El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs. Queden 164 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
Països Catalans
1280 - Capitulació de Balaguer davant del setge de Pere el Gran contra els nobles revoltats dels comtats de Foix i de Pallars.
2010 - Fundació del partit polític Solidaritat Catalana per la Independència.
Resta del món
1810 - Colòmbia esdevé independent d'Espanya.
1944 - Berlín: Falla l'intent d'assassinar a Hitler amb una bomba, portat a terme per Klaus Von Stauffenberg.
1958 - Caracas (Veneçuela): L'oposició s'uneix en un front cívic revolucionari cubà contra la dictadura de Batista amb la signatura del Pacte de Caracas.[1]
1959 - L'Estat espanyol ingressa a l'OCDE.
1969 - mar de la Tranquil·litat (la Lluna): el mòdul lunar «Eagle» de la nau Apollo 11, llançada per la NASA, hi aterra amb èxit amb dos dels tres tripulants; per primera vegada l'home trepitja un astre distint de la Terra.
1980 - El tirador soviètic Aleksandr Melentiev bat el rècord mundial de 50 metres pistola en fase de qualificació amb 581 punts.
1985 - Bruges (Flandes): Inauguració del nou port marítim de Zeebrugge i del Boudewijnkanaal eixamplats.
1990 - Londres (Anglaterra): L'IRA Provisional (PIRA) fa explotar una bomba al International Stock Exchange.
2002 - Lima (Perú): Un incendi en una discoteca mata més de 25 persones.
2005 - Canadà es converteix en el quart estat del món que despenalitza el matrimoni entre homosexuals, després que l'acta C-38 rebi el vistiplau reial.
2011 - Espanya: La Banca Privada d'Andorra compra el 100% de les accions del Banco de Madrid a la caixa d'estalvis Kutxa.
Naixements
Països Catalans
1659 - Perpinyà (Rosselló): Jacint Rigau i Ros, pintor català.
1894 - Girona (Gironès): Fidel Aguilar i Marcó, escultor català.
1953 - Valls (Alt Camp): Margarida Aritzeta i Abad, escriptora catalana.
Resta del món
323 aC - Alexandre el Gran, rei de Macedònia, conqueridor de l'Imperi Persa.
1304 - Arezzo (Itàlia): Francesco Petrarca, poeta italià.
1822 - Heinzendorf (Imperi Austríac): Gregor Mendel, botànic austríac (m. 1884).
1919 - Auckland (Nova Zelanda): Edmund Hillary, explorador i alpinista neozelandès.
1924 - Naarden (Països Baixos): Hans Lodeizen, poeta.
1925 - París (França): Jacques Delors, polític francès, president de la Comissió Europea.
1933 - Providence (EUA): Cormac McCarthy, escriptor estatunidenc, premi Pulitzer.
1945 - Pasadena (EUA): Kim Carnes, cantant i compositora estatunidenca.
1966 - Atlacomulco (Mèxic): Enrique Peña Nieto, polític mexicà, president de Mèxic.
1969 - Pavia (Itàlia): Giovanni Lombardi, ciclista italià.
1975 - California (EUA): Ray Allen, jugador de bàsquet estatunidenc.
1980 - Horizontina (Brasil): Gisele Bündchen, model brasilera.
Necrològiques
Països Catalans
1936 - Barcelona (Barcelonès): Francisco Ascaso, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
1984 - Alzira (Ribera Alta): Josep Antoni Villaescusa, activista polític català, militant de Terra Lliure.
2008 - Vic, Osona: Andreu Colomer i Munmany, empresari i mecenes català (n. 1913).
Resta del món
1500 - Granada: Miquel da Paz, infant de Portugal i príncep d'Astúries.
1903 - El Vaticà: Lleó XIII, cardenal italià, 256è Papa de Roma.
1922 - Leningrad (RSF Rússia): Andrei Màrkov, matemàtic rus.
1923 - Parral (Mèxic): Pancho Villa, militar revolucionari mexicà.
1926 - Moscou (URSS): Fèliks Dzerjinski, polític soviètic, dirigent i fundador de les txeques.
1936 - Estoril (Portugal): José Sanjurjo, militar espanyol.
1937 - Roma (Itàlia): Guglielmo Marconi, inventor italià, premi Nobel de física.
1945 - París (França): Paul Valéry, escriptor francès.
1973 - Hong Kong: Bruce Lee, actor estatunidenc d'arts marcials.
1975 – Los Angeles (EUA): Richard Gaines, actor estatunidenc.
1981 - Atenes (Grècia): Dimítrios Khatzís, periodista i escriptor grec.
1989 - Atenes (Grècia): Giannis Tsarukhis, pintor grec.
1995 - Brussel·les (Bèlgica): Ernest Mandel, economista i polític belga.
Festes i commemoracions
Colòmbia - Dia de la Independència.
Santoral católic
Sants al Martirologi romà (2011): Elies, profeta (s. IX aC); Just d’Eleuteròpolis, bisbe, seguidor de Jesús (s. I); Apol·linar de Ravenna, bisbe i màrtir (ca. 200); Margarida d'Antioquia, màrtir (305); Frumenci d'Aksum, bisbe (360); Aureli de Cartago (ca. 430); Flavià II d'Antioquia (512) i Elies I de Jerusalem, patriarques; Vulmar de Samer, eremita (697); Pau de Còrdova, diaca màrtir (851); Magdalena Yi Yong-hui, Teresa Yi Mae-im, Marta Kim Song-im, Llúcia Kim, Rosa Kim, Anna Kim Chang-gum, Maria Won Kwi-im i Joan Baptista Yi Kwang-nyol, màrtirs (1839); José María Díaz Sanjurjo, bisbe màrtir (1857); Léon-Ignace Mangin, Paul Denn i Maria Zhou Wuzhi, màrtirs (1900); Maria Fu Guilin, Maria Zhao Guozhi, Rosa Zhao i Maria Zhao, màrtirs (1900); Pere Zhou Rixin, màrtir (1900); Xi Guizi, màrtir (1900).
Beats: Bernat de Hildesheim, abat (1154); Rita Pujalte y Sánchez i Francisca Aldea y Araujo, monges màrtirs (1936).
Sants: Wilgefortis o Lliberada, màrtir llegendària (130); Sabí, Julià, Màxim, Macrobi, Càssia, Paula i companys màrtirs de Damasc; Rètic d'Autun, bisbe (334); Lucà de Säben, abat (s. V); Severa de Trèveris, abadessa (646) i, a partir d'ella Severa de Gallifa, santa llegendària; Ansegís de Fontenelle, abat (833); Ethelwitha de Winchester, vídua d'Alfred el Gran, reina (903); a Noruega: Thorlak Thórhallsson, bisbe (1193).
Beats: Margarida d'Ypern, mística (1237); Gregorio López, eremita a Mèxic (1596); a Wroclaw: Ceslau de Wroclaw, religiós (1242).
Venerables: Johannes von Lenzingen, abat (1547).