7 de febrer
A Woman Reclining and a Woman Playing Piano.
El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 327 dies per finalitzar l'any i 328 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
Països Catalans
1946 - Barcelona: el règim franquista, amb el pretext de l'explosió d'un petard a la Universitat de Barcelona, emprèn una dura repressió contra els estudiants catalanistes.
Món
457: en l'Imperi bizantí, León I el Matarife es converteix en emperador.
1074: en la batalla de Montesarchio (18 km al sud-est de Benevent, Itàlia), Pandolfo IV de Benevent mor lluitant contra els invasors normandos.
1238: a Rússia, els mongoles tàrtars incendien el llogaret de Vladímir (fundada en 1108).
1301: Eduardo de Caernarvon (qui arribarà a ser el rei Eduardo II d'Anglaterra) es converteix en el primer príncep de Gal·les.
1461: a Espanya, les Corts catalanes s'alcen en armes i envien tropes per alliberar a Carlos de Viana.
1497: a Florència (Itàlia), el monjo catòlic Girolamo Savonarola i els seus seguidors cremen milers de llibres, instruments musicals i obres d'art en l'anomenada Foguera de les vanitats. Sandro Botticelli tira les seves pintures originals sobre temes mitològics clàssics.
1518: a Valladolid, Carlos I, rei d'Espanya, jura les lleis de Castella davant les Corts de Castella.
1569: a Amèrica s'estableix la Inquisició espanyola.
1632: a Madrid es convoquen les Corts.
1705: en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, forces franc-espanyoles assalten Gibraltar.
1765: a Anglaterra, Horace Walpole (1717-1797) publica El castell d'Otranto, la primera novel·la gòtica de la literatura universal.
1783: en Soriano Cálabro (Calàbria, Itàlia) succeeix el tercer terratrèmol (d'una sèrie de 5, en 50 dies) d'una intensitat benvolguda de 6,6 graus en l'escala de Richter. Els següents terratrèmols seran l'1 i el 28 de març, i deixaran un saldo d'unes 50 000 víctimes.
1792: Àustria i Prusia signen una aliança contra els revolucionaris francesos.
1793: la Convenció Nacional francesa declara la guerra a Espanya per la seva adhesió al ja executat monarca Luis XVI.
1807: en Eylau (a Polònia, actualment a Rússia, 38 km al sud de Kaliningrado) ―en el marc de les Guerres Napoleòniques― es lliura la Batalla d'Eylau: Napoléon comença la seva lluita contra les forces russes i prusianas.
1812: en Nova Madrid (Missouri) a les 9:45 succeeix un terratrèmol de 8,0 graus en l'escala sismológica de Richter). És el tercer terratrèmol intens en menys de dos mesos: el primer (de 8,1 graus) va ser el 16 de desembre de 1811 en el mateix lloc, el segon (de 7,8 graus) va ser el 23 de gener de 1812. Es canvien diversos cursos de la llera del riu Mississipí.
1819: a Singapur, Thomas Stamford Raffles abandona l'illa amb prou feines després d'haver-la pres, deixant-la en mans de William Farquhar.
1822: Fernando VII demana ajuda a la Santa Aliança i les potencies integrants decideixen intervenir per enderrocar als liberals i reposar al monarca en l'ús de la seva plena sobirania.
1852: a Madrid és penjat públicament el sacerdot Martín Merino, que havia atemptat contra la vida d'Isabel II.
1861: en aigües d'Alacant, Narcís Monturiol realitza proves satisfactòries del seu submarí Ictíneo, encara que no aconsegueix suport oficial.
1863: en la costa d'Auckland (Nova Zelanda) s'enfonsa el vaixell HMS Orpheus. Moren 189 persones.
1871: en EE. UU., el dentista James Beall Morrison patenta un trepant accionat amb el peu, que en poc temps troba una àmplia difusió.
1875: a París s'inaugura l'edifici de l'Òpera, dissenyat per Charles Garnier.
1876: en EE. UU., Alexander Graham Bell patenta la invenció del telèfon, la idea del qual havia pres de l'italià Antonio Meucci.
1884: una butlla del papa León XIII crea la diòcesi de Madrid-Alcalá.
1885: a Espanya, el dramaturg espanyol José d'Echegaray estrena La vida alegre i mort trista.
1894: en Cripple Creek (Colorit) comença una important vaga de miners.
1897: Benito Pérez Galdós ingressa en la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua.
1898: a França, l'escriptor Émile Zola és jutjat per apologia del delicte per la seva defensa contra l'antisemitisme de la seva J'accuse.
