu italiana.
1983: Václav Svěrkoš, futbolista txec.
1983: Pedro López Muñoz, futbolista espanyol.
1984: Damiano Ferronetti, futbolista italià.
1984: Natalia Tena, actriu britànica.
1984: Macnelly Torres, futbolista colombià.
1986: Penn Badgley, actor nord-americà.
1997: Alex Wolff, actor, baterista, cantant i compositor nord-americà.

Necrològiques

Món

955: Enrique I, duc de Baviera.
1112: Enrique de Borgoña.
1296: Guillaume Durand, escriptor francès.
1391: Amadeo VII de Savoia.
1399: Juan V de Bretanya.
1431: Nuno Álvares Pereira, beat i condestable de Portugal.
1546: Giulio Romano, pintor i arquitecte italià (n. 1449).
1588: Jean Daurat, poeta francès.
1629: Hendrick ter Brugghen, pintor neerlandès (n. 1588).
1642: Jean Nicolet, explorador francès.
1661: Felipe Pròsper d'Àustria, Príncep d'Astúries, tercer fill i primer home de Felipe IV d'Espanya i Mariana d'Àustria (n. 1657).
1676: Gisbertus Voetius, teòleg neerlandès.
1700: Carlos II d'Espanya.
1804: Johann Friedrich Gmelin, naturalista i botànic alemany (n. 1748).
1814: Alexander Samoylov, general rus.
1865: John Lindley, botànic britànic (n. 1799).
1882: Alejandro Mon i Menéndez, polític espanyol (n. 1801).
1888: Nikolái Przevalski, explorador rus (n. 1839).
1893: Jan Matejko, pintor polonès (n. 1838).
1894: Alejandro III de Rússia, tsar rus entre 1881 i 1894.
1895: Benito Sanz i Forés, cardenal espanyol (n. 1828).
1903: Theodor Mommsen, jurista, filòleg i historiador alemany, Premi Nobel de Literatura en 1902.
1906: Juan de la Pezuela, escriptor, militar i polític espanyol (n. 1809).
1907: Alfred Jarry, escriptor francès.
1914: Christopher Cradock, almirall britànic (n. 1862).
1921: Francisco Pradilla i Ortiz, pintor espanyol.
1942: Hugo Distler, compositor alemany.
1947: Óscar Castro Zúñiga, escriptor i poeta xilè.
1955: Dóna-li Carnegie, escriptor nord-americà.
1956: Pietro Badoglio, general i polític italià (n. 1871).
1962: Ricardo Rodríguez, pilot mexicà de Fórmula 1.
1965: Angelo Rotta, sacerdot italià (n. 1872).
1968: George Papandreou, polític grec.
1972: Ezra Pound, poeta nord-americà (n. 1885).
1977: Jake Voskuhl, baloncestista nord-americà.
1979: Mamie Eisenhower, primera dama dels Estats Units (n. 1896).
1982: King Vidor, cineasta nord-americà.
1982: James Broderick, actor nord-americà (n. 1927).
1983: Anthony van Hoboken, musicólogo neerlandès.
1984: Boris Souvarine, polític francès (n. 1895).
1985: Phil Silvers, actor nord-americà.
1986: Serge Garant, compositor canadenc.
1987: René Lévesque, periodista i polític canadenc, primer ministre de Quebec.
1993: Sever Ochoa, bioquímic espanyol, Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1959.
1994: Noah Beery, Jr., actor nord-americà.
1999: Walter Payton, futbolista nord-americà.
1999: Jean Coutu, actor canadenc.
2001: Juan Bosch, intel·lectual, polític i president dominicà en 1963 (n. 1909).
2002: Lester Morgan, arquero costarricense.
2004: Mac Dre, raper nord-americà.
2005: Michael Piller, guionista nord-americà.
2006: William Styron, escriptor nord-americà.
2006: Adrienne Shelly, actriu nord-americana.
2006: William Styron, escriptor nord-americà.
2007: Paul Tibbets, piloto d'aviació nord-americana.
2008: Yma Sumac, soprano peruana (n. 1922).
2009: Claude Lévi-Strauss, antropòleg i filòsof francès (n. 1908).
2009: Alda Merini, escriptora i poetisa italiana (n. 1931).
2011: Jona Senilagakali, polític fiyiano (n. 1929).
2011: Sergio Montiel, polític argentí (n. 1927).
2011: Fanny Edelman, política argentina (n. 1911).
2011: Héctor Rueda Hernández, arquebisbe colombià (n. 1920).
2011: Mario Núñez Iordi, músic uruguaià (n. 1929).
2012: Mitch Lucker, cantant nord-americà, de la banda Suïcidi Silence (n. 1984)

Festes i commemoracions

World Vegan Day
Diada de Tots Sants
Fira de Tots Sants de Cocentaina

Santoral catòlic

Tots Sants; Nehemies, escriba; Austremoni de Clarmont, bisbe; Harald I de Dinamarca, rei; Benigne de Dijon, bisbe; Nuno Álvares Pereira, carmelita; Pere Almató, dominic màrtir; beat Amadeu de Portugal, fundador dels franciscans amadeïtes; persones no beatificades, venerades tradicionalment com a beats: Joan Fort, cartoixà; Arnau de Pinós, dominic.

[STV]

2 de novembre

Autoportrait aux besicles. 1.775

El 2 de novembre és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs. Queden 59 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1937 - Lleida (el Segrià): l'aviació franquista bombardeja la ciutat i hi causa tres centenars de morts, entre els quals hi ha un elevat nombre d'alumnes del Liceu Escolar.
2005 - Madrid: el Congrés de Diputats aprova l'admisió a tràmit del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya amb el suport de tots els grups excepte el PP que el mateix dia va presentar un recurs d'inconstitucionalitat.

Món

655: a Toledo (Espanya) se celebra l'IX Concili de Toledo.
998: a França, el frare Odilón —quart abat de Cluny— institueix aquest dia com el Dia dels Difunts.
1042: a la regió de la desembocadura del riu Yser (a Bèlgica) i en la resta de la costa de Flandes, una marejada ciclònica genera una inundació, que s'esmenta en els Annales Blandiniensis (escrits a Gant).
1170: als Països Baixos, es produeix la Inundació de Tots els Santos de 1170, que el Mar del Nord ingressa al país en superar les dunes que formaven un terraplè natural. Segons els Annales egmundenses, la ciutat d'Utrecht (Holanda) va quedar inundada.
1327: a Espanya, Alfonso IV el Benigne, és proclamat rei d'Aragó a la mort del seu pare Jaime II.
1541: a Cadis (Espanya), Alvar Núñez Cap de Vaca s'embarca en missió de socors a la gent que Pedro de Mendoza havia traslladat al Riu de la Plata.
1570: un tsunami en el Mar del Nord devasta la costa des d'Holanda a Jutlandia, matant a més de mil persones.
1675: en l'actual EE. UU., un atac combinat de les colònies de Plymouth, Rhode Island, Massachusetts i Connecticut ataquen el Gran Fort Swamp dels indis narragansetts, durant la Guerra del rei Felipe (nom cristià del cacic Metacomet).
1675: a l'actual territori colombià es funda la vila de Medellín.
1769: en EE. UU., l'explorador espanyol Gaspar de Portolá descobreix el golf de Sant Francisco.
1789: a França, l'Assemblea Nacional decreta la nacionalització dels béns del clergat.
1795: a França, el Directori succeeix al govern de la revolució a la Convenció Nacional.
1814: a Londres (Anglaterra), el periòdic The Times és el primer a utilitzar màquines en la seva impressió.
1858: en Grenoble (França) comença una inundació, fins al 17 de novembre. Malgrat els quantiosos danys, moren poques persones.
1868: Nova Zelanda adopta oficialment una sola hora estàndard.
1879: Tropes xilenes realitzen el Desembarcament i combat de Pisagua , durant la Guerra del Pacífic. Va ser el primer desembarcament amfibi de la història, els soldats xilens es van dividir en dos grups, un per la platja i un altre pels turons, així van prendre entre dos focs a les tropes peruanes i bolivianes. Després d'un sagnant combat, els xilens es van apoderar de la ciutat de Pisagua.
1889: en EE. UU., Dakota del Nord i del Sud són admesos com els estats 39.º i 40.º.
1895: en EE. UU. es realitza la primera carrera d'automòbils a gasolina. Primer premi: 2000 dòlars nord-americans.
1898: a la Universitat de Minnesota comença el costum d'encoratjar a un equip de futbol americà.
1902: a Xile es funda el club d'Esports Rangers de Talca.
1906: a Rússia, León Trotski és deportat per a tota la vida a Sibèria.
1909: Brasil i Uruguai celebren un tractat de rectificació de fronteres.
1909: en la Boston University es funda la fraternitat Lambda Chi Alpha.
1914: Rússia li declara la guerra a l'Imperi otomà.
1916: a França, les tropes franceses ocupen el fort de Verdún.
1917: el Regne Unit signa la Declaració Balfour, per la qual el govern es compromet a recolzar l'assentament del poble jueu en Palestina.
1919: en EE. UU. té èxit la vaga de miners, secundada per més de mig milió de treballadors.
1920: en Pittsburgh (EE. UU.) l'estació KDKA realitza la primera radiodifusió comercial: els resultats de les eleccions presidencials.
1923: a Alemanya, els ministres socialdemòcrates abandonen el govern.
1926: a França, la policia deté l'expedició revolucionària armada capitaneada per Francesc Macià.
1930: a Etiòpia, Haile Selassie (considerat Déu) és coronat emperador.
1930: part d'Alemanya en direcció a Ámsterdam (Països Baixos) el DO-X, el major avió del món, per efectuar un vol de prova.
1935: a Xina s'introdueix el paper moneda en lloc de les monedes de plata.
1936: a Itàlia, el dictador Benito Mussolini proclama l'Eix Roma-Berlín.
1936: a Leganés (Espanya), fidel a la República, entren les tropes del Bàndol Nacional.
1936: a Canadà s'estableix The Canadian Broadcasting Corporation.
1936: en el Regne Unit, la BBC inaugura el servei de televisió, el primer servei d'alta definició (definit en aquell moment com 200 línies). En 1964 rebrà el nom de BBC1, que encara (fins a 2008) funciona.
1940: en el marc de la Segona Guerra Mundial, EE. UU. ofereix ajuda a totes les nacions contra els agressors.
1947: a Brasil se signa del Tractat de Rio de Janeiro, on s'estableix l'assistència recíproca militar entre els estats americans.
1947: en EE. UU., Howard Hughes realitza el seu primer i únic vol amb l'Hughes H-4 Hercules, l'hidroavió amb major envergadura alar de la història (97,54 m).
1948: en EE. UU. Harry S. Truman és triat president.
1948: a Perú, la dictadura militar declara il·legals als partits comunista i aprista.
1953: l'Assemblea Constituent de Pakistan nomena al país com la República Islàmica de Pakistan.
1954: a Anglaterra finalitza la vaga de treballadors portuaris, causa de greus perjudicis en el comerç exterior britànic.
1955: en EE. UU., els investigadors Carlton-Schwerdt i Schaffer obtenen en forma cristal·lina el virus que causa la poliomielitis.
1955: a Israel, David Ben-Gurión retorna al poder.
1956: a Hongria l'exèrcit soviètic reprimeix la Insurrecció d'Octubre.
1956: la policia soviètica deté al polític hongarès Imre Nagy.
1956: L'Assemblea General de l'ONU exigeix la immediata retirada d'Israel del Sinaí, així com la paralització dels combats franc-britànics contra Egipte.
1957: a Egipte es funda la Unió Nacional Egípcia, d'ideologia socialista, que es constitueix en partit únic.
1957: en Levelland (Texas), entre les 20:00 del dia 2 i les 2:00 del matí del dia 3 diverses persones albiren un ovni. Això genera publicitat nacional i es considera un dels casos més importants d'EE. UU.
1959: a Anglaterra s'inaugura el primer tram de l'autopista que enllaçarà Londres amb Birmingham.
1959: en EE. UU., el concursant Charles Van Daurin (guanyador del programa de TV Twenty One) admet davant un comitè del Congrés que les respostes correctes se li havien donat amb anticipació.
1960: en EE. UU. l'editorial Penguin Books és trobada innocent d'obscenidad en el cas de la publicació del llibre L'amant de Lady Chatterley.
1962: a Estats Units, el president Kennedy informa que s'han desmantellat les bases soviètiques a Cuba.
1963: a Vietnam del Sud, un cop militar assassina al president Ngô Ðình Vaig donarệm.
1964: a Aràbia Saudita, el príncep Saud deposa en un cop d'estat al seu germà Faysal i és proclamat rei.
1964: a Barcelona (Espanya), un incendi destrueix els Encantis Vells.
1965: en l'entrada del Pentàgon, el quàquer Norman Morrison (de 31 anys) se suïcida calant-se foc, per protestar per l'ús del napalm per aniquilar a la població civil en la Guerra de Vietnam.
1968: l'ONU tria a Espanya com a membre del Consell de Seguretat.
1971: a Espanya reapareix el setmanari Triomfo després de quatre mesos de suspensió decretada pel govern franquista.
1973: en l'Estat de Tripura (Índia), el «Partit Comunista Marxista de l'Índia» i el «Partit Comunista de l'Índia» s'uneixen i forma un Front Unit.
1974: a Seül (Corea del Sud) moren 78 persones en incendiar-se el club Estafi Go-Go. Sis de les víctimes van saltar des del 7.º pis, ja que un guardià del club va tancar les portes de sortida després de l'inici de l'incendi.
1976: en EE. UU., el demòcrata Jimmy Carter és triat president.
1976: a Índia, la primera ministra Indira Gandhi obté plens poders dictatorials.
1983: en EE. UU. es comença a celebrar el Dia de Martin Luther King, Jr.
1984: sota el govern de Ronald Reagan, recomienzan les execucions de dones (que s'havien suspès des de 1962).
1986: al sud d'Iran, moren 91 soldats i oficials i els 7 membres de la tripulació d'un avió iranià C-10 que s'estavella.
1986: la Policia Autònoma Basca allibera a Lucio Aguinagalde Aizpurua després d'estar 18 dies segrestat per la banda terrorista ETA.
1988: des del MIT es llança el Morris worm, el primer cuc d'Internet.
1990: a Moçambic es dicta una nova constitució que consagra el multipartidisme i l'economia de mercat.
1991: a Turquia, Bartolomé I es converteix en Patriarca de Constantinoble.
1995: a Colòmbia, Álvaro Gómez Hurtado és assassinat a Bogotà, víctima d'un atemptat quan sortia de les instal·lacions de la Universitat Sergio Arboleda, on dictava la càtedra de "Història Política i Constitucional de Colòmbia". Es considera el magnicidi com a crim d'Estat.
1995: a Sud-àfrica, la policia arresta a l'ex ministre de Defensa, general Magnus Malan i a altres deu ex oficials per haver assassinat a 13 negres en 1987. Tots els acusats seran alliberats més tard.
1997: Rússia i Japó signen un acord sobre el contenciós de les illes Kurils.
1998: a Argentina se celebra la quarta conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic.
2000: l'Estació Espacial Internacional rep a les seves tres primers inquilins, dos astronautes russos i un nord-americà.
2003: en la República de Geòrgia, l'oposició denuncia irregularitats en les eleccions parlamentàries.
2006: a Madrid, el Congrés dels Diputats aprova, sense vots en contra i amb només dues abstencions, la reforma de l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, la primera i única reforma estatutària a Espanya que aconsegueix semblant consens.

Naixements

Països Catalans

1970, Barcelona : Joel Joan i Juvé, actor, director.

Món

1082: Huizong, emperador xinès.
1154: Constança I de Sicília, reina siciliana.
1428: Yolanda d'Anjou, noble francesa.
1534: Leonor d'Habsburgo, noble austríaca.
1636: Edward Colston, mercader i filántropo anglès.
1692: Unico Wilhem van Wassenaer, compositor holandès.
1699: Jean Siméon Chardin, pintor francès.
1709: Ana d'Hannover, princesa real.
1734: Daniel Boone, aventurer i explorador.
1739: Carl Ditters von Dittersdorf, compositor austríac (f. 1799).
1752: Andréi Razumovski, comte i diplomàtic rus (f. 1836).
1755: María Antonieta, archiduquesa d'Àustria i reina de França.
1765: José Alós Mora, militar i polític espanyol (f. 1844).
1766: Joseph Radetzky von Radetz, mariscal de camp austríac (f. 1858).
1780: Carlos de Montúfar, un dels libertadores d'Equador.
1795: James K. Polk, 11.º president nord-americà (1845—1849).
1799: Titian Peale, naturalista, entomólogo i fotògraf nord-americà.
1804: Rafael Valentín Valdivieso Zañartu, arquebisbe xilè.
1806: Manuel d'Araújo Porto-Alegri, poeta, dramaturg, pintor, urbanista i diplomàtic brasiler (f. 1879).
1808: Jules Barbey d'Aurevilly, escriptor i periodista francès.
1815: George Boole, matemàtic anglès.
1840: Victorino de la Plaça, president argentí (1914—1916).
1844: Mehmed V, sultà otomà (f. 1918).
1846: José María Menéndez Menéndez, empresari espanyol (f. 1918).
1847: Georges Sorel, sociòleg i teòric francès.
1865: Warren G. Harding, 29.º president nord-americà.
1868: Eustoquio Gómez, polític i militar veneçolà.
1876: Eustaquio Gopar, militar espanyol i un dels últims de Filipines..
1880: John Foulds, compositor britànic.
1885: Harlow Shapley, astrònom nord-americà (f. 1972).
1892: Alice Brady, actriu nord-americana (f. 1939).
1892: Tobías Bolaños Palma, aviador costarricense (f. 1953).
1894: Bill Johnston, tennista nord-americà.
1905: James Dunn, actor nord-americà.
1906: Luchino Visconti, cineasta italià (m. 1976).
1910: Enrique Molina, poeta argentí.
1911: Odysseas Elytis, poeta grec, Premi Nobel de Literatura en 1979.
1912: Luis Corradi, actor argentí (n. 1912).
1913: Burt Lancaster, actor nord-americà (m. 1994).
1919: Jorge de Sena, poeta, dramaturg i narrador portuguès.
1925: Modest Cuixart, pintor espanyol, fundador del grup Dau al Set.
1927: Steve Ditko, dibuixant nord-americà.
1929: Richard Edward Taylor, científic canadenc, Premi Nobel de Física en 1990.
1934: Ken Rosewall, tennista australià.
1937: María Fernanda D'Ocón, actriu espanyola.
1938: Pat Buchanan, periodista i polític nord-americà.
1938: Sofia de Grècia, regna consort espanyola.
1939: Richard Serra, escultor i videoartista nord-americà.
1942: Stefanie Powers, actriu i cantant nord-americà.
1944: Keith Emerson, músic britànic (Emerson, Lake & Palmer).
1946: Alan Jones, piloto de Fórmula 1 australià.
1947: Dave Pegg, baixista nord-americà (Jethro Tull).
1951: Ricardo Luis Alfonsín, advocat i polític argentí.
1955: Annie Laurie Gaylor, feminista atea nord-americana
1957: Carter Beauford, baterista nord-americà (Dave Matthews Band)
1958: Juan Ramón Lucas, periodista espanyol.
1959: Saïd Aouita, atleta marroquí.
1960: Tihomir Blaškić, criminal de guerra croata.
1963: Bobby Dall, músic nord-americà (Poison).
1963: Jens Johansson, músic suec (Stratovarius).
1965: Juan Manuel Lillo, entrenador de futbol espanyol.
1965: Shahrukh Khan, actor de cinema, conductor de televisió i productor indi.
1966: David Schwimmer, actor nord-americà.
1967: Diego Bertie, actor peruà.
1967: René Farrait, cantant porto-riqueny exmembre del grup Menut.
1967: Zvonimir Soldo, futbolista croat.
1968: Jaume Balagueró, cineasta espanyol.
1968: Juan Ramón López Muñiz, futbolista i entrenador espanyol.
1969: Reginald Arvizu, baixista nord-americà (Korn).
1970: Sharmell Sullivan, diva de lluita lliure nord-americana.
1972: Darío Silva, futbolista uruguaià.
1973: Marisol Nichols, actriu nord-americana.
1974: Orlando Cabrera, beisbolista colombià.
1974: Nelly, raper nord-americà.
1974: Prodigy, raper nord-americà (Mobb Deep).
1977: Randy Harrison, actor nord-americà.
1979: Cliff Compton, lluitador professional nord-americà.
1980: Diego Lugano, futbolista uruguaià.
1980: Kennedy Bakircioglü, futbolista suec.
1981: Rafael Márquez Lugo, futbolista mexicà.
1981: Avy Scott, actriu porno nord-americana.
1982: Kyōko Fukada, cantant, actriu i model japonesa.
1982: Charles Itandje, futbolista francès.
1982: Jorge Maggio, actor argentí.
1986: Héctor Barberá, motociclista espanyol.
1986: César Baena, esquiador veneçolà.
1987: Karim El-Kerem, actor espanyol d'origen nord-americà.
1989: Stevan Jovetić, futbolista montenegrino.
1989: Katelyn Tarver, cantant i actriu nord-americana.
1990: Kendall Schmidt, cantant i actor nord-americà (Big Estafi Rush).

Necrològiques

Països Catalans

1327, Barcelona: Jaume el Just sobirà de la Corona d'Aragó, segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d'Alfons el Franc (1291) al tron. (n. 1267).

Món

943: Emma de França, reina francesa, esposa de Raúl I i filla de Roberto I (n. 894).
1083: Matilda de Flandes, regna consort de França (n. 1031).
1148: Malaquías d'Armagh, arquebisbe catòlic irlandès.
1285: Pedro III, rei d'Aragó (n. 1239).
1327: Jaime II el Just, rei d'Aragó (n. 1267).
1483: Henry Stafford, segon duc de Buckingham, polític anglès (n. 1454).
1618: Maximiliano III, arxiduc austríac (n. 1568).
1632: Pedro d'Urríes i Arbea i Navarra, polític espanyol.
1716: Engelbert Kaempfer, metge i viatger alemany (n. 1651).
1757: Louis Coulon de Villiers, militar francès (n. 1710).
1781: José Francisco d'Illa, escriptor i religiós espanyol (n. 1703).
1807: Baró de Breteuil, estadista francès (n. 1730).
1839: Carlos d'Espagnac, comte espanyol, assassinat en Orgaña.
1887: Jenny Lind, soprano sueca (n. 1820).
1919: Abraham Valdelomar, periodista i escriptor peruà.
1924: Kai Nielsen, escultor danès (n. 1882).
1930: Alfred Wegener, meteoròleg i geólogo alemany.
1931: Juan Zorrilla San Martín, poeta uruguaià.
1944: Thomas Midgley, enginyer mecànic nord-americà (n. 1889).
1950: George Bernard Shaw, dramaturg i periodista irlandès, Premi Nobel de Literatura en 1925 (n. 1889).
1959: Víctor Guàrdia Quirós, advocat i escriptor costarricense.
1959: Federico Tedeschini, arquebisbe italià (n. 1873).
1961: James Thurber, humorista nord-americà (n. 1894).
1964: José Ramón Guizado Valdés, polític panameny (n. 1899).
1963: Ngô Dinh Diêm, president survietnamita (1955-1963).
1966: Peter Debye, físic-químic nord-americà, Premi Nobel de Química en 1936 (n. 1884).
1966: Mississippi John Hurt, guitarrista i cantant de blues nord-americà.
1975: Pier Paolo Pasolini, cineasta, novel·lista i poeta italià (n. 1922).
1991: Irwin Allen, productor nord-americà de cinema (n. 1916).
1992: Hal Roach, productor, cineasta i guionista nord-americà.
1993: Sever Ochoa, científic espanyol (n. 1905).
1994: Richard Pottier, cineasta francès.
1995: Álvaro Gómez Hurtado, polític colombià.
1996: Eva Cassidy, cantant nord-americà (n. 1963).
1998: Vincent Winter, actor britànic (n. 1957).
2000: Robert Cormier, escriptor nord-americà.
2002: Charles Sheffield, escriptor i físic nord-americà (n. 1935).
2003: Fernando Biscaí Casas, escriptor i advocat espanyol.
2004: Theo van Gogh, cineasta holandès, assassinat.
2004: Gerrie Knetemann, ciclista holandès (n. 1951).
2007: Don Benzi, sacerdot catòlic italià.
2007: Witold Kiełtyka, baterista polonès (Decapitated).
2007: Ígor Moiséyev, ballarí i coreògraf rus (n. 1906).
2008: Ricardo Prieto, dramaturg, poeta i narrador uruguaià (n. 1943).
2009: José Luis López Vázquez, actor espanyol (n. 1922).
2009: Jorge Vargas, actor mexicà.
2010: Andy Irons, surfista nord-americà (n. 1978).
2011: Lucy Tejada, pintora colombiana (n. 1920).


Festes i commemoracions

Dia dels morts
Festa Local de Bagà a la comarca del Berguedà

Santoral católic

Fidels Difunts; sants Victorí de Pettau, bisbe màrtir; Malaquies d'Armagh, abat; serventa de Déu Anna Soler i Pi, religiosa vedruna.

[STV]

3 de novembre

Portrait of Knut Hamsun.

El 3 de novembre és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs. Queden 58 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1974 - Pontons (l'Alt Penedès): es funda el sindicat Unió de Pagesos a la casa de colònies Penyafort.

Món

644: en la mesquita de Medina, Umar ibn al-Jattab, segon califa, és assassinat per un esclau persa.
1481: en el Regne de Navarra, Francisco de Foix és coronat rei.
1493: en el mar Carib, Cristóbal Colón a dalt a la illa Dominica en el seu segon viatge.
1536: en el Virregnat del Perú una Real Cèdula confirma el trasllat de la ciutat cabdal de Jauja cap a la vall del riu Rímac, a Lima, coneguda com a «Ciutat dels Reis».
1591: al territori actualment ocupat per Veneçuela, el capità portuguès Juan Fernández de León funda la ciutat de Guanare.
1592: a Mèxic s'atorga el títol de ciutat a Sant Luis Potosí.
1624: en el Virregnat de Nova Espanya, Rodrigo Pacheco i Osorio, marquès de Cerralvo pren possessió com el 15.º virrey.
1762: Tractat de París entre Espanya i França, pel qual Louisiana passa a poder espanyol.
1780: a Buenos Aires (Argentina) s'imprimeixen els primers documents en la Real Impremta de Nens Expósitos.
1792: en la Nova Galícia (avui Estat de Jalisco, Mèxic) obre les seves portes la Universitat de Guadalajara.
1795: a França es constitueix el Directori.
1812: en Vyazma són derrotats els exèrcits de Napoleó.
1820: Conca s'independitza violentament d'Espanya.
1823: a Perú, el president José de la Riva-Agüero envia una carta a l'exvirrey La Serna, demanant l'establiment del Regne del Perú, independent d'Espanya, però col·locant en el tron a un príncep espanyol.
1839: a Istanbul es promulga l'Edicte de Gülhane, mitjançant el qual es va donar inici a l'època coneguda com Tanzimat, o de les reformes, dins de l'Imperi otomà.
1844: a Itàlia, el riu Arno inunda la regió de Toscana i la ciutat de Florència.
1844: en el teatre Argentina (de Roma) s'estrena l'òpera I due Foscari, de Giuseppe Verdi.
1867: a Espanya, el polític i escriptor espanyol Antonio Cánovas del Castillo ingressa en la Real Acadèmia Espanyola.
1874: a Perú, el president Manuel Pardo eleva de categoria de vila a ciutat a la ciutat d'Abancay, capital del departament d'Apurímac.
1883: a Espanya, l'arquitecte modernista Antonio Gaudí rep l'encàrrec de continuar amb la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família.
1891: a Brasil, el mariscal Teodoro de Fonseca dissol el Congrés brasiler i es proclama a si mateix dictador.
1893: a Santander (Espanya) explota el buc a vapor Cap Machichaco.
1898: a Colòmbia assumeix la presidència Manuel Antonio San Clement.
1898: a la ciutat de Santiago de l'Estero (Argentina) es funda el diari El Liberal, degà del Nord argentí.
1903: Panamà se separa definitivament de Colòmbia i neix com a estat independent.
1903: a la ciutat de Rosario (Argentina) es funda el Club Atlètic Newell's Old Boys.
1905: a Rússia el tsar Nicolás II signatura un decret d'amnistia per a presos polítics.
1906: a Berlín acaba la Conferència Internacional de Telegrafia, que fa obligatori l'intercanvi d'informes entre les estacions costaneres i els vaixells.
1908: a Estats Units, William Howard Taft és triat 27.º president.
1911: a Estats Units, la marca automotriz Chevrolet ingressa al mercat, prenent-se aquesta data com la de la seva fundació.
1912: en Chihuahua (Mèxic) comença la revolució contra Francisco I. Madero.
1914: en el marc de la Primera Guerra Mundial, Gran Bretanya anuncia que tot el mar del Nord s'ha convertit en camp de batalla.
1918: l'Imperi austrohúngaro i la Triple Entente signen l'armistici de Pàdua.
1930: a Brasil, Getúlio Vargas proclamat president després de donar un cop d'estat.
1934: a Argentina s'unifiquen la Lliga Argentina de Football i l'Associació Argentina de Futbol Amateur i Professional per formar l'Associació del Futbol Argentí
1935: a Grècia, el rei Jorge II torna al tron després d'un plebiscit.
1936: a Estats Units, Franklin Delano Roosevelt és reelegit 32.º president.
1943: a Espanya es repatria la Divisió Blava.
1946: a Japó, la sobirania de l'emperador japonès pansa a les mans del Parlament.
1947: a Rio de Janeiro (Brasil) se signa el Tractat de Riu pel qual s'acorda assistència recíproca militar entre els Estats americans.
1954: Espanya Fundació de la Real Associació de Gentilhomes d'Espanya.
1954: França comença a enviar tropes a Algèria davant l'increment les activitats d'independència.
1955: en el lloc de proves nuclears de Nevada, Estats Units realitza la segona de les quatre proves atòmiques Projecte 56, que no genera una reacció nuclear perquè el seu propòsit era determinar si un cap nuclear explotaria en cas que detonessin els seus components explosius. En aquesta i altres tres proves (en les següents setmanes) quedaran contaminats amb plutoni 3,62 km2 de terreny. Va ser la bomba n.º 68 de les 1127 que Estats Units va detonar entre 1945 i 1992.
1957: la Unió Soviètica llança a l'espai el segon satèl·lit que porta a bord un ésser viu, el Sputnik II, amb la gossa Laika.
1958: a París s'inaugura la seu de la Unesco.
1958: a Cuba, Andrés Rivero Agüero és triat president.
1959: a Israel, el Partit Laborista Israelià (MAPAI) de Ben Gurión obté el triomf en les eleccions legislatives.
1961: a Estats Units, el birmà Sithu O Thant és triat secretari general de l'ONU.
1964: a Estats Units, Lyndon B. Johnson és triat president (el primer electe després de l'assassinat de John Kennedy).
1964: a Bolívia, René Barrientos Ortuño assumeix el poder després d'enderrocar per un cop militar al president Víctor Paz Estenssoro.
1966: a Guatemala s'implanta l'estat de lloc en tot el territori.
1969: a Màlaga (Espanya) se celebra la primera Setmana Internacional de Cinema d'Autor de Benalmàdena.
1971: a la ciutat de Rosario (Argentina) es funda el Newell's Hoquei Club per sòcies del Club Atlètic Newell's Old Boys per participar en els Tornejos de l'Associació d'Hoquei del Litoral.
1972: a Xile, el president Salvador Allèn forma un govern cívic-militar.
1973: Estats Units llança la sonda espacial Mariner 10.
1978: Dominica s'independitza del Regne Unit.
1978: la Unió Soviètica i Vietnam signen un tractat d'amistat i cooperació per 25 anys.
1983: en el nord del Líban, dissidents palestins, amb ajuda de sirians i libios, ataquen a Yasir Arafat.
1985: el papa Juan Pablo II beatifica al primer periodista de l'Església: Tito Brandsma, carmelita holandès (assassinat en 1942 pel règim nazi).
1986: els Estats Federats de Micronèsia s'independendizan d'Estats Units.
1986: a Moçambic, Joaquim Chissano és designat president, en substitució del difunt Samora Machel.
1988: a Algèria s'apruebann en referèndum les reformes polítiques propostes pel president Chadli Benyedid.
1992: a Estats Units, Bill Clinton és triat 42º president.
1992: a Puerto Rico l'annexionista Pedro Roselló guanya les eleccions i és proclamat governador.
1994: a Estats Units es llança el transbordador espacial Atlantis.
1995: en Riu Tercer, Còrdova (Argentina), explosions de la Fàbrica Militar que provoquen 7 morts i centenars de ferits. Es van realitzar per destruir les proves que connectaven al contraban d'armes a Equador amb el president Carlos Menem.
1998: a Estrasburg s'inaugura el Tribunal Europeu de Drets Humans.
1998: a Estats Units, l'empresa de telecomunicacions Iridium llança al mercat el primer servei de telefonia via satèl·lit del món.
1999: a Espanya, el jutge espanyol Baltasar Garzón processa a 98 militars argentins per les desaparicions ocorregudes durant el Règim Militar de Xile.
2000: en l'espai comença a funcionar l'Estació Espacial Internacional.

Naixements

Països Catalans

1977, Tortosa, Baix Ebre: Belén Fabra, actriu catalana.

Món

39: Marco Anneo Lucano, poeta espanyol.
1564: Francisco Pacheco, pintor espanyol (n. 1644).
1618: Aurangzeb, últim gran emperador mogol.
1635: Daniel Leví de Barris, militar, poeta, historiador i filòsof espanyol.
1801: Vincenzo Bellini, compositor italià.
1856: Marcelino Menéndez Pelayo, polígrafo espanyol.
1860: Alfredo Andersen, pintor noruec (f. 1935).
1877: Carlos Ibáñez del Camp, president xilè.
1891: Alexander Rodchenko, fotògraf rus.
1893: Edward Doisy, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina en 1943.
1900: Adolf Dassler, empresari alemany, fundador d'Adidas.
1901: Leopoldo III, rei belga.
1901: André Malraux, escriptor i polític francès.
1903: Walker Evans, fotògraf nord-americà (f. 1975).
1910: Richard Hurndall, actor britànic.
1912: Alfredo Stroessner, dictador paraguaià (f. 2006).
1915: Osvaldo Miranda, actor argentí.
1918: Raimon Panikkar, filòsof, teòleg i escriptor espanyol (f. 2010)
1919: Jesús Blasco, autor d'historietes i dibuixant espanyol.
1921: Charles Bronson, actor nord-americà.
1924: Samuel Ruiz García, sacerdot catòlic mexicà (f. 2011).
1925: Dieter Wellershorff, escriptor alemany.
1926: Valdas Adamkus, president lituà.
1928: Osamu Tezuka, dibuixant de màniga i animador japonès.
1930: Juan José Sebreli, filòsof argentí.
1931: Mónica Vitti, actriu italiana.
1932: Albert Reynolds, polític i primer ministre irlandès.
1933: John Barry, compositor britànic de música de cinema (f. 2011).
1933: Jeremy Brett, actor britànic.
1933: Michael Dukakis, polític nord-americà.
1933: Amartya Sen, economista bengalí.
1936: Roy Emerson, tennista australià.
1938: Jean Rollin, cineasta francès (f. 2010).
1943: Bert Jansch, músic escocès.
1945: Gerd Müller, futbolista alemany.
1946: Tom Savini, actor i artista d'efectes especials nord-americà.
1946: Manuel Elkin Patarroyo, inmunólogo colombià.
1948: Rosella Cabase, cantant filipina.
1948: Helmuth Koinigg, piloto de carreres austríac.
1948: Lulu, cantant britànica.
1949: Larry Holmes, boxador nord-americà.
1949: Anna Wintour, editora nord-americana.
1952: Jim Cummings, actor de veu nord-americana.
1952: Roseanne, actriu i comediant nord-americà.
1953: Kate Capshaw, actriu nord-americana.
1953: Dennis Miller, comediant nord-americà.
1954: Adam Ant, músic anglès de la banda Adam and the Ants.
1956: Kevin Murphy, actor nord-americà.
1956: Gary Ross, cineasta nord-americà
1957: Dolph Lundgren, actor suec.
1957: Leo White Jr., yudoca nord-americà.
1959: Hal Hartley, cineasta i guionista nord-americà.
1962: Gabe Newell, cofundador i director de l'empresa desenvolupadora Valve Programari.
1963: Ian Wright, futbolista anglès.
1967: Steven Wilson, músic anglès de la banda Porcupine Tree.
1968: Alberto Iñurrategi, muntanyenc espanyol.
1969: Robert Milers, productor, compositor i músic suís.
1970: Yolanda Alzola, presentadora espanyola de televisió.
1971: Dwight Yorke, futbolista trinitario.
1971: Unai Emery, exjugador i entrenador de futbol.
1973: Sticky Fingaz, actor i raper nord-americà.
1973: Mick Thomson, músic nord-americà de la banda Slipknot.
1973: Ana Milà, actriu espanyola.
1973: Lisset, actriu i cantant mexicana
1973: Ebelio Ordóñez, futbolista equatorià.
1974: Tariq Abdul-Wahad, baloncestista francès.
1975: Marta Domínguez, atleta espanyol.
1977: Mcoy Fundales, cantant filipí de la banda Orange and Lemons.
1977: Ària Giovanni, model i actriu nord-americana.
1977: Óscar Salazar Blanco, taekwondista mexicà.
1978: Julia Taylor, actriu porno hongaresa.
1979: Pablo Aimar, futbolista argentí.
1979: Tim McIlrath, músic nord-americà de la banda Rise Against.
1981: Travis Richter, guitarrista nord-americà de la banda From First To Last.
1982: Evgeni Plushenko, patinador sobre gel rus.
1982: Raquel del Rosario, cantant espanyola de la banda El Somni de Morfeo.
1984: Christian Bakkerud, piloto de carreres danès (f. 2011).
1984: Ryō Nishikido, cantant i actor japonès.
1984: Saúl Craviotto, palista espanyol.
1987: Gemma Ward, model australiana.
1988: Angus McLaren, actor australià.
1988: Bàrbara Sepúlveda, cantant xilena de la banda Kudai.

Necrològiques

Països Catalans

1911, València (l'Horta): Salvador Giner i Vidal, compositor i professor de música valencià (n. 1832).
2008, Barcelona (Barcelonès): José María Socias Humbert, polític català, batlle franquista de Barcelona.

Món

361: Constancio II, emperador romà.
753: Pirminius, sant i monjo benedictino irlandès o francès.
1639: Sant Martín de Porres, religiós i sant dominico peruà.
1736: José Patiño Rosers, polític espanyol.
1793: Olympe de Gouges, escriptora i feminista francesa.
1794: François-Joachim de Pierre de Bernis, escriptor, clergue i diplomàtic francès.
1814: Isidoro d'Antillón, polític i historiador espanyol (n. 1778).
1853: Juan Álvarez Mendizábal, polític espanyol.
1864: Juan Chassaing, poeta i polític argentí.
1864: Antônio Gonçalves Dies, poeta brasiler (n. 1823).
1873: Antonio dels Rius Roses, polític espanyol.
1913: Hans Bronsart von Schellendorff, pianista, director d'orquestra i compositor alemany (n. 1830).
1929: Olav Aukrust, poeta noruec.
1940: Manuel Azaña Díaz, president espanyol.
1949: Solomon R. Guggenheim, mecenes nord-americà.
1954: Henri Matisse, pintor francès.
1957: Wilhelm Reich, psicoanalista i escriptor austríac.
1968: Adolf Abel, arquitecte alemany.
1971: Manuel Lozano Garrido, periodista i beat espanyol.
1975: Agustín Nieto Caballero, escriptor i psicòleg colombià (n. 1889).
1979: Raffaele Bendandi, astrólogo italià (n. 1893).
1979: José Puche Álvarez, metge espanyol (n. 1895).
1988: Flora Rheta Schreiber, periodista nord-americà (n. 1918).
1989: Fernando Martín Espina, baloncestista espanyol.
1990: Mary Martin, actriu i cantant nord-americà.
1992: Hanya Holm, ballarina germà-nord-americana.
1992: Armando Tejada Gómez, poeta i folclorista argentí.
1995: Isang Yun, compositor coreà.
1996: Jean-Bédel Bokassa, emperador centrafricà.
1997: Pompeyo Camps, compositor, musicólogo i crític musical argentí (n. 1924).
1998: Martha O'Driscoll, actriu nord-americana.
1999: Ian Bannen, actor escocès.
2001: Ernst Gombrich, historiador de l'art britànic.
2001: Mariano Navarro Rubio, polític i advocat espanyol (f. 1914).
2002: Lonnie Donegan, músic britànic.
2002: Jonathan Harris, actor nord-americà.
2006: Paul Mauriat, director d'orquestra francès.
2006: Alberto Spencer, futbolista equatorià.
2007: Germán d'Argumosa, parapsicólogo espanyol.
2009: Francisco Ayala, escriptor espanyol (n. 1906).
2010: Rubén Basoalto, baterista argentí, de la banda Vox Dei (n. 1947).
2011: Flattus Máximus (Cory Smoot), guitarrista nord-americà, de la banda Gwar.
2011: Matty Alou, beisbolista dominicà (n. 1938).
2011: Justo Oscar Laguna, bisbe argentí (n. 1929).
2011: Rosángela Balbó, actriu mexicana (n. 1941).

Santoral catòlic

sants Pàpol de Tolosa, bisbe; Innombrables Màrtirs de Saragossa; santa Sílvia, mare de Gregori el Gran; Sever de les Landes, màrtir; Ermengol d'Urgell, bisbe; Pirmí de Reichenau, monjo aragonès i bisbe; Gaudiós de Tarassona, bisbe; Martí de Porres, dominic; traslació de sant Hubert de Lieja; sant Richard Hooker .

[STV]

4 de novembre

Drinking Bacchus. 1.623

El 4 de novembre és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs. Queden 57 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Món

683: s'inicia el XIII Concili de Toledo.
1042: en Tabriz (Iran) succeeix un terratrèmol que deixa entre 40.000 i 50.000 víctimes.
1359: a Granada (Espanya), Muhammad V part des de Guadix cap a l'exili en el Magrib, després d'haver estat deposat pel seu germà Ismail II de Granada.
1519: a València s'inicia el moviment de les Germanías.
1549: a Espanya, Carlos V promulga la Pragmàtica sanció.
1571: a Mèxic, l'Església catòlica crea la Santa Inquisició.
1576: a Bèlgica ―en el marc de la Guerra dels Vuitanta Anys― Espanya captura Anvers després de tres dies de lloc on la ciutat ha estat destruïda.
1605: Esclata la Conspiració de la Pólvora, a Anglaterra.
1675: una tempesta assota Europa occidental. S'inunda el nord dels Països Baixos, inclosa la vila d'Ámsterdam.
1677: a Anglaterra, la futura María II es casa amb Guillermo III.
1737: a Nàpols s'inaugura el Teatre de Sant Carlos.
1741: Part de Barcelona l'expedició naval espanyola, al comandament del duc de Montemar, per envair el Milanesat.
1780: en el Virregnat del Perú, el cacic José Gabriel Condorcanqui, conegut com Túpac Amaru, s'alça en armes contra Espanya.
1810: a Veneçuela: ocorre la Batalla d'Aguanegra considerada com la primera batalla de la Guerra d'Independència veneçolana.
1811: en Bornos (Cadis) el general Francisco Ballesteros amb 400 paisans venç a les tropes franceses del general Semelé.
1852: a Itàlia, el comte Camillo Benso vaig donar Cavour es converteix en primer ministre de Piemonte-Regne de Sardenya.
1861: a Seattle (Washington) s'inaugura la Universitat de Washington com a universitat estatal.
1864: a Estats Units, Abraham Lincoln és reelegit president.
1869: a Estats Units es publica el primer nombre de la revista Nature.
1877: Derrota russa enfront dels turcs en Dewe-bojun.
1879: James Ritty inventa la primera caixa registradora.
1889: a Etiòpia, Menelik II obté l'aliança de l'aristocràcia etíop, aplanant el camí per ser emperador.
1899: a Alemanya, Sigmund Freud publica La interpretació dels somnis.
1900: Es constitueix a Xile un gabinet de conciliació.
1901: a Barcelona (Catalunya) els republicans s'enfronten amb els anarquistes.
1903: Panamà se separa de Colòmbia i es constitueix com a república sobirana.
1909: Jaime de Borbó es converteix en el nou representant del Carlisme.
1911: França lliura part del Congo a Alemanya, mitjançant un conveni, a canvi d'establir un protectorat al Marroc.
1918: en el marc de la Primera Guerra Mundial, l'Imperi austrohúngaro es rendeix a Itàlia.
1918: en Kiel (Alemanya) comença la Revolució de Novembre amb 40.000 mariners que prenen el port.
1919: a Alemanya s'enfonsa el marc alemany; s'estableix un canvi de 225 marcs per dòlar.
1919: Un accident ferroviari causa a París 30 morts.
1921: a Alemanya, Adolf Hitler crea formalment els grups armats SA (Sturmabteilung).
1921: a Tòquio (Japó) és assassinat el primer ministre Hara Takashi.
1921 : en Economia: L'enfonsament del marc; s'estableix un canvi de 225 marcs per dòlar.
1922: a Egipte, Howard Carter troba el primer vestigi de la tomba de Tutankamón.
1924: a Estats Units, Calvin Coolidge és reelegit president.
1929: a Chicago (Estats Units) falleix el banc Citibank.
1931: a Caixmir tropes britàniques reprimeixen una algarada musulmana.
1931 : S'estrena l'obra Judith de Jean Giraudoux a París.
1934: a Santiago de Xile neix la Federació Juvenil Socialista, organització que donarà origen a la Joventut Socialista de Xile.
1935: un avió de l'armada d'Estats Units estableix una nova plusmarca mundial de vol sense escales en cobrir el trajecte Panamà-Califòrnia (5450 km).
1935: El general Goded és nomenat director general d'aeronàutica i el general Mola cap superior de les forces del Marroc.
1936: a Hamburg és executat Edgar André, el General Rojo, capdavanter de la Lliga dels Combatents Vermells.
1939: en el marc de la Segona Guerra Mundial, el president d'Estats Units Franklin D. Roosevelt ordena la neutralitat del país.
1942: en L'Alamein ―en el marc de la Segona Guerra Mundial― les tropes de Montgomery vencen a les tropes alemanyes de Rommel.
1946: a Nova York (Estats Units) es crea la Unesco.
1946: Xina signa un tractat comercial i d'amistat amb Estats Units.
1950: a Nova York, l'Assemblea General de l'ONU revoca la condemna a la dictadura franquista a Espanya.
1950: a Estrasburg (França) se signa la Convenció Europea dels Drets Humans que funda el Tribunal Europeu de Drets Humans.
1952: a Estats Units, Dwight Eisenhower és triat president.
1953: El teatre de Càmera de Barcelona inaugura la seva cinquena temporada amb l'estrena de Tres barrets de copa, de Miguel Mihura.
1955: a Madrid (Espanya) es crea la Fundació Juan March.
1956: la Unió Soviètica intervé per segona vegada a Hongria per acabar amb la Revolució hongaresa de 1956 que havia començat el 23 d'octubre.
1960: a Xile comencen les transmissions del Canal 9, de la Universitat de Xile.
1966: el riu Arno arrasa les ciutats de Florència i Trepitja amb un cabal superior als 4.500 m³/s.
1967: Racing Club guanya la Copa Intercontinental en vèncer al Celtic per 1-0.
1970: el Concorde 001 aconsegueix dues vegades la velocitat del so.
1974: a Espanya es realitza el primer vol del pont aeri que uneix Barcelona i Madrid.
1975: Neix la República Democràtica Popular de Laos amb l'abdicació del rei Siravang Vong.
1977: l'ONU acorda un embargament d'armes a Sud-àfrica.
1979: a Teheran (Iran) estudiants assalten l'ambaixada nord-americana.
1980: a Estats Units, Ronald Reagan és triat president.
1981: a Madrid s'inaugura l'I Cim Iberoamericana de Cooperació Econòmica.
1982: a Espanya la banda terrorista ETA assassina a Víctor Llac, cap de la Divisió Cuirassada Brunete.
1984: Nicaragua: el Front Sandinista guanya les primeres eleccions després del derrocament del règim somocista.
1987: els ministres de Defensa de l'OTAN, reunits en Monterrey (Califòrnia), recolzen una reducció del 50 % dels arsenals nuclears estratègics.
1988: Algèria: s'aprova un referèndum per a la reforma de la constitució amb un tarannà democratizador.
1988: a Estats Units es funda el NCBI (National Center for Biotechnology Information).
1989: a Berlín oriental (Alemanya de l'Est), un milió de persones reclamen la caiguda del Muro de Berlín.
1990: Arancha Sánchez Vicari es proclama campiona d'Espanya de tennis per segon any consecutiu.
1991: Imelda Marcos torna a Filipines després de gairebé sis anys d'exili.
1991: a Croàcia l'exèrcit i la guerrilla empitjoren els seus bombardejos d'objectius militars i civils.
1995: a Israel, un extremista jueu assassina al primer ministre Yitzhak Rabin.
1997: El dramaturg gallec Manuel Lourenzo és guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica per la seva obra Vetllades indecents.
1998: a Centreamèrica, l'Huracà Mitch causa 20.000 morts i desapareguts.
2000: als carrers de Manila (Filipines), milers de ciutadans es manifesten reclamant la dimissió de Joseph Estrada.
2000: Prop de 25.000 persones es congreguen en Tel Aviv per recordar al primer ministre israelià Isaac Rabin quan es compleixen cinc anys del seu assassinat.
2001: a Irlanda del Nord s'estableix la Policia del Nord d'Irlanda.
2002: les autoritats xineses detenen a He Depu per la seva carta a favor de la democràcia en el 16.º Congrés Nacional del Partit Comunista de Xina.
2000: Un míssil de l'exèrcit nord-americà mata en el desert de Iemen a sis presumptes membres de l'organització terrorista Al-Qaeda.
2000: L'escriptor espanyol Enrique Vila-Matas guanya el Premi Herralde de novel·la amb l'obra El mal de Montano.
2000: La balladora i coreògrafa María Pagés i el ballarí Ángel Corella reben els Premis Nacionals de Dansa en les modalitats de creació i interpretació, respectivament.
2003: a Sri Lanka, la presidenta Chandrika Kumaratunga, decreta la suspensió temporal del Parlament.
2003: astrònoms europeus i australians descobreixen la galàxia més propera a la Via Làctica detectada fins al moment.
2004: El quadre La carícia dels estels de Miró aconsegueix els 10 milions d'euros en una subhasta celebrada en Christie's, a Nova York.
2004: Un terratrèmol de 5,2 graus en l'escala de Richter sacseja el sector més septentrional de Japó.
2004: Es tanquen 160 explotacions ramaderes a Holanda a causa de la contaminació dels pinsos alimentosos amb l'agent cancerígeno dioxina.
2004: S'inaugura a Madrid l'exposició sobre els guerrers de Xi'an (Xina)
2004: La policia francesa deté a París a un presumpte membre d'ETA integrant del comando Biscaia.
2004: Tres soldats britànics moren en un atemptat al sud de Bagdad.
2005: en els suburbis de París (França) es realitzen grans disturbis.
2005: El Tribunal Suprem condemna a Arnaldo Otegi, capdavantera de Batasuna, a un any de presó per un delicte d'injúries al Rei.
2005: L'automobilística SEAT presenta un expedient de regulació d'ocupació per acomiadar a 1.346 treballadors, el 10% de la plantilla.
2005: La companyia espanyola Animalario rep el Premi Nacional de Teatre per l'obra Hamelin, de Juan Mayorga
2006: Comença el cim xinès-africà en Pekin que se celebra els dies 4 i 5 de novembre i que reuneix als líders de 40 països africans per augmentar les seves relacions econòmiques i polítiques.
2006: Per primera vegada en la Història una dona, la bisbe Katharine Jeffers Schori, ocupa el càrrec d'arquebisbe de l'Església Episcopal d'EE. UU.
2007: a Santiago de l'Estero (Argentina) moren en incendi en un frustrat intent de fugida 39 reclusos de la presó de màxima seguretat.
2007: el centre de la ciutat de Bogotà (Colòmbia) s'inunda a causa d'una calamarsada històrica.
2007: Se celebren eleccions presidencials a Guatemala.
2007: Se celebra la Marató de Nova York 2007.
2007: S'exposa, per primera vegada en la història, la mòmia de Tutankamón a la Vall dels Reis en Luxor.
2007: El pilot australià, Casey Stoner, guanya el Campionat del Món de MotoGP 2007.
2008: a Estats Units, les Eleccions presidencials donen el triomf al demòcrata Barack Obama sobre el republicà John McCain.
2009: Temporada 2009 de Campionat de Fórmula 1 Toyota anuncia la retirada del seu equip de Fórmula 1, la Panasonic Toyota Racing.
2009: Les eleccions legislatives a Estats Units conclouen amb el domini demòcrata a Virgínia i Nova Jersey.
2009: Un jutge de Milà condemna a 23 agents de la CIA a penes de fins a vuit anys de presó pel segrest d'un imant raptat en 2003, i a una indemnització d'1,5 milions d'euros.
2009: Amb cinc soldats més morts a Afganistan, les baixes de militars provinents del Regne Unit ja sumen 94 en l'any i 229 en el conflicte, més que durant Malvines en 1982.
2009: Després de només un any de condemna, dels 34 que li havien imposat, el mercenari sud-africà Simon Mann és alliberat per Teodoro Obiang per rebre atenció mèdica.
2009: "Reforços a la banca pública i estímuls al treball i al consum", resumeix el secretari del Ministeri d'Hisenda de Brasil en descriure la seva reeixida estrategiaen la seva Política Econòmica.
2009: L'Audiència Nacional ordena la captura internacional d'un capità guatemalenc per organitzar tortura i matances, al seu país en 1982, d'1.545 persones de l'ètnia Maya Achi.
2009: La Reserva Federal d'Estats Units manté els tipus d'interès del preu del diner a crèdit, en taxes que varien entre 0 i 0,25%, per assegurar la recuperació.
2010: a Estats Units i Mèxic, Microsoft, llança al mercat Kinect per Xbox 360.
2010: La companyia aèria australiana Qantas suspèn els vols de tota la seva flota d'avions Airbus 380, després que un dels seus superjumbos hagués de realitzar un aterratge emergència a Singapur a causa d'una fallada en un motor.
2010: El president xinès Hu Jintao comença una visita de tres dies a França de dimensió eminentment econòmica.
2010: El president de Sèrbia, Boris Tadic, demana perdó als seus veïns croats per les atrocitats comeses per les tropes sèrbies durant la guerra que va esclatar després del desmembrament de Iugoslàvia, entre 1991 i 1995.
2010: La nau espacial Deep Impact pansa a 700 km de distància del nucli del cometa Hartley 2, a una velocitat relativa de 43.400 km/h i a 37 milions de km de la Terra.
2010: Santiago Sierra guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques.
2011: L'Exèrcit colombià acaba amb Alfonso Cano, el cap de les FARC, després de set hores de persecució per la selva, en una operació que va començar fa tres anys.

Naixements

Països Catalans

1865, Calonge, Enric Lluís Roura i Vilaret, empresari surotaper i polític de la Lliga Regionalista

Món

1448: Alfonso II, rei napolità.
1470: Eduardo V, rei anglès.
1569: Guillén de Castro, dramaturg espanyol.
1575: Guido Reni, pintor italià.
1618: Aurangzeb, emperador mogul (f. 1707).
1631: María Enriqueta Estuardo, duquessa d'Orleans.
1740: Augustus Toplady, escriptor britànic.
1774: Carlos María Bustamante, polític mexicà.
1792: Carlos Antonio López, president paraguaià (f. 1862).
1798: Bonaventura Carles Aribau, escriptor i economista espanyol.
1816: Francisco Bolognesi Cervantes, militar peruà.
1829: Philip Sclater, zoòleg anglès (f. 1913).
1836: Eduardo Rosers, pintor espanyol.
1844: Edward Dannreuther, pianista i musicólogo alemany (f. 1905).
1845: Vasudeo Balwant Phadke, revolucionari indi.
1855: Rosa Martínez Lacosta, escriptora espanyola.
1873: George Edward Moore, filòsof britànic.
1879: Will Rogers, còmic nord-americà.
1868: La Bella Otero, ballarina, cantant, actriu i cortesana espanyola.
1883: Nikolaos Plastiras, general grec.
1885: Dofí Lévano, revolucionari peruà (f. 1914).
1896: Carlos P. García, President de Filipines (f. 1971).
1899: Nicolas Frantz, ciclista luxemburguès.
1900: Lucreţiu Pătrăşcanu, activista comunista romanès.
1901: Spyridon Marinatos, arqueòleg grec.
1901: Masako Nashimoto, princesa coreana.
1904: Carlos Castellà Gómez, compositor espanyol.
1904: Tadeusz Żyliński, tècnic tèxtil polonès.
1907: Henry Heerup, artista danès.
1907: Pilar Primer de Rivera, política espanyola.
1908: Stanley Cortez, cinematògraf nord-americà.
1908: Joseph Rotblat, físic nuclear polonès, premi nobel de la pau en 1995.
1909: Ciro Alegria, escriptor peruà.
1909: Bert Patenaude, futbolista nord-americà.
1913: Gig Young, actor nord-americà.
1916: Walter Cronkite, periodista nord-americà.
1918: Art Carney, actor nord-americà.
1918: Cameron Mitchell, actor nord-americà (f. 1994).
1919: Martin Balsam, actor nord-americà (f. 1996).
1920: Patrici Fangs, advocat i polític xilè.
1921: Antonio el Ballarí, ballarí i coreògraf espanyol (f. 1996).
1921: Andrew Gleason, matemàtic nord-americà (f. 2008).
1922: Benno Besson, actor suís.
1923: Carlos Botto Vallarino, compositor xilè (f. 2004).
1924: Carlos Jonguitud Barris, polític mexicà (f. 2011).
1929: Emilio Aragó Bermúdez, pallasso, empresari, cantant i presentador espanyol.
1930: Dick Groat, beisbolista nord-americà.
1930: José Luis Ortiz, periodista costarricense (f. 2012).
1930: Doris Roberts, actriu nord-americana.
1932: Thomás Klestil, polític i president austríac (f. 2004).
1933: Odumegwu Ojukwu, governador nigerià (f. 2011).
1935: Elgar Howarth, director d'orquestra i compositor britànic.
1936: Didier Ratsiraka, polític i militar malgache.
1936: C. K. Williams, poeta nord-americà.
1937: Loretta Swit, actriu nord-americana.
1937: Michael Wilson, polític i diplomàtic canadenc.
1938: Jorge Manicera, futbolista uruguaià (f. 2012).
1940: Carlos Echeverría, ciclista espanyol.
1943: Clark Graebner, tennista nord-americà.
1943: Marlène Jobert, actriu francesa.
1944: Scherrie Payne, cantant nord-americà de la banda The Supremes.
1946: Laura Bush, personalitat nord-americana.
1946: Frederick Elmes, cineasta nord-americà.
1946: Robert Mapplethorpe, fotògraf nord-americà.
1947: Miguel María Lasa, ciclista espanyol.
1948: Delia Casanova, actriu mexicana.
1948: Amadou Toumani Touré, president maliense.
1950: Charles Frazier, escriptor nord-americà.
1950: Markie Post, actriu nord-americana.
1951: Traian Băsescu, polític i president romanès.
1951: Cosey Fanni Tutti, músic britànic de la banda Throbbing Gristle.
1953: Carlos M. Gutiérrez, polític nord-americà.
1953: Jaquo Villeneuve, piloto de carreres canadenca.
1954: Chris Difford, músic britànic de la banda Squeeze.
1955: Matti Vanhanen, primer ministre finlandès.
1956: James Honeyman-Scott, guitarrista britànic de la banda The Pretenders.
1956: Jordan Rudess, músic nord-americà de la banda Dream Theater.
1957: Ferni Preses, baixista espanyol (Gabinet Caligari).
1959: Ken Kirzinger, doble de cinema i actor canadenc.
1960: Marc Awodey, escriptor nord-americà.
1960: Frl. Menke, cantant alemany.
1961: Alejandra Flechner, actriu argentina.
1961: Kathy Griffin, comediant i actriu nord-americana.
1961: Daron Hagen, compositor nord-americà.
1961: Edward Knight, compositor nord-americà.
1961: Ralph Macchio, actor nord-americà.
1961: Els Sampou, músic nord-americà.
1962: Facundo d'Aurteneche Rawson, empresari Neoyorkino
Nigel Worthington, futbolista britànic.
1962: Jeff Probst, presentador de televisió nord-americana.
1963: Rosario Flores, cantant i actriu espanyola.
1963: Wang Shu, arquitecte xinès guanyador del premi Pritzker 2012.
1965: Malandra Burrows, actriu britànica.
1965: Tomoaki Ishizuka (Pota), músic japonès de la banda X Japan.
1965: Jeff Scott Soto, músic nord-americà de la banda Journey.
1965: Wayne Static, músic nord-americà de la banda Static-X.
1965: Lois Xosé Pereira, escriptor espanyol.
1967: Eric Karros, beisbolista nord-americà.
1968: Carlos Baerga, beisbolista porto-riqueny.
1969: Sean Combs, raper nord-americà.
1969: Matthew McConaughey, actor nord-americà
1970: Elisabet Bargalló, actriu espanyola
1972: Luís Figo, futbolista portuguès.
1973: Francisca García-Huidobro, actriu i presentadora de televisió xilena.
1974: Cedric Bixler-Zavala, músic nord-americà d'At the Drive-In i The Mars Volta.
1975: Eduard Kokcharov, jugador d'handbol rus.
1975: Heather Tom, actriu nord-americana.
1976: Bruno Junqueira, piloto de carreres brasiler.
1976: Mario Melchiot, futbolista neerlandès.
1977: Sota Ji-sub, nedador, model i actor sud-coreà.
1977: José María Torre, actor mexicà.
1979: Audrey Hollander, actriu porno nord-americana.
1980: Sabrina Colie, actriu jamaicana.
1980: Marcy Rylan, actriu nord-americana.
1980: Cristian Blanco, futbolista costarricense.
1982: Travis Van Winkle, actor nord-americà.
1985: Marcell Jansen, futbolista alemany.
1986: Alexz Johnson, actriu i cantant canadenc.
1986: Adrian Zaugg, piloto de carreres sud-africà.
1990: Paula Ribó, actriu espanyola.

Necrològiques

Món

711: Justiniano II, emperador bizantí.
1254: Juan III Ducas Vatatzés, emperador niceno (n. circa 1192).
1381: Pedro d'Aragó, infant aragonès.
1411: Khalil Sultan, governador de Transoxonia (n. 1384).
1584: Sant Carlos Borromeo, cardenal italià (n. 1538).
1652: Jean-Charles de la Faille, matemàtic belga (n. 1597).
1664: Gaspar Pérez de Guzmán i Sandoval, noble espanyol.
1669: Johannes Cocceius, teòleg holandès (n. 1603).
1698: Rasmus Bartholin, físic i matemàtic danès (n. 1625).
1702: John Benbow, almirall anglès (n. 1653).
1781: Johann Nikolaus Götz, poeta alemany (n. 1721).
1816: Robert Waring Darwin, botànic anglès (n. 1724).
1847: Félix Mendelssohn Bartholdy, compositor alemany.
1856: Hippolyte Delaroche, pintor francès (n. 1797).
1889: Manuel A. Alonso, escriptor porto-riqueny (n. 1822).
1893: Pierre Tirard, polític francès (n. 1827).
1907: Diego Fangs Arana, pedagog, diplomàtic i historiador xilè.
1908: Tomás Estrada Palma, president cubà.
1915: Tomás Meabe, polític i escriptor espanyol.
1917: León Bloy, escriptor francès.
1918: Wilfred Owen, poeta britànic (n. 1893).
1921: Hara Takashi, primer ministre japonès.
1924: Gabriel Fauré, compositor francès.
1925: Alonso Quesada, escriptor espanyol (n. 1885).
1928: Arnold Rothstein, mafiós nord-americà (n. 1928).
1931: Buddy Bolden, trompetista nord-americà (n. 1877).
1932: Salomón Reinach: pioner en la investigació filologia clàssica i l'arqueologia francesa
1937: Eduardo Ladislao Holmberg, botànic, zoòleg i geólogo argentí.
1939: Manuel Acer, polític i sindicalista espanyol (n. 1875)
1940: Manuel Azaña, president espanyol.
1948: Sanford Myron Zeller, micólogo nord-americà (n. 1885).
1954: Stig Dagerman, escriptor suec.
1955: Cy Young, beisbolista nord-americà (n. 1867).
1957: Shoghi Effendi, religiós bahaí israelià (n. 1897).
1968: Horace Gould, piloto de Fórmula 1 britànic.
1968: Michel Kikoine, pintor soviètic (n. 1892).
1968: José Monegal, escriptor i periodista uruguaià (f. 1892).
1971: Guillermo León València, President de Colòmbia (n. 1909).
1974: Bert Patenaude, futbolista nord-americà.
1983: Sergio Fernández Larraín, polític xilè (n. 1909).
1986: Kurt Hirsch, matemàtic alemany (n. 1906).
1987: Shaike Ofir, actor israelià (n. 1929).
1991: Tony Richardson, cineasta britànic.
1992: José Luis Sáenz d'Heredia, cineasta espanyol.
1994: Ermes Muccinelli, futbolista italià.
1994: Sam Francis, pintor nord-americà (n. 1923).
1995: Gilles Deleuze, filòsof francès (n. 1925).
1995: Isaac Rabin, primer ministre israelià.
1997: H. Richard Hornberger, escriptor nord-americà (n. 1924).
2003: Richard Wollheim, filòsof britànic (n. 1923).
2005: Nadia Anjuman, poetisa i periodista afganesa (n. 1980).
2005: Sheree North, actriu nord-americana (n. 1932).
2006: Gerhard Ludwig Goebel, teòleg alemany.
2006: José del Patrocini Romero Jiménez, pintor i poeta espanyol.
2008: Byron Lee, músic jamaiquino.
2008: Evelio Arias Ramos, actor i comediant mexicà (f. 1966).
2008: Michael Crichton, escriptor nord-americà (n. 1942).
2008: Juan Camilo Mouriño Terratzo, polític mexicà.
2010: Gabriela David, guionista i directora de cinema argentina (n. 1960).
2011: Alfonso Cano, guerriller colombià (n. 1948).
2011: Graciela Romero, escriptora i assistent social xilena (n. 1925).
2011: Norman Foster Ramsey, físic nord-americà, Premi Nobel de Física en 1989 (n.1915).

Festes i commemoracions

Egipte: se celebra el dia dels enamorats.
Panamà: se celebra el dia de la Bandera Panamenya.

Santoral católic

sants Filòlog de Sinope, un dels Setanta deixebles; Vidal i Agrícola de Bolonya, màrtirs; Amanç de Rodés, bisbe; Emeric d'Hongria, príncep; Fèlix de Valois, llegendari frare fundador de l'Orde Trinitari; Francesca d'Amboise, duquessa i fundadora de les Monges Carmelites; Carles Borromeo, bisbe; sant Joan III Ducas Vatatzés (només a l'Església Ortodoxa).

[STV]

6 de novembre

Autorretrato y modelo con bodegón. 1.955.

El 6 de novembre és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs. Queden 55 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1264 - El rei Jaume I inicia la conquesta del regne sarraí de Múrcia.

Món

355: a França, l'emperador romà Constancio II eleva al seu cosí Juliano l'Apóstata al rang de César, donant-li el govern de la prefectura dels gals.
1153: a Anglaterra, la pau de Wallingford posa fi a la guerra civil anglesa entre l'emperadriu Mathilde i Esteban de Blois.
1519: a Mèxic, Hernán Cortés i l'exèrcit espanyol s'allotgen en Iztapalapa, avantsala de Tenochtitlan.
1520: en el sud de l'actual Argentina, l'expedició circunglobal de Fernando de Magallanes entra amb les seves naus en l'Estret de Magallanes.
1524: a Colòmbia, el conqueridor espanyol Rodrigo Galván de Bastidas funda Santa Marta, la primera ciutat establerta pels espanyols en aquesta regió.
1528: a Estats Units, el conqueridor espanyol Álvar Núñez Cap de Vaca naufraga en el golf de Mèxic i és el primer europeu conegut que posa peu a Texas.
1617: a Espanya se signa la pau de Madrid, que posa fi a la guerra de Gradisca entre la República de Venècia i l'imperi Habsburgo.
1667: a Munic (Alemanya) s'estrena el drama musical Li pretensioni del sole, de Johann Caspar Kerll.
1789: a Roma, el papa Pío VI nomena al sacerdot John Carroll com a primer bisbe catòlic romà d'Estats Units.
1809: a Buenos Aires, el virrey Baltasar Hidalgo de Cisneros decreta el lliure comerç en el Virregnat del Riu de la Plata.
1813: a Mèxic, al Congrés de Chilpancingo, el sacerdot José María Morelos declara formalment la independència del domini espanyol, en promulgar-se l'Acta Solemne de la Declaració d'Independència de l'Amèrica Septentrional.
1817: a Brasil, Pedro I (Pedro IV de Portugal) es casa amb María Leopoldina d'Àustria.
1836: a Brasil, Bento Gonçalves da Silva és nomenat president de la República Farroupilha.
1844: República Dominicana adopta la seva primera constitució després d'haver-se independitzat d'Haití el 27 de febrer.
1860: a Estats Units, Abraham Lincoln és el primer republicà a ser triat president (n.º 16).
1861: en el marc de la Guerra Civil nord-americana, Jefferson Davis és triat president dels Estats Confederats d'Amèrica del Nord.
1869: en Nova Brunswick (Nova Jersey, Estats Units) es juga el primer partit intercolegial de futbol americà (Rutgers: 6, Princeton: 4).
1873: a Estats Units es funda l'Halifax Rugbi League Football Club.
1878: a Argentina, les tropes del tinent coronel Conrado Villegas capturen al cacic Pincén.
1881: el president peruà García Calderón és arrestat i deportat a Xile en el blindat Almirall Cochrane, amb el que acaba la seva participació en els esdeveniments com a President del Perú.
1888: a Estats Units, el candidat demòcrata Grover Cleveland guanya el vot popular, però perd en el col·legi electoral davant el republicà Benjamin Harrison.
1888: a Brasil, en la seva segona visita a la Basílica d'Apareguda, la princesa Isabel de Brasil (1846-1921) ofereix a l'estàtua de la Verge una corona d'or enfilada de diamants i robins, juntament amb un mantell blau.
1891: a Xile, Jorge Montt és triat president.
1892: a Itàlia es desenvolupen les eleccions polítiques generals per la 18.° legislatura.
1899: a Equador, Santo Domingo és reconeguda com a poblat.
1900: a Estats Units, el candidat republicà William McKinley és reelegit president després de derrotar al demòcrata William Jennings Bryan.
1903: a Argentina, el perit Francisco Pascasio Moreno dona per a la fundació del primer parc nacional tres llegües dels terrenys en la Patagonia que li van ser adjudicades pels seus treballs a la frontera amb Xile.
1911: a Mèxic, Francisco Madero assumeix la presidència.
1913: Mahatma Gandhi és arrestat mentre lidera la marxa de miners indis a Sud-àfrica.
1917: en Passchendaele (Bèlgica), en el marc de la Primera Guerra Mundial, després de tres mesos de terrible lluita, forces canadenques vencen en la tercera batalla de Yprés.
1917: en la Unió Soviètica, la lluita entre els bolcheviques insurrectes i les tropes tsaristes russes s'estén als punts estratègics de Sant Petersburg. Comença la Revolució russa.
1919: a Romania es funda la Sighişoara, organització política relacionada amb el Partit Alemany.
1921: a Moscou (Rússia), una manifestació de persones es reuneixen a la plaça Lubjanka, seu del KGB, i destrueixen l'estàtua del fundador del servei secret.
1928: a França dimiteix el govern de Raymond Poincaré.
1928: a Estats Units, el candidat republicà Herbert Hoover és triat president després de derrotar al demòcrata Alfred I. Smith.
1928: a Suècia comença la tradició de menjar pastelitos Gustavo Adolfo per commemorar al rei (que va morir en aquesta data en 1632).
1932: a Alemanya es realitzen les vuitenes eleccions parlamentàries, i els alemanys van a les urnes per quarta vegada en aquest any. El Partit Nazi continua sent el més votat, però segueix sent incapaç d'aconseguir la majoria parlamentària.
1934: El partit demòcrata, encapçalat per Franklin Delano Roosevelt, guanya les eleccions al Congrés d'Estats Units.
1935: a Nova York (Estats Units), l'enginyer Edwin Armstrong presenta el seu treball Mètode per reduir interferències en la senyals de radi per mitjà d'un sistema de modulació de freqüència. (Veure freqüència modulada).
1935: en Brooklands (Anglaterra), el prototip K5083 de l'Hawker Hurricane realitza el seu primer vol pilotat pel capità George P. W. S.Bulman.
1939: en el marc de la Segona Guerra Mundial, succeeix el Sonderaktion Krakau.
1939: a Estats Units debuta l'Hedda Hopper Xou, amb l'experta en xafarderies d'Hollywood Hedda Hopper. El xou va durar fins a 1951 i va fer d'Hopper una poderosa figura en la faràndula hollywoodense.
1941: en el marc de la Segona Guerra Mundial, el líder soviètic Iósif Stalin es dirigeix al poble de la Unió Soviètica per segona vegada en els seus vint anys de govern. Declara que encara que van morir 0,35 milions de soldats en els atacs alemanys, els nazis van perdre 4,5 milions de soldats (una exageració) i que la victòria soviètica està a prop.
1947: a Estats Units comença el programa de televisió Meet the press (tindria una presentació setmanal fins al 12 de setembre de 1948).
1950: a Nicaragua es promulga una nova constitució.
1951: en el Policlínico d'Avellaneda, Eva Perón és operada a causa del càncer que patia. La intervenció la va realitzar el Dr. Ricardo Finochietto, germà del prestigiós cirurgià Enrique Finochietto.
1955: al Marroc, Mohamed V del Marroc torna al tron després del seu exili decretat pels invasors francesos.
1956: a Estats Units, el candidat republicà Dwight D. Eisenhower és reelegit president després de derrotar al demòcrata Adlai I. Stevenson.
1957: a França, Félix Gaillard és nomenat primer ministre.
1962: a Estats Units (país que va cometre apartheid fins a 1965), l'Assemblea General de les Nacions Unides presenta una resolució condemnant l'apartheid a Sud-àfrica i demana a tots els estats membres que bloquegin tota relació econòmica i militar amb aquesta nació.
1963: a Vietnam, en el marc de la Guerra de Vietnam, després del cop d'estat i assassinat del president Ngo Dinh Diem l'1 de novembre, el general colpista Duong Van Minh pren el govern de Vietnam del Sud.
1965: Cuba i Estats Units acorden formalment l'emigració d'uns 3000 cubans per mes. Per 1971, una cambra de milió de cubans havien aprofitat aquest programa Freedom Flights.
1971: a la illa Amchitka (illes Aleutianas), la Comissió d'Energia Atòmica d'Estats Units detona Cannikin, la bomba d'hidrogen subterrània més gran del món.
1975: al Marroc comença la Marxa Verda. 350 000 marroquins desarmats s'uneixen a la ciutat de Tarfaya, en el sud, i esperen un senyal del rei Hassan II del Marroc per creuar al Sahara espanyol per forçar la retirada de les tropes espanyoles.
1975: a Londres, els Sex Pistols toquen el seu primer concert a l'Escola d'Arts St. Martin.
1977: a Geòrgia (Estats Units) cau la represa Kelly Barnes causant la mort de 39 persones.
1977: en Sant Francisco (Califòrnia) es festeja el Dia del Grass, una fumata per la legalització de la marihuana.
1983: a Turquia, el Partit de la Mare Pàtria guanya les eleccions generals, amb el 45 % dels vots.
1984: a Nicaragua, el FSLN guanya les eleccions presidencials.
1984: a Estats Units, Ronald Reagan és reelegit president en derrotar a Walter Mondale.
1985: a Colòmbia, 35 guerrillers del M-19 ataquen el Palau de Justícia de Bogotà prenent com a ostatges a 400 persones (entre elles els 11 jutges de la Cort Suprema de Justícia). Per ordre del govern, l'exèrcit colombià reprèn el control de l'edifici després d'una fallida negociació. Moren assassinats a les mans dels subversius i enmig del foc creuat 115 persones (inclosos els 11 jutges, més de 70 ostatges i gairebé tots els guerrillers).
1985: en la Unió Europea, els ministres de l'exterior de 18 països europeus signen la carta Eureka sobre tecnologia punta en favor de la pau.
1985: a Portugal, assumeix el primer ministre Aníbal Cavaco Silva.
1986: a Estats Units, la premsa devela que el president Ronald Reagan va autoritzar el subministrament d'armes a Iran, en el que es va donar a cridar l'escàndol Irangate (joc de paraules per relacionar-ho amb el cas Watergate, que va servir per destituir al president Richard Nixon).
1987: a Japó Noburu Takeshita és nomenat primer ministre pel Parlament, després de dimitir Yasuhiro Nakasone.
1987: en Guanajuato (Mèxic), el president espanyol Felipe González, inaugura el Museu del Quixot.
1988: un terratrèmol en Yunnam (al sud-oest de Xina) causa 730 morts, 4014 ferits i quantioses pèrdues materials.
1988: a França es realitza un referèndum sobre els acords de Matignon.
1988: a Regne Unit, l'exbeatle Ringo Starr entra en un centre de rehabilitació per a l'alcohol.
1989: a Estats Units, Kitty Dukakis, esposa del candidat presidencial i governador de Massachusetts Michael Dukakis, és hospitalitzada per beure alcohol de massatges.
1990: Hongria entra en el Consell d'Europa.
1991: a Rússia es tanca oficialment el KGB.
1994: a Tadjikistan és aprovada en referèndum popular la primera constitució possoviética i triat president Imamali Raymonov.
1996: Croàcia entra en la comunitat europea.
1996: en Vicente Guerrero (Mèxic) un tal Eduardo Quihua Maquixtle i la seva família, inclosos els seus quatre fills, són assassinats per tres catòlics que els acusen de bruixeria.
1996: Mèxic, el papa Juan Pablo II inaugura l'Eparquía de La nostra Senyora dels Màrtirs del Líban a Mèxic.
1998: a Espanya, el Govern cursa a les autoritats britàniques la petició d'extradició de l'exgobernante xilè Augusto Pinochet, a demanda del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón.
1999: a Austràlia, en un referèndum els australians accepten mantenir a la reina d'Anglaterra com la seva cap d'estat.
2001: a Bèlgica, l'aerolínia nacional Sabena es declara en fallida.
2001: a Estats Units, el multimilionari republicà Michael Bloomberg és triat alcalde de Nova York.
2001: a Irlanda del Nord, David Trimble és reelegit primer ministre.
2002: a Veneçuela, els almiralls Héctor Ramírez, Daniel Comisso i José Noriega, vinculats al cop d'estat de l'11 d'abril contra el president constitucional Hugo Chávez, no reconeixen la decisió de l'Armada de donar-los de baixa.
2002: a França, un incendi al tren París-Viena causa la mort de 12 persones.
2002: a Estats Units, Winona Ryder és declarada culpable de robar objectes pel valor de 5500 dòlars nord-americans d'una boutique de Nova York.
2004: a Anglaterra, un tren exprés xoca amb un acte estacionat prop del poble d'Ufton Nervet, deixant 6 morts i 150 ferits.
2004: a Estats Units, les Nacions Unides convoquen una reunió d'urgència del Consell de Seguretat pel que fa a la guerra civil a Costa d'Ivori.
2005: l'expresident peruà Alberto Fujimori arriba a Santiago de Xile des de Tòquio, a bord d'un vol privat, acabant amb el seu exili japonès.
2005: a Estats Units, el tornado Evansville mata a 22 persones en Indiana i Kentucky.
2005: a Birmània, la junta militar muda els seus ministeris des de Yangon a Pyinmana.
2011: a Guatemala es realitza la segona volta de les eleccions generals.

Naixements

Món

15 o 16: Agripina la Menor, emperadriu romana nascuda en Colònia, mare de Neró (f. 59).
1391: Edmundo de Mortimer, polític anglès (f. 1425).
1479: Juana la Boja, reina castellana, esposa de Felipe I de Castella (f. 1555).
1494: Solimán I el Magnífic, sultà de l'otomà des de 1520 (f. 1566).
1510: John Caius, físic anglès (f. 1573).
1661: Carlos II d'Espanya, últim rei de la dinastia Habsburgo (f. 1700).
1671: Colley Cibber, actor, poeta i dramaturg anglès.
1692: Louis Racine, poeta francès (f. 1763).
1711: Andrés Piquer, metge i filòsof espanyol (f. 1772).
1753: Míjail Kozlovsky, escultor rus (f. 1802).
1753: Jean-Baptiste Breval, compositor francès (f. 1823).
1757: Louis Abel Beffroy de Reigný, dramaturg i periodista francès.
1771: Alois Senefelder, inventor austríac de la litografia.
1794: Aimable Jean Jacques Pélissier, general i estadista francès.
1800: August Eduard Grell, compositor alemany.
1804: Nuno José Sever de Mendonça Rolim de Moura Barreto, polític portuguès (f. 1875).
1807: Charles Antoniewicz, jesuïta i missioner polonès.
1807: Leopoldo Ric de la Pisa, metge mexicà, fundador de l'Escola de Ciències Químiques.
1814: Adolphe Saix, luthier belga, inventor del saxofon (f. 1894).
1825: Charles Garnier, arquitecte francès.
1832: Sever Catalina de l'Amo, polític i escriptor espanyol (f. 1871).
1832: Joseph Smith, fill del fundador de la religió mormona.
1833: Jonas Lie, escriptor noruec.
1835: Albert Bitzius, polític i teòleg protestant suís.
1835: Césare Lombroso, antropòleg italià.
1836: Francis Abbott, filòsof nord-americà.
1841: Nelson W. Aldrich, senador nord-americà per Rhode Island (f. 1915).
1841: Armand Fallières, president francès (f. 1931).
1851: Charles Henry Dow, periodista i economista nord-americà (f. 1902).
1854: John Philip Sousa, compositor nord-americà (f. 1932).
1855: Ezra Seymour Gosney, filántropo i eugenicista nord-americà (f. 1942).
1856: Nicolás Nikolayevich Romanov, general rus (f. 1929).
1860: Ignacy Jan Paderewski, pianista, compositor i president polonès (f. 1941).
1861: James Naismith, pedagog canadenc inventor del básquetbol (f. 1939).
1865: William Boog Leishman, metge britànic.
1878: Kurt Goldstein, antifeixista alemany.
1878: Pío IX, papa italià.
1880: Robert Musil, novel·lista austríac (f. 1942).
1881: Thomas Harper Ince, cineasta i productor nord-americà.
1885: Zhu De, polític xinès.
1887: Walter Johnson, jugador de beisbol nord-americà (f. 1946).
1887: Cesáreo L. Berisso, aviador uruguaià (f. 1971).
1891: José Miguel de la Quadra-Salcedo, arquitecte espanyol (f. 1952).
1892: Sir John Alcock, pilot anglès.
1892: Harold Ross, editor nord-americà del periòdic The New Yorker (f. 1951).
1893: Edsel Ford, empresari nord-americà.
1907: Rafael Zabaleta, pintor espanyol (f. 1960).
1910: Erik Ode, cineasta i actor (f. 1983).
1910: Everett Claire Olson, zoòleg, paleontòleg i geólogo nord-americà. (f. [1993)
1910: Miguel Reale, filòsof i jurista brasiler (f. 2006).
1914: Jonathan Harris, actor de teatre i televisió nord-americana (f. 2002).
1916: Ray Conniff, director d'orquestra i arranjador nord-americà (f. 2002).
1917: András Mihály, compositor hongarès.
1917: Sharaf Rashídov, polític soviètic.
1919: Sophia de Mello Breyner, poetisa i escriptora portuguesa (f. 2004).
1921: Julius Hackethal, metge alemany (f. 1991).
1921: James Jones, escriptor nord-americà (f. 1977).
1924: Otto Höpfner, locutor i presentador de televisió alemany.
1926: Frank Carson, comediant irlandès.
1928: Peter Matz, compositor alemany (f. 2002).
1929: Francy Boland, pianista de jazz i arranjador belga.
1929: Juan Carlos Gené, actor i dramaturg argentí (f. 2012).
1931: Peter Collins, pilot britànic de Fórmula 1 (f. 1958).
1931: Mike Nichols, director de cinema alemany.
1932: Stonewall Jackson, músic country nord-americà.
1933: Else Ackermann, política alemanya.
1935: Mónica Cahen D'Anvers, periodista argentina
1936: Emil Loteanu, cineasta, actor i escriptor moldavo (f. 2003).
1936: Rafael Manzano, arquitecte espanyol.
1937: Isaac Wrzacki, actor i cantautor argentí.
1937: Garry Gross, fotògraf nord-americà (f. 2010).
1938: Mack Jones, beisbolista nord-americà (f. 2004).
1938: Jim Pike, cantant nord-americà.
1938: P. J. Proby, cantant i actor nord-americà.
1938: Dumitru Rusu, pintor romanès.
1939: Dieter Nohlen, polític alemany.
1939: Michael Schwerner, activista de drets civils nord-americà (f. 1964).
1940: Volker Jacobs, periodista alemany.
1940: Andrés Resino, actor espanyol (f. 2011).
1946: Sally Field, actriu nord-americana.
1947: George Young, músic i cantautor australià, de la banda AC/DC.
1948: Glenn Frey, músic i cantautor nord-americà, de la banda The Eagles.
1948: Robert Hübner, ajedrecista alemany.
1949: Brad Davis, actor nord-americà (f. 1991).
1949: Arturo Sandoval, trompetista cubà.
1952: Michael Cunningham, escriptor nord-americà.
1955: Maria Shriver, periodista nord-americà.
1957: Ciro Gomes, polític brasiler.
1957: Lori Singer, actriu nord-americana.
1958: Urs Freuler, ciclista suís.
1958: Pedro Muñoz Machín, ciclista espanyol.
1961: Florent Pagny, cantant francès.
1963: Fabio Zambrana Marchetti, cantautor i músic bolivià de Blau Blau.
1963: Leonardo Raúl Rodríguez de Zayas, Locutor, guionista i director radial cubà.
1963: Rozz Williams, músic nord-americà, de la banda Christian Death.
1964: Kerry Conran, cineasta nord-americà.
1964: Félix Sarriugarte, futbolista i entrenador espanyol.
1965: Greg Graffin, cantant i compositor nord-americà, de la banda Bad Religion.
1965: Iaio (José Carlos Guridi), humorista argentí de televisió.
1966: Paul Gilbert, guitarrista i cantant nord-americà.
1967: Rebecca Schaeffer, actriu nord-americana (f. 1989).
1969: Tony Assael, actriu argentina i mexicana.
1970: Ethan Hawke, actor nord-americà.
1972: Thandie Newton, actriu zambiana.
1972: Rebecca Romijn, actriu nord-americana.
1974: Frank Vandenbroucke, ciclista belga (f. 2009).
1976: Mike Herrera, cantant i baixista nord-americà, de la banda MxPx.
1976: Pat Tillman, jugador nord-americà de futbol americà (f. 2004).
1977: Pádraic Delaney, actor irlandès.
1978: Jolina Magdangal, presentadora de televisió, cantant i actriu filipina.
1979: Lamar Odom, baloncestista nord-americà.
1984: Guillermo Santa Creu, actor argentí.
1987: Ana Ivanović, tennista sèrbia.
1988: Emma Stone, actriu nord-americana.
1989: Jozy Altidore, futbolista nord-americà.

Necrològiques

Món

396: Xiaowu Vaig donar, emperador xinès entre 372 i 396.
1003: Juan XVII, papa catòlic en 1003.
1231: Tsuchimikado, emperador japonès entre 1198 i 1210 (n. 1196).
1406: Inocencio VII, papa catòlic entre 1404 i 1406 (n. 1336).
1632: Gustavo II Adolfo, rei suec entre 1611 i 1632 (n. 1594).
1650: Guillermo II, noble neerlandès (n. 1626).
1656: Juan IV, rei portuguès entre 1640 i 1656 (n. 1604).
1666: Luisa Francisca de Guzmán, regna consort portuguesa (n. 1613).
1672: Heinrich Schütz, compositor alemany.
1692: Gédéon Tallemant donis Réaux, escriptor francès (n. 1619).
1730: Hans Hermann von Katte, militar i noble alemany (n. 1704).
1752: Ralph Erskine, ministre religiós britànic (n. 1685).
1771: John Bevis, físic i astrònom britànic (n. 1695).
1790: James Bowdoin, polític revolucionari nord-americà (n. 1726).
1816: Governador Morris, diplomàtic nord-americà (n. 1752).
1817: Carlota Augusta d'Hannover, princesa britànica (n. 1796).
1822: Claude Louis Berthollet, químic francès (n. 1748).
1836: Carlos X, rei francès entre 1824 i 1830 (n. 1757).
1872: George Gordon Meade, militar nord-americà.
1876: Giacomo Antonelli, cardenal italià (n. 1806).
1880: Estanislao del Camp, escriptor argentí (n. 1834).
1888: Francisco María Tubino i Rada, periodista, polític i arqueòleg espanyol.
1890: Antonio Cortina Farinós, pintor espanyol.
1892: Juana Manuela Gorriti, escriptora argentina.
1893: Piotr Ilich Chaikovski, compositor rus (n. 1840).
1910: Giuseppe Cessés Abba, patriota i escriptor italià (n. 1838).
1912: Mykola Lysenko, compositor ucraïnès (n. 1842).
1920: Arturo Soria, enginyer i urbanista espanyol (n. 1844).
1925: Khai Dinh, emperador vietnamita (n. 1885).
1929: Maximiliano de Baden, canceller alemany en 1918 (n. 1867).
1930: Adolf Wölfli, pintor suís.
1936: Henry Bourne Joy, empresari automobilístic nord-americà (n. 1864).
1939: Adolf Brütt, escultor alemany (n. 1855).
1941: Joachim Gottschalk, actor alemany.
1941: Maurice Leblanc, escriptor francès.
1959: José P. Llorer, President de Filipines (1943-1945) (n. 1881).
1960: Erich Raeder, almirall alemany (n. 1876).
1963: Pérola Byington, filántropa i activista social brasilera (n. 1879).
1964: Hans von Euler-Chelpin, químic suec d'origen alemany, Premi Nobel de Química en 1929 (n. 1863).
1964: Hugo Koblet, ciclista suís (n. 1925).
1964: Anita Malfatti, pintora modernista brasilera (f. 1896).
1965: Edgard Varèse, compositor franc-nord-americà (n. 1883).
1965: Clarence Williams, músic de jazz nord-americà (n. 1898).
1968: Charles Munch, violinista i director d'orquestra francès (n. 1891).
1970: Agustín Lara, compositor, cantautor i poeta mexicà.
1978: Harry Bertoia, artista i dissenyador italià (n. 1915).
1978: Henri Suter, ciclista suís (n. 1899).
1984: Gastón Suárez, dramaturg i escriptor bolivià (n. 1929).
1984: José Antonio Coderch, arquitecte espanyol (n. 1913).
1985: Aquil·les Llança, polític uruguaià (n. 1924).
1986: Elisabeth Grümmer, soprano alemanya (n. 1911).
1987: Jean Rivier, compositor francès.
1989: Yusaku Matsuda, actor japonès (n. 1949).
1991: Fred MacMurray, actor nord-americà (n. 1908).
1991: Gene Tierney, actriu nord-americana (n. 1920).
1996: Mario Savio, activista nord-americà (n. 1942).
1998: Niklas Luhmann, sociòleg alemany.
2000: L. Sprague de Camp, escriptor de ciència ficció nord-americana (n. 1907).
2001: Anthony Shaffer, dramaturg britànic (n. 1926).
2003: Hallvard Johnsen, compositor noruec.
2003: Pit Krüger, actor alemany.
2003: Hendrika Rie Mastenbroek, nedadora neerlandesa (n. 1919).
2003: Eduardo Colom, cantant i actor mexicà (n. 1962).
2004: Johnny Warren, jugador de rugbi australià (n. 1943).
2005: Minako Profunda, cantant i actriu musical japonesa (n. 1967).
2006: Miguel Aceves Mejía, actor i cantant mexicà (n. 1915).
2006: Paquito Fernández Ochoa, esquiador espanyol (n. 1950).
2006: Mara Goyanes, actriu espanyola (n. 1942).
2009: Manuel Solís Palma, polític i president panameny entre 1988 i 1989 (n. 1917).
2010: Jo Myong-Rok, militar i polític nord-coreà (n. 1928).
2011: Isaac Chocrón, escriptor veneçolà (n. 1930).

Festes i commemoracions

Dia Internacional per a la Prevenció de l'Explotació del Medi Ambient en la Guerra i els Conflictes Armats

Santoral católic

sants Sever de Barcelona, bisbe màrtir; Winoc de Bergues, abat; beata Josepa Naval; sants Cabrit i Bassa, sants populars de Mallorca; Pau I de Constantinoble, patriarca (355).

[Merce]

Mai he tingut clar l'estil del Zabaleta. Aquesta pintura n'es un bon exemple.

Es només una curiositat. :spite
Sabeu que la Diputació d'Alava va reproduir en bronze un dels dibuixos de Zabaleta i va regalar-lo als Priceps d'Asturies pel seu casament?

[STV]

7 de novembre

Saint Francis in Ecstasy. 1.660

El 7 de novembre és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs. Queden 54 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1583 - El poble de Deià, a Mallorca, s'independitza de Valldemossa.
1659 - Illa dels Faisans (riu Bidasoa, el País Basc): s'hi signa el Tractat dels Pirineus. La monarquia hispànica cedeix a França el que avui anomenem Catalunya del Nord: el Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i la meitat nord de la Cerdanya. A canvi, aquest deixarà d'ajudar Catalunya en la Guerra dels Segadors, que es dóna així per conclosa.
1705 - Carles III de Catalunya jura les Constitucions catalanes.
1809 - Hostalric: les tropes napoleòniques saquegen les cases i calen foc al poble. El castell d'Hostalric, però, resisteix.
1893 - Barcelona: l'anarquista Santiago Salvador tira una bomba a la platea del Liceu i hi causa 20 morts (bomba del Liceu).
1971 - Barcelona: s'hi funda l'Assemblea de Catalunya a l'església de Sant Agustí Nou.
1982 - Andorra, Alt Urgell i Baixa Cerdanya: les plugues provoquen uns aiguats, amb 14 víctimes, la incomunicació de la zona i la destrossa completa del poble del Pont de Bar.
1999 - Vila-rodona: La Colla Vella dels Xiquets de Valls descarreguen per primer cop a al segle XX el 3 de 8 aixecat per sota.
2005 - es crea TV Mallorca

Món

1519: a Toledo els caps comuneros presenten el Primer Manifest als castellans contra la política de Carlos I.
1659: se signa el Tractat dels Pirineus entre Mazarino, en representació francesa, i don Luis d'Haro, en representació espanyola. Espanya perd el Rosselló menys la vila de Llívia.
1723: a Rússia, es funda oficialment la ciutat d'Ekaterimburgo, en el dia en què les primeres mines de ferro dels Urales van entrar en funcionament.
1733: en L'Escorial (Espanya) se signa el primer Pacte de Família.
1792: les tropes revolucionàries franceses s'apoderen de Bèlgica, després de la batalla de Jammapes, guanyada als austríacs.
1808: a República Dominicana es lliura la batalla de Pal Clavat, que posa fi al control francès a la illa de l'Espanyola, i marca l'inici del període conegut com «Espanya babau».
1810: a Bolívia es lliura la batalla de Suipacha.
1811: guerrers indis sota el comandament de Tenskwatawa ataquen a les tropes de William Henry Harrison, donant començament a la batalla de Tippecanoe.
1813: en el marc de la Guerra de la Independència, l'Exèrcit anglo-lusità-espanyol de Wellington penetra a França en persecució de l'exèrcit francès.
1817: a Santander (Colòmbia) es funda el municipi de Floridablanca.
1822: a Madrid (Espanya), el poeta Manuel José Quintana inaugura la Universitat de Madrid, denominada des de 1850 Universitat Central i després Universitat Complutense de Madrid.
1823: a Madrid és executat públicament el general Reg, que l'1 de gener de 1820 s'havia revoltat en Els Caps de Sant Joan (Sevilla), en el denominat Pronunciament de Reg.
1833 (26/09/04 any de Tenpo): a les antigues províncies Noto i Shinano (Japó) al migdia, un terratrèmol i un tsunami deixen «molts morts». (Possiblement sigui el mateix terratrèmol que el 26/10/04 any de Tenpo, un mes després).
1841: a Madrid es revolta un regiment encapçalat pels generals Concha i León, que va assaltar el Palau Real per apoderar-se de la reina Isabel II d'Espanya. Els rebels van ser vençuts.
1847: El Salvador, Hondures i Nicaragua signen la conferència unionista centroamericana coneguda com a Pacte de Nacaome i estableixen un govern provisional amb seu a Tegucigalpa.
1858: en la República de Perú el president Ramón Castella és reelegit, després d'haver dominat una revolució a l'inici de l'any.
1867: en la República Dominicana s'inicia un moviment polític que origina el règim absolutista anomenat Règim dels Sis Anys.
1873: en la Guerra dels Deu Anys, els cubans dirigits per Màxim Gómez, baten a les tropes espanyoles en La Sacra.
1879: Gregorio Luperón ocupa la Presidència de la República Dominicana i comença el període dels governs blaus.
1882: a Espanya, Matilde Castells és la primera dona que rep la investidura de Doctor en Medicina.
1886: a Cuba s'abole l'esclavitud.
1892: en la República de Veneçuela el general Joaquín Crespo assumeix el poder executiu.
1917: en el marc de la Revolució russa, els líders bolcheviques Vladimir Lenin i León Trotsky ocupen llocs estratègics en Petrogrado, donant així començament efectiu a la revolució. (De vegades la hi crida Revolució d'Octubre de 1917 perquè ―d'acord amb el calendari juliano que s'utilitzava encara a Rússia― va succeir el 25 d'octubre.
1917: en el marc de la Primera Guerra Mundial, acaba la tercera batalla de Gaza: forces del Regne Unit conquisten Gaza a l'Imperi otomà.
1929: a Nova York s'obre al públic el MOMA (Museu d'Art Modern de Nova York).
1939: a Munic (Alemanya) es realitza un atemptat contra Hitler en la cerveseria Bürgerbraükeller en la qual s'havia fundat el partit nazi.
1941: durant la Batalla de Moscou i malgrat trobar-se baix setge, Stalin ordena que es realitzi la tradicional desfilada commemorativa de la Revolució d'Octubre durant la Segona Guerra Mundial.
1945: Mèxic s'integra a l'ONU.
1949: a Costa Rica s'aprova la Constitució que regeix actualment.
1963: a Alemanya Occidental, onze miners són rescatats després de catorze dies sota terra en l'anomenat miracle de Lengede.
1970: El púgil argentí Carlos Montsó venç per nocaut en el dotzè assalt a Nino Benvenutti i es consagra campió mundial de la categoria mitjà. La contesa es va celebrar a Roma.
1970: a Madrid (Espanya), fuita radioactiva d'un complex cívic-militar d'investigació nuclear que contamina els rius Manzanares, Jarama i Tajo
1978: el polític espanyol Felipe González Márquez és nomenat vicepresident de la Internacional Socialista.
1986: en Rosario (Argentina), el psicópata Walter Vaig donar Giusti assassina a les àvies del músic rosarino Fito Páez (1963-).
1987: a Nova York (Estats Units), el científic espanyol Federico Mayor Zaragoza és nomenat director general de la Unesco.
1991: el basquetbolista nord-americà Magic Johnson anuncia que està infectat del virus VIH que causa la sida.
1996: llançament de la sonda a Mart Mars Global Surveyor.
2001: a Quito, La Selecció de Futbol d'Equador classifica per primera vegada a una Copa del Món després d'igualar a un gol amb Uruguai.
2003: el Carnestoltes de Barranquilla va ser concedit per la Unesco (a París) Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat.
2005: a Santiago de Xile, l'ex president peruà Alberto Fujimori és detingut (quan planejava tornar al Perú) per ordre del Poder Judicial xilè, que va emetre un acte de detenció en contra d'ell mateix.
2010: a Barcelona (Espanya), el papa Benedicto XVI ―durant el seu segon viatge a Espanya― consagra el Temple Expiatori de la Sagrada Família com a basílica menor.
2012: enfront de les costes de Guatemala, un terratrèmol de 7,3 graus en l'escala de Richter causa 50 morts.

Naixements

Països Catalans

1911 - Algemesí, Ribera Alta: Joan Pere Segura de Lago, arquitecte valencià.
1923 - Molins de Rei, Baix Llobregat: Josep Maria Madorell i Muntané, ninotaire català.
1993 - Barcelona, Catalunya: Marc Conesa

Món

60: Keikō, emperador japonès.
630: Constant II, emperador bizantí.
994: Ibn Hazm, filòsof, teòleg i poeta hispanoárabe.
1579: Juan de Peñalosa i Sandoval, pintor espanyol.
1598: Francisco de Zurbarán, pintor i poeta espanyol (f. 1664).
1619: Gédéon Tallemant donis Réaux, escriptor i poeta francès.
1777: José Félix Vogat, militar argentí d'origen paraguaià (f. 1829).
1784: Friedrich Kalkbrenner, pianista i compositor alemany (f. 1849).
1786: Francisco Andrevi, compositor espanyol.
1833: Rafael Pombo, poeta, periodista i enginyer colombià.
1838: Auguste de Villiers de L'Isle-Adam, escriptor francès.
1867: Marie Curie, química i física polonesa, Premi Nobel de Física en 1903 i de Química en 1911.
1875: Mijaíl Kalinin, polític soviètic.
1879: León Trotsky, revolucionari rus.
1886: Aaron Nimzowitsch, ajedrecista danès d'origen letó.
1888: Chandrasekhara Raman, físic indi, Premi Nobel de Física en 1930.
1893: Leatrice Joy, actriu nord-americana.
1896: Aquil·les Quadra, advocat espanyol (f. 1939).
1897: Herman J. Mankiewicz, guionista nord-americà.
1903: Dean Jagger, actor nord-americà.
1903: Konrad Lorenz, zoòleg austríac, Premi Nobel de Medicina en 1973.
1903: Pepe Marchena, cantaor de flamenc espanyol (f. 1976).
1913: Albert Camus, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura en 1957.
1914: Enrique Ortúzar, jurista i polític xilè (f. 2005).
1916: Clementina Díaz i d'Ovando, historiadora i escriptora mexicana (f. 2012).
1918: Billy Graham, evangelista nord-americà.
1919: Rafael Galván, polític mexicà (f. 1980).
1919: Ellen Stewart, directora i productora de teatre nord-americà (f. 2011).
1920: Ignacio Eizaguirre, futbolista espanyol (f. 2013).
1920: Joan Perucho, escriptor i periodista espanyol (f. 2003).
1921: Manuel Fernández Álvarez, historiador espanyol (f. 2010).
1926: Joan Sutherland, soprano australiana (f. 2010).
1927: Hiroshi Yamauchi, empresari japonès.
1929: Eric Kandel, científic austríac, Premi Nobel de Medicina en 2000.
1929: Jesús de Polanco, empresari espanyol (f. 2007).
1935: Mónica Cahen D'Anvers, periodista argentina.
1936: Gwyneth Jones, soprano britànica.
1940: Antonio Skármeta, escriptor xilè.
1943: Joni Mitchell, cantant i pintora canadenca.
1943: Miguel Rellán, actor espanyol.
1943: Michael Spence, economista canadenc-nord-americà.
1944: Ken Pastera, lluitador professional nord-americà.
1944: Luigi Riva, futbolista italià.
1948: Juan Vitali, actor argentí.
1948: Alex Ribeiro, piloto de carreres brasiler.
1957: Christopher Knight, actor nord-americà.
1959: Alexandre Guimarãés, futbolista i entrenador costarricense.
1959: Marcela Guerra Castillo, política mexicana.
1960: Tommy Thayer, guitarrista nord-americà, de la banda Kiss.
1961: Friedrich Haider, director d'orquestra i pianista austríac.
1964: Dana Plat, actriu nord-americana (f. 1999).
1965: Sigrun Wodars, atleta alemanya.
1967: Steve Digiorgio, músic nord-americà, de les bandes Sadus, Testament, Death i Iced Earth.
1967: Sharleen Spiteri, cantant britànic de la banda Texas.
1967: David Guetta, disc jockey de música electrònica francès.
1968: Greg Tribbett, guitarrista nord-americà de la banda Mudvayne.
1968: Jesús Martín Mendoza Arriola, periodista mexicà.
1970: Neil Hannon, músic britànic de la banda The Divine Comedy.
1970: Marc Rosset, tennista suís.
1970: Morgan Spurlock, cineasta nord-americà.
1971: Robin Finck, músic nord-americà, actual guitarrista de la banda Guns N' Roses.
1972: Cynthia García, periodista argentina.
1973: Yoon-Jin Kim, actriu sud-coreana.
1973: Martín Palerm, futbolista argentí.
1973: Vaig catar, futbolista brasiler (f. 2011).
1974: Florència Peña, actriu argentina.
1974: Chris Summers, baterista noruec de la banda Turbonegro.
1976: Mark Philippoussis, tennista australià.
1976: Alberto Entrerríos, jugador d'handbol espanyol.
1978: Rio Ferdinand, futbolista britànic.
1978: Jan Vennegoor of Hesselink, futbolista neerlandès.
1979: Danny Fonseca, futbolista costarricense.
1980: Luciana Salazar, model argentina.
1980: Clara Berenbau, comunicadora uruguaiana (f. 2013).
1980: Gervasio Deferr, gimnasta espanyol.
1981: Lily Thai, actriu nord-americana.
1984: Francisco Rodríguez Prat, model i personalitat de la televisió xilè.
1987: Jesús Carrossa, actor espanyol.
1990: David de Gea, portera de futbol espanyol.
1996: Lorde, cantant i compositora neozelandesa.
1998: Octavio Ocaña, actor mexicà.

Necrològiques

Món

1713: Elizabeth Barry, actriu britànica.
1823: Rafael del Reg, militar i polític espanyol (n. 1785).
1827: María Teresa Josefa d'Àustria, archiduquesa austríaca.
1872: Alfred Clebsch, matemàtic alemany.
1907: Jesús García Corona, heroi mexicà.
1910: Florencio Sánchez, dramaturg uruguaià.
1913: Alfred Russel Wallace, geògraf, botànic i naturalista britànic (n. 1923).
1928: Mattia Battistini, baríton italià.
1934: Jules Visseaux, escultor francès (n. 1854).
1941: Maurice Leblanc, novel·lista francès.
1958: Antonio Royo Villanova, periodista espanyol (n. 1869).
1963: Nita Costa (Leonita Barbosa de Souza Costa), política i filántropa brasilera (n. 1907).
1963: Gonzalo Vázquez Vetlla, polític mexicà (n. 1893).
1972: José Mallorquí, escriptor espanyol (n. 1913).
1973: Eduardo Armstrong, historietista xilè (n. 1932).
1976: Carlos Fonseca, professor, polític i revolucionari nicaragüenc.
1978: Gene Tunney, boxador nord-americà.
1980: Steve McQueen, actor nord-americà.
1983: Germaine Tailleferre, compositor francès.
1988: Will Durant, historiador nord-americà.
1989: Jan Skácel, poeta txecoslovac.
1991: Tom of Finland, artista finlandès.
1992: Alexander Dubček, polític txecoslovac.
1992: Jack Kelly, actor nord-americà.
1994: Shorty Rogers, músic nord-americà de jazz.
1997: Mochín Marafioti, productor i musicalizador argentí, espòs de María Graña (n. 1944).
1999: Primer Nebiolo, dirigent esportiu italià.
2000: Íngrid de Suècia, reina sueca (n. 1910).
2001: Delia Garcés, actriu argentina (n. 1919).
2002: Rudolf Augstein, editor i periodista alemany.
2003: Juanjo Menéndez, actor espanyol.
2004: Howard Keel, actor nord-americà.
2005: Rafael Humberto Moreno-Durán, escriptor colombià.
2006: Mara Goyanes, actriu espanyola.
2006: Jean-Jacques Servan-Schreiber, periodista francès.
2007: Norman Erlich, actor i comediant argentí (n. 1932).
2009: Humberto Luis Rivas Ribeiro, fotògraf argentí (n. 1937).
2011: Gonzalo Figueroa Yáñez, advocat i acadèmic xilè (n. 1929).
2011: Tomás Segòvia, poeta hispanomexicano (n. 1927).
2011: Joe Frazier, boxador nord-americà (n. 1944).
2012: Carmen Martínez Sierra, actriu espanyola (n. 1904).

Santoral catòlic

sants Fortià de Torelló, màrtir, un dels Sants Innocents; Pau Àlvar de Còrdova; Prosdòcim de Pàdua bisbe; Amarant d'Albi, màrtir; Restitut de Saint-Paul-Trois-Châteaux, bisbe llegendari; Willibrord d'Utrecht, bisbe; Ernest de Zwiefalten, abat; Trifina de Poher; Amarant de Moissac, bisbe d'Albi; Llàtzer de Mont Galesi, estilita; Herculà de Perusa, bisbe màrtir; Jacint Castañeda, màrtir.

[Steelman]

[quote user="STV" post="245794"]

7 de novembre

Saint Francis in Ecstasy. 1.660

El 7 de novembre és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs. Queden 54 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments


1659 - Illa dels Faisans (riu Bidasoa, el País Basc): s'hi signa el Tractat dels Pirineus. La monarquia hispànica cedeix a França el que avui anomenem Catalunya del Nord: el Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i la meitat nord de la Cerdanya. A canvi, aquest deixarà d'ajudar Catalunya en la Guerra dels Segadors, que es dóna així per conclosa.
[/quote]

Més informació al respecte...
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_dels_Pirineus

[STV]

8 de novembre

Madre santada, sosteniendo a su bebé. 1.982

El 8 de novembre és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs. Queden 53 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Món

392: en l'Imperi romà l'emperador Teodosio el Gran prohibeix els cultes no cristians.
1519: a Mèxic, Hernán Cortés arriba a les portes de Tenochtitlán i l'emperador Moctezuma surt a rebre-ho.
1520: a Suècia, l'exèrcit danès realitza una invasió i assassina a 100 persones.
1539: el rei espanyol Carlos I concedeix escut d'armes i títol de ciutat a la nova vila de Guadalajara (a Mèxic).
1557: a Xile, les tropes del governador García Hurtado de Mendoza s'enfronten per primera vegada contra els araucanos del cacic Turcupichun en la batalla de Lagunillas.
1576: en el marc de la Guerra dels Vuitanta Anys se signa la Pacificació de Gant: els Estats Generals dels Països Baixos acorden una sèrie de mesures per a la pacificació, en el marc de la revolta contra Felipe II, rei d'Espanya i senyor de Flandes.
1602: a Oxford (Anglaterra) s'obre al públic la Biblioteca Bodleiana de la Universitat d'Oxford.
1620: prop de Praga ―en el marc de la Guerra dels Trenta Anys― els imperialistes catòlics espanyols i alemanys vencen als rebels bohemis en la Batalla de la Muntanya Blanca.
1793: a París s'obre al públic el Museu del Louvre.
1823: a Veneçuela succeeix la presa de Port Cabell.
1837: a Estats Units Mary Lió funda el Seminari Feminista de la Muntanya Holyoke, que es convertirà en el Mount Holyoke College.
1838: el músic polonès Federico Chopin i l'escriptora francesa George Sand arriben a la illa de Mallorca (mar Mediterrani), on viuran un romanç.
1849: en el marc de la Conferència de León, El Salvador, Hondures i Nicaragua signen un conveni mitjançant el qual estableixen la Representació Nacional de Centreamèrica.
1861: en el marc de la Guerra Civil d'Estats Units succeeix el cas Trent: el buc de guerra USS Sant Jacinto ataca al vaixell de correus britànic Trent i arresta a dos confederats, començant una crisi diplomàtica entre el Regne Unit i Estats Units.
1887: Emilie Berliner patenta el gramòfon.
1889: a Estats Units, Montana és admesa com l'estat nombre 41.
1895: a Munic (Alemanya), el físic Wilhelm Röntgen, mentre realitza experiments amb electricitat, descobreix els rajos X.
1901: a Atenes es lliuren sagnants combats després de la traducció dels Evangelis cristians al grec demótico.
1917: el cuirassat Aurora de l'armada russa, es revolta enfront del govern provisional, i apunta els seus canons cap al Palau d'Hivern en senyal de suport cap a les forces bolcheviques, presagiant així la destinació de les Forces Armades en la Revolució d'Octubre. A Moscou, els comissaris del poble li donen autoritat a Vladimir Lenin, León Trotski i Iósif Stalin.
1923: a Munic (Alemanya), Adolf Hitler i els seus nazis duen a terme el Putsch de la Cerveseria, intent fallit de cop d'estat organitzat contra la república democràtica. Hitler cau pres.
1926: a Nicòsia (Xipre) es funda l'Apoel Football Club.
1926: l'illa de Luzón (Filipines) és arrasada per un tifó que causa la mort de 175 persones.
1932: a Estats Units, Franklin Delano Roosevelt és triat president.
1933: a Estats Units, el president Roosevelt crea la Civil Works Administration, una organització que donarà treballs temporals (solament durant aquest hivern, fins al 31 de març de 1934) a quatre milions de persones.
1936: a Espanya, el general Miaja es fa responsable militar i polític de Madrid després de la retirada del Govern de la ciutat durant la Guerra Civil.
1939: a Munic, Hitler ―en el marc dels festejos pels 16 anys del seu Putsch (cop d'estat) de Munic― sobreviu a un atemptat perpetrat per Georg Elser en la cerveseria Bürgerbräukeller en la qual s'havia fundat el partit nazi anys abans.
1939: en Vine-ho (Holanda), els nazis alemanys arresten a dos agents britànics del Servei d'Intel·ligència. (Incident de Vine-ho).
1941: es funda el Partit del Treball d'Albània.
1942: en el marc de la Segona Guerra Mundial, forces d'Estats Units i del Regne Unit desembarquen en el Nord d'Àfrica, en l'Operació Torch.
1942: a Alger ―en el marc de la Segona Guerra Mundial―, la resistència francesa realitza un atac, en el qual 400 civils francesos neutralitzen a l'exèrcit francès vichista pronazi. Després de 15 hores de lluita arresten a diversos generals vichistas, permetent l'èxit immediat de l'Operació Torch.
1950: en el marc de la Guerra de Corea, el tinent Russell J. Brown derroca un MiG-15 nord-coreà. És el primer combat de jets de la història.
1956: Israel decideix retirar les seves tropes de la muntanya Sinaí.
1957: a la illa Kiritimati en l'oceà Pacífic, el Regne Unit explota amb èxit la seva primera bomba d'hidrogen (Operació Grapple).
1960: a Estats Units, John F. Kennedy és triat president.
1965: es crea el Territori Britànic de l'Oceà Índic, que inclou l'Arxipèlag Chagos, Aldabra, Grup Farquhar i les illes Donis Roches.
1965: en el Regne Unit s'abole la pena de mort.
1965: a Vietnam ―en el marc de la Guerra de Vietnam― la Brigada 173.ª nord-americà comença l'Operació Hump, però són emboscats i vençuts per més de 1200 soldats vietcong.
1966: el fiscal general per Massachusetts, Edward Brooke, es converteix en el primer afroamericà triat pel Senat dels Estats Units.
1971: la banda anglesa Led Zeppelin llança a la venda el seu quart àlbum, Led Zeppelin IV, també anomenat ZOSO, que conté una de les més populars cançons del rock "Stairway to Heaven".
1972: a Estats Units inicia les seves transmissions el canal HBO.
1976: a Tessalònica (Grècia), una sèrie de terratrèmols causa el pànic. Acabarà sent evacuada.
1977: en Vergina, l'arqueòleg grec Manolis Andronikos descobreix la tomba de Filipo II de Macedònia.
1983: en l'aeroport de Lubanga (Angola) moren 126 persones en estavellar-se un avió de les línies aèries angoleses.
1988: a Estats Units, George Bush (pare) és triat president.
1987: en Enniskillen (Irlanda del Nord), l'IRA Provisional fa explotar una bomba en una festivitat protestant matant a 20 persones.
1995: a Madrid (Espanya), el Congrés aprova el nou Codi Penal.
2001: a Huelva (Espanya) s'inaugura el Nou Colombino, estadi del Real Club Recreatiu d'Huelva.
2002: a Nova York, l'ONU aprova la Resolució 1441 per forçar a a el capdavanter iraquià Saddam Hussein a desarmar-se o enfrontar-se a «greus conseqüències».
2004: en el marc de la Guerra de l'Iraq, Més de 10.000 marines nord-americanes ataquen la vila insurgent de Fallujah.
2009: a Espanya, per primera vegada més del 50% de l'electricitat produïda és generada pels parcs eòlics.
2011: l'asteroide 2005 YU55 pansa a 325 000 km de la Terra (0,85 vegades la distància de la Terra a la Lluna), i arriba a una magnitud aparent d'11, per la qual cosa va poder ser visible solament amb prismàtics. El 26 de desembre de 2010, l'asteroide XC15 havia passat a 300 000 km de la Terra.
2011: a Hollywood (Califòrnia), la cantant colombiana Shakira rep un estel en el Passeig de la Fama. És la primera colombiana que rep aquesta distinció.
2012: A Argentina es produeix una massiva manifestació en contra del govern de Cristina Fernandez de Kirchner.

Naixements

Països Catalans

1908 - Barcelona: Agustí Bartra, poeta, prosista i professor universitari.

Món

30: Nerva, emperador romà.
1028: Guillermo I, rei anglès entre 1066 i 1087.
1342: Juliana de Norwich, escriptora mística i santa anglesa.
1431: Vlad III L'Empalador, príncep valaco.
1491: Teófilo Folengo, poeta italià.
1543: Lettice Knollys, noble anglesa.
1563: Enrique II de Lorena, noble francès.
1572: Juan-Segismundo I de Brandenburg, duc prusiano.
1622: Carlos X, rei suec.
1656: Edmond Halley, astrònom i matemàtic britànic.
1706: Johann Ulrich von Cramer, filòsof alemany.
1710: Sarah Fielding, escriptora britànica.
1723: John Byron, explorador i vicealmirall britànic.
1763: Xavier de Maistre, militar i escriptor saboyano.
1765: Martín Fernández de Navarrete, escriptor, marí i bibliotecari espanyol.
1777: Désirée Clary, reina sueca.
1802: Benjamin Hall, enginyer civil i polític britànic.
1814: Gustav Hartlaub, metge i zoòleg alemany.
1847: Jean Casimir-Perier, polític francès.
1847: Bram Stoker, novel·lista irlandès.
1848: Gottlob Frege, matemàtic alemany.
1854: Johannes Rydberg, físic suec.
1856: Rafael Hernández León, compositor veneçolà (f. 1928).
1868: Felix Hausdorff, matemàtic alemany.
1876: Louis Bernacchi, astrònom belga (f. 1942).
1883: Arnold Bax, compositor britànic.
1884: Hermann Rorschach, psiquiatre suís.
1885: Eva Morris, supercentenaria britànica (f. 2000).
1885: Tomoyuki Yamashita, general japonès.
1892: Erminio Blotta, escultor argentí.
1893: Prayadhipok Rama VII, rei tailandès (f. 1941).
1897: Dorothy Day, activista nord-americà.
1898: Marie Prevost, actriu canadenca (f. 1937).
1899: Rodulfo Brito Foucher, jurista i acadèmic (f. 1970).
1900: Margaret Mitchell, escriptora nord-americana.
1900: Charlie Paddock, atleta nord-americà.
1901: Gheorghe Gheorghiu-Dej, president romanès.
1916: Peter Weiss, escriptor i dramaturg alemany.
1918: Kazuo Sakamaki, oficial naval japonès (f. 1999).
1918: Hermann Zapf, tipógrafo i dissenyador alemany.
1919: Sergio Ossa, enginyer xilè.
1920: Esther Rolle, actriu afroestadounidense (f. 1998).
1922: Christiaan Barnard, cirurgià sud-africà.
1922: Ademir Marquis de Menezes, futbolista brasiler.
1923: Jack Kilby, enginyer elèctric nord-americà, premi Nobel de Física en 2000.
1925: Tomás Zori, actor espanyol.
1925: Asunción Balaguer, actriu espanyola.
1925: Nina Miranda, cantant uruguaiana (f. 2012).
1927: Nguyen Khanh, primer ministre vietnamita.
1929: Dragoljub Milošević, futbolista i entrenador serbi.
1929: Jona Senilagakali, polític fiyiano (f. 2011).
1931: Donar-la Hood, actriu nord-americana (f. 1979).
1932: Stéphane Audran, actriu francesa.
1932: Felipe Mellizo, periodista espanyol (f. 2000).
1935: Alain Delon, actor francès de cinema.
1935: Alfonso López Trujillo, eclesiàstic colombià.
1936: Claudio Bravo, pintor xilè (f. 2011).
1936: Virna Lisi, actriu italiana.
1938: Driss Basri, polític marroquí.
1942: Sara Gómez, cineasta i feminista cubana de raça negra (f. 1974).
1942: Sandro Mazzola, futbolista italià.
1943: David Roger Given, botànic anglès (f. 2005).
1946: John Farrar, cantautor i productor australià.
1946: Guus Hiddink, entrenador neerlandès de futbol.
1946: Roy Wood, compositor i músic britànic, de les bandes Electric Light Orchestra i The Move.
1947: Minnie Riperton, cantant nord-americà.
1949: Bonnie Raitt, cantant nord-americà.
1949: Russell Mittermeier, primatólogo nord-americà
1951: Alfredo Astiz, marí i criminal argentí.
1952: Jan Raas, ciclista neerlandès.
1952: Alfre Woodard, actriu nord-americana.
1953: John Musker, director nord-americà d'animació.
1954: Kazuo Ishiguro, escriptor britànic.
1954: Rickie Lee Jones, cantant nord-americà.
1955: Patricia Barber, cantautora i pianista nord-americà de blues.
1956: Fernando de Villena, escriptor espanyol.
1956: Mari Boine, músic noruec.
1957: Porl Thompson, músic britànic, de la banda The Guareixi.
1958: Don Byron, clarinetista nord-americà.
1960: Oleg Menshikov, actor rus.
1960: Michael Nyqvist, actor suec.
1966: Gordon Ramsay, cuiner i presentador britànic.
1967: José Luis Pérez Caminero, futbolista espanyol.
1967: Courtney Thorne-Smith, actriu nord-americana.
1968: Parker Posey, actriu nord-americana.
1968: Zara Whites, actriu neerlandesa.
1968: Sergio Porrini, futbolista italià.
1968: Jose Offerman, beisbolista dominicà.
1970: José Francisco Porras, futbolista costarricense.
1970: Diana King, cantant jamaicana.
1970: Horaci Villalobos, actor, escriptor i presentador mexicà.
1971: Carlos Atanes, cineasta espanyol.
1972: Gretchen Mol, actriu nord-americana.
1974: Masashi Kishimoto, mangaka japonès.
1974: Seishi Kishimoto, mangaka japonès.
1974: Matthew Rhys, actor galés.
1975: Brevin Knight, baloncestista nord-americà.
1975: José Manuel Pinto, futbolista espanyol.
1975: Tara Reid, actriu nord-americana.
1975: Ángel Corella, ballarí espanyol.
1978: Ali Karimi, futbolista iranià.
1978: Júlio Sérgio Bertagnoli, futbolista brasiler.
1978: Tim de Cler, futbolista neerlandès.
1979: Dania Ramírez, actriu dominicana.
1979: Aaron Hughes, futbolista norirlandés.
1979: Dash Berlin, DJ i productor holandès de música tràngol.
1980: Ana Vidovic, guitarrista clàssica.
1980: Luís Fabiano, futbolista brasiler.
1980: Sebastián Battaglia, futbolista argentí.
1981: Joe Col·le, futbolista britànic.
1981: Bradley "Brad" Davis, futbolista nord-americà.
1981: Azura Skye, actriu nord-americana.
1982: Theodore DiBiase, Jr., lluitador professional nord-americà.
1982: Mika Kallio, motociclista finlandès.
1982: Lynndie England, soldat i delinqüent nord-americà (relacionat amb la presó d'Abu Ghraib).
1982: Sam Sparro, cantautor, presentador i exactor infantil australià.
1982: Ted DiBiase Jr., lluitador nord-americà.
1983: Remko Pasveer, futbolista neerlandès.
1983: Chris Rankin, actor neozelandès.
1983: Blanka Vlašić, atleta croat.
1983: Pavel Pogrebnyak, futoblista rus.
1985: Magda Apanowicz, actriu canadenca.
1985: Jack Osbourne, actor britànic.
1988: Jessica Lowndes, actriu canadenca.
1999: Alejandro Díaz Valbuena, espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

1982, València: Manuel Sánchez Ayuso, economista i polític valencià, Conseller de Sanitat (1978-1979) del Consell del País Valencià (n. 1941).

Món

911: Luis el Nen, últim legislador carolingi dels francs.
955: Agapito II, papa italià.
1171: Balduino IV, comte d'Hainaut.
1226: Luis VIII, rei francès.
1246: Berenguela de Castella, esposa d'Alfonso IX de León.
1308: Duns Scotus, filòsof escocès.
1517: Cardenal Cisneros, religiós espanyol.
1599: Francisco Guerrero, músic espanyol.
1605: Robert Catesby, noble anglès, capdavanter de la conspiració de la pólvora.
1674: John Milton, poeta i novel·lista anglès.
1719: Michel Rolle, matemàtic francès.
1817: Andrea Appiani, pintor italià.
1847: María Remedios del Valle, infermera i militar afroargentina (n. 1866 o 1867).
1873: Manuel Bretón dels Ferrers, dramaturg espanyol.
1876: María Victoria del Pozzo, regna consort d'Espanya (1871-1874).
1877: Amalia de Baviera.
1885: Cesáreo Guillermo i Bastardo, president de la República Dominicana.
1887: Doc Holliday, pistoler i jugador nord-americà (n. 1851).
1890: César Franck, compositor belga.
1896: Dolores Costa, primera dama argentina (n. 1831).
1908: Victorien Sardou, dramaturg francès.
1934: Carlos Chagas, metge brasiler.
1936: Arturo Ambrogi, periodista i escriptor salvadorenc (n. 1875).
1937: James Ramsay MacDonald, polític anglès.
1944: José Franchy i Roca, polític espanyol (n. 1871).
1944: Walter Nowotny, pilot alemany.
1945: August von Mackensen, mariscal de camp alemany.
1953: Ivan Alekseyevich Bunin, escriptor rus Premi Nobel de Literatura (n. 1870).
1959: Hel·lè de Freitas, futbolista brasilero.
1965: Dorothy Kilgallen, columnista nord-americà (n. 1913).
1968: Wendell Corey, actor nord-americà.
1969: Joseph P. Kennedy, empresari i polític nord-americà.
1978: Norman Rockwell, il·lustrador nord-americà.
1978: Armando Muñoz Calero, metge i directiu de futbol espanyol (f. 1908).
1979: Yvonne de Gaulle, dona francesa, esposa del president Xerris de Gaulle.
1981: Guillermo Evans, atleta olímpic argentí (n. 1923).
1984: Ciriaco Errasti, futbolista espanyol.
1985: Nicolas Frantz, ciclista luxemburguès.
1985: Masten Gregory, pilot nord-americà de Fórmula 1.
1986: Viascheslav Molotov, polític soviètic.
1990: Lawrence Durrell, escriptor britànic.
1993: Andréi Nikoláievich Tíjonov, matemàtic rus (n. 1906).
1998: Jean Marais, actor francès.
1998: Rumer Godden, escriptor britànic (n. 1907).
1999: Lester Bowie, trompetista nord-americà de jazz (n. 1941).
1999: Antonio Fernández-Galiano, polític espanyol (n. 1926).
1999: León Stukelj, gimnasta eslovè (n. 1898).
2001: Marisa Dippe, actriu, directora de teatre i titellaire argentina.
2004: Nelly Meden, actriu argentina (n. 1928).
2006: Basil Poledouris, compositor nord-americà d'origen grec.
2009: Vitali Gínzburg, físic i astrofísic rus, Premi Nobel de Física en 2003
2010: Gregorio Barradas Miravete, polític mexicà (n. 1982).
2010: Quintin Dailey, baloncestista nord-americà (n. 1961).
2010: Jack Levine, pintor realista i gravador nord-americà (n. 1915).
2010: Emilio Eduardo Massera, militar i dictador argentí (n. 1925).
2010: Mijaíl Savitski, pintor bielorús (n. 1922).
2011: Valentín Kozmich Ivanov, futbolista rus (n. 1934).
2011: Heavy D, raper jamaico-nord-americà (n. 1967).
2011: Oscar Cantuarias, arquebisbe peruà (n. 1931).
2011: Ed Macauley, baloncestista nord-americà (n. 1928).

Santoral católic

Quatre Sants Coronats, màrtirs; sants Deodat I, papa; sant Cybi; sant Tysilio; Tremeur de Bretanya, màrtir llegendari; beat Joan Duns Escot, franciscà.

[Merce]

1973: Vaig catar, futbolista brasiler (f. 2011).





:shock: :roll:

[STV]

9 de novembre

La chiquita piconera. 1.930

El 9 de novembre és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs. Queden 52 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

2008, Barcelona: Els Castellers de Barcelona carreguen per primer cop en la seva història el 4 de 8 amb l'agulla a la plaça Valentí Almirall del Clot de Barcelona.
1712, Menorca: John Campbell, segon duc d'Argyll pren possessió de l'illa en nom de la reina britànica, d'acord amb clàusules secretes del tractat d'Utrecht, signades per l'agost (Guerra de Successió).

Món

1799, París: cop d'estat del 18 de Brumari de Napoleó Bonaparte
1918, Alemanya: Revolució del Novembre o Revolució Alemanya: Per iniciativa pròpia el canceller del Reich, Maximilià de Baden, proclama l'abdicació de l'Emperador Guillem II de Prússia i nomena Friedrich Ebert com a nou canceller. El socialdemòcrata Philipp Scheidemann proclama a les dues de la tarda, des de l'edifici del Reichstag de Berlín, la "República Alemanya". Dues hores més tard i des del Berliner Stadtschloss (palau central de Berlín) l'espartaquista Karl Liebknecht declara la "República Alemanya dels Consells“.
1923, Munic, República de Weimar: la policia de l'estat de Baviera reprimeix amb molta contundència l'intent de cop d'estat de Hitler.
1937, Xina: Els japonesos en acabar la batalla de Xangai ocupen Xangai, Segona Guerra Sinojaponesa).[2]
1938, Alemanya: Nit dels vidres trencats Els pogroms, en forma d'incendis provocats de sinagogues i saquejos de propietats jueves, anunciant el que posteriorment es coneixeria com la xoà o holocaust.
1952 - Cambodja s'independitza de França.
1982, Regne Unit: S'emet el primer capítol de la sèrie Els joves.
1989, Berlín, Alemanya: s'obre al trànsit ciutadà el mur que dividia la ciutat en dues parts, la que pertanyia a la República Federal i la que pertanyia a la República Democràtica, alhora que els mateixos ciutadans el comencen a enderrocar.
1990, Kitt Peak National Observatory, Arizona, EUA: Es descobreix l'asteroide (5590) 1990 VA

Naixements

Països Catalans

1903, Vinaròs, Baix Maestrat: Francesc Almela i Vives, escriptor i historiador valencià (m. 1967).
1961, Barcelona: Antoni Bassas i Onieva, periodista i corresponsal de TV3 i Catalunya ràdio.

Món

1874: Julio Romero de Torres, pintor espanyol (m. 1930).
1868, Cobourg, Canadà: Marie Dressler , actriu canadenca.
1885, Montagnana, Itàlia: Aureliano Pertile, tenor italià.
1913, Viena, Imperi austrohongarès: Hedy Lamarr, actriu, productora i inventora estatunidenca.
1922, Cleveland (Ohio), Estats Units d'Amèrica: Dorothy Dandridge, actriu estatunidenca.
1934, Brooklyn, Nova York, Estats Units d'Amèrica: Carl Sagan, popular astrònom estatunidenc i divulgador científic.

Necrològiques

Món

1208, Santa Maria de Sixena, Aragó: Sança de Castella i de Polònia, reina, consort d'Alfons el Cast, fundadora de la branca femenina de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.
1947, Madrid, Espanya: Mariano Benlliure, escultor valencià (n. 1862).
2001, Cambridge (Massachusetts): Alan Kotok, informàtic americà (n. 1941).
2003, Chester (Connecticut), Estats Units: Art Carney, actor i productor estatunidenc.

Santoral catòlic

sant Simeó Metafrastes (a l'Església Ortodoxa); Sant Teodor d'Amàsia, màrtir; beats María del Carmen González Ramos, fundadora de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors; Luigi Morbioli, laic, i Gracià de Kotor; serventa de Déu Sança de Castella i de Polònia, reina, fundadora de les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem.

Efemèrides astronòmiques

2003, Eclipsi total de Lluna.

[STV]

10 de novembre

The Painter and His Pug. 1.745

El 10 de novembre és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs. Queden 51 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1314 - Catalunya: l'infant Alfons, el futur Alfons III, es casa amb Teresa d'Entença, amb la qual cosa el comtat d'Urgell torna a la família del Casal de Barcelona, després de quatre segles (Borrell II va ser el darrer comte de Barcelona que alhora ho era d'Urgell).
1976 - Andorra la Vella: Presentació del Congrés de Cultura Catalana.

Món

1520: acaba el Bany de sang d'Estocolm, que va seguir a la invasió de Suècia per les forces daneses de Cristián II de Dinamarca.
1810: a Espanya: les Corts de Cadis concedeixen per primera vegada la llibertat d'impremta.
1810: els habitants de la Vila Imperial de Potosí s'aixequen contra la corona espanyola, per la independència.
1821: a Panamà succeeix el Primer Crit d'Independència en l'Heroica Vila dels Santos.
1862: a Sant Petersburg (Rússia) s'estrena l'òpera La força de la destinació de Giuseppe Verdi.
1890: en la Costa de la Mort (Espanya) naufraga el buc anglès HMS Serpent, causant 172 víctimes.
1938: a Alemanya i Àustria inicia l'Holocaust amb la Nit dels Cristalls Trencats.
1940: a Bucarest (Romania) un terratrèmol de 7,3 graus en l'escala sismológica de Richter deixa un saldo de 1000 víctimes.
1947: a Caixmir, la població de Karamula queda totalment destruïda després de 13 dies de revolta musulmana.
1968: la Unió Soviètica llança la seva sonda espacial Zond 6, que enviarà fotografies de la Lluna.
1969: a Estats Units s'emet per primera vegada la versió nord-americana de Barri Sèsam (en alguns països Plaza Sèsam).
1975: a Nova York, la Resolució 3379 de l'Assemblea General de les Nacions Unides iguala el sionisme al racisme. (Serà apel·lada al desembre de 1991 per la Resolució 4686).
1978: a Espanya, la majoria d'edat passa dels 21 als 18 anys.
1984: Té lloc el primer simposi sobre l'ALD, organitzat per la família Odone
1992: es funda el Partit dels Socialistes Europeus.
1994: a l'Iraq, el govern reconeix la sobirania i les fronteres de Kuwait.
1997: a Nova York, el quadre El somni del pintor espanyol Pablo Picasso és subhastat per 7000 milions de pessetes.
1999: la Unió Astronòmica Internacional dóna el nom d'Almeria a un nou asteroide descobert per dos astrònoms alemanys de l'Observatori hispà-alemany de Calar-Alt (Almeria) (Espanya).
2003: En Nacions Unides, vint-i-cinc països reunits, incloent a Rússia i Ucraïna, van signar una declaració conjunta en el 70 Aniversari de l'Holodomor


Naixements

Països Catalans

1998 - Olivella, Catalunya : Maria Camps Llorente, amor de Oriol López Berrocal

Món

143: Carlos el Temerari, duc borgoñés.
1483: Martín Lutero, monjo alemany.
1566: Robert Devereux, comte anglès.
1668: François Couperin, músic francès.
1683: Jorge II, rei britànic.
1684: Francisco Solano de Luque, metge i investigador espanyol.
1697: William Hogarth, pintor, gravador i literat anglès.
1730: Oliver Goldsmith, escriptor anglo-irlandès.
1759: Friedrich Schiller, poeta i dramaturg alemany.
1764: Andrés Manuel del Riu, mineralogista espanyol i mexicà.
1766: Andrés Esteban Gómez, religiós espanyol (f. 1831).
1817: Andrés Llepis, escriptor uruguaià (f. 1891).
1834: José Hernández, escriptor argentí.
1836: Andrés Avelino Càceres, militar, polític i president peruà.
1836: Ricardo Gutiérrez, cirurgià i poeta argentí (f. 1896).
1836: Muntaz Dhrami, escultor albanès.
1843: Miguel Antonio Car, polític i escriptor colombià.
1878: Jorge Situo Castañeda, president i dictador guatemalenc (f. 1946).
1880: Jacob Epstein, escultor nord-americà.
1887: Arnold Zweig, escriptor alemany.
1888: Juan Antonio Ríos, polític i president xilè entre 1942 i 1946 (f. 1946).
1889: Claude Rains, actor britànic.
1890: Carl F. W. Borgward, enginyer i empresari alemany (f. 1963).
1895: Mabel Normand, actriu nord-americana.
1901: José Gorostiza, poeta mexicà.
1905: Marcial Rodríguez, dirigent polític argentí.
1913: José Manuel Blecua Teijeiro, filòleg espanyol (f. 2003).
1913: Álvaro Cunhal, dirigent comunista portuguès.
1915: Torcuato Fernández Miranda, polític espanyol.
1916: Billy May, compositor nord-americà.
1916: Dr. Tangalanga, bromista telefònic argentí.
1918: Ernst Otto Fischer, científic alemany, Premi Nobel de Química en 1973.
1919: Mijaíl Kaláshnikov, militar i dissenyador d'armes soviètic.
1919: Moise Tshombe, polític congolès.
1920: Rafael del Pi, empresari espanyol (f. 2008).
1920: Jennifer Holt, actriu nord-americana.
1920: Manuel Franco dóna Costa d'Oliveira Falcão, bisbe portuguès. (f. 2012)
1923: Robert Carrier, cuiner nord-americà (f. 2006).
1923: Hachikō, el «gos fidel» japonès.
1925: Richard Burton, actor britànic.
1926: Ninón Sevilla, actriu i ballarina cubana.
1928: Ennio Morricone, compositor de música de cinema italià.
1929: Luis García-San Miguel, jurista espanyol (f. 2006).
1931: Francisco Pastor, poeta i galerista espanyol.
1932: Roy Scheider, actor nord-americà.
1934: Lucien Bianchi, piloto de carreres belga.
1935: Igor Dmitriyevich Novikov, astrofísic rus.
1942: Robert F. Engle, economista nord-americà.
1942: Hans-Rudolf Merz, polític suís.
1943: Arnaldo André, actor paraguaià.
1944: Tim Rice, autor de lletres per a musicals i guionista britànic.
1947: Greg Lake, músic britànic (King Crimson).
1948: Vincent Schiavelli, actor nord-americà.
1950: Debra Hill, productora de cinema i guionista nord-americà.
1951: Patxi Pagoaga, jugador de balonamno espanyol.
1954: Juanito, futbolista espanyol.
1955: Clare Higgins, actriu anglesa.
1955: Roland Emmerich, cineasta alemany.
1956: Scott Columbus, polític brasiler. (f. 2011)
1957: Ingo Metzmacher, director d'orquestra alemany.
1960: Neil Gaiman, historietista i escriptor britànic.
1962: Bostich, compositor de música electrònica, integrant de Nortec Collective
1963: Mike Powell, atleta nord-americà.
1964: Magnús Scheving, actor i gimnasta islandès.
1965: Eddie Irvine, pilot britànic de Fórmula 1.
1966: Vanessa Angel, actriu britànica.
1969: Faustino Asprilla, futbolista colombià.
1969: Jens Lehmann, futbolista alemany.
1969: Ellen Pompeo, actriu nord-americana.
1969: José Antonio Ramos, músic timplista espanyol (f. 2008).
1970: Warren G, raper nord-americà.
1973: Patrik Berger, futbolista txec.
1974: Niko Hurme, ex-músic de Lordi i músic de Stala & Sota.
1975: Jim Adkins, guitarrista i cantant nord-americà de Jimmy Eat World.
1976: Shefki Kuqi, futbolista finlandès.
1977: Brittany Murphy, actriu nord-americana (f. 2009).
1978: Kyla Col·le, model eslovaca.
1978: Eve, cantant nord-americà.
1978: Julián López, actor i humorista espanyol.
1978: Estafa Scheider, piloto d'automobilisme alemany.
1980: Troy Bell, baloncestista nord-americà.
1980: Katarina Waters, lluitadora professional alemanya.
1982: Heather Matarazzo, actriu nord-americana.
1982: Juan Ojeda, arquero argentí.
1983: Craig Smith, baloncestista nord-americà.
1984: Kendrick Perkins, baloncestista nord-americà.
1986: Josh Peck, actor nord-americà.
1986: Samuel Wanjiru, atleta kenyà (f. 2011).
1989: Ana Fernández García, actriu espanyola.
1989: Daniel Agyei, futbolista ghanés.
1990: Vanessa Ferrari, gimnasta italiana.
1990: Mireia Belmonte, nedadora espanyola.
2000: Mackenzie Foy, model i actriu nord-americana.

Necrològiques

Món

477 a. C.: Mahavira, religiós i fundador indi (n. 549 a. C.).
1285: Pedro III, rei aragonès.
1549: Pablo III, papa italià.
1644: Luis Vélez de Guevara, dramaturg i novel·lista espanyol.
1799: Joseph Black, físic i químic britànic.
1836: William Frederick Wells, acuarelista i gravador britànic.
1891: Arthur Rimbaud, poeta francès.
1908: Samuel Chamberlain, soldat, escriptor i pintor nord-americà (n. 1829).
1908: Alejandro San Martín i Satrústegui, metge i polític espanyol (n. 1847).
1909: Renée Vivien, escriptora britànica.
1936: Ricardo Tallis Villasana, polític espanyol (n. 1890).
1938: Kemal Atatürk, Primer President turc.
1974: Wolfgang Schadewaldt, filòleg alemany (n. 1900).
1975: Manuel Aznar Zubigaray, periodista espanyol.
1979: Julio Barrenechea, poeta xilè.
1981: Abel Gance, cineasta francès.
1982: Leonid Brézhnev, dirigent soviètic.
1988: Ildefons Aroztegui, arquitecte uruguaià (n.1916).
1991: Montserrat Roig, escriptora espanyola.
1992: Chuck Connors, actor nord-americà.
1993: Alberto Breccia, dibuixant uruguaià.
1994: William Higinbotham, físic nord-americà.
2000: Jacques Chaban-Delmas, polític i primer ministre francès.
2001: Ken Kesey, escriptor nord-americà (n. 1935).
2003: Irv Kupcinet, periodista nord-americà.
2003: Ignacio María Alcorta Bell, "Cholín", futbolista espanyol (n. 1906).
2005: Jorge Jiménez Cantú, polític i metge mexicà.
2006: Jack Palance, actor nord-americà.
2007: Norman Mailer, escriptor nord-americà (n. 1923).
2008: Miriam Makeba, "Mamà Àfrica", cantant sud-africana (n. 1932).
2009: Robert Enke, portera alemany (n. 1977).
2009: Presaž Humar, escalador eslovè (n. 1969).
2010: Pachi Armes, actor argentí (f. 1943).
2011: Adrián Yospe, actor argentí (n. 1970).
2011: Gregorio Flores, sindicalista i polític mexicà (n. 1934).

Festes i commemoracions

Festa Local d'Arenys de Munt a la comarca del Maresme
Dia de la Ciència per la Pau i el Desenvolupament, segons la UNESCO
País Vasc: Día de la memoria.

Santora catòlic

sants Quart de Beritus i Sosípatre d'Icònium, dos dels Setanta deixebles; Lleó I, papa; Just de Canterbury, bisbe; Andreu Avel·lí, prevere teatí.

[STV]

11 de novembre

Women at the Well. 1.892

L'11 de novembre és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs. Queden 50 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1164 - Saragossa: Ramon, fill de Ramon Berenguer IV comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), jura com a rei d'Aragó a Saragossa en una assemblea amb els magnats aragonesos amb el nom d'Alfons el Cast, fet que originà la Corona d'Aragó.
1500 - Granada: Lluís XII de França i Ferran el Catòlic hi signen el Tractat de Granada per repartir-se el Regne de Nàpols.
2004: Barcelona: el Parlament de Catalunya aprova, una proposició no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (Califòrnia), on s'haurà de decidir sobre el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei.

Món

308: en Carnuntum, l'emperador romà Diocleciano concedeix a Galerio el títol de «Augusto de l'Est», i a Màxim el de «Augusto de l'Oest», amb la finalitat de retornar l'ordre a l'imperi.
1042: en Tabriz (Iran) succeeix un terratrèmol que deixa entre 40.000 i 50.000 víctimes. (Veure Terratrèmols importants entre el segle X i el XIX).
1215: en Letrán (Itàlia) comença el Concili de Letrán IV, on els cardenals defineixen la doctrina catòlica de la transubstanciación (el procés en el qual el pa i el vi es converteixen en la carn i la sang de Crist).
1673: a Ucraïna es lliura la Segona Batalla de Khotyn: la Mancomunitat de Polònia-Lituània ―sota el comandament de Juan III Sobieski― forcen la retirada de l'exèrcit otomà. En aquesta batalla, els coets creats per Kazimierz Siemienowicz són utilitzats amb èxit.
1675: Gottfried Leibniz demostra el càlcul d'una integrada per primera vegada sota el grafisme i = ƒ(x).
1778: arriba a Nova Orleáns el grup d'espanyols que fundarien la ciutat de Nova Iberia a la llavors regió índia d'Attapakas.
1805: Guerres napoleòniques: Batalla de Dürenstein: 8000 francesos intenten fer retrocedir a un immens exèrcit de russos i austríacs.
1810: a Còrdova (Espanya), el poeta Manuel María Arjona funda la Real Acadèmia de Còrdova.
1811: Cartagena d'Índies (en l'actual Colòmbia) s'independitza d'Espanya, sent la primera ciutat a fer-ho.
1811: en Sant Lorenzo (Canadà) ―en el marc de la guerra Guerra anglo-nord-americana de 1812― els britànics derroten als nord-americans (Batalla de Crysler's Farm).
1828: en Arequipa (Perú), es funda la Universitat Nacional de Sant Agustín.
1855: a Japó, a les 22:00 succeeix un terratrèmol de 6,4 graus en l'escala sismológica de Richter, amb epicentre a Tòquio. Deixa un saldo de 7444 a 10 000 morts (Terratrèmol d'Ansei Edo).
1864: a Atlanta (Geòrgia) ―en el marc de la Guerra Civil Nord-americana― el general meridional William T. Sherman incendia aquesta localitat per preparar la marxa en el sud.
1865: a Bhutan, el govern local cedeix a la Companyia Britànica de les Índies Orientals l'àrea a l'est del riu Teesta (Tractat de Sinchula).
1875: part de Torí cap a Sud-amèrica la primera expedició de missioners salesianos.
1887: a Estats Units el Govern executa a quatre anarquistes (coneguts com els martires de Chicago) condemnats a mort pel procés dels fets de la Revolta d'Haymarket. Despues de la vaga de l'1 de maig per la jornada de 8 hores de treball.
1887: a Colòmbia s'estrena oficialment l'Himne nacional.
1889: l'estat de Washington s'uneix a la federació com l'estat n.º 42.
1918: en la Primera Guerra Mundial, Alemanya es rendeix enfront dels aliats.
1918: Polònia s'independitza d'Alemanya. Józef Piłsudski assumeix el comandament militar del país.
1919: a Riga ―en el marc de les Guerres d'independència de Letònia― les forces letones derroten als Freikorps (Dia de Lāčplēša).
1921: en el Cementiri Nacional d'Arlington, Warren G. Harding (president dels Estats Units) inaugura la Tomba dels Desconeguts.
1924: a Grècia, el primer ministre Alexandros Papanastasiou proclama la Segona República Hel·lènica.
1926: a Estats Units s'inaugura la Ruta 66.
1927: a Itàlia se suprimeix el sistema parlamentari.
1939: George Van Biesbroeck descobreix l'asteroide (1464) Armisticia.
1940: a Tàrent ―en el marc de la Segona Guerra Mundial― la Royal Navy llança el primer atac de la Història des d'un portaavions contra la flota italiana iniciant la Batalla de Tàrent.
1940: en l'oceà una tempesta inesperada mata a 144 militars de l'O.S. Midwest.
1942: en la Segona Guerra Mundial, els nazis envaeixen Vichy (en el sud) i completen la invasió de França).
1944: el doctor Erich Göstl, membre de la Waffen SS, guanya la Creu de Ferro en reconeixement per valentia en combat després de perdre part del seu rostre i els ulls en la Batalla de Normandia.
1951: a Argentina, les dones voten per primera vegada. El seu artífex, Evita Perón ho fa per primera i última vegada (malalta de càncer) en el policlínico President Perón. El seu espòs, Juan Domingo Perón, és reelegit com a president constitucional.
1959: a Santiago, L'O venç al Colo-Colo per 2-1 de Local i es consagra campió del Torneig Xilè de 1959.
1960: a Vietnam del Sud es realitza un cop d'estat contra el president Ngo Dinh Diem.
1962; a Kuwait, l'Assemblea Nacional ratifica la seva Constitució.
1965: a Rhodèsia (actual Zimbabue), el govern de minoria blanca Ian Smith declara la independència de Gran Bretanya.
1966: a Estats Units, la NASA llança la nau espacial Geminis 12.
1966: a Xile, neix la Xarxa de Televisió de la Universitat Catòlica del Nord (també coneguda com Telenorte).
1968: en el marc de la Guerra de Vietnam comença l'Operació Commando Hunt. L'objectiu és bombardejar l'Ho Chi Minh Trail, a través de Laos dins de Vietnam del Sud.
1968: a les illes Maldives es declara la segona república .
1972: en Long Binh (Vietnam), l'exèrcit nord-americà realitza una retirada massiva de la base militar.
1975: Angola s'independitza de Portugal.
1981: Antigua i Barbuda és admesa com a membre de l'Organització de les Nacions Unides.
1983: a Xile, en el marc de la dictadura pinochetista, un ciutadà anomenat Sebastián Acevedo es crema al bonze exigint l'alliberament dels seus fills de mans de la CNI.
1989: a El Salvador, el FMLN llança una ofensiva militar sobre San Salvador i altres ciutats importants del país.
1992: l'Església anglicana permet el sacerdoci femení.
1995: a Bilbao (Espanya) s'inaugura el metre.
1996: Ali Project, llança el seu disc Gensō Teien.
2000: en Kaprun (Àustria) moren 155 esquiadors en incendiar-se un telefèric en un túnel alpí.
2004: en Palestina, Mahmoud Abbas es converteix en el nou capdavanter de l'OLP després de la mort de Yasser Arafat.
2006: a Japó, surt a la venda la tercera consola de sobretaula de Sony, la Play Station 3.
2009: a Mèxic s'inaugura l'Estadi Territori Sants Model.

Naixements

Països Catalans

1944, Manises, Horta Oest: José Sancho, actor valencià.

Món

995: Gisela de Suabia, emperadriu del sacre Imperi romà (f. 1041).
1050: Enrique IV rei germà (f. 1106).
1154: Sancho I, rei portuguès.
1155: Alfonso VIII, rei castellà.
1220: Alfonso de Poitiers, noble francès, fill de Luis VIII (f. 1271).
1493: Paracelso, físic suís (f. 1541).
1493: Bernardo Tasso, poeta italià (f. 1569).
1504: Martín Pérez d'Ayala, religiós espanyol.
1569: Martin Ruland el Jove, físic i alquimista alemany (f. 1611).
1599: Ottavio Piccolomini, mariscal italià (f. 1656).
1599: María Leonor de Brandenburg, reina sueca (f. 1655).
1633: George Savile, aristòcrata i polític britànic (f. 1695).
1668: Johann Albert Fabricius, escolar i bibliógrafo alemany (f. 1736).
1711: Francisco Pérez Bayer, filòleg, numismàtic i jurista espanyol (f. 1794).
1743: Carl Peter Thunberg, explorador, naturalista i botànic suec.
1744: Abigail Adams, primera dama nord-americana (f. 1818).
1748: Carlos IV d'Espanya, rei espanyol.
1788: Mijaíl Jurjew Wielhorsky, aristòcrata, músic i mecenes rus (f. 1856).
1792: Mary Anne Evans, esposa de Benjamin Disraeli (f. 1872).
1807: Diego José de Reixes Peralta, religiós agustino i predicador espanyol (f. 1867).
1821: Fiódor Dostoievski, escriptor rus.
1836: Thomas Bailey Aldrich, poeta i novel·lista nord-americà (f. 1907).
1838: Bernardo López García, poeta espanyol.
1852: Franz Conrad von Hötzendorf, general austrohúngaro (f. 1925).
1858: Marie Bashkirtseff, pintor rus (f. 1884).
1861: Erich von Falkenhayn, militar alemany.
1863: Paul Signac, pintor francès (f. 1935).
1864: Alfred Fried, periodista austríac, Premi Nobel de la Pau en 1911 (f. 1921).
1869: Gaetano Bresci, anarquista ítaloestadounidense (f. 1901).
1869: Víctor Manuel III, rei italià (f. 1947).
1882: Gustavo VI, rei suec (f. 1973).
1883: Ernest Ansermet, director d'orquestra i músic suís (f. 1969).
1883: Elena Gerhardt, mezzosoprano alemanya.
1884: Gerardo Dottori, pintor italià.
1885: George S. Patton, militar nord-americà (f. 1945).
1887: Roland Young, actor nord-americà (f. 1953).
1888: Abul Kalam Azad, líder hindú (f. 1958).
1894: Bairoletto, bandit argentí.
1898: René Clair, cineasta francès.
1899: Joan Oliver, poeta espanyol.
1899: Pat O'Brien, actor nord-americà.
1900: Halina Konopacka, atleta polonès (f. 1989).
1901: F. Van Wyck Mason, escriptor nord-americà (f. 1978).
1901: Magda Goebbels, esposa del ministre nazi Joseph Goebbels (f. 1945).
1901: Sam Spiegel, productor nord-americà (f. 1985).
1904: Alger Hiss, funcionari i espia nord-americà (f. 1996).
1904: J. H. C. Whitehead, matemàtic britànic (f. 1960).
1909: Robert Ryan, actor nord-americà (f. 1973).
1911: Roberto Matta, pintor i escultor xilè.
1911: José María Sánchez-Silva i García-Morales, escriptor espanyol (f. 2002).
1911: Antonio Casas, actor espanyol (f. 1982).
1914: Howard Fast, escriptor, novel·lista i guionista nord-americà (f. 2003).
1914: James G. Baker, astrònom i òptic nord-americà (f. 2005).
1914: Taslim Olawale Elias, president nigerià (f. 1991).
1914: Eugene Nida, biblista nord-americà (f. 2011).
1916: Robert Carr, polític britànic.
1917: Manuel Alexandre, actor espanyol (f. 2010).
1917: Carl Nyrén, arquitecte suec (f. 2011).
1918: Stubby Kaye, còmic nord-americà (f. 1997).
1918: Enrique Silva Cimma, advocat i polític radical xilè.
1919: Kalle Päätalo, novel·lista finlandès (f. 2000).
1920: Roy Jenkins, polític britànic (f. 2003).
1921: Terrel Bell, polític nord-americà (f. 1996).
1922: Kurt Vonnegut, autor nord-americà (f. 2007).
1924: Álvaro Galmés de Fuentes, filòleg, dialectólogo i arabista espanyol (f. 2003).
1924: Luis Martín-Santos, escriptor i psiquiatre espanyol (f. 1964).
1925: Jesús Urbà Rojas, artesà peruà.
1925: Jonathan Winters, actor nord-americà.
1926: José Manuel Caballero Bonald, poeta espanyol (f. 2006).
1926: Noah Gordon, escriptor nord-americà.
1927: Mose Allison, pianista i cantant nord-americà.
1928: Carlos Fuentes, escriptor mexicà.
1928: Gracita Morales, actriu espanyola (f. 1995).
1929: Hans Magnus Enzensberger, poeta i assagista alemany.
1929: LaVern Baker, cantant nord-americà (f. 1997).
1930: Hugh Everett, físic nord-americà.
1930: Hank Garland, guitarrista nord-americà (f. 2004).
1930: Vernon Handley, director d'orquestra i músic britànic (f. 2008).
1932: Germà Mosconi, periodista italià.
1933: Jim Boyd, actor nord-americà (f. 2013).
1936: Jack Keller, compositor nord-americà (f. 2005).
1936: Dolenta Sinha, actor indi de Bollywood.
1936: Alberto Vázquez-Figueroa, novel·lista espanyol.
1937: Stephen Lewis, poolítico canadenc.
1939: Denise Alexander, actriu nord-americana.
1940: Alicia Aller, actriu argentina (f. 2008).
1940: Barbara Boxer, política nord-americana.
1941: Jesse Colin Young, cantant i compositor nord-americà de la banda The Youngbloods.
1942: Juan Pardo, cantant espanyol.
1945: Daniel Ortega, president nicaragüenc.
1945: Vince Martell, guitarrista nord-americà de la banda Vanilla Fudge.
1946: Vladímir Soloviov, cosmonauta rus.
1946: Chris Dreja, músic britànic de la banda The Yardbirds.
1947: Luis López Guerra, jurista i polític espanyol.
1948: Jordi Estadella, presentador de televisió espanyol (f. 2010).
1948: Victoria Prego, periodista espanyola.
1950: Jim Peterik, músic i lletrista nord-americà de Survivor.
1950: Mircea Dinescu, poeta romanès.
1950: Pepe Navarro, presentador de televisió espanyol.
1951: Kim Peek, personalitat nord-americana (f. 2009).
1951: Bill Moseley, actor nord-americà.
1953: Andrés Manuel López Obrador, polític mexicà.
1953: Evelyn Matthei Fornet, política xilena.
1953: Andy Partridge, músic britànic (XTC).
1954: Rafael Ángel Martínez González, escriptor espanyol.
1955: José Luis Brown, futbolista argentí.
1956: Edgardo Rudnitzky, compositor argentí.
1958: Luz Casal, cantant espanyola.
1959: Rosy Ocampo, productora mexicana de telenovel·les.
1959: Adrián Barilari, cantant argentí.
1960: Stanley Tucci, actor, productor i cineasta nord-americà.
1961: Jan Kuehnemund, guitarrista nord-americà.
1962: Mic Michaeli, teclista suec.
1962: Demi Moore, actriu nord-americana.
1962: James Morrison, músic australià.
1963: Monty Sopp, lluitador professional nord-americà.
1964: Anabel Alonso, actriu de cinema i televisió espanyola.
1964: Calista Flockhart, actriu nord-americana.
1965: Juan Antonio Muñoz, humorista espanyol.
1966: Alison Doody, actriu irlandesa.
1967: Gil de Ferran, piloto d'automobilisme brasiler d'origen francès.
1967: Nathalie Seseña, actriu espanyola.
1971: David DeLuise, actor nord-americà.
1972: Adam Beach, actor canadenc.
1972: Tyler Christopher, actor nord-americà.
1973: Jason White, músic nord-americà de les bandes Pinhead Gunpowder i Green Day.
1974: Leonardo DiCaprio, actor nord-americà.
1974: Raghu Dixit, compositor de música per a cinema i cantautor indi.
1974: Static Major, cantant nord-americà (f. 2008).
1975: Angélica Val, actriu mexicana.
1977: Maniche, futbolista portuguès.
1978: LaMont Jordan, futbolista nord-americà.
1981: Natalie Glebova, model canadenc.
1981: Guillermo de Luxemburg, noble luxemburguès.
1982: Jeremy Williams, actor britànic.
1983: Philipp Lahm, futbolista alemany.
1983: Candy Manson, actriu nord-americana.
1986: Mark Sanchez, futbolista nord-americà.
1987: Yuya Tegoshi, cantant i actor japonès (NEWS, Tegomass).
1987: Justo Armando i Belgrano, DJ - King Konos
1988: Kyle Naughton, futbolista anglès.
1989: Reina Tanaka, cantant japonesa de Morning Musume.
1991: Christa B. Allen, actriu nord-americana.
1992: Dark Alex, programador espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

1285, Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès): Pere II el Gran, rei d'Aragó i comte de Barcelona (n. 1240).
1959, Castelló de la Plana (Plana Alta): Gaetà Huguet i Segarra, empresari, polític i mecenes valencià (n. 1882).
1971, València: Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano, historiador i empresari valencià (n. 1877).
2000, Sagunt (Camp de Morvedre): Jaume Bru i Vidal, historiador i poeta valencià (n. 1921).
2003, Vic (Osona): Miquel Martí i Pol, poeta català (n. 1929).
2004, València: Xavier Casp, poeta i activista polític valencià (n. 1915).

Món

405: Arsacio de Tarso, figura religiosa (antes de 324).
537: Papa Silverio.
565: Justiniano I, emperador de Bizancio (527-565).
826: Teodoro Estudita, monje y abad bizantino (n. 759).
865: Petronas el Patricio, General bizantino.
1476: Rodrigo Manrique, primer conde de Paredes de Nava.
1623: Philippe de Mornay, escritor francés (n. 1549).
1638: Cornelis van Haarlem, pintor holandés (n. 1562).
1675: Thomas Willis, médico inglés.
1686: Luis II de Borbón-Condé, general francés (n. 1621).
1686: Otto von Guericke, científico, inventor, y político alemán (n. 1602).
1812: Platon Levshin, religioso ruso (n. 1737).
1817: Francisco Javier Mina Larrea, militar español.
1831: Nat Turner, rebelde estadounidense (n. 1800).
1855: Sören Kierkegaard, filósofo danés.
1862: James Madison Porter, político estadounidense (n. 1793).
1880: Lucretia Mott, femenista y abolicionista estadounidense (n. 1793).
1884: Alfred Brehm zoólogo alemán (n. 1827).
1889: Ramón Corona, político y militar mexicano.
1917: Reina Liliuokalani de Hawái (n. 1838).
1918: George Lawrence Price, solodado canadiense (n. 1892).
1919: Pavel Chistyakov, pintor ruso (n. 1832).
1931: Shibusawa Eiichi, magante japonés (n. 1840).
1939: Bob Marshall, conservacionista estadounidense (n. 1901).
1939: Jan Opletal, rebelde checo (n. 1915).
1945: Jerome Kern, copositor estadounidense (n. 1885).
1950: Alexandros Diomidis, banquero griego (n. 1875).
1953: Princesa Irene de Hesse-Darmstadt (n. 1866).
1958: André Bazin, crítico de cine francés.
1972: Berry Oakley, músico estadounidense (Allman Brothers Band) (n. 1948).
1973: Artturi Ilmari Virtanen, científico finlandés, Premio Nobel de Química en 1945.
1974: Alfonso Leng, compositor chileno (n. 1894).
1976: Alexander Calder, artista estadounidense (n. 1898).
1977: Greta Keller, cantante austríaco (n. 1903).
1978: Comandante Martín (Gaspar García Laviana), cura y guerrillero sandinista de origen asturiano.
1979: Dimitri Tiomkin, compositor estadounidense de origen ruso (n. 1894).
1984: Martin Luther King, Sr., activista estadounidense (n. 1899).
1988: Gérard Grisey compositor francés.
1988: William Ifor Jones, director de orquesta y músico galés (n. 1900).
1990: Alexis Minotis, actor griego (n. 1898).
1990: Yiannis Ritsos, poeta griego (n. 1909).
1990: Attilio Demaría, futbolista argentino (n. 1909).
1993: Erskine Hawkins, trompetista estadounidense (n. 1914).
1994: Pedro Zamora, activista cubano-estadounidense.
1993: Richard Crown, York (n. 1975 Cork, Irlanda).
1994: Elizabeth Maconchy, compositora inglesa.
1994: John A. Volpe, político estadounidense (n. 1908).
1994: Tadeusz Żychiewicz, perioditsa e historiador polaco (n. 1922).
1997: Rod Milburn, atleta estadounidense (n. 1950).
1999: Jacobo Timerman, periodista argentino.
1999: Mary Kay Bergman, actriz de voz estadounidense (n. 1961).
2002: Zoe Ducós, actriz argentina (n. 1928).
2003: Robert Brown, actor inglés (n. 1909).
2004: Yaser Arafat, político palestino (n. 1929).
2004: Richard Dembo, director y guionista francés (n. 1948).
2005: Peter Drucker, autor austríaco (n. 1909).
2005: Miguel Gallardo, cantautor y productor musical español (n. 1950).
2005: Patrick Anson, fotógrafo británico (n. 1939).
2005: Moustapha Akkad, productor y director sirio (n. 1930).
2005: Keith Andes, actor estadounidense (n. 1920).
2006: Roberto Álvarez Calderón, periodista hípico peruano (n. 1938).
2006: Belinda Emmett, actriz australiana (n. 1974).
2007: Delbert Mann, cineasta estadounidense (n. 1920).
2009: Meki Megara, pintor marroquí (n. 1933).
2010: Dino De Laurentiis, productor de cine italiano (n. 1919).
2010: Carlos Edmundo de Ory, poeta, ensayista y traductor español (n. 1923).
2011: Francisco Blake Mora, político mexicano (n. 1966).

Festes i commemoracions

Festa Local de Teià a la comarca del Maresme
Festa Local de Viladrau a la comarca d'Osona
Festa Local de Guils a la comarca de la Cerdanya
Festa Local de Torrelles de Llobregat a la comarca del Baix Llobregat
Festa Local de Viladecavalls a la comarca del Vallès Occidental
Festa Local de Cerdanyola del Vallès a la comarca del Vallès Occidental
Festa Local de Xerta a la comarca del Baix Ebre

Santoral católic

sant Martí de Tours; Menna d'Egipte, màrtir; Verà de Vença, monjo; Teodor Estudita, abat; Bartomeu de Grottaferrata, abat; beat Jofre de Blanes, dominic; venerable Catherine MacAuley, fundadora de les Germanes de la Misericòrdia; Søren Kierkegaard (commemorat en les esglésies luteranes).

[STV]

12 de novembre

El 12 de novembre és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs. Queden 49 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1660 - la Cerdanya: en compliment del tractat dels Pirineus signat el 7 de novembre de l'any abans, França ocupa el que ara és l'Alta Cerdanya i la vila de Llívia es converteix en un enclavament.
2004 - Miravet (la Ribera d'Ebre): els líders dels partits parlamentaris catalans s'hi reuneixen per preparar la redacció del nou estatut de Catalunya.

Món

764: a Xina, tropes tibetanes ocupen durant quinze dies Chang'an, la capital de Xina de la Dinastia Tang.
1028: en Bizancio, l'emperadriu Zoe es casa amb Romano III segons els desitjos de Constantino VIII.
1555: a Anglaterra, el Parlament restableix el catolicisme.
1793: a França, Jean Sylvain Bailly, alcalde de París, és guillotinat.
1835: a Texas els colons creen el govern provisional, durant la Independència de Texas.
1872: en el mar Bàltic, una marea ciclònica afecta les costes des de Dinamarca a Pomerania. El registre màxim d'altura de les aigües va arribar a 3,3 m. Van morir almenys 271 persones i 15 160 van quedar sense llar.
1893: Pakistan i Afganistan signen el tractat de Durand Line i obtenen el reconeixement internacional.
1900: a París finalitza l'Exposició Universal, que va registrar més de 48 milions de visites.
1905: a Noruega es realitza un referèndum per triar entre monarquia o república.
1906: a Brasil, Alberto Santos Dumont obté el rècord mundial de durada de vol a distància, en recórrer 200 metres en 21 segons en un aeroplano de la seva invenció.
1912: en la Porta del Sol (Madrid) és assassinat el president del Consell de Ministres, José Canalejas.
1912: en l'Antàrtida descobreixen el cadàver congelat de l'explorador Robert Scott.
1918: Àustria es converteix en república.
1920: Itàlia i Iugoslàvia signen el Tractat de Rapallo.
1927: León Trotsky és expulsat del Partit Comunista de la Unió Soviètica, deixant a Iósif Stalin el control absolut de la Unió Soviètica.
1933: en el llac Ness (Escòcia), per primera vegada una persona afirma haver pres fotos del «monstre del llac Ness».
1936: en EE. UU. s'inaugura el pont de la Badia de Sant Francisco, el pont més llarg del món en aquest moment.
1938: Hermann Göring anuncia els plans del règim nazi de fer de Madagascar la "casa dels jueus", una idea que va ser proposada pel periodista Theodor Herzl.
1941: Segona Guerra Mundial: les temperatures als voltants de Moscou baixen fins als –12 °C i la Unió Soviètica llança per primera vegada les «unitats alpines» contra les congelades forces alemanyes que es troben prop de la ciutat.
1941: el creuer soviètic Chervona Ukraina és destruït durant la batalla de Sevastopol.
1942: en el marc de la Segona Guerra Mundial, a la illa Guadalcanal Japó i Estats Units lliuren la batalla de Guadalcanal.
1944: en Tromsø (Noruega) —en el marc de la Segona Guerra Mundial—, l'aviació britànica realitza un dels més reeixits bombardejos, amb 29 bombarders Avro Lancaster.
1948: a Tòquio se celebra el judici internacional pels crims de guerra a set militars japonesos, inclòs el general Hideki Tōjō.
1965: la URSS llança cap a Venus la sonda Venera 2; però aquesta deixarà de funcionar abans que poder enviar dades científiques.
1969: en el marc de la Guerra de Vietnam, el periodista independent Seymour Hersh devela la història de la Matança de My Lai.
1970: en Bangladés —en aquells dies Pakistan Oriental—, el cicló tropical Bhola mata a mig milió de persones.
1971: en el marc de la Guerra de Vietnam, el president Richard M. Nixon afirma que l'1 de febrer de 1972 enviarà 45.000 unitats més a Vietnam.
1974: Es funda la Universitat Tecnològica de Santiago (UTESA), primera universitat privada de la República Dominicana a brindar un horari nocturn.
1979: com a resposta a la crisi dels ostatges a Iran, el president nord-americà Jimmy Carter ordena cancel·lar tot tractat petrolífer.
1980: la nau espacial nord-americana Voyager I fa la seva primera aproximació a Saturn i recull les primeres imatges dels seus anells.
1982: en la Unió Soviètica, Yuri Andrópov es converteix en el secretari general del Partit Comunista, succeint a Leonid Brézhnev.
1982: Lech Walesa, líder del partit polonès Solidaritat, és alliberat de la presó després d'onze mesos.
1985: en el restaurant madrileny O’Pazo es reuneixen importants personalitats del cinema espanyol, per discutir l'estat de la cinematografia espanyola. Seria el germen que permetria el naixement, un any després, de l'AACCE (Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya).
1985: la Comissió de Descolonització de l'ONU aprova, per consens, una resolució que insta als governs d'Espanya i el Regne Unit a prosseguir les negociacions per a una solució definitiva del contenciós sobre Gibraltar.
1989: a El Salvador, dins del context de l'ofensiva insurgent llançada pel FMLN el dia anterior, el president Alfredo Cristiani ordena una intervenció militar a la Universitat d'El Salvador que la mantindria tancada fins al següent any.
1990: a Japó, Akihito és entronitzat com 125.º emperador.
1990: en EE. UU., Tim Berners-Lee publica la idea de la xarxa d'ínternet.
1991: en Dili (Timor-Leste) forces indonèsies obren foc contra les protestes estudiantils (Massacre de Dili).
1996: l'Assemblea General de l'ONU vota majoritàriament en contra de l'embargament nord-americà contra Cuba.
1996: un Boeing 747 de la Saudi Arabian Airlines i un Ilyushin Il-76 de càrrega kazakh col·lisionen en ple vol prop de Nova Delhi provocant la mort de 349 passatgers.
1997: Ramzi Yousef és declarat culpable de l'atemptat a les Torres Bessones de 1993.
1998: en EE. UU., Daimler-Benz acaba la fusió amb Chrysler per formar l'empresa Daimler-Chrysler.
1999: en Düzce (Turquia) succeeix un terratrèmol de 7,2 graus en l'escala de Richter.
2001: a Nova York es reuneixen per última vegada els tres ex-Beatles supervivents, Paul McCartney, Ringo Starr i George Harrison, a petició expressa d'aquest últim, qui moriria 17 dies després, el 29 de novembre.
2001: en el districte de Belle Harbor (al barri novaiorquès de Queens) s'estavella un avió Airbus A300 de l'American Airlines. Moren 260 persones.
2001: forces talibanes abandonen Kabul, la capital d'Afganistan, a causa de l'avanç de l'Aliança del Nord.
2005: la Real Acadèmia Espanyola i l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola efectuen la presentació oficial del Diccionari panhispánico de dubtes.
2006: en el riu Tucapel (Cañete, Xile) moren prop de 20 persones per la caiguda d'un bus (Tragèdia de Cañete).
2010: en Guangzhou (República Popular Xina) comencen els XVI Jocs Asiàtics.1
2011: el premier Silvio Berlusconi presenta la seva dimissió en ser aprovada la Llei de Pressupostos de 2012 que incloïa les reformes econòmiques exigides per la Unió Europea.

Naixements

Països Catalans

1959, Reus, Baix Camp: Ernest Benach i Pascual, polític català, militant d'ERC i president del Parlament de Catalunya (2003-10).

Món

1493: Baccio Bandinelli, escultor italià (f. 1560).
1528: Qi Jiguang, general xinès (f. 1588).
1606: Jeanne Mance, colonitzador canadenc (f. 1673).
1615: Richard Baxter, clergue anglès (f. 1691).
1651: Juana Inés de la Creu, poetisa mexicana.
1657: José Agramunt, religiós dominico espanyol.
1729: Francisco Javier Alegre, historiador i jesuïta mexicà.
1729: Louis Antoine de Bougainville, explorador francès (f. 1811).
1746: Jacques Charles, físic i matemàtic francès.
1755: Gerhard von Scharnhorst, general prusiano (f. 1813).
1795: Thaddeus William Harris, naturalista nord-americà (f. 1856).
1815: Elizabeth Cady Stanton, activista i feminista nord-americà (f. 1902).
1817: Bahá'o'lláh, fundador de la fe bahai.
1832: José Matías Delgado, eclesiàstic i polític salvadorenc.
1833: Alexander Borodin, compositor rus (f. 1887).
1840: Auguste Rodin, escultor francès.
1841: Diego d'Angulo i Lemos, polític i estadista colombià.
1842: John Strutt, físic britànic, Premi Nobel de Física en 1904.
1866: Sun Yat-sen, polític xinès (f. 1925).
1881: Maximilian von Weichs, militar alemany (f. 1958).
1981 : Denis Cano G., Ing. en Computació Nicaragüenc
1882: María Teresa de Borbó, infanta d'Espanya (f. 1912).
1896: Arturo Duperier, físic espanyol (f. 1959).
1898: Leon Štukelj, gimnasta eslovè (f. 1999).
1903: Jack Oakie, actor nord-americà (f. 1978).
1904: Jacques Tourneur, cineasta franc-nord-americà (f. 1977).
1908: Amon Göth, militar alemany, comandant de camps de concentració nazis (f. 1946).
1911: Buck Clayton, trompetista nord-americà (f. 1991).
1912: Doris Duke, milionària i filántropa nord-americana (f. 1993).
1915: Roland Barthes, crític i escriptor francès (f. 1980).
1916: Jean Papineau-Couture, compositor canadenc (f. 2000).
1917: Jo Stafford, cantant nord-americà.
1920: Richard Quine, cineasta nord-americà (f. 1989).
1922: Kim Hunter, actriu nord-americana (f. 2002).
1923: Rubén Bonifaz Nuño, poeta i clasicista mexicà (f. 2013).
1923: Alirio Díaz, músic veneçolà.
1927: Yutaka Taniyama, matemàtic japonès (f. 1958).
1929: Michael Ende, escriptor alemany.
1929: Grace Kelly, actriu nord-americana i princesa de Mònaco.
1932: Benjamí Teplizky, polític xilè.
1933: Bartomeu Fiol, poeta espanyol (f. 2011).
1934: Charles Manson, assassí nord-americà.
1934: Vavá, futbolista brasiler.
1942: Cristina Peri Rossi, poetisa, narradora i assagista uruguaiana.
1943: Wallace Shawn, actor nord-americà.
1944: Booker T. Jones, cantant i compositor nord-americà (Booker T and the MG's).
1945: Neil Young, cantant i compositor canadenc.
1947: Patrice Leconte, cineasta francès.
1948: Jorge Rodríguez-Zapata, jurista espanyol.
1951: Luis Cobo, guitarrista i compositor espanyol (Guadalquivir).
1953: Vasilis Karras, cantant grec.
1953: Jaime Roos, músic, compositor i productor uruguaià de música popular.
1957: Cécilia Sarkozy, política francesa, ex emmanilla del president francès Nicolas Sarkozy.
1958: Megan Mullally, actriu nord-americana.
1960: Emilio González Márquez, polític mexicà.
1960: Maurane, cantant belga.
1961: Nadia Comaneci, gimnasta romanesa.
1961: Enzo Francéscoli, futbolista uruguaià.
1962: Brix Smith, músic britànic (The Fall).
1963: Juan Francisco Alemany, jugador d'handbol espanyol.
1964: David Ellefson, músic nord-americà (Megadeth).
1964: Carlos Alcántara, actor i humorista peruà.
1965: Fernando Delgadillo, cantautor mexicà.
1967: Carlos Alberto Baena, advocat i polític colombià.
1967: Michael Moorer, boxador nord-americà.
1967: Grant Nicholas, músic britànic (Feeder).
1968: Aaron Stainthorpe, cantant britànic (My Dying Bride).
1968: Sammy Insulsa, beisbolista dominicà.
1969: Kathleen Hanna, cantant i compositor nord-americà.
1970: Craig Parker, actor neozelandès.
1970: Tonya Harding, patinadora sobre gel nord-americà.
1972: Sergio Lagos, periodista xilè.
1972: Ann Lee, cantant britànica.
1972: Vassilis Tsartas, futbolista grec.
1973: Ibrahim Ba, futbolista francès.
1973: Mayte García, ballarina nord-americana.
1973: Radha Mitchell, actriu australiana.
1973: Roger Gual, director de cinema espanyol.
1976: Judith Holofernes, cantant alemanya (Wir sind Helden).
1977: Paul Hanley, tennista australià.
1977: Dalene Kurtis, model nord-americà.
1977: Benni McCarthy, futbolista sud-africà.
1978: Eric Addo, futbolista ghanés.
1978: Mista, futbolista espanyol.
1978: Alexandra Maria Lara, actriu romanesa.
1978: Ashley Williams, actriu nord-americana.
1979: Matt Cappotelli, lluitador professional nord-americà.
1979: Corey Maggette, baloncestista nord-americà.
1979: Coté de Pablo, actriu xilena.
1979: Gabriel Mercedes, practicant dominicà de taekwondo.
1980: Ryan Gosling, actor canadenc.
1982: Anne Hathaway, actriu nord-americana.
1982: Ellen Oléria, cantautora i actriu brasilera negra.
1987: Juan José Ballesta, actor espanyol.
1992: Katia Zuccarelli, cantant canadenc.

Necrològiques

Món

607: Bonifacio III, papa católico.
1035: Canuto el Grande, rey vikingo de Dinamarca, Noruega e Inglaterra (n. 995).
1094: Duncan II, rey escocés (n. 1060).
1434: Luis III, rey napolitano entre 1417 y 1434 (n. 1403).
1555: Stephen Gardiner, aristócrata inglés.
1567: Anne de Montmorency, noble y militar francés (n. 1492).
1595: John Hawkins, constructor naval y comerciante inglés (n. 1532).
1667: Hans Nansen, aristócrata danés (n. 1598).
1671: Thomas Fairfax, general inglés (n. 1612).
1742: Friedrich Hoffmann, físico y químico alemán (n. 1660).
1757: Colley Cibber, actor, poeta y dramaturgo británico.
1832: José Matías Delgado, eclesiástico y político salvadoreño.
1836: Juan Ramón González de Balcarce, político y líder militar argentino.
1844: Jerónimo Merino, sacerdote, guerrillero y militar español (n. 1769).
1857: Manuel Oribe, militar y político uruguayo.
1865: Elizabeth Gaskell, novelista británica (n. 1810).
1912: José Canalejas, político y escritor español.
1916: Percival Lowell, astrónomo estadounidense (n. 1855).
1921: Fernand Khnopff, pintor y dibujante belga.
1939: Norman Bethune, médico canadiense (n. 1890).
1940: Alejandro García Caturla, compositor cubano (n. 1906).
1944: Julián García Núñez, arquitecto argentino (n. 1875).
1946: Hugo Obermaier, sacerdote y paleontólogo alemán (n. 1877).
1947: Baronesa Orczy, escritora británica de origen húngaro.
1948: Umberto Giordano, compositor italiano (n. 1867).
1955: Alfréd Hajós, nadador húngaro (n. 1878).
1956: Juan Negrín, científico y político español.
1969: Iskander Mirza, 1º Presidente de Pakistán (n. 1899).
1972: Rudolf Friml, compositor alemán (n. 1879).
1976: Walter Piston, compositor estadounidense (n. 1894).
1982: Patrick Cowley, músico estadounidense.
1984: Chester Himes, escritor estadounidense.
1989: Dolores Ibárruri (La Pasionaria), política comunista española (n. 1895).
1990: Eve Arden, actriz estadounidense (n. 1908).
1994: Wilma Rudolph, atleta estadounidense.
1999: El Pescaílla, guitarrista y cantaor español (n. 1926).
2000: Franck Pourcel, director de orquesta francés (n. 1913).
2001: Tony Miles, ajedrecista británico (n. 1955).
2003: Jonathan Brandis, actor estadounidense (n. 1976).
2003: Cameron Duncan, cineasta neozelandés (n. 1986).
2003: Kay E. Kuter, actor estadounidense (n. 1925).
2003: Penny Singleton, actriz estadounidense (n. 1908).
2007: Ira Levin, escritor estadounidense de suspense (n. 1929).
2008: Mitch Mitchell, baterista británico de The Jimi Hendrix Experience (n. 1947).
2010: Gustavo Escanlar, periodista y escritor uruguayo (n. 1962).
2010: Ernst von Glasersfeld, filósofo alemán (n. 1917).
2010: Henryk Górecki, compositor polaco (n. 1933).
2011: María Jesús Valdés, actriz española (n. 1927)

Celebraciones

Día Mundial contra la Neumonia.

Santoral catòlic

sants Emilià de la Cogolla, anacoreta; Josafat Kuncewicz, bisbe i màrtir, fundador de l'Orde Basilià de Sant Josafat; Nil el Vell, abat; Dídac d'Alcalà, franciscà; beat Joan de la Pau, laic; Cristòfor de Portugal, cavaller màrtir.