EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs. Queden 164 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1280 - Capitulació de Balaguer davant del setge de Pere el Gran contra els nobles revoltats dels comtats de Foix i de Pallars.
2010 - Fundació del partit polític Solidaritat Catalana per la Independència.

Resta del món

1810 - Colòmbia esdevé independent d'Espanya.
1944 - Berlín: Falla l'intent d'assassinar a Hitler amb una bomba, portat a terme per Klaus Von Stauffenberg.
1958 - Caracas (Veneçuela): L'oposició s'uneix en un front cívic revolucionari cubà contra la dictadura de Batista amb la signatura del Pacte de Caracas.[1]
1959 - L'Estat espanyol ingressa a l'OCDE.
1969 - mar de la Tranquil·litat (la Lluna): el mòdul lunar «Eagle» de la nau Apollo 11, llançada per la NASA, hi aterra amb èxit amb dos dels tres tripulants; per primera vegada l'home trepitja un astre distint de la Terra.
1980 - El tirador soviètic Aleksandr Melentiev bat el rècord mundial de 50 metres pistola en fase de qualificació amb 581 punts.
1985 - Bruges (Flandes): Inauguració del nou port marítim de Zeebrugge i del Boudewijnkanaal eixamplats.
1990 - Londres (Anglaterra): L'IRA Provisional (PIRA) fa explotar una bomba al International Stock Exchange.
2002 - Lima (Perú): Un incendi en una discoteca mata més de 25 persones.
2005 - Canadà es converteix en el quart estat del món que despenalitza el matrimoni entre homosexuals, després que l'acta C-38 rebi el vistiplau reial.
2011 - Espanya: La Banca Privada d'Andorra compra el 100% de les accions del Banco de Madrid a la caixa d'estalvis Kutxa.

Naixements

Països Catalans

1659 - Perpinyà (Rosselló): Jacint Rigau i Ros, pintor català.
1894 - Girona (Gironès): Fidel Aguilar i Marcó, escultor català.
1953 - Valls (Alt Camp): Margarida Aritzeta i Abad, escriptora catalana.

Resta del món

323 aC - Alexandre el Gran, rei de Macedònia, conqueridor de l'Imperi Persa.
1304 - Arezzo (Itàlia): Francesco Petrarca, poeta italià.
1822 - Heinzendorf (Imperi Austríac): Gregor Mendel, botànic austríac (m. 1884).
1919 - Auckland (Nova Zelanda): Edmund Hillary, explorador i alpinista neozelandès.
1924 - Naarden (Països Baixos): Hans Lodeizen, poeta.
1925 - París (França): Jacques Delors, polític francès, president de la Comissió Europea.
1933 - Providence (EUA): Cormac McCarthy, escriptor estatunidenc, premi Pulitzer.
1945 - Pasadena (EUA): Kim Carnes, cantant i compositora estatunidenca.
1966 - Atlacomulco (Mèxic): Enrique Peña Nieto, polític mexicà, president de Mèxic.
1969 - Pavia (Itàlia): Giovanni Lombardi, ciclista italià.
1975 - California (EUA): Ray Allen, jugador de bàsquet estatunidenc.
1980 - Horizontina (Brasil): Gisele Bündchen, model brasilera.

Necrològiques

Països Catalans

1936 - Barcelona (Barcelonès): Francisco Ascaso, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
1984 - Alzira (Ribera Alta): Josep Antoni Villaescusa, activista polític català, militant de Terra Lliure.
2008 - Vic, Osona: Andreu Colomer i Munmany, empresari i mecenes català (n. 1913).

Resta del món

1500 - Granada: Miquel da Paz, infant de Portugal i príncep d'Astúries.
1903 - El Vaticà: Lleó XIII, cardenal italià, 256è Papa de Roma.
1922 - Leningrad (RSF Rússia): Andrei Màrkov, matemàtic rus.
1923 - Parral (Mèxic): Pancho Villa, militar revolucionari mexicà.
1926 - Moscou (URSS): Fèliks Dzerjinski, polític soviètic, dirigent i fundador de les txeques.
1936 - Estoril (Portugal): José Sanjurjo, militar espanyol.
1937 - Roma (Itàlia): Guglielmo Marconi, inventor italià, premi Nobel de física.
1945 - París (França): Paul Valéry, escriptor francès.
1973 - Hong Kong: Bruce Lee, actor estatunidenc d'arts marcials.
1975 – Los Angeles (EUA): Richard Gaines, actor estatunidenc.
1981 - Atenes (Grècia): Dimítrios Khatzís, periodista i escriptor grec.
1989 - Atenes (Grècia): Giannis Tsarukhis, pintor grec.
1995 - Brussel·les (Bèlgica): Ernest Mandel, economista i polític belga.

Festes i commemoracions

Colòmbia - Dia de la Independència.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Elies, profeta (s. IX aC); Just d’Eleuteròpolis, bisbe, seguidor de Jesús (s. I); Apol·linar de Ravenna, bisbe i màrtir (ca. 200); Margarida d'Antioquia, màrtir (305); Frumenci d'Aksum, bisbe (360); Aureli de Cartago (ca. 430); Flavià II d'Antioquia (512) i Elies I de Jerusalem, patriarques; Vulmar de Samer, eremita (697); Pau de Còrdova, diaca màrtir (851); Magdalena Yi Yong-hui, Teresa Yi Mae-im, Marta Kim Song-im, Llúcia Kim, Rosa Kim, Anna Kim Chang-gum, Maria Won Kwi-im i Joan Baptista Yi Kwang-nyol, màrtirs (1839); José María Díaz Sanjurjo, bisbe màrtir (1857); Léon-Ignace Mangin, Paul Denn i Maria Zhou Wuzhi, màrtirs (1900); Maria Fu Guilin, Maria Zhao Guozhi, Rosa Zhao i Maria Zhao, màrtirs (1900); Pere Zhou Rixin, màrtir (1900); Xi Guizi, màrtir (1900).
Beats: Bernat de Hildesheim, abat (1154); Rita Pujalte y Sánchez i Francisca Aldea y Araujo, monges màrtirs (1936).
Sants: Wilgefortis o Lliberada, màrtir llegendària (130); Sabí, Julià, Màxim, Macrobi, Càssia, Paula i companys màrtirs de Damasc; Rètic d'Autun, bisbe (334); Lucà de Säben, abat (s. V); Severa de Trèveris, abadessa (646) i, a partir d'ella Severa de Gallifa, santa llegendària; Ansegís de Fontenelle, abat (833); Ethelwitha de Winchester, vídua d'Alfred el Gran, reina (903); a Noruega: Thorlak Thórhallsson, bisbe (1193).
Beats: Margarida d'Ypern, mística (1237); Gregorio López, eremita a Mèxic (1596); a Wroclaw: Ceslau de Wroclaw, religiós (1242).
Venerables: Johannes von Lenzingen, abat (1547).

[STV]

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs. Queden 163 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1936, Barcelona:
Se suspèn l'Olimpíada Popular de Barcelona a causa del cop d'estat del 18 de juliol.
Lluís Companys, President de la Generalitat, crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

Resta del món

1831, Brussel·les, Bèlgica: el primer rei dels belgues Leopold I de Bèlgica jura fidelitat a les lleis del poble belga. Aquest dia va esdevenir la festa nacional belga.
1954, Ginebra, Suïssa: signatura dels Acords de Ginebra, on França reconeix la independència de la Indoxina francesa. Creació dels estats de Laos, Cambotja i el Vietnam del Sud i Vietnam del Nord.
2008, Belgrad, Sèrbia: Radovan Karadžić, reclamat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia com a un dels principals instigadors del genocidi de la Guerra de Bòsnia, fou detingut a Belgrad, on vivia fugitiu des del 1996 sota una identitat falsa.
2011: Aterra el transbordador espacial Atlantis finalitzant d'aquesta manera les missions de transbordadors espacials de la NASA de més de trenta anys.

Naixements

Països Catalans

1835, Canyamelar, València: Bernat Ferrandis i Badenes, pintor valencià (m. 1885).
1866, Reus: Francesc Berenguer i Mestres, arquitecte del modernisme català.
1898, Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, president del FC Barcelona, directiu de la Federació Catalana de Futbol, destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya fou diputat a les Corts de Madrid el 1931, 1933 i 1936, president del RACC, gran amant de l'esport, mecenes cultural, fundador i impulsor del diari esportiu La Rambla, i catalanista.

Resta del món

1414, Celle Ligare, Savona, Itàlia: Sixt IV, Papa.
1810, Aquisgrà o Aix-la-Chapelle, Imperi Alemany: Henri Victor Regnault, químic francès.
1858:
Tapiau (Gvardeysk), Imperi Rus: Lovis Corinth, pintor prussià.
Amsterdam: Herman ten Kate antropòleg neerlandès que féu un treball extens sobre els pobles indis de Baixa Califòrnia.
1899, Oak Park (Illinois), Estats Units: Ernest Hemingway, escriptor en anglès estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1954.
1911, Edmonton, Alberta, Canadà: Marshall McLuhan, educador, filòsof i estudiós canadenc.
1920, Kremenetz, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Isaac Stern, violinista nacionalitzat estatunidenc d'origen ucraïnès.
1923, Mont-real, Quebec, Canadà: Rudolph A. Marcus, químic i professor universitari estatunidenc, d'origen canadenc, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1992.
1930, Roma: Anthony Steffen, actor italià que va protagonitzar diversos spaghetti western.
1951, Chicago, Illinois, Estats Units: Robin Williams, actor de cinema estatunidenc.
1973, Vancouver, Colúmbia Britànica, Canadà: Mike James, jugador de rugbi a XV canadenc retirat.
1978, San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Josh Hartnett, actor de cinema estatunidenc.
1981, El Puerto de Santa María, Província de Cadis, Espanya: Joaquín Sánchez Rodríguez, futbolista espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

1971, Xàtiva: Carlos Sarthou Carreres, jutge i escriptor valencià.
1974, Barcelona: Miquel Brasó, historiador i arqueòleg gracienc.
1984, Malgrat de Mar (Maresme): Francesc Boix i Masramon, Xesco Boix, músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil.
1994, Barcelona: Pere Calders, escriptor en català.

Resta del món

1796, Ellisland, prop de Dumfries, Escòcia: Robert Burns, el més conegut poeta en llengua escocesa.
1903, Sint-Joost-ten-Node, Bèlgica: Henri Alexis Brialmont, general i arquitecte militar belga.
1943, Sitka, Alaska, Estats Units: Charlie Paddock, atleta estatunidenc.
1944, Berlín, Alemanya: Claus von Stauffenberg, Comte Stauffenberg, aristòcrata alemany i membre de la Wehrmacht.
1967, KwaDukuza, Sud-àfrica: Albert Lutuli, professor i polític sud-africà guardonat el 1960 amb el Premi Nobel de la Pau.
1972, Lake George, Nova York, Estats Units: Ralph Cook Craig, atleta estatunidenc.
1998:
Pebble Beach, Califòrnia, Estats Units: Alan Shepard, astronauta estatunidenc.
Westlake Village, Califòrnia, Estats Units: Robert Young, actor estatunidenc.
2004:
Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Jerry Goldsmith, compositor estatunidenc.
Pasadena (Califòrnia), Estats Units: Edward B. Lewis, biòleg, genetista i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995.
2007, Madrid, Espanya: Jesús Polanco Gutiérrez, empresari dels mitjans de comunicació espanyol, principal accionista del Grup PRISA.
2011, Londres: Lucian Freud, pintor realista alemany (n. 1922)

Festes i commemoracions

Bèlgica - Festa nacional
Bolívia - el Dia dels Màrtirs
Guam - Dia de l'alliberament

Santoral católic

Daniel, profeta
Ananies, Azaries i Misael, màrtirs (s. VI aC);
Zòtic de Comana, màrtir (204);
Júlia, Claudi, Just i Jocundí de Troyes, i companys màrtirs (272);
Constantí de Monte Cassino, abat (ca. 560);
Wastrada d'Utrecht, mare de Gregori d'Utrecht, monja (ca.670);
Joan i Benigne de Moyenmoutier, monjos (707).

[STV]

22 de juliol

El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs. Queden 162 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1203: Es col·loca la primera pedra de la Seu Vella de Lleida.
1718: Castella - Una Reial ordre de Felip IV anul·la la figura dels jurats i nomena regidors com a Castella.
1835 - Reus (el Baix Camp): hi comença una revolta anticlerical que s'estendrà per bona part del Principat.
1872 - Terrassa. Victòria del Sometent de Terrassa dirigit per Jaume Jover i Marquet i per Valentí Alagorda i Mas contra una partida de 600 carlins dirigits per Joan Castells i Rosell, durant la Tercera Guerra Carlina.

Resta del món

1931 - Es declara la vaga revolucionària en Andorra.
1937 - Mèxic acull a 500 nens espanyols "de la guerra".
1939 - Arriba a Barcelona, en visita oficial, el Mariscal Pétain.
1940 - Gran Bretanya rebutja una nova oferta de pau alemanya.
1942 - Comença la deportació de jueus de Varsòvia a Treblinka.
1969 - Madrid (Espanya): Les Corts Generals, a proposta de Francisco Franco, designen a Juan Carlos de Borbó com a Cap de l'Estat Espanyol, a títol de rei i amb el títol provisional de príncep d'Espanya.
2000 - Madrid (Espanya): el 35è Congrés Federal del PSOE elegeix secretari general José Luis Rodríguez Zapatero.
2010 - Dictamen de la Cort Internacional de Justícia sobre la legalitat de la declaració unilateral independència de Kosovo del 2008.
2011 - Tenen lloc 2 atemptats a Noruega, un a Oslo i l'altre a l'illa d'Utøya.

Naixements

Països Catalans

1575 - Olot: Joan Pere Fontanella, jurista i polític català, conseller en cap durant la Guerra dels Segadors.
1920 - Sabadell: Mercè Sorribas i Elias, locutora de ràdio i actriu catalana.

Resta del món

1848 - París, Illa de França: Lucien Fugère, cantant francès.
1888 - Chicago, els EUA: Raymond Chandler, escriptor nord-americà (m. 1959).
1889 - Dudley Staffs, Worcestershire: James Whale, director de cinema anglès.
1913 - Bari (Pulla), Itàlia: Licia Albanese, soprano italiana.
1947 - San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Danny Glover, actor, director de cinema i productor estatunidenc.
2013 - Londres, Anglaterra: Jordi, Príncep de Cambridge, fill primogènit de Guillem de Cambridge i Kate Middleton.

Necrològiques

Països Catalans

1969 - València, Horta: Leopold Magenti i Chelvi, compositor valencià (n. 1894).

Resta del món

1850 - Madrid, Espanya: Vicent López i Portaña, pintor del neoclassicisme valencià, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II (n. 1772).
1909: Oscar Byström, compositor i director d'orquestra suec (n. 1821).
1932 - Roma (Itàlia): Errico Malatesta, teòric i activista anarquista italià (n. 1853).
1972 - Ciutat de Mèxic: Max Aub, escriptor valencià d'origen francoalemany (n. 1903).

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Maria Magdalena; Plató d'Ancira, màrtir (ca. 303); Ciril d'Antioquia, bisbe i màrtir (ca. 306); Màrtirs de Massilitana (s. IV); Anastasi del Caucas, monjo (622); Vandregisil de Fontenelle, abat (668); Meneleu d'Alvèrnia, abat (ca. 700); Jeroni de Pavia, bisbe (s IV); Gualter de Lodi (1224); Philipp Evans i John Lloyd, preveres màrtirs (1679); Anna Wang, Llúcia Wang Wangzhi i Andreu Wang Tianqing, fills seus, màrtirs (1900)
Beats: Agostino Fangi de Biella, prevere (1493); Jacques Lombardie, prevere màrtir (1794); Manuela de Jesús Arias Espinosa, fundadora de les Missioneres Clarisses del Santísim Sagrament (1981).
Sants: Síntica de Filipos, màrtir (s. I); Florenci, Sisinni i companys màrtirs d'Osimo (s. IV); Josep de Palestina, comte (ca. 356); Pancari o Pancraci de Besançon, màrtir (ca. 356); Verena de Schönau, màrtir (451); Biteu d'Inis-Coosery, abat; Teòfil de Xipre, oficial màrtir (789).
Beats: Eberhard de Berg, abat (ca. 1150).
Venerables: Romanus Bange, prevere (1941).

[STV]

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs. Queden 161 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1521, Gandia, la Safor: els agermanats hi derroten les forces reialistes a la batalla de Gandia.
1854: Camins de Ferro de Barcelona a Granollers inaugura el tram de ferrocarril entre Barcelona i Granollers.
1936, Barcelona: Es funda el PSUC com a resultat de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, del Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE.
2004, Peralada, Alt Empordà: al Festival de Peralada estrenen l'òpera 1714. Món de guerres, d'Albert Mestres.
2007, Barcelona: La Gran apagada de Barcelona provoca que més de 350.000 llars es queden sense llum a Barcelona durant uns 4 dies, a causa d'una cadena d'accidents, agreujats per la desastrosa manca d'inversions, tant de Red Eléctrica de España com d'Endesa. L'avaria no se solucionà totalment fins al cap d'un o dos mesos, temps durant el qual moltes zones de la ciutat conviuran amb la presència d'enormes generadors dièsel per poder disposar d'electricitat.

Resta del món

1409, Còrsega: El rei Martí l'Humà d'Aragó nomenà regent el jurista català Hug Bonapart.
1999, Marroc: Inici del regnat de Mohammed VI.
2004, Mostar, Bòsnia i Hercegovina: Hi inauguren el pont sobre el riu Neretva, reconstruït arran que les milícies croates d'Hercegovina el destruïssin durant la guerra.
2006, París, França: Floyd Landis es proclama guanyador del Tour de França del 2006, Óscar Pereiro és segon i Andreas Klöden tercer.

Naixements

Països Catalans

1852 - Lleida: Martina Castells i Ballespí, metgessa catalana, primera dona que va assolir un doctorat a l'Estat espanyol.
1890 - Barcelona: Joan Amades i Gelats, destacat etnòleg i folklorista català.
1922 - Calonge: Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueòleg.

Resta del món

1777 - Wolgast: Philipp Otto Runge,, un dels pintors més importants del romanticisme primerenc alemany.
1890 - Zarza de Granadilla, província de Càceres: Apolinar de Cáceres Gordo, magistrat.
1904 - Oklahoma City, Oklahoma, Estats Units: Richard Gaines, actor estatunidenc.
1912 - Westcliff-on-Sea, Anglaterra: Michael Wilding, actor anglès.
1920 - Lisboa (Portugal): Amália Rodrigues, fadista, cantant i actriu portuguesa.
1957 - La Haia, Països Baixos: Theo van Gogh, cineasta i escriptor neerlandès és assassinat.
1967 - Rochester (Nova York), Estats Units: Philip Seymour Hoffman, actor estatunidenc (m. 2014).
1989 - Londres, Anglaterra: Daniel Radcliffe, actor anglès.

Necrològiques

Països Catalans

1980 - Barcelona: Alfons Comín, enginyer industrial, polític i publicista català (m. 1932).
2011 - Barcelona: Joan Vernet i Ginés, arabista català.
2012
Barcelona: Esther Tusquets Guillén, escriptora i editora catalana en castellà.
Barcelona: Paco Morán, actor.
2015 - Madrid: Josep Sazatornil, conegut com a Saza, actor de teatre i cinema català (n. 1925).

Resta del món

2004 - Carmina Ordóñez, celebritat anomenada la Divina.
2011 - Londres: Amy Winehouse, cantant i compositora britànica d'estil soul (n. 1983).

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Ezequiel, profeta (s. VI aC); Sever de Tràcia, màrtir (304); Joan Cassià, monjo (433); Valerià de Cimiez, bisbe (461); santa Brígida de Suècia, reina, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador (1373).
Beats: Joana d'Orvieto, dominica (1306); Margarita María López de Maturana, monja i fundadora de les Germanes Mercedàries Missioneres (1934); Catalina del Carme Caldés Socias, Miquela Rullan Ribot, religioses, i Prudència Canyelles i Ginesta, laica, màrtirs (1936); Manuel Pérez Giménez, Felipe Valcabado Granado, Mauricio Macho Rodriguez, María Oses Sáinz, Julio Mediavilla Concejero, José Ruiz Martinez, Laurino Proano Cuesta, Anacario Benito Nozal, Felipe Ruiz Fraile, religiosos màrtirs (1936); Vicentte Díez Tejerina, José Estalayo Garcia, Epifanio Sierra Conde, Abilio Ramos y Ramos i Zacarías Fernández Crespo, Fulgencio Calvo Sánchez, religiosos màrtirs (1936); Pedro Ruiz de los Paños, Josep Sala Picó, Guillermo Plaza Hernández, Recaredo Centelles Abad, Antoni Perulles i Estivill, Martín Martínez Pascual, José Pascual Carda Saporta, Isidoro Bover Oliver, José Peris Polo, preveres màrtirs de la Fraternitat de Sacerdots Operaris (1936); Krystyn Gondeck, prevere màrtir (1942); Vasil' Hopko, bisbe i màrtir (1976).
Sants: Eugeni de Roma i Apol·loni de Roma, màrtirs; Tròfim i Teòfil de Roma, màrtirs (302); Primitiva de Roma, màrtir; Rasif de Roma, màrtir; Ravè i Rasif de Macé, eremites màrtirs (s. V); Ròmula, Redempta i Herundona de Roma, ascetes (575); Màrtirs de Bulgària, sota Nicèfor (s. IX); Anna de Constantinoble, verge i eremita (ca. 918); a Colònia (Alemanya): trasllat de les relíquies dels Tres Reis d'Orient i de Fèlix i Nabor de Lodi; a Essen i Paderborn: Libori de Le Mans, bisbe; a Reims: traslació de les relíquies de Nicasi de Reims, bisbe.
A l'Orde de les Clarisses: Santa Kinga de Polònia, reina.
Venerats a l'Orde de la Mercè: Beat Jaume I el Conqueridor, rei cofundador; Joan de Lucca, frare (s. XIV); Juan de Montesinos, màrtir (1619); Lleonard de Recanati, bisbe.

[STV]

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs. Queden 160 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1832: S'inaugura el Teatre Principal de València.
1936, Matadepera, Vallès Occidental: Són assassinats entre el bosc i la carretera de Talamanca, suposadament per milicians del Front Popular els industrials catalans Francesc Salvans i Armengol, el seu fill Joan Salvans i Piera, Agustí Prat i Marcet, Gaietà Vallès i Pujals, Joaquim Barata i Rocafort, Manuel Vallhonrat i Comerma i Josep Maria Duran i Torres, i el notari Francesc de Paula Badia i Tobella.
1938: Comença la Batalla de l'Ebre.
1942: És afusellat a Paterna el dirigent sindical Joan Peiró.

Resta del món

1132, Nocera, Sicília: hi té lloc la Batalla de Nocera entre Roger II de Sicília i Ranulf d'Alife, guanyant aquest darrer.
1411, Inverurie, Escòcia: hi té lloc la Batalla de Harlaw, una de les més sagnants de la història d'Escòcia.
1534, Gaspèsia, actual Canadà: Jacques Cartier planta una creu a terra en arribar a la península i pren possessió d'aquella terra en nom del rei Francesc I de França, anomenant-la Nova França.
1567, Escòcia: Maria I és obligada a abdicar en favor del seu fill Jaume, de només 1 any.
1823, Xile: s'hi aboleix l'esclavitud.
1911, Perú: Hiram Bingham redescobreix el Machu Picchu, la ciutat perduda dels Inques.
1969, Oceà Pacífic: l'Apol·lo 11 hi ameritza de forma segura.
2005, França: Lance Armstrong guanya el Tour de França 2005, el setè de forma consecutiva.
2010, Duisburg, Alemanya: es produeixen 21 morts i 500 ferits en una allau humana mentre es celebrava la Love Parade. Dues catalanes, Clara Zapater i Marta Acosta, hi perden la vida.

Naixements

Països Catalans

1930 - Barcelona, el Barcelonès: Eduard Manchón i Molina, futbolista català (m.2010).

Resta del món

1848 - Villanueva de Gállego (Saragossa): Francisco Pradilla y Ortiz, pintor espanyol.* 1860 - Ivancice, Moràvia: Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec.
1860 - Ivancice, Moràvia: Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec (m. 1939).
1895 - Wimbledon, Londres, Anglaterra: Robert Graves, poeta, erudit i novel·lista anglès.
1909 - Chicago, Illinois, Estats Units: Alan Curtis, actor de cinema estatunidenc.
1969 - Bronx del Sud, Nova York, Estats Units: Jennifer Lopez, actriu, cantant, ballarina, productora de discos, dissenyadora de moda i productora de televisió estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1922, Xàtiva, la Costera: Matilde Ridocci i Garcia, mestra, pedagoga i escriptora valenciana (n. 1843).
1942, Paterna, Horta Oest: Joan Peiró i Belis, sindicalista anarquista, secretari general de la CNT en la dècada del 1920 i ministre d'Indústria durant la II República.
1957, Sabadell (Vallès Occidental): Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català.
1977, Barcelona: Enric Casassas i Cantó, pedagog català.

Resta del món

1115, Bondeno di Roncore: Matilde de Canossa, Gran Comtessa, fundadora de l'Orde de Sant Jaume d'Altopascio.

Santoral católic

sants Cristina de Bolsena, màrtir; Cristina l'Admirable, anacoreta; Dictí d'Astorga, bisbe; Segolena de Troclar, abadessa; Borís i Gleb, prínceps màrtirs; Cunegunda de Polònia, reina i monja; Xàrbel Makhluf, monjo maronita; beat Cristòfor de Santa Caterina, fundador; beata Lluïsa de Savoia, princesa i clarissa; beata Maria Mercè Prat, religiosa teresiana; beats Màrtirs Passionistes de Daimiel; beat Xavier Bordas i Piferrer, salesià (1936).

[STV]

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs. Queden 159 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1713 - Barcelona Arrancava un setge brutal de les tropes borbòniques sobre Barcelona. L'heroica resistència catalana va durar 413 dies, fins a l'11 de setembre de 1714.
1835 - Barcelona - Crema de convents.
1938 - Catalunya: durant la matinada, les tropes republicanes travessen el riu Ebre i s'inicia la batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra civil espanyola.
1980 - Naixement públic de l'organització Terra Lliure.
1992 - Barcelona: s'inauguren els XXV Jocs Olímpics d'estiu.
2008 - El Club Bàsquet Girona abandona la Lliga ACB de bàsquet per problemes econòmics després de 20 anys participant-hi.

Resta del món

2000 - París (França): 113 persones moren en estavellar-se un Concorde d'Air France quan s'enlairava de l'Aeroport de París-Charles de Gaulle.

Naixements

Països Catalans

1933 - Barcelona: Laly Soldevila, actriu catalana.
1945 - Barcelona: Ventura Pons, director de cinema, guionista i productor català.
1947 - Poble Nou, València: Fernando Roig Alfonso, empresari valencià, president del Vila-real CF.
1959 - Tavernes de la Valldigna, la Safor: César Ferrando Jiménez, exfutbolista i entrenador de futbol valencià.

Resta del món

1016 - Cracòvia, Polònia: Casimir I de Polònia (El Restaurador), aristòcrata polonès, duc de Polònia.
1654 - Castelfranco Veneto, República de Venècia: Agostino Steffani, compositor italià (m. 1728).
1894 - Swampscott, Massachusetts, Estats Units: Walter Brennan, actor estatunidenc.
1920 - Londres (Anglaterra): Rosalind Franklin, biòloga molecular anglesa (1958).
1923 - Vaxholm, Suècia: Maria Gripe, escriptora sueca.
1978 - Oldham, Anglaterra: Louise Brown, primer "nen proveta".
1512 - Toledo, Espanya: Diego Covarrubias y Leiva, bisbe i polític castellà.

Necrològiques

Països Catalans

1911 - Sabadell: Josep Santanac i Camps, primer propietari que edificà al barri d'Hostafrancs de Sabadell, el 1883.
1978 - Sabadell: Lluís Creus i March, promotor de l'excursionisme i activista cultural català.

Resta del món

2003 - Palm Springs, Califòrnia, Estats Units: John Schlesinger, director, actor, guionista i productor de cinema anglès.

Festes i commemoracions

Festa major de Riudoms (el Baix Camp)
Festa major de Sant Carles de la Ràpita (Montsià)
Festa major de Salt (Gironès)
Festa major de Sant Pol de Mar (el Maresme)
Festa major de Figuerola del camp (Alt Camp)
Fira de Sant Jaume a Reus (el Baix Camp)
Festa major de Begues (el Baix Llobregat)
Al País Valencià:
Segon dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)
A Galícia:
Dia de la Pàtria Gallega
Els anys en què aquest dia s'esdevé en diumenge s'hi celebra un Any sant compostel·là
Festa major de Santiago de Compostel·la

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Sant Jaume, patró d'Espanya i de Galícia; Cugat màrtir i Juliana i Semproniana, màrtirs (a Catalunya, el 27 de juliol); Cristòfor màrtir (a Espanya se celebra el 10 de juliol); Tea de Gaza, màrtir (s. III); Valentina de Cesarea, màrtir (317); Olímpia de Constantinoble, abadessa (409); Beat de Trèveris i Bant de Trèveris, eremites (s. VI); Magneric de Trèveris, bisbe (587); Glodesinda de Metz, abadessa (610); Teodemir de Còrdova, màrtir (851).
Beats: Jean Soreth, carmelita, fundador de les Monges carmelites; Pietro Corradini de Molliano, monjo (1490); Rodolfo Acquaviva i Màrtirs de Cumcolim, màrtirs; Antonio Lucci, bisbe (1725); Michel Louis Brulard, prevere màrtir (1794); Carme Sallés i Barangueras, fundadora de les Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament; Darío Acosta Zurita, màrtir (1931); Deogracias Palacios, León Inchausti, José Rada, Julián Moreno, José Ricardo Díez, màrtirs (1936); Dionisio Pamplona, màrtir (1936); Federico Carlos Rubio Álvarez, Primi Martínez Castillo, Jerónimo Ochoa Urdangarín, Juan de la Cruz Delgado Pastor, màrtirs (1936) Pedro Redondo, Félix Ugalde Irurzun, Benito Solano Ruiz, màrtirs (1936); Miquel Peiró i Victori, laic màrtir (1936); Maria Teresza Kowalska, màrtir (1941).
Sants: Bonifaci de Roma, màrtir; Justí, Florenci, Fèlix i Justa de Furci, màrtirs (310); Ebrulf de Beauvais, abat; Ursus de Troyes, bisbe; Mordeyren de Nantglyn, eremita.
Venerables: Thomas Hemerken, prevere.
Servents de Déu: Joseph Cardijn; Enric Morante i Chic, mercedari màrtir (1936).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Antonio de Olmedo; Pedro de Avedaño, màrtir (1606).

[STV]

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs. Queden 158 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1719 - Reus, Camp de Tarragona: Carrasclet i els seus hòmens intenten entrar a la ciutat.
1909 - Barcelona: hi comença la revolta popular contra les autoritats coneguda com a la "Setmana Tràgica".

Resta del món

1139 - Alfons I de Portugal s'autoproclama primer Rei de Portugal i des d'aquest moment Portugal es considera independent del Regne de Lleó.
1609 - Thomas Harriot dibuixa per primer cop el relleu de la Lluna.
1887 - Varsòvia: es publica el llibre en què el doctor Ludwik Lejzer Zamenhof, amb el pseudònim Dr Esperanto, dóna a conèixer la seva proposta de llengua internacional, que des de llavors és coneguda amb el nom d'esperanto.
1953 - Santiago, Cuba: 165 jóvens encapçalats per Fidel Castro assalten el quarter de Moncada (Revolució Cubana).
1992 - Madrid, Espanya: El Guernica és traslladat per última vegada al Museu Reina Sofia.
2004 - Mountain View, Califòrnia, Estats Units: Google anuncia el preu amb què les seves accions cotitzaran a borsa i simultàniament un virus en col·lapsa el cercador en diferents punts del planeta.
2005 - Cap Canaveral, Florida, Estats Units: S'enlaira el primer transbordador espacial després de l'accident del Columbia, esdevingut el primer de febrer del 2003.

Naixements

Països Catalans

1927 - Barcelona: Joan Reventós i Carner, polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.
1925 - Barcelona: Ana María Matute Ausejo, novel·lista catalana en llengua castellana (m. 2014).
1935 - Girona, Gironès: Francesc Ferrer i Gironès, polític i escriptor en català (m. 2006).
1957 - Sant Celoni, Vallès Oriental: Santi Santamaria, cuiner català (m. 2011).

Resta del món

1856 - Gant, Bèlgica: Edward Anseele, polític belga flamenc, cofundador del Partit Obrer Belga.
1856 - Dublín, Irlanda: George Bernard Shaw, escriptor i dramaturg irlandès.
1875 - Kessewil, Suïssa: Carl Gustav Jung, psicòleg suís inventor de la idea d'inconscient col·lectiu.
1875 - Sevilla, Espanya: Antonio Machado, poeta espanyol de la Generació del 98.
1894 - Godalming, Regne Unit: Aldous Huxley, escriptor anglès.
1908 - Valparaíso, Xile: Salvador Allende Gossens, metge i polític xilè, president de Xile.
1922 - Tulsa, Oklahoma, Estats Units: Blake Edwards, director de cinema, guionista i productor estatunidenc.
1928 - Bronx, Nova York, Estats Units: Stanley Kubrick, director de cinema estatunidenc (m. 1999).
1933 - Evanston, Illinois, Estats Units: Edmund S. Phelps, economista estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 2006.
1943 - Dartford, Kent, Anglaterra: Michael Philip Jagger, conegut com a Mick Jagger, cantant de rock anglès, component de The Rolling Stones.

Necrològiques

Països Catalans

1623 - València: Gaspar Aguilar, escriptor valencià (n. 1561).
1930 - Barcelona: Narcís Oller i de Moragas, escriptor català (n. 1846).
1966 - Barcelona: Carme Montoriol i Puig, traductora, escriptora i pianista catalana.
1983 - Sant Pere de Ribes, Garraf: Charlie Rivel, pallasso català (n. 1896).
2011 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat: Vicenç Badenes, periodista, activista social català, un dels pioners d'Internet a Catalunya i impulsor de la democratització de les noves tecnologies com a eina de desenvolupament social (n. 1957).

Resta del món

1533 - Cajamarca, Perú: Atahualpa, emperador inca, és executat per Francisco Pizarro.
1806 - Winkel: Karoline von Günderrode, escriptora romàntica alemanya.
1925 - Pont-Aven, Bretanya: Théodore Botrel, poeta i cançoner bretó.
1950 - Lausana, Suïssa: Hans Lodeizen, poeta neerlandès.
1952 - Buenos Aires, Argentina: María Eva Duarte Ibarguren, coneguda com a Eva Perón, política argentina, primera dama del país (n. 1919).
1960 - Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Cedric Gibbons, director artístic irlandès de cinema.

Festes i commemoracions

Cuba: Dia de la rebel·lió nacional, en commemoració de l'assalt de la caserna de Moncada (Santiago de Cuba)
Sant Crist d'Alcúdia-Mallorca (cada tres anys, el darrer 2007)
Tercer dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Mare de Déu; sants Erast de Paneas, un dels Setanta deixebles; Evangelista i Pelegrí de Verona (s. VII-VIII); Simeó de Polirone, monjo eremita (1016); Austind d'Aush, bisbe (1068); Hug d'Actis, monjo (1250); Camilla Gentili, màrtir (s. XIV-XV); Bartolomea Maria Capitanio, fundadora (1833); George Preca, prevere fundador (1962).
Beats: John Ingram, George Swallowell, màrtirs (1594); Edward Thwing, Robert Nutter, màrtirs (1600); William Webster, prevere màrtir (1641); Andreu de Phu Yen, protomàrtir del Vietnam (1644); Marcel-Gauquier Labigne de Reignefort i Pierre-Joseph Le Groing de La Romagère, màrtirs (1794); Marie-Marguerite Bonnet i 4 companyes màrtirs (1794); Vicente Pinilla, Manuel Martín Sierra, preveres màrtirs (1936); Tito Brandsma, màrtir (1942).
Sants: Cristiana de Termonde, verge (s. VIII); Benigne i Car de Malcesine, eremites (s. VIII-IX)
Beats: Jori d'Armènia
Venerables: Sança Alfons de Lleó, religiosa
Servent de Déu Baldiri Xiberta i Roqueta, carmelita
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Juan Iraizos, màrtir (1629)

[STV]

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents novè en els anys de traspàs. Queden 157 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1710 - Almenar, Segrià: les tropes aliades derroten les borbòniques, les quals es veuen obligades a abandonar el Principat (Guerra de Successió espanyola).
1993 - Barcelona: Pink Floyd hi actua, dins la gira de presentació de The Division Bell.

Resta del món

1813: A la Batalla de Burnt Corn els Bastons Vermells creek derroten l'exèrcit dels Estats Units.
1921: Investigadors de la Universitat de Toronto, amb Frederick Banting al capdavant, anuncien els descobriment de l'hormona insulina.
1936: Arriba a Espanya el primer grup d'avions italians per part de Benito Mussolini.
1940: Bugs Bunny fa el seu debut oficial al film de dibuixos animats A Wild Hare.
1977: L'Estat Espanyol ratifica el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que en el seu Article 1 proclama: Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació.
1990:
Citroën deixa de produir el 2CV.
El Parlament de Bielorússia proclamà la sobirania. El país assolí la independència el 25 d'agost de 1991.

Naixements

Països Catalans

1867 - Lleida, Segrià: Enric Granados i Campiña, compositor i pianista català.
1939 - Barcelona: Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català.

Resta del món

1667 - Basilea, Suïssa: Johann Bernoulli, matemàtic, metge i filòleg suís.
1768 - Ligneries, Écorches, Orne, França: Charlotte Corday, la dona que va matar el radical jacobí francès Jean-Paul Marat el 1793.
1824 - París, França: Alexandre Dumas, novel·lista i dramaturg francès.
1940 - Solingen, Rin del Nord-Westfàlia, Tercer Reich: Pina Bausch, ballarina i coreògrafa alemanya.
1985 - Seaside Heights, Nova Jersey, Estats Units: Lou Taylor Pucci, actor estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1276 - València: Jaume I, rei de València, Mallorca i Aragó, i comte de Barcelona.
1936 - Sabadell, Vallès Occidental: Àngel Rodamilans i Canals, sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista català.
1944 - Angeac-Charente, França: Joan Bartomeu i Valls, contramestre de telers català, víctima del nazisme.

Resta del món

1844 - Manchester, Anglaterra: John Dalton, naturalista, químic, matemàtic i meteorólogic anglès (n. 1766).
1934 - Thorey, França: Hubert Lyautey, militar francès, màxima autoritat del Protectorat Francès al Marroc (n. 1854).
1984 - Lausana, Suïssa: James Mason, actor de teatre i cinema anglès (n. 1909).
1990 - Hove, Anglaterra: Elizabeth Allan, actriu anglesa.

Festes i commemoracions

Festes patronals de Mataró: les Santes i diada castellera de les Santes
Quart dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Sant Pantaleó, màrtir (305), i els seus companys Hermolau, Hermip i Hermàcrates; Set Dorments d'Efes, màrtirs; Celestí I, papa (432); Simeó Estilita Tercer, anacoreta (459); Desiderat de Besançon, bisbe (s. V); Ursus de Loches, abat (s. V-VI); Ecclesi de Ravenna, bisbe (ca. 532); Galactori de Lescar, bisbe (s. VI); Antusa d'Honoríade, verge (777); Jordi, Aureli, Natàlia, Fèlix i Liliosa de Còrdova, màrtirs (852); Sants Apòstols de Bulgària: Naüm d'Ohrid, missioner (910); Climent d'Ohrid, bisbe (916), i Sabas de Belica, Goradz i Angelari, deixebles de Ciril i Metodi.
Beats: Raimon el Palmer, laic; Bertold de Garsten, abat (1142); Nevoló de Faenza, pelegrí (1280); Lucia Bufalari, monja (ca. 1350); Robert Sutton, sacerdot màrtir (1588); William Davies, sacerdot màrtir (1593); Maria Maddalena Martinen­go, abadessa (1737); Maria Grazia Tarallo, monja (1912); Joaquim Vilanova Camallonga, prevere màrtir (1936); Modesto Vegas, prevere màrtir (1936); Felipe Hernández Martínez, Zacarías Abadía Buesa, Jaime Ortíz Alzueta, monjos màrtirs (1936); Andrés Jiménez Galera, salesià màrtir (1936); Maria Klemensa Staszewska, monja màrtir (1943).
Sants: festivitat a Mataró de les santes Juliana i Semproniana (25 de juliol al Martirologi romà); Fèlix, Júlia i Jocunda de Nicomèdia, màrtirs; Maur, Pantaleimó i Sergi de Bisceglia, màrtirs (ca. 117); Simeó d'Egees, eremita; Luican de Kill-luician; Lucà de Sabiona, bisbe (s. V); Fronimi de Metz, bisbe (ca. 500); Eteri d'Auxerre, bisbe (573); Congall de Iabhnal-Livin, eremita; Waldrada de Saint-Pierre, abadessa (s. VII); Arnau de Lió, bisbe llegendari (1128); Huguet de Lincoln, nen màrtir inexistent (1255); a Aquisgrà: sant Carlemany, emperador.
Beats: Bennó II d'Osnabrück, bisbe (1088); Giacomo Papocchi, eremita (1289)
Venerables Conrad d'Ottobeuren, abat (1227)
Servent de Déu Àngel Rodamilans i Canals, màrtir (1936)

[Xavier]

1977: L'Estat Espanyol ratifica el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que en el seu Article 1 proclama: Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació.


He he he he...

L'Estat espanyol té molt mala memòria, o bé no ens consideren "poble" i això encara és més greu. Ep, per mi.

[STV]

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs. Queden 156 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1285 - mar Mediterrània: la flota de Roger de Llúria derrota la dels francesos a les illes Formigues.
1686 - Arenys de Mar, Maresme: Consagració de Santa Maria d'Arenys a càrrec del bisbe de Vic.
1978 - Palma, Mallorca: es constitueix el Consell General Interinsular al castell de Bellver.
1993 - Andorra: aquest estat ingressa a l'ONU.
2010 - Barcelona: al Parlament de Catalunya, els diputats catalans voten una Iniciativa Legislativa Popular a favor de l'abolició de les corrides de toros al territori català (per 68 vots a favor de l'abolició, 55 en contra i 9 abstencions).

Resta del món

1821 - el Perú: José de San Martín proclama la independència del país.
1914 - Imperi Austrohongarès: aquest estat declara la guerra a Sèrbia, amb la qual cosa comença la Primera Guerra Mundial.
1989 - Espanya: El Dioni roba un furgó blindat de l'empresa on treballava amb 320 milions de pessetes.
1936 - Còrdova, Espanya: Són afusellats per les tropes rebels, els diputats republicans Bautista Garcet (PCE) i Antonio Acuña (PSOE).

Naixements

Països Catalans

1862 - Sant Quirze Safaja: Lluís Rodés i Pou, escolapi català.
1879 - Alacant, Alacantí: Gabriel Miró, escriptor valencià (m. 1930).
1951 - Benimàmet, València: Santiago Calatrava Valls, arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià.

Resta del món

1897 - Blainville-Crevon (França): Marcel Duchamp, pintor i escultor francès.
1954 - Sabaneta, Barinas, Veneçuela: Hugo Chávez, dirigent polític i president de Veneçuela (m. 2013).

Necrològiques

Països Catalans

2006 - València: Toni Mestre, periodista valencià.
2010 - Barcelona: Maria Canals i Cendrós, pianista catalana.

Resta del món

1327 - Joana d'Avaugour, noble bretona.
1750 - Leipzig, Saxònia, Alemanya: Johann Sebastian Bach, compositor alemany.
1794 - París, França: Louis Antoine de Saint-Just, polític revolucionari francès, executat a la guillotina.
1741 - Venècia, Itàlia: Antonio Vivaldi, compositor i violinista italià.
1934 - Santa Barbara, Califòrnia, Estats Units: Marie Dressler, actriu canadenca.

Festes i commemoracions

Cinquè dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa).

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Pròcor, Nicanor, Timó, Pàrmenas i Nicolau d'Antioquia, màrtirs (s. I-II); Víctor I, papa (199); Mârtirs de la Tebaida (250); Nazari i Cels de Milà, màrtirs (304); Acaci de Milet, màrtir (310); Samsó de Dol, bisbe (565); Camelià de Troyes, bisbe (s. VI); Botvid de Suècia, laic (1120); Melcior Garcia Sanpedro, bisbe i màrtir al Vietnam (1858); Pedro Poveda Castroverde, fundador i màrtir (1936); Jaume Hilari Barbal i Cosan, màrtir (1937); Anna Muttathupadatu, clarissa (1946).
Beats: Manuel Segura, David Carlos, monjos màrtirs (1936); Sabino Hernandez Laso, Germán Martín Martín, salesians (1936); Josep Caselles i Moncho, Josep Castell i Camps, preveres màrtirs (1936).
Sants: Eustaqui de Galàcia, màrtir; Peregrí de Lió, eremita (s. II); Arduí de Ceprano, prevere (627); Ursus i Leobaci, abats (500); Lúcid d'Aquara, eremita (ca. 938); a Mallorca: Caterina Tomàs i Gallard, religiosa; a Sens: trasllat de les relíquies de Coloma de Sens.
Beats: Guichard de Beaujeu, abat de Pontigny (1180); Antonio della Chiesa, monjo (1459); a l'Orde Carmelita: Jean Soreth, fundador.
Servent de Déu Ángel Herrera Oria.
Venerats a l'Orde de Sant Francesc: beata Sança de Mallorca, reina.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Alphonse Loup, bisbe de Tournai.

[STV]

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs. Queden 155 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Resta del món

1836 - París (França): S'inaugura de l'Arc de Triomf, encarregat el 1808 per l'emperador Napoleó després de la victòria d'Austerlitz
1851 - Observatori de Capodimonte (Nàpols, Itàlia): Annibale de Gasparis descobreix l'asteroide 15 Eunomia
1907 - Poole Harbour (Dorset, Anglaterra): Sir Robert Baden-Powell funda el moviment escolta amb la primera acampada a Brownsea Island
1914 - Durant la Primera Guerra Mundial Rússia inicia els seus moviments militars contra l'imperi Austro-Hongarès
1921 - Alemanya: Adolf Hitler esdevé líder del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys
1936 - Còrdova (Espanya): Són afusellats per les tropes sublevades els diputats republicans Luis Dorado Luque i Antonio Bujalance López
1947 - Estats Units: l'ENIAC, el primer computador electrònic completament digital, es reactiva després de haver estat fora de servei des del 9 de novembre de 1946 per millorar-ne la memòria. Seguirà funcionant fins al 2 d'octubre de 1955.
1957 - Viena (Àustria): Neix l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), organisme de les Nacions Unides, per tal de promocionar l'ús pacífic i segur de les tecnologies nuclears
1958 - Washington D.C. (Estats Units): Eisenhower signa la National Aeronautics and Space Act, l'acta de fundació de la NASA
2005 - Observatori de Mont Palomar (Califòrnia, Estats Units): Es fa públic el descobriment d'(136199) Eris (inicialment anomenat 2003 UB313), un planeta nan i l'objecte transneptunià més gran descobert fins aleshores. Té un diàmetre d'aproximadament 2.400 km, i el descobriment va ser fet per un equip de tres astrònoms: Michael Brown, Chad Trujillo, i David Rabinowitz el 5 de gener de 2005.

Naixements

Països Catalans

1356 - Perpinyà, Catalunya del Nord: Martí l'Humà, rei de la Corona d'Aragó (m. 1410).
1921 - Sagunt (Camp de Morvedre): Jaume Bru i Vidal, historiador i poeta valencià (m. 2000)
1960 - Amposta (Montsià): Marta Cid i Pañella, política catalana, Consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya

Resta del món

1805 - París (França): Alexis de Tocqueville pensador, jurista, polític i historiador francès (m. 1859)
1876 - Tula, Rússia: Maria Uspénskaia , actriu russa de cinema
1883 - Predappio (la Romanya, Itàlia): Benito Mussolini, polític italià, creador del règim feixista a Itàlia (m. 1945)
1898 - Rymanów (Polònia): Isidor Isaac Rabi, físic i professor universitari estatunidenc d'origen austríac, Premi Nobel de Física de l'any 1944 (m. 1988)
1925 - Chios (Grècia): Mikis Theodorakis, compositor i intel·lectual grec, conegut també per la seva militància política
1951 - Madrid (Espanya): Cristina Narbona Ruiz, economista, política i professora universitària espanyola, Ministra de Medi Ambient
1981 - Oviedo (Espanya): Fernando Alonso, pilot espanyol de Fórmula 1, doble campió del món
1989 - Marcos Paz (Argentina): Charly Maíz, és un bloguer, relacions públiques, home de negocis, i expert en xarxes socials.

Necrològiques

Resta del món

1018 - Lieja (principat de Lieja, Sacre Imperi Romanogermànic): Balderic II, segon príncep-bisbe (n. ?).
1890 - Auvers-sur-Oise (Illa de França, França): Vincent van Gogh, pintor i dibuixant holandès (n. 1853).
1983:
Ciutat de Mèxic (Mèxic): Luis Buñuel, director de cinema espanyol (n. 1900).
Château-d'Oex (Suïssa): David Niven, actor anglès (n. 1910).
1994 - Shiptons-on-Stour, Anglaterra: Dorothy Crowfoot Hodgkin, química i professora anglesa, guardonada amb el Premi Nobel de Química 1964 (n. 1910).

Festes i commemoracions

Sisé dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)
Dia Internacional del Tigre des del 2010

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Llàtzer de Betània, Maria de Betània i Marta de Betània; Cal·línic de Gangra, màrtir (303); Fèlix de Roma, màrtir (s. III-IV); Simplici, Faustí, Viatrix i Ruf de Roma, màrtirs, patrons de Fulda (304); Llop de Troyes, bisbe (479); Pròsper d'Orléans, bisbe (s. V); Olaf II de Noruega, rei (1030); Guillem Pinchon, bisbe de Saint-Brieuc (1234); Josep Zhang Wenlan, Pau Chen Changpin, Joan Baptista Lou Tingyin, Marta Wang Louzhi, màrtirs (1861)
Beats: Urbà II, papa (1099); Lluís Eixarc i Bertran, Mancio de Santa Cruz, Pedro de Santa María, dominics màrtirs (festa antiga, actualment el 10 de setembre) (1627); Charles-Nicolas-Antoine Ancel, monjo màrtir (1794); Louis Martin, pare de Teresa de Lisieux (1894); Lucio Martínez Mancebo i companys màrtirs: Antonio López Couceiro, Felicísimo Díez González, Saturio Rey Robles, Tirso Manrique Melero, Gumersindo Soto Barros, Lamberto de Navascués y de Juan, Manuel Albert Ginés, dominics màrtirs (1936); Juan Bautista Egozcuezábal Aldaz, dels Germans de Sant Joan de Déu, màrtir (1936); José de Calasanz Marqués, salesià màrtir (1936); Àngel Maria Prat i Hostench i 16 carmelites màrtirs de Cervera (1936).
Sants: Serafina de Mamia, verge llegendària (s. I o V); Seràpia i Sabina de Roma, màrtirs (119); Lucila, Flora, Eugeni i companys màrtirs de Roma (s. III); Beri de Constantinoble, màrtir (s. III); Faustí de Spello (s. IV); Fèlix II, antipapa (365, fins al 1962 al Martirologi romà); Llàtzer d'Ais, bisbe (411); Sulià de Luxulyan, abat (s. VI); Suliavus, abat de Saint-Pol de Léon; Kilian d'Inishcaltra, monjo (s. VII); Beatriu de Valfleury, priora (1268).
Beats: Alexandre de Colònia, abat de Cîteaux (1175).
Servents de Déu: Manuel Peypoch i Sala, jesuïta màrtir (1936).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pere d'Alger, màrtir (1451).

[STV]

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs. Queden 154 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1339 - Pere el Cerimoniós exigeix jura de vassallatge a Jaume III de Mallorca.

Resta del món

1909 - França: El Tsar Nicolau II de Rússia inicia una visita oficial.
1939 - Danzig: S'agreuja irreversiblement la crisi entre Alemanya i Polònia per la ciutat.
1939 - Bèlgica: Inauguració del Canal Albert.
2008 - Mart: Des del laboratori del vehicle explorador Phoenix, es detecta que mostres analitzades confirmen l'existència d'aigua a Mart.

Naixements

Països Catalans

1921 - Ribes de Freser (Ripollès): Joan Triadú i Font, escriptor, crític literari i pedagog català.
1923 - Manresa (Pla de Bages): Teresa Borràs i Fornell, compositora, pianista i professora de música.
1930 - Alacant (l'Alacantí): Enrique Cerdán Tato, periodista, autor i crític de teatre, escriptor i guionista valencià.
1941 - Barcelona: Rosa Maria Sardà, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.
1967 - Badalona (Barcelonès): Daniel Sirera, polític català del Partit Popular.

Resta del món

1511 - Arezzo (Itàlia): Giorgio Vasari, pintor, arquitecte i historiador de l'art italià.
1751 - Salzburg (Àustria): Maria Anna Mozart, música austríaca, germana de Wolfgang Amadeus Mozart.
1874 - Y Waun (Gal·les): Billy Meredith, futbolista gal·lès.
1961 - Augusta (Geòrgia, Estats Units): Laurence Fishburne, actor estatunidenc.
1974 - Lincoln (Nebraska, Estats Units): Hilary Swank, actriu estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1930 - Barcelona: Hans-Max Gamper Haessig, esportista suís conegut com a Joan Gamper, fundador del Futbol Club Barcelona.
2001 - Calonge (Baix Empordà): Lluís Vilar i Subirana, historiador i activista cultural català.
2013 - Sant Joan de Mediona (Alt Penedès): Antoni Ramallets, exporter del Futbol Club Barcelona i entrenador català.

Resta del món

2007 - illa de Fårö (Suècia): Ingmar Bergman, cineasta suec.
2007 - Roma (Itàlia): Michelangelo Antonioni, cineasta, escriptor i pintor italià.

Festes i commemoracions

Seté dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011):
Abdó i Senén, màrtirs (304);
Màxima, Donatil·la i Secunda, màrtirs (304);
Julita de Cesarea, màrtir (ca. 303);
Pere Crisòleg, arquebisbe de Ravenna (450);
Ursus d'Auxerre, bisbe (s. VI);
Godeleva de Gistel, màrtir (1070);
Josep Yuan Gengyin, màrtir (1900);
Leopold Mandic, caputxí (1942);
María Vicenta Chávez Orozco, fundadora (1949);
María Venegas de la Torre, fundadora (1959).
Beats:
Manés de Guzmán, dominic (ca. 1235); Edward Powell, Richard Featherstone i Thomas Abel, preveres màrtirs (1540);

[STV]

31 de juliol

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs. Queden 153 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1982 - Vilafranca del Penedès: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 4 de 8.

Resta del món

1954 - K2 (Karakoram, Pakistan): Lino Lacedelli i Achille Compagnoni aconsegueixen pujar al segon cim més al de la Terra, el K2 (o Chogori), de 8.611 m, en una expedició italiana molt polèmica.

Naixements

Països Catalans

1818 - Barcelona: Joaquim Rubió i Ors, escriptor català i president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, conegut també pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat.
1880 - València: Manuel Penella Moreno, compositor valencià de sarsueles (m. 1939).
1891 - Castelló de la Plana (Plana Alta): Juan Adsuara Ramos, escultor valencià (m. 1973).
1923 - Barcelona: Joan Vernet i Ginés, arabista català.
1956 - Alboraia (Horta Nord): Joan Dolç i Balaguer, escriptor valencià, a més de productor audiovisual o fotògraf.
1961 - Taradell (Osona): Antoni Pladevall i Arumí, escriptor i professor català.
1981 - Deià (Mallorca): Vicenç Reynés Mimó, ciclista mallorquí.

Resta del món

1912 - Nova York (Estats Units): Milton Friedman, economista estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1976.
1919 - Torí (Itàlia): Primo Levi, escriptor italià d'origen jueu.
1933 - L'Haia (els Països Baixos): Cees Nooteboom, escriptor i cronista de viatges dels Països Baixos que escriu en neerlandès.
1973 - Teheran (Pèrsia): Cassandra Clare, escriptora iraniana nacionalitzada estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1410 - Barcelona: Martí l'Humà, Rei de la Corona d'Aragó, la seva mort sense descendència, provocarà el Compromís de Casp per a elegir un nou monarca.
1691 - Sogorb, Alt Palància: Crisóstomo Royo de Castellví, bisbe de Sogorb.

Resta del món

1556 - Roma, Estats Pontificis: Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús.
1849 - Sighișoara, Transsilvània, Romania: Sándor Petőfi, poeta hongarès, mort en la batalla de Sighișoara.
1914 - París, França. Jean Jaurès, dirigent i polític francès (n. 1859).
1886 - Bayreuth: Franz Liszt, compositor i pianista hongarès (n. 1811).
1909 - Teheran, Pèrsia: Fadl Allah Nuri, ulema contrari a la constitució de Pèrsia el 1906-1909 (executat).
1938 - Madrid: José María Alvira Almech, compositor aragonès.
1944 - Antoine de Saint-Exupéry, escriptor, poeta i aviador francès (m. 1944).
2002 - Xangai: Pauline Chan Bo-Lin, actriu de cinema.

Festes i commemoracions

Vuité i darrer dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa).

Santoral católic


Sants al Martirologi romà (2011): Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús (1556); Calímer de Milà, bisbe (s. II); Demòcrit, Secund i Dionís, màrtirs (s. III); Fabi, màrtir (303-304); Tertul·lí de Roma, màrtir (s. IV); Germà d'Auxerre, bisbe màrtir (448); Helena de Skövde, màrtir (s. XII); Pere Doàn Cong Quy, Emmanuel Phung, màrtirs (1859); Giustino de Jacobis, bisbe a Eritrea (1860).
Beats: Giovanni Colombini, fundador dels jesuats (1367), i Caterina Colombini, fundadora de les jesuates; Everard Hanse, prevere màrtir (1581); Nicolau Nagawara Keyan Fukunaga, samurai, frare i màrtir (1633); Jean-François Jarrige de la Morélie du Breuil, prevere màrtir (1794); Dionisio Vicente Ramos, Francisco Remón Játiva, màrtirs (1936); Jaume Buch i Canals, màrtir (1936); Mihail Ozieblowski, màrtir (1942); Franciszek Stryjas, màrtir (1944); Zdenka Schelingová, monja (1955).
Sants: Firm de Tagaste, bisbe; Neot de Cornualla, monjo (877-880).
Beats: Hermann de Niederaltaich, abat (1275).
Venerables Goswin Nickel, jesuïta (1664); Elisabet-Alphonse-Marie Eppinger, fundadora (1867).

[STV]

1 d'agost

L'1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs. Queden 152 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1391 - Inca (Mallorca): la població cristiana en saqueja el call.
1850 - Vilanova i la Geltrú (el Garraf): es funda el Diari de Vilanova, degà de la premsa estatal.
1917 - Catalunya: Josep Puig i Cadafalch es converteix en el president de la Mancomunitat de Catalunya després de la mort de Prat de la Riba.
1947 - Paterna (Horta Oest): és afusellat el guerriller antifranquista Vicente Galarza Santana.
1977 - Catalunya: el govern espanyol legalitza Esquerra Republicana de Catalunya.

Resta del món

1589 - Saint-Cloud (actual França): Enric III de França mor assassinat pel dominic Jacques Clement.
1920 - Regne Unit: fundació del Partit Comunista de la Gran Bretanya.
1919 - Budapest: l'exèrcit romanès invasor derroca la República Soviètica Hongaresa.
1929
Madrid (Espanya): enfrontats a la Dictadura de Primo de Rivera, destacats intel·lectuals espanyols renuncien a les seves càtedres.
Ciutat del Vaticà: inauguració del servei postal vaticà.
1939 - Estats Units: Glenn Miller grava In the Mood.
1944 - Polònia: a les cinc de la tarda comença la insurrecció popular contra l'ocupació nazi. els combats, que duraran fins al 2 d'octubre, provocaran la mort de 180.000 civils, la destrucció de Varsòvia i la deportació de 250.000 dels seus habitants a camps de concentració.
2004 - Asunción (Paraguai): l'incendi en uns grans magatzems hi causa gairebé tres centenars de morts.

Naixements

Països Catalans

1705 - Olot: Pere Ferrussola, frare jesuïta i professor universitari a Cervera.
1851 - Sabadell: Marian Burguès i Serra, ceramista i lliurepensador català.
1941 - Igualada (l'Anoia): Jordi Savall i Bernadet, músic català.

Resta del món

10 aC - Lugdunum, Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, emperador romà.
1847 - Camaiore, Gran Ducat de Toscana: Guido Papini, violinista i compositor italià.
1936 - Orà, Algèria: Yves Saint-Laurent, dissenyador i empresari francès.
1984 - Kolbermoor, Alemanya: Bastian Schweinsteiger, jugador alemany de futbol.

Necrològiques

Països Catalans

1917 - Castellterçol (el Vallès Oriental): Enric Prat de la Riba i Sarrà, primer president de la Mancomunitat de Catalunya.

Resta del món

1295 - Roma (actual Itàlia): Cardenal Simó de Limburg, príncep-bisbe de Lieja destituït (als 18 anys).
1787 - Nocera de' Pagani (Pagani, Salerno, Itàlia): sant Alfons Maria de Liguori, prevere i doctor de l'Església.
1930 - Paris: Manuel María de Peralta y Alfaro, polític costarriqueny (n. 1847).

Festes i commemoracions

Festa Major de Barruera (Alta Ribagorça)
Festa Major de Torelló (Osona)
Diada nacional de Suïssa

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Eleazar màrtir i Macabeus, màrtirs; Secundí de Roma, màrtir (s. I); Feliu de Girona (màrtir), diaca (307); Exuperi de Bayeux, bisbe (s. IV); Sever, prevere (ca. 500); Friard i Secundel, diaques i eremites (s. VI); Jonat de Marchiennes, abat (ca. 690); Æthelwold de Winchester, bisbe (984); Emeric de Quart, bisbe d'Aosta (1313); Joan Bufalari, monjo (ca. 1336); Pere Favre, jesuïta (1546); Alfons Maria de Liguori, bisbe, Doctor de l'Església (1787); Doménec Nguyen Van Hanh, Bernat Vu Van Due, màrtirs (1838).
Beats: Thomas Welbourne, màrtir (1605); Bienvenido de Miguel Arahal, màrtir (1936); Aleksy Sobaszek, prevere màrtir (1942).
Sants: Lluci de Barcelona, bisbe llegendari del segle I, inexistent; Almedha de Gal·les, princesa i eremita (s. VI); Gualteri de Guimarães, franciscà.
Beats: Haziga de Scheyern, comtessa (1103).

[STV]

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs. Queden 151 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1256, Regne de Mallorca: Jaume I escriu una carta als prohòmens e a tota la universitat de la ciutat e de tot lo regne de Malorques per demanar que jurassin com a hereu a Jaume II de Mallorca.
1391, Palma, Mallorca: La població cristiana en saqueja el call.
1439, Barcelona: Es posa la primera pedra del port
1708: Primera representació d'òpera a Catalunya, a la Llotja de Mar de Barcelona, en presència de l'Arxiduc Carles d'Àustria.
1931, Catalunya: s'hi aprova en referèndum l'Estatut de la Generalitat provisional, conegut com l'Estatut de Núria.

Resta del món

1588, Gravelines, Canal de la Mànega, costa francesa: Batalla de Gravelines. Durant la Guerra angloespanyola de 1585–1604, les forces navals britàniques comandades per Lord Charles Howard i Sir Francis Drake derroten l'armada espanyola (també anomenada, irònicament, Armada Invencible).
1934: Amb la mort de von Hindenburg Adolf Hitler assumeix la presidència de la República de Weimar, fusionant els càrrecs de president i canceller.
1937: S'aprova llei en els Estats Units que declara la marihuana il·legal.
1940: La Unió Soviètica s'annexiona tots tres Estats Bàltics
1943: Rebel·lió en el camp de concentració de Treblinka.
1945: Acaba la Conferència de Potsdam, que decideix la divisió d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial.
1980, Bolonya, Itàlia: Atemptat de l'Estació de Bolonya per terroristes neo-feixistes.
1990: Invasió de Kuwait per part de l'Iraq. El Consell de Seguretat de l'ONU condemna l'acció.

Naixements

Països Catalans

1922, Barcelona: Jordi Sabater Pi, primatòleg català, especialista mundial en etologia (m. 2009)

Resta del món

1835, Barnesville (Ohio), Estats Units: Elisha Gray, inventor del telèfon (m. 1901).
1922, Lansing, Michigan, Estats Units: Big Nick Nicholas saxofonista i cantant de jazz.
1923: Shimon Peres, polític d'Israel.
1925: Mercedes, Buenos Aires, Argentina: Jorge Rafael Videla, militar i president de facto de l'Argentina durant l'última dictadura militar.
1942: Isabel Allende, escriptora (Lima - Perú)

Necrològiques

Països Catalans

1218: Ramon de Palafolls, bisbe de Girona
1897, Sant Boi de Llobregat: María Angustias Giménez Vera, religiosa cofundadora de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.
2006, Perpinyà, Rosselló: Max Havart, compositor de sardanes.

Resta del món

429 aC: Pèricles
1921: Enrico Caruso, cantant italià d'òpera (n. 1873)
1922:
Illa del Cap Bretó, Canadà: Alexander Graham Bell, nord-americà d'origen escocès inventor del telèfon (n. 1847).
1934: Paul von Hindenburg, militar alemany i President de la República de Weimar.
1968, Sant Sebastià: Melitón Manzanas, cap de la Brigada Político-Social al País Basc és assassinat per ETA
1973, Corbola, prop de Rovigo, Vèneto: Rosetta Pampanini, soprano italiana.
1976: Fritz Lang, director de cine nord-americà d'origen austríac
1984, Bernal, Província de Buenos Aires, Argentina: Quirino Cristiani, caricaturista i director d'animació argentí
2004: Henri Cartier-Bresson, fotògraf francès

Santoral católic

Mare de Déu dels Àngels;
Maria de la Porciúncula.
Sants al Martirologi romà (2011):
Cèntola i Elena de Valdelateja, màrtirs (s. I);
Rutili, màrtir a l'Àfrica (212);
Papa Esteve I (257);
Eusebi de Vercelli, bisbe màrtir (371);
Màxim de Pàdua, bisbe (s. III-IV);
Serè de Marsella, bisbe (601);
Betari de Chartres, bisbe (ca. 623);
Pere d'Osma, bisbe (1109);
Pierre-Julien Eymard, prevere i fundador de la Congregació del Santíssim Sagrament i de les Serventes del Santíssim Sagrament (1868).
Beata Joana d'Aza, mare de Sant Domènec de Guzmán (s. XIII);
Beat Ceferino Giménez Malla, màrtir (1936);
Beat Felipe Munárriz Azcona,
Beats Juan Díaz Nosti, Leoncio Pérez Ramos, preveres màrtirs (1936);
Beats Francisco Calvo Burillo i Francisco Tomás Serer, preveres màrtirs (1936).
Sants Teòdota, Evodi, Hermògenes i Cal·lixta de Nicea, màrtirs (304);
Auspici d'Apt, bisbe màrtir;
Gaudenci de Coira, màrtir;
Etheldritha de Crowland, reclosa (834);
Plegmund de Canterbury, arquebisbe (914);
Basili de Moscou, foll en Crist (1552);
trasllat de les relíquies d'Albà de Verulam;
Caterina de Vadstena, celebrat a Suècia:

[STV]

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs. Queden 150 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1667:
Roses (Girona) Acaba el setge d'aquesta vila pels francesos en arribar reforços a Ramón de Vilanova, que la defensà heroicament.
1907:
Barcelona: Es constitueix "Solidaridad Obrera".
Barcelona: S'expedeix a Barcelona la matrícula número 1 d'automòbils. Es tracta d'un cotxe de la Hispano-Suiza.
2009, Girona: Es produeix la primera víctima mortal de Grip A a Catalunya.
2010: El Parlament de Catalunya aprova la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Resta del món

1492 - Sortida de les caravel·les descobridors d'Amèrica, des del port de Palos de la Frontera, Huelva, Espanya.
1829 - París - Estrena de l'òpera Guillem Tell, de Gioacchino Rossini.
1914 - Alemanya declara la guerra a França (Primera Guerra Mundial).
1940 - L'URSS s'annexiona formalment les repúbliques bàltiques d'Estònia i Lituania (dos dies després, ho farà amb la de Letònia).
1979 - Cop d'estat, dirigit per Teodoro Obiang, a Guinea Equatorial contra el president Macías (oncle d'Obiang, va ser executat).

Naixements

Països Catalans

1843 - Calonge (Baix Empordà): Isabel Vilà i Pujol, mestra, considerada la primera sindicalista catalana.
1870 - València (l'Horta): Josep Mongrell i Torrent, pintor valencià (m. 1937).
1905 - Barcelona (el Barcelonès): Xavier Benguerel i Llobet, escriptor català.
1905 - Sarrià: Francesc Mora Borrell, arquebisbe de Monterey - Los Angeles (n. 1827).
1918 - Barcelona (el Barcelonès): Maria Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora i activista cultural.
1944 - Aielo de Malferit, la Vall d'Albaida: Nino Bravo, cantant melòdic valencià (m. 1973).
1965 - València, l'Horta: Alfred Mondria i Virgili, crític literari i filòleg valencià.

Resta del món

1790 - Haslington, Regne Unit: John Cockerill, empresari que va desenvolupar la siderúrgia a Seraing.
1963 - Downey, Califòrnia: James Hetfield, vocalista, guitarrista i membre fundador de la banda de thrash metal Metallica.
1964 - Newcastle upon Tyne, Regne Unit: Abhisit Vejjajiva, polític tailandès, líder del Partit Demòcrata (Phak Prachathipat) i primer ministre del país des de 2008
1981 - Dallas, Texas: Travis Willingham actor de doblatge estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1732 - Bellpuig de les Avellanes: Josep Martí, frare premonstratès abat de Bellpuig de les Avellanes i historiador.
1916 - Lleida: Maria Carme Surroca de Pastors, religiosa de la congregació de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell.
1936 - Barcelona: Josep Guardiet i Pujol, sacerdot català assassinat el 1936.
1974 - L'Hospitalet de Llobregat (el Baix Llobregat): Joaquim Amat i Piniella, escriptor (n. 1913).
1976 - Sabadell: Llorenç Llobet-Gràcia, director de cinema català.
1989 - Barcelona: Lluís Parcerisa i Serra, publicista i promotor musical català.
2007 - Barcelona: Maria Antònia Simó i Andreu, alpinista catalana, una de les primeres escaladores del país (n. 1915).

Resta del món

1924 - Bishopsbourne, Anglaterra: Joseph Conrad, escriptor de pares polonesos nacionalitzat britànic (n. 1857).
1979 - Estocolm, Suècia: Bertil Ohlin, economista suec.
1999 - Damasc, Síria: Abd al-Wahhab al-Bayati, poeta iraquià.
2008 - Moscou, Rússia: Aleksandr Soljenitsin, escriptor rus.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Gamaliel, Abibas, el seu fill, i Nicodem; Asprè de Nàpols, bisbe (s. II-III); Eufroni d'Autun, bisbe (ca. 475); Martí de Monte Cassino, monjo (580); Pere d'Anagni, bisbe (1105).
Beats: August Kazotic, bisbe d'Agram (1323); Alfonso López López, Miguel Remón Salvador, frares i màrtirs (1936); Francisco Bandrés Sánchez, màrtir (1936); Salvador Ferrandis Seguí, sacerdot i màrtir (1936).
Sants: Hermil de Constantinoble; Manc de Lanreath; Marana i Kira de Beröa, eremites (s. V); Licínia, Leòncia, Ampèlia i Flàvia de Vercelli, verges; Trea d'Ardtree, reclosa (s. V); Senac de Clonard, eremita (s. VI); Gregori de Nonantula, abat (933); Walthen de Melrose, abat (1160).
Beats: Adalberó de Disentis, abat (920-940); Bennó d'Einsiedeln, abat (940); Burcard de Rot an der Rot, prior (1140).
Serventa de Déu Maria Carme Surroca de Pastors, religiosa de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Fulgencio de Quesada, Luis de Ortofin.

[STV]

4 d'agost

El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs. Queden 149 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1889 - Palma (Mallorca): s'hi publica el primer número de la segona època del setmanari "La Roqueta".

Resta del món

1789 - París: L'Assemblea Constituent francesa suprimeix el feudalisme
1840 - París: Fracassa un cop d'estat de Lluís Napoleó
1879 - Ciutat del Vaticà: Lleó XIII publica l'encíclica Aeterni Patris
1919 - Hongria: El terror blanc substitueix al règim comunista de Bela Kun.
1930 - Francfort: Adolf Hitler anuncia la futura expansió d'una Alemanya Nazi

Naixements

Països Catalans

1908 - Sabadell: Conrad Crespí i Vergés, sabadellenc supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen.
1915 - Sabadell: Anna Fernández Recasens, professora de piano.
1929 - Trullars: André Sanac, jugador de rugbi a 15 (m. 2015)
1970 - Gavà: Àngel Edo, ex ciclista català.

Resta del món

1521 - Roma (Itàlia): Giovanni Battista Castagna futur Papa conegut com a Urbà VII.
1792 - Field Place, prop de Horsham (Sussex, Anglaterra): Percy Bysshe Shelley, poeta i pensador anglès.
1900 - Londres, Regne Unit: Elizabeth Angela Marguerite Bowes-Lyon, reina d'Anglaterra.
1901 - Nova Orleans (la Louisiana, EUA): Louis Armstrong, músic i cantant de jazz estatunidenc.
1929 - el Caire (Egipte) [o Gaza o Jerusalem (Palestina), segons algunes fonts, i fins i tot un altre dia del mateix mes d'agost]: Iasser Arafat, president de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina i president del país.
1960 - Valladolid (Espanya): José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern d'Espanya des del 16 d'abril del 2004 i secretari general del PSOE des del 22 de juliol del 2000.
1961 - Honolulu (Hawaii, EUA): Barack Obama, polític i president dels Estats Units des de 2009, Premi Nobel el 2009.
1965 - Dorchester (Massachusetts, EUA): Dennis Lehane, escriptor nord-americà.
1966 - Limoges (França): Luc Leblanc, ciclista professional francès.
1968 - Cieza (Espanya): Ignacio García Camacho, ex ciclista espanyol.
1968 - Busan (Corea del Sud): Daniel Dae Kim, actor nord-americà.
1973 - Saragossa (Espanya): Eva Amaral, cantant del grup espanyol Amaral.
1992 - Arezzo (Itàlia): Cole Sprouse, actor nord-americà.
1992 - Arezzo (Itàlia): Dylan Sprouse, actor nord-americà.

Necrològiques

Països Catalans

1940, Manila, Filipines: Joaquima Barceló i Pagès, religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Germanes Augustinianes de la Mare de Déu de la Consolació.
1985
Cadaqués: Rosa Leveroni i Valls, escriptora catalana.
Madrid: Josep Bosch i Carbonell, empresari i polític català.
1991, Barcelona: Cassen, humorista català de cinema, teatre i televisió.
2006, Mataró: Mariona Galindo, castellera dels capgrossos de Mataró

Resta del món

1526, oceà Pacífic: Juan Sebastián Elcano, navegant basc.
1859, Ars-sur-Formans, França: Jean-Marie Vianney, conegut com el rector d'Ars.
1875, Copenhaguen, Dinamarca: Hans Christian Andersen, escriptor danès (n. 1805).
1919: Ferdinand Thieriot, compositor alemany.
1977, Madrid, Espanya: Antonio Machín, cantant melòdic espanyol d'origen cubà.
1981, Nova York, Estats Units : Melvyn Douglas, actor estatunidenc.

Festes i commemoracions

Murla: Festa del Nel

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Aristarc de Tessalònica, un dels Setanta deixebles; Justí i Crescenci de Roma, màrtirs (269); Jacint de Roma, màrtir; Ia de Pèrsia, màrtir (362); Eleuteri de Bizanci, màrti (s. IV); Onofre de Panaia, eremita; Eufroni de Tours, bisbe (573); Rainer de Split, bisbe (1180); Joan Maria Vianney, prevere, rector d'Ars (1859); a Lió: Just de Lió, bisbe.
Beats: Cecilia Cesarini, dominica (1290); William Horne, màrtir (1540); Friedrich Janssoone, monjo (1916); Gundisalvo Gonzalo, màrtir (1936); Josep Batalla i Parramon, Josep Rabasa i Bentanacs, Gil Rodicio Rodicio, salesians màrtirs (1936); Henryk Krzysztofik, màrtir (1942).
Sants: Perpètua de Roma, mare de Nazari (ca. 80); Protasi de Colònia, màrtir; Tertul·lí de Roma, màrtir (257); Agabi de Verona, bisbe (250); Luan d'Irlanda, abat (622); Sithney de Helston, abat; traslació de les relíquies de Martí de Tours.
Beats: Berta de Cavriglia, abadessa (1163); Cicco de Pesaro, terciari i eremita (1350); Thomas Lombard, missioner (1606).
Serventa de Déu Joaquima Barceló i Pagès, fundadora de les Agustines de la Mare de Déu de la Consolació.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Joan de la Creu i Gil de Sevilla (1327).

[STV]

5 d'agost

El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs. Queden 148 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1835, Barcelona: Bullanga de 1835.

Resta del món

1939: Afusellament de les tretze Roses Roges.
1919, Turquia: Inici de la insurrecció de Kemal Atatürk.
1955, Wolfsburg, Alemanya: Surt de la factoria de Volkswagen el cotxe un milió del model "escarabat".
2010, Xile: L'accident a la Mina San José del 2010 deixa atrapats 33 miners a 700m de profunditat.

Naixements

Països Catalans

1923, Barcelona: Ramon Noè i Hierro, dibuixant i pintor català.
1929, València: Andreu Alfaro, escultor relacionat amb el Grup Parpalló (m. 2012).

Resta del món

1850, Castell de Miromesnil, prop de Dieppe (França): Guy de Maupassant, literat.
1862, Leicester, (Regne Unit): Joseph Merrick, conegut com L'Home Elefant.
1887, Wheathampstead, Hertfordshire, Gran Bretanya: Reginald Owen, guionista, escriptor i actor britànic.
1906, Sant Petersburg (Rússia): Wassily Leontief, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1973.
1919, Leiden (Països Baixos): Maria (Mary) Servaes-Bey la cantant neerlandesa coneguda amb el seu nom d'artista Zangeres zonder Naam.
1930, Wapakoneta, Ohio (Estats Units): Neil Alden Armstrong, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc. Va ser la primera persona a trepitjar la Lluna (m. 2012).
1968, Neuilly-sur-Seine (França): Marine Le Pen, política, líder del partit d'extrema dreta francès Front Nacional.

Necrològiques

Països Catalans

1955, Sabadell (Vallès Occidental): Magdalena Calonge i Panyella, practicant catalana de la teosofia.
2009, Barcelona: Jordi Sabater Pi, primatòleg català, especialista mundial en etologia (n. 1922).

Resta del món

1812, Pisa: Lorenzo Pignotti, escriptor de faules italià.
1962, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Marilyn Monroe, actriu i símbol sexual estatunidenca (trobada morta després d'una aparent sobredosi de somnífers) (n. 1926).
1977, Buenos Aires, Argentina: Leo Fleider, director de cinema i guionista figura important del cinema argentí.
1984, Suïssa: Richard Burton, actor gal·lès.
2012:
Cuernavaca, Mèxic: Chavela Vargas, cantant mexicana d'origen costa-riqueny.
Varsòvia, Polònia: Erwin Axer, director de teatre escriptor i professor universitari polonès.

Festes i commemoracions

Mare de Déu de les Neus; festes patronals a Vilanova i la Geltrú.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Emidi d'Ascoli Piceno, bisbe (303); Cassià d'Autun, bisbe (346); Nonna de Nazianze, mare de Gregori de Nazianze (374); Memmi de Châlons-sur-Marne, bisbe (s. III-IV); Paris de Teano, bisbe (s. IV); Venanci de Vivièrs, bisbe (535); Viator de Sologne, eremita (s. VI); Osvald de Northúmbria, rei màrtir (642); Consagració de la Basílica de Santa Maria la Major de Roma; Mare de Déu de les Neus.
Beats: Francesco Zanfredini, monjo (1350); Margarida, vídua (ca. 1395); Frédéric Janssoone, màrtir; Pierre-Michel Noël, prevere màrtir (1794); Gabino Olaso Zabala, prevere màrtir (1936).
Sants: Addai i Mari de Mesopotàmia (s. I); Cantidi, Cantidià i Sobel d'Egipte, màrtirs; Afer i Afra d'Augsburg, màrtirs (300); Ausigoni d'Antioquia, general i màrtir (363); Abel de Reims, bisbe (745); Teoderic de Cambrai, bisbe (863); Gormgal d'Ardoilen, abat de Galway (1016).
Venerables: Domenica de Florència, mística (1553); Jakob Gerius, monjo (1345); Stanislas Hosius, cardenal (1579); Esperança González Puig, monja lleidatana, fundadora de les Missioneres Esclaves de l'Immaculat Cor de Maria (1885); Salvi Huix i Miralpeix, bisbe màrtir (1936).
Servent de Déu: Jaume Codina i Casellas, mercedari màrtir (1936).

[STV]

6 d'agost

El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs. Queden 147 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1835 - Barcelona: Una multitud enfurismada incendia la Fàbrica Bonaplata durant les bullangues.
1912 - A Sabadell es juga el primer partit de futbol nocturn il·luminat de l'Estat entre el CE Sabadell i el FC Barcelona.
2008 - S'estrena a l'Estat Espanyol la pel·lícula WALL·E, produïda per Pixar (amb algunes còpies doblades al català al Principat de Catalunya).

Resta del món

1806- Francesc I d'Àustria decreta la supressió del Sacre Imperi Romano Germànic
1920 - Londres (Anglaterra): els escoltes reunits en el Primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell cap escolta mundial.
1945 - Hiroshima (el Japó): el bombarder B-29 estatunidenc Enola Gay pilotat per Paul Tibbets, llança sobre la ciutat el Little Boy, la primera bomba atòmica usada contra persones; és d'urani enriquit, equival a 15.000 tones de TNT, explota en l'aire (a uns 650 m d'altura) i arrasa més de 12 km2 de la ciutat. Causa la mort instantània de gairebé 80.000 persones i fa uns 70.000 ferits (que van morir al cap de pocs mesos). En els anys següents, a causa de la radiació, moren moltes més persones i es calcula que afecta la salut de 500.000 de persones.

Naixements

Països Catalans

1932 - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs i Damians, sacerdot i polític.

Resta del món

1651 - Senta Mundana (França): François Fénelon, teòleg i escriptor francès (m. 1715).
1881 - Lochfield, Escòcia: Alexander Fleming, biòleg, bacteriòleg i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1945, famós per ser el descobridor de la penicil·lina.
1928 - Pittsburgh, Pennsilvània, EUA: Andy Warhol, artista del corrent artístic del pop art.
1981 - Bucarest, Romania: Linda Maria Baros, poetessa, traductora i crítica en llengua francesa i romanesa.

Necrològiques

Països Catalans

1162, Borgo San Dalmazzo, Piemont: Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona
1458, Vaticà, Estats Pontificis: Alfons de Borja, que regnà com a papa amb el nom de Calixt III; era valencià i de parla catalana (n. 1358).
1929, Barcelona: Guillem August Tell i Lafont, advocat, notari i poeta en català, mestre en Gai Saber el 1900 (n. 1861).
1936, Serra del Guadarrama, Madrid, Espanya: Josep Sunyol i Garriga, polític català i president del Barça, afusellat per les tropes nacionals (n. 1898).

Resta del Món

1167, Roma: Alexandre de Lieja, príncep-bisbe del principat de Lieja
1660, Madrid: Diego Velázquez, pintor.
1932, Bystřice Hostynem: Eduard Tregler, organista, compositor i mestre txec.
1973, Marbella, Espanya: Fulgencio Batista, militar i polític cubà, dictador, cap de l'estat de 1923 a 1959 (n. 1901).
1978, Vaticà, Roma: Giovanni Battista Montini, que regnà com a papa amb el nom de Pau VI (n. 1897).

Festes i commemoracions

La festa de la Transfiguració de Jesús és celebrada com a Sant Salvador a diversos indrets: aquesta advocació és patró d'Artà i de la marina eivissenca

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): La Transfiguració del Senyor; sants Just i Pastor, màrtirs (305); Hormisdes I, papa (523).
Beats: Octavià de Savona, bisbe (1132); Joscelí de Luxemburg (Schetzel, Ghislain, Gocelin o Joscelin), anacoreta (1138); Anna Maria Rubatto, fundadora (1904); Carlos López Vidal, màrtir (1936); Tadeusz Dulny, màrtir (1942).
Sants: Magne de Pulla, bisbe (250); Jaume d'Amida, eremita (ca. 500); Esteve de Cardeña i companys, màrtirs (872). Urbici d'Urgell, bisbe; Urbici de Serrateix, bisbe i màrtir.
Beats: Joscelí de Schlebusch, laic (1149); Hermann el Jueu de Scheda, prior (1173).
Venerables: Gilbert de Maria Laach, abat (1152); "beat" Matteo da Bascio, fundador dels caputxins; venerable Antoni Margil i Ros, franciscà (1726).
Servent de Déu Pau VI.

[STV]

7 d'agost

El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs. Queden 146 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1936 - L'illa de Formentera és ocupada per l'exèrcit republicà, sota les ordres d'Alberto Bayo.
1954 - Josep Tarradellas esdevé president de la Generalitat de Catalunya en l'exili, a França.
1979 - 22 persones varen resultar mortes en un incendi en un bosc als voltants de Lloret de Mar (la Selva).

Resta del món

1815 - Napoleó Bonaparte embarca definitivament cap a l'illa de Santa Helena.
1819 - Després de la batalla de Boyacá, Colòmbia s'independitza d'Espanya.
1914 - L'estat de Montenegro declara la guerra a Àustria.
1932 - El grup bretó Gwenn ha Du destrueix amb una bomba el monument a la Unió de Bretanya amb França a Rennes.
1960 - Costa d'Ivori s'independitza de França.
1996 - El grup japonès Every Little Thing treu al mercat el seu primer disc, "Feel My Heart".
1996 - Riada al càmping "Las Nieves" de Biescas, amb el resultat de 87 morts.

Naixements

Països Catalans

1948, Palma, Mallorca: Pau Riba i Romeva, cantant polifacètic.
1960, Alboraia, Horta Nord: Rosana Pastor, actriu valenciana.

Resta del món

1815, Mülheim am Rhein: Karl Formes, cantant d'òpera alemany.
1876, Ljouwert, Països Baixos: Mata Hari, ballarina i espia.
1947, Màrxyntsi, Ucraïna: Sofia Rotaru, cantant.
1966, Huntsville (Alabama), EUA: Jimbo Wales, fundador de Wikipedia.
1975, Benoni, Gauteng, Sud-àfrica: Charlize Theron, actriu i productora sud-africana i estatunidenca.
1977, Brzeg Dolny, Voivodat de Baixa Silèsia, Polònia: Aleksandra Kurzak, soprano polonesa.

Necrològiques

Països Catalans

1924 - Barcelona: Joan Salvat-Papasseit, escriptor.
2007 - Sabadell: Ramon Noè i Hierro, dibuixant i pintor català.

Resta del món

1834 - Oullins (França): Joseph Marie Jacquard, inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard.
1941 - Santiniketan, Índia: Rabindranath Tagore, escriptor i poeta indi. Li va ser concedit el Premi Nobel de Literatura el 1913.

Festes i commemoracions

Tradicional fira del joguet a Crevillent (el Baix Vinalopó)

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Afra d'Augsburg, màrtir (304); Donacià de Châlons-sur-Marne, bisbe (s. IV); Donat d'Arezzo, bisbe (362); Sixt II, papa, i els seus diaques Agapit i Felicíssim de Roma, màrtirs (258); Victrici de Rouen, bisbe (410); Donat de Besançon, bisbe (660); Albert de Sicília, carmelita (1307); Gaietà de Thiene, prevere fundador dels teatins (1547)
Beats: Giordano Forzaté, prior (1248); Albert, monjo (1350); Vincenzo d'Aquila, místic (1504); Agatàngel de Vindocino (François Nourry) i Cassià de Nannetibus (Gonçalo Vaz López-Netto), caputxins màrtirs (1638); John Woodcock, Edward Bamber, Thomas Whitaker, preveres màrtirs (1646); Nicolai Postate, màrtir (1679); Miguel de la Mora, sacerdot màrtir (1927).
Sants: Clàudia, mare del papa Lli I (s. I); Faust de Milà, soldat i màrtir (ca. 190); Pere, Juliana de Roma i 18 companys màrtirs (ca. 260); Carpòfor, Exantos, Cassi, Severí, Secund i Licini de Como, màrtirs (ca. 295); Hilarí d'Òstia, monjo màrtir (361); Domeci de Nisibis, diaca, eremita i màrtir (363); Eufroni d'Autun; Ulric I de Passau, bisbe (1121).
Venerables: Nantwein de Wolfratshausen, pelegrí i màrtir (1286); Friedrich Spee, prevere (1635); Pedro Urraca de la Santísima Trinidad (1657), mercedari.