1901: a Bakú (Imperi rus, actual Azerbaidjan) es produeixen incendis en els camps petrolífers.
1901: a l'Haia se celebra les noces de la reina Guillermina amb el duc Enrique de Mecklenburg.
1902: en Tweebosch (Transvaal) ―en el marc de les Guerres dels Bóers―, succeeix l'última victòria dels afrikáner.
1904: a Baltimore (EE. UU.) un incendi destrueix 1500 cases en 30 hores i causa centenars de morts.
1904: a Valladolid (Espanya), manifestació de dones demanant «pa i treball»; la Guàrdia Civil les ataca i deixa moltes ferides.
1906: a Sant Sebastià se celebra la cerimònia de conversió al catolicisme de la princesa Victoria Eugenia de Battenberg.
1906: el govern finlandès decideix donar dret de vot als homes i dones majors de 24 anys, exclosos els disminuïts i els no inscrits en les llistes de l'impost.
1907: en Montecarlo Jules Massenet estrena la seva òpera Therése.
1907: Hondures i Nicaragua trenquen relacions diplomàtiques.
1907: a Londres (Anglaterra) es realitza la Mud March, la primera gran processó organitzada per la NUWSS (Unió Nacional de Societats per al Sufragi de la Dona).
1910: Bèlgica, Gran Bretanya i Alemanya marquen les fronteres entre les seves respectives colònies africanes: el Congo, Uganda i l'Àfrica Oriental.
1910: el rei Eduardo VII del Regne Unit arriba en visita oficial a París.
1911: el Consell Nacional suís decideix importar carn congelada dels Estats Units per pal·liar l'escassetat alimentària.
1913: a Espanya, el rei Alfonso XIII efectua un vol en el dirigible Espanya.
1916: el Canceller del Reich prohibeix l'exportació de ferro i acer.
1918: Alemanya i Finlàndia signen un tractat de pau i amistat.
1920: a Madrid, els mauristas guanyen les eleccions municipals.
1921: a França es produeixen requises i detencions de comunistes, per la distribució de pamflets i realització de reunions antimilitaristes.
1922: presentació del tenor Miguel Nolieja en el Teatre Real de Madrid, on va obtenir un gran èxit amb l'òpera Carmen.
1924: a Uruguai s'aprova un projecte de llei que imposa el treball individual col·lectiu obligatori.
1925: Mongòlia Exterior és ocupada per l'Exèrcit Rojo de la URSS.
1927: a Barcelona, el governador civil prohibeix les audicions de sardanes en llocs cèntrics de la ciutat.
1928: primera expedició postal aèria Madrid-Barcelona.
1931: es restableixen les garanties constitucionals i es convoquen eleccions legislatives a Espanya.
1931: els bisbes alemanys de la província eclesiàstica de Colònia adverteixen dels perills del nacionalsocialismo.
1932: el Bremen travessa l'Oceà Atlàntic en 4 dies i 17 hores, amb el que aconsegueix la «cinta blava».
1934: a València, Juan de la Cierva fa una prova de descens i enlairament amb el seu autogiro en la coberta del portaavions Dédalo.
1935: Malcolm Campbell estableix un nou rècord de velocitat en 445,49 km/h.
1936: les tropes alemanyes d'Adolf Hitler ocupen la zona desmilitaritzada de Renania.
1937: en Metlaui (Tunísia) la gendarmería assassina a 19 miners.
1938: a Barcelona s'estrena la pel·lícula La casta Susana, un dels pocs films estrenats en època de guerra.
1939: a Londres s'inaugura una conferència per solucionar el problema palestí.
1940: a Regne Unit, el Govern executa a dos militants de l'IRA.
1941: la primera disposició del Reich sobre protecció davant els rajos X i les substàncies radioactives regula les mesures protectores contra aquestes radiacions a l'àrea no mèdica.
1942: en el Gazale queda detinguda l'ofensiva alemanya a Líbia.
1944: en Anzio (Itàlia) ―en el marc de la Segona Guerra Mundial― les forces nazis llancen una contraofensiva durant l'operació aliada Shingle.
1945: a Portugal es reglamenta el toreig.
1946: durant la reforma agrària a la zona d'ocupació soviètica, han estat repartides 53.000 empreses agrícoles entre nous camperols, amb una superfície total de 2,6 milions d'hectàrees.
1946: el Secretari de Guerra dels Estats Units recolza els plans de MacArthur per reactivar les exportacions japoneses.
1947: en l'Antàrtida, els xilens estableixen la base naval Arturo Prat.
1948: El Govern de Juan Domingo Perón proposa que, en una conferència entre Argentina, Xile i Gran Bretanya, es discuteixi l'assumpte de les Malvines.
1950: Estats Units i Gran Bretanya reconeixen al Govern vietnamita de Bao Dai.
1950: Leopoldo III, rei de Bèlgica, rebutja abdicar a favor del seu fill.
1950: Islàndia és admesa en el Consell d'Europa.
1951: arriba a l'aeroport madrileny de Barajas el futbolista argentí Roque Olsen, contractat pel Reial Madrid.
1953: a Bilbao, s'amplia el camp de futbol de Sant Mamés.
1956: el govern de Pedro Eugenio Aramburu anuncia que continua vigent la prohibició de la instrucció religiosa a les escoles públiques d'Argentina.
1957: les forces policials controlen un intent de vaga en la mineria asturiana promogut pels comunistes.
1962: a Alemanya l'explosió de grisú en la mina Luisenthal (Volklingen) deixa un balanç de més de 600 miners morts.
1962: entra en vigor l'embargament nord-americà contra Cuba.
1963: l'editor del setmanari alemany Der Spiegel, Rudolf Augstein, és alliberat del seu empresonament.
1963: a Argentina detenen a l'ex dictador Isaac Rojas.
1964: la diòcesi de León cedeix a l'INI el convent de Sant Marcos.
1964: el grup musical britànic The Beatles visita per primera vegada els Estats Units, on no són encara molt coneguts; la gira i les actuacions en El Xou d'Ed Sullivan són un èxit i suposen la seva consagració mundial.
1965: la Força Aèria dels Estats Units inicia la utilització de napalm sobre Vietnam del Nord.
1966: el ministre d'Informació i Turisme espanyol, Manuel Fraga, es banya suposadament a la platja de Palomares (Almeria), davant el temor popular a la radioactivitat d'una bomba H nord-americana perduda en el mar després d'un accident áereo. Anys després es descobriria que la platja on es va banyar Manuel Fraga no era la de Palomares.
1967: l'inmunólogo nord-americà Thomas Marchioro informa que el sèrum antilinfocitos obtingut de cavalls mitiga la reacció de rebot dels trasplantaments de ronyó.
1967: una gran part (2643 km²) de la illa australiana de Tasmània és assolada per un incendi, que causa 22 morts.
1971: a Suïssa, un referèndum popular aprova ―per majoria de dos terços― la concessió del dret al vot a la dona.
1971: a Mèxic és assassinat Melchor Ortega, expresident del Partit Revolucionari Institucional (PRI).
1972: a Espanya, el cardenal Vicente Enrique i Tarancón és triat president de la Conferència Episcopal Espanyola.
1975: a Argentina, els montoneros assassinen a Antonio Muscat, directiu de la fàbrica Alba.
1976: a Xina, Hua Guofeng succeeix a Zhou Enlai com a primer ministre.
1977: a Pakistan, Zulfikar Ali Bhutto obté la victòria en les eleccions legislatives.
1978: el FMI concedeix un crèdit de 300 milions de dòlars a Espanya.
1978: a Espanya es trenca el consens sobre la Constitució espanyola. El PSOE abandona la ponència.
1979: en la República Popular del Congo, el coronel Denis Sassou-Nguesso es converteix en el nou president.
1979: el planeta nan Plutó es mou dins de l'òrbita del planeta Neptú.
1980: en les costes de Bretanya (França) succeeix una nova marea negra després del naufragi del petrolier malgache Tanio.
1983: a Espanya es realitza el primer trasplantament de pàncrees.
1983: Iran duu a terme una gran ofensiva contra l'Iraq.
1983: a Madrid s'obren les portes del remodelat Palacio del Marró, destinat en el futur a residència de Caps d'Estat estrangers en visita a Espanya.
1984: en EE. UU., el president Ronald Reagan anuncia la retirada dels marines als bucs ancorats enfront de Beirut.
1985: a Espanya, la banda terrorista ETA assassina a Carlos Díaz Arcocha, cap de l'Ertzaintza.
1986: a Haití, un aixecament popular fa sortir fora del país al dictador Baby Doc.
1986: a l'Hospital Westend de Berlín, el cirurgià Emil Bücherl duu a terme la primera operació realitzada a Alemanya amb un cor artificial. El pacient, de 39 anys, mor quatre dies més tard.
1987: a Madrid, al congrés extraordinari de l'AP, Antonio Hernández Taca es proclama nou president amb 1930 vots (enfront dels 729 assolits per Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón).
1987: a Seül es produeix una batalla campal entre els manifestants i la policia, amb el resultat de més de 2000 detencions.
1988: a Sao Tomé i Principe, el Front Nacional de Resistència (FNRSTP) dóna un cop d'estat contra el president Manuel Pinto dóna Costa, que serà sufocat.
1989: el conflicte nacionalista entre Armènia i Azerbaidjan ha causat 91 morts i 1532 ferits, segons dades oficials.
1989: es trenquen les negociacions entre el govern espanyol i els sindicats sobre mesures socials relatives a les reivindicacions de la vaga general del 14 de desembre de 1988.
1989: en Indianápolis (EE. UU.), José Manuel Abascal aconsegueix la medalla de plata en els 1500 metres llisos del Mundial d'Atletisme en Sala.
1990: a Moscou, el ple del Comitè Central del PCUS aprova, amb un sol vot en contra, la renúncia al seu monopoli de poder en la URSS.
1990: a Brussel·les fracassa la Conferència del GATT, per discrepàncies en la qüestió de les subvencions agràries.
1991: el ple del Congrés aprova la creació de l'Institut Cervantes, que té per objectiu la difusió de la llengua i la cultura espanyoles a l'estranger.
1991: l'IRA llança un atac de morter contra la casa de Govern (10 Downing Street) durant una reunió de gabinet.
1991: sobre Argentina, a la 1:00 (hora local) cauen els trossos ardents de la nau Saliut 7, es van recuperar algunes parts a la zona cordillerana de Sant Joan, en Capità Bermúdez (a 20 km de Rosario), Cérvol Borni, Firmat, Piedritas i Port Madryn.
1992: a Maastricht (Països Baixos) s'estableix la Unió Europea.
1993: la Borsa espanyola va caure un 23% en el passat any 1992.
1994: a Barcelona, membres de la banda terrorista ETA assassinen a tirs al coronel Leopoldo García Campos, de 59 anys.
1995: a Islamabad (Pakistan), forces nord-americanes arresten i extraditen a Ramzi Yousef, l'ideòleg del bombardeig de les Torres Bessones en 1993.
1997: Estats Units veta l'esborrany d'una resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides elaborat per la UE contra els plans israelians de construir un barri jueu a Jerusalem oriental.
1998: el canceller Helmut Kohl ofereix a Bill Clinton la possibilitat d'utilitzar les bases nord-americanes en territori alemany durant el conflicte del Golf.
1998: s'inauguren els Jocs d'Hivern en l'Estadi Olímpic de Nagano, amb la presència de l'emperador de Japó, Akihito, i el president del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch.
1998: a Xile, enmig de les protestes dels ciutadans i dels partits polítics democràtics a Xile, l'ex dictador Augusto Pinochet és nomenat «comandant en cap benemérito» de l'Exèrcit, en reconeixement al seu comandament de més de 24 anys.
1999: a Jordània, Abdalá es converteix en el nou rei després de la mort del seu pare, el rei Hussein.
1999: el Govern d'Ucraïna decideix engegar el tercer reactor de la central nuclear de Txernòbil, amb la consegüent preocupació d'Occident, temorós de sofrir un nou desastre nuclear.
1999: a Guinea Equatorial, el Partit Democràtic (PDGE), del president Teodoro Obiang, aconsegueix 75 dels 80 escons de la Càmera de Representants del Poble, en les segones eleccions legislatives des de la independència del país.
2000: a Belgrad (Iugoslàvia), el ministre de defensa Pavle Bulatovic és assassinat a tirs en un restaurant.
2000: a Croàcia, la victòria de Stjepan Mesić en les eleccions presidencials suposa la fi del règim del difunt Franjo El teuđman.
2000: el laboratori Pfizer (creador del Viagra) i l'empresa Warner-Lambert es fusionen en una operació de 90.000 milions de dòlars.
2000: neix la segona major entitat bancària del món després de la fusió dels bancs alemanys Deutsche Bank i Dresdner.
2001: a Equador, el president Gustavo Noboa signa un acord amb Antonio Vargas, capdavanter de la Confederació Nacional d'Indígenes d'Equador (CoNaIE).
2001: a Israel, el líder ultraconservador del Likud, Ariel Sharón, és investit primer ministre amb el suport de 73 dels 120 diputats del Congrés.
2003: Belize, Guatemala i Hondures signen un acord en el si de l'OEA per proporcionar a Guatemala un accés al Mar Carib.
2003: el Govern espanyol aprova el projecte de llei que modifica el Codi penal per introduir l'increment i el compliment íntegre de les penes per als condemnats per terrorisme i crims greus.
2003: a Espanya, el riu Ebre ―el més cabalós del país― inunda diversos municipis i obliga a desallotjar a gairebé un miler de persones.
2003: en el Club la Noguera, a Bogotà (Colòmbia) explota un cotxe bomba. Moren 33 persones. S'acusa a les FARC.
2004: a Gaza, l'exèrcit israelià mata al cap militar de la yihad islàmica.
2004: a Haití moren catorze persones durant els disturbis contra el president Aristide.
2004: en la costa noreste de Madagascar, un cicló deixa 43 morts i desenes de desapareguts.
2005: la britànica Ellen MacArthur estableix en 71 dies i 14 hores el rècord de la volta al món en solitari en un veler.
2005: el submergible Kaiko, dirigit per un grup de científics japonesos, troba mostres de vida en la Fossa de les Mariannes, la zona més profunda del planeta Terra.
2005: comença el procés de regularització extraordinària d'immigrants, que tracta de legalitzar la situació de gairebé un milió de treballadors estrangers que viuen a Espanya.
2005: a Berna (Suïssa) tres homes armats assalten el consolat espanyol.
2005: Aslán Masjádov, capdavanter independentista txetxè, ordena una treva als seus coreligionaris i reclama una negociació al Kremlin.
2005: a República Dominicana moren més de 130 presos en l'incendi d'un presó.
2006: a Atlanta, quatre presidents nord-americans acudeixen als funerals de Coretta Scott King, vídua del capdavanter negre assassinat Martin Luther King.
2006: un equip de científics alemanys aconsegueix un registre històric en trepar el gel de l'Antàrtida fins a aconseguir els 2774 m de profunditat.
2006: a la ciutat de Benarés (Índia) moren 21 persones en un triple atemptat contra un santuari de peregrinació hinduista.
Naixements
Països Catalans
1902, Pont Major, Girona, província de Girona: Camil Geis i Parragueras, poeta, músic i sacerdot catòlic.
Món
572: Príncep Shōtoku de Japó (n. 622).
1080: Edith d'Escòcia, regna consort anglesa (f. 1118).
1102: Matilde d'Anglaterra, princesa anglesa, esposa d'Enrique V (f. 1167).
1478: Tomás Moro, polític, humanista i escriptor anglès (f. 1535).
1500: João de Castro, navegant portuguès (f. 1548).
1612: Thomas Killigrew, dramaturg anglès (f. 1683).
1655: Jean-François Regnard, dramaturg francès (f. 1709).
1693: Ana Ivanovna, emperadriu russa (f. 1740).
1741: Henry Fuseli, pintor suís (f. 1825).
1758: Benedikt Schack, compositor txec (f. 1826).
1765: Joseph Nicéphore Niépce, químic francès, inventor de la fotografia juntament amb Daguerre (f. 1833).
1786: Antonio José d'Irisarri, militar xilè (f. 1868).
1804: John Deere, fabricant nord-americà (f. 1886).
1812: Charles Dickens, escriptor britànic (f. 1870).
1822: Joaquín Gaztambide, compositor espanyol (f. 1870).
1824: William Huggins, astrònom britànic (f. 1910).
1833: Ricardo Palma, escriptor peruà (f. 1919).
1834: Estanislao del Camp, militar i escriptor argentí (f. 1880).
1837: James Murray, lexicògraf i filòleg escocès (f. 1915).
1841: Auguste Choisy, arquitecte francès (f. 1909).
1842: Alexandre Ribot, polític francès (f. 1923).
1845: Mercedes Cabell de Carbonera, escriptora peruana (f. 1909).
1867: Laura Ingalls, novel·lista nord-americà (f. 1957).
1870: Alfred Adler, psicòleg austríac (f. 1937).
1873: Thomas Andrews, constructor navilier irlandès (f. 1912).
1873: Magdalena Santiago Fuentes, pedagoga i escriptora espanyola (f. 1922).
1877: Godfrey Harold Hardy, matemàtic britànic (f. 1947).
1885: Romualdo Galdós, religiós, publicista i escriptor espanyol (f. 1953).
1885: Sinclair Lewis, novel·lista nord-americà, Premi Nobel de Literatura en 1930 (f. 1951).
1885: Hugo Sperrle, militar alemany de la Luftwaffe (f. 1953).
1887: Eubie Blake, pianista i compositor nord-americà (f. 1983).
1887: Néstor Martín-Fernández de la Torre, pintor i artista espanyol (f. 1938).
1889: Harry Nyquist, enginyer nord-americà, d'origen suec (f. 1976).
1895: Anita Stewart, actriu nord-americana (f. 1961).
1905: Ulf von Euler, fisiólogo suec (f. 1983).
1905: Paul Nizan, escriptor francès (f. 1940).
1906: Puyi, emperador xinès (f. 1967).
1906: Oleg Antonov, dissenyador aeronàutic soviètic (f. 1984).
1908: Buster Crabbe, nedador i actor nord-americà (f. 1983).
1909: Hélder Câmara, sacerdot brasiler (f. 1999).
1909: Wilhelm Freddie, pintor danès (f. 1995).
1909: Amedeo Guillet, militar italià (f. 2010).
1909: Anna Świrszczyńska, poeta polonesa (f. 1984).
1909: Silvio Zavala, historiador mexicà.
1914: George Barrows, actor nord-americà (f. 1994).
1914: Ramón Mercader, assassí espanyol de León Trotsky (f. 1978).
1915: Teoctist Arăpașo, patriarca romanès (f. 2007).
1922: Hattie Jacques, actriu anglesa (f. 1980).
1922: Jan Skácel, poeta txec (f. 1989).
1923: George Henry Hubert Lascelles, 7° Comte d'Harewood, noble i empresari britànic (f. 2011).
1927: Juliette Gréco, cantant francesa.
1927: Vladímir Kuts, corredor soviètic (f. 1975).
1929: Alejandro Jodorowsky, artista i escriptor xilè.
1931: Sebastián Martín-Retortillo, catedràtic i polític espanyol (f. 2002).
1931: Tran, historietista i pintor espanyol.
1932: Gai Talese, escriptor nord-americà.
1934: Eddie Fenech Adami, president maltès.
1934: King Curtis, saxofonista nord-americà (f. 1971).
1934: Javier Hervada, Filòsof del Dret, iusteórico i canonista espanyol.
1938: Cayetano Ré, futbolista espanyol d'origen paraguaià.
1940: Fernando Fernández, dibuixant i il·lustrador espanyol especialitzat en còmic (f. 2010).
1941: Little Tony, actor i cantant italià (f. 2013).
1942: Allan Wagner Tizón, enginyer, i advocat peruà.
1943: Jorge Ledo, dirigent esportiu argentí (f. 2011).
1944: Samuel Gelblung, periodista argentí.
1946: Pete Postlethwaite, actor britànic (f. 2011).
1946: Héctor Babenco, cineasta brasiler.
1947: Wayne Allwine, actor nord-americà (f. 2009).
1949: Paulo César Carpegiani, futbolista brasiler.
1951: Mayte Mateos, cantant espanyola (Baccara).
1952: Basc Rossi, cantant i músic italià.
1954: Dieter Bohlen, músic alemany de la banda Modern Talking.
1955: Miguel Ferrer, actor nord-americà.
1956: Manzanita (José Ortega Heredia), cantant espanyol (f. 2004).
1956: Mark St. John, músic nord-americà, de la banda Kiss (f. 2007).
1958: Matt Ridley, escriptor científic britànic.
1960: James Spader, actor nord-americà.
1961: Alfred Zijai, futbolista albano (f. 2013).
1962: Garth Brooks, cantant nord-americà.
1962: David Bryan, músic nord-americà, de la banda Bon Jovi.
1962: Eddie Izzard, actor i còmic anglès.
1965: Chris Rock, actor nord-americà.
1966: Michael Lepond, baixista nord-americà, de la banda Symphony X.
1966: Kristin Otto, nedadora alemanya.
1968: Sully Erna, cantant nord-americà, de la banda Godsmack.
1969: Raimundo Tupper, futbolista xilè (f. 1995).
1970: Stanley Roberts, baloncestista nord-americà.
1970: Arnaldo Samaniego, economista i polític paraguaià.
1972: Amon Tobin, músic canadenc-brasiler.
1973: Juwan Howard, baloncestista nord-americà.
1974: J Dilla, productor nord-americà d'hip-hop (f. 2006).
1974: Danny Goffey, músic i bateria anglès (Supergrass, Babyshambles, The Jennifers, Lodger i The Hotrats).
1974: Steve Nash, baloncestista canadenc.
1974: Nujabes, DJ i productor japonès (f. 2010).
1975: Wes Borland, guitarrista nord-americà, de la banda Limp Bizkit.
1975: Rémi Gaillard, còmic i actor francès.
1976: Sreto Ristic, futbolista alemany.
1977: Georgios Alexopoulos, futbolista grec.
1977: Tsuneyasu Miyamoto, futbolista japonès.
1977: Pedro Pablo Pérez, ciclista cubà.
1977: Mariusz Pudzianowski, levantador de peses polonès.
1978: Daniel van Buyten, futbolista belga.
1978: Endy Chávez, beisbolista veneçolà.
1978: Ashton Kutcher, actor nord-americà.
1979: Daniel Bierofka, futbolista alemany.
1979: Tawakkul Karman, activista iemenita.
1979: Cerina Vincent, actriu nord-americana.
1981: Darcy Dolce Net, futbolista brasiler.
1982: Mickael Pietrus, jugador de bàsquet francès.
1983: Georgios Gougoulias, futbolista grec.
1983: Christian Klien, pilot austríac de Fórmula 1.
1983: Federico Marchetti, futbolista italià.
1985: Tina Majorino, actriu nord-americana.
1985: Deborah Ann Woll, actriu nord-americana.
1986: Michael Orozco, futbolista nord-americà.
1987: Brea Bennett, actriu porno nord-americana.
1987: Joel Freeland, jugador de bàsquet britànic.
1987: Kerli, pianista i cantant estonia.
1988: Ai Kago, cantant japonesa, de la banda Morning Musume.
1988: Matthew Stafford, jugador de futbol americà nord-americà.
1989: Nick Calathes, baloncestista nord-americà d'origen grec.
1989: Louisa Lytton, actriu anglesa.
1989: Alexis Rolín, futbolista uruguaià.
1990: Anna Abreu, cantant finlandesa.
1990: Neil Etheridge, futbolista anglo-filipí.
1991: Rachel Sibner, actriu nord-americana.
1992: Sergi Roberto, futbolista espanyol.
1992: Maimi Yajima, cantant i actriu japonesa (Cute, ZYX i High-King).
1993: David Dorfman, actor nord-americà.
1996: Mai Hagiwara, cantant japonesa.
Necrològiques
Països Catalans
1602 - València: Francesc Agustí Tàrrega, escriptor i canonge valencià (n. 1554).
1939 - Pont de Molins (Alt Empordà): Anselmo Polanco Fontecha, bisbe de Terol, beatificat.
Món
999: Boleslao II, Duc (o Príncep) de Bohèmia (n. c. 920).
1045: Emperador Go-Suzaku de Japó (n. 1009).
1317: Roberto de Clermont, fundador de la casa de Borbó (n. 1256).
1560: Baccio Bandinelli, escultor italià (n. 1493).
1626: Guillermo V, Duc de Baviera (n. 1548).
1652: Gregorio Allegri, compositor italià (n. 1582).
1693: Paul Pellisson, escriptor francès (n. 1624).
1736: Stephen Gray, astrònom anglès (n. 1666).
1749: André Cardinal Destouches, compositor barroc francès (n. 1672).
1779: William Boyce, compositor anglès (n. 1711).
1799: Qianlong, emperador xinès (n. 1711).
1823: Juan Antonio Llorente, polític i eclesiàstic espanyol (n. 1756).
1823: Ann Radcliffe, escriptora i novel·lista britànica (n. 1764).
1837: Gustavo IV Adolfo, rei suec (n. 1778).
1862: Francisco Martínez de la Rosa, poeta, dramaturg i polític espanyol (n. 1787).
1864: Vuk Stefanović Karadžić, filòleg i lingüista serbi (n. 1787).
1867: José Eduvigis Díaz, militar paraguaià (n. 1833).
1871: Leopoldina de Bragança, princesa brasilera (n. 1847).
1871: Heinrich Engelhard Steinweg, fabricador alemany de pianos (n. 1797).
1873: Sheridan Li Fanu, escriptor irlandès (n. 1814).
1878: Pío IX, papa catòlic italià (n. 1792).
1890: Claudio Moyano, polític espanyol (n. 1809).
1897: Galileu Ferraris, físic italià (n. 1847).
1916: Josep Torras i Bages, bisbe espanyol impulsor del catalanisme (n. 1846).
1920: Aleksandr Kolchak, militar rus (n. 1874).
1921: Lucas Mallada, geólogo, paleontòleg i escriptor espanyol (n. 1841).
1923: Julio Flórez, poeta colombià (n. 1967).
1934: Rogelio Vigil de Quiñones, metge i militar espanyol (n. 1862).
1937: Elihu Root, polític nord-americà, Premi Nobel de la Pau en 1912 (n. 1845).
1938: Harvey Firestone, industrial nord-americà (n. 1868).
1942: Iván Bilíbin, il·lustrador rus (n. 1876).
1959: Napoleon Nap Lajoie, beisbolista nord-americà (n. 1874).
1959: Daniel Malan, polític sud-africà (n. 1874).
1959: Guitar Slim, guitarrista de blues nord-americà (n. 1926).
1960: Ígor Kurchátov, físic rus (n. 1903).
1963: Learco Guerra, ciclista italià (n. 1902).
1964: Sofoklis Venizelos, polític grec (n. 1894).
1968: Nick Adams, actor nord-americà (n. 1931).
1972: Walter Lang, cineasta nord-americà (n. 1896).
1975: P. G. Wodehouse, escriptor humorístic britànic (n. 1881).
1978: Blas Pérez González, jurista i polític espanyol (n. 1898).
1979: Josef Mengele, mèdic nazi alemany (n. 1911).
1985: Matt Monro, cantant britànic (n. 1932).
1986: Cheikh Anta Diop, historiadora senegalesa (n. 1923).
1993: Nicolas Broca, historietista belga (n. 1932).
1994: Witold Dolsławski, compositor polonès (n. 1913).
1998: Lawrence Sanders, escriptor nord-americà (n. 1920).
1999: Hussein I, rei jordà (n. 1935).
1999: José Silva, parapsicólogo nord-americà (n. 1914).
1999: Bobby Troup, actor, pianista i compositor nord-americà (n. 1918).
2000: Doug Henning, mag canadenc (n. 1947).
2000: Shiho Niiyama, actriu japonesa (n. 1970).
2000: Big Pun, raper porto-riqueny (n. 1971).
2000: Dave Peverett, cantant i guitarrista anglès (Foghat i Savoy Brown) (n. 1943).
2001: Dóna-li Evans, cantant i actriu nord-americana (n. 1912).
2002: Elisa Bridges, model nord-americà (n. 1973).
2003: Augusto Monterroso, escriptor guatemalenc (n. 1921).
2004: Rebeca Martínez, bessona dominicana (n. 2004).
2004: Margarita Landi, periodista espanyola (n. 1918).
2007: Gerardo Vallejo, cineasta argentí (n. 1942).
2007: Antonio Enríquez Savignac, polític mexicà (n. 1931).
2007: Beatriz Thibaudín, actriu argentina (n. 1927).
2009: Blossom Dearie, cantant i pianista nord-americà (n. 1924).
2009: Marco Antonio Montes d'Oca, poeta i pintor mexicà (n. 1932).
2010: Franco Ballerini, ciclista italià (n. 1964).
2011: María dels Ángeles Santana, actriu cubana (n. 1914).
2011: Helenita Vargas, cantant colombiana (n. 1934).
2012: Sergio Larraín, fotògraf xilè (n. 1931).
2013: Juan Carlos Méndez, agrònom, economista, empresari, acadèmic, i consultor xilè (n. 1947).
Santoral catòlic
Sants al Martirologi romà (2011): Màxim de Nola, bisbe (s. III); Parteni de Làmpsac, bisbe (s. IV); Moisès I, eremia i bisbe (ca. 390); Juliana de Bolonya, vídua; Llorenç de Siponto, bisbe (ca. 545); Ricard el Pelegrí, rei i pelegrí (722); Lluc el Jove, eremita a Corint (955); Francesco Pontillo, framenor (1812); Giovanni Lantrua da Triora, màrtir (1816)
Beats: Pius IX, papa (1878); Antonio Vici da Stroncone, franciscà (1461); Thomas Sherwood, màrtir (1578); Jacques Salès i Guillaume Saultemouche, jesuïtes màrtirs (1593); Rosalie Rendu, verge, Filla de la Caritat (1856); Eugénie Smet (1871), fundadora de l'Institut de les Germanes Auxiliadores de les Ànimes del Purgatori; Anna Maria Adorni (1893), fundadora de les Esclaves de la B.V.M. Immaculada i de l'Institut del Bon Pastor; Anselmo Polanco Fontecha, bisbe de Terol, i Felipe Ripoll Morata, prevere, màrtirs (1939); Wojciech Nierychlewski, prevere màrtir (1942); Petro Verhum, prevere màrtir (1957).
Sants: Teodor el General, sant fictici; Crisoli de Tournai, bisbe (303); Adaucte de Frígia, màrtir (304); Fidel de Mèrida, bisbe (570); Vedast de Vercelli, bisbe (578); Amulví de Lobbes, abat i bisbe (ca. 750), Anatoli de Caors, bisbe
Beats: Guillem de Morgex (s. VIII); Nivard de Claravall, cistercenc (1150); Rizziero della Muccia, franciscà (1236); Guglielmo Zucchi, sacerdot (1377).
Venerables: Ava de Melk, reclosa (1127); Josep Torras i Bages, bisbe; Màrtirs de Široki Brijeg (1945).
A l'Orde de la Mercè: Màrtirs Mercedaris d'Àfrica.