Aquest any si. Aquest any he pogut fer unes vacances al càmping i compaginar-les amb sortides radials amb la moto.
Ho havia provat l’any passat, però l’Aprilia Pegaso m’havia deixat tirat el primer dia de vacances (les feia al Juliol), de l’emprenyada, el 15 d’agost del 2006 ja m’havia canviat la moto per la VStrom.
I AQUEST ANY SI QUE SI....
-- Vaig iniciar les vacances amb la sortida de
Ruta pels Pirineus de la Catalunya Nord. La Vall del Cabrils.[/url]
El dia 1 d’agost de 2007 i vàrem fer us 380 km.
La ruta, proposada per l’Stromkel i els seus satèl•lits, era una més de les que veníem fent pel Pirineus. La quarta diria jo.
En aquesta sortida descobrirem la magnífica carretera (una mica més que una pista asfaltada) que es retallava per sobre del Cabrils, per rematar la jornada anant fins a Amelie.
Unes fotos de mostra....
Jo ja em vaig quedar al càmping amb la moto, i la Carme va pujar amb el meu fill amb el cotxe..... que faria jo sense ella...
La veritat és que la meva idea era fer petites sortides de no més de cinc hores (per ser a dinar a casa) per trobar un tou de “pistes” asfaltades, d’aquelles de cap trànsit motoritzat, que segueixen el curs que marca l’orografia del terreny, i que donen una volta de por per evitar un arbre o un rierol, i no tenen cap mania a l’hora de pujar a un turó o baixar a la vall .
Pistes de carro que han estat encimentades, encara no entenc perquè.
-- Amb aquesta finalitat el cap de setmana organitzàvem una sortida en la que si varen apuntar el Xavi i la Ceci Tiger. Vàrem fer el que anomenarem...
Descoberta de la Serra Cavallera i el Montgrony.
El dia 5 d’agost de 2007 i vàrem fer uns 170 km
Una ruta que seguia un seguit de pistes encimentades i carreteres que encara no fa uns anys eren sense asfaltar, com la magnifica pista que mena de la Colonia Estabanell fins arribar a Ribes de Freser tot passant per Sant Martí d’Ogassa. O la pujada fins al Santuari del Montgrony, ara asfaltat fins a les seves portes. Desprès, la carretera que porta de La Pobla de Lillet fins a Sant Jaume de Frontanya, també és d’aquelles de no trobar-la als planells.
Unes fotos de mostra....
-- Un, dos, tres, quatre dies de pluja ininterrompuda... quin fàstic, això de mirar per darrera de les finestres de l’avancer sense poder agafar la moto...ni fer res!!!!
Però diuen (la mama ho diu sempre) que “no hi ha mal que cent anys duri”
El dijous fa un temps de nassos. Volem aprofitar-lo i decidim explorar nous territoris. La primera descoberta no ens surt del tot com volíem, ja que intentem fer una pista que resulta encara no han encimentat, i desprès de fer uns tres quilometres de OFF ROAD decidim deixar-ho per altre dia. Ens arribem a Besalú on fem una visita turística i tornem a casa.
El diumenge hi tornem, reprenent la ruta des de Besalú i fent una volta per entrar a França per Maçanet de Cabrenys. No sense probar-ho primer per La Vajol, carretera que ens trobem tancada i barrada al coll de Manrella. La ruta tota junta i enganxada com cal la vàrem anomenar....
RUTA PER L’ALTA GARROTXA.
10 i 12 d’Agost de 2007 i varen sortir uns 250 km
Unes fotos de mostra....
-- La següent ruta, va ser proposada pel Miquel (In1til). Ni més ni menys que donar-li la volta al Cadí – Moixeró.
El diumenge s’acomiada amb forts aiguats, però el dilluns sembla voler respectar-nos. Ens decidim trucant-nos pel mòbil a les 8 del matí i fem el que serà...
AL VOLTANT DEL CADÍ.
13 d’Agost de 2007, i surten uns 255 km
Encara recordo, que quant anava a escalar al Pedraforca, com les carreteres s’acabaven a Gòsol, i anar a Josa o Tuixén és tenia que fer en 4x4..... bé!!! llavors es deia en Land Rover. (i no fa tant, eh!!!)
Ara, és una carretera com cal, en alguns trossos més feréstega que en altres, però sense cap problema. Aquesta vegada jo vaig anar sol, ja que la Carme no es trobava bé, i en Miquel em sorprèn portant acompanyant, l’Agnes.
Unes fotos de mostra....
-- El dimarts es va llevar el dia amb força sol. Esplèndid diria jo.
Desprès de posar en solfa tot el que calia, i de que desaparegués el meu fill amb els seus amics del càmping, decidim anar a investigar unes pistes que els mapes de l’Alpina marquen com a transitables,
Segur que son encimentades!!!!!
Realitzem una ruta força impressionant.
Una primera pista que surt de Sant Joan de les Abadesses, que no fa més d’un metre d’amplada. Segueix un tram del GR3 i anomenada Pista dels Morts. Creuem la carretera de Vallfogona i prenem un camí rural, també encimentat i anomenat “El camí de Llaés” i que ens portarà fins a Santa Maria de Besora. D’aquí a Vidrà on prenem l’espectacular mini carretera cap a Olot.
Tot plegat, altament recomanable.
PISTA DELS MORTS I EL CAMÍ DE LLAÉS.
14 d’Agost de 2007. Ruta entretinguda de només 100 km
Unes fotos de mostra....
-- La següent ruta, en principi estava planejada simplement com una sortida de turisme a les Gorges de la Fou.
Desprès de gaudir de tant meravelloses construccions naturals decidim fer una descoberta a unes carreteres que pugen per sobre de Ceret. L’idea és descobrir a on anava a parar la carretera tallada de la Vajol al coll de Manrella.
LA RECONQUESTA DEL COLL DE MANRELLA.
15 d’Agost de 2007 amb 200 km.
Unes fotos de mostra....
El dijous plou d’una manera desmesurada tot el dia. És el que te
té els Pirineus, i més Camprodon, que és el poble de Catalunya que plou més dies a l’any. Tot i amb això, és sabut que generalment a l’Agost, per les tardes sempre plou una mica.
Per tant ens tenim que esperar al divendres per fer el que serà la nostra última ruta des de Sant Pau de Segùries.
D’entrada ens plantegem de fer una sortida fàcil i ràpida, ja que l’excursió Oix - Beget, és de les més típiques de la regió. Tot i amb això, volem provar de fer una pista encimentada que va paral.lela a la carretera C26 i ens mostra les interioritats de la Vall de Bianya.
A la pràctica, al final, no ens podem estar de fer una pista OFF ROAD de 9 quilòmetres que li dona un al.licient especial a la sortida.
La ruta l’anomenaríem....
LA VALL DE BIANYA I EL CAMÍ DE LA VALL DEL BAC.
17 d’Agost de 2007. 100 km amb 9 de off road.
Unes fotos de mostra....
-- Ostres, dissabte trobo els 100 km del càmping a casa una mica insípids però s’ha acabat el temps de vacances. La Carme treballa el dilluns 20.
Ara que hi penso, de piscina hi platja, ni cinc minuts. He tornat més blanc del que vaig marxar. Que hi farem.
Al final, des del dia 1 fins avui dia 19 hem fet uns 1500 quilòmetres ben dosificadets.
Aquí podeu veure el mapa amb les rutes. Totes juntes.

(clica per fer gran)
Quines vacances més ben aprofitades.
L’any que ve, MES!!!!!
Ara a esperar el Vercors